L’oposició de la República Sèrbia de Bòsnia es mobilitza contra el govern

Aquest 14 de maig, Banja Luka, la capital de la República Sèrbia de Bòsnia, va ser l’escenari de dues manifestacions totalment antagòniques.

D’una banda, els opositors del president d’aquesta entitat bosniana, Milorad Dodik, es van aplegar al centre de la ciutat en una manifestació convocada ja feia setmanes, amb el lema Llibertat per a la República Sèrbia. La principal impulsora d’aquesta mobilització va ser la formació opositora Aliança pel Canvi. L’oposició acusa Dodik de corrupció i de clientelisme. Dodik, líder dels Socialdemòcrates Independents (SNSD), és el patró indiscutible de la vida política d’aquest territori en els darrers quinze anys. Se li fan exactament les mateixes critiques i acusacions que es fan a d’altres líders polítics de la zona, que també han patit importants mobilitzacions en contra aquests darrers mesos, com és el cas de Montenegro, Kosova i Macedònia. L’objectiu de l’oposició és provocar un escenari similar, que qüestioni de manera seriosa el poder de Dodik.

Dodik i els seus seguidors van aprofitar per convocar, també, una contramanifestació, també a Banja Luka, a la plaça Krajina. En aquest cas, Dodik va acusar els opositors de voler desestabilitzar la República Sèrbia i d’actuar d’acord amb els interessos de les potències estrangeres, i dels interessos centralistes del govern bosnià. Dodik no va dubtar a radicalitzar el seu missatge i a fer afirmacions en la línia de desafiar l’estat bosnià amb una posible declaració d’independència.

Darko Mladic, fill de Ratko Mladic va donar suport a aquesta manifestació. En canvi, Sonja Karadzic, filla de Radovan Karadzic, va donar suport a la manifestació opositora. Cal tenir en compte que el partit de Karadzic, el Partit Democràtic Serbi, és a l’oposició i manté, actualment unes actituds aparentment menys nacionalistes (amb tots els matisos que calgui introduir en el terme) que les de Dodik. Tot i això, també van apel•lar al patriotisme serbi.

Com és lògic, segons les fonts el nombre d’assistents a les manifestacions varia notablement. Segons fonts governamentals, la manifestació opositora només va aplegar unes deu mil persones, mentre que la progovernamental unes trenta mil. En canvi, segons l’oposició, aquestes xifres s’inverteixen, uns trenta-cinc mil opositors i menys de deu mil progovernamentals.

Al marge de la batalla de xifres, és veritat que van arribar a Banja Luka nombrosos autocars –com a mínim dos-cents cinquanta- procedents de tota la República Sèrbia, però també d’altres punts de Bòsnia.
Fonts opositores hen denunciat que diversos funcionaris han patit coaccions i amenaces per tal que assistissin a la manifestació oficial.

No es van produir incidents violents. El govern va mobilitzar dos mil agents de policia amb el suposat objectiu d’evitar possibles enfrontaments entre els dos grups de manifestants.

Ara caldrà veure si aquestes mobilitzacions tenen continuïtat, quina influència tindran en les eleccions locals d’aquest mes d’octubre i si, en el fons, canviarà alguna cosa.

Anuncis

Es reobre la mesquita de Ferhad Pasha, a Banja Luka

El 7 de maig passat va ser reoberta la mesquita de Banja Luka, capital de la República Sèrbia de Bòsnia, més de vint anys després de la seva destrucció.

Aquesta reobertura de la Ferhadija, que és com és coneguda tradicionalment, té un alt valor simbòlic. Va ser destruïda en ple conflicte bèl•lic de Bòsnia, l’any 1993, per les forces txètniks, de la mateixa manera que també ho van ser quinze mesquites més de la mateixa localitat. La mesquita de Ferhad Pasha, nom oficial, va ser construïda a finals del segle XVI i, pel seu gran valor, havia estat declarada patrimoni de la Humanitat per la Unesco, l’any 1950.

El seu alt valor simbòlic va provocar que hi fossin presents nombroses persones, cap a vuit mil, no només de Banja Luka, sinó també de tot Bòsnia.

En l’acte hi va tenir un paper molt rellevant el primer ministre turc, Ahmed Davutoglu, que va ser particularment aclamat. Turquia ha finançat la reconstrucció d’aquesta mesquita. La presència turca és creixent a tots els Balcans, però particularment a Bòsnia. Ja van subvencionar, per exemple, la reconstrucció de l’emblemàtic pont de Mostar, o la Biblioteca de Sarajevo. Aquests dies també s’ha fet públic que subvencionarà la construcció d’una nova biblioteca universitària a Sarajevo.

