Romania, Bulgària i Hongria denuncien la nova Llei d’Educació d’Ucraïna

La nova llei restringeix l’ús de les llengües minoritàries en el sistema educatiu

L’aprovació de la nova Llei d’Ensenyament d’Ucraïna, per part del Consell de Govern i del parlament ucraïnès –el 5 de setembre passat-, ha provocat una autèntica reacció en cadena en els estats veïns (Romania, Bulgària, Hongria, Eslovàquia, Polònia, Rússia i, fins i tot Grècia). El fet que ha provocat aquesta indignació ha estat la percepció que vulnera clarament el drets de les minories nacionals, força nombroses, que viuen en el seu territori.

Els seus detractors consideren que l’article 7, concretament, entra en contradicció amb els compromisos internacionals que ha assumit Ucraïna, pel que fa al respecte als drets de les minories nacionals. Aquest article regula preciosament la llengua de l’ensenyament. Argumenten que vulnera la Carta Europea de Llengües Minoritàries i Regionals, la Convenció Marc per la Protecció de les Minories Nacionals i, fins i tot, l’Acord d’Associació amb Europa.

 

Agumenten que a partir d’ara els estudiants d’aquests grups nacionals no podran cursar tots els estudis en la seva llengua nacional, tal com han fet durant les darreres dècades. Assenyalen, a més, que implicarà el tancament de 120 escoles romaenses, 100 d’hongareses i 5 de poloneses. Cal recordar que a Ucraïna el percentatge de població que pertany a minories nacionals supera el 20%.

El ministeri d’Afers Estrangers de Romania s’ha posat en contacte amb les autoritats ucraïneses per demanar explicacions i per traslladar la preocupació per aquesta mesura de la Rada, cambra ucraïnesa. També han anunciat que la setmana vinent, el secretari d’estat romanès, Victor Mikula, visitarà Kíev i que aquest serà un dels temes més importants de la seva agenda. El parlament romanès també ha aprovat una moció on deplora aquesta decisió del govern ucraïnès i en demana la revisió. Actualment viuen a Ucraïna entorn de 400.000 persones que tenen com a llengua materna el romanès, 250.000 de les quals són considerades com a romaneses i 150.000 com a moldaves. En una línia semblant s’han manifestat veus dels ministeris d’afers estrangers d’Hongria i de Polònia –hi ha unaes 150.000 persones a Ucraïna de cadascuna d’aquestes nacionalitats-.

Representants dels ministeris d’Afers Exteriors de Romania –Teodor Melescanu-, d’Hongria –Peter Szijjarto-, de Bulgària –Ekaterina Zakharieva- i de Grècia –Nikos Kotzias- han decidit enviar una missiva al seu homònim, ucraïnès, Pavlo Klimkin, al Secretari General del Consell d’Europa, Thornbjorn Jagland i a l’Alt Comissionat per les Minories Nacionals, Lamberto Zannier, per tal de mostrar la preocupació per l’aprovació d’aquesta llei per part de la Rada.

Finalment, Rússia també ha denunciat que la intenció del govern ucraïnès és aconseguir que el país esdveingui monolingüe i alerta que les intencions del govern van principalment adreçades contra la minoria russa.

Es preveu que aquesta llei entrarà en vigor a partir del setembre de 2018, moment a partir del qual, l’enseyament en aquestes llengües minoritàries es farà només a les llars d’infants i durant els primers quatre cursos de la primària. Tot l’ensenyanent secundari i el superior es farà en ucraïnès.

El govern ucraïnès ha defensat la nova normativa, per veu de la ministra d’Educació –Lila Hrynevych-, amb l’argument que d’aquesta manera es garanteix la igualtat de tots els alumnes a l’hora de conèixer la llengua oficial. Tambá nega que es vulnerin els principis dels documents esmentats anteriorment.

Anuncis

Maniobres militars de l’OTAN a Romania

L’OTAN està duent a terme aquests dies maniobres militars a Romania. El lloc escollit per dur-les a terme és la localitat de Cincu, al nord-oest del país, i hi participen els membres d’aquesta organització militar així com d’altres estats que hi estan associats, com Ucraïna i Armènia.

Aquestes maniobres formen part d’un paquet més ampli d’exercicis militars que porta per nom Saber Guardian -que també es faran a Hongria i Bulgària– on participen forces de més de vint estats diferents. En el conjunt de totes aquests activitats hi participaran entorn de 25.000 militars, segons les xifres oficials. Està previst que finalitzin el proper 20 de juliol.

Tal com era de preveure, les autoritats russes les consideren una autèntica provocació. Un exemple que pot donar la raó a aquest argument han estat les declaracions del president romanès, Klaus Iohannis, que va afirmar que aquestes maniobres tenen un efecte dissuassiu envers Rússia. El ministre de Defensa rus, Sergeui Shoigu, ja va alertar fa setmanes que accions d’aquest tipus no ajuden gens a a la distensió a la zona, i que inciten Rússia a emprendre accions de caire similar. L’exèrcit moldau, aquesta vegada, finalment no hi ha participat.

A Romania hi ha estat present el cap del Comitè Militar de l’OTAN, Petr Pavel, cosa que demostra la importància que se li estan donant, com ho és també la magnitud que tenen, amb més de 650 tancs i avions i helicòpters.

Entre el 29 de maig i el 18 de juny ja es van fer unes altres maniobres militars de l’OTAN a Romania –Noble Jump-, on també va participar la Legió espanyola.

