63.000 demandes d’asil de menors no acompanyats, a la Unió Europea

El conjunt de països de la Unió Europea va rebre, l’any passat, 63.000 demandes d’asil per part de menors no acompanyats, segons es desprèn d’un informe elaborat per Eurostat, l’agència d’estadística de la Unió Europea.

De bon tros, l’estat on es van rebre més demandes va ser Alemanya, 36.000, per sobre del 50% del total. Molt més lluny queda Itàlia, amb 6.000, Àustria -3.900- i el Regne Unit -3.200-. Immediatament després, els països balcànics. A l’Estat espanyol, per la seva banda, n’hi hagué tan sols una trentena.

Pel que fa als països balcànics, més de 5.000 menors van demanar asil a les autoritats búlgares i gregues. A Bulgària, el nombre de sol·licituds rebudes va ser de 2.750, mentre que a Grècia, 2.350. El nombre de demandes en altres països balcànics de la Unió Europea va ser molt menor, a Croàcia 170, i 245 a Eslovènia.

Aquest nombre de demandes representa, en els països balcànics, un augment important en relació amb el de l’any passat. A Bulgària, el 2015 havia estat de 1.850, cosa que vol dir que l’increment ha estat de l’entorn del 51%, mentre que a Grècia l’augment és del 460%! El 95% d’aquests menors eren nois, i el 17% tenien menys de catorze anys. Aquestes dades contrasten amb els totals de la Unió Europea: l’any 2015 el nombre d’aquestes sol·licituds era de 96.500. Per tant, globalment, la xifra ha disminuït un terç.

A Bulgària, pel que fa al país d’origen, el 75% provenien de l’Afganistan, i molts menys de l’Irak –el 13%- i el Pakistan, el 7%. A Bulgària, el percentatge d’afganesos és molt superior al del conjunt europeu, on representen el 38%. En el total europeu, els menors d’origen sirià també representaven un percentatge important, el 19%. A Grècia, per exemple, el nombre de demandes de persones d’origen sirià és molt més elevat que no pas a Bulgària.

Aquestes dades, absolutament fredes, venen a palesar, una vegada més, el total fracàs de la política mundial, que s’ha demostrat incapaç de resoldre l’arrel dels problemes que afecten de manera tan terrible bona part de la població del planeta.

Podeu consultar els informes d’Eurostat en els següents enllaços:

Eurostat 2015

Eurostat 2016

 

Bulgària tindrà nou govern. Acord entre GERB i l’extrema dreta

Finalment, Bulgària tindrà nou govern, tot i que aquesta notícia no és cap sorpresa. El passat 21 d’abril es va anunciar públicament l’acord entre els conservadors de GERB, que han estat governant Bulgària durant els darrers anys i la coalició d’extrema dreta Patriotes Units.

A l’acord s’hi va arribar el dia 20 d’abvril, encara que en els dies anteriors ja s’havia pactat el programa de govern, que recull bona part de les demandes de la coalició ultranacionalista.

Les eleccions van tenir lloc el 26 de març, a resultes de les quals GERB té un total de 95 diputats en el parlament, i Patriotes Units en té 27, cosa que fa que la suma entre totes dues formacions superi els 121 escons necessaris per poder tenir majoria absoluta en la nova cambra búlgara.

El nou govern tornarà a estarà encapçalat per Boiko Boríssov, i serà anunciat aquest3 de maig. L’endemà mateix serà sotmès a votació en el nou parlament, que ben segur que el ratificarà.

Bulgària torna a perdre població durant el 2016

La gran majoria dels països de l’àrea balcànica comparteixen un problema del qual no es parla gaire, però que pot tenir conseqüències importants a mitjà terrmini.

L’entrada d’ahir la vam dedicar al cens moldau, elaborat durant l’any 2014. En aquest cens es constatava una pèrdua de població de gairebé quatre-centes mil persones en només deu anys. Aquest fet és provocat per una molt important emigració, unes taxes de natalitat cada vegada més baixes i una esperança de vida sensiblement inferior a la de la resta de països europeus

Com hem dit abans, no és un fet exclusiu d’un estat. Avui us comentem el cas de Bulgària. Segons les dades publicades per l’agència búlgara d’estadística, aquest país continua perdent població un any més. Les dades, fetes publiques el 12 d’abril d’enguany, constaten que Bulgària ha perdut el 0,7% de la població en relació amb la que tenia l’any passat. L’any passat, 2016, Bulgària tenia 7.101.859 habitants, mentre que l’any anterior en tenia 7.153.784 habitants, és a dir 51.925 més.

Aquestes dades decreixents, que es repeteixen any rere any, confirmen el canvi demogràfic que esta vivint aquest país en els darrers vint-i-cinc anys: taxes de natalitat molt baixes, poc relleu generacional, envelliment de la població –ara ja el 21% són més grans de 65 anys, percentatge més elevat encara a les zones rurals, mentre que a Sofia és tan sols del 17%-, un molt alt índex d’emigració…

Pel que fa a la natalitat, l’any passat van néixer a Bulgària 64.984 infants, 966 menys que l’any anterior, és a dir que va patir un descens de l’1,5%. L’esperança mitjana de vida és de 74,7 anys, 78,2 en el cas de les dones i 71,2 en els homes. Els menors de quinze anys, segons aquesta agència, representen el 14% de la població.

No cal dir que els grups més nacionalistes fa temps que posen el crit al cel. A més, en la lògica del seu discurs insisteixen que el percentatge de naixements entre les minories, particularment turcs i roms, és més elevat, cosa que pot afectar l’equilibri ètnic del país d’aquí a no gaires anys.

Acord de govern a Bulgària. L’extrema dreta entrarà al govern i imposa gran part del seu programa

Aquest dijous passat, 13 d’abril, es va fer públic l’acord de govern entre GERB, el partit conservador hegemònic a Bulgària, i la coalició de partits d’extrema dreta Unió Patriòtica. L’anunci el van fer, en una roda de premsa conjunta, Boiko Boríssov, de GERB, i Valeri Simeonov, del Front Nacional per la Salvació de Bulgària, un dels tres partits integrants de la coalició ultranacionalista.

