Bulgària continua perdent població

L’Institut Nacional d’Estadística de Bulgària va fer públiques, abans de l’estiu, les dades actualitzades sobre la població en aquell país. Segons aquestes dades, queda palesa una altra vegada la tendència a la davallada demogràfica, i es manté exactament la mateixa tendència de l’any anterior.

A finals del 2013, la població total del país era de 7.245.000, un 0.5% menor que la de l’any 2012, 7.282.000 habitants. Si es compara amb les dades de l’any 2011, encara es veu més clarament aquesta tendència, ja que llavors els país tenia 7.364.000 habitants.

Tot això fa que el pes demogràfic de Bulgària en el conjunt de la Unió Europea sigui cada vegada menor. En aquests moments, els búlgars representen ja només l’1.4% de la població de la Unió.

Les persones amb 65 anys o més són 1.417.000, el 19.6%. Si es comparen aquestes dades amb les de l’any 2011 es pot constatar, també el progressiu envelliment el país, ja que aquell any representaven el 18,5%. Encara es fa més evident, també, si es compara amb les dades de l’any 2005, on aquest percentatge era només del 17,6%.

L’esperança de vida és de 74,5 anys, 78 anys en les dones i 71 anys entre els homes.Per sexes, les dones són 3.720.000, és a dir el 51,4% i els homes 3.524.000, el 48,6% del total.

Ja fa temps que diversos professors d’universitats búlgares insistiexen en la gravetat de la situació. Entre aquestes autoritats destaquen el profesor Petr Ivanov, del centre de Política Demogràfica de Varna, Todor Kaloianov o Georgi Brdarov, de la Universitat de Sofia. Aquest últim estudiós afirma que Bulgària és l’únic país del món amb creixement negatiu continuat en els darrers 23 anys.

L’any 2012 van néixer a Bulgària 63.000 nadons, és a dir 6.000 menys que l’any anterior (cosa que representa un descens de més del 9% en només 1 any).

Una altra dada rellevant és el canvi que pot haver-hi en l’estructura ètnica de l’estat. Ara per ara, la majoria de la població es defineix com a búlgara, aproxiamadament unes 300.000 persones com a roms, prop de 600.000 com a turcs i uns 30.000 d’altres ètnies (russos, armenis, valacs, jueus, ucraïnesos, gagaüsos…). A més, cal tenir en compte que els macedonis són comptats com a búlgars, ja que no són considerats com una nacionalitat diferent; el mateix passa amb els pomaks, eslaus musulmans de llengua búlgara.

D’aquí a uns 20 anys, si es manté la tendència actual, els búlgars podan ser cap a 4.500.000, els roms superar el milió, i els turcs acostar-se als 800.000.

Tota aquesta situació fa temps que és explotada per l’extrema dreta. El partit Ataka, de Volen Siderov, ha adverit de manera sistemàtica dels “perills” d’una posible turquització i/o gitanització del país. De fet, l’any passat, membres d’aquest partit van protagonitzar diversos atacs contra la comunitat rom. És veritat que aquest partit està en hores baixes, i que en les darreres eleccions al parlament europeu no van obtener ni tan sols representació. Ara bé, altres formacions polítiques, com el Front Patriotic, poden prendre-li el relleu en campanyes xenòfobes.

Pel que fa a les possibles causes d’aquesta davallada tan important i continuada de la població, els experts se centren sobretot en la crisi, que s’ha aguditzat considerablement en els darrers anys (ente el 2009 i el 2013 la natalitat ha baixat un 25%), i en l’emigració de molta població jove, en plena edat reproductiva, cap a d’altres països d’Europa.

Es calcula que d’aquí a vint anys un terç de la població tindrà més de 65 anys, una de les taxes més elevades del món.

Els anys de “democràcia” han afavorit la creació d’un règim molt corrupte, on unes oligarquies han acumulat molt poder i riquesa. Hi ha una gran desencís, descontent i desànim entre la població. Tot això ha fet que la població tingui la sensació que al seu país no hi ha futur.

Una altra de les conseqüències d’aquesta emigració és que moltes zones rurals s’hagin despoblat gairebé del tot. No és estrany trobar-se pobles completament deshabitats, i també pobles que han estat comprats per inversors o particulars estrangers, bàsicament britànics.

Vlatko Stefanovski, el millor etno-rock

Vlatko Stefanovski, nascut a Prilep (Macedònia), l’any 1957 és un dels músics més populars i més prolífics del país. Va ser un dels fundadors del grup de rock Leb i Sol, un dels més interessants del panorama musical balcànic. En aquest grup hi tocava la guitarra elèctrica, instrument del qual és un virtuós. Hi va tocar entre els anys 1978 i 1991. A partir d’aquell moment va començar la seva carrera en solitari.

Leb i Sol es va fer famós amb l’etiqueta de grup d’etno-rock, molt clara, sobretot, en els seus dos primers discos. Més endavant, va anar assimilant altres influències, com la del jazz i la música de fusió.

Ha col•laborat amb molts músics, entre els quals destaca particularment Miroslav Tadic. També ha compost nombroses bandes sonores per a pel•lícules i també per a obres de teatre.

No ha deixat mai de banda el seu interès per la música tradicional del seu país, de la qual ha fet moltes versions.

Podeu consultar l’entrada sobre Leb i Sol: https://balcaniablog.wordpress.com/2016/04/29/leb-i-sol-rock-macedoni/

 

En els següents enllaços podreu escoltar tres de les seves composicions i versions:

 

MAKEDONSKO DEVOJčE

 

UČI ME MAJKO KARAJ ME

 

JOVANO JOVANKE

 

Nou govern de coalició a Eslovènia

El 13 de juliol van tenir lloc les eleccions generals anticipades a Eslovènia. Que aquestes eleccions fossin convocades en ple mes de juliol va ser molt mal vist per diversos partits i agents del país balcànic. Consideraven que eren molt males dates, perquè en el fons podien paralitzar la vida política del país més temps del compte.

De fet, fins aquest mes de setembre no s’ha acabat de concretar el nou govern, que, a causa de la fragmentació del Parlament, inevitablement ha de ser un govern de coalició.

La coalició està formada pel partit guanyador en aquestes eleccions del mes de juliol, el Partit de Miro Cerar (SMC), pel Partit dels Pensionistes (DeSUS) i pels socialdemòcrates (SD). L’acord entre els tres partits es va signar la setmana passada.

Tant Miro Cerar com Karl Erjavec (de DeSUS) i Dejan Zidan (socialdemòcrata) han mostrat ja la seva satisfacció per l’acord.

Aquest nou govern sembla inclinar-se més a l’esquerra del que era previsible poc abans de les eleccions i, probablement, més del que desitja el gran guanyador dels comicis, el nouvingut a la política Miro Cerar. Cerar volia que en el govern hi participés també el partit de centre dreta Nova Eslovènia, cosa que hauria donat al nou gabinet un caire més “liberal”, però aquesta formació va declinar-ne l’oferiment.

En l’acord, per exemple, es deixa clar que la política de privatitzacions serà revisada.

Podeu llegir l’entrada corresponent a les eleccions eslovenes en el següent enllaç:
https://balcaniablog.wordpress.com/2014/07/14/eleccions-a-eslovenia-un-altre-salvador-de-la-patria/