D’altra banda, alts dirigents de l’OTAN continuen esperonant Romania perquè incrementi la seva despesa militar, per tal que arribi a al 2% dels pressupostos de l’estat. L’últim a fer aquesta demanda, i a aplaudir els passos en aquesta línia, ha estat el general nord-americà Ben Hodges. Dissabte passat mateix, Klaus Iohannis va anunciar la compra de míssils Patriot, cosa que, segons ell, implica el compliment dels compromisos militars del seu país envers els seus aliats.

 

Congrés fundacional del PUN, partit que pretén reunificar Moldàvia i Romania

En una entrada publicada el 16 de febrer passat ens fèiem ressò de la fundació d’un nou partit polític a Moldàvia que es fixava com a principal objectiu la reunificació de Moldàvia amb Romania. Aquest partit, el Partit de la Unitat Nacional, va fer el seu congrés fundacional el cap de setmana del 24-25 de juny, en què es van establir les bases ideològiques d’aquesta nova formació.

La nova formació va ser impulsada per Anatol Salaru, exministre de Transports i Comunicacions, i exmembre del Partit Liberal, una de les formacions europeistes del país. Salaru va ser nomenat president del partit, i Ana Gutu vicepresidenta primera.

Al congrés hi van asistir -segons fonts del partit- un total de 1.200 delegats, cosa que demostra l’empenta que té i la voluntat d’esdevenir el pol que atregui totes les persones que tenen aquest objectiu com a horitzó.

D’ençà del mes de febrer, quan va ser fundat el partit, s’ha produït la fusió del nucli impulsat per Salaru amb una altra organització, el partit Dreapta (Dreta), liderada per la també exdiputada liberal Ana Gutu, que va fer el congrés fundacional el febrer de 2016. Aquest partit també portava dins el seu ideari, des de la seva creació, els plantejaments unitaristes, i de fet aporta al nou partit bona part de la seva estructura organitzativa i experiència política.

Des del PUN s’afirma que l’actual nació romanesa està formada per dos estats, Romania i Moldàvia. Tot i reconèixer l’existència de minories nacionals a Moldàvia, aquest fet no qüestiona, segons el PUN, el caràcter romanès de Moldàvia. També argumenten que des de l’ocupació tsarista, el 1812, Rússia ha intentat desnacionalitzar Bessaràbia i alterar-ne la composició demogràfica. Asseguren, també, que en el període 1918-1940, en què Moldàvia va formar part de Romania, es van viure els millors moments dels país, tant des del punt de vista econòmic com cultural, que van ser estroncats per l’ocupació soviètica, que va reiniciar la política de desnacionalització de les elits i que va deportar milers de persones.

La nova formació es defineix com a liberal i pretén, primer de tot, treballar per harmonitzar la legislació moldava amb la romanesa i europea per tal que la reunificació no sigui traumàtica. Critiquen la situació de terra de ningú que viu el país, que, segons ells, els condemna a la misèria. Aposten clarament per la integració europea i l’OTAN.

Com a dada molt rellevant, cal destacar la tria de Traian Basescu, expresident de Romania i principal líder del partit romanès PMP, com a president d’honor del partit. Basescu ha reivindicat reiteradament l’opció de la reunificació com un objectiu que s’hauria d’assolir a curt termini. A Basescu també se li va arribar a concedir la nacionalitat moldava, tot i que l’actual president del país, Igor Dodon, li va retirar fa poc. En el congrés, Basescu va afirmar que la unificació implicaria posar punt i final al pacte Ribbentrop-Molotov, que va significar el repartiment de l’Europa oriental entre Hitler i Stalin. A més, el PUN i el PMP han signat un acord de col·laboració.

Igor Dodon, president socialista de Moldàvia, no va trigar gens a reaccionar a les decisions preses en aquest congrés, i es va refermar en la idea de promulgar una llei que prohibeixi campanyes que promoguin la reunificació de tots dos estats o que prevegin la liquidació del caràcter d’estat de Moldàvia.

El PUN és el primer partit que aposta d’una manera oberta i sense complexos per la reunificació de tots dos estats, una opció prou ben vista per una bona part de la població moldava. Ara caldrà veure quin pes aconsegueix en el panorama polític del país.

La població de la Terra continuarà augmentant fins al 2100; els països balcànics i l’Estat espanyol perdran població

El 21 de juny passat, el Departament d’Afers Econòmics i Socials de les Nacions Unides va presentar un informe sobre l’evolució de la població mundial durant tot el segle XXI.

Segons les dades que aporta, actualment viuen a la terra 7.600 milions de persones, i s’espera que l’any 2030 aquesta xifra pujarà fins als 8.600 milions. La tendència al creixement poblacional es mantindrà durant tot el segle, de manera que l’any 2050 serem 9.800 milions i el 2100, 11.200 milions. El creixement demogràfic, doncs, no s’atura tot i la tendència a la baixa de la tassa de natalitat, que sembla que es mantindrà i que fins i tot s’incrementarà. En el període 2000-2005 el nombre de fills per dona a l’Àfrica, on n’hi ha els índexs més elevats, era de 5,2, mentre que a hores d’ara és de 4,7.

Entre els països amb un creixement més important destaca, sobretot, Nigèria, actualment el setè més poblat del món. Es preveu que pugui aribar a ser el tercer més poblat del món l’any 2050. Els altres que més creixen, i creixeran, són l’Índia, la República Democràtica del Congo, Pakistan, Etiòpia, Tanzània, els EUA, Uganda i Indonèsia.