Les eleccions van tenir lloc el 26 de març, i pocs dies després, el 4 d’abril, van iniciar-se les converses entre ambdues formacions, que es van donar per finalitzades tot just vuit després. Ara, el pas seguent és acordar la composició del nou govern, que tot sembla indicar que no serà problemàtica. La Unió Patriòtica aspira a obtenir cinc ministeris i una vicepresidència en aquest nou govern, que tornarà a ser encapçalat per Boiko Boríssov, el gran patró de la política búlgara des del 2009.

En teoria no ha d’haver-hi cap problema perquè pugui tirar endavant, ja que GERB té un total 95 escons, mentre que la UP en té 27, que sumats arriben a ser 122, suficients per poder formar govern sense més problemes, ja que el parlament búlgar compta amb un total de 240 diputats.

Un cop fetes les eleccions, es va especular de seguida sobre quin seria el pacte de govern a què es podia arribar. El primer que es va oferir a pactar algun acord va ser Veselin Mareshi, de Volia, una nova fromació en el nou parlament búlgar . Tot i la seva bona predisposició, els conservadors van optar per no tenir en compte aques oferiment, probablement temorosos que la seva opció política, molt personalista, pogués ser problemàtica a curt o mitjà termini. D’altra banda, des de GERB es va desestimar radicalment la possibilitat de fer alguna mena de pacte amb el Partit Socialista, que va ser el seu gran oponent en les darreres eleccions, i que els va vèncer en la darrera convocatòria electoral presidencial, el novembre d el’any passat. També van rebutjar sense miraments qualsevol possibilitat de pacte amb el partit de la minoria turca (DPS), en coherència amb la política d’enfrontament amb Istambul dels darrers mesos.

Per tant, molt aviat es va veure que els seus aliats serien els ultradretans de la Unió Patriòtica. Aquesta formació és, de fet, una coalició de tres partits, amb algunes diferències internes importants.

Tal com era de preveure, lamentablement, l’acord de govern recull bona part de l’ideari polític d’aquests grups, que en bona part, part de l’equip de govern de Boríssov ja tenia assumit.

Algunes mesures que es poden prendre a partir d’ara són particularment preocupants, tenint en compte que els punts més importants de l’acord i els primers esmentats en la conferència de premsa, tenen a veure amb les llibertats individuals, la llibertat de moviments, els refugiats, immigrants…

Segons el document presentat es pretén reforçar la vigilància a les fronteres per tal d’impedir l’arribada de refugiats i immigrants. A més, s’insisteix que s’optarà per una política d’expulsió d’immigrants il·legals per la via ràpida i un increment del pressupost militar. També és preocupant l’apunt que fa referència a la cooperació amb estaments militars i organitzacions patriòtiques per tal de fer créixer el sentiment patriòtic entre la joventut. En aquest sentit és alarmant el paper que poden tenir certs grups de caire ultradretà que han campat aquests darrers anys. La seva impunitat a partir d’ara pot ser total, i a més tindran un paper “institucional” reconegut. També s’establiran unes quotes mínimes de presència policial per població i s’arribaran a acords amb empreses de seguretat privada, cosa que donarà a aquests cossos un caràcter semioficial, fet també molt inquietant.

Defe t, aquesta setmana mateix, el governador del districte frontere de Haskovo, Minko Angelov, va anunciar que la tanca fronterera s’allargaria gairebé dos quilòmetres mésd el previst. A més, el ministre de l’interior en funcions, Plamen Uzunov, ha assegurat que hi ha els fons necessaris per dur-la a terme i que, probablement a mitjan maig estarà construïda.

Hi ha altres mesures que també poden tenir un impacte negatiu sobre les minories, particularment la minoria rom, molt important a Bulgària, com és el de vincular els ajuts socials a l’assistència dels infants a les llars d’infants i escoles. Evidentment, l’objectiu d’augmentar l’escolaritat d’aquesta minoria és de vital importància, però vincular-ho a determinades condicions no pot fer més que afeblir encara més la seva situació i agreujar el problema.

Un altre aspecte que serà analitzat amb lupa els propers dies és el de la política exterior de Bulgària. No es renuncia a la política euroatlàntica tradicional fins ara, ni la integració a la Unió Europea, tot i que un dels integrants de la coalició patriòtica, l’Ataka de Volen Siderov, és radicalment contrari a la Unió Europea i a l’otan. Aquest és un dels punts que pot fer perillar la coalició governmantal, i fins i tot la mateixa Unió Patriòtica, ja que les altres dues formacions ultradretanes no tenen aquest to. El document aprovat parla d’una política pragmàtica i defensa dels interessos nacionals de Bulgària, molt ambigua.

Pel que fa a la resta de punts, s’opta per una política de tipus continuista, de línia molt liberal, i que només inclou, des del punt de vista social, una lleugera pujada del salari mínim i de les pensions.

 

Els musulmans búlgars són radicalment contraris al terrorisme i són menys practicants

Diversos mitjans de comunicació búlgars (BTA, Novinite, Sophia Globe, BNR…) s’han fet ressò aquests últims dies d’una enquesta duta a terme entre la comunitat musulmana del país per Alpha Research. S’hi feien, a l’enquesta, preguntes sobre diferents aspectes, com el de la pràctica religiosa, l’actitud envers el terrorisme, la pràctica del Ramadà, participació política… L’enquesta es va realitzar durant el 2016, el darrer trimestre, sobre una mostra de 1.200 persones, i permet comparar els resultats amb una enquesta similar que es va fer l’any 2011.

Una de les preguntes que més ha cridat l’atenció als mitjans d ecomunicació és l’opinió que tenen els enquestats sobre el terrorisme. En aquest cas, la resposta ha estat clara i contundent. L’any passat, el 89% dels musulmans enquestats es mostraven radicalment contraris al terrorisme, gairebé deu punts més que l’any 2011. D’altra banda, el percentatge de persones que el justifiquen, o el poden justificar en determinades circumstàncies, ha baixat de l’1,4% a l’1,1%. Per tant, estem parlant de xifres francament molt reduïdes. Pel que fa a una pregunta sobre elpossible suport a organitzacions concretes, com Daesh o Al-Qaida, les xifres també són força baixes: el 2,8% a Daesh, i el 0,5% a Al-Qaida.

