Per què ens estimem les dones, de Mircea Cartarescu

La primera entrada que vaig publicar en aquest blog sobre literatura va ser sobre un llibre de Mircea Cartarescu que m’havia entusiasmat quan el vaig llegir, ara fa vint anys. Es tractava d’un llibre de relats que, en la versió que vaig llegir, duia per títol El sueño –malauradament no hi havia, ni hi n’ha, traducció lal català-. Ara fa pocs anys es va reeditar amb el nom de Nostalgia –també en castellà-, que era el nom original pensat per l’autor. La segona lectura, quinze anys després, no em va decebre gens –com passa de vegades en segones lecures- i a partir de llavors vaig començar a devorar totes les obres que en podria trobar.

Va ser molt gran l’alegria que vaig tenir, ara fa poc, quan vaig saber que l’editorial mallorquina Lleonard Muntaner Editor havia publicat en català un recull de textos escrits per Cartarescu l’any 2004, que porta per títol Per què ens estimem les dones. La traducció al català ha anat a càrrec de Xavier Montoliu, que també n’ha escrit el pròleg.

Es tracta d’un conjunt de vit-i-un textos breus, una bona part dels quals amb el format tradicional dels contes però d’altres més aviat amb forma de reflexions, que giren al voltant del món de les dones i dels sentiments que ens provoquen, on temes com l’amor, la bellesa, l’amistat i el sexe són tractats, tot i que no tots, a partir d’una perspectiva formalment autobiogràfica.

D’aquesta manera, desfilen pel llibre primers amors, històries fracassades, desamors, històries molt tràgiques, com la de Zaraza, basada en fets reals, dones que han de buscar aixopluc sota el poder, com Irina.. I tot això, a més, ens permet, a més, acostar-nos a la Romania dels anys vuitanta, tot i que Romania no sigui l’únic escenari dels contes ni tots estiguin ambientats en aquells anys. Jo, particularment, em quedo amb dos noms: Petruta i Ester.

Cartarescu és un dels escriptors romanesos més reconeguts internacionalment, i també dels més traduïts. Va néixer l’any 1956 a Bucarest i va començar la seva carrera literària escrivint versos. Més endavant va fer el pas a la narrativa, tot i que ell sempre s’ha considerat poeta. I només cal llegir els seus textos per comprovar que això és cert.

Uns textos entendridors escrits amb una prosa elegant i captivadora. Una lectura que us recomano.

 

Resistim. Romania contra la corrupció

Tot i les gèlides temperatures que afecten tot el país, milers de persones es continuen manifestant cada dia per la dimissió del govern.

Ahir, dilluns, va ser el catorzè dia consecutiu que els ciutadans de Bucarest, i també d’altres ciutats, van sortir al carrer per manifestar el seu rebuig a l’actual govern. Les demandes dels manifestants continuen sent molt clares: dimissió del govern i judici per als casos de corrupció. Les protestes se centren, sobretot, en tres persones: Sorin Grindean, cap del govern, Liviu Dragnea, autèntic líder del governant Partit Socialdemòcrata, i Calin Popescu-Tariceanu, líder dels liberals d’ALDE, l’altre partit que forma part de la coalició governamental.

La concentració d’ahir al vespre, a la Plaça de la Victòria com és habitual, va aplegar entorn d’un miler de persones, sota una temperatura que oscil·lava  entre els quatre i els set graus negatius. També se’n van fer de similars a Cluj i a Constanta, amb assistències menors. Aquestes concentracions van ser molt menys concorregudes que la de diumenge passat, on entre trenta mil i setanta mil persones -segons les fonts- van omplir aquesta plaça de Bucarest, on van formar una gegant i espectacular bandera tricolor. També van ser importants les de Cluj, Iasi i Timisoara, que també van aconseguir reunir milers de persones cadascuna.

D’altra banda, per novè dia consecutiu, partidaris del govern es van concentrar al Palau Cotroceni. Ahir, el seu nombre –segons les fonts- es movia entre el centenar i les tres-centes persones. En aquest cas, demanen la dimissió del president, Klaus Iohannis.

El diumenge, 5 de febrer, el govern va anunciar, després d’una reunió extraordinària, una ordenança d’urgència que revocava les modificacions aprovades en l’ordenança 13/2017, que afectaven el Codi Penal i que permetien la despenalització de la corrupció.

Tot i això, aquell mateix dia, sis-centes mil persones es van concentrar a tot Romania per demanar la dimissió del govern, i va esdevenir el dia en què van ser més multitudinàries. A partir de llavors, però, van perdre certa empenta, tot i que cap dia no hi ha deixat d’haver concentrats. El lema adoptat per les persones que han decidit mantenir la mobilització és Resistim, amb la clara idea de transmetre que no marxaran fins que aconsegueixin els seus objectius.

Tot i que el govern va superar clarament la moció de censura que van presentar dos dels tres partits de l’oposició, el Partit Nacional Liberal i la Unió per la Salvació de Romania, ha hagut de pagar un preu polític, com va ser la dimissió del ministre Justícia, Florian Iordache, que ha estat substituït per Ana Birchall, que ha volgut transmetre una imatge més conciliadora i voluntat negociadora.

D’altra banda, l’altre partit opositor, el Partit del Moviment del Poble (PMP), liderat per l’expresident Traian Basescu, ha adoptat una actitud més equidistant. D’una banda, ha donat suport als manifestants en la seva demanda de dimissió del govern, que considera totalment justificada per la seva actuació,  però d’altra banda, veu legitimat el Partit Socialdemòcrata per formar un nou govern, amb un altre lideratge i cares noves, atès el resultat electoral que van aconseguir en els comicis que van tenir lloc el dia 11 de desembre.

El govern, per la seva part, es manté ferm en la seva actitud de no cedir, i ha manifestat reiteradament que molts manifestants han acudit a les concentracions manipulats. L’útim a verbalitzar-ho públicament ha estat el senador socialdemòcrata Adrian Tutuianu, emparant-se en un informe del SRI, Servei Romanès d’Intel·ligència. També s’ha fet circular la tesi de la ingerència estrangera, en aquest cas de la Fundació Soros.

