Les eleccions locals de Macedònia capgiren el mapa polític del país

Aquest diumenge passat va tenir lloc la segona volta de les eleccions locals de Macedònia. Els resultats, fets públics ahir mateix, confirmen la tendència que ja s’havia apuntat ara fa dues setmanes. És evident la derrota, sense cap tipus de pal·liatius, dels conservadors del VMRO-DPMNE, fins al punt que posa el país davant un escenari polític absolutament nou. És més, tot fa pensar que Nikola Gruevsi, que ha dominat del tot la política macedònia en els últims deu anys, és ja un cadàver polític. Macedònia entra en una nova era.

Ara fa quinze dies, es va fer la primera volta de les eleccions locals, i la Unio Socialdemòcrata (SDSM) es va convertir clarament en la força política més votada, relegant els conservadors nacionalistes del VMRO-DPMNE a una posició molt discreta i amb molt poc poder polític. En la primera volta només va aconseguir guanyar per majoria aboluta en tres muncipalitats, que, a més, no eren ni de bon tros importants ni pel pes demogràfic ni per la influència política. Els socialdemòcrates, per la seva banda, es van imposar en trenta-vuit municipalitats, cosa que demostra abastament el canvi de tendència del país.

Quedaven, però, trenta-cinc municipalitats per decidir en una segona volta, en vint de les quals les alcaldies en litigi es disputaven entre l’SDSM i el VMRO-DPMNE. En tretze d’aquestes municipalitats havien arribat en primera posició, a la primera volta, els socialdemòcrates, mentre que en els altres set casos ho havien fet els conservadors. Un cop fet públic l’escrutini, els conservadors només van guanyar en dues d’aquestes circumscripcions.

En total, doncs, els socialdemòcrates cotrolen 57 alcaldies, d’un total de 81 que hi ha al país, mentre que el VMRO-DPMNE només en podrà controlar cinc, totes petites poblacions rurals.

No cal dir que els socialdemòcrates s’han felicitat d’aquesta victòria, que han considerat un aval de la seva política, després d’aconseguir liderar el nou govern, des del mes de maig passat. El seu líder, Zoran Zaev, ha instat els conservadors a fer un canvi en la seva línia política i a optar per actituds menys frontistes i conciliadores.

Nikola Gruevski, el gran perdedor de la jornada, però, ha criticat durament el govern i l’ha acusat de manipular les eleccions, fins al punt de no voler-ne reconèixer els resultats, cosa que situa el seu partit en una tesitura ben complicada. El fet de no reconèixer els resultats, però, no vol dir que els cinc candidats del partit no ocupin el càrrec que han guanyat. La reacció de Gruevski no ha estat, doncs, gens autocrítica i no ha assumit responsabilitats. Ara caldrà veure com reaccionen els militants d’aquesta formació. Des de fa alguns mesos hi ha alguns membres de la formació que ha gosat qüestionar el lideratge de Gruevski. Ahir mateix, Petar Bogoevski, del sector més reformista i centrista del partit va afirmar que calia fer immediatament un congrés del partit i canviar-ne el lideratge. Tot fa pensar que s’hi pot obrir un gran pols en el seu si. Hi ha veus que han arribat a especular amb la possibilitat que, en cas que Gruevski en perdi el control, podria arribar a crear una nova formació política.

Tot i les acusacions de manipulació de les eleccions de Gruevski, que les ha titllat de criminals -amb amenaces, intimidacions i suborns-, els incidents no han estat remarcables. L’OSCE, que hi havia enviat observadors, va afirmar que en general havien estat netes, tret d’alguns incidents aïllats, i que, per tant, les considerava lliures i democràtiques. Ara bé, també és veritat que els informes de l’OSCE en diverses eleccions fetes a Macedònia, no és que hagin estat mai del tot fiables, per dir-ho d’una manera suau. Entre els observadors hi hagué també representants del món diplomàtic, com l’ambaixador francès, Chritian Thimonier, que també va valorar que havien estat netes.

D’altra banda, l’organització civil independent MOST, que des de fa anys fa la tasca de vetllar per la netedat dels comicis electorals, i que sempre ha estat molt crítica amb les eleccions orgnanitzades pel VMRO-DPMNE -les ha acostumat a qualificar de frau- ha informat que ha detectat incidents en nou col·legis electorals, els més destacables dels quals a Tetovo i a Cair, però que aquests incidents en tot cas no han implicat l’adulteració dels resultats electorals en aquests col·legis.