A part d’aquestes dades, que criden molt l’atenció, l’enquesta també planteja altres qüestions, i els resultats no deixen de ser interessants. D’una banda, ens mostra una certa tendència a la disminuació de la pràctica religiosa: el 54% no preguen diàriament i el 41% no visiten mai la mesquita. Només es declaren religiosos el 87% dels enquestats -5 punts percentuals menys que fa cinc anys- i tan sols els 20% s’autodefineixen com a profundament religiosos, a diferència de cinc anys enrere on la xifra s’elevava fins al 28%. Una mica més del 53% s’oposen al fet que les dones portin burka o niqab en públic, mentre que el 20% l’aprova en cas que el seu ús sigui voluntari, i tan sols l’1’6% creu que les dones haurien de portar burka.

Tot i aquesta menor pràctica religiosa, la festa del Ramadà gaudeix de més bona salut, ja que el 35% els enquestats afirma seguir-lo, quan fa cins anys tan sols ho feia el 25%. Pel que fa a la Xària, com a possible de font de llei, no té gaire suport: amb prou feines el 0,7%.

Una altra dada interessant és la relativa a l’arribada de refugiats i immigrants, un tema molt present en el debat polític búlgar. El 38’5% dels enquestats afirma que no se n’hauria de permetre l’arribada, i només el 4,6% és partidari d’una política de portes obertes.

Els líders internacionals més ben valorats són, en primer lloc com era de preveure Erdogan, amb un 49% d’aprovació, seguit d’Angela Merkel, amb el 45% i Vladímir Putin, amb el 43%. L’interès per la política, però, també ha disminuït, i el 52% afirma que no li interessa, quan fa cins anys la xifra era tan sols del 30%.

Segons l’últim cens, del 2011, el 27% de la població búlgara és musulmana. Malgrat que hi ha la tendència a creure que els musulmans de Bulgària són només els turcs, és molt important i nombrosa la comunitat pomak -búlgars musulmans- i també hi ha un percentatge molt important de roms musulmans. Això explica que Erdogan sigui el líder internacional més ben valorat, però també que les xifres de suport que té també no siguin espectaculars.

 

Resultats i reflexions sobre les eleccions búlgares

Aquest diumenge passat van tenir lloc les quaranta-quatrenes eleccions búlgares, com els agrada dir,  per triar una nova Assemblea. A hores d’ara encara no s’ha donat el resultat definitiu, en nombre d’escons, però sí els percentatges de vot un cop escrutat pràcticament el cent per cent.

La primera dada a tenir en compte és el de la participació electoral. Baixa, molt baixa, tot just per sobre del cinquanta per cent, el 52,19%.  Aquestes dades responen a un patró molt comú a tota l’àrea, on els índexs de participació electoral  acostumen a ser molt baixos. Un altre exemple molt recent d’això és el de les últimes eleccions romaneses, de l’11 de novembre. Evidentment hi ha algunes excepcions com el de les darreres eleccions macedònies, però aquestes s’han disputat en un context molt concret i després de mesos i mesos d’autèntica crispació política, que fa que aquesta dada sigui molt poc extrapolable.

Una altra consideració a tenir en compte és que el nou parlament veurà reduït de manera significativa el nombre de forces polítiques presents, ja que es passa de vuit grups a tan sols cinc. Aquesta simplificació aparent, però, pot comportar unes molt més grans dificultats a l’hora de formar govern, tal com comentarem ara.

Finalment, i no menys interessant, es pot fer una altra constatació. L’article que vam escriure després de les eleccions de 2014 duia com a subtítol “Un altre parlament sense cap diputat d’esquerres”. No és un comentari buit. A Bulgària, com en bona part del conjunt de països de l’Europa central i oriental que va viure sota l’òrbita soviètica, l’esquerra real –difícil de definir, veritat- no hi és present, en pràcticament cap dels sentits. És evident que hi ha forces que s’autoanomenen socialistes o, fins i tot, comunistes –en pocs casos, com a Moldàvia, la Federació Russa o a les repúbliques “populars” de Lugansk i Donetsk- però això no vol dir de cap de les maneres que aquestes formacions siguin d’esquerres, almenys en el sentit que interpretem des d’aquí. Acostumen a ser forces, com passa tambe en el cas búlgar amb el partit socialista, que arrepleguen vots de persones nostàlgiquess d’un passat més segur, amb menys incerteses, però amb una ideologia profundament tradicional i reaccionària: família, pàtria, moltes vegades religió i tot, homofòbia sense complexos…

El vencedor d’aquests comicis ha estat, sens dubte, Boiko Boríssov i el seu partit conservador GERB (Ciutadans pel Desenvolupament Europeu de Bulgària). El nom de la formació ja és prou indicatiu de quines són le seves prioritats. Ha estat l’única opció que ha superat el milió de vots, concretament ha obtingut 1.140.000 vots cosa que representa el 32,65% dels sufragis,  i probablement 96 diputats.  Si fa no fa els mateixos vots que el 2014, però dotze escons més, pel fet que hi ha menys forces presents al parlament.

Les enquestes auguraven un frec a frec entre aquesta opció i les socialistes. L’útima enquesta publicada abans de les eleccions atorgava un lleuger avantatge a GERB, però el resultat ha estat més clar del que no s’esperava, gairebé el 5% de percentatge. La mala notícia per a Boríssov, autèntic protagonista de la política búlgara des del 2009,és que necessitarà el concurs d’altres forces per arribar a un a majoria estable, tal com va passar en la darrera legislatura, i el fet que el nombre de forces s’hagi reduït a tan sols cinc dificulta enormement aquesta  tasca. Cal recordar que aquest parlament té un total de 240 diputats, cosa que fa que el llindar de la majoria absoluta se situï en els 121 escons.

No cal dir que la victòria de Boríssov ha alegrat enormement les cancelleries occidentals, autènticament obsessionades amb la influència de Rússia a l’Europa oriental. Només cal veure quines eren les portades d’alguns importants diaris dels EUA –com el New York Times- de la Gran Bretanya o d’alemanya per captar la satisfacció que sentien, sobretot  per la derrota de la candidatura socialista.