Una dada que crida l’atenció és que 83 països, que representen el 46% de la població mundial,tenen taxes de fertilititat per sota del mínim que garanteix el relleu generacional (aproximadament, 2,1 naixements per dona). En aquest grup hi ha països com la Xina, els EUA, el Brasil, Rússia, Japó, Vietnam, Alemanya, Iran, Tailàndia i Regne Unit. Tot això comportarà un clar envelliment de la població en aquests països, però hem de tenir en compte que cal considerar altres fenòmens, com són els de les migracions que poden compensar, o fins i tot invertir, la tendència. En el conjunt d’Europa, actualment el 25% de la població té mes de 60 anys, xifra que arribarà al 35% el 2050

La població balcànica el 2050

Si analitzem les dades dels països balcànics, el primer que constatem és que globalment perdran força població, tendència, d’altra banda, que ja estem constatant actualment.

Entre els països que perdran un 15% de la població o més hi trobem Bulgària, Croàcia, Moldàvia, Romania i Sèrbia.

Bulgària, que ara té entorn dels set milions d’habitants en tindrà 5.400.000 el 2050; Croàcia passarà de quatre milions a 3.400.000 ; Romania passarà dels actuals 19.600.000 a 16.400.000 ; Sèrbia, dels 8.700.000 als 7.400.000 ; Moldàvia, de quatre milions a 3.200.000. Bòsnia, per la seva banda, mantindrà la població, al voltant dels 3.500.000 ; Montenegro passarà de 629.000 a 558.000 i Macedònia, de 2.100.000 a 1.900.000.

Albània, per la seva banda, passarà dels 2.923.000 actuals a 2.664.000, també el 2050. Ara fa pocs dies l’agència d’estadística albanesa va anunciar aquest any la població albanesa havia crescut en termes absoluts en un miler d’habitants. És la primera vegada que la població augmenta en aquest país des de la’ny 2000! No hi ha dades de Kosova, pel fet que és un estat no admès en el si de les Nacions Unides.

Si ens fixem en els pronòstics de cara a l’any 2100, els números són encara més xocants: la població prevista a Bulgària és tan sols de 3.850.000, 1.953.000 a Moldàvia, 12.082.000 a Romania, 1.657.000 a Albània, 2.217.000 a Bòsnia i Hercegovina, 2.518.000 a Croàcia, 449.000 a Montenegro, 5.464.000 a Sèrbia, 1.662.000 a Eslovènia i 1.467.000 a Macedònia.

No cal dir que gairebé tots els mitjans d’informació dels països balcàncis s’han fet ressò d’aquesta notícia, i, en general, amb un to molt apocalítpic.

Evidentment aquestes projeccions de cara al 2100 s’han de prendre amb moltes precaucions, perquè hi ha variables que ara ben segur que no podem preveure, però és evident que el canvi demogràfic és més que evident. Probablment sigui una bona nóticia, sobretot de cara a la salut del planeta, però el més important és saber gestionar aquests canvis amb intel·ligència.

Pel que fa a l’Estat espanyol, les dades de l’informe apunten en una direcció similar, no tan acusada. Es calcula que l’any 2050 tindrà 44.395.000 habitants, mentre que el 2100 n’hi haurà 36.780.000. Quant a l’Estat francès, 69.648.000 (cinc milions més que ara) el 2050 i 72.440.000 el 2.100. P er tant, no invertirà la tendència actual. Andorra es mantindrà amb uns números similars el 2050 i baixarà fins a 66.000 el 2100. Finalment, Itàlia, en tindrà 56.872.000 el 2050, tres milions menys que ara, i 47.819.000 el 2100.

Podeu accedir a totes les dades en el següent enllaç:

Total population

Pel que fa a la notícia publicada per Nacions Unides, que és d’on he extret la informació,  hi podeu accedir pel següent enllaç:

World population projected to reach 9.8 billion in 2050, and 11.2 billion in 2100

 

Mihai Tudose es perfila com a nou cap de govern de Romania

Aquest cap de setmana, en una reunió de la cúpula del Partit Socialdemòcrata (PSD) es va triar el nom de Mihai Tudose per tal que fos proposat al president del país, Klaus Iohannis, com a candidat a ocupar el lloc de primer ministre.

Pel que han informat algunes fonts del mateix partit, el nombre de candidats que es van sospesar eren vuit, preò finalment el triat va ser Tudose, un dels noms que els darrers dies havia sonat amb més intensitat.

Ahir mateix, Iohannis va aceptar el seu nom, cosa que farà que el parlament hagi de votar la seva candidatura per ocupar el càrrec, cosa que en principi no ha de ser problemàtica, ja que els partits que li donen suport, els PSD i els liberals d’ALDE –aliats dels socialdemòcrates en el govern sortint,- en garenteixen la majoria de vots, malgrat algunes veus dissidents que es van oposar a la moció de censura contra el cap de govern sortint, Sorin Grindeanu. Es preveu que la votació es faci demà, dijous, al vespre.

Tudose fa molts anys que milita en el PSD, i la seva figura no està exempta de polèmica. Té 47 anys i és diputat des d el’any 2000, ininterrompudament. Ha estat vinculat al Servei d’Informació de Romania (el poderós SIR). De jove va militar en el Front de Salvació Nacional i més endavant va liderar l’organtizació de Braila del PSD. L’any 2015 el eu nom va ser esquitxat per una denúnica d eplagi en l’elgaboració de la seva tesi doctoral.