L’altra gran incògnita d’aquests comicis era saber com quedaria la relació de forces entre els partits albanesos. El partit albanès més implantat, la Unió Democràtica per la Integració (BDI), principal aliat en el govern dels socialdemòcrates -abans ho havia estat del VMRO-DPMNE- ha aconseguit finalment uns bons resultats, amb 11 alcaldies, entre les quals hi ha Tetovo -la capital oficiosa dels albanesos de Macedònia-, Cair -una de les municipalitats de la capital del país, Skopje- i Struga. Els resultats de la primera volta auguraven una segona volta més ajustada del que ha estat en realitat. Cal destacar que el BDI comptava amb el suport de l’SDSM en aquelles circumscripcions on els socialdemòcrates no havien arribat a la segona volta.

Els altres dos principals partits albanesos, BESA i Aliança pels Albanesos, havien arribat a un acord per donar-se suport en la segona volta en aquelles circumscripcions en què havien de competir amb el BDI. Totes dues formacions acusen el BDI d’oportunisme i de  col·laboracionsime amb el VMRO-DOMNE, i de ser un partit corrupte. Finalment, però, els resultats obtinguts van ser discrets, i l’Aliança pels Albanesos només va obtenir l’alcaldia a Gostivar -una localitat important-, que va anar a parar a mans del seu líder, Zijadin Sela, i BESA va obtenir l’alcaldia de Zelino, una localitat bàsicament rural. El Partit Democràtic Albanès va guanyar també en una municipalitat, Studemicni, i el Partit Democràtic Turc en una altra, a Centar Zupa.

Una gran estàtua on hi havia el mausoleu de Georgui Dimitrov

Aquesta setmana s’ha anunciat que al lloc on hi havia el mausoleu de Georgui Dimitrov, al centre de la capital búlgara, s’erigirà una gran estàtua de bronze, amb motiu de la presidència de la UE per pat de Bulgària, a partir de l’1 de gener de 2018.

Dimitrov és considerat com el gran pare fundador de la Bulgària socialista, estat del qual fou líder indiscutible entre 1946 i juliol de 1949, quan va morir. Seguint un patró similar al que s’havia utilitzat en el cas de Lenin, les autoritats búlgares van decidir construir un musoleu on reposessin les seves despulles. Dimitrov va ser secretari general del Komintern (la Internacional Comunista) entre 1934 i 1943. També va ser acusat, i empresonat, de ser responable de l’incendi del Reichstag l’any 1933.

La seva mort s’esdevingué a Moscou, l’any 1949, on estava hospitalitzat. Un cop es va saber la notícia de la seva mort, es va iniciar immediatament la construcció d’aquest edifici en homenatge seu. Es va enllestir en un temps rècord de tan sols sis dies. Les restes mortals de Dimitrov, que havia estat embalsamat i que es mantenien a una temperatura constant de disset graus, van estar a l’interior d’aquest mausoleu fins l’any 1990, poc després de la caiguda del règim « socialista». Dimitrov, llavors, va ser incinerat en secret i el sarcòfag, es va saber gairebé vint anys després, va ser venut com a ferralla.

L’any 1999, el govern de la conservadora Unió de Forces Democràtiques (SDS) va decidir tirar-lo a terra, cosa que va provocar un extraordinarti debat en el si de la societat búlgara, entre els partidaris de fer-ho i els que s’hi oposaven, ja perquè valoraven la figura de Dimitrov i el seu règim o bé perquè consideraven que aquest mausoleu tenia un valor històric que calia conservar.

Hi hagué diverses manifestacions en contra de la voladura del monument, que van fer que no es pogués dur a terme fins al quart intent, després, d’utilitzar més d’una tona d’explosius. De fet, va trigar-se més a enderrocar-se que no pas a construir-lo.

L’obra que ara ocuparà aquest espai és de l’escultor Plamen Deianof i té una alçada de catorze metres. Porta per nom Casa de Bronze. Aquest anunci ha revifat, una altra vegada, la polèmica entorn de la conservació no d’aquest tipus d’obre i de l’ús que s’ha de fer dels espais que deixen lliures.

Els aromanesos d’Albània, una de les vuit minories nacionals del país

En la nova, i controvertida, llei sobre minories que va aprovar el parlament albanès el passat 13 d’octubre es reconeixen per primera vegada vuit minories nacionals. A Albània, tradicionalment, les comunitats amb més pes han estat, sens dubte, la grega i la macedònia. Entre les noves “minories” reconegudes n’hi ha dues que fins ara eren considerades tan sols com a grups etnolingüístics: els rom-gipsi i els aromanesos. Pel que fa als aromanesos, a més, de manera habitual no s’utilitzava, oficialment, el terme d’aromanesos, que és el que fan servir els membres d’aquesta comunitat, sinó el de valacs, que en molts casos és percebuda com una forma despectiva. Amb aquesta nova legislació es fa un pas endavant, doncs, en el reconeixement d’aquest grup nacional.