En els parlaments es va voler destacar aquesta reconstrucció com un pas més, inevitable, per a la reconciliació.

En el següent enllaç, de l’agència Reuters, podreu veure imatges d’aquesta inauguració:

 

Historic mosque reopens in Bosnia

Protestes dels treballadors contra la reforma laboral a la República Serpska

Aquest 28 de desembre, unes cinc mil persones van protagonitzar una protesta a Banja Luka contra el projecte de reforma laboral que havia de votar el Parlament de la República Serpska, una de les dues entitats que conformen Bòsnia i Hercegovina. La protesta es va convocar simultàniament a la sessió parlamentària que havia d’aprovar aquesta reforma.

En el decurs de la concentració, que va començar a la seu dels sindicats, els manifestants es van adreçar fins a l’edifici de l’Assemblea Nacional, de la capital d’aquest territori. Un cop hi van arribar, van sol•licitar d’entrevistar-se amb el primer ministre, Zeljko Cvijanovic, que no els va voler rebre. Davant d’aquesta resposta, els manifestants van intentar entrar-hi, però la policia els ho va impedir de manera contundent, fins al punt que diverses persones van resultar ferides.

La principal líder sindical, Ranka Misic, va demanar que es retirés aquesta proposta de llei tramitada d’urgència, ja que segons els sindicats implica una dràstica pèrdua de drets laborals . Els partits opositors es van mostrar d’acord amb aquesta petició, i van mostrar el seu suport als manifestants.

No cal dir que els partits que donen suport al govern s’hi van negar, i la van aprovar, encara que l’oposició fos absent del Parlament, com a mostra de suport als sindicats.

El passat mes de juny, la Federació de Bòsnia i Hercegocina (l’altra entitat del país), ja va aprovar una reforma laboral en uns termes molt semblants, cosa que també va provocar les ires dels sindicats.

Aquests canvis legislatius responen a les pressions de l’FMI, que va exigir canvis en aquest sentit. Abans de l’estiu, representants d’aquest organisme van visitar el país i van demanar mesures liberalitzadores i canvis en la legislació laboral, en la línia d’una més gran “flexibilització”. En cas contrari, l’FMI s’hauria negat a oferir “suport financer”.

L’Assemblea de la Serpska aprova el referèndum contra l’Alt Representant

A principis de juliol, el President de la República Serpska (una de les dues entitats que conformen Bòsnia i Hercegovina), Milorad Dodik, va anunciar que l’Assemblea d’aquest territori discutiria i aprovaria la convocatòria d’un referèndum per rebutjar l’autoritat de l’Alt Representant de Bòsnia i Hercegovina en el territori de la Serpska.

La setmana passada, l’Assemblea de la Serpska va decidir aprovar la celebració d’aquest referèndum, i que tingués lloc en un termini màxim de sis mesos. Després de dos dies de debat, 41 diputats van votar a favor de la proposta, 31 es van abstenir i cap no hi va votar en contra. Els diputats de la coalició Pàtria, que agrupa partits opositors i de les minories, van decidir marxar abans de la votació, ja que no volien participar en un acte que consideraven una provocació.

L’oposició, liderada pel Partit Democràtic Serbi (SDS), que es va abstenir va manifestar el seu disgust amb l’acutació de l’Alt Represnetnat, però van considerar que la proposta d eDodik només pretenia manipular l’opinió pública i aconseguir rèdits polítics personals. Dodik, per la seva banda, va considerar que el dia de la votació era un dia històric, en què es recuperava la dignitat del poble serbi.

La pregunta que se sotmetrà a votació popular serà la següent : « Accepta les lleis i sentències imposades per l’Alt Representant, particularment les que tenen origen en el Tribunal que en depèn i el fiscal cap, i que les decisions d’aquestes institucions s’apliquin en el territori de la Répública Serpska? »

L’Alt Representant de Bòsnia i Hercegovina és el cap executiu de la presència internacional al país. Aquesta figura va ser creada arran dels Acords de Dayton, de l’any 1995 (que posaven punt i final a la guerra de Bòsnia) i és triat per un Consell on hi ha representants de diversos estats, entre els quals hi ha els Estats Units, Rússia, França, Alemanya, Gran Bretanya, Canadà, Japó, Itàlia i l’Organització de Cooperació Islàmica. Pot actuar, cosa que ha fet diverses vegades, al marge dels parlaments del país. En aquests moments n’ostenta el càrrec Valentin Inzko.