El socialistes, liderats per Kornelia Ninova des del 2016, han aconseguit uns molt bons resultats,  amb el 27,2%  dels vots que li permetran tenir, segurament, 79 diputats. Cal destacar que l’any 2104 van obtenir tan sols el 15%. Tot i aquest important avanç, no es pot negar que els resultats han quedat per sota de les expectatives, sobretot tenint en compte la victòria clara i contundent de Rumen Radev en les darreres eleccions presidencials, que feia preveure que es tornés a repetir un èxit similar. Aquesta millora dels resultats ha fet que el BSP hagi guanyat en sis regions, cosa que no va passar ara fa tres anys. De tota manera, si ens fixem en les zones on ha tret més vots –zones pobres i rurals del nord-oest- podem constatar que les zones industrials no són, precisament, el punt més fort dels socialistes, cosa a primer cop d’ull sorprenent per a nosaltres. Les zones urbanes, i sobretot Sofia i Plovdiv, són, indiscutbilement feus de la dreta. És un fet més que demostra la contradicció que esmentàvem abans: el vot socialista no és un vot urbà, ni jove, ni progressista, ni modern -amb tots els matisos que hem d’introduir a aquests termes, que lògicament són molt discutibles i moltes vegades tenen un rerefons clarament classista-.

Ara, el president del país, Radev, haurà de proposar l’encàrrec de formar govern a la formació més votada. Després, en cas que no se’n surti, ho pot fer a la segona força, i si tampoc no se’n surt ho pot oferir a qui cregui oportú.

Caldrà veure quines fórmules hi ha per formar govern. D’entrada, Boríssov ha afirmat reiteradament, durant la campanya i abans, que no formarà  govern ni amb el socialistes ni amb amb el Moviment pels Drets i les Llibertats (DPS), la formació proturca. A partir d’aquí el ventall es redueix considerablement, reduït a l’extrema dreta nacionalista i a Volia.

En l’anterior legislatura, Boríssov va governar amb el suport del Bloc Reformista, que llavors havia aconseguit un percentatge de vots important. Aquesta coalició d’un nombrós grup de partits es pot dir que pràcticament ha saltat pels aires després de la seva col·laboració en l’anterior govern. El Bloc Reformista com a tal ha aconseguit tan sols el 3,06% dels sufragis, que no li permeten d’entrar al nou parlament –cal un mínim del quatre per cent-. Això fa que el principal aliat de GERB en l’anterior legislatura hagi d’afrontar un període de profunda reflexió, si no comporta la desmembració de la coalició.

Ens podem fixar, amés, que altres formacions sorgides de l’anterior RB també han obtingut percentatges de vots significatius, com és el cas de Nova República (2,2%), o també Sí Bulgària (2,99%), tot i que aquesta formació posava especial èmfasi en la lluita contra la corrupció. Si ens fixem, doncs, el total de vots assolits per aquestes candidatures, inclòs el RB, veiem que ronden el 8-9% de vots, que haurien permès tenir una força significativa, i influent en el nou parlament, similar al la que tenia el 2014.

Finalment, Boríssov també va tenir, llavors, el suport d’una altra força política ara també extraparlamentària, dels dissidents socialistes de Georgi Parvanov. Tampoc no han pogut entrar al parlament aquesta vegada.

D’altra banda, és destacable el paper que tindrà l’extrema dreta. Aquesta vegada s’havia presentat sota una única marca: Patriotes Units. Han obtingut el 9,06%  dels vots, que li dona dret a tenir 27 diputats. Aquest nombre de diputats queda lleugerament per sota dels trenta que tenien per separat en l’anterior legislatura. De fet, UP és una coalició de tres gran partits que en  l’antic parlament s’ahvien presentat en dues candidatures diferents: Ataka i Front Patriòtic.

Ataka és l’extrema dreta tradicional. El seu principal dirigent, Volen Siderov, ha optat per una campanya discreta. Molt probablement ha estat una condició de les altres dues formacions polítiques. Ha fet poques declaracions i ha tingut poc protagonisme, probablement en l’intent de no donar una imatge molt escorada cap a la ultradreta. D’altra banda, com a coalició han explotat  molt les proclames contra la ingerència turca en el procés electoral, i fins i tot van organitzar patrulles per tal de vigilar la frontera, per evitar l’arribada de persones provinents de Turquia per tal que poguessin votar. Ara bé, es pot dir que els resultats no han estat particularment bons, tal com han reconegut Valeri Simeonov i Krasimir Karakatxanov, antics líders del Front Patriòtic.

El Front Patriòtic, a més, havia  donat suport extern al govern de Boríssov, mentre que Ataka havia estat radicalment contrària a fer-ho. Caldrà veure com funciona UP i si aquestes contradiccions no fan saltar aquest experiment. De moment, els seus líders no s’han pronunciat sobre la possibilitat de donar suport a Borissov en aquest nou període polític, però segur  que els explorarà.

Pel que fa a les forces proturques, tal com vaticinaven les enquestes, ha sortit victoriós, com sempre, el Moviment pels Drets i les Llibertats (DPS), tot i que electoralment ha patit un cert daltabaix –passa del 15% dels vots al 8,99%-, cosa que el debilita en nel nou parlament, on quedarà amb 26 escons.  La competència de DOST, i el suport explícit d’Ankara li ha restat claríssimament, vots. DOST ha obtingut el 2,7%,  cosa que no li permet ser present en el nou parlament. Ara caldrà veure si DOST es consolida com a opció de futur, o bé si haurà estat una aposta fugaç, que pot desaparèixer ràpidament en el mapa polític búlgar. No sabem què hi té a dir Erdogan en aquest tema.

Finalment, l’última opció que entra al parlament es Volia, una formació dretana de fort caràcter personalista, liderada per Veselin Mareshki, que ja va obtenir uns vots resultats a les darreres eleccions presidencials. Ha passat de ben poc el límit del 4%, cosa que probablement li donarà dret a tenir només onze diputats. Mareshki ja  s’ha ofert com a company de coalició, i també es mostra disposat a formar part del govern, amb ministeris inclosos. L’experiència passada que demostra que el suport extern no dona bons resultats li deu haver fet pensar que li cal aquest aquest protagonisme. Molt probablement, Boríssov recorrerà al seu suport, l’únic viable i senzill a curt termini, però caldrà veure també la solidesa d’aquest nou projecte polític. La història parlamentària búlgara recent està plena de projectes polítics que giren entorn d’una persona que esclaten al poc temps.

 

 

Eleccions a Bulgària. Bulgària vota avui un nou parlament

El 24 de gener passat, l’acabat d’escollir president de Bulgària, Rumen Radev, va convocar eleccions per aquest 26 de març. El mateix dia, Ognyan Guerdjíkov va ser nomenat nou cap de govern, interí -havia estat president del parlament entre 2001 i 20015-. Tres dies després va ser decretada la dissolució del parlament.