Els precedents

La setmana passada va tirar endavant una moció de censura contra l’anterior cap de govern, el també socialdemòcrata Sorin Grindeanu. Hi van votar a favor els parlamentaris del PSD i també d’ALDE, el partit liberal aliat dels socialdemòcrates. Només van votar-hi en contra deu parlamentaris, mentre que l’oposició va optar per no participar en la votació.

Grindeanu va manifestar que no entenia els motius de la moció -i va assegurar que la majoria dels romanesos tampoc no ho entenien-, va afirmar que el seu govern havia fet una bona tasca i que, a més, la seva revocació podia portar el PSD a perdre el govern, tal com va passar quan Victor Ponta va dimitir l’any 2015. Després de Ponta es va formar un govern “tècnic” liderat per Dacian Diolos.

Dragnea, autèntic líder dels socialdemòcrates, per la seva part, va criticar la inactivitat del govern i va asseverar que els interessos personals de Grindeanu havien hipotecat part de l’acció del govern. Per aquests motius, va justificar la demanda que se li va fer de dimissió, la setmana passada, demanda que Grindeanu va rebutjar, abocant el país a una nova crisi política, la tercera en mig any.

Quan se li va demanar la dimissió, a Grindeanu, tots els ministres del seu gabinet van dimitir, com a mesura de pressió, tret del ministre de Telecomunicacions, Augustin Jianu, que va donar suport a Grindeanu. També havia mostrat el seu suport Victor Ponta. Es va especular amb la possibilitat que Grindeanu pogués tirar endavant un govern alternatiu en cas que la moció no prosperés, motiu pel qual va tenir converses amb representants d’altres partits, que finalment van optar per no implicar-s’hi.

Algunes veus, dins el PSD, també es van mostrar crítiques amb la decisió adoptada per la direcció de la formació, i es van alinear amb Grindeanu, tot i que, finalment, en el parlament va obtenir molt pocs suports. Aquesta dissidència interna va obligar el partit a buscar altres aliats per assegurar-se la jugada. Per aquest motiu van iniciar converses amb el partit de la minoria hongaresa, la UDMR (Unió Democràtica dels Hongaresos de Romania), un partit que moltes vegades ha fet de partit frontissa en els darreres vint-i-cinc anys.

Cau el govern romanès

Ahir dimecres va tenir lloc el debat i la votació de la moció de censura presentada contra el govern romanès, presentada pel Partit Socialdemòcrata, pattit que fins ara donava suport al govern actual.

Tal com es preveia, la moció va tirar endavant i va rebre el suport de 241 parlamentaris. Per tant, va superar el nombre de 233, que era el mínim imprescindible perquè pogués prosperar. Hi van votar a favor els parlamentaris del PSD i també d’ALDE, el partit liberal aliat dels socialdemòcrates. Només van votar-hi en contra deu parlamentaris, mentre que l’oposició va optar per no participar en la votació.

Prèviament a la votació, van intervenir en la cambra Sorin Grindeanu, fins ara cap de govern i Liviu Dragnea, principal líder del PSD i inspirador de la moció.

Grindeanu va manifestar que no entenia els motius de la moció -i va assegurar que la majoria dels romanesos tampoc no ho entenien-, va afirmar que el seu govern havia fet una bona tasca i que, a més, la seva revocació podia portar el PSD a perdre el govern, tal com va passar quan Victor Ponta va dimitir l’any 2015. Després de Ponta es va formar un govern “tècnic” liderat per Dacian Diolos.

Dragnea, per la seva part, va criticar la inactivitat del govern i va asseverar que els interessos personals de Grindeanu havien hipotecat part de l’acció del govern. Per aquests motius, va justificar la demanda que se li va fer de dimissió, la setmana passada, demanda que Grindeanu va rebutjar, abocant el país a una nova crisi política, la tercera en mig any.

Quan se li va demanar la dimissió, a Grindeanu, tots els ministres del seu gabinet van dimitir, com a mesura de pressió, tret del ministre de Telecomunicacions, Augustin Jianu, que va donar suport a Grindeanu. També havia mostrat el seu suport Victor Ponta. Es va especular amb la possibilitat que Grindeanu pogués tirar endavant un govern alternatiu en cas que la moció no prosperés, motiu pel qual va tenir converses amb representants d’altres partits, que finalment van optar per no implicar-s’hi.

Algunes veus, dins el PSD, també es van mostrar crítiques amb la decisió adoptada per la direcció de la formació, i es van alinear amb Grindeanu, tot i que, finalment, en el parlament va obtenir molt pocs suports. Aquesta dissidència interna va obligar el partit a buscar altres aliats per assegurar-se la jugada. Per aquest motiu van iniciar converses amb el partit de la minoria hongaresa, la UDMR (Unió Democràtica dels Hongaresos de Romania), un partit que moltes vegades ha fet de partit frontissa en els darreres vint-i-cinc anys.