Un altre hàndicap que han hagut de patir els aromanesos és que moltes vegades, amb l’excusa que professen majoritàriament la fe ortodoxa, se’ls ha considerat senzillament com a grecs -cosa que ha servit per inflar extraordinàriament el nombre de membres d’aquest col·lectiu-, i en això hi han coincidit tant grecs com albanesos.

Aquesta comunitat aromanesa no és exclusiva, ni de bon tros, d’Albània, sinó que es troba molt més estesa per tota la zona meridional dels Balcans. N’hi ha importants bosses a Macedònia i Grècia, i en menor mesura a Bulgària i a Sèrbia. Només a Macedònia, fins ara, tenien reconeguts drets com a minoria nacional, com un dels cinc grans grups que habiten el país. A la ciutat de Krusevo, per exemple, l’aromanès és la segona llengua oficial. A Grècia, com passa amb totes les minories, no se’ls reconeix pràcticament cap dret.

South-Balkan-Romance-languages.png
By Koryakov Yuri – self-made, based on the map published in “Koryakov Y.B. Atlas of Romance languages. Moscow, 2001”. Map #8. That map is based in turn primarily on Karte 1 from “Kramer J. Rumänische Areallinguistik II. Aromunisch ; Lexikon der romanistischen Linguistik / Hrsg. von G. Holtus, M. Metzeltin, Ch. Schmitt. Tübingen, 1991, Bd. III.”., CC BY-SA 3.0, Link

La llengua aromanesa

La llengua aromanesa prové de l’evolució del llatí vulgar en la zona meridional dels Balcans, i comença a perfilar-se de manera clara la seva personalitat, com el conjunt de les llengües romàniques entre els anys 800 i 1100. Té clars punts de contacte amb el romanès (també conegut com a dacoromanès), amb l’istroromanès i amb el meglenoromanès. Els lingüistes romanesos consideren l’aromanès, l’istroromanès i el meglenoromanès com a dialectes de la seva llengua. Aquest punt de vista no és compartit per altres lingüistes, bàsicament alemanys, però també per part d’alguns lingüistes d’aquestes comunitats. Per tant, el seu estatus és encara ara discutit. Sí que sembla que podrien, però, tenir un origen comú, una mena de protoromanès, però la colonització d’aquesta zona dels Balcans per poblacions eslaves i importants grups grecs i albanesos va fer, i fa, que l’evolució d’aquests quatre parlars fos clarament divergent.

A finals del segle XVIII, concretament l’any 1770 a Moscopole, es va publicar el primer diccionari conegut d’aromànès, en una obra on apareixien les equivalències en aquesta llengua, en albanès, en grec i en búlgar. Va ser publicada a la ciutat de Moscopole. La primera gramàtica coneguda es va publicar poc després, a principis del segle XIX.

Voscopole.gif
By KlajdidikaOwn work, Public Domain, Link

Imatges del primer diccionari tetralingüe: aromanès, grec, búlgar i albanès

Els aromanesos, en el conjunt dels Balcans, no acostumen a viure en un contínuum geogràfic, sinó que moltes vegades són comunitats isolades les unes de les altres, cosa que ha dificultat una presa de consciència i n’ha limitat la influència a l’hora de poder articular alguna proposta de tipus autonomista. L’única excepció va ser la creació de l’efímera república de Pindos, al nord de Grècia, en plena Guerra Mundial, en una de les zones de més gran concentració d’aromanesos. Aquesta experiència va ser molt breu, entre el 29 d’agost i el 7 de setembre de 1917, i el territori va ser reincorporat a Grècia.

Els aromanesos a Albània

A Albània, concretament, es calcula que la comunitat aromanesa és aproximadament d’unes dues-centes mil persones, segons els representants d’aquesta comunitat, una bona part de les quals ha perdut la llengua, tot i mantenir un fort sentiment d’identitat. Es concentren bàsicament a les zones centrals i meridionals del país. Els assentaments on els aromanesos són els habitants exclusius són molt pocs. En la gran majoria de casos viuen en zones on conviuen diversos grups, sobretot albanesos i grecs.

Hi ha aromanesos a la regió coneguda amb el nom de Myzeqe, a la zona occidental del país, i n’hi ha fins i tot a Durres, Fier i Tirana, en aquest últim cas arran d’emigracions massives durant els anys seixanta. En aquesta zona, Myzeqe, destaca particularment la localitat de Divjake -en el comtat de Fier-. Aquest municipi és un dels pocs on des de fa anys la llengua aromanesa és ensenyada a les escoles. A Albània, cal un mínim d’un 20 per cent d’habitants d’una determinada minoria perquè la llengua sigui ensenyada, o sigui la llengua vehicular, en escoles d’ensenyament primari. Aquests percentatges tan elevats fan que la gran majoria de la població aromanesa no hagi pogut accedir a l’ensenyament en la seva llengua. Amb la nova legislació això no canvia. Els aromanesos també són importants a Voskopoje, en el comtat de Korcë, al sud-est d’Albània. Voskopoje també és coneguda amb el nom de Moscopole -que n’és el nom en aromanès- i és l’enclau més emblemàtic de la comunitat aromanesa. Tot aquest conjunt d’aromanesos de vegades reben el nom genèric, per part dels albanesos d’arvanitovlacs, que vol dir, senzillament albanesos valacs. També reben el nom de farsharot. El farsharot és considerat un dels tres grans grups dialectals de l’aromanès.