Les reaccions a l’anunci d’aquesta convocatoria no s’han fet esperar. Una de les més esperades era la del primer ministre serbi, Aleksandr Vucic. Segons les declaracions que ha fet a la premsa, respecta la decisió que ha pres l’Assemblea i no pensa interferir en els afers interns de la Serpska. Tot i això també ha afirmat que ell, particularment, seria partidari de no convocar el referèndum.

L’ambaixador dels Estats Units a Sarajevo ha estat molt més contundent. Segons ell, aquesta decisió implica una violació dels acords de Pau de Dayton i posa en risc l’esabilitat del país. També ha afirmat que el govern dels EUA pensarà quina és la resposta més adequada a aquesta provocació, tal com ha qualificat aquesta convocatòria.

Lògicament, Valentin Inzko, l’Alt Representant, també ha desqualificat la decisió, en uns termes molt similars.

Segons Dodik, els motius per impulsar aquest referndum són diversos, però sobretot en critica la parcialitat. Moltes sentències i lleis són imposades per l’Alt Representant i no són constitucionals. Argumenta que aquesta institució persegueix sobretot soldats i oficials serbis, mentre que, d’altra banda, deixa en llibertat criminals amb proves evidents que els inculpen, particularment en crims on els serbis són les víctimes. Per tant, segons Dodik, és una institució totalment partidista i antisèrbia.

El President de la República Sèrbia de Bòsnia vol convocar un referèndum que qüestiona l’autoritat de l’Alt Representant de la Nacions Unides

El President de la República Serpska (una de les dues entitats que conformen Bòsnia i Hercegovina), Milorad Dodik, ha anunciat que l’Assemblea d’aquest territori discutirà i aprovarà la convocatòria d’un referèndum per rebutjar l’autoritat d’aquesta institució en el territori de la Serpska. Aquest referèndum tindrà lloc, segons la proposta de Dodik, a principis del mes de setembre.

L’Alt Representant de Bòsnia i Hercegovina és el cap executiu de la presència internacional al país. Aquesta figura va ser creada arran dels Acords de Dayton, de l’any 1995 (que posaven punt i final a la guerra de Bòsnia) i és triat per un Consell on hi ha representants de diversos estats, entre els quals hi ha els Estats Units, Rússia, França, Alemanya, Gran Bretanya, Canadà, Japó, Itàlia i l’Organització de Cooperació Islàmica. Pot actuar, cosa que ha fet diverses vegades, al marge dels parlaments del país. En aquests moments n’ostenta el càrrec Valentin Inzko.

També ha anunciat ja quina serà la pregunta que se sotmetrà a votació popular : « Accepta les lleis i sentències imposades per l’Alt Representant, particularment les que tenen origen en el Tribunal que en depèn i el fiscal cap, i que les decisions d’aquestes institucions s’apliquin en el territori de la Répública Serpska? »

Segons Dodik, moltes sentències i lleis són imposades per l’Alt Representant i no són constitucionals. A més, justifica aquesta decisió amb l’argument que aquesta institució persegueix sobretot soldats i oficials serbis, mentre que, d’altra banda, deixa en llibertat criminals amb proves evidents que els inculpen, particularment en crims on els serbis són les víctimes. Per tant, segons Dodik, és una institució totalment partidista i antisèrbia.

El principal partit opsitor de la cambra de la Serpska, el Partit Democràtic Serbi (SDS) s’ha mostrat contrari a aquesta iniciativa, així com també ho ha fet el membre serbi de la presidència tripartida de Bòsnia, Mladen Ivanic, que no és membre del mateix partit de Dodik.

Més enllà del valor que pugui implicar aquest referèndum, el més important és que és un primer pas en l’estratègia elaborada per Dodik per trencar amb Bòsnia i Hercegovina i convocar un referèndum d’autodeterminació de la Serpska l’any 2018, tal com ja va anunciar fa uns mesos, i com ha anat repetint de manera reiterada aquests últims dies.

Inaugurat a Belgrad un monument dedicat a Gavrilo Princip

Des de diumenge passat, es pot trobar un monument, de bronze i de dos metres d’altura, dedicat a Gavrilo Princip, l’autor material de la mort de l’arxiduc Francesc Ferran, fet considerat tradicionalment com el desencadenant de la Primera Guerra Mundial, al centre de Belgrad.

