El president romanès rebutja la candidatura de Shaideh Sevil; els socialdemòcrates proposen Sorin Grindeanu com a nou cap de govern

La setmana pasada, el Partit Socialdmòcrata va proposar Shaideh Sevil, dona i de la minoria tàtara musulmana, com a nova cap de govern després que el president romanès, Klaus Iohannis, desestimés la possibilitat de nomenar Liviu Dragnea. Dragnea és el membre més destacat d’aquest partit, i n’era el cap de cartell a les darreres eleccions.

Ahir mateix, però, es va saber que Iohannis també havia rebutjat la candidatura de Sevil. D’entrada, en el comunicat oficial, no es comuniquen els motius de fons per prendre aquesta decisió. De tota manera, hi ha diferents elements que ho poden explicar.

D’una banda, Sevil ha estat una col•laboradora molt estretament vinculada a Dragnea durant anys. Sovint se l’ha considerat com una persona totalment afí –havia estat ministra de Desenvolupament regional- i el fet de rebutjar-la podria significar senzillament que Iohannis vol imposar un candidat menys enfrontat a la seva persona. Les relacions entre Dragnea i Iohannis sempre han estat molt tibants.

D’altra banda, el fet que Sevil estigui casada amb un sirià que, alhora, ha manifestat públicament al seu suport a Al-Assad també pot haver pesat de manera notable a l’hora de prendre una decisió d’aquest tipus. De fet, Sevil també ha fet algunes declaracions públiques que Iohannis, i bona part de l’oposició romanesa, consideren que entren en contradicció amb les tesis atlantistes que defensen.

Finalment, el fet mateix que sigui musulmana potser, tot i que no sigui verbalitzat, també hagi influïta en aquesta decisió, tot i que cal recordar que Iohannis mateix pertany a la petita coumnitat alemanya que resta en el país.

Davant d’aquesta decisió, els socialdemòcrates han optat per una altra persona, l’exministre de Telecomunicacions, Sorin Grindeanu. Caldrà veure si Iohannis accepta, finalment aquest nou candidat.

Anuncis

Eleccions de Macedònia: tot continua igual després de Tearce

Aquest diumenge passat, 25 de desembre, es van repetir les eleccions al municipi de Tearce, situat al nord-oest de Macedònia, poblat tant per macedonis com per albanesos. La Comissió Electoral Central (DIK) va determinar que s’hi havien de repetir les eleccions perquè s’havien detectat algunes irregularitats en la jornada de l’11 de desembre.

Aquesta votació era de gran transcendència, ja que va ser l’única denúncia que va ser acceptada, de les moltes que es van presentar. Tenint en compte que a la circumscripció electoral sisena de Macedònia la diferència de vots entre la candidatura guanyadora -de VMRO-DPMNE, del governamental Nikola Gruevski- i la dels socialdemòcrates de Zoran Zaev era tan sols de 304 vots, el resultat podia implicar una canvi en el repartiment d’escons del nou parlament. Macedònia està dividida, electoralment parlant, en sis circumscripcions de 20 diputats cadascuna.

Finalment, després de la jornada d’ahir no hi haurà cap canvi en l’adjudicaió dels escons: el VRMO-DPMNE es queda amb 51 escons i l’SDSM amb 49, tal com es van avançar en els resultats provisionals. Tot i això, una dada gens menyspreable, la victòria va ser per al candidat presentat pels soicaldemòcrates, amb 245 vots, mentre que el partit de Gruevski es va quedar amb tan sols 149 vots. La resta de candidatures tan sols van aconseguir 5 vots (2 del nacionalista macedoni VMRO, un altre partit amb el nom similar al del governamental) i 1 per a cadascun dels albanesos BDI, SHDP i AS.

Si es comparen aquests resultats amb els de fa quinze dies, la dada més destacable és que els socialdemòcrates han aconseguit 170 vots (n’havien obtingut poc més de vuitanta) que els ha permès de ser guanyadors, mentre que el VMRO-DPMNE n’ha aconseguit una seixantena més. Fa quinze dies els guanyadors van ser les candidatures albaneses.

