La República Serpska commemora una altra vegada la festa de l’entitat enmig de la polèmica

Aquest 9 de gener passat , les autoritats de la República Serpska han commemorat la festa nacional d’aquesta entitat, malgrat que les autoritats judicials bosnianes l’han considerat com a anticonstitucional.

Tal com es va fer l’any passat, es van organitzar tot d’actes públics que es pretenien massius. El centre de la celebració va ser la capital de l’entitat, Banja Luka, ciutat on es va fer una gran marxa. Hi van desfilar, policies, veterans de guerra, bombers, estudiants i, fins i tot, associacions de caçadors. Segons les dades oficials, en aquesta desfilada hi particiapren entre  1.800 i dues mil persones, entre les quals set-cents policies.

Un dels moments més esperats era el del discurs del president de l’entitat, Milorad Dodik. Habitualment, les seves declaracions acostumen a crear polèmica, ja que d’una forma o altra sempre apel·l·a a la possibilitat de tirar endavant un procés d’autodeterminació. Es va mantenir, tal com es preveia, en la línia habitual, i va exigir més autonomia per a l’entitat, i també va referir-se a la idea de fer un referèndum d’independència si aquestes demandes no eren acomplertes. Va afirmar que el poble serbi té dos estats i que és una legítima aspiració que només en tingui un.

Un altre aspecte que centrava l’atenció era saber quines personalitats de Sèrbia serien presents a l’acte i si hi hauria representants de l’estranger, tal com va passar ara fa un any.

Pel que fa a les autoritats sèrbies, tal com era d’esperar, ni el president, Aleksandar Vucic ni la cap de govern, Ana Brnabic, ni el ministre d’Afers Estrangers, Ivica Dacic, no hi van ser presents. Vucic havia afirmat abans de l’acte, però, que Sèrbia sempre estarà al costat de la República Serpska. Com a representants del govern hi eren Nebojsa Stefanovic, ministre de l’Interior, i Aleksander Vulin, ministre de Defensa.

Va ser molt destacada, però, la particiapció del’expresident serbi, Tomislav Nikolic -del mateix partit, i antecessor, que el presdient Vucic-, que va donar total suport a Dodik, i va arribar a afirmar que, de tot cor, desitjava la independència de la República Serpska. El pretendent al tron de Sèrbia, Alexandre Karadjordjevic també hi feu acte de presència.

De l’estranger, la representació va ser escassa. Destaca l’ambaixador rus a Bòsnia i Hercegovina, Peter Ivantsov, i Anatoli Bibilov, president d’Ossètia del Sud, un estat independent -tot i que pràcticament sense cap reconeixment internancional- que va trencar amb Geòrgia l’any 1991. Geòrgia ja ha fet arribar la seva queixa formal a les autoritats bosnianes per la presència de Bibilov en aquest acte. També hi hagué una representació del’ultradretà Partit de la Llibertat, d’Àustria. Aquest any no es desplaçà a Banja Luka cap membre del Front Nacional francès, tal com sí que van fer l’any passat.

La polèmica entorn de la festa

Aquesta festa pretén commemorar la proclamació de la República del Poble Serbi, el 9 de gener de 1992, poc abans d’esclatar la guerra que va assolar tot el país. Més endavant, el nom de la república va ser canviat i es va adoptar el de República Serpska, terme que va esdevenir oficial després dels acords de Dayton (1995). Aquesta data també coincideix amb un dia molt assenyalat i important del calendari religiós ortodox, Sant Sava (Sant Esteve).

Per als contraris a aquesta celebració, aquest dia representa l’exaltació d’un estat ètnic exclusivament serbi i, per tant, discriminatori per a la resta de grups. Argumenten que la República serpska es fonamenta en la neteja ètnica perpetrada en aquest territori, i que aquesta festa l’únic que fa és legitimar-la. Per als defensors d’un concepte de Bòsnia no basat en criteris ètnics, aquesta data entra en clara contradicció amb el seus principis. En aquesta línia anava una resolució de la Cort constitucional bosniana que l’anul·lava.

Autoritats europees insten les autoritats de la República Serpska a abolir definitivament la pena de mort

El 10 d’octubre és el Dia Internacional contra la Pena de Mort. En el marc de la  commemoració d’enguany, l’ambaixador de la Unió Europea a Bòsnia i Hercegovina, Lars-Gunnar Wigemark,  i el Cap de l’Oficina del Consell d’Europa a Sarajevo, Drahoslav Stefanek,  han instat les autoritats de la República Serpska a abolir-la definitivament.