La Fundació Soros ha estat acusada per altres governs d’estar al darrere de mobilitzacions populars en contra seu. Ucraïna i Macedònia en són dos exemples. El govern macedoni de Nikola Gruevski ha acusat diverses vegades Soros d’estar al darrere de les manifestacions que han sacsejat aquest país balcànic aquests darrers mesos. Aquesta fundació va ser fundada pel magnat George Soros, nascut a Hongria, i té com a objectiu impular els principis del liberalisme econòmic i polític, i va tenir una important influència en moviments anticomunistes des dels anys vuitanta. Podeu llegir un article de Claudia Ciobanu sobre aquest tema, publicat a Al-Jazeera:     

 

 

Manifestacions a Romania: ara, per la dimissió del govern, publicat el 7 de febrer, a les 9.00h

La decisió del govern romanès de retirar, diumenge, les polèmiques ordenances que van provocar les grans manifestacions de la setmana passada  no ha servit per buidar els carrers. De fet, en el moment que es va fer públic l’acord de govern ja hi havia concentrats uns milers de persones a la plaça de la Victòria, lloc habitual de trobada de les grans concentracions opositores.

Durant tot diumenge s’hi van anar aplegant persones i persones, tal com havia passat els dies anteriors. Ara, l’objectiu era clarament la demanda de la dimissió del govern. Segons diverses fonts consultades, el nombre d’assistents a l’acte de diumenge va ser el més nombrós de tots els actes fets fins llavors: unes sis-centes mil persones, tres-centes mil a Bucarest i la resta en diferents ciutats del país, on destaquen Sibiu i Timisoara, amb 40.000 persones cadascuna.

L’objectiu dels manifestants sembla que es mantenir el ritme diari de manifestacions fins que caigui el govern i es convoquin eleccions. Tot i això, a la manifestació d’ahir el nombre d’assistents era sensiblement menor, unes vint mil persones a Bucarest. Caldrà veure si la petició de dimissió del govern té prou suport com per mantenir la tensió, tal com ha passat tots aquests dies amb les ordenances aprovades d’urgència, o si el gruix de la població es mostra satisfeta amb la decisió.

Des de dissabte mateix també s’han anat succeint les manifestacions, davant del palau Cotroceni, dels favorables al govern. En aquest cas acusen els opositors de traïdors i Iohannis de corrupte. El primer dia van ser tan sols un miler, però diumenge i dilluns el nombre ha estat més elevat, tot i que molt menor que els de les manifestacions opositores.

Diumenge mateix, el cap de govern, Sorin Grindeanu, va fer una compareixença pública per donar explicacions. Grindeanu va afirmar  que el seu govern no dimitirà, i que una decisió d’aquest tipus no ha de ser presa per la pressió del carrer. Va comentar que hi ha uns mecanismes establerts per tal de canviar de govern, com és el de la moció de censura. Precisament, la setmana passada dos partits opositors, el Partit Nacional Liberal (PNL) i el populista Unió per la Salvació de Romania (USR) van presentar una proposta de moció de censura, que serà debatuda aquesta mateixa setmana.

És evident que aquesta moció de censura no té cap possibilitat de tirar  endavant. Les últimes eleccions generals van tenir lloc tot just l’11 de desembre, encara no fa dos mesos, i van atorgar una clara, molt clara victòria al PSD, Partit Socialdemòcrata, tot i que també s’ha de dir que amb un índex de participació electoral, molt baix, encara no el 40%. Socialdemòcrates i ALDE -els liberals que els donen suport- tenen 154 i 20 escons respectivament. Si tenim en compte que la Cambra de Diputats està formada per un total de 329 diputats és evident que tenen clara majoria. D’altra banda, els partits que presenten la moció tenen 60 i 30 escons respectivament.

Des dels socialdemòcrates s’argumenta que ara queda ben clar quin era l’objectiu de ls mobilitzacions. Segons ells, des de bon principi era fer-los fora del poder i arrabassar-los la victòria que havien aconseguit a les urnes, recorrent, fins i tot a la manipulació de les informacions.

Liviu Dragnea ha apel·lat, avui mateix, a reduir les tensions i a aturar les mobilitzacions, en un sentit i l’altre.

Aquest dimarts mateix, el president, Klaus Iohannis, parlarà en el Parlament, a  petició pròpia. D’aquesta manera, es podrà veure  quina és l’actitud del president, que pot marcar en bona part l’evolució dels esdeveniments. Una altra decisió que s’està esperant és la relativa al ministre de Justícia, Florian Iordache. S’ha especulat amb una possible dimissió o cessament -ho ha dit el cap de govern Sorin Grindanu-. La deciisó no es farà pública fins que s’hagi aprovat o desestimat la moció de censura.

 

 

Les mobilitzacions populars fan que el govern romanès retiri el polèmic decret que despenalitzava la corrupció, publicat el 5 de febrer,a  les 16.16h

El govern romanès ha aprovat, en una reunió extraordinària que ha tingut lloc aquest migdia, una ordenança d’urgència que revoca les modificacions aprovades en l’ordenança 13/2017, que afectaven el Codi Penal i que permetien la despenalització de la corrupció.  

Tal com anunciàvem ahir a primera hora de la tarda, les escletxes que s’havien anat obrint en el si del PSD -i també en diversos actors socials- van acabar provocant aquesta decisió. El fet que Liviu Dragnea, l’autoritat real del PSD, insistís que demanaria a Sorin Grindeanu que fos revocada aquesta ordenança feia preveure que finalment seria retirada.

Així va ser.  A primera hora del vespre, quan Bucarest tornava a ser escenari d’una altra gran manifestació -que aplegava unes cent quaranta mil persones-, Madalina Dobrovolschi, portaveu del govern, va anunciar la decisió que s’ha materialitzat aquest migida. L’esclat de joia va ser immens, tant a Bucarest com en totes les altres ciutats on hi havia concentracions. Segons les xifres aportades per diversos mitjans, entorn de 240.000 persones s’estaven manifestant arreu del país. Particularment nombrosa era la de Timisoara, amb una assistència de quaranta mil persones.  En aquesta ciutat es va presentar Iniciativa Timisoara, un moviment cívic nascut en el caliu de les protestes que, al marge dels partits polítics, pretén controlar precisament els polítics en tot el que té a veure amb la corrupció i el compliment de les lleis.

Tot i el drecret d’avui, encara queden manifestants, unes cinc mil persones, a la plaça de la Victòria de Bucarest. Demanen, els concentrats, que el decret sigui publicat immediatament en el butlletí Oficial i també demanen la dimissió del govern.

Grindeanu, el cap de govern, també ha manifestat que instarà el ministre de Justícia, Florian Iordache, perquè faci gestions perquè es pugui debatre entre tots els grups polítics el contingut d’aquestes dues ordenances ara suprimides, amb l’objectiu d’arribar a un acord.

Ahir també va haver-hi alguna concentració de suport al govern, com a Cotroceni, per exemple, on un miler de persones, bàsicament jubilats, van acusar el president Iohannis de traïdor.