Moscopole, poblada majoritàriament per aromanesos,  va viure una autèntica època daurada entre 1750 i 1769, anys en els quals es va convertir en una de les ciutats més importants dels Balcans, i seu de la Nova Acadèmia, un dels principals centres culturals de la zona. La ciutat, però, fou atacada pels otomans, incendiada i completament destruïda l’any 1821. Això va fer que quedés estroncada del tot la possibilitat  d’articular cap projecte ambiciós de tipus territorial de caràcter aromanès.

N’hi ha una altra comunitat important a la zona entorn de la muntanya de Gramos (Gramosta en aromanès), que fa frontera entre Albània i Grècia. Moltes vegades aquests aromanesos són coneguts amb el nom de gramostians. El gramostià és considerat una altre dels grans grups dialectals. El darrer és el pindeà, ja a Grècia.

En els següent vídeo podeu escoltar com sona l’aromanès:

L’Afer Habilaj. Màfia i poder a Albània

Aquest dijous, 25 d’octubre, el parlament albanès ha pres una decisió molt polèmica, que, d’una banda, tiba encara més les relacions amb els partits de l’oposició, i de l’altra, molt més greu encara, fa palesa la impunitat de què gaudeixen els polítics que han tingut relacions amb clans mafiosos, cosa que provoca una sensació d’immensa tristesa, desil•lusió i profunda indignació entre la població.

El parlament va decidir que Saimir Tahiri, antic ministre de l’interior en el govern d’Edi Rama, la passada legislatura no sigui detingut. Els vots de la majoria parlamentària, el Partit Socialista -que té majoira absoluta en el nou parlament albanès-, han permès rebutjar la proposta formulada en aquest sentit per la fiscalia. Van votar-hi en contra setanta-cinc diputats i a favor només seixanta.

Segons la fiscalia, la vinculació de Saimiri amb el tràfic de drogues és més que probable i per aquest motiu havia iniciat aquests tràmits, que necessitaven l’aprovació del parlament.

Saimiri, que va ser el primer a parlar en aquesta sessió, va afirmar que no volia la protecció del parlament i que només volia que s’aclarís la veritat. Un cop es va fer públic el resultat de la votació, l’oposició en bloc va decidir abandonar el parlament. La valoració que se’n va fer des de l’oposició, per part del seu principal representant, el també desacreditat Lulzim Basha del Partit Democràtic, va ser de profunda desil•lusió. Va afegir, a més, que amb aquesta decisió es demostrava una vegada més que el crim organitzat domina les instàncies polítiques albaneses, argument que, d’altra banda, esgrimeix des de fa temps, i que era una de les justificacions de les intenses campanyes antigovernamentals que va endegar el seu partit abans de la convocatòria electoral.

En uns termes semblants es va manifestar Monyka Kryemadhi, del Moviment Socialista per la Integració, també a l’oposició. Segons ella, amb aquesta decisió es transmet el missatge que les bandes criminals poden continuar actuant impunement.

Pel que fa al govern, es destaca que s’està respectant escrupolosament la legalitat. A més, s’insisteix que no hi ha prou indicis per acusar Tahiri. Finalment, el cap de govern Edi Rama va arremetre contra la premsa i els va retreure una actitud vergonyosa i irresponsable, ja que, segons ells, no eren capaços d’entendre les implicacions que podien tenir aquestes accions.

La fiscalia va iniciar les seves investigacions arran de la publicació de la transcripció d’unes converses entre els membres d’una xarxa albanesa de tràfic d’estupefaents cap a Itàlia. En aquestes converses apareixia el nom de Tahiri més d’una vegada, cosa que sembla demostrar la seva vinculació a aquests fets delictius. Aquestes converses es van fer publiques arran de l’actuació de la policia italiana.

De seguida que se’n va saber el contingut es va procedir a l’arrest de sis persones, entre les quals hi ha Florian i Moisi Habilaj, cosins llunyans de Tahiri. Per aquest motiu, s’ha batejat tot aquest procés amb el nom d’Afer Habilaj.