Segons la constitució de la Serpska, la pena capital és prevista en el sistema legal de l’entitat –article 11-, tot i que no s’ha aplicat en molts anys. Les autoritats d’aquesta entitat s’han  escudat en les dificultats legals, per la complexa estructura estatal i per la dificultat de dur a terme modificacions constitucionals, per dur a terme aquesta modificació.

A la Federació Bòsnia i Hercegovina, l’altra gran entitat del país,  la pena de mort va ser abolida l’any 1998. De fet, els Acords de Dayton, de 1995 –que van posar punt i final a la guerra que va assolar Bòsnia- establien que s’havia de preveure’n l’abolició.

En el conjunt d’Europa, l’únic estat on la pena de mort no ha estat abolida és Bielorússia, on  l’any 2016 es va aplicar en quatre persones, els mateixos que en el que portem d’any. Els últims estats europeus que l’han abolit són Ucraïna i Malta el 2000, Xipre el 2002, Grècia el 2004, Moldàvia el 2005, Albània el 2005 i Letònia el 2012.

 

L’oposició de la República Serpska impulsa mobilitzacions contra Milorad Dodik i el govern

La situació política a la República Serpska fa molt de temps que està particularment enrarida. El simple fet que el seu president, Milorad Dodik, controli els principals ressorts del poder -ja sigui com a president o com a primer ministre- des de fa vint anys demostra que no hi ha cap mena d’alternança política, amb tot el que això implica. Si a això hi afegim unes relacions molt tenses amb les autoritats centrals de Bòsnia i Hercegovina, fa que la inestabilitat s’hi hagi instal·lat.

Aquest dilluns, l’oposició va voler escenificar la seva oposició radical a Dodik i a tot el govern en un acte que va tenir lloc a Banja Luka –a Banski Dvor-,la capital de la Serpska. L’acte organitzat duia el nom d’Assemblea de Ciutadans, i pretén ser el primer acte de gran format amb l’objectiu de denunciar la castròfica situació en què es troba la Serpska i d’implicar la ciutadania en la presa de decisions per dur a terme accions contra el govern. La intenció dels organitzadors és que actes d’aquest estil es vagin repetint per tota l’entitat.

Segons els organitzadors, a l’acte s’hi aplegaren unes quatre-centes persones, que deixaren petit el local on va tenir lloc. Els seu objectiu era que la població conegués de primera mà les crítiques de l’oposició i explicar-los la seva actitud en el si de l’Assemblea parlamentària.

Els representants dels partits de l’oposíció van criticar la corrupció, els vincles entre el poder i grups criminals organtizats, el nepotisme, el clientelisme… Van responsabilitzar Dodik, i el seu partit –l’Aliança dels Socialdemòcrates Indpendents, SNSD-, de portar el país a la ruïna. Van voler destacar particularment alguns aspectes que demostren la greu crisi en què viu el país, com el molt baix índex de natalitat (que any rere any és menor), el nombre de joves que es veuen obligats a marxar del país i el creixent malestar social, expressat en forma de vagues. Sobre aquest tema hi va posar un particular èmfasi Goran Djordjic, el primer dels oradors. Es va voler denunciar que la Serpska era el territori més pobre, amb pitjors pensions i amb més criminalitat de tot Europa.

Pel que fa a la corrupció, van recórrer a la comparació de les lamentables condicions en què s’està treballant les escoles amb l’adquisició d’un cotxe de gran luxe per part del ministre d’eudcació, Dane Malesevic. Des del moment que es va destapar aquest afer, hi ha hagut nombroses protestes al carrer, així com també han estat importants les protestes en alguns sectors laborals, com les mobilitzacions protagontizades pels treballadors de l’empresa pública de ferrocarrils, pel nefast estat en què es troba la companyia encarregada d’aquest servei. També van esmentar el col·lpase de la Nikola Tesla –una de les empreses més importants de l’entitat-, les inversions més que dubtoses a Andricgrad -el projecte d’Emir Kusturica-, el molt elevat nombre de càrrecs públics, que s’ha doblat aquests darrers anys, segons l’oposició, sempre en benefici de persones properes al poder.

Vukota Govedarica, del Partit Democràtic Serbi (SDS), va denunciar amb particular vehemència els mitjans de comunicació, als quals va acusar d’estar al servei de Dodik. Branislav Borenovic, del Partit Democràtic del Progrés (PDP), va animar la població a mobilitzar-se contra el govern, i va demanar que aquestes mobiltizacions fossin absolutament pacífiques.