 

 

Cinc dies consecutius de protestes massives als carrers de Romania contra l’amnistia dels polítics corruptes, publicat el 4 de febrer, a les 16.25h

Les protestes massives  contra la proposta de modificar, per tràmit d’urgència, el codi penal i d’amnistiar polítics corruptes mantenen tota la intensitat després de cinc dies consecutius de mobilitzacions als carrers de tot Romania. La decisió d’aprovar les ordenances que ho permetien, dimarts mateix, va fer que aquell mateix vespre hi hagués una primera manifestació espontània al centre de la capital romanesa. L’endemà mateix, 150.000 persones van respondre a la crida a la mobilització a la capital, i molts milers més en d’altres ciutats.

Ahir al vespre, a la plaça de la Victòria de Bucarest es van aplegar entre 90.000 i 120.000 persones –varia la xifra segons els fonts consultades-, però abans, durant tot el dia, hi va haver persones concentrades. De tota manera, Bucarest, no és l’única ciutat on s’estan duent a terme aquestes concentracions, que ara ja s’han estès per tot el país. Sumant les xifres de totes les manifestacions, el total de persones que ahir van sortir al carrer fàcilment arriben a les tres-centes mil persones. Es calcula que a Cluj i a Timisoara van sortir al carrer, a cadascuna de les dues ciutats, unes trenta mil persones, quinze mil a Constanta i a Brasov. Altres cituats on hi hagué concentracions importants són Iasi, Craiova, Suceava, Arad, Alba Iulia, Baia Mare, Resita, Focsani…

Aquest matexi matí, en el mateix lloc, hi ha hagut una concentració de caire familiar, a la qual han assistit unes deu mil persones, i a partir de les quatre de la tarda, hi ha convocada una altra concentració que pretén ser massiva una altra vegada.

Aquesta gran mobilització popular sembla que està aconseguint que el partit governant es pugui replantejar d’aturar el projecte. Després de quatre dies de protestes, Liviu Dragnea, que és el principal blanc de la ira popular, (que només havia parlat en públic una vegada) ha comentat aquesta possibilitat. Ha argumentat, segons n’informa Romania Libera, que amb això s’aconseguirà evitar enfrontaments entre partidaris i detractors d’aquests canvis. També ha insistit que els militants i simpatitzants socialdemòcrates volen sortir al carrer a donar suport al projecte. De fet, ja han anunciat una manifestació per la setmana vinent. Si la situació actual de tensió es manté, diu, els enfrontaments seran inevitables.

Dragnea, que no forma part del govern tot i que és qui el controla, ha comentat que s’adreçarà al cap de govern, Sorin Grindeanu, per tal de fer-li aquesta proposta i que espera que sigui acceptada. D’aquesta manera s’evitaran possibles enfrontaments als carrers.  Dragnea, a més, ha culpablilitzat Iohannis, el president de Romania, d’atiar l’enfrontament i de tenir una actitud absolutament irresponsable.

Calin Popescu- Tariceanu, d’ALDE –els liberals que formen govern amb el PSD- s’ha mostrat partidari, també, d’aturar l’aplicació del projecte i iniciar converses entre tots els sectors socials per arribar a un acord.

També ha dit la seva, el partit de la minoria hongaresa, la UDMR, que té un acord amb PSD i ALDE, tot i que és fora del govern. Ha adoptat una actitud equidistant. Ha criticat, sobretot, el tràmit d’urgència adoptat i el límit dels 200.000 leus, i aposta per asseure totes les parts en una taula per tal d’arribar a un acord. En una línia semblant s’ha manifestat el patriarcat de l’església ortodoxa. Considera que aquest tema fractura profundament la societat romanesa, que cal mantenir la lluita contra la corrupció i que cal dialgoar per arribar a un acord.

De tota manera, el govern es manté ferm en la seva actitud. Dijous mateix es va reatificar en la seva decisió. Per tant, formalment, no hi ha cap novetat. Caldrà veure com evolucionen els esdeveniments en les properes hores.

Aquest diumenge hi ha convocada una manifestació a Sofia, a Bulgària, en solidaritat amb Romania. Els convocants consideren que és imprescindible mantenir la lluita contra la corrupció i que no es poden fer passos enrere. És inevitable pensar que aquesta convocatòria es fa també en clau interna. El mes vinent hi ha eleccions a Bulgària, i podria haver-hi la possibilitat que hi hagués un canvi de govern, que podri tenir la temptació de seguir els passos empresos per l’actual govern romanès.

A la segünet página de facebook podreu veure diversos vídeos de les manifestacions d’aquests dies i informació actiualitzada:  https://www.facebook.com/brrlog/?fref=ts

 

Protestes massives als carrers de Romania contra l’amnistia dels polítics corruptes, publicat el 2 de febrer a les 9.00h

Quan el tot just acabat d’estrenar govern socialdemòcrata, en coalició amb els liberals d’ALDE, va anunciar una modificació del Codi Penal i una proposta d’amnistia, que pot beneficiar milers de persones, va provocar una immediata gran onada d’indignació. De seguida es van organitzar manifestacions de protesta, emparant-se en l’argument que aquests canvis tenen com a objectiu “indultar” bona part de quadres socialdemòcrates, i molt particularment el seu principal líder, i aspirant frustrat a encapçalar el govern, Liviu Dragnea. Aquest argument és indiscutiblement cert.

Fa quinze dies ja es van aplegar unes vint mil persones a la capital, Bucarest. A la concentració hi va assistir, quinze minuts simbòlics pel càrrec institucional, el president del país, Klaus Iohannis. D’aquesta manera volia deixar ben clar el seu suport als manifestants. A part de la capital, també s’han anat fent diverses concentracions en altres ciutats importants del país, com Timisoara, Brasov, Arad, Oradea, Cluj, Baia Mare, Suceava…

Aquest cap de setmana passat, el nombre de manifestants a la capital ja era de cent mil persones, cosa que demostra que la indignació no ha parat de créixer a mesura que se’n van coneixent més detalls. Ara, les manifestacions ja són diàries. Dimarts, quinze mil persones es van tornar a manifestar, i des d’ahir al matí es van començar concentrar una altra vegada a la plaça de la Victòria. Segons fonts policials, al vespre hi havia congregades cent mil persones. A última hora de la nit es van produir alguns incidents violents, que van provocar almenys cinc ferits i una vintena de detencions.

El desencadenant d’aquestes protestes són dos decrets. D’una banda, un que preveu una amnistia per a algunes categories de reclusos, mentre que l’altre modifica certs aspectes del Codi Penal. Per exemple, un dels documents proporciona complet perdó per als presos amb penes de presó de fins a cinc anys, a excepció de les persones condemnades per crims violents i corrupció, sempre que siguin superiors a un perjudici de 44.000€ (200.000 leus). Això, d’una manera pràctica, vol dir que Dragnea, acusat precisament per corrupció quedarà net, ja que els guanys il•lícits que se li atribueixen són “només” de 24.000€.