L’any 2012, el parlament albanès va introduir un canvi legislatiu segons el qual la immunitat parlamentària queda limitada només a la possibilitat de l’arrest. Anteriorment, podia ser gairebé total.

El més preocupant de tot plegat és que durant els anys de l’Albània “democràtica” han estat molt nombrosos els càrrrecs polítics que han estat investigats per diferents casos d corrucpió, i que s’han beneficiat més o menys de la immunitat parlamentària. s’ha demanat la supressió d’aquesta immunitat parlamentària gairebé una trentena de vegades. Entre aquests polítics podem esmentar Ilir Meta -fundador del Moviment Socialista per la Integració- per corrupció; Fatos Nano -fundador del Partit Socialista-, també per frau i corrupció; Lulzim Basha -del Partit Democràtic-, per irregularitats en l’adjudicació d’obres entre Durres i Morina, per esmentar els més coneguts.

Molts periodistes han informat reiteradament els vincles entre grjps criminals i representants polítrics, de tots el nivells administratius i de totes les formacions polítiques. El fet que aquesta vegada hagi afectat un ministre, per tant amb les més altes responsabilitats polítiques, ha provocat una reacció popular més irada.

Resultats de les eleccions locals de Kosova

Aquest diumenge passat van tenir lloc les eleccions locals a Kosova, uns comicis llargament esperats per les diferents formacions polítiques. Aquest interès venia motivat, sobretot, per saber com la població premiava o castigava les diferents formacions polítiques després de la formació del nou govern.

S’havien de triar els consells i els alcaldes de les 38 municipalitats en què es divideix el país. Cal tenir clar que quan es parla de municipalitat no es vol dir exactament un ajuntament tal com l’entenem nosaltres, sinó que es parla d’unes unitats administratives que abasten un àmbit superior al d’una localitat, tot i que el càrrec i les funcions sí que són les equivalents a les d’un alcalde.

Els resultats es van fer saber tot just dos dies després, i una primera dada que cal tenir en compte és el de la baixa participació, amb poc més del 43%. De les 38 municipalitats en joc, en dinou ja hi ha un resultat definitiu pel que fa a la persona que n’ostentarà l’alcaldia. En els altres casos, caldrà esperar a una segona volta, que tindrà lloc el proper 19 de novembre. També van quedar conformats els nou consells municipals.

Pel que fa als resultats obtinguts pels principals partits polítics, podem destacar tres grans dades. D’una banda, el partit dominant de l’escena política kosovar, el Partit Democràtic de Kosova -del president Hashim Thaci- ha obtingut de manera directa tan sols una alcaldia, cosa que representa un gran daltabaix per a aquesta formació, que demostra la seva clara tendència a perdre poder i influència. Només ha obtingut la victòria a Drenas, tot i que tindrà opcions, en la segona volta, en deu municipalitats més.

En segon lloc, es pot constatar que el partit que globalment ha obtingut més bons resultats, més alcaldes triats de manera directa, és la Lliga Democràtica de Kosova, que va quedar tercer en les darreres eleccions. Segons les dades fetes públiques per la Comissió Electoral Central, la LDK va obtenir el triomf a Peja, Lipjan, Viti i Fushe Kosove, i també ha col·locat deu dels seus candidats a alcaldes en la segona volta.

Finalment, Vetevendosje, el partit que s’ha consolidat com a principal força política del país, ja que va quedar segon en les darreres eleccions, tot i no presentar-se sota el paraigua de cap coalició, no ha guanyat de manera directa en cap circumscripció, però té a l’abast revalidar el triomf a la capital, Pristina, ciutat on el seu candidat Shpend Ahmeti -que ara repeteix- ja va guanyar fa quatre anys. A més de Pristina, concorrerà en cinc municpalitats més a la segona volta. Ahmeti va obtenir el 44,27% dels sufragis, que representa un important aval per part de la població de la capital. A la segona volta s’haurà d’enfrontar al candidat de la LDK, Arban Abrashi, que en la primera volta va obtenir el 35,7% dels vots. Tradicionalment, Pristina ha estat una plaça forta de la LDK, que n’ostentava l’alcaldia fins fa quatre anys, quan Isa Mustafa va perdre enfront d’Ahmeti.

Un dels partits que ha anat guanyant més pes en els darreres anys és el de l’Aliança pel Futur de Kosova (AAK), del cap de govern Ramush Haradinaj -que governa en coalició amb el PDK-, Decan i a Junik. També té la possibilitat de participar enla segona volta a sis municipalitats. L’altra formació, que es va presentar en les darreres eleccions en coalició  amb el PDK  i l’AAK, NISMA (Iniciativa per Kosova) ha guanyat l’alcaldia de Malisheva i té opcions en una altra municipalitat.