La inauguració es va fer amb tots els honors, i va comptar amb la presència del president serbi, Tomislav Nikolic, i del president de la República Serpska (una de les dues entitats de Bòsnia i Hercegovina), Milorad Dodik. La data escollida també té un profund significat simbòlic: el dia de Vidovdan, Sant Vitus, el 28 de juny, el mateix dia que va ser assassinat l’arxiduc austríacl’any 1914.

La presència de Dodik a l’acte no és casual. Força vegades n’ha reivindicat públicament la figura, i l’any passat va presidir a Sarajevo Est (que forma part de la República Serpska) la inauguració d’un altre monument dedicat a Princip.

Els oradors que van participar a l’acte van enaltir la figura de Princip. Nikolic el va presentar com un heroi i com un símbol de la lluita per la llibertat. Va afirmar que els serbis no defensen l’assassinat, però sí que defensen la lluita en favor dels interessos serbis.

Dodik va anar més enllà i també en destacà el paper de símbol d’unitat del poble serbi. Va insistir que el poble serbi no vol ser oprimit i que vol contribuir a construir la pau, en peu d’igualtat amb els altres pobles. En aquest sentit, es va mostrar contrari al que considera agressions contra el poble serbi, com per exemple la proposta de resolució que prepara l’ONU sobre Srebrenica, que Dodik considera un document antiserbi. Precisament per aquests motius, cal nonorar Princip com a heroi del poble serbi. També va aprofitar per criticar les potències occidentals, que, segons ell, impedeixen que es faci un referèndum d’autodeterminació a la Serpska.

Princip, que tenia divuit anys quan va cometre l’atemptat, era membre de Mlada Bosna (Jove Bòsnia), una organització revolucionària que lluitava contra l’Imperi austrohongarès. De tota manera, no hi ha acord entre els estudiosos sobre el veritable objectiu de l’atemptat. Alguns el consideren com un nacionalista panserbi, d’altres com un iugoslavista i d’altres en destaquen més el perfil ce caire anarquitzant.

Referèndum d’autodeterminació a la República sèrbia de Bòsnia l’any 2018?

Aquest 25 d’abril va tenir lloc a Sarajevo-Est el congrés de l’Aliança de Socialdemòcrates Independents, SNSD, el partit majoritari a la República Sèrbia de Bòsnia, popularment coneguda com la Serpska. Tal com ja s’havia anunciat fa uns dies, en el congrés es va aprovar una polèmica declaració on s’aposta per la independència d’aquest territori en cas que no es compleixin certes condicions.

Milorad Dodik, líder d’aquest partit i president d’aquesta entitat política, va defensar el document aprovat en una roda de prensa. Aquest partit demana la recuperació de totes les competències que preveien els acords de Dayton que, segons Dodik, en bona part han estat usurpades pels òrgans de l’Estat.

Està previst que l’any 2017 hi hagi negociacions amb l’Estat sobre una possible reforma constitucional. És llavors quan pensen defensar que aquestes competències quedin blindades en la Constitució. En cas que les negociacions no donin els fruits esperats, l’SNSD pretén proposar a l’Assemblea de la República Serpska un referèndum amb una pregunta clara sobre la independència del territori. Aquest referèndum s’hauria de fer durant el transcurs de l’any 2018, després que una convenció del partit ho ratifiqués definitivament.

La República sèrbia de Bòsnia

La República Serpska té una extensió d’uns 25.000 quilòmetres quadrats i una població d’un milió tres-cents mil habitants. La seva creació va ser fruit dels acords de Dayton, de 1995, que legitimaven la guerra d’agressió i la neteja ètnica que va patir Bòsnia i que va comportar la divisió del país en dues grans entitats, basades en criteris ètnics: la Federació de Bòsnia i Hercegovina i la República Serpska. La capital de la Serpska és Banja Luka.

Aproximadament el 90% dels seus habitants són serbis i un 7% musulmans. Segons el cens de 1991, llavors, els serbis representaven poc més del 55% per cents dels habitants d’aquest territori, mentre que els musulmans el 28%, els croats el 9,2% i els iugoslaus el 4,8%. Aquestes dades demostren el profund canvi demogràfic experimentat per aquest territori durant la guerra de 1992-1995, i la seva escassa legitimitat, tenint en compte, a més, que mols dels antics veïns no han tingut la possibilitat de tornar a les seves llars. Sense que això es produeixi, no es pot parlar de cap de les maneres d’un referèndum “real” i democràtic  d’autodeterminació.