Per obtenir-ne el suport, des de la UDMR es van fer una sèrie de demandes que, finalment, van ser rebutjades, ja que van provocar el malestar de bona part dels membres del PSD, i també de diferents membres dels partits de l’oposició. Entre aquestes demandes hi havia el fet que l’hongarès fos utilitzat oficialment en tots aquells llocs on hi hagués un 10% de població hongaresa -segons la legislació actual cal que sigui un mínim del 20%-, que la bandera szekler onegés també en els edificis públics -on hi hagi un percentatge de població d’aquesta comunitat-, i que el 15 de març fos declarat diada de la comunitat hongaresa de Romania. El 15 de març es commemora el dia que Transsilvània va passar a formar part d’Hongria. Totes aquestes demandes van provocar una allau de crítiques, i van ser titllades de greu amenaça per la unitat nacional del país, tant per membres del PSD, com del Partit Nacional Liberal ((PNL), com del Partit del Moviment Popular (PM)… . El nou líder del PNL, Ludovic Orban, va arribar a acusar els socialdemòcrates de trair Romania. Finalment es va desestimar, doncs, arribar a un acord amb la UDMR amb aquests termes. De tota manera, s’han interpretat aquestes demandes com la voluntat de la UDMR de no implicar-se en la qüestió de la lluita governamental, tot presentant unes demandes que sabia que eren inassumibles pel PSD. Finalment, el líder de la UDMR, Kelemen Humor, va anunciar que no participarien en la votació, tal com ja havia fet Raluca Turcan del PNL, o Dan Barna de la USR (Unió per la Salvació de Romania).

Ara, s’haurà de formar un nou govern. En aquestes condicions, el president del país, Klaus Iohannis, haurà d’acceptar el candidat que se li proposi des del PSD. Té la capacitat de no acceptar forçosament el candidat que se li proposi, tal com va passar amb els noms de Liviu Dragnea o de Sevil Shaideh, abans de nomenar Grindeanu. S’ha fet públic que les negociacions entre Iohannis i el PSD per arribar a una cord començaran dilluns que ve.

 

Nova crisi política a Romania

El parlament romanès pot viure aquesta setmana una situació autènticament insòlita: el partit que sustenta el govern ha presentat una moció de censura contra aquest mateix govern.

El motiu d’aquesta decisió, presa dijous passat, va ser que l’actual cap de govern, Sorin Grindeanu, no va voler renunciar a continuar liderant el govern del país, petició que se li feia des de la cúpula del partit, el Partit Socialdemòcrata. Per aquest motiu, va ser expulsat del Partit Socialdemòcrata dijous mateix. Segons fonts del partit, les dues decisions –l’exclusió i la presentació de la moció de censura- es van prendre per unanimitat.

La moció de censura s’ha presentat aquest mateix dilluns, amb l’aval de 223 parlamentaris, i s’haurà de debatre i votar en el parlament aquest dimecres.

Des del PSD no es pateix pel resultat de la votació, car disposen d’una majoria més que suficient per poder-la tirar endavant, amb el suport dels seus aliats, els liberals d’ALDE. El principal líder d’aquesta formació, Calin Popescu Tariceanu, va assegurar divendres mateix, i avui s’hi ha refermat, que comptarien amb el suport del seu partit per tirar endavant amb la iniciativa, malgrat els rumors que ALDE s’havia sentit menystinguda perquè no se l’havia informat de les intencions de fer caure el govern. Un antic dirigent de la formació, Daniel Constantin va arribar a qüestionar el vot d’un nou candidat del PSD. Perquè pugui prosperar, cal un mínim de 233 diputats i senadors –cal sumar el total de les dues cambres-, i totes dues formacions en tenen 247. El fet que només hagin estat  223 els signataris de la moció de censura obre un punt d’incertesa sobre el resultat final de la votació de dimecres.

Grindeanu, per la seva banda, ha insistit que no pensa renunciar al càrrec i ha responsabilitzat Liviu Dragnea, l’autèntic amo del partit, de la situació creada. Confia que no hi haurà prou vots per fer-lo fora, ja que considera que moltsd diputats i senadors socialdemòcrates no donaran suport a la moció de censura. Responsabilitza del tot Dragnea com a causant de la crisi. Aquest dissabte va tenir una trobada a Timisoara, a l’oest del país amb alguns dels seus seguidors.

No només això, sinó que ha anunciat que està buscant persones per tal de formar un nou gabinet, entre les quals ha esmentat noms com el de Victor Ponta. També ha demanat la dimissió de Dragnea –que és el president de la Cambra de Diputats-, i ha dit que només renunciarà al càrrec en cas que Dragnea també ho faci. Grindeanu argumenta que té molts més suports en el si del partit dels que sembla. En destaca l’actual ministre de Telecomunicacions, Augustin Jianu, que és un dels pocs ministres que no va dimitir després de la decisió del partit.

La relació entre Grindeanu i Ponta ve de lluny. Grindeanu va ser ministre quan Ponta era cap de govern, entre 2014 i 2015. També hi ha altres personalitats, poques, del PSD que han manifestat obertament el seu suport a Grindeanu. Entre aquestes persones destaca, sobretot, l’alcalde de Iasi, Mihai Chirica. Aquestes veus han estat profundament critiques amb Dragnea, a qui acusen de controlar el partit com si fos una finca particular. Chirica va ser froça crític amb l’actuació del partit durant les mobilitzacions populars contra la corrupció, que van estendre’s per tot el país el mes de febrer passat.

Ara caldrà veure qui serà el nou candidat del partit, si prospera la moció, per ocupar el càrrec. Un dels noms que més sona és el de Carmen Dan, ministra d’Afers Intreriors.

Ara bé, la popularitat de Grindeanu ha anat creixent a mesura que han anat passant els mesos, malgrat les mobilitzacions del passat mes de febrer. Diferents enquestes demostren que està més ben vist que no pas Dragnea, i té uns índexs d’acceptació qus s’acosten als de Iohannis. Els motius reals de l’enfrontament entre tots dos líders no s’han fet públics i s’ha especulat amb diverses causes, entre les quals hi ha la lluita pel control del partit, i també alguns afers foscos derivats de p`ractiques corruptes.