Els socialdemòcrates s’han apressat a fer valer aquests resultats com a demostració palpable que la població vol un canvi. El fet que la gran majoria d’albanesos hagin optat per votar-los, a més, és esgrimit per líders d’aquesta formació per tal que donin suport a Zoran Zaev en les seves pretensions de formar govern. El 23 de desembre, Zaev va instar els partits albanesos a arribar a un acord amb ells, just abans de la cimera de partits albanesos convocada per tot just l’endemà.

A aquesta cimera, convocada per Ali Ahmeti, líder indiscutible i incombustible, del partit albanès amb més suports, la Unió Democràtica per la Integració (BDI), tan sols hi va acudir, a part del BDI, l’Aliança per als Albanesos. L’objectiu era establir una plataforma conjunta a l’hora de negociar amb els partits macedonis a l’hora de formar govern. Van acordar que un dels seus cavalls de batalla en la negociació seria aconseguir que l’albanès fos oficial a tot el territori albanès, i també que els pressupostos no perjudiquessin les zones on la població albanesa és majoritària.

Els altres dos partits albanesos, BESA i Partit Democràtic Albanès van declinar la seva participació en aquesta reunió. Aquestes dues forces han deixat molt clar que en cap cas donaran suport a un govern de Gruevski, i alhora rebutgen cap govern on hi pugui haver corruptes, en evident al·lusió al BDI d’Ahmeti, tradicional aliat de Gruevski.

Demà mateix, la Comissió Electoral Central (DIK) farà públics els resultats definitius, que no divergiran gens dels resultats provisionals. El nou parlament es constituirà el 30 de desembre, probablement. A partir de llavors, el president del país, George Ivanov tindrà un termini de deu dies per encarregar al partit amb més escons la formació d’un nou govern, que al seu torn tindrà vint dies per formar-lo. En cas que no se’n surti, llavors el segon partit amb més representació tindrà la possibilitat de formar govern.

Ara, tot dependrà de la decisió i voluntat dels partits albanesos, d’una banda, i de la capacitat de negociació de les dues principals formacions.

Cimera dels partits albanesos de Macedònia

El líder de la Unió Democràtica per la Integració, Ali Ahmeti, ha anunciat la convocatòria d’una cimera, demà mateix, de tots els partits albanesos presents en el nou parlament macedoni. Aquesta proposta havia estat anunciada prèviament per Bujar Osmani,  una altra de les veus més autoritzades del partit.

Ahmeti ha apel·lat a la seva responsabilitat, com a força albanesa més votada, a l’hora de convocar aquesta reunió. Segons Ahmeti, abans d’iniciar negociacions amb els partits macedonis, es tracta que totes les formacions albaneses elaborin una plataforma conjunta de cara a unes hipotètiques negociacions per formar nou govern. La reunió de demà hauria de servir per posar les bases d’aquesta plataforma reivindicativa.

D’altra banda, Ahmeti es continua negant a indicar quines són les seves preferències a l’hora de negociar aquest nou govern. Des que es van fer les eleccions, ha afirmat que no faria pública la seva decisió fins que es fessin públics els resultats definitius. De fet, aquest diumenge s’han de repetir els comicis a Tearce. Segons quins siguin els resultats, podria variar la composició del parlament: es podria passar de la relació entre 51-49 diputats entre els conservadors de VMRO-DPMNE i els socialdemòcrates de l’SDSM a un hipotètic empat a cinquanta escons.

Zoran Zaev, líder socialdemòcrata, ha apostat fort per aconseguir el suport de les quatre formacions albaneses i manté íntegres les seves esperances de ser nou primer ministre. Ho demostra de manera fefaent el fet que hagi anunciat, ahir mateix, la seva intenció de dimitir com a alcalde de la municipalitat d’Strumica.

La resta de formacions albaneses acudiran a la reunió amb diferents propostes, la més important de les quals és l’oficialitat de l’albanès a tot el territori de l’estat. Actualment només ho és allà on hi ha un percentatge important de població albanesa, cosa que passa, per exemple, a la capital, Skopje.