Pel que fa a les municipalitats de majoria sèrbia, la clara guanyadora ha estat la Llista Sèrbia, que s’ha imposat en vuit. També té opcions a Klokot, ja que en la primera volta hi ha superat el 47% dels sufragis. Aquesta candidatura es la que compta amb el suport de Belgrad, que la considera com el seu interlocutor amb la comunitat sèrbia. Aquestes darreres setmanes, membres d’altres partits i coalicions sèrbies han denunciat el poder que exerceix aquesta formació i el seu vincle amb activitats mafioses. De tota manera, aquests vincles amb activitats mafioses no serien exclusius d’aquesta formació. En aquest sentit, les vinculacions del PDK amb pràctiques il·legals són més que evidents.

Alternativa, per la seva banda, va obtenir molt bons resultats a Gjakova, on la seva candidata, i principal líder d’aquesta formació coalitzada amb la Lliga Democràtica de Kosova, Mimoza Kusari-Lila, s’haurà d’enfrontar al candidat de l’AAK, Adrian Gjini. Mimoza Kusari-Lila ja n’era l’actual alcaldessa.

Al marge dels candidats partidistes, també hi havia candidats indepedents, que es van imposar en dues de les demarcacions, a Hani i Elezit, limítrof amb Macedònia i Skenderaj, governat fins ara pel PDK. El candidat guanyador, en aquest darrer cas, ha estat Bekim Jashari, nebot del guerriller de l’UÇK Adem Jashari.

Putin compara Ucraïna, Kosova i Catalunya

Aquesta setmana ha tingut lloc, entre el 16 i el 19 d’octubre a la ciutat de Sotxi, al sud de Rússia,la catorzena trobada del Valdai International Discussion Club. La qüestió de Catalunya també va ser present en aquesta reunió.

Aquest fòrum de discussió va tenir lloc per primera vegada l’any 2004, i té com a objectiu analitzar i promoure el diàleg entre Rússia i les elits intel·lectuals d’arreu del món, des de tots els punts de vista, sobre el nou ordre mundial i  les relacions internacionals.   

Putin va aprofitar aquest escenari per fer una dura crítica als països occidentals i a la Unió Europea pel seu doble estàndard a l’hora d’encarar-se amb els conflictes nacionals. Va criticar que es donés suport, l’any 2008, a la independència unilateral de Kosova i ara, en canvi, es rebutgi aquesta possibilitat per a Catalunya.

Va acusar durament la Unió Europea de fomentar el « separatisme » quan va donar supprt a Kosova, després de sotmetre’s als inteteressos dels Estats Units. Va retreure’ls que no s’haguessin pensat molt millor aquesta decisió, ja que amb això el que es feia era, senzillament, donar el tret de sortida al col•lapse de diversos estats. No sabien que hi ha contradiccions cententàries a Europa, es va preguntar retòricament Putin.

Va continuar atacant les potències occidentals tot recordant-los que consideren alguns separatistes, segons la seva terminologia, com a autèntics lluitadors per la llibertat, mentre que en d’altres casos altres separatistes no poden defensar els seus drets encara que s’utilitzin mitjans democràtics i pacífics. Es va referir, concretament, a Catalunya, al Kurdistan. Més tard va posar l’exemple de Crimea, i totes les crítiques que havia rebut Rússia per la seva annexió -reintegració, segons ell-.

En cap cas, però, Putin va donar suport a aquests processos de creació de nous estats que, a més, constitueixen una greu amenaça per al desenvolupament estable d’Europa i altres continents, i també per a la implementació de processos d’integració a tot el món.

També va fere ferència a la situació d’Ucraïna i va advertir que mentre els problemes polítics no s’afrontin a fons, la qüestió no es resoldrà. És més, la decisió de tancar la frontera entre Rússia i les repúbliques no reconegudes, de Donetsk i Lugansk, pot provocar una situació similar a la d’ Srebrenica, a Bòsnia, amb el perill d’un bany de sang. “No podem deixar que això passi”, va reblar Putin.

Les crítiques de Putin, doncs, coincideixen gairebé del tot amb les que han fet sentir repetidament les autoritat sèrbies, sobre la doble mesura utilitzada per la Unió Europea pel que fa a la integritat territorial i a l’ordenament constitucional de Sèrbia i d’Espanya.

Podeu sentir la intervenció de Putin en el següent enllaç:

FULL Putin’s Speech on Double Standards in Case of Catalonia, EU, Kosovo, US, UN

El jazz de Nenad Vasilic Balkan Band

Avui us presentem el músic serbi, Nenad Vasilic. Vasilic, nascut l’any 1975, és originari de Nis, i de ben jove es va acostar al jazz. Toca el piano, el baix i el contrabaix, i en la seva música són evidents les influències dels sons balcànics, tot i que en cap cas ha pretès fer una aproximació jazzística a la tradició musical dels Balcans, sinó que més aviat el que ha fet és un jazz molt personal on aquestes arrels formen part del seu ric univers musical.