D’altra banda, les persones més grans de 60 anys, dones embarassades, mares amb nens menors de cinc anys i persones amb malalties incurables en fase terminal s’haurien de beneficiar, també, de l’indult parcial. D’acord amb el ministre de Justícia Florin Iordache, entre 2.500 i 3.000 presos poden beneficiar-se d’aquesta mesura. Això, segons Iordache, permetrà que l’elevat nombre de presidiaris que hi ha a Romania disminueixi, ja que actualment està molt per sobre de la capacitat de les presons romaneses.

Iohannis, des del primer moment, es va mostrar totalment contrari a aquesta proposta del ministre de Justícia, Florian Iordache, i va manifestar la intenció de demanar la convocatòria d’un referèndum sobre el tema. Ha utilitzat repetidament termes com inadmissible, inacceptable i escàndol.

El president no ha estat l’únic que s’ha mostrat escandalitzat. També ho ha fet la presidenta del Tribunal Superior, Mariana Ghenna, o la cap del Secretariat Anticorrupció, Laura Codruta Covesi. El Partit Nacional Liberal, que és el més important d el’oposició, per la seva banda, ha anunciat que presentarà una moció de censura, tot i que a efectes pràctics és impossible que prosperi, per la composició de l’actual parlament, on socialdemòcrates i ALDE tenen una sòlida majoria. També s’ha afegit a la proposta la USR (Unió per la Salvació de Romania).

L’equip governamental, des del principi, va optar per minimitzar les protestes, i va arribar a afirmar que molts dels assistents havien estat pagats per anar a les primeres manifestacions. Liviu Dragnea, ara president de la cambra de diputats, va arribar a utilizar el terme de mineríada, en clara referència als fets que van tenir lloc a Bucarest ara fa vint-i-cinc anys. Alguns representants d’ALDE (com Catalin Beciu), el soci menor del govern, han arribat a ser encara més contundents en les crítiques a l’oposició.

Tant la Unió Europea com els EUA també han fet palès el seu malestar. La Comissió Europea ha insistit que cal lluitar contra la corrupció i no ignorar-la. L’ambaixador dels EUA, Hans Klemm, ha demanat ja una reunió formal amb el cap de govern, Sorin Grindeanu.

Avui s’ha fet pública una carta adreçada al govern, signada per França, Alemanya, els EUA, Canadà, Bèlgica i Holanda que demana explícitament que no es vagi enrere en la lluita contra la corrupció.

Ara caldrà veure si la població podrà mantenir la pressió contra el govern i fer-lo rectificar, o bé fer-lo caure. I, sobretot, si és possible de construir alternatives polítiques viables que puguin posar punt i final a aquesta associació de poder, màfies i corrupció. Ahir, durant les protestes, la demanda era molt clara: dimissió del govern.

Els Estats Units de la Gran Àustria. Una proposta federal del romanès Aurel Popovici per a l’Imperi Austrohongarès

De vegades és temptador de fer política-història ficció. Què hauria passat si en comptes d’haver-se pres una decisió en una determinada cruïlla històrica s’hagués optat per una altra via totalment diferent. En el cas del continent europeu un dels temes que ha provocat més especulacions d’aquest tipus és precisament el de l’Imperi Austrohongarès. Ara no se’n parla gaire, però en els anys posteriors a la dissolució de Iugoslàvia més d’un comentarista havia deixat anar la idea que l’Imperi austrohongarès potser no havia estat tan mal invent.

De fet, una tesi molt estesa és que l’Imperi Austrohongarès era una construcció política summament artifcial que no va poder superar la crisi provocada per la Primera Guerra Mundial. Segons això, l’Imperi duia el germen de l’autodestrucció, provocat sobretot per la seva extraordinària diversitat ètnica i nacional.

Hi ha autors que defensen, però, una tesi contrària, segons la qual l’Imperi es va dissoldre per la voluntat expressa de les potències guanyadores del conflicte, que veien en aquesta dissolució una gran oportunitat per accedir a mercats i controlar uns nous ests més febles, i alhora impedir el somni de la Mitteleuropa alemanya. Un dels autors que ha defensat amb més arguments aquesta tesi és el prestigiós historiador d’origen hongarès, François Fejtö. Segons ells, l’Imperi no va esclatar per les tensions nacionals, sinó precisament per la pressió de les potències aliades. Defensa aquesta tesi en un text, que ja té uns quants anys, molt ben documentat i d’imprescindible lectura, Requiem pour un empire défunt.

És veritat que l’opció preferida per bona part de les elits de les diverses nacions no anava precisament en la línia de la dissolució de l’Imperi. A Croàcia i a Eslovènia, per exemple, la idea més estesa era l’opció coneguda com a trialisme, que pretenia estendre el model de monarquia dual a un tercer component, on Croàcia i Eslovènia formarien un tercer estat sud-eslau. Aquesta tesi la defensaven encara poc abans de finalitzar la Primera Guerra Mundial. La Declaració de maig de 1917, apostava clarament en aquesta línia i no en la de de la idssolució de l’Imperi. El mateix es pot dir dels polonesos, que també defensaven, majoritàriament, una tesi d’aquest tipus i també ho feien molts txecs de Bohèmia i Moràvia, tot i que en aquest cas hi havia més diversitat de plantejaments.

Les propostes federalistes

També cal dir que també es van elaborar diverses propostes de tipus federals durant les últimes dècades del segle XIX i principis del segle XX.

Probablement, els socialdemòcrates van ser els principals defensors d’aquestes tesis, fins gairebé fins al final de la monarquia. Entre, ells, destaquen, sobretot, les figures de Karl Renner i Otto Bauer, i la tesi de l’autonomia personal com a fórmula per garantir els drets de les nacionalitats minoritàries enfront de les majoritàries.

El fet que a pràcticament cap dels països de l’Imperi no hi hagués terrritoris homogenis des del punt de vista ètnic semblava donar una solides bases a a aquesta proposta, que va ser combatuda també per altres socialdemòcrates. Lenin mateix, s’hi va mostrar totalment contrari.

Al marge dels socialdemòcrates, de les propostes de caire federal que es van arribar a presentar, molt probablement la més elaborada era la que va presentar Aurel Popovici.