Amb aquesta convocatòria electoral, la tercera des de l’any 2013, s’ha de resoldre el conflicte generat per la dimissió de l’antic cap de govern, Boiko Boríssov, el 14 de novembre, a conseqüència del resultat de les eleccions presidencials que van tenir lloc just el dia abans. Va caldre esperar gairebé dos mesos per qüestions legals, ja que no es podia dissoldre el parlament fins que fos nomenat el nou president.

En aquestes eleccions, l’indiscutible vencedor va ser el candidat independent, però amb el suport del Partit Socialista, Rumen Radev. La victòria va ser inapel·lable i contundent, molt més del que era de preveure. De fet, va arribar a obtenir un 59% dels sufragis, resultat que no deixa cap mena de dubte sobre la seva incontestable victòria. Tsetska Tsatxeva, per la seva banda, la candidata de GERB -el partit de Boríssov-, va sortir-ne clarmanet derrotada, ja que es va quedar amb tan sols el 36% dels vots, a la segona volta. Durant la campanya Boríssov havia “amenaçat” que en cas que la seva candidata no fos escollida dimitiria, cosa que va complir al peu de la lletra, i va anunciar immediatament de saber-se la victòria de Radev.

La victòria de Radev, que ja havia estat avançada per diferents enquestes no va sorprendre ningú, però alguns dels seus plantejaments sí que espantaven alguns actors de la zona i de la Unió Europea. Aparentment se l’havia presentat com candidat prorús, tot i que en cap cas havia qüestionat la pertinença de Bulgària a la Unió europea o a l’otan. Ara bé, la seva actitud contrària a les sancions a Rússia va espantar segons qui. Evidentment, la seva trajectòria com a president ha demostrat que aquest alinemanet amb Rússia no va més enllà de certes declaracions.

Des de llavors, el país ha viscut en un ambient clarament prelectoral on s’ha, perfilat dues grans formacions, com és tradicional, que han d’acaparar la gran majoria de suports. Totes les enquestes han reflectit clarament aquesta tendència. La majoria han avançat que el Partit Socialista pot ser el més votat, tot i que a prop de la conservadora GERB. L’última feta pública, ahir mateix per Gallup, però, avançava que GERB pot obtenir més vots més que no pas el PSB.

El partit Socialista, l’hereu polític de l’antic Partit comunista, ha volgut capitalitzar l’empenta que va suposar la victòria de Radev. En aquest sentit, els seus plantejaments són similars als seus. De cap manera qüestionen la pertinença a la ue ni a l’otan, les seves propostes econòmiques no deixen de ser liberals i pel que fa a qüestions com l’arribada de refugiats o les minories defensen postures que no divergeixen gaire de les altres opcions. De fet, la campanya de Radev va tenir un marcat to nacionalista i antiimmigració, cosa que va atreure els vots de les persones que havien votat l’extrema dreta en la primera volta, on van obtenir un nombre de sufragis gens menyspreable. La principal novetat d’aquesta formació es que presenten una dona com a cap de cartell, Korneliia Ninova, que ha aconseguit un gran protagonisme aquests darrrs mesos. Cal recordar que els socialistes no controlen el govern des de l’any 2009, tret d’un curt període entre 2013 i 2014.

GERB (Ciutadans per al Desenvolupament europeu de Bulgària) torna a presentar com a candidat Boiko Boríssov, un dels polítics més bregats del país, que ja ha estat el gran protagonista de la política búlgara aquests darrers vuit anys.

La tercera opció política de Bulgària ha estat tradicionalment el Moviment pels Drets i les Llibertats (DPS), el partit que representa els interessos de la important minoria turca del país. Presenta com a candidat Mustafa Karadaji. Ara bé, en aquests comicis pateix la competència d’una altra força, nova, que pretén reivindicar aquests interessos. Es tracta de DOST, encapçalat per Lyutvi Mestan, escindit de l DPS. Les enquestes publicades confirmen la posició del DPS, i de fet la incògnita és saber si DOSTpodrà fer prou forat entre el seu electorat. Totes les enquestes indiquen, però, que DOST no arribarà al 4% de sufragis preceptiu per poder entrar en el nou parlament.

Les relacions amb la Turquia d’Erdogan han ocupat un lloc central en la campanya electoral. El fet que algun dels seus ministre hagi donat obertament el seu suport a DOST, i que Erdogan hagi denunciat, cínicament no cal dir-ho, que Bulgària vulnera els drets de les minories ha tibat molt les relacions amb Sofia i ha exacerbat els ànims dels sectors més ultranacionalistes, fins al punt que diversos grups ultradretans han fet guàrdia en diversos passos fronterers per tal d’evitar l’arribada de ciutadans búlgars d’origen turc per exercir el vot. Les autoritats búlgares avui mateix han comunicat que no hi ha cap incident en aquesta passos fronterers.

Una altra novetat és la presentació d’una candidautra conjunta ultranacionalista, Patriotes Units. En les darreres eleccions dues llistes es van repartir el vot més nacionalistes de l’electorat. D’una banda, Ataka, la formació clàssica de l’extrema dreta búlgara, últimament en relatives hores biaxes, i l’acabat de crear Front Patriòtic, que va aconseguir uns bons resultats que li van permetre aconseguir dinou diputats. Després de l’experiment de presentar un candidat conjuntament a les darreres eleccions presidencials, Krasímir Karakatxànov, que va superar amb nota, han repetit l’opció de presentar-se conjuntament. Les enquestes fetes no han vaticinat en cap cas que poguessin aconseguir més vots dels que tenien per separat, més aviat al contrari, és a dir que traguessin menys diputats junts que per separat. Ara bé, l’última enquesta, de Gallup, eleva el nombre de suports a un mica més del 12%.

El Bloc Reformista (RB) es va fundar l’any 2013 a partir de la fusió de diferents partits d’ideologia dretana. Va aconseguir uns molt bons resultats en els darrers comicis, on va situar-se en quart lloc, amb prop del 9% dels vots. Presenten com a candidat Petar Moskov. No és gens clar que superin el llindar del 4% exigit per entrar al parlament. Les dissensions internes entre els diferents partits que el conformen i la seva participació en el govern sortint, amb moltes contradicicons, poden deixar-los-en fora.

L’esquerrana Alternativa pel Renaixement Búlgar (ABV), una escissió del Partit Socialista que ja es va presentar en solitari a les darreres eleccions, ha perdut molts suports i tot fa preveure que quedi fora del parlament, amb un màxim d’un tres per cent dels vots, segons les enquestes.