Un dels temes que ha centrat l’agenda política aquestes darreres setmanes ha estat el d’un auditoria sobre l’execució del pressupost d’enguany, que demostraria el grau de desviació de diners públics cap a mans privades. Fa pocs dies, al parlament es va impedir que es debatés aquest tema, cosa que va provocar que l’oposició bloquegés, a partir de llavors, l’activitat parlamentària, portant l’entitat a una crisi sense precedents. La tensió va ser tan important que, fins i tot, el principal responsable de dur a terme aquesta auditoria, Dusko Snjegota, va ser obligat a dimitir.

A la reunió de dilluns també hi van assistir, a part dels partits opositors, membres d’ong’s, el membre serbi de la presidència de Bòsnia i Hercegovina, Mladen Ivanic, el ministre d’Afers Estrangers, Igor Crnadak, i el represnetant de la Cambra de Representants de Bòsnia i Hercegovina, Mladen Bosic.

Com era d’esperar, la reacció de Dodik no va trigar a arribar, i evidentment va minimitzar l’acte, tot afirmant que l’acte només representava els simpatitzants de l’oposició i no el poble de la Serpska.

L’Assemblea de la República Serpska

El parlament d’aquesta entitat està format per un total de 83 de diputats, dels quals 29 són de l’Aliança dels Socialdemòcrates independents (SNSD). Forma govern amb el suport de la coalició formada entorn de l’Aliança Democràtica del Poble -DNS-, de Marko Pavic (el Partit Radical Serbi també forma part d’aquesta coalició), amb vuit escons i el Partit Socialista de la República Serpska, amb cinc diputats. A l’oposició hi ha, amb 24 diputats la coalició formada al voltant del Partit Democràtic Serbi (SDS), liderat ara per Mladen Bosic. El Partit Democràtic del Poble té set diputats, Pàtria -que agrupa bàsicament el suport de les minories bosníaca i croata- en té cinc, i el Moviment Democràtic Nacional també cinc.

La República Serpska

La República Serpska té una extensió d’uns 25.000 quilòmetres quadrats i una població d’un milió tres-cents mil habitants. La seva creació va ser fruit dels acords de Dayton, de 1995, que legitimaven la guerra d’agressió i la neteja ètnica que va patir Bòsnia i que va comportar la divisió del país en dues grans entitats, basades en criteris ètnics: la Federació de Bòsnia i Hercegovina i la República Serpska. La capital de la Serpska és Banja Luka.

Aproximadament el 90% dels seus habitants són serbis i un 7% musulmans. Segons el cens de 1991, llavors, els serbis representaven poc més del 55% per cents dels habitants d’aquest territori, mentre que els musulmans el 28%, els croats el 9,2% i els iugoslaus el 4,8%. Aquestes dades demostren el profund canvi demogràfic experimentat per aquest territori durant la guerra de 1992-1995.

Voluntaris russos i grecs a la guerra de Bòsnia

Aquest 12 d’abril s’inaugurarà un «monument» dedicat als voluntaris russos morts durant la guerra de Bòsnia en un turó prop de la ciutat de Visegrad, a l’actual República Serpska. El monument consisteix en una creu de cinc metres i mig d’alçada que, dalt d’aquest turó, serà vista a gran distància.

És evident que una acció d’aquest tipus, i amb el suport de les autoritats de la Serpska, no fa més que enrarir encara més la ja complicada vida política de Bòsnia, i també serveix per reobrir les ferides de la guerra. Lògicament, diversos grups i organitzacions de víctimes han fet un autèntic clam de protesta contra aquest projecte, que consideren una autèntica provocació, ja que molts voluntaris russos són acusats de ser criminals de guerra.

Els promotors d’aquest “monument” han triat aquest lloc perquè és on van morir tres voluntaris russos. I és a Visegrad on els voluntaris russos van ser més presents i més actius durant la guerra de Bòsnia.

No hi ha xifres absoultament certes sobre el nombre de voluntaris, o mercenaris, russos que van participar-hi. La xifra que s’acostuma a considerar habitualment es mou entre els cinc-cents i els sis-cents, però algunes persones l’eleven fins als set-cents.

Segons diversos documents consultats, la majoria d’aquests voluntaris van lluitar en dos batallons, que duien per nom RDO 1 i RDO 2, sigles que volen dir, senzillament, Unitat de Voluntaris Russos. La Unitat 2 també rebia el nom, popularment, de Llops Tsaristes, que demostra el clar caràcter monàrquic, ultranacionalista i reaccionari d’aquests combatents. A part d’aquests dues unitats, també van ser presents en les guerres balcàniques els cosacs: a Bòsnia en concret hi va actuar la Primera Centúria Cosaca.

