Font: Wikimedia commons https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Mosque_in_Pre%C5%A1evo,_Serbia.jpg
Ara fa pocs dies es va crear a Pristina, capital de Kosova, una oficina d’atenció a la població albanesa de Sèrbia, que té com a objectiu defensar-los en qüestions relatives a educació, patrimoni cultural, treball, llengua… La ministra d’Afers Estrangers i Diàspora de Kosova, Meliza Haradinaj-Stublla, ha subratllat últimament que els interessos dels albanesos de Sèrbia són atacats i ha apel·lat a la comunitat internacional a defensar-los.
Des de fa molts anys, els albanesos que viuen a Sèrbia tenen com a punt de referència Kosova, i moltes vegades han manifestat la voluntat d’unificar-s’hi. Els dies 1 i 2 de març de 1992 s’hi va fer un referèndum en què es demanava l’opinió dels ciutadans de la Vall de Presevo sobre una possible unificació amb Kosova. El resultat va ser abassegador: el 97% dels votants es van mostrar favorables a l’autonomia i a unificar-s’hi. No cal dir que el govern serbi el va considerar il·legal i inconstitucional.
Aquests últims anys s’ha tornat a posar sobre