Està per veure quins seran els resultats de dues foramcions noves. Una és Sí Bulgària, que pretén recollir un vot de caire regeneracionista de difícil ubicació política, tot i que té un aire liberal. Molt probablement aquí el situaríem en el centre polític. Recull les ànsies de fer net pel que fa a corrupció i també assumeix part de l’ideari que podem qualificar com a “verd”. Les enquestes, però, no auguren que pugui entrar en el nou parlament. És també una coalició de partits i presenten com a cap de llista Hristo Ivanov.

Finalment, totes les enquestes atorguen uns molt bons resultats per Volia, un partit nou d’ideologia liberal, que no té referents a Europa. De fet, el seu líder indiscutible és Vesalin Mareshki. És un partit que té doncs, un fort caràcter personalista. El fet que aconseguís l’11% dels vots a les eleccions presidencials va esperonar-lo a crear aquest nou partit. Totes les enquestes pronostiquen que entrarà amb força al nou parlament, on pot aconseguir més de vint escons, d’un total de 240 que té la cambra.

De tota manera, més que saber exactament qui guanyarà, la gran incògnita és saber qui podrà formar govern i amb quines combinacions.

Eleccions a Bulgària: l’extrema dreta presenta una candidatura conjunta, que aspira a obtenir uns bons resultats

Aquest 26 de març tindran lloc eleccions a Bulgària per triar un nou parlament. En teoria han de permetre que es resolgui la crisi política generada després de la victòria del candidat auspiciat pel Partit Socialista (BSP), Rumen Radev, a les eleccions presidencials del 6 de novembre passat.

Tal com va passar en aquestes eleccions presidencials, el principal duel es lliurarà entre el partit fins fa poc governant, el conservador GERB de Boiko Boríssov, i els socialistes. Més enllà, però, de saber quina d’aquestes dues opcions obtindrà més vots i més escons, hi ha altres resultats que s’esperen amb interès, i també amb inquietud.

D’una banda, hi ha molt d’interès a veure quin seran els resultats de les dues principals formacions proturques: la tradicional representant d’aquest espai, el Moviment pels Drets i les Llibertats (DPS)o bé l’emergent DOST, apadrinat per Istambul.

L’altre gran focus d’atenció se centra en el paper que pot tenir la candidatura de l’extrema dreta nacionalista, que aquesta vegada es presenta unida en una única llista, amb el nom de Patriotes Units. Fins ara, en el parlament búlgar hi havia dues grans formacions que reivindiquen el nacionalisme, en el pitjor sentit del terme, com a principal reclam ideològic. Ara bé, en les últimes eleccions presidencials, aquestes dues formacions (Front Patriòtic i Ataka) van optar per presentar una candidatura conjunta. Llavors, la persona escollida per encapçalar aquesta candidatura va ser Krasimir Karakatxanov.

Després de l’èxit obtinugt: 573.016 vots –que representa el 14,9% dels vots emesos- i el tercer lloc, just després dels dos grans partits, no era difícil preveure que aquesta fórmula es pogués repetir en unes hipotètiques eleccions parlamentàries. L’oportunitat de dur a la pràctica aquesta opció no ha trigat gaire. Fa poques setmanes es va fer públic que una candidatura conjunta concorreria a les eleccions parlamentàries amb el nom de Patriotes Units.

Aquesta coalició està formada per tres grans partits:

Ataka, que és el gran partit tradicional de l’extrema dreta búlgara, creat entorn de la figura del polèmic i histriònic periodista Volen Siderov, l’any 2005. Es caracteritza per un discurs nacionalista molt agressiu, amb una fòbia més que evident envers la població rom i turca i totalment contràri a l’acollida d’immigrants i refugiats. S’ha pronunciat moltes vegades contra el perill de la islamització del país, i ha donat suport a patrulles que es dediquen a “caçar” immigrants.

És un partit que s’ha mostrat reiteradament contrari a la Unió europea i sempre ha reivindicat com a element essencial de la seva política l’acostament a la Rússia de Putin. En aquest sentit, ha organitzat diverses concentracions i manifestacions contra les sancions a Rússia, que Bulgària aplica i també s’ha aoposat a moltes de les directrius imposades des de Brussel·les.

Els millors resultats els va obtenir poc després de la seva fundació, quan Siderov va aconseguir el 21,9% dels vots en les eleccions presdiencials del 2006, però a partir del 2011 va perdre bastant de protagonisme. A les últimes eleccions presidencials, part dels seus militants van donar support a Radev en la segona volta, precisament per la seva postura més partidària d’acostar-se a Rússia, tot i que en cap cas Radev va proposar d’allunyar-se de la Unió Europea.

A les últimes eleccions, de l’any 2014, va obtenir poc més de 148.000 vots –el 4,52%-, que li van donar dret a onze escons, lluny dels vint-i-tres que havia tingut en la legislatura anterior. A les eleccions europees no van obtenir cap representant.

De les tres formacions en qüestió és la que té un discurs més obertament feixista, mentre que les altres dues tenen un to més ultraconservador i tradicionalista

Front per la Salvació Nacional de Bulgària (NFSB), que és un partit molt més nou, ja que es va crear l’any 2011. De fet, aquesta formació està formada per un conglomerat de partits menors i grupuscles molt heterogeni, alguns dels quals qualificaríem senzillament d’extrema dreta, mentre que d’altres tindrien un discurs més moderat. Formalment és un partit més temperat que Ataka, i tampoc recorre a la parafernàlia parafeixista de Siderov. Alguns dels seus fundadors provenen de la dretana Unió de Forces Democràtiques, i el seu cap més visible és Valeri Simeonov.

Tot i ques és una foramció euroescèptica, és menys “eslavista” que Ataka i no ha posat mai tant d’èmfasi en l’acostament a Rússia. De fet, alguns dels eus membres gairebé es poden considerar europeistes. Tot i aisò el nexe que uneix els diferents partits i moviments que formen part d’aquest conglomerat és el nacionalisme.

A les darreres eleccions es van coaligar amb un altre partit nacionalista, el Moviment Nacional Búlgar, sota les sigles de Front Patriòtic. El resultat que va obtenir aquesta nova força va ser molt bo, ja que va obtenir 239.000 vots, és a dir el 72,29% dels sufragis, que li va donar dret a tenir 19 diputats, un molt bon resultat tenint en compte que era la primera vegada que s’hi presentaven.