Popovici era un romanès de Transsilvània, que va formar part del que era conegut com a Cercle de Belvedere, els col•loradors més propers a Francesc Ferran, l’arxiduc assassinat a Sarajevo el juliol de 1914. Entre aquests col•laboradors hi havia, també, persones com l’eslovac Milan Hodza, el txec Kramarj o les croats Rauck i Ivo Frank.

Normalment no s’ha prestat gaire atenció a les relacions entre Francesc Ferran i Francesc Josep, l’emperador. Mai no van ser gens bones i, molt probablement, que la proposta vingués d’un dels seus col•laboradors més estrets no va ajudar gens que pogués ser tinguda en compte.

Popovici era de nacionalitat romanesa, nascut a Lugoj l’any 1863. Lugoj és al Banat, territori multiètnic per excel•lència. Va estudiar dret i medicina, primer a Brasov -a Transsilvània- i després a Viena. De ben jove es va començar a dedicar a la política, i ho feu de mans del Partit Nacional Romanès, el gran partit de la minoria romanesa de Transsilvània. Popovici va ser un dels signats del Memoràndum de Transsilvània, de l’any 1992, on un grup d’intel•lectuals feien una sèrie demandes a l’emperador, per tal de garantir la igualtat d drets de la població romanesa, ja que consideraven lesionats els seus interessos per les autoritats hongareses, que eren les que controlaven aquella part de l’Imperi. Es mostraven particularment queixosos pel que fa a la política de magiarització cada vegada mé sintensa. Una constant del seu pensament polític és la seva oposició a les elits hongareses, cosa que queda clarament palesa en el projecte federal que dissenya més endavant.L’any 1906 va fer pública la seva proposta, de construcció dels Estats Units de la Gran Áustria.

Els Estats Units de la Gran Àustria

Va inspirar-se, sobretot, en el model d’estat federal dels Estats Units, peròi també va tenir en compte altres casos, com Brasil, Mèxic, Suïssa i Alemanya.

Pel que fa a l’organització interna, defensava un sistema de tipus monàrquic, encapçalat per la figura de l’emperador, que no era qüestionat. El govern federal havia d’estar format per membres dels diferents estats nacionals.

Proposava un sistema bicameral, amb una cambra de diputats i un senat. La cambra de diputats havia d’estar formada per representants dels diferents pobles de la Federació triats per sufragi universal, directe i secret. Pel que fa al Senat, bevia encara de la tradició clàssica i oligàrquica, on els membres havien de pertànyer a la casa reial, a la noblesa, i una part dels quals havien de ser triats per l’emperador.

Preveia que el govern central havia d‘estar format per quaranta-dos membres delegats dels governs dels diversos estats-nacionals, de manera proporcional al seu pes demogràfic.

Pel que fa als estats, cadascun tenia la seva pròpia constitució, que no podia tenir disposicions contràries a la constitució imperial. També tenien un govern propi, parlament i poder judicial. El cap de govern de cadascun d’aquests estats-nació era designat pel governador, i la composició del govern havia de ser aprovada per l’emperador. D’altra banda, l’imperi es considerava el garant de l’autonomia dels diferents territoris que conformaven la federació.

Tot i que la seva proposta anava en la línia que en cada estat hi hagués una nació clarament majoritària, era evident, que en en tots els estats hi hauria diverses minories nacionals. Segons la proposta de Popovici, els diversos estats tenien l‘obligació de garantir els drets i lliberats de cadascun els pobles i l’accés a l’ensenyament en la pròpia llengua.

De tota manera, pel que fa a la la llengua oficial de la Federació la seva aposta era que fos, exclusivament, l’alemany, que havia de ser la llengua de comunicació entre els diversos estats i la llengua de les relacions internacionals de l’estat. L’oficialitat de l’alemany implicava que totes les lleis, decrets i disposicions fossin publicats en aquesta llengua.

Al marge d’això, cada estat podia triar quina era la seva llengua nacional, i en el parlament imperial, tots els diputats havien de tenien dret a fer servir el seu idioma.

La Federació, que havia de tenir Viena com a capital, estaria formada per quinze estats:
– Àustria alemanya (actual Àustria, sud Tirol i zones del sud de la República txeca), on l’ètnia majoritària havia de ser l’alemanya.
– Bohèmia alemanya (nord-oest i nord de l’actual República txeca), on els alemanys també serien majoritaris.
– Moràvia alemanya, de majoria alemanya
– Bohèmia (centre i est de la República txeca), de majoria txeca
– Eslovàquia (major part de l’actual Eslovàquia), de majoria eslovaca
– Galítizia Occidental (sud de l’actual Polònia), de majoria polonesa
– Galítizia Oriental (sud-est de l’actual Polònia i oest d’Ucraïna), de majoria ucraïnesa
– Hongria (actual Hongria, sud d’Eslovàquia i nord de la Voivodina), de majoria hongaresa
– Szeklerland (zones de Transsilvània), de majoria szekler, hongaresa
– Transsilvània (actual Transsilvània romanesa), de majoria romanesa
– Trentino (nord-est de l’actual Itàlia), de majoria italiana
– Trieste (nord-est de l’actual Itàlia i zones d’Eslovènia i Croàcia), de majoria italiana i eslovena -Popovici no té en compte els friülans-.
– Croàcia, (Croàcia, l’Srem i zones que actualment pertanyen a Montenegro), de majoria croata i sèrbia
– Voivodina, de majoria sèrbia i croata

També proposava algunes zones d’autonomia limitada, com la que es corresponia amb algunes zones majoritàriament de parla alemanya, a l’est de Transsilvània.

Pel que fa a Bòsnia i Hercegovina, que era gestionada per l’Imperi, proposava de mantenir-la exactament en la mateixa situació que estava. Bòsnia va ser incorporada del tot a l’Iimperi poc després de la publicació del seu llibre, el 1908.

Popovici va morir a Ginebra l’any 1917, en plena Primera Guerra Mundial, cosa que va fer que no fos testimoni de la dissolució de  l’Imperi austrohongarès.

Mapa deles Estats Units de la Gran Àustria, elaborat per Andrei Nacu. Prové de Wikimedia Commons

Greater austria ethnic

Segons Transparència Internacional, la percepció de corrupció és generalitzada a tots els països balcànics

Aquest 25 de gener, Transparència Internacional (IT) va fer públics els resultats de l’Índex de Percepció de la Corrupció corresponents a l’any 2016. Cada any per les mateixes dates presenta un document similar on s’analitza la pecepeció que tenen els ciutadans, especialistes i diverses institucions, sobre aquest tema. El document s’ha elaborat a partir d’enquestes fetes a més de 60.000 ciutadans.