BESA, la segona formació albanesa amb més escons, cinc, es presenta a la reunió amb demandes concretes que poden entrar en contradicció amb els interessos del BDI, com és el fet que ningú que estigui acusat per casos de corrupció pugui formar part del nou govern. En una línia semblant s’ha manifestat la tercera formació albanesa Aliança per als Albanesos.

Per la seva banda, el líder del Partit Democràtic Albanès (SHDP), Menduh Thaci, ha anunciat la seva dimissió com a cap visible de la formació. Els molt mals resultats d’aquest partit, que té ara només dos escons, han fet que prengués aquesta decisió. Thaci era el líder del partit des del 2008, quan va succeir Abder Xhaferi, després de la seva mort. Des d’aquest partit s’ha donat suport a les propostes de BESA.

 

La llengua nòmada, de Norman Manea

manea

La llengua nòmada és un text breu, d’una cinquantena de pàgines, on Norman Manea fa tota una serie de reflexions entorn de la llengua. És, però, sobretot una autèntica declaració d’amor a la llengua, particularment a la llengua materna, i a la llengua com a eina d’expressió.

Manea va néixer l’any 1936 a la zona de la Bucovina que actualment pertany a Romania, que havia estat un autèntic paradís multilingüístic, tot i que quan va néixer Manea aquesta diversitat ja era menor que uns anys enrere. Poden servir d’exemple les dades del cens de 1910, segons el qual a la Bucovina hi vivien 305.000 ucraïnesos, 273.000 romanesos, 168.000 alemanys i 102.000 jueus, a més d’altres comunitats menys nombroses, com els polonesos (10.000) o hongaresos (36.000), per exemple. La zona nord era on es concentrava sobretot la població ucraïnòfona, que pertany a Ucraïna des de l’any 1947, mentre que la població romanesa, globalment, es concentrava més al sud, que ara pertany a Romania.

Evidentment això queda reflectit en aquest text. Va néixer en una família jueva i la seva primera llengua va ser el romanès, tot i que els seus pares parlaven alemany i jiddisch. De molt petit va haver de patir el drama de la Segona Guerra Mundial i de la deportació, quan va ser tancat en un camp de concentració, on es va familiaritzar amb l’ucraïnès. Després, un any a l’escola el va familiaritzar amb el rus. Un cop acabada la Segona Guerra Mundial va tornar a Romania, on també es va deixar seduir pel francés i per l’hebreu. Finalment, quan es va exiliar, molts anys després, va haver d’incorporar altres llengües. I Manea ens explica quina relació hi va tenir i hi té, no sempre fàcils.

Un altre aspecte en què se centra és en l’ús de la llengua com a eina de manipulació. És evident que l’experiència del “socialisme burocràtic” romanès, una revolució importada com diu Manea, és un exemple claríssim de com el discurs, en el fons buit de contingut, es pot menjar la llengua, la pot corrompre. Tal com afirma, el Partit únic es va apoderar de la llengua de la societat. A partir de llavors l’escriptor i el seu semblant, el lector, havien d’enfrontar-se a la ubiqua policia del llenguatge, que imposava una farsa i un vocabulari limitat i ridícul, tal com afirma Manea.

Finalment, i no menys important, reflexiona sobre llengua i exili i sobre el fet d’escriure en una llengua aliena al país on es viu.

“La llengua representa la nacionalitat veritbale de l’escriptor, el seu sentit de pertinença, la lengua n’és la casa i la patria”
Norman Manea

Per conèixer una mica més Manea, podeu llegir-ne una entrevista que li va fer el diari Ara, amb motiu d’una confèrència que va fer a Barcleona l’any 2014.

També en podeu llegir una ressenya, d’aquest llibre, en el blog d’Enric Serra 

Per acabar, podeu llegir el text La cinquena impossibilitat, també de Manea, un volum d’assaigs on reflexiona sobre el judaisme, la relació entre literautra i règims totalitaris, la situació de l’Europa oriental després de l’enfonsament del socialisme burocràtic…

 

 

 

Macedònia: s’han de repetir les eleccions a Tearce, a causa de diverses irregularitats

Aquest 25 de desembre, el col•legi electoral 2011 del municipi de Tearce, siutat al nord-oest de Macedònia, haurà de repetir les votacions, segons ha acordat la Comissió Electoral Central (DIK). Aquest acord ha estat pres per unanimitat, després d’acceptar el fet que les irregularitats denunciades en aquest col•legi, per part dels socialdemòcrates, poden haver influït en el resultat final de les eleccions. D’entrada, la denuncia va ser desestimada, però el recurs presentat sí que s’ha acceptat, finalment.