Una alternativa de govern és francament complicada, després dels resultats electorals de desembre de l’any passat. Els partits opositors queden molt lluny de tenir la capacitat de poder formular una alternativa amb garanties d’èxit. Aquest mateix matí, Grindeanu ha tingut una breu reunió amb els representants de la minoria hongaresa, el partit UDMR. De tota manera, des d’aquesta formació no s’ha anunciat quin serà el sentit del seu vot, aquest dimecres. Han asseugrat que esperaran a dimecres, després de seguir el debat, per prendre la decisió definitiva.

Tampoc no han aclarit el sentit del vot els diputats del Partit Nacional Liberal, la segona força política del país, i principal partit opositor. També han assegurat que esperaran a dimecres. Aquest partit ha fet, aquest cap de setmana, el congrés del partit, que havia de triar el nou líder de la formació. Finalment l’escollit ha estat Ludovic Orban, que s’ha imposat clarament a Cristian Busoi.

En cas que la moció prosperi, els socialdemòcrates hauran de proposar al president, Klaus Iohannis, el nom d’un altre candidat a formar govern, i cal que Iohannis l’accepti. Podem recordar, per exemple, que Iohannis ja va rebutjar el nom de Shaideh Sevil, abans d’acceptar Grindeanu. Avui mateix, Iohannis s’ha reunit amb Angela Merkel i li ha garantit l’estabilitat del país. Dissabte passat va instar el PSD ha posar punt i final, de mànera ben ràpida, a aquesta crisi política.

 

Els lipovans, els Vells Creients russos exiliats a Romania

En el delta del Danubi, a cavall entre Romania i Ucräïna viu una comunitat molt poc coneguda. Es tracta dels lipovans, un grup que té el seu origen en els Vells Creients russos, que van fugir de les persecucions religioses a què van ser sotmesos després de separar-se de l’església ortodoxa russa.

Fa pocs anys que els lipovans són reconeguts com a minoria a Romania. Altres comunitats nacionals van veure, almenys sobre el paper, “respectats” només fins a cert punt els seus drets nacionals a la Romania de Ceausescu. En el cas dels lipovans, els objectius assimilistes no es van amagar mai. Sembla lògic que els motius pels quals va passar això són bàsicament dos. D’una banda, el fet que que aquesta comunitat tingui com a eix vertebrador la religió i, d’altra banda, el fet que Ceausescu durant anys intentés mantenir una política relativament independent i relativament allunyada de Moscou, va fer que aquest grup fos vist com a perillós.

Segons el cens romanès de l’any 2002, hi ha en aquest país 35.791 lipovans, la major part dels quals es concentra a la Dobrudja, al delta del Danubi. Segons les dades d’aquest cens, n’hi viuen 21.623. També n’hi ha a la zona septentrional de Moldàvia, a la Bucovina i a la Muntènia oriental. Malgrat la frontera, hi ha continuïtat demogràfica lipovana a banda i banda. A Ucraïna la comunitat lipovana és relativament important, i destaca la comunitat a la localitat de Vylkove, on són clarmanet majoritaris, però també n’hi ha per una superfície relativament important. També hi ha lipovans entorn de la ciutat moldava de Budjak.

Com passa habitualment amb les minories ètniques, els lipovans afirmen ser més. A partir de les dades desl registres, tant de naixement com de defunció, de les diferents esglésies que regenten donen una xifra que pot oscil•lar entre els 105.000 i els 107.000.

L’arribada dels lipovans a aquests territoris es remunta al segle XVIII. Eren part dels ortodoxos coneguts amb el nom de Vells Creients. Els Vells Creients eren tots aquells que es van oposar a les reformes que va impulsar el patriarca Nikon entre 1666-1667, que van afectar sobretot els rites i els textos sagrats. Davant d’aquests canvis, nombrosos grups protestaren, s’hi oposaren i finalment protagontizaren un cisma, que mai més no s’ha revertit.
Els Vells Creients no eren un grup homogeni, sinó que hi hagué, i encara perduren, diversos corrents, un dels quals era el dels seguidors de Filip Pustosviat, que va viure entre 1672 i 1742. Pel seu nom, els seus seguidors foren coneguts amb el nom de Filipoveni, del qual sorgí, més endavant, el de lipovans.

Durant el regnat del tsar Pere el Gran, foren particularment perseguits, ja que eren considerats com un element molt conservador que calia extirpar, fet que va fer que molts fugissin davant la persecució particularment acarnissada dels cosacs.

Cal recordar que els lipovans, quan arribaren a la Dobrudja es trobaren un territoris que estaven sota poder de l’Imperi Otomà, i que estava habitat sobretot per romanesos i també grecs. Un cop establerts en aquestes terres, es dedicaren sobretot a la pesca.

La seva llengua era el rus, i fins ara l’idioma s’ha mantingut i continua sent parlat, aproximadament, per un 80% dels que s’autoidentifiquen com a lipovans. Alguns membres d’aquesta comunitat asseguren que el coneixement de la llengua ha augmentat aquests darrers anys, tot i que s’ha de dir que està fortament influenciada pel romanès. Fa uns anys tampoc no era estrany que alguns lipovan parlessin només romanès i haguessin estat totalment assimilats, almenys lingüísticament. Tot i això, nombrosos pobles s’han mantingut russoparlants gairebé al cent per cent. Un exemple d’això és el poble de Sarichioi, on dels 3.867 habitants només un centenar tenen com a llengua materna el romanès.