Atemptat jihadista a l’est de Bòsnia

Aquest dilluns, 27 d’abril, la ciutat d’Zvornik, a l’entitat de la República Serpska (a Bòsnia i Hercegovina) va ser escenari d’un atemptat protagontizat per un islamista bosnià. Sembla ser que un jove, de 24 anys, va atacar amb un fusell semiautomàtic una comissaria d’aquesta ciutat, amb el resultat d’un policia mort i un altre de ferit. L’atacant també va morir en l’atemptat.

Quan passen fets d’aquest estil al Balcans, de seguida, sobretot als països occidentals, s’encenen les alarmes i moltes vegades, d’una forma del tot injustificada, s’alerta del perill d’un rebrot de la violència en aquesta part del continent.

Algunes persones han destacat que Nerdin Ibric, l’atacant, va néixer l’any 1991, tot just un any abans de l’inici de la guerra de Bòsnia, però també se n’han destacat altres aspectes, com que el seu pare morís durant la guerra a mans dels txètniks. Zvornik, situada a la part més oriental de Bòsnia, i molt a prop de la frontera amb Sèrbia, era abans de la guerra una ciutat de clara majoria musulmana, aproximadament el 60% de la població. Durant la guerra, les forces txètniks van atacar molt contundentment la ciutat, de manera que fou un dels enclaus on la “neteja ètnica” va ser més dura. Se sap del cert que,  pel cap baix, set-centes persones de nacionalitat musulmana van ser executades. De resultes de tot plegat, l’equilibir ètnic de la ciutat es va desfigurar del tot, i ara hi viu una població majoritàriament sèrbia. Després dels acords de Dayton, va ser adjudicada a la República Serpska, amb la qual cosa les autoritats internacionals van legitimar aquest procés.

També s’ha volgut destacar que el policia mort, Dragan Djuric, apareixia en les llistes de persones que van participar en les execucions a Srebrenica, on van morir més de vuit mil persones. El seu pare, per la seva banda, Ilia Djuric, segons diverses fonts, també va morir en el conflicte bèl·lic, en aquests cas a mans de l’Armija, l’exèrcit de Bòsnia i Hercegovina.

Aquestes dades serveixen per demostrar que de seguida qualsevol incident de caràcter violent pot remoure passats dolorosos.

Pel que fa a la intencionalitat de l’atac, sembla que té més a veure amb objectius “jihadistes”. L’atacant abans de morir va invocar el clàssic “Al·là és gran”. Semblen comprovats els vincles d’aquesta persona amb combatents sirians d’Estat Islàmic. Fa pocs dies van ser detinguts uns bosnians que intentaven atemptar a Austràlia, i s’ha especulat que l’atemptat pogués ser una represàlia per aquestes detencions..

Poc després de l’atemptat es van posar  posar en marxa els disposititus policials i s’han produït algunes detencions en la comunitat wahabita bosniana.

Tot i això, és important fer constar que encara que hi ha nombrosos combatents bosnians, i d’altres països balcànics,  a l’Orient Mitjà, el seu nombre no és particularment elevat. Fa poc es va fer públic un estudi que demostrava que Bèlgica, Dinamarca i Suècia aportaven un nombre més elevat de voluntaris, en termes relatius sobre el percentatge de població musulmana, que Bòsnia, Kosova, Albània o Macedònia.

Les autoritats polítiques i religioses s’han apressat a condemnar aquests fets. Els principals responsables polítics dels estats veïns s’han ofert a prestar col·laboració, com el ministre d’afers estrangers de Montenegro o el president de Sèrbia, Tomislav Nikolic, que s’ha ofert a la República Serpska per al que calgui.

 

Veus del partit governant de la República Serpska aposten per un estat “lliure i independent”

Nebojsa Radmanovic, un dels líders més reconeguts de l’Aliança de Socialdemòcrates Independents (SNSD), partit que governa la República Serpska, va fer la setmana passada unes declaracions que han aixecat una forta polseguera. Entre d’altres coses, va afirmar que el seu partit adoptarà una resolució a favor d’una República Serpska lliure i independent. Segons ell, aquesta resolució recull la voluntat de la majoria de la població d’aquesta entitat. S’aprovarà, segons Radmanovic, el 25 d’abril, en el marc del congrés d’aquest partit.

Segons informa el mitjà Bosnia Today, també va aprofitar per criticar que els representants serbis en algunes institucions fossin “triats” per altres persones, no sèrbies. Aquest partit va criticar intensament l’elecció del representant serbi a la presidència bosniana. També va argumentar que la Serpska es podria administrar millor si les seves competències no s’haguessin de transferir a una altra autoritat, en clara referència a l’administració central.