S’és conscient, doncs, que una repetició pot implicar un canvi en el repartiment d’escons en el parlament macedoni. En aquests moments, els conservadors de VMRO-DPMNE tenen adjudicats 51 escons, mentre que els socialdemòcrates de l’SDSM en tenen 49. Segons quins fossin els resultats es podria arribar a un empat a cinquanta escons, cosa que posaria molt difícil a Gruevski revalidar el càrrec, ja que amb la suma dels escons corresponents del seu únic possible aliat, la BDI albanesa, es queden a les portes de la majoria absoluta, amb seixanta escons.

No cal dir que la reacció de Gruevski, líder de VMRO-DPMNE, ha estat immediata i ha denunciat un complot que té com a objectiu “robar-los” la victòria guanyada a les urnes.

Aquests dies també s’ha especulat amb la possibilitat que s’haguessin de repetir les votacions en una altra població, a Gostivar, però de moment la DIK no s’ha pronunciat en aquest sentit.

 

Una dona musulmana pot ser la nova cap de govern de Romania

El vencedor indiscutible de les últimes eleccions romaneses va ser el Partit Socialdemòcrata (PSD). Tal com ja havien anunciat abans que tinguessin lloc aquests comicis, els socialdemòcrates i l’Aliança de Liberals i Demòcrates (ALDE) van apressar-se a formar un nou govern de coalició.

Lògicament, el candidat poposat va ser Liviu Dragnea, líder dels socialdemòcrates. Ara bé, per tal que pugui fer-se el nomenament és imprescindible el vistiplau del president Klaus Iohannis. Iohannis ja havia anunciat abans de les eleccions que no acceptaria el nom de Dragnea per ocupar aquest càrrec, cosa que finalment ha complert.

Segons informen diversos mitjans (La Vanguardia, Balkan Insight, Romania Insider).  El nom alternatiu proposat pels socialdemòcrates és el de Shaideh Sevil, de 52 anys, que ja havia estat anteriorment ministra de Desenvolupament regional. Sevil sempre ha estat molt propera a Dragnea. És musulmana i és membre de la petita comunitat tàtara de Romania.

Ara caldra veure si, finalment, aquest nom és acceptat i pot ser votat en el parlament. D’aquesta manera, Sevil es convertiria en la primera dona cap de govern i en la primera musulmana que ocupa aquest càrrec. Si això finalment fos així, el president del país, Klaus Iohannis, seria membre de la minoria alemanya i la cap de govern, de la minoria turca.

Eleccions de Macedònia: es podrien haver de repetir les eleccions en una mesa electoral. Continua la incertesa

La Comissió Electoral Central (DIK) de Macedònia ha rebutjat totes les denúncies presentades per l’oposició, tret d’una. Els socialdemòcrates (SDSM) van presentar-ne  sis, mentre que el partit albanès BESA en va promoure vuit. Una de presentada per BESA ha estat acceptada, i pot tenir unes conseqüències transcendentals.

Tot i haver rebutjat pràcticament totes les denúncies, el simple fet d’haver-ne acceptat una, a la localitat de majoria albanesa de Gostivar, pot implicar un canvi en el repartiment d’escons, que pot ser decisiu. La decisió afecta només una mesa electoral, però com que VMRO-DPMNE va aconseguir un escó, en detriment dels socialdemòcrates, per tan sols 74 vots de diferència, en cas que es repetissin les eleccions en aquesta mesa podria representar que l’actual equilibri de forces fos encara més ajustat. Actualment, els conservadors de VMRO-DPMNE tenen adjudicats 51 escons i els socialdemòcrates 49. Segons quins fossin els resultats, aquestes dues forces podrien empatar a 50 escons, cosa que impediria, a més, que una hipotètica coalició de VMRO-DPMNE amb els albanesos de BDI, els seus socis albanesos, arribés a la majoria.

