El Partit Nacional Liberal abandona el govern a Romania

El Partit Nacional Liberal ha abandonat la coalició de centre-esquerra que governa Romania, la qual cosa ha deixat el govern en una situació molt precària.

Els set ministres del Partit Nacional Liberal, PNL, han dimitit aquest dimecres, després que el partit decidís abandonar la coalició de govern. També han abandonat el càrrec diversos secretaris d’estat i caps de departament.

Aquesta decisió s’ha pres després de setmanes de discussions sobre el repartiment de les carteres ministerials, que van començar el 7 de febrer, quan el PNL va decidir substituir els ministres d’interior, finances, salut i economia. El primer ministre Victor Ponta, líder del governant Partit Socialdemòcrata, PSD, no va voler acceptar la nominació del liberal Klaus Johannis, alcalde de Sibiu, com a ministre d’interior i viceprimer ministre.

Fins ara, a Romania ha governat una coalició coneguda amb el nom d’USL (Unió Social Liberal), que estava formada pel Partit Socialdemòcrata, pel PNL i per dos partits menors. Es van presentar junts a les eleccions, i amb un programa comú. La marxa dels liberals deixa al govern amb una majoria molt ajustada al Parlament.

Ponta ja ha començat les negociacions amb el Partit Conservador, amb la Unió Nacional pel Progrés de Romania i amb el partit de la minoria hongaresa, la UDMR per formar un nou govern.

Les eleccions presidencials tindran lloc el 2 de novembre. Romania va acordar l’any passat, amb l’FMI, una línia de crèdit de 4.000 milions d’euros a canvi d’aplicar reformes estructurals, cosa que va provocar nombroses mobilitzacions populars en contra de les mesures aplicades. Va haver-hi mobilitzacions a més de cinquanta ciutats i nombrosos ferits en els enfrontaments amb les forces d’ordre públic.

Manifestació a Tirgu Mures per l’autonomia dels territoris de majoria hongaresa

Unes 5.000 persones van participar en una manifestació a la ciutat de Tirgu Mures, una ciutat de majoria hongaresa de Transsilvània, al centre de Romania.

La manifestació va ser organitzada pel Partit Popular Hongarès de Transsilvània, el líder del qual, Toro Tibor, va dir que aquesta manifestació era el primer pas per aconseguir l’autonomia dels territoris poblats per hongaresos.

També hi van participar representants de la Guàrdia Nacional d’Hongria i també del partit ultradretà Jobbik (un partit amb molts vots a Hongria).

També van donar-hi suport altres partits i moviments que s’oposen a la Gran Hongria, però que reivindiquen l’autonomia del que anomenen Szeklerland.

No obstant això, la Unió Democràtica dels Hongaresos, el partit majoritari dels hongaresos de Romania no va participar-hi. Aquest partit ha tingut diputats al parlament romanès en els darrers 22 anys i ha format part de diverses coalicions governamentals.

L’endemà, Laszlo Tokes, diputat hongarès de Romania al parlament europeu, ha provocat la ira dels polítics i l’opinió pública romanesa quan ha advertit del fet que el Szeklerland es pot convertir en una qüestió a tenir en compte a nivell internacional, tot aprofitant el conflicte de Crimea, en un discurs en el ple del legislatiu europeu a Estrasburg.

Tokes ha afirmat que la marxa era una protesta contra la política d’assimilació de la població hongaresa dirigida pel Govern de Romania. Aquesta població, segons Tokes, està començant a ser una minoria en el seu propi territori, igual que els que viuen a Crimea. També ha convidat les institucions europees a donar suport a la minoria hongaresa per tal d’aconseguir l’autonomia.

Csaba Sógor, un altre diputat hongarès, ha dit que la pràctica internacional ha demostrat que hi ha diversos tipus d’autonomia que poden promoure una convivència pacífica entre els grups ètnics. Per a ell, hi ha conflictes no resolts a Romania i la comunitat magiar està expressant la seva insatisfacció, i el que està fent és demanar al govern romanès d’iniciar un diàleg . Sógor espera que aquestes propostes comptaran amb el suport de la comunitat internacional.

Segons el prefecte del comtat de Mures, 2.000 dels manifestants hongaresos van ser transportats en autobús des de fora del comtat. Segons aquest prefecte, romanès, la convocatòria va ser un fracàs, ja que, segons ell, els organitzadors de la marxa pretenien aplegar 100.000 persones.

Com a reacció a les declaracions de Tokes, el primer ministre romanès, Victor Ponta, ha dit que haurien de ser denunciades, tot i que després ha intentat de restar-ne importància dient que tots els països tenen els seus extremistes.

Kelemen Hunor, líder de la UDMR (Unió Democràtica dels hongaresos de Romania), el partit majoritari de la minoria hongaresa al Parlament romanès, també s’ha distanciat d’aquestes declaracions.

Altres líders romanesos han titllat les declaracions de Tokes d’escandaloses, alarmants i irresponsables.

Tot plegat demostra que, a Romania, la qüestió de les minories continua sent un tema tabú. Si no s’hi busquen solucions, aquests moviments autonomistes, cada vegada més nombrosos, aniran creixent en força i suport popular i, probablement, radicalitzaran les seves demandes.

De fet, alguns dels manifestants demanaven la reunificació amb Hongria, per tornar a una situació similar a la d’abans de la Primera Guerra Mundial. D’altres rebutgen aquesta reunificació, però comencen a apostar directament per la independència.