Transparència Internacional és una organtizació governamental implantada arreu del món, que té com a objectiu combatre la corrupció. Més que analitzar casos concrets, que segons ells correspon més a l’àmbit del periodisme, el que fan és fer propostes més a llarg termini, per impulsar reformes del sistema que en permetin la prevenció.

La conclusió global a què arriben aquest any, com a organisme, és que els governs d’Europa i de l’Àsia central no fan prou per combatre-la, cosa que provoca la desafecció de la població de la “política” i dels seus representants. Globalment, una tercera part de la població, segons les seves conclusions, creu que els governs i els governants són corruptes. Ara bé, aquesta proporció creix de manera notable en alguns estats, com Espanya, Moldàvia i Kosova, on dos terços de la població consultada estan convençuts que la corrupció és el problema més greu dels països respectius.

La percepció que el propi país és el pitjor en aquest aspecte és molt estesa. Tal com reflecteixen les conclusions que podeu llegir en el següent enllaç, així ho pensen el 86% dels ucraïnesos, el 84% dels moldaus, els 82% dels bosnians i el 80% dels espanyols.

És evident que es poden fer una infinitat de crítiques a aquesta “llista” i als criteris que es fan servir. IT utilitza diverses empreses que l’assessoren a l’hora d’elaborar-les. I és evident que no són precisament institucions que desvetllin una particular confiança. Hi podem trobar el Banc Africà de Desenvolupament, la Fundació Bertelesmann, el setmanari d’informació econòmica The Economist -que tots sabem de quin peu coixeja-,  o l’ultraliberal Freedom House. Podeu llegir-ne una crítica ben fonamentada en un article aparegut a Iniciativa Debate.

Més enllà de tot això, però, no deixa de tenir el seu interès consultar-la, encara que sigui amb moltes precaucions. Encapçalen la llista, amb millors resultats, Dinamarca i Nova Zelanda, amb un índex de 90 (sobre 100, com més baix és el percentatge, pitjor n’és la percepció), seguits per Finlàndia, Suècia, Suïssa, Noruega i Singapur, amb índexs propers a 90. França queda molt més lluny, en vint-i-tresè lloc, amb l’índex 69 i Espanya el quaranta-quatrè, amb l’índex 59, per sota de Botswana, Cap Verd, Brunei o Barbados.

Pel que fa als països balcànics, el més ben situat és, tal com era d’esperar, Eslovènia, en el lloc 31è, amb l’índex 61. Tota la resta queden per sota dels 50, que és la xifra que Transpàrència Internacional considera crítica. Primer de tots hi ha Croàcia (49, en el 55è lloc) -tot just amb un punt més que Hongria-, Romania (48, en el 57è) –encara per davant de països com Cuba o Itàlia-, Montenegro (45, el 64è), Sèrbia (42, el 74è), Bulgària (41, el 75è), Albània i Bòsnia i hercegovina (tots dos 39, el 83è), Macedònia (39, en el 90è). Més enrere encara queden Kosova (31, el 95è) i Moldàvia (30, el 123è). El total d’estats analitzats són 176.

Així com el conjunt de països mantenen uns índexs similars als de l’any anterior, els resultats de Kosova i Moldàvia són clarment inferiors, cosa que demostra que és un problema creixent.

Podeu consultar la llista completa en el següent enllaç 

 

El monestir de Voronet, la Capella Sixtina de l’Art Oriental

He de reconèixer que abans de viatjar per primera vegada a Romania, tenia un coneixement mot vague sobre els monestirs pintats de la Bucovina. També és veritat que la informació de què podíem disposar llavors d’aquest, l’any 1990, era escassa. Per aquest motiu, quan hi vaig arribar la sorpresa va ser extraordinària, un record autènticament inesborrable.

Un dels primers monestirs que vaig poder visitar va ser, precisament, el de Voronet, que després vaig saber que era conegut com la Capella Sixtina de l’Art Oriental.

Està situat en eun petit poble, Voronet, no gaire lluny de Gura Humorolui, i és considerat tradicionalment com el més emblemàtic de tots. És una dels monestirs de la Bucovina considerat com a patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Aquest monestir va ser fet construir per Esteve el Gran (1433-1504) l’any 1487, per commemorar la victòria sobre els turcs, a la batalla de Vaslui. El seu primer abat va ser Sant Danil, que segons la llegenda va aconsellar Esteve el Gran abans de la batalla decisiva amb els otomans i, sobretot, va intercedir perquè Esteve tingués l’ajut de Déu. La condició que li va posar en el moment que el va aconsellar va ser que construís una església dedicada a Sant Jordi. La llegenda explica que les forces d’Esteve el Gran, de 40.000 soldats, van vencer les tropes turques, molt més nombroses, 120.000 homes. L’edifici central del monestir és, doncs, aquesta església de Sant Jordi, com a mostra d’agraïment.

Quan es va construir, es van pintar també els frescos de l’interior del temple, però no els de l’exterior, que van ser pintats entre 1534 i 1535, quan Petru Rares, fill d’Esteve, ocupava el tron de Modàvia, des de 1527. Les pintures cobreixen tots els murs de l’església. En el cas de Voronet, crida particularment l’atenció el blau intens d’algunes de les composicions.

Cap a l’any 1785, quan la Bucovina ja era sota l’Imperi Habsburg, va deixar de funcionar com a monestir, i no va recuperar aquesta funció fins l’any 1991.

Els frescos més cèlebres són els que representen l’Anunciació i el Judici Final, la Comunió dels Apòstols i el Sant Sopar, però també hi ha molts retrats de sants i, fins i tot, el que és més curiós, de filòsofs grecs.

En el següent enllaç, podeu accedir a la pàgina oficial del monestir:

http://www.manastireavoronet.ro/en/

P8180638.jpg

photo credit: marius burlan P8180638.jpg via photopin (license)

P8200811.jpg

photo credit: marius burlan P8200811.jpg via photopin (license)

P8180639.jpg

photo credit: marius burlan P8180639.jpg via photopin (license)

Totes les fotos d’aquest post són de Marius Burlan

 

Podeu veure les entrades corresponents als monestirs de Moldovita i de Humor en els seguents enllaços:

Moldovita

Humor

Romania ja té nou govern. El president de Moldàvia retira la nacionalitat moldava a Traian Basescu

Tal com es preveia, el parlament romanès va ratificar, aquest 4 de gener, la proposta de nou govern, encapçalat pel socialdemòcrata Sorin Grindeanu. Finalment, va aconseguir una còmoda majoria, amb 296 vots a favor i només 133 en contra. Cal tenir en compte que cal sumar els vots tant del Parlament (329) com del Senat (146). Van votar-hi a favor els dos partits que formen la nova coalició governamental, el Partit Socialdemòcrata -PSD- i l’Aliança de Demòcrates i Liberals (ALDE), i també el partit de la minoria hongaresa, la Unió Democràtica dels Hongaresos de Romania (UDMR), que ja havia anunciat prèviament el seu vot favorable. D’aquesta manera es posa punt i final al govern interí i de caràcter “tecnocràtic” de Dacian Ciolos, que havia dirigit el país el darrer any.