Aquesta decisió de la DIK ha estat fortament criticada per Gruevski, l’actual cap de govern, que veu en aquesta decisió un complot per fer-lo fora del poder. És més, ha acusat diverses ong’s, la DIK, els partits de l’oposició i, fins i tot, les ambaixades d’alguns estats, com els EUA o Noruega de voler-los “prendre la victòria que van aconseguir a les urnes”. Ha anunciat protestes ciutadanes en cas que finalment s’hagin de repetir-hi eleccions.

De moment encara no hi ha una decisió presa de si s’hauran de repetir. Els primers comentaris que van fer representants de la DIK anaven en la línia que tan sols es repetirien en cas que els resultats d’aquesta mesa poguessin modificar el repartiment d’escons, cosa que sembla que pot passar. S’espera que la DIK faci pública la seva decisió en poc temps. En cas que s’hi haguessin de repetir les eleccions, tindrien lloc aquest mateix diumenge.

La portaveu de la UE responsable d’afers del sud-est d’Europa, Maja Kocijancic, ha apel·lat a la responsabilitat dels polítics macedonis, per tal que abandonin la “retòrica negativa”  i l’enfrontament que caracteritza la política d’aquest país aquests darrers anys. La Unió Europea tem que la inestabilitat macedònia no acabi amb aquestes darreres eleccions, sinó que es perllongui indefinidament.

 

Macedònia en una cruïlla: els partits albanesos tenen la clau de la formació del nou govern

Avui mateix fa una setmana que van tenir lloc les eleccions a Macedònia, els resultat de les quals no deixen gens clar quin serà el futur polític d’aquest país. D’una banda, s’ha de destacar el fet indiscutible de les irregularitats durant la campanya i durant la jornada electoral que, evidentment, tenen una incidència en els resultats finals, denunciades per organitzacions civils com Most, o Civil MK, i també per part de partits polítics, com els socialdemòcrates de l’SDSM i els albanesos de BESA. Dedicarem una entrada a aquest tema un cop quedin tancada aquesta qüestió, si és que hi queda. Més enllà, però, del frau, l’altre element essencial d’aquests comicis és que els partits albanesos tenen clarament la clau de la formació del nou govern.

La qüestió albanesa ha centrat bona part de la campanya electoral. En aquest sentit, la campanya impulsada per Gruevski i el seu VMRO-DPMNE es pot titllar perfectament d’albanòfoba, tal com va reflectir en les seves reflexions Mirela Riveni en un article de la setmana passada, aquí mateix a Balcània.

Gruevski i el seu partit van pensar trobar un gran filó explotant el recurs a la por, fent veure que votant socialdemòcrata podrien trontollar alguns aspectes de l’equilibri ètnic del país. Aquesta agressivitat pretenia contrarestar els gestos dels socialdemòcrates, que podríem catalogar com a tímids, d’aproximació a la comunitat albanesa, com exposar símbols nacionals albanesos en alguns del seus actes o acceptar discutir alguns aspectes de la política lingüística de l’estat. També van intentar atreure vots albanesos, els socialdemòcrates, amb la incorporació de més candidats d’aquesta nacionalitat en les seves llistes. Això va donar com a resultat que dos diputats albanesos entressin al parlament en la llista socialdemòcrata, un fet insòlit en la història de la Macedònia contemporània, on mai, fins ara, havien estat escollits diputats albanesos en llistes que no fossin les pròpies d’aquesta comunitat.

És evident que aquesta estratègia ha estat útil per a l’SDSM, que ha aconseguit prop de dos-cents mil vots més que en les anteriors eleccions, una bona part dels quals entre la comunitat albanesa, mentre que per als conservadors només ha servit perquè puguin mantenir el nombre de sufragis.

Els resultats tan ajustats, 51 escons per a VMRO-DPMNE i 49 per a SDSM, fan que els vint diputats dels quatre partits albanesos siguin decisius. No cal dir que els socialdemòcrates han fet constants apel•lacions a aquests partits per tal que no investeixin Gruevski com a cap de govern. Així mateix, diversos opinadors força populars han insistit en la mateixa línia.