Referèndum d’autodeterminació a Gagaúsia?

A Gagaúsia, al sud de Moldàvia, es va fer un referèndum consultiu, no vinculant, sobre el seu futur.

Welcome to Gagauzia!

Foto: Comrat Font: Photo Pin

El 2 de febrer, Gagaúsia va fer un referèndum consultiu sobre el seu futur. En aquest referèndum s’hi feien dues preguntes. D’una banda es preguntava sobre la independència de Gagaúsia en cas que Moldàvia es reunifiqués amb Romania i, d’altra banda, quines eren les preferències en les aliances internacionals de Moldàvia, és a dir triar entre la UE i la Unió Duanera Euroasiàtica, formada per Rússia, Bielorússia i Kazakhstan.

Un 98,9% dels electors que van participar-hi van donar suport a la independència del país i un 98,4% dels votants van optar més per acostar-se a la Unió Duanera Euroasiàtica que no pas a la Unió Europea.

La participació va superar el 70%, segons les dades dels organitzadors de la consulta.

Més enllà de la credibilitat dels resultats, és evident que Moldàvia té un problema seriós.

El govern moldau no havia autoritzat la celebració d’aquest referèndum i el seu primer ministre, Iurie Leanca, va acusar el govern gagaús d’esperonar els separatistes.

De fet, sembla que l’objectiu de la consulta era pressionar el govern de Chisinau perquè triés entre la integritat territorial i l’adhesió a la UE .

Els fets es van precipitar arran de la cimera de Vílnius, on Moldàvia va iniciar el procés per signar l’Acord d’Associació amb la Unió Europea (que no va signar Ucraïna i que va ser el fet desencadenant de la revolta en aquell país). Aquesta “tria” per la Unió europea ha estat criticada per bona part de la població, que se sent més vinculada a Rússia. A Gagaúsia l’opció europea és encara més mal vista que a la resta de l’estat.

El referèndum tenia, a més, el suport del Partit Comunista de Moldàvia, a l’oposició a Moldàvia, però majoritari a l’Assemblea Popular Gagaüsa.

La reacció del govern moldau va ser, senzillmaent, de declarar il·legal la consulta perquè la considerava inconstitucional.

El president romanès, Traian Basescu, ha acusat més d’una vegada la UE de no reaccionar davant els riscos que es plantegen sobre la independència i la sobirania de Moldàvia. Fins i tot ha declarat que estava disposat a plantejar al govern de Moldàvia la reunificació entre Moldàvia i Romania en cas que continuïn les obstruccions al procés d’integració de Moldàvia a la UE.

Gagaúsia (Gagauz Yeri) és un territori autònom d’uns, aproximadament, 1.800 km quadrats i uns 160.000 habitants, la majoria dels quals són gagaüsos (més del 80%). Els gagaüsos parlen una llengua turquesa i tenen la particularitat de ser l’únic poble túrquic de religió cristiana ortodoxa. Està poblada, a més, per aproximadament un 5% de russos, un 5% de moldaus, un 4% de búlgars i també per gitanos i ucraïnesos. Les tres llegües oficials són el gagaús, el romanès i el rus. La capital és Comrat.

Els gagaüsos, que no havien gaudit d’autonomia política des de feia molts anys, van proclamar l’any 1990 una República gagaüsa, que no fou reconeguda per Moldàvia. Finalment, l’any 1994 el Parlament moldau va aprovar la Llei d’Estatut Especial de Gagaúsia, que preveu la preservació de la identitat, cultura i llengua nacionals. Aquesta llei preveu, ja, el dret d’autodeterminació en cas que hi hagi un canvi pel que fa a la independència de Moldàvia.

Počitelj, una joia poc coneguda de Bòsnia

P1030170

Si alguna vegada us deixeu caure per Dubrovnik, no perdeu l’oportunitat  de visitar aquest petit i tranquil poble envoltat de muntanyes, travessat pel riu Neretva, d’aspecte medieval i amb tot de carrers costeruts i de pedra.

P1030173

P1030178

Pocitelj forma part de la municipalitat de Capljina, en el cantó d’Hercegovina-Neretva, no gaire lluny de la ciutat de Mostar, uns 30 quilòmetres.

El poble està situat ben bé al marge esquerre del riu Neretva, que li dóna un encant molt especial.

La fortalesa de Počitelj és esmentada per primera vegada l’any. Es creu que el poble ja existia abans i que va ser fortificat el segle XIV, durant el regnat del rei Tvrtko I de Bòsnia . Sembla que la fortalesa va ser finançada per la República de Ragusa (l’actual Dubrovnik ) .

P1030169

Després de diversos intents fallits, els otomans es van apoderar de la ciutadella a finals del segle XV. A partir de llavors, la fortalesa es va convertir en un baluard contra els intents de conquesta de la República de Venècia de Dalmàcia.

A partir del segle XVI es van començar a construir els edificis que han acabat donant aquest aire oriental al poble, com la madrassa, la mesquita (Sisman Ibrahim Paixa), els banys i la Torre del rellotge.

P1030168

L’any 1991, data del darrer cens de Bòsnia (el darrer s’ha fet aquest últim any, però encara no se’n saben les dades oficials), tenia uns 900 habitants, dels quals el 73% eren musulmans.

 P1030176