Per tant, a partir d’ahir mateix es pot considerar constituït el nou govern, format per vint ministeris, setze dels quals dirigits pels socialdemòcrates i quatre per diputats d’ALDE. Vuit dones ocupen carteres ministerials.

A partir d’ara s’haurà de veure si el nou govern compleix les promeses electorals, algunes de les quals, sens dubte, van catapultar els socialdemòcrates a la victòria electoral, com l’increment d’inversions en sanitat i en educació, l’augment dels salaris i pensions, la reforma del sistema judicial i la reforma del sistema impositiu.

És, precisament, en el terreny de la justícia on aquest nou govern vol fer més reformes, sobretot pel que fa al codi penal, del sistema de presons i de les condicions laborals dels treballadors d’aquest sector. Ara bé, des de l’oposició se’ls ha retret, però, que no hagin manifestat que sigui una prioritat la lluita contra la corrupció.

Pel que fa a la política exterior, el nou ministre, Melescanu, ha insisitit que vol impulsar el paper de Romania com a potència regional a l’àrea del Mar Negre, preparar la presidència de la Unió Europea (de 2019) i tirar endavant una llei de la diàspora, que haurà de regular els drets de la nombrosa comunitat romanesa resident a l’estranger.

Sevil Shaideh, la candidatura de la qual per ocupar el càrrec de primer ministre va ser rebutjada pel president Iohannis, encapçalarà l’important ministeri de Desenvolupament.

Membres d’ALDE, per la seva banda, ocuparan quatre ministeris, entre els quals hi ha Afers Estrangers (Teodor Melescanu), Energia o Medi Ambient.

Traian Basescu, expresident de Romania, perd la nacionalitat moldava

Aquest 4 de gener, el nou president moldau, Igor Dodon, ha pres la decisió de retirar la nacionalitat moldava de l’expresident romanès, Traian Basescu. De fet, Dodon, durant la campanya electoral, ja havia promès aquesta mesura, que ha pres pocs dies després d’ocupar el càrrec. Dodon sempre ha argumentat que Basescu havia aconseguit la ciutadania moldava (tot just aquest passat mes de juny) de manera il·legal. A més, sempre l’ha acusat de negar la identitat moldava i de voler annexar aquest territori a Romania.

L’oposció acusa Dodon, tot just dues setmanes d’haver iniciat la seva presidència, de fer actes només de caràcter simbòlic, tot i que de profunda càrrega política, com la retirada de banderes de la Unió Europea, guerra de llengües en els mitjans oficials, desplaçant el romanès estàndard en benefici del “moldau”, o la retirada de la nacionalitat de Basescu. Acusen Dodon de defensar els interessos de Rússia.

El socialdemòcrata Sorin Grindeanu serà el nou primer ministre de Romania

Ara ja es pot dir que des de divendres passsat hi ha candidat, amb garanties de ser escollit, a nou primer ministre de Romania. Finalment, el president Klaus Iohannis ha acceptat la proposta feta pels socialdemòcrates: l’exministre de Telecomunicacions, el matemàtic Sorin Grindeanu. Després d’haver-se negat a acceptar els dos primers candidats -Liviu Dragnea i Sevil Shaideh, tots dos també membres del Partit Socialdemòcrata-, tot feia preveure que aquest candidat seria acceptat.

Un cop fet aquest pas, Grindeanu té un termini de deu dies, comptadors des del passat divendres, per tal de formar govern. En principi això no ha de ser cap problema. El Partit Socialdemòcrata (PSD) va guanyar folgadament les eleccions del dia 11 de desembre. A més, ja des d’abans que tinguessin lloc, els portaveus d’aquest partit havien anunciat que, en cas que sumessin, farien coalició amb ALDE (Aliança de Liberals i Demòcrates).

Calin Popescu-Tariceanu, dirigent d’ALDE ha refermat aquests últims dies el seu compromís, anunicat abans de les eleccions. Per tant, considera que els votants, amb el seu sufragi, ja van validar aquesta opció. Aquest partit és fruit d’una escissió del PNL, la formació històrica del liberalisme a Romania. Popescu- Tariceanu mateix n’era membre, del PNL.

En el parlament romanès, els socialdemòcrates tenen un total de 154 diputats i els liberals d’ALDE 20. Els partits opositors queden ben lluny: el Partit Nacional Liberal en té 69, la USR, 30 i el PMP, 18. Això fa que no puguin blocar la formació del nou govern. D’altra banda, la Unió Democràtica dels Hongaresos de Romania (UDMR), el partit de la minoria hongaresa, també té 21 escons, i 17 la resta de diputats que representen les minories.

Tant la UDMR com els representants de les minories han manifestat bona voluntat d’arribar a un acord amb el nou govern. Almenys això és el que es desprèn després de sentir les primers declaracions de Kelemen Hunor, on va afirmar que, d’entrada, hi votarien a favor. A més, el vot afirmatiu coincideix amb el capteniment històric d’aquesta formació. En total, la cambra de diputats té un total de 329 escons, cosa que fa que la majoria absoluta se situï en 165. En el Senat, l’altra cambra, les proprocions són molt similars.

Nicusor Dan, per la seva banda, líder indiscutible de la USR (Unió per la Salvació de Romania), ha estat el més contundent dels opositors a l’hora de manifestar el seu vot contrari a la investidura d’un candidat socialdemòcrata. Menys “agressiva” ha estat la reacció de Raluca Turcan, la líder interina del PNL, el gran derrotat als últims comicis. Els mals resultats han provocat una autèntica crisi en aquesta formació, el primer símptoma de la qual va ser la dimissió d’Alina Gorghiu, el seu cap de cartell a les darreres eleccions.

Dimecres, 4 de gener, està pevist que es faci la votació en el parlament, que haurà de ratificar el nomenament de Grindeanu i del seu govern. Més enllà d’això, però, caldrà veure què passarà en les relacions entre el nou govern i la presidència del país, després d’haver vetat els dos primers noms proposats pels socialdemòcrates. Tot fa pensar que serà una cohabitació gens plàcida.