De fet, dels quatre partits albanesos, tres estan situats clarament a l’oposició i ja han fet saber que no donaran suport a Gruevski, almenys de manera fàcil, tot i que ell hagi fet alguns intents d’aproximació. L’únic partit susceptible, d’entrada, de pactar amb Gruevski és la Unió Democràtica per la Integració (BDI), amb deu dipujtats, que ha format part de governs en coalició amb VMRO-DPMNE des de l’any 2008. Ha estat molt criticat, el partit i el seu indiscutible cap Ali Ahmeti, de formar part de xarxes clientelars i de corrupció que el lliguen de mans i peus a Gruevski. De tota manera, fins ara encara no han manifestat públicament què faran. Evidentment són molt conscients que donar suport a Gruevski els pot passar factura, fins al punt que a curt termini pot representar que deixin de ser el gran interlocutor de la comunitat albanesa, sobretot a partir del moment que han aparegut noves forces. Ahmeti ha afirmat una vegada i una altra que fins que no es facin públics els resultats definitius no faran saber quina és la seva postura. Algunes veus importants dins el partit, però, han manifestat que creuen que no cal donar suport a Gruevski una altra vegada. Cal recordar que en les eleccions de 2011 van aconseguir quinze diputats, i el 2014 dinou, cosa que vol dir que la seva influència és cada vegada menor. El BDI és el gran partit de la comunitat albanesa des del 2001, quan es va formar, majoritàriament a partir de guerrillers que havien lluitat durant la breu guerra de 2001.

Aquesta mateixa setmana, els líders dels partits albanesos han pelegrinat a Tirana, on han estat rebuts pel cap de govern, el socialista Edi Rama. L’últim partit d’acudir-hi ha estat precisament el BDI, davant la por de quedar aïllats davant de les altres forces. Aquesta visita a Tirana pot demostrar la cada vegada més gran influència de la capital albanesa.

Indubtablement, la formació que es pot considerar més afavorida en aquests comicis ha estat BESA, creada fa poc, el novembre de 2014. Ha aconseguit entrar al parlament, amb cinc escons. BESA és radicalment contrària a pactar amb Gruevski, i és un dels partits que ha presentat denúncies per irregularitats, alguna de les quals ha aconseguit invalidar els resultats d’alguna taula, a Gostivar.

BESA és una formació que es pot considerar conservadora, i no és menyspreable que part dels seus seguidors tenen uns plantejaments similars a una democràcia cristiana en versió islàmica. Com a partit, denuncia que tant la Macedònia de 1945 com la de 1991, i també la dels acords d’Ohrid (2001), van servir per crear una Macedònia asimètrica, on totes les nacions que la conformen no estan en peu d’igualtat. Per tant, la seva proposta va en la línia de crear un nou acord que refundi el país sobre unes bases noves. En aquests moments, Gruevski no és la persona adequada, segons Afrim Gashi, el seu líder, per tirar endavant aquesta tasca. Ha posat com a condicíó innegociable que els membres del nou govern no poden estar tactas per la corrupció.

Aleanca per Shqiparet (Aliança per als Albanesos) és també una formació que podem qualificar de conservadora, però que a diferència de BESA es desmarca dels valors més tradicionals i posa èmfasi en la modernització del país. En aquest sentit ha sabut captar els vots de les generacions albaneses més formades i més benestants. El seu programa és clarament eruopeista i atlantista. Han deixat claríssim que no votaran Gruevski. Per tant, és evident que la seva aposta passa per un canvi de govern. Han obtingut tres escons, i per entrar en un govern ha posat com a condició irrenunciable modificar l’estatus d’oficialitat de l’albanès i l’efectiva igualtat de totes les nacionalitats de Macedònia. Caldrà veure com evolucionen les negociacions, o possibles negociacions, entorn d’aquest tema.

Finalment, el gran derrotat, entre els partits albanesos, ha estat el Partit Democràtic Albanès (SHDP), liderat eternament per Menduh Thaci, tradicionalment aliat dels socialdemòcrates. En teoria és el partit que defensa uns postulats més a l’”esquerra” de tots els partits albanesos. De moment, no han fet delcaracions públiques sobre quin pot ser el seu vot, cosa que preocupa alguns analistes. L’SHDP només ha aconseguit dos escons i el seu pes ara és residual, cosa que precisament el fa més vulnerable a propostes de caire clientelar.