Sembla que els primers russos, i també alguns ucraïnesos i romanesos, van arribar a Bòsnia l’any 1991 i van col•laborar directament amb l’exèrcit iugoslau. Aquests russos eren mercenaris, que també van ser utilittzats més endavant quan es va proclamar la República de Pale, després República Serpska. Una part d’aquests mercenaris sembla que eren pilots i van participar en diversos bombardejos.

El setembre de 1992, prop de Visegrad es va constituir la primera unitat de voluntaris, comandada per Valeri Vlasenko. Els Llops Tsaristes es van constituir una mica més endavant, el novembre d’aquell mateix any, i van ser comandats per Alexànder Mukhàrev, i poc després els cosacs, comandats per Alexànder Zagrebov.

Tots aquests grups actuaren preferentment a la zona més oriental de Bòsnia, on hi ha la ciutat de Visegrad, a tocar de la frontera. A l’altra banda de la frontera, ja a Sèrbia, hi ha la ciutat d’Uzice, que és d’on, el maig de 1995, s’organitzà una brigada internacional formada per unes cent cinquanta persones, d’origen rus i grec. Alguns dels combatents russos havien lluitat anteriorment a la guerra de l’Afganistan i alguns havien desertat de l’exèrcit rus –era l’època en què Boris Ieltsin era al poder-. Van estar actuant per la zona de Zepa i van col•laborar activament amb els Tigres d’Arkan i també amb Vojislav Seselj. També està documentada la participació de voluntaris russos en el setge de Sarajevo, entre els anys 1993 i 1994, i la seva implicació en la massacre d’Skelani.

Al marge dels combatents que actuaven en aquestes divisions, n’hi hagué d’altres que van actuar com a irregulars, o que van estar integrats en divisions formades gairebé exclusivament per serbis. En aquest cas és absolutament impossible d’assegurar-ne el nombre.

D’entre els voluntaris russos que lluitaren a Croàcia i a Bòsnia, destaca la figura d’Eduard Limónov, líder del Partit Nacional Bolxevic, un partit rus d’extrema dreta en què la simbologia i el discurs feixista es barreja amb part del discurs i simbologia estalinista. Emmanuel Carrère va escriure una apassionant novel·la inspirada en la seva biografia.

Segons Mikhaïl Polikàrpov, que va estar a Bòsnia durant aquells anys, una quarantena de russos hi van morir. Alguns d’aquests voluntaris també van ser actius més endavant durant la guerra de Kosova, almenys això és el que es desprèn de la lectura d’alguns fòrums de la ultradreta russa.

Pel que fa als voluntaris grecs, sembla que els primers que hi arribaren ho van fer l’any 1993, encara que no agafaren protagonisme fins a l’any 1995. Un centenar de voluntaris van formar la Divisió de Voluntaris Grecs (EEF) i van lluitar al costat de les tropes de Ratko Mladic. Es van fer tristament famoses les imatges d’aquests voluntaris quan es va ocupar la ciutat d’Srebrenica, el juliol de 1995. Segons l’agència francesa AFP, una dotzena de grecs van participar activament en les matança d’Srebrenica. Entre aquests voluntaris hi havia persones vinculades a l’organització nazi Alba Daurada –fundada l’any 1980-.

 

Els Estats Units imposen sancions al president de la República Serpska, Milorad Dodik

Aquest dimarts passat, 17 de gener, els Estats Units van imposar sancions al president de la República Serpska, Milorad Dodik. Aquesta decisió representa un salt qualitatiu important en l’empitjorament de les relacions entre les autoritats de la Serpska i les nord-americanes, tot i que caldrà veure què passa finalment amb aquestes sancions, ja que l’actitud del nou president nord-americà Donald Trump, pel que fa als països balcànics, pot fer canviar el paper que els  EUA juga en aquesta regió.

La figura de Trump és força ben vista en diversos sectors de la societat sèrbia, tant a Sèrbia mateix com a la República Serpska. El l íder ultradretà Vojislav Seselj ha donat suport reiteradament a Trump. També van tenir un gran impacte en la societat sèrbia unes suposades dedeclaracions seves, on Trump argumentava que la guerra de Kosova havia estat un error. Posteriorment van ser desmentides, però tot i això les simpaties envers la seva persona no han disminuÏt. Un altre exemple d’axiò, és el regal que van preparar uns escolars de la Serpska, de Banja Luka, adreçat a Trump, amb motiu de la cerimònia en què Trump havia de prendre el relleu d’Obama en el càrrec. Dodik mateix havia d’acudir a aquest acte, però finalment, l’ambaixada nord-americana a la capital bosniana li va denegar el visat.