 

Aquí en teniu la pàgina web: http://www.vasilic.com/

Iniciativa de parlamentaris moldaus per esmenar la Constitució, per tal que el romanès sigui la llengua oficial de Moldàvia

Diputats del Partit Liberal Demòcrata de Moldàvia van proposar, el passat 12 d’octubre, de tirar endavant una esmena de la constitució per tal que el romanès es converteixi en la llengua oficial del país. En aquests moments, el principal text legal de l’estat consagra -article 13 de la constitució- una hipotètica llengua moldava com a oficial, tot i que des del punt de vista lingüístic en cap cas es pot considerar que hi hagi una llengua moldava diferenciada de la romanesa.

El diputat impulsor de la proposta, Tudor Deliu, va afirmar que, d’aquesta manera, es restabliria una veritat històrica indiscutible. En uns termes molt similars es va expressar el president del Parlament, Adrian Candu. Els diputats que han impulsat la proposta aseguren que han aconseguit el suport clar de 34 diputats del parlament, per tal que es pugui discutir i aprovar, amb el pas previ pel Tribunal Constitucional, que n’ha d’aprovar la tramitació. Entre aquests suports hi ha membre del PLDM, del Partit Liberal i del Partit Demòcrata  Per aprovar aquesta esmena cal un mínim de 64 vots, d’un total de 101 diputats. Hi ha, per tant, possiblitats reals que aquesta mesura sigui aprovada, ja que els que s’hi oposen més radicalment són els diputats socialistes i comunistes, que tenen 24 i 6 diputats respectivament.

El president del país, el socialista prorús Igor Dodon, per la seva banda, s’ha mostrat radicalment contrari a aquesta proposta. Ha asseverat que confia que no s’obtinguin els vots necessaris per aprovar-la, i que en cas que això passi no signarà la llei.

De tota manera, el canvi proposat no faria més que ajustar la constitució a una sentència del Tribunal Constitucional, del 5 de desembre de 2013, segons la qual el romanès era la llengua de Moldàvia. L’URSS, l’any 1940, va prendre la decisió que el romanès a Moldàvia s’escrivís amb l’alfabet ciríl·lic i es va entestar a crear una llengua moldava artificial, tot aprofitant elements dialectals i aportacions del rus, en un clar intent de desnacionalitzar aquest territori.

Quan el juny de 1990 es va crear el modern estat moldau, una de les primeres mesures que es van prendre va ser precisament la de recuperar l’alfabet llatí i el nom de romanès.

 

Derrota històrica dels conservadors del VMRO-DPMNE en les eleccions locals de Macedònia

Aquest diumenge passat, 15 d’octubre, van tenir lloc les eleccions locals de Macedònia. Aquestes eleccions eren absoltuament transcendentals perquè havien de servir com a termòmetre per mesurar el clima polític del país. Després de mesos d’una extroardinària tensió, semblava que Macedònia havia entrat en un període de més calma i de menys confrontació, però calia veure com es traduïa això en els resultats electorals.

Després de mesos, de fet més de tres anys, de lluita perquè el conservador VMRO-DPMNE -acusat de corrupció, espionatge, frau electoral…- cedís el poder, i que aquest partit recorregués a tots els mitjans per no fer-ho, el mes de maig passat va ser bandejat del govern. Des de llavors les dues principals forces polítiques -els socialdemòcrates de l’SDSM i els conservadors del VMRO-DPMNE- s’havien centrat a aconseguir uns bons resultats en aquestes eleccions locals per tal que la població ratifiqués la línia politica socialdemòcrata o bé que legitimés les crítiques conservadores.

Finalment, els resultats de les urnes han estat clars, claríssims, contundents. La desfeta que ha partit el VMRO-DPMNe ha estat absolutament històrica i ha perdut bona part del suport polític en el món local, que fins ara era abassegador.

Ahir al migdia, la Comissió Electoral Central (DIK) va anunciar els resultats finals d’aquests comicis. Estaven en joc 80 municipalitats, entre les quals les de la capital, Skopje. Els socialdemòcrates es van fer amb la victòria directa en 38 municipalitats, també a la capital, mentre que el VMRO-DPMNE tan sols ho va fer en tres, el partit albanès BDI ho va fer en dues i el Partit Democràtic dels Turcs en una. També hi hagué dues circumscripcions on vencé un candidat indepedent. En la resta de circumscricpions caldrà fer una segona volta, que tindrà lloc el 29 d’octubre.