Les grans preguntes, doncs, són si els socialdemòcrates seran capaços de fer propostes prou agosarades que permetin que els partits albanesos li donin suport, cosa que a efectes pràctics implicarà canvis profunds a l’Estat macedoni, d’una banda, i si els partits albanesos estaran a l’alçada i permetran un canvi polític. La resposta a aquestes preguntes és difícil, però d’això en depèn el futur polític de Macedònia. És una oportunitat que no es pot deixar escapar.

Marta Sebestyén, la veu dels hongaresos de Transsilvània

Marta Sebestyen és, ben segur, la intèrpret de música tradicional més coneguda i internacional d’Hongria. Va néixer a Budapest l’any 1957 en el si d’una família apassionada de la recerca etnomusicològica. Això va fer que des de ben petita entrés en contacte amb les cançons populars de tots els territoris on viuen hongaresos, particularment amb Transsilvània. precisament, ha gravat diversos discos on recopila i reinterpreta aquestes cançons.

A partir de l’any 1980 va començar a col•laborar amb el mític grup hongarès Muzsikás, fundat set anys abans, i amb el qual va cantar durant diversos anys.

Tot i això, el seu interès no s’ha centrat només exclusivament en la música hongaresa sinó que també ha col•laborat amb diversos músics eslaus en general i dels Balcans en concret. En destaca la seva participació en el projecte de Zsaratnok.Fora d’aquest àmbit, ha col•laborat amb Deep Forest, per exemple, i també s’ha endinsat en l’estudi de la música oriental.

Clara victòria socialdemòcrata en les eleccions romaneses de l’11 de desembre

Aquest diumenge passat, 11 de desembre, van tenir lloc les eleccions per triar un nou parlament romanès, uns comicis que han de posar fi al govern “provisional” de Dacian Ciolos, després de la dimissió de Victor Ponta, l’anterior cap de govern.

La primera dada destacable, i que crida molt l’atenció, és la molt baixa participació de l’electorat: només entorn del 40% dels potencials votants van acudir a les urnes. És evident que el desencís és molt gran en aquest estat, i que els nombrosos casos de corrupció fan que la desconfiança de la població sigui majúscula.

Pel que fa als resultats, és indiscutible la victòria del Partit Socialdemòcrata (PSD), amb un 45,5% dels sufragis. De fet, la victoria socialdemòcrata, liderada per Liviu Dragnea, és la més contundent en els darrers vint-i-cinc anys. Molt probablement una participació tan baixa els hagi afavorit, ja que es considera és que el seu electorat és particularment fidel. Per tant, sembla ser que els escàndols de corrupció que han esquitxat aquest partit no els han afectat. Cal recordar que fa poc més d’un any, un govern liderat pel socialdemòcrata Victor Ponta va haver de dimitir, precisament per la corrupció. Segurament, el fet que no hi hagués cap altra força que fos vista com a alternativa real els ha afavorit.

A la capital, Bucarest, els socialdemòcrates van treure uns resultats sensiblement per sota de la mitjana estatal, al voltant del 38%. En canvi, en aquesta ciutat qui va obtenir uns resultats particularment bons va ser la Unió per la Salvació de Romania, que es va enfilar fins al 25% dels vots. Els socialdemòcrates van aconseguir més del 50% dels sufragis en 22 comtats, eminentment rurals.

La segona força més votada va ser el Partit Nacional Liberal, a molta distància, ja que va obtenir tan sols el 21% dels vots. Va obtenir els millors resultats a Sibiu (més del 40% dels vots), ciutat d’on és Klaus Iohannis, exalcalde de la ciutat i actual president de Romania. També van ser particularment bons a Arad, a la part més occidental del país.Tot i això, ha obtingut uns resultats molt per sota dels esperats, de manera que han provocat una profunda crisi en aquesta formació, que ha comportat la dimissió del seu cap més visible, Alina Gorghiu.

