Protestes dels treballadors contra la reforma laboral a la República Serpska

Aquest 28 de desembre, unes cinc mil persones van protagonitzar una protesta a Banja Luka contra el projecte de reforma laboral que havia de votar el Parlament de la República Serpska, una de les dues entitats que conformen Bòsnia i Hercegovina. La protesta es va convocar simultàniament a la sessió parlamentària que havia d’aprovar aquesta reforma.

En el decurs de la concentració, que va començar a la seu dels sindicats, els manifestants es van adreçar fins a l’edifici de l’Assemblea Nacional, de la capital d’aquest territori. Un cop hi van arribar, van sol•licitar d’entrevistar-se amb el primer ministre, Zeljko Cvijanovic, que no els va voler rebre. Davant d’aquesta resposta, els manifestants van intentar entrar-hi, però la policia els ho va impedir de manera contundent, fins al punt que diverses persones van resultar ferides.

La principal líder sindical, Ranka Misic, va demanar que es retirés aquesta proposta de llei tramitada d’urgència, ja que segons els sindicats implica una dràstica pèrdua de drets laborals . Els partits opositors es van mostrar d’acord amb aquesta petició, i van mostrar el seu suport als manifestants.

No cal dir que els partits que donen suport al govern s’hi van negar, i la van aprovar, encara que l’oposició fos absent del Parlament, com a mostra de suport als sindicats.

El passat mes de juny, la Federació de Bòsnia i Hercegocina (l’altra entitat del país), ja va aprovar una reforma laboral en uns termes molt semblants, cosa que també va provocar les ires dels sindicats.

Aquests canvis legislatius responen a les pressions de l’FMI, que va exigir canvis en aquest sentit. Abans de l’estiu, representants d’aquest organisme van visitar el país i van demanar mesures liberalitzadores i canvis en la legislació laboral, en la línia d’una més gran “flexibilització”. En cas contrari, l’FMI s’hauria negat a oferir “suport financer”.

Un referèndum a Eslovènia tomba el matrimoni entre persones del mateix sexe

Aquest cap de setmana, els eslovens han votat molt majoritàriament contra el matrimoni de persones del mateix sexe, en un referèndum. Més dels 63% dels votants s’hi han manifestat en contra. Això farà derogar la normativa que es va aprovar el mes de març d’aquest any. 

El passat mes de març, el parlament eslovè va aprovar (entrada a Balcània del mes de març) un canvi legislatiu que permetia el matrimoni entre persones del mateix sexe. Aquesta mesura, proposada pel partit Unió d’Esquerres (a l’esquerra dels soicaldemòcrates), va aconseguir, al Parlament, un clar suport de 51 vots, mentre que el total de vots negatius va ser només de 28. A part de la Unió d’Esquerres, també hi van votar a favor els tres partits que formen part del govern, la Llista de Miro Cerar, els Socialdemòcrates i el Partit dels Pensionistes (DeSus). A més, comptava també amb l’indiscutible suport del president del país, Borut Pahor.

Aquest canvi legal va permetre equiparar Eslovènia amb els països amb legislacions més avançades sobre aquest tema. Aquesta llei també permetia l’adopció.

En el moment de la seva aprovació, però, tant l’església catòlica, força influent a Eslovènia –tot i que menys que a la veïna Croàcia-, com diversos grups conservadors, com els democristians de Nova Eslovènia, van anunciar que iniciarien una campanya per derogar-la. També hi estava en contra el principal partit de l’oposició, el Partit Democràtic Eslovè, SDS. Per fer això, van iniciar una recollida de signatures, condició indispensable per poder demanar la convocatòria d’un referèndum. En van recollir 40.000, amb una campanya que duia per nom “Els infants estan en joc”.

Finalment, aquest diumenge, 20 de desembre, els eslovens van ser convocats a les urnes per expressar la seva opinió. Els resultats van ser molt contundents, ja que el 63,4% dels vots van ser contraris al fet que el matrimoni fos definit com la unió entre dos adults, mentre que només hi van votar a favor el 36,6%. No cal dir que la jerarquia eclesiàstica es va implicar a fons en la campanya.

Eslovènia era l’únic país de l’antiga Iugoslàvia i de l’antic camp socialista que havia fet el pas de legalitzar els matrimonis homosexuals. Els resultats d’aquest referèndum representen un clar revés als drets individuals en el que és, probablement, el país de l’antiga Iugoslàvia amb una mentalitat més liberal.

Tot i això, els partidaris de la llei, tal com estava aprovada, han comentat que això no és més que un entrebanc, i que finalment s’acabarà imposant el sentit comú. Per aquest motiu, continuaran treballant per aconseguir la igualtat de drets. Entre d’altres motius que han utilitzat per explicar la derrota és el fet de la baixa participació, que ha estat tan sols del 36,2%, cosa que ha implicat que va anar a votar sobretot qui estava fortament mobilitzat en contra.

 

Polèmica a Hongria per un monument dedicat a Bálint Hóman, un dels impulsors de les lleis antisemites durant la Segona Guerra Mundial

La setmana pasada, diversos mitjans internacionals de comunicació, com Reuters o The Guardian, es van fer ressò de la polèmica generada a Hongria arran de les intencions d’erigir un monument, a l’oest de Budapest, dedicat a Bálint Hóman, que va ser un dels impulsors de les lleis antijueves a Hongria abans i durant la Segona Guerra Mundial.

Encara que aquest monument no és una iniciativa del govern, sinó d’una fundació privada, Szekesfehervar, és indiscutible que l’executiu manté una actitud totalment permissiva envers aquesta iniciativa.

De fet, el govern hongarès encapçalat per Viktor Orbán, ja té acostumada la població amb accions de caire populista i d’un xovinisme i xenofòbia exaltats. Aquí, la informació que ens n’arriba és molt escadussera, però només cal recordar la vergonyosa actitud del seu govern pel que fa a l’acollida, o millor dit, a la negativa a l’acollida de refugiats provinents de països que pateixen conflictes bèl•lics.

Un dels aspectes que més se li han retret és el seu revisionisme històric, pel que fa la persecució antisemita i als governs feixistes hongaresos, i a la voluntat d’enaltir algunes de les figures més negres d’aquell període. A això cal afegir-hi la recuperació d’un llenguatge clarament antisemita.

Fa un temps ja va haver-hi una polèmica similar quan es va erigir un altre monument a Budapest on es presentava els hongaresos com a víctimes de la guerra. És una constant d’Orbán i el seu partit ressaltar el patiment dels hongaresos i negar el patiment de les persones que van ser exterminades, sobretot jueus i roms.

No cal dir que la comunitat jueva d’Hongria ja ha protestat contra aquesta decisió, i el mateix ha fet el Congrés Jueu Mundial. El president de la Comunitat Jueva d’Hongria, Andras Heisler, va demanar formalment a Orbán que aturés aquest projecte, petició que no ha rebut cap resposta oficial.

Qui era Bálint Hóman?

Bálint Hóman era un intel•lectual, nascut a Budapest l’any 1885, que va teballar en diferents àmbits, però que va destacar particularment com a historiador medievalista. Va aconseguir un notable prestigi, que li va permetre ser professor d’història de la Universitat de Budapest, director del Museu Nacional hongarès i de la Biblioteca Nacional Széchény. També va ser nomenat membre de l’Acadèmia de Ciències, de la qual va ser membre a partir de l’any 1929. Com a historiador, la seva obra més destacada és una monumental Història d’Hongria, en vuit volums.

Cal fer notar que en el període d’entreguerres, Hongria era dirigida amb mà de ferro per l’almirall Horthy, formalment com a regent. La seva visió de la política era profundament reaccionària i tradicional, i sentia una forta simpatia per Mussolini. Tot i això es va mantenir un cert simulacre de parlamentarisme.

Políticament, la seva vida, de Hóman, fou molt intensa. Va ser diputat ininterropundament entre 1932 i 1944, i ministre de Cultes i, també, d’Educació entre els anys 1932 i 1938, en els governs de Gyula Gömbös i Kálman Darányi i després d’una breu interrupció, una altra vegada entre 1939 i 1942, en els governs de Pal Teleki, Laszlo Bárdossy i Miklós Kállay.

Sempre va defensar postures molt conservadores, fins al punt que es va convertir en un dels líders de l’ultradretà Partit d’Unitat Nacional, que posteriorment esdevingué el partit de la Vida Hongaresa. Aquest partit, l’any 1935 era el partit amb més representants a la cambra (170 diputats, de 245).

Durant el període que fou ministre, va tenir un paper molt rellevant en la redacció de les lleis antisemites la primera de 1938, la Llei Jueva. Aquesta llei imposava un numerus clausus per a l’accés a certes professions i estudis universitaris, així com també una clara limitació dels drets de les persones que eren definides com a jueves. En aquells anys, el percentatge de jueus era del 5,1% (d’un total de 8.688.000 habitants). Més endavant, l’any 1939, encara va endurir més aquesta llei. Va arribar a manifestar públicament que no es podia tolerar la presència de cap jueu en cap organisme de poder. Amb la nova modificació encara dificultava més l’accés dels jueus a l’ensenyament secundari. A més, imposava separar-los en grups diferents, en una clara mostra de segregació racial.

Al marge d’aquesta qüestió, sempre va mostrar-se favorable a l’aliança amb l’Alemanya de Hitler i en contra dels aliats. Quan es va signar la declaració de guerra amb l’URSS i es va iniciar la invasió d’aquest país, Hóman era membre del govern i va ser-ne fervent partidari de la decisió. També va participar en la decisió d’envair Iugoslàvia, cosa que va fer Hongria s’apropiés del territori de la Voivodina.

El 19 de març de 1944, les tropes nazis van envair Hongria i van posar al capdavant del govern Ferenc Szálasi, el líder del partit més pronazi, la Creu Fletxada. Tot i que aquesta vegada no va ocupar cap cartera ministerial, però sí diputat, sí que va donar suport a la política de deportació dels jueus hongaresos. Poc abans de la invasió havia fet públic un memoràndum, en col•laboració amb vint-i-nou diputats més, on ja demanava preparar l’expulsió dels jueus. Per tant, és indiscutible que és coresponsable de la deportació de més de mig milió de jueus, pràcticament la totalitat dels jueus del país.

Cap a finals de la Segona Guerra Mundial va ser fet pres, i després jutjat com a criminal de guerra i romangué a la presó fins al moment de la seva mort, l’any 1951.

Aquest mes de març passat, ja va saltar la polèmica a Hongria quan se’l va rehabilitar, cosa que va provocar la indignació de les organitzacions jueves i dels grups d’esquerres.

Kalyi Jag, el millor gipsy folk d’Hongria

Kalyi Jag és el primer grup de música dels roms hongaresos que vaig descobrir, ara fa uns vint-i-cinc anys. Em va sorprendre molt i de seguida em va captivar la seva senzillesa i alhora la seva sensibilitat. Poc temps després, els vaig sentir a Catalunya, en el FIMPT de Vilanova i la Geltrú, i des de llavors sempre més els he anat seguint.

Van començar a tocar cap als anys setanta, però no van publicar el seu primer disc fins l’any 1987, disc que va tenir un èxit esclatant. Parteixen de la música tradicional rom, però fan arranjaments molt acurats amb la guitarra i la mandolina. Alhora, el treball amb la veu també és impressionant.

Els components del grup són Gusztáv Varga, Ágnes Kúnstler, József Balogh i Jozsef Nagy.

Si cliqueu sobre el nom de les cançons, podreu escoltar-ne tres que m’agraden molt particularment:

La Romnjasa

Fani

Mori Shej, Sabina

Moldàvia: un diputat socialista estripa al Parlament un mapa de la Gran Romania

La república de Moldàvia està vivint moments d’intens debat i canvi. En el marc d’aquesta crisi, un tema que ha tornat al primer pla de la vida política és el de la possiblitat de la reunificació amb Romania.

No és un tema nou. Des de fa molts anys que se’n publiquen enquestes i que s’organtizen concentracions a favor o en contra. Ara bé, aquest any ha agafat una més gran magnitud. L’última enquesta publicada revela que un 21% dels moldaus votarien a favor de la reunificació mentre que els contraris superarien el 50%.

Un incident que demostra clarament el pes que té aquesta qüestió és el que va protagonitzar el 10 de desembre un diputat del Partit Socialista, Vlad Batrancea, que va estripar en el Parlament un mapa de la Gran Romania.

Des del moment que Moldàvia va accedir a la independència, l’actitud del Partit Comunista havia estat sempre de no apostar per l’acostament a Romania i a la Unió Europea i, en canvi, aproximar-se a Rússia. A les darreres eleccions, el Partit Comunista va ser superat en vots pel Partit Socialista, fins llavors molt minoritari. Els socialistes, però, mantenen una actitud similar (i fins i tot de vegades més contundent), ja que també propugnen estrènyer els vincles amb Rússia en detriment dels vincles amb la Unió Europea.

Amb aquest gest, Batrancea volia denunciar el que considera propaganda romanesa a les escoles, motiu pel qual va demanar la compareixença de la ministra d’Educació, Corina Fusu, després que el Ministeri d’Educació fes arribar a les escoles del país mapes de la Romania de l’any 1930. Cal recordar que durant el període d’entreguerres, Moldàvia va formar part de Romania.

Aquests fets han aixecat una forta controvèrsia a Moldàvia, i s’han tirat endavant algunes accions per reprovar l’actitud de Batrancea, entre les quals destaca una carta d’Alina Zotea, diputada del Partit Liberal, adreçada al president romanès, Johannis Klaus, on demana que no es deixi entrar Batrancea a l’Estat romanès.

Manifestació contra l’ingrés de Montenegro a l’OTAN

A principis d’aquest mes de desembre, el govern de Montenegro va rebre oficialment la invitació de l’Aliança Atlàntica per formar part d’aquest d’aquest organisme. Aquesta era una proposta que feia temps que el govern desitjava rebre, tot i l’oposició d’una part important de la població del país.

De fet, en els últims mesos s’han fet un seguit d’enquestes sobre aquest tema, i en totes el resultat majoritari ha estat contrari a aquesta integració, tret de l’última on la diferència percentual era mínima a favor del sí. A efectes pràctics, però, es pot considerar que la situació és d’empat tècnic entre els partidaris i els detractors.

L’actitud envers l’OTAN també és substancialment diferent entre els diferents grups ètnics del país.

L’oposició a aquest ingrés és particularment intensa entre la població que es considera sèrbia, un percentatge molt important en el conjunt del país (aproximadament el 32%). Evidentment el conflicte que va enfrontar Sèrbia- Montenegro i l’OTAN durant la guerra de Kosova, l’any 1999, té un pes important en aquesta actitud, tot i que és veritat que l’aviació de l’OTAN va actuar amb especial cura a l’hora de bombardejar Montenegro, ja que pretenia aprofitar el relatiu allunyament del govern d’aquest país de la política sèrbia en general i de Milosevic en particular.

Des que es va fer públic aquest anunci s’han succeït les manifestacions contra l’OTAN, la darrera de les quals va tenir lloc aquest cap de setmana passat, a Podgorica, la capital. Segons les dades aportades per diferents mitjans, el nombre d’assistents oscil•lava entre els vuit-cents, segons les fonts policials, i els cinc mil, segons els organitzadors de la protesta.

Entre els crits que més es van corejar hi havia els de “Rússia, Rússia” i “Kosovo és Sèrbia”. L’actitud del govern rus des del moment que es va fer pública aquesta invitació va ser la de rebuig frontal, i considerar-la com una agressió als seus interessos. Ahir mateix, el govern rus demanava que se celebrés un referèndum a Montenegro per tal que sigui la població qui prengui la decisió final, convençuda que la decisió majoritària serà contrària.

Entre els assistents a la manifestació hi havia Mojmir Bulatovic (retirat de la vida política des de fa quinze anys), que va arribar ser president de Montenegro i primer ministre de Iugoslàvia.

També donaven suport a la protesta els partits Nova Democràcia i Partit Popular Democràtic Serbi, que formen part del Front Democràtic, la coalició opositora que ha organitzat les grans manifestacions de protesta contra el govern de Djukanovic d’aquests mesos d’octubre i novembre. Ara bé, com a coalició, el Front Democràtic ha evitat sumar-se a les protestes, donada l’heterogeneïtat de la seva composició.