El Moviment Nacional Búlgar (IMRO), que es reclama com a hereu de la històrica Organització Revolucionària Interna de Macedònia. Aquest és l’altre gran partit que formava part de la coalició Front Patriòtic. És liderat per Krasimir Karakatxanov, que va ser el candidat conjunt de tota l’extrema dreta a les últimes eleccions presidencials. El fet que fos el líder de la formació menor va afavorir que Karakatxanov fos triat com a candidat de consens.

El seu discurs és profundament nacionalista, també, i es reivindica com a panbúlgar. En aquest sentit, posa especial èmfasi en el projecte de reintegrar Macedònia a Bulgària, i construir així la Gran Bulgària. També es mostra totalment contrari a les reivndicacions de les minories (turca i rom) i es presenta com a garant de la defensa de la fe ortodoxa.

A part d’aquests tres gran partits, també donen suport a la candidatura altres forces molt menors, com la Unió de Forces Patiròtiques “Defensa” o personalitats independents.

Cal destacar, també, que alguns membres del Front Patriòtic han rebutjat aquesta gran coalició i han abandonat la formació, com és el cas Dimitar Bairaktarov o Slavi Binev, argumentant que no poden compartir llista amb un partit tan escorat cap a la ultradreta. També hi ha veus que han vaticinat que mantenir la unitat d’acció dins el parlament serà una tasca difícil que pot comportar moltes tensions entre tots tres grups.

Les últimes enquestes publicades atorguen a aquesta coalició gairebé el 10% dels vots, que li proporcionarien entre 24 i 29 escons. Això voldria dir que seria la quarta força política, després dels dos grans partits i del DPS, el partit proturc. Tot i això, no superarien els trenta escons que tenen actualment el Front Patriòtic i Ataka.

 

Eleccions a Bulgària: una nova formació proturca pot entrar al parlament

Des del moment en què Bulgària va adoptar un sistema polític multipartidista, la important minoria turca ha tingut un clar i únic portaveu, que ha estat el Moviment pels Drets i les Llibertats (DPS). Aquest partit sempre ha tingut un paper molt important en la política búlgara i més d’una vegada ha jugat el paper de partit frontissa. Els seu rol hegemònic mai no ha estat discutit seriosament, almenys fins ara. En aquests moments és la tercera força en el parlmanet búlgar, amb 38 escons, d’un total de 250.

Això pot canviar en les properes eleccions búlgares, que han de tenir lloc el proper 26 de març.

Aquesta semana mateix, el ministre de Treball i Política Social de Turquia, Mehmet Müezzinoglu, ha manifestat les seves simpaties per la candidatura de DOST, un partit relativament nou, cosa que demostra que probablement Turquia hagi canviat de soci preferent entre les forces polítiques de Bulgària.

La principal cara visible d’aquest partit és Lyutvi Mestan, que va ser expulsat del DPS el febrer de 2016. Immediatament després de la seva expulsió va anunciar la creació d’aquesta nova formació, DOST (Demòcrates per la Responsabilitat, Llibertat i Solidaritat, i que en turc vol dir amic), que d’entrada va qualificar de radicalment proeuropeista i protatlantista.

El principal punt de fricció entre Mestan i els seus seguidors i Ahmed Dogan, un dels líders més importants del DPS, va ser l’actitud a prendre en el conflicte entre Moscou i Ankara, arran de l’atac contra un avió rus a l’espai aeri turc, el novembre de 2015. Aquest incident va provocar una tensió sense precedents entre Rússia i Turquia. Mestan va acusar el DPS de servir els interessos russos a Bulgària. Va criticar obertament l’actitud de Rússia i va donar suport sense cap mena de matisos a l’acittud de Turquia i d’Erdogan, cosa que no va ser compartida per part de la jerarquia del partit, fins al punt que va ser expulsat de la formació.

Mestan ha insistit sempre que DOST és un partit de vocació liberal i ha negat que fos un partit proturc. De fet, però, des del principi l’opinió majoritària a Bulgària no ha estat aquesta. Algunes veus, fins i tot, van arribar a demanar que aquest partit no fos legalitzat, com ho va fer la vicepresidenta del país, Margarita Popova.

Mestan assevera que volen adreçar-se a totes aquelles persones que se senten decebudes per la trajectòria del DPS, a qui acusen de formar part de l’oligarquia del país, i a aquells que creuen que la multietnicitat és un plus, i no un risc. Més d’una vegada ha afirmat que hi ha un percentatge important de militants ètnicament búlgars en el partit. Tot i això, en el congrés fundacional del partit hi eren presents l’ambaixador turc a Sofia, Suleyman Gokce i també alguns diputats del parlament turc. El passat més d’octubre, Mestan es va entrevistar amb Erdogan a Ankara, cosa que dmeostra que les relacions són fluïdes.

Aquest últims dies, Ankara ha criticat obertament el govern búlgar i li ha exigit que no restringeixi els drets de les minories. Ha criticat especialment que s’obrin pocs espais de votació a Turquia, on viuen nombrosos expatriats d’origen turc. Segons Ankara, la intencionalitat política d’aquesta decisió és clara: aconseguir que els interessos de la comunitat turca no puguin ser defensats en el parlament amb prou força. D’altra banda, des de Sofia es critica el suport més o menys explícit d’Ankara a DOST.

Ara caldrà veure quin és el suport que obté DOST en els comicis de la setmaan vinent. Algunes enquestes vaticinen que poden emportar-se entre un quart i un terç dels votants tradicionals del DPS.

Els búlgars d’Ucraïna. Una minoria nombrosa i poc coneguda

L’1 de març d’enguany, un monument dedicat als voluntaris búlgars que van participar a la guerra russo-turca de 1877-1888 va ser empastifat i objecte de pintades. Les pintades, fetes per grups d’extrema dreta, tenien un missatge molt clar: que els búlgars d’Ucraïna marxessin cap a Bulgària. Aquest monument, inaugurat l’any 2012, està situat a la ciutat de Bolhrad, on viu la comunitat búlgara més important i compacta del país.

