Nikola Gruevski dimiteix com a líder del VMRO-DPMNE; s’obre una nova era per als conservadors macedonis?

Aquest 10 de desembre, Nikola Gruevski va anunciar la seva dimissió com a líder del partit conservador macedoni VMRO-DPMNE. La notícia la va donar en el si d’una reunió del comitè central d’aquest partit, i va justificar-ne la decisió per la voluntat d’assumir responsabilitats per la desfeta electoral en les darreres eleccions locals. Tot i això, cal recordar que Gruevski, i tot el partit, va acusar els governants socialdemòcrates d’estar darrere d’un grau frau electoral, malgrat que els observadors internacionals i diverses organitzacions macedònies independents neguessin aquesta teoria.

Gruevski ha dirigit durant anys aquest partit -des del 2002-, però un cop sabuts els resultats d’aquestes eleccions, alguns membres en van demanar públicament la dimissió, de Gruevski, fet que implicava trencar la fèrria disciplina amb què l’ha comandat. Entre aquestes persones hi havia Petar Bogoevski, del sector més centrista i reformista del partit.

Arran d’aquesta dismissió, s’ha acordat que en un congrés extraordinari del partit, el setzè, es triarà un nou líder d’aquesta formació, que tindrà lloc els dies 22 i 23 de desembre d’enguany, a Valandova. Es preveu que hi participin més de 550 delegats. Gruevski, ahir mateix, va afirmar que no volia interferir en l’elecció del nou president del partit i que no faria públiques les seves preferències.

Gruevski ha estat el líder indiscutible d’aquesta formació i ha estat el cap de govern des del 2006, amb uns governs que han estat fortament contestats i marcats per la polèmica, per les acusacions de frau, corrupció i espionatge massiu, que han portat el país al llindar del conflicte civil. El principi del final de la seva carrera va ser la no victòria en les darreres eleccions legislatives, en què, malgrat ser la força més votada, no va aconseguir el suport necessari per tal de poder formar un nou govern. Les darreres eleccions locals van confirmar-ne el declivi, amb una derrota humiliant, que va fer que aquest partit perdés gairebé tot el poder local de què gaudia.

Caldrà veure quin rumb emprendrà la nova presidència del partit, si optarà per mantenir l’enfrontament radical amb el nou govern, tal com s’ha fet aquests darrers mesos, o si bé preferirà arribar a alguna mena d’acords que desbloquegin l’atzucac de la política macedònia.  La decisió és important, en un moment en què sembla que la població ha girat majoritàriament l’esquena a aquesta opció política. L’altra incògnita és saber què farà Gruevski en cas que la línia finalment adoptada sigui més mesurada. Quan Gruevski es va fer amb el poder det partit, l’antic  líder, Georgievski, va acabar marxant-ne i creant la seva pròpia formació.

Las aguas tranquilas del una, de Faruk Sehic: retalls de memòria de la Bòsnia dels últims trenta anys

Las aguas tranquilas del una és una mena de diari personal, d’enfilall de records, escrits amb una captivadora prosa poètica, que abasten des de la infantesa fins a l’edat adulta de l’autor i, sí, hi són presents, molt presents, tots els fets de la guerra de Bòsnia. És evident el contrast entre una infantesa que s’entreveu feliç i un present gens falaguer, corcat sovint pels records.

En la primera etapa, la de la infantesa, la natura hi juga un paper fonamental. Un riu preciós emmarca tots els seus records -reals o imaginats-, i també la fauna, la flora, el pas de les estacions en un poble on semblava que convivien en harmonia les tres “religions”. Era l’època en què el poble era conegut com a Petit París, ple a vessar de fàbriques, botigues, bars, vegetació i una gernació de persones que gaudien dels feliços anys vuitanta.

Faruk Sehic va néixer l’any 1970 a Bihac, al nord-oest de Bòsnia, a tocar pràcticament de Croàcia. Va créixer a Bosanska Krupa quan encara era viva la Iugoslàvia de Tito. Quan era jove, i estudiava veterinària a Zagreb, va esclatar la guerra a Bòsnia. Tenia tan sols vint-i-dos anys, i no va dubtar a allistar-se a l’Armija, l’exèrcit de Bòsnia i Hercegovina. Tal com diu en el llibre, va agafar el destí en les seves mans i no va esperar que ningú li truqués a la porta i que el tragués del llit somnolent.

La guerra, que va començar l’any 1992 -l’any zero segons Sehic- va comportar que el món que coneixia s’ensorrés i que s’aprengués a odiar, i que l’únic objectiu fos, senzillament, sobreviure. Tot i que no hi ha gaires escenes bèl·liques, n’hi ha de particularment esborronadores, com per exemple quan una dona sèrbia és executada, o quan ens narra com sabien que alguns presoners eren torturats. Tot plegat, ruïnes, en tota l’amplitud del terme, pertot arreu.

Per sobre de tot, però, aquest volum és un exquisit text que no us deixarà indiferents.

Sehic va publicar el seu primer llibre de poemes l’any 2000 i el 2004 el seu primer recull de narracions. L’any 2011 va publicar aquesta mena de memòries, amb le qual va guanyar el premi Mesa Selimovic, un dels més prestigiosos en serbocroat. A hores d’ara, Sehic és un dels autors més interessants d’aquesta literatura.

La versió en castellà ha estat editada per La Huerta Grande i la traducció ha anat a càrrec de Miguel Rodriguez Andreu.

El títol original en serbocroat és Knjiga o Uni.