L’SNSD és un partit que es va fundar l’any 1996 i és presidit per Milorad Dodik, que alhora és president de la República Serpska. Durant uns anys va ser membre de la Internacional Socialista, però en va ser expulsat l’any 2011 pel seu “nacionalisme extremista”, segons els termes de la Internacional Socialista.

Alguns partits de l’oposició a la república Serpska ja s’han manifestat clarament en contra d’aquestes intencions. Ha destacat la reacció de Sejfudin Tokic, del Moviment Bosníac per la Igualtat. Ha apel•lat a la comunitat internacional per tal que impedeixi que aquests plans puguin tirar endavant.

La República Serpska té una extensió d’uns 25.000 quilòmetres quadrats i una població d’un milió tres-cents mil habitants. La seva creació va ser fruit dels acords de Dayton, de 1995, que legitimaven la guerra d’agressió i la neteja ètnica que va patir Bòsnia i que va comportar la divisió del país en dues grans entitats, basades en criteris ètnics: la Federació de Bòsnia i Hercegovina i la República Serpska. La capital de la Serpska és Banja Luka.

Aproximadament el 90% dels seus habitants són serbis i un 7% musulmans. Segons el cens de 1991, llavors, els serbis representaven poc més del 55% per cents dels habitants d’aquest territori, mentre que els musulmans el 28%, els croats el 9,2% i els iugoslaus el 4,8%. Aquestes dades demostren el profund canvi demogràfic experimentat per aquest territori durant la guerra de 1992-1995.

Prnjavor, la Petita Europa

Prnjavor és una petita municipalitat, que a la pràctica és més que un simple municipi, ja que abasta diverses poblacions, situada a la República Serpska, a Bòsnia i Hercegovina, no gaire lluny de Banja Luka, la capital de l’entitat.

És, i ha estat històricament, una zona eminentment rural. Quan Bòsnia va passar a ser administrada per Àustria-Hongria, a partir de l’any 1878, aquest territori es va poblar amb moltes persones procedents d’altres països de l’Imperi, entre els quals hi havia italians, ucraïnesos, txecs, eslovacs, polonesos, hongaresos, alemanys… Va ser a partir de llavors quan Prnjavor va ser coneguda com a Petita Europa, per la seva extraordinària multietnicitat i per la seva diversitat religiosa.

La immigració va ser intensa fins que es va crear la primera Iugoslàvia, l’any 1919, moment a partir del qual es va aturar del tot. No només això, sinó que algunes de les persones que s’hi havien establert van decidir tornar als seus llocs d’origen.

Durant la Segona Guerra Mundial, els nazis van optar per fer tornar la majoria dels alemanys, que encara hi vivien, a Alemanya. Les cases i les terres que van deixar desocupades van ser repoblades, durant els anys de la Iugoslàvia socialista, amb persones d’origen serbi, cosa que en va fer augmentar de manera considerable el percentatge.

Segons les dades el cens de 1910, poc més del seixanta per cent de la població es declarava ortodoxa. Pel que fa al cens de 1921, les dades són més concretes. Llavors, la població sèrbia, croata o musulmana (en aquella època els musulmans –o bosníacs- encara no eren considerats com una ètnia diferenciada, sinó que havien de decidir personalment si “eren” serbis o croats) era de 34.164 persones; els polonesos, 6.283; els rutens o ucraïnesos, 5.597; els alemanys, 1.486; els romanesos, 556; els txecs, 482; els hongaresos, 371; els Italians, 292; els eslovens, 108; i encara 154 persones d’altres nacionalitats. Tots plegat sumaven 49.893 persones, en total.

Amb els anys la població es va anar homogeneïtzant. A més, la població no va créixer de manera substancial, sinó que més aviat va disminuir. En el cens de 1991, el total de persones censades era de 46.894. D’aquestes, 33.575 es definien com a sèrbies, 7.153 com a bosníaques, 1.737 com a croates, 1.718 com a iugoslaves (en la majoria de casos, persones nascudes en el si de matrimonis mixtos), però encara restaven 2,711, un 5.5% aproximadament, que es declaraven membres d’una altra nacionalitat.

Sobre els txecs de Bòsnia, una bona part dels quals es va instal•lar en aquest territori:
https://balcaniablog.wordpress.com/2015/02/19/els-txecs-de-bosnia/

Sobre els polonesos: https://balcaniablog.wordpress.com/2016/02/21/els-polonesos-de-bosnia-una-minoria-oblidada/