Hi ha nombroses comunitats búlgares que viuen lluny del territori de Bulgària. Tenen el seu origen, sobretot, en moviments de població de finals del segle XVIII i principis del segle XIX, tot coincidint amb derrotes de l’Imperi otomà a mans de tropes de l’Imperi rus o de l’Imperi Habsburg. Això va passar a la zona del Banat,  i és exactament el mateix cas que el dels búlgars que viuen a cavall dels actuals estats de Moldàvia i Ucraïna. Molts territoris van quedar completament despoblats arran d’aquests conflictes bèl·lics i van ser repoblats amb persones provinents d’altres països, i Bulgària hi aportà un nombre important d’aquests nous habitants.

Quants són i on són?

Segons el cens de 2001, el nombre de búlgars que viuen a Ucraïna és, aproximadament, de 204.000. De tota manera, aquestes xifres inclouen el nombre de búlgars assentats històricament en aquest país, des de fa generacions, i també els que hagin pogut anar-hi a viure aquests darrers anys, com a emigrants. Algunes fonts búlgares eleven aquesta xifra fins als 300.000.

Si es miren les dades per oblasts, on n’hi ha més és a Odessa, unes 150.000 persones, que representen una mica més del 6% de la població, a Zaporozhia, entorn dels 28.000, cosa que suposa l’1’5% del total de l’oblast, Mykolaiv, 5.600 –el 0,4%- i Donetsk, 4.800 –tan sols el 0,1%.

La major part d’aquests búlgars d’Ucraïna viuen als districtes de Bolhrad -61%-, d’Izmail -26%-, Artsis -43%-, Sarata -20%-, Tarutino -36%- a la zona d’Odessa, al sud d’Ucraïna, a tocar del Mar Negre. Com a conseqüència de moviments de població dels darrers anys, la comunitat búlgara d’Odessa tampoc no és gens menyspreable, tot i que és lluny d’aquests districtes, a 167 quilòmetres de Bolhrad.

Odesa regions-EN

Mapa de l’oblast d’Odessa (l’autor del mapa és AndrewRT i és publicat per Wikimedia Commons)

Viuen a la zona fronterera amb Moldàvia. Sempre hi ha hagut una total continuïtat territorial amb els búlgars que viuen a l’actual República de Moldàvia. Aquests districtes són, també, pràcticament a tocar de la fontera amb Romania. Aquesta zona ha patit molts canvis fronterers, i han pertanyut a l’Imperi rus, a Romania, a Ucraïna, a Moldàvia. A Moldàvia, a la zona de Taraclia hi viu actualment una comunitat búlgara de prop de trenta mil persones, que gaudeix de cert reconeixement institucional.

Durant el segle XVIII i XIX hi hagué diverses guerres russo-turques. Particularment, després de de les de 1806-1812 i 1828-1829, arribaren a aquesta zona emigrants búlgars, procedents sobretot de la zona oriental de Bulgària. Entre aquests contingents d’emigrants hi havia també alguns albanesos, molt poc nombrosos, alguns descendents dels quals encara hi viuen.

Van establir-se en zones compactes i van fundar ciutats com Bolhrad, l’any 1821, Comrat i més d’una seixantena de poblacions menors. Comrat és la capital de Gagaúsia, a Moldàvia, i en aquests moments està poblada majoritàriament per gagaüsos, el 70%, però encara hi resta una comunitat búlgara d’entorn el 5% de la població. Per tant, ja es pot veure que, en l’origen, aquests assentaments superaven el territori de l’actual estat ucraïnès i hi havia una total continuïtat territorial, tal com hem comentat abans.

Bolhrad, per la seva part, té una població, actualment, de 15.000 habitants, encara que amb una tendència al decreixement demogràfic. En el cens de 1989, eren més de 18.000. Durant els anys quaranta més del 70% de la població d’aquesta ciutat era búlgara i un 15% romanesa, mentre que el percentatge de russos era tan sols del 10%, i el nombre de gagaüsos i ucraïnesos era gairebé inapreciable.

Aquest territori ha patit constants canvis de fronteres: entre 1856 i 1859 va formar part del principat de Moldàvia, més tard de Romania –quan Moldàvia es va unificar amb Valàquia-, entre 1878 i 1918 formà part una altra vegada de l’Imperi rus. Amb els tractats de pau signats immediatament després de la Primera Guerra Mundial tornaren a jurisdicció romanesa, que s’estengué entre 1918 i 1944, anys en què Romania va aconseguir la seva màxima extensió territorial. L’any 1944, a les acaballes de la Segona Guerra Mundial, va ser incorporat a l’URSS, concretament a la república d’Ucraïna. Quan Ucraïna es va independitzar, lògicament, va mantenir la sobirania sobre aquests territoris.

Es pot dir que no va ser fins l’any 1878, quan aquest territori va tornar al si de l’Imperi rus, que es van iniciar intenses polítiques per tal de canviar el caràcter búlgar de la regió. La política de russificació va ser intensa, amb l’ús únic del rus a l’administració i a les escoles, i amb la promoció de l’arribada de persones procedents de Rússia.

Quan Romania es feu càrrec d’administrar aquest territori, després de la Primera Guerra Mundial, optà també també per una política repressiva, a diferència del que havia fet abans de 1878, sense cap mostra de respecte pels drets culturals de la població búlgara. A això cal afegir-hi la situació d’extrema pobresa de la regió, que va fer que l’agitació al camp fos constant. Tot plegat va provocar una onada de malestar molt general que va culminar amb la revolta de Tatarbunary, l’any 1924, de caire bolxevic, amb la demanda d’integrar-se a l’URSS, creada poc temps abans.

Els búlgars de Crimea

A partir de l’any 1861, uns vint mil búlgars d’aquesta zona es van desplaçar cap a Tàurida, a la regió de Crimea. En el cens de 1897, hi vivien 41.000 búlgars, aproximadament el 2,8% del total. De les nombrosíssimes comunitats ètniques que hi vivien era la més nombrosa després dels ucraïnesos, russos i tàtars, tot i que, és veritat, a molta distància en termes numèrics. Encara ara viuen a Crimea els descendents d’aquest búlgars que hi van anar durant el segle XIX. Segons algunes fonts búlgares consultades, actualment són uns seixanta mil.

Demanda d’autonomia

El juliol de l’any passat, representants de la comunitat búlgara van demanar al president ucraïnès, Petro Poroshenko, l’autonomia nacional búlgara de les zones on són majoritaris, demanda feta immediatmaent després que Poroshenko prometés l’autonomia nacional a la comunitat tàtara. Bolhrad, segons aquestes demandes, n’hauria de ser la capital. Aquesta demanda no ha rebut cap resposta oficial.