Per tant, els resultats del VMRO-DPMNE són absolutament desastrosos, oi més si es té en compte que fins ara controlaven 56 municipalitats, entre les quals la capital. Aquesta vegada només s’han imposat en tres petites circumscripcions rurals prop de la capital, Ilinden, Petrovec i Sopishte. En les 34 on s’haurà de disputatr una segona volta, només han arribat com a força més votada en sis, mentre que els socialdemòcrates ho fan en tretze. Nikola Gruevski, excap de govern i líder d’aquest partit, ha assumit personalment el fracàs d’aquests resultats, i ha comentat que, en els propers dies, els analitzarien més a fons i prendrien decisions, tot i que no n’ha apuntat la línia en què podrien anar.

Els socialdemòcrates, pel contrari, que fins ara tan sols tenien el poder en quatre municipalitats han tingut un èxit esclatant, que d’aquesta manera es veuen extraordinàriament reforçats com a formació, i totalment avalats la seva política. Els bons resultats ja es van fer evidents a primera hora del vespre, quan els seus militants van sortir al carrer a celebrar la victòria. A més de guanyar a la majoria de districtes de la capital, ho feren en altres ciutats importants del país, com Kumanovo, Bitola, Veles, Ohrid i Strumica. També, però, ha aconseguit molt bons resultats en zones rurals i menys poblades. De cara a la segona volta, estan molt ben situats per vèncer en llocs com Prilep, Kavadarci, Stip o Gazi Baba, a la capital.

Des de feia dies s’especulava que els socialdemòcrates poguessin aprofitar uns bons resultats electorals per tal de convocar unes noves eleccions a tot el país, de manera que poguessin, així, aconseguir una majoria molt més còmoda i folgada que la migrada que té actualment. De tota manera, Zaev, el cap de govern, la mateixa nit electoral va anunciar que no tenia intenció de fer-ho, i va insistir que mantindria la seva política de mà estesa a les forces albaneses.

Pel que fa a les zones de majoria albanesa, els resultats han estat més ajustats. La Unió Democràtica per la Integració (BDI), principal aliat dels socialdemòcrates i principal força política d’aquesta comunitat va guanyar en dues circumscripcions, a Kicevo i a Plasnica. A la “capital oficiosa” de Tetovo, per exemple va vèncer Teuta Arion, deBDI, amb el 33% dels vots, mentre que va quedar en segon lloc Bilal Kassami de BESA, la segona força política albanesa -en ascens- amb el 22% dels sufragis. Aquests resultats exemplifiquen perfectament la tendència a totes les zones on viuen albanesos. A Gostivar, un altre exmeple, l’empat va ser entre el candidat del BDI i d’Aliança pels Albanesos. El Partit Democràtic dels Turcs va obtenir la victòria a Center Zupa.

Una altra dada a tenir en compte ha estat la relativa calma en què han tingut lloc aquestes eleccions. En tots el comicis que s’han fet aquests darrers anys, les denúncies de frau han estat molt nombroses. En cada convocatòria, l’OSCE, que hi enviava observadors, feia sempre una anàlisi crítica del desenvolupament de la jornada electoral, tot i que mai no va desautoritzar del tot l’anterior govern. Aquesta vegada, però, ha insisit que han estat els comicis més nets i on menys irregularitats s’han detectat. Tampoc no hi ha hagut crítiques importants per part de cap de les organtizacions que normalment vetllaven pel just desenvolupament de les eleccions, com per exemple MOST. Tot i això sí que hi ha algunes denúncies sobre la taula de la Comissió Electoral Central, la majoria de les quals han estat presentades pel VMRO-DPMNE, concretament, 43. També n’han presentat una l’Alinça per als Albaensos i una altra el partit d’esquerres Levica.

La principal conclusió que s’en pot treure, és que el poble macedoni, de totes les nacionalitats, ha donat una autèntica lliçó bandejant del poder una formació que l’havia utilitzat de manera absolutament partidista i interessada i que ha rebutjat els intents, d’aquesta formació, d’utilitzar el joc burt per tal de perpetuar-s’hi. Una gran notícia.

 

La desintegració de Iugoslàvia segons la BBC

Avui us presentem sis extensos documentals elaborats per BBC, sobre la desintegració de Iugoslàvia. Tenen l’extraordinari interès que recullen les intervencions, amb les seves interpretacions, de bona part dels protagonistes d’aquests esdeveniments. Tot un document, imprescindible per entendre què va passar. Es van elaborar durant l’any 1996, poc després de finlaitzar la guerra de Bòsnia i Hercegovina.

Els documentals són en anglès, i estan subtitulats en castellà.

Vull agrair a Martí Martorell que me’n fes arribar els enllaços. No els coneixia, i els comparteixo perquè penso que realment valen la pena.