El president romanès rebutja la candidatura de Shaideh Sevil; els socialdemòcrates proposen Sorin Grindeanu com a nou cap de govern

La setmana pasada, el Partit Socialdmòcrata va proposar Shaideh Sevil, dona i de la minoria tàtara musulmana, com a nova cap de govern després que el president romanès, Klaus Iohannis, desestimés la possibilitat de nomenar Liviu Dragnea. Dragnea és el membre més destacat d’aquest partit, i n’era el cap de cartell a les darreres eleccions.

Ahir mateix, però, es va saber que Iohannis també havia rebutjat la candidatura de Sevil. D’entrada, en el comunicat oficial, no es comuniquen els motius de fons per prendre aquesta decisió. De tota manera, hi ha diferents elements que ho poden explicar.

D’una banda, Sevil ha estat una col•laboradora molt estretament vinculada a Dragnea durant anys. Sovint se l’ha considerat com una persona totalment afí –havia estat ministra de Desenvolupament regional- i el fet de rebutjar-la podria significar senzillament que Iohannis vol imposar un candidat menys enfrontat a la seva persona. Les relacions entre Dragnea i Iohannis sempre han estat molt tibants.

D’altra banda, el fet que Sevil estigui casada amb un sirià que, alhora, ha manifestat públicament al seu suport a Al-Assad també pot haver pesat de manera notable a l’hora de prendre una decisió d’aquest tipus. De fet, Sevil també ha fet algunes declaracions públiques que Iohannis, i bona part de l’oposició romanesa, consideren que entren en contradicció amb les tesis atlantistes que defensen.

Finalment, el fet mateix que sigui musulmana potser, tot i que no sigui verbalitzat, també hagi influïta en aquesta decisió, tot i que cal recordar que Iohannis mateix pertany a la petita coumnitat alemanya que resta en el país.

Davant d’aquesta decisió, els socialdemòcrates han optat per una altra persona, l’exministre de Telecomunicacions, Sorin Grindeanu. Caldrà veure si Iohannis accepta, finalment aquest nou candidat.

La llengua nòmada, de Norman Manea

manea

La llengua nòmada és un text breu, d’una cinquantena de pàgines, on Norman Manea fa tota una serie de reflexions entorn de la llengua. És, però, sobretot una autèntica declaració d’amor a la llengua, particularment a la llengua materna, i a la llengua com a eina d’expressió.

Manea va néixer l’any 1936 a la zona de la Bucovina que actualment pertany a Romania, que havia estat un autèntic paradís multilingüístic, tot i que quan va néixer Manea aquesta diversitat ja era menor que uns anys enrere. Poden servir d’exemple les dades del cens de 1910, segons el qual a la Bucovina hi vivien 305.000 ucraïnesos, 273.000 romanesos, 168.000 alemanys i 102.000 jueus, a més d’altres comunitats menys nombroses, com els polonesos (10.000) o hongaresos (36.000), per exemple. La zona nord era on es concentrava sobretot la població ucraïnòfona, que pertany a Ucraïna des de l’any 1947, mentre que la població romanesa, globalment, es concentrava més al sud, que ara pertany a Romania.

Evidentment això queda reflectit en aquest text. Va néixer en una família jueva i la seva primera llengua va ser el romanès, tot i que els seus pares parlaven alemany i jiddisch. De molt petit va haver de patir el drama de la Segona Guerra Mundial i de la deportació, quan va ser tancat en un camp de concentració, on es va familiaritzar amb l’ucraïnès. Després, un any a l’escola el va familiaritzar amb el rus. Un cop acabada la Segona Guerra Mundial va tornar a Romania, on també es va deixar seduir pel francés i per l’hebreu. Finalment, quan es va exiliar, molts anys després, va haver d’incorporar altres llengües. I Manea ens explica quina relació hi va tenir i hi té, no sempre fàcils.

Un altre aspecte en què se centra és en l’ús de la llengua com a eina de manipulació. És evident que l’experiència del “socialisme burocràtic” romanès, una revolució importada com diu Manea, és un exemple claríssim de com el discurs, en el fons buit de contingut, es pot menjar la llengua, la pot corrompre. Tal com afirma, el Partit únic es va apoderar de la llengua de la societat. A partir de llavors l’escriptor i el seu semblant, el lector, havien d’enfrontar-se a la ubiqua policia del llenguatge, que imposava una farsa i un vocabulari limitat i ridícul, tal com afirma Manea.

Finalment, i no menys important, reflexiona sobre llengua i exili i sobre el fet d’escriure en una llengua aliena al país on es viu.

“La llengua representa la nacionalitat veritbale de l’escriptor, el seu sentit de pertinença, la lengua n’és la casa i la patria”
Norman Manea

Per conèixer una mica més Manea, podeu llegir-ne una entrevista que li va fer el diari Ara, amb motiu d’una confèrència que va fer a Barcleona l’any 2014.

També en podeu llegir una ressenya, d’aquest llibre, en el blog d’Enric Serra 

Per acabar, podeu llegir el text La cinquena impossibilitat, també de Manea, un volum d’assaigs on reflexiona sobre el judaisme, la relació entre literautra i règims totalitaris, la situació de l’Europa oriental després de l’enfonsament del socialisme burocràtic…

 

 

 

Una dona musulmana pot ser la nova cap de govern de Romania

El vencedor indiscutible de les últimes eleccions romaneses va ser el Partit Socialdemòcrata (PSD). Tal com ja havien anunciat abans que tinguessin lloc aquests comicis, els socialdemòcrates i l’Aliança de Liberals i Demòcrates (ALDE) van apressar-se a formar un nou govern de coalició.

Lògicament, el candidat poposat va ser Liviu Dragnea, líder dels socialdemòcrates. Ara bé, per tal que pugui fer-se el nomenament és imprescindible el vistiplau del president Klaus Iohannis. Iohannis ja havia anunciat abans de les eleccions que no acceptaria el nom de Dragnea per ocupar aquest càrrec, cosa que finalment ha complert.

Segons informen diversos mitjans (La Vanguardia, Balkan Insight, Romania Insider).  El nom alternatiu proposat pels socialdemòcrates és el de Shaideh Sevil, de 52 anys, que ja havia estat anteriorment ministra de Desenvolupament regional. Sevil sempre ha estat molt propera a Dragnea. És musulmana i és membre de la petita comunitat tàtara de Romania.

Ara caldra veure si, finalment, aquest nom és acceptat i pot ser votat en el parlament. D’aquesta manera, Sevil es convertiria en la primera dona cap de govern i en la primera musulmana que ocupa aquest càrrec. Si això finalment fos així, el president del país, Klaus Iohannis, seria membre de la minoria alemanya i la cap de govern, de la minoria turca.