La resta de formacions van quedar encara més enrere, i amb uns percentatges bastant més baixos. La Unió per la Salvació de Romania (USR) va aconseguir el 9,13%. Aquest partit, liderat per Nicusor Dan i creat fa no gaires mesos, ha obtingut, tal com es preveia, uns bons resultats. Pretenia canalitzar el vot de protesta contra els partits clàssics, amb unes propostes que es poden qualificar de populistes, alhora que reivindicaven l’honestedat en la política.

El partit de la minoria hongaresa, la Unió Democràtica dels Hongaresos de Romania, ha assolit uns resultats similars als de les darreres eleccion (6,2%), l’Aliança Democràtica Liberal (ALDE) el 5,58% i el Partit del Moviment Popular, de l’antic cap d’estat Traian Basescu, (PMP) el 5,23%. El percentatge mínim per poder accedir al parlament és el 5%, cosa que fa que la resta de formacions en quedin fora.

També es va triar un nou Senat, ja que Romania és un estat on hi ha les dues càmeres. Els resultats van ser, lògicament, molt similars.

És interessant constatar el sentit del vot de la diàspora. Tot i que el percentatge de romanesos de l’exterior que van votar va ser molt baix, el que crida més l’atenció és que en aquest cas les tres forces més votades, amb un, aproximadament, 25% dels vots cadascuna, són la Unió per la Salvació de Romania, el Partit Nacional Liberal i el PMP, per aquest ordre. En canvi, el percentatge de vots socialdemòcrates es queda en un escarransit 10%.

No hi ha gaires incògnites sobre quin serà el proper govern d’aquest país. De fet, ja abans dels comicis, líders socialdemòcrates i d’ALDE, liderat per Calin Popescu Tariceanu, havien anunciat que en cas que fos possible formarien govern conjuntament. Amb aquests resultats és indiscutible que aquesta opció serà la que probablement tirarà endavant.

L’altra gran proposta que hi havia sobre la taula abans de les eleccions era una govern de coalició entre el PNL i l’USR, probablement encapçalat per Dacian Ciolos, el cap de govern de l’últim any, després de la dimissió de Ponta. Aquest govern formalment tenia un caràcter tècnic, però la seva poca popularitat ha fet que el PNL se’n resentís.

Ara caldrà veure si Iohannis proposarà Dragnea com a cap de govern. De fet, constitucionalment, Iohannis té el dret de proposar un candidat diferent del que li proposi la força majoritària. És evident que una decisió d’aquest tipus provocaria una crisi sense precedents. Ara bé, Iohannis ha afirmat més d’una vegada que no proposaria mai un candidat que hagués estat sentenciat per casos de corrucpió o similars. Dragnea, precisament, va estar inhabilitat dos anys per frau en l’organització d’un referèndum que tenia com a objectiu fer caure Traian Basescu com a president. Caldrà veure què passa i, en cas que sigui nominat primer ministre, si compleix les promeses electorals: augment de les pensions, augment dels salaris, increment en les inversions en sanitat i en educació i uns impostos més progressius, tot això en el context del segon estat més «pobre» de la Unió Europea, tot i el seu creixement econòmic més que notable.

Iohannis ja ha començat una ronda de converses amb els diversos partits. El 19 de desembre s’ha de constituir el nou parlament i el 22 s’ha de proposar un cap de govern, que haurà de ser votat per la majoria dels diputats.

Kelemen Hunor, líder de l’UDMR, ha manifestat la seva predisposició a parlar amb qui formi govern. Ha afirmat que no pretenen cadires ministerials, sinó que volen acords que garanteixein els drets de les minories, particularment els relatius a l’ús de la llengua.

Algunes veus de la USR, per la seva banda, han insinuat la possibilitat d’impulsar mobilitzacions al carrer en cas que Dragnea sigui nomenat finalment cap de govern. Altres veus del partit, però, han desmentit aquesta possibilitat i han fet una crida a la responsabilitat.

L’altre gran tema estrella de la política romanesa és el de la corrupció, que afecta pràcticament toes les forces polítiques,`però els principals partits no han presentat propostes clares de com combatre-les.