Els seus plantejaments profundament tradicionals han fet que les taxes de natalitat en aquesta comunitat hagin estat sempre particularment altes, i, fins i tot ara, són més alevades que la mitjana romanesa. No és estrany que hi hagi famílies que tinguin quatre o cinc fills. Anys enrere era habitual que n’hi hagués amb deu o onze.

A les esglésies, els homes i les dones preguen en espais separats. L’església lipovana és totalment independent i té la seva propia litúrgia i jerarquia, absolutament al marge de les altres esglésies ortodoxes.

Durant la Segona guerra Mundial, van participar activament en la resistència, però la repressió que van patir després sota el règim “comunista” va fer que molts acabessin emigrant a les ciutats, i una bona part als EUA i també al Canadà. La urbanització i la col•lectivització imposada pels comunistes va fer que el mode de vida tradicional es veiés fortament afectat.

Després de 1989, amb la caiguda de Ceausescu, la llengua russa va entrar a les escoles dels pobles on es parla rus, i va començar a ser utilitzada com a primera llengua en l’ensenyament primari. A hores d’ara, es calcula que uns 1.800 escolars lipovans poden beneficiar-se’n. També es publiquen alguns llibres, una cinquantena en aquests darrers vint-i-cinc anys, i hi ha una publicació periòdica, Zorile, escrita en romanès i rus.

Políticament, tenen un representant en el parlament romanès i una formació política en defensa els interessos, la Comunitat de Lipovans Russos de Romania. Ara bé, aquest partit ha anat perdent influència electoral convocatòria rere convocatòria. En els últims comicis va obtenir amb prou feines vuit mil vots. El 12 de febrer de 1990 van ser reconeguts com a minoria, motiu pel qual aquest dia és considerat com a diada nacional dels lipovans.
.

Fototeca online de la Romania del període comunista

un fons documental fotogràfic de primera magnitud

 

Si voleu veure nombroses fotografies de l’època en què el Partit Comunista de Romania -i també de la història del PCR- va estar en el poder, accediu al següent enllaç:

Fototeca online a comunismului romanesc

El 14 de novembre de 2008, l’Arxiu Nacional de Romania i l’Institut per a la Investigació dels Crims dels Comunistes a Romania van concloure un acord per tal de tirar endavant una col·lecció fotogràfica sobre el període comunista. Ara per ara és l’arxiu de fotografies de lliure accés més gran sobre el tema.

De cada foto en podreu veure la font -si és coneguda, l’any, la descripció, lloc i any

Val la pena!

La minoria ucraïnesa de Romania

Quan es parla de les  minories de  Romania, normalment ens venen al cap els hongaresos, els szeklers o els alemanys, però n’hi ha força més, algunes de les quals prou desconegudes, com és el cas de la  ucraïnesa.

Segons el cens 2011, a Romania hi viuen 51.723 ucraïnesos, cosa que representa un percentatge del 0,3% del total de la població de Romania. És, per tant, una minoria poc nombrosa, però això no vol dir que no hagi tingut un pes important en la història de Romania. Malgrat aquestes dades oficials, la comunitat ucraïnesa afirma que són molts més, i s’aventuren a proporcionar una xifra que oscil•la entre els 250.000 i els tres-cents mil.

On viuen?

Els ucraïnesos viuen concentrats en tres territoris, en un dels quals tenen presència des de fa segles, mentre que en els altres dos casos la presència és molt més recent.

La majoria dels ucraïnesos de Romania viu al nord del país, a tocar de la frontera amb Ucraïna. Podem trobar ucraïnesos en els quatre comtats (judet en romanès) del nord del país: Satu Mare, Maramures, Suceava i Botosani, d’oest a est.

Segons diversos documents, hi ha presència eslava en aquestes zones com a mínim des del segle VI, tot i que en cap cas es pot asseverar amb rotunditat que els actuals ucraïnesos en siguin els descendents. Amb certesa, hi viuen, com a mínim, des dels¨segles XIV-XV, anys en què ja compartien el territori amb població romanesa. D’aquesta llarga presència en dona testimoni, per exemple, la commemoració que va tenir lloc al municipi de Ruscova l’any 1998, dels 625 anys de la primera referència als ucraïnesos en el municipi. També es pot afirmar amb seguretat que hi ha hagut un contínuum demogràfic de població ucraïnesa a tot el nord de l’actual Romania.

A Maramures, n’hi havia censats, el 2011, 30.786, cosa que representava gairebé el 7% de la població del comtat, i més del 60% del total d’ucraïnesos que viuen al conjunt del país. Són, a més majoritaris en set comunes (Bistra, Bocicoiu Mare, Poienile de sub Munte, Remeți, Repedea, Rona de Sus i Ruscova). A Satu Mare eren tan sols 1.340.
.
També és important la comunitat que viu al nord-est, a la Bucovina (en l’actual comtat de Suceava) i a Botosani. Cal recordar que el teritori històric de la Bucovina, multiètnic, està dividit actualmente entre dos estats: Romania i Ucraïna, amb minories d’ambdues comunitats a banda i banda de la frontera. Al comtat de Suceava hi havia, l’any 2011, 5.689 ucraïnesos -una mica més de l’1% de la població-, mentre que a Botosani eren 659. Abans, la Bucovina havia estat una província de l’Imperi Austrohongarès.