L’ambaixadora dels EUA a Sarajevo, Maureen Cormack, ha criticat obertament diverses vegades Dodik arran de la convocatòria del referèndum sobre la data de la Festa de la Serpska, que va ser considerat inconstitucional per la Cort Constitucional bosniana. Tot i això, la festa va tenir lloc, motiu pel qual els EUA han valorat que l’actitud de Dodik entra en contradicció amb els acords de Dayton, i que, segons ells, representa un perill per a la pau. Les sancions imposades impedeixen a Dodik accedir a qualsevol bé o actiu que estigui sota jurisdicció dels EUA.

La reacció de Dodik a les sancions ha estat immediata: ha demanat el cessament d’aquesta ambaixadora, que considera enemiga dels serbis, i que sigui declarada persona non grata per les autoritats bosnianes. A més, no ha dubtat a afirmar que està orgullós de ser present en aquesta mena de llista negra de les autoritats nord-americanes, cosa que demostra que treballa pels interessos de la República Serpska.

Aquest afer pot tensar encara més les relacions entre la Serpska i el govern de Bòsnia i Hercegovina, prou malmeses arran de la celebració de festa de l’entitat el passat 9 de gener.

 

El president de la Serpska, Milorad Dodik, veu viable la Gran Sèrbia

El nou de gener passat, la República Serpska va conmemorar de forma oficial la festa de l’entitat, tot i l’oposició de les autoritats estatals, també les judicials, de Bòsnia i Hercegovina. Aquesta commemoració va portar al límit les relacions ben tibants entre les autoritats de la Serpska i les centrals.

De fet, en el seu parlament, Milorad Dodik, president de la Serpska, va reivindicar la recuperació de l’esperit inicial, segons la seva interpretació, dels acords de Dayton. En cas, contrari va amenaçar que podria impulsar la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació que n’impliqués la independència en relació amb el conjunt de Bòsnia i Hercegovina.

De fet, l’endemà mateix, el diari rus Kommersant va fer públics els comentaris que va fer Dodik sobre els avantatges que podria representar la creació d’una Gran Sèrbia en una entrevista feta el dia 8 de gener, per tant el dia anterior a la celebració, al periodista rus Guenadi Sissoev.

Segons Dodik, Bòsnia com a estat és poc viable, i seria molt millor per als serbobosnians viure en un mateix estat amb Sèrbia, els territoris de Kosova poblats majoritàriament per serbis i al qual s’hi pogués afegir també Montenegro. D’aquesta manera es veuria acomplert, almenys en bona part, el somni d’alguns nacionalistes serbis de construir la Gran Sèrbia.

Aquest rotatiu rus alerta del perill que pot representar la sortida de la Serpska de Bòsnia, amb la possibilitat d’un conflicte important. A més, no cal oblidar que Putin ha donat suport a Dodik diverses vegades, i que Rússia és el més gran inversor en aquesta entitat. Últimament, autoritats russes estan criticant les maniobres, diuen, que està duent a terme Occident per allunyar aquests estats balcànics de Rússia, i posen com a exemple d’això les propostes d’integració a l’OTAN de Montenegro –ja aprobada per l’OTAN-, Macedònia i Bòsnia i Hercegovina.

A la celebració del 9 de gener, Aleksànder Vucic,cap de govern serbi, no hi va ser present, però sí que hi hi van ser importants personalitats, com el president serbi, Tomislav Nikolic, alguns dels seus ministres, el patriarca de l’església ortodoxa sèrbia, Irinej, o el pretendent del tron serbi, Alexànder Karadjorjevic. Tampoc no hi va ser present cap representant oficial del govern rus.

Per als contraris a aquesta celebració, el 9 de gener, aquest dia representa l’exaltació d’un estat ètnic exclusivament serbi i, per tant, discriminatori per a la resta de grups.

 

Polèmica entorn de la celebració de la festa de la República Serpska, a Bòsnia i Hercegovina

Des de feia mesos s’estava molt pendent del que podia passar aquest nou de gener a la República Serpska, una de les entitats que conformen Bòsnia i Hercegovina. Aquest nou de gener havia estat proclamat festa oficial de la República Serpska, després d’un polèmic referèndum que va tenir lloc el 25 de setembre passat, malgrat la sentència en contra de les més altes institucions judicials de l’estat, que la consideraven inconstitucional.