La Bucovina havia estat un autèntic paradís multilingüístic –com es pot comprovar amb la lectura del text La llengua nòmada, de Norman Manea -tot i que amb el pas dels anys, aquesta diversitat ha tendit a reduir-se de manera notable. Segons es dades del cens de 1910, a la Bucovina hi vivien 305.000 ucraïnesos, 273.000 romanesos, 168.000 alemanys i 102.000 jueus, a més d’altres comunitats menys nombroses, com els polonesos (10.000) o hongaresos (36.000), per exemple. La zona nord era on es concentrava sobretot la població ucraïnòfona, que pertany a Ucraïna des de l’any 1947, mentre que la població romanesa, globalment, es concentrava més al sud, que ara pertany a Romania. La comunitat romanesa a la Bucovina sota administració ucraïnesa és percentualment més nombrosa que no pas la ucraïnesa al sud.

Finalment, cal esmentar un altre debat, per ara no resolt des del punt de vista lingüístic: la qüestió rutena. No hi ha acord sobre el fet de si rutè i ucraïnès són la mateixa llengua. Ucraïna no en reconeix la seva existència, però hi ha nombroses persones d’aquesta comunitat -que s’estén per Polònia, Eslovàquia, la Voivodina sèrbia i, la major part de la Ucraïna transcarpàtica– que afirmen que són dues llengües diferents, i, per tant, dues comunitats nacionals diferents.  En aquests cas, si fos així,  els ucraïnesos dels quals estem parlant es podrien considerar com a rutens, tot i que oficialment són ucraïnesos. Polònia, Eslovàquia i Serbia sí que reconeixen una nacionalitat i una llengua rutena diferenciada de la ucraïnesa.

Altres grups d’ucraïnesos viuen en altres enclaus, com són la Dobrudja i el Banat, des de fa molts menys anys, i se’n pot documentar perfectament l’arribada.

La Dobrudja

Els ucraïnesos de la Dobrudja, en el delta del Danubi, són descendents dels cosacs de Zaporoje, que s’hi van establir a finals del segle XVIII, que fugien de la persecució de la tsarina Caterina II. Sembla que eren uns vuit mil i per establir-se en aquest territori van demanar permís a lees autoritats otomanes, que llavors eren les que en tenien el domini formal. Allà hi van crear un camp militar, que fou desmantellat per les autoritats turques quinze anys després. En alguns documents de l’any 1830 en xifra la quantitat en 1.095 famílies. Se sap del cert, que a aquest grup originari se n’hi afegiren d’altres, de finals del segle XIX, que fugien de l’Imperi rus, a causa de la servitud i del servei militar. Cal tenir en compte que el delta del Danubi és a tocar, també, de l’actual frontera d’Ucraïna. Segons les dades oficials, són uns quatre mil, però representants d’aquesta comunitat afirmen que són entorn de vint mil. Estan concentrats al comtat de Tulcea i la majoria viuen a les localitats de Tulcea i Crisan on són el 20% del total d’habitants).

El Banat

En els territoris més occidentals de l’actual Romania també hi podem trobar algunes comunitats ucraïneses. En aquest cas, la seva presència és molt més moderna, amb prou feines un segle.

Es té documentat que els primers ucraïnesos, concentrats en localitats molt concretes –com Lugoj, Caransebes i Arad- hi van arribar entre 1908 i 1918. El Banat, que en els darrers segles ha patit diverses colonitzacions, és un territori d’una gran diversitat ètnica. Els primers ucraïnesos hi van arribar arran del fet que nombrosos propietaris de terres alemanys i hongaresos van vendre les seves terres. Molts d’aquests nous colons provenien de Transcarpàtia i, en menor nombre, de la Bucovina.

En aquest territori, a més, la comunitat alemanya era particularment important, però l’èxode que protagonitzà després de la Segona Guerra Mundial, i que no s’ha aturat pràcticament fins ara, va facilitar que altres ucraïnesos, sobretot de Maramures, optessin per traslladar-s’hi, particularment a partir dels anys setanta.

Al Banat destaquen pobles com Pogăneşti, Dragomiresti, Stiuca, Remetea Mica, Barsana, poblats majoritàriament per ucraïnesos.

Romanian license plate codes.png
By new map: Chumwa (Maximilian Dörrbecker), using this map by NNW
old map: derivative work: TheFlyingDutchman (talk)
Romania_counties_blank_big.png: Bogdan – Own work, Public Domain, Link

En municipis on viu un percentatge important de població ucraïnesa s’hi ensenya llengua i literatura ucraïnesa, que forma part del pla d’estudis. Aquests estudis van iniciar-se arran de la reforma de l’ensenyament de la’ny 1948. A partir dels anys noranta, s’han reforçat. A les universitats de Bucarest, cluj i Suceava es pot obtenir el títol de grau en filologia ucraïnesa.

Hi ha alguns programes de ràdio en ucraïnès, a Ràdio Iasi i a Ràdio Timisoara. També hi ha un programa de televisió dedicat a aquesta comunitat a TVR-2. També s’editen quatre publicacions en ucraïnès, però la seva periodicitat és escassa.

Políticament, estan majoritàriament organitzats en la Unió dels Ucraïnesos de Romania. En el parlament romanès hi ha un escó reservat per a aquesta minoria. No hi ha reconegut cap dret a  a l’autonomia, de cap tipus, per a les poblacions on són majoritaris.

El 79% es declaren ortodoxos, i estan enquadrats en el Vicariat Ortodox Ucraïnès. Aquests últims anys,  noves esglésies han captat fidels d’aquesta nacionalitat, com els pentecostals o adventistes.