Mesos abans, el president de la República Serpska, Milorad Dodik, havia anunciat públicament aquest referèndum sobre la festa oficial de l’entitat. Aquesta proposta va provocar, i continua provocant, un autèntic daltabaix polític. El profund caràcter simbòlic de la commemoració n’explica la transcendència.

El 9 de gener de 1992 es va proclamar la República del Poble Serbi, poc abans d’esclatar la guerra que va assolar tot el país. Més endavant, el nom va ser canviat i es va adoptar el de República Serpska, terme que va esdevenir oficial després dels acords de Dayton (1995). Aquesta data també coincideix amb un dia molt assenyalat i important del calendari religiós ortodox, Sant Sava (Sant Esteve).

Per als contraris a aquesta celebració, aquest dia representa l’exaltació d’un estat ètnic exclusivament serbi i, per tant, discriminatori per a la resta de grups. Per als defensors d’un concepte de Bòsnia no basat en criteris ètnics, aquesta data entra en clara contradicció amb el seus principis. En aquesta línia anava la resolució de la Cort constitucional bosniana que l’anul·lava. També s’hi va posicionar clarament en contra la diplomàcia europea i nord-americana i, sobretot, l’Alt Reprepresentant, Valentin Inzko, cap executiu de la presència internacional al país.

En el referèndum, que finalment es va fer malgrat la prohibició, va votar el 55,77% del cens electoral, d’un total d’1.219.399 potencials electors. Algunes veus critiques, però, van considerar que aquestes dades van ser inflades, i que tan sols va votar entre el 47 i el 49% de l’electorat. Segons les dades oficials, els vots afirmatius van ser de 680.116, cosa que representa el 99,81% -unes xifres al més pur estil soviètic-, mentre que els vots en contra es van elevar a només 1.291. El nombre de vots nuls, sempre segons les mateixes fonts, va ser 2.264, xifra superior a la dels vots negatius.

Banja Luka, capital de la Serpska, va ser l’escenari, doncs, aquest dilluns de les celebracions oficials, que van consistir bàsicament en una desfilada i en discursos de Dodik i del cap de govern de l’entitat, Zeljko Cvjanovic. També hi era present el membre serbi de la presidència tripartida del país, Mladen Ivanic. Hi va haver alguns convidats de rellevància, com el president serbi, Tomislav Nikolic, alguns dels seus ministres, el patriarca de l’església ortodoxa sèrbia, Irinej, o el pretendent del tron serbi, Alexànder Karadjorjevic. També hi van ser presents dos eurodiputats del Front Nacional de Marine Lepen.

Dodik va aprofitar el discurs per fixar, novament, les seves propostes. Va reivindicar tornar a l’esperit inicial de Dayton, ja que considera que l’estat s’ha recentralitzat aquests darrers anys. De tota manera, en cas que no es pugui retornar a aquest esperit, va manifestar que la Serpska no renunciava a esdevenir estat independent. Aquesta amenaça fa anys que és utilitzada per Dodik. De fet, l’any passat mateix va afirmar que aquest 2107 podria tenir lloc un referèndum d’autodeterminació a la Serpska. En unes declaracions al diari rus Kommersant, dos dies després, Dodik va afirmar que els serbis de Bòsnia estarien millor en un estat conjunt amb Sèrbia i els serbis de Kosova.

Diverses veus han estat crítiques amb aquesta celebració, entre les quals destaca, una atra vegada, Valentin Inzko –figura qüestionada per les autoritats de la Serpska-, l’ambaixador dels Estats Units, les autoritats estatals, representants de l’Associació de Víctimes de la Guerra i del Genocidi i de l’Associació de Mares dels enclaus de Zepa i Srebrenica.

Munira Subasic, presidenta d’aquesta última entitat, va ser particularment contundent en una roda de premsa que va fer el mateix 9 de gener. Entre d’altres coses, va recordar les morts d’aquell conflicte, els camps de concentració i la decisió d’expulsar i exterminar milers de persones, de destruir-ne les cases i eliminar-ne el rastre. També va lamentar la prèsència de Mladen Ivanic en aquest acte. Una commemoració d’aquest tipus, argumentà, no fa més que humiliar les víctimes i posar en perill el futur polític del país.

Resultats i primeres valoracions del referèndum a la República Serpska

Finalment, els ciutadans que viuen a la República Serpska, una de les dues grans entitats que conformen Bòsnia i Hercegovina, van ser convocats a les urnes per tal de decidir si volien com a festa de l’entitat el 9 de gener, malgrat la sentència en contra de les més altes institucions judicials de l’estat.

La primera dada rellevant a tenir en compte és el de la participació, i més quan l’oposició no sèrbia va cridar a no participar-hi. Segons les dades oficials, fetes públiques pel president de la Comissió electoral, Sinisa Karan, va votar el 55,77% del cens electoral, que és d’un total d’1.219.399. Algunes veus critiques, però, consideren que aquestes dades estan inflades, i que tan sols va votar entre el 47 i el 49% de l’electorat potencial. Segons les dades facilitades per Karan, els vots afirmatius van ser de 680.116, cosa que representa el 99,81% -unes xifres al més pur estil soviètic-, mentre que els vots en contra s’eleven a només 1.291. El nombre de vots nuls, sempre segons les mateixes fonts, va ser 2.264, xifra superior a la dels vots negatius.

No cal dir que Milorad Dodik, l’impulsor d’aquest referèndum, es va mostrar profundament satisfet pels resultats. Davant d’un miler de persones, a Pale, va manifestar que el referèndum, i els seus resultats, marcaven una fita històrica. A més, va voler destacar que les votacions s’havien produït sense incidents remarcables. En la seva visita a Belgrad, l’endemà mateix, Dodik va afirmar que tenia informacions segons les quals algun grup podia cometre algun acte violent durant la jornada electoral, però no en va aportar cap prova. Les autoritats de Belgrad també s’han mostrat satisfetes pel que fet que no es produís cap mena d’inicident.

El cap de govern de l’entitat, Zeljka Cvijanovic, per la seva banda, va declarar que les persones que hi eren contràries no tenien cap obligació de celebrar aquesta festivitat, en clara al·lusió als opositors que consideren que aquesta festa és discriminatòria per als no serbis i per als no ortodoxos. Lògicament, aquestes afirmacions no han agradat gens als opositors i consideren el dia 9 de gener com una imposició i insisteixen a considera-la una celebració discriminatòria, racista i legitimadora de la neteja ètnica.

Pel que fa a les autoritats estatals, han tornat a manifestar el seu malestar pel fet que hagi tingut lloc aquest referèndum, que consideren totalment desestabilitzador i que posa en perill els Acords de Dayton.

La Comissió Europea també va dir-hi la seva dilluns mateix, per via d’una de les seves portaveus, Maja Kocijancic. Va insistir, tal com ja havia comentat els dies previs, que aquest referèndum no tenia cap base legal, i que no pot canviar les decisions de la Cort constitucional. Va fer, també, una crida a resodlre de manera negociada aquest afer. Dodik, per la seva banda, des de Belgrad també, va restar importància a aquestes declaracions de Kocjancic i va criticar l’actitud de la UE envers aquesta convocatòria, i la va comparar amb la seva feblesa amb Budapest.

25 de setembre: controvertit referèndum a la República Serpska, a Bòsnia

Fa mesos, el president de la República Serpska, Milorad Dodik, va anunciar públicament una mesura que, ben segur, havia d’aixecar una forta polseguera i de sacsejar la política bosniana. Aquesta mesura era un referèndum sobre la festa oficial de l’entitat. Aquesta proposta, aparentment innocent, ha provocat un autèntic daltabaix polític que pot marcar un abans i un després en la política bosniana.

El que fa conflictiva aquesta decisió és que el dia triat per celebrar aquesta festa és el 9 de gener, un dia carregat de simbolisme. Els ciutadans de la República Serpska han estat cridats a les urnes, aquest 25 de setembre, després que la Cort constitucional de Bòsnia decretés que aquesta celebració era anticonstitucional, el novembre de 2015. La reacció de Dodik no es va fer esperar i la seva resposta va ser aquesta convocatòria.

El 9 de gener de 1992 es va proclamar la República del Poble Serbi, poc abans d’esclatar la guerra que va assolar tot el país. Més endavant va agafar el nom de República Serpska. Aquesta data també coincideix amb un dia molt assenyalat i important del calendari religiós ortodox, Sant Sava (Sant Esteve). Per als contraris a aquesta celebració, aquest dia representa l’exaltació d’un estat ètnic exclusivament serbi i, per tant, discriminatori per a la resta de grups. Per als defensors d’un concepte de Bòsnia no basat en criteris ètnics, aquesta data entra en clara contradicció amb el seus principis.

La Cort constitucional bosniana, que és qui ha de vetllar per l’estricte compliment de la legislació, va argumentar-ne la inconstitucionalitat per ser discriminatòria per als no-serbis. Aquest dissabte passat mateix va rebutjar les al•legacions presentades pel govern de la República Serpska, que tenien com a objectiu que es deixés de considerar anticonstitucional.

Tot i aquesta decisió de la Cort constitucional, Milorad Dodik ha reiterat diverses vegades que aquest referèndum es farà tant si com no, i ha instat la població a participar-hi massivament. De fet, altres vegades ja s’han incomplert algunes decisions de la Cort constitucional. Tots els partits serbis presents a l’Assemblea van donar-hi suport, a la seva decisió, mentre que l’oposició bosníaca, agrupada entorn de Domovina, s’hi va oposar frontalment.

Per la seva banda, les autoritats estatals consideren que aquesta decisió és un desafiament a les institucions de l’estat. Temen que aquest referèndum sigui un primer pas cap a un posterior referèndum d’autodeterminació, més endavant. De fet, aquesta opinió té sòlids fonaments, ja que Dodik mateix més d’una vegada, l’última fa tot just dues setmanes, ha comentat la possibilitat de fer un referèndum d’aquestes característiques durant l’any 2017. Les autoritats bosnianes valoren que aquest referèndum, el del dia 25 de setembre, s’hauria de prohibir, ja que la República Serpska no té, segons argumenten, autoritat per convocar-lo.

També han apel•lat a l’Alt Reprepresentant, Valentin Inzko, per tal que l’aturi i que imposi sancions als promotors. Fa pocs dies, Inzko va advertir les autoritats de la República Serpska de les conseqüències que pot tenir, però no queda clar què pot implicar després.

La diplomàcia europea i els Estats Units han demanat reiteradament a Dodik que desisteixi d’aquesta iniciativa, però no se n’han sortit. El govern serbi, per la seva banda, que d’altres vegades ha donat obert suport a iniciatives de Dodik, ha optat, aquesta vegada, per una actitud més cauta i ha evitat donar suport a l’esmentat referèndum. No fa gaires dies, el primer ministre serbi, Alexànder Vucic va declinar públicament donar-hi suport, tot i que formalment tampoc no ha demanat que no es tiri endavant. Ha optat per considerar que és un afer estrictament intern.

Cal tenir en compte que tot just una setmana després, el 2 d’octubre, tindran lloc unes trascendentals eleccions locals a tot Bòsnia i Hercegovina. Aquest referèndum pot condicionar de manera extraordinària el desenvolupament d’aquestes eleccions. Alguns analistes consideren que aquest pols obert amb el govern central pot afavorir el partit dels Socialdemòcrates Independents, el partit de Dodik, més contestat en el poder ara que fa uns anys. D’altra banda, un altre efecte que pot tenir, gens desitjable, és el de la concentració de la majoria dels vots en candidatures de tipus ètnic en detriment de les candidatures més estrictament ciutadanes. Cal dir, però, que algunes d’aquestes candidatures “ciutadanes” sembla que hagin fet autèntics esforços perquè els seus resultats en aquestes eleccions puguin ser dels pitjors en totes les eleccions bosnianes.

El president de la República Sèrbia de Bòsnia torna a negar que Srebrenica fos l’escenari d’un genocidi

El president de la República Sèrbia de Bòsnia, el polèmic Milorad Dodik, ha fet unes declaracions a la premsa on es referma en la idea que no acceptarà mai que els fets d’Srebrenica de l’any 1995 siguin qualificats de genocidi. Va insistir que mai no ho acceptarà, senzillament perquè no ho va ser. Titlla de gran mentida el “muntatge” fet entorn d’Srebrenica, encara que no negui els fets dramàtics que van passar-hi, però que en cap cas no es poden qualificar de genocidi.

Va aprofitar, també, per qüestionar el nombre oficial de víctimes,i per minimitzar-lo. Normalment, sempre que es parla de la xifra oficial de morts, el nombre oscil·la entre els 8.300 i els 8.700. Segons Dodik, algunes fonts el redueixen a 5.000, i segons altres fonts, sempre segons les paraules de Dodik, no va superar els quatre mil. Es va mostrar partidari que un a comissió independent en fes el recompte.Alhora va fer una crida a recordar les morts de Bratunac, municipi proper a Srebrenica on, segons Dodik, van morir 3.500 serbis a mans de l’Armija, l’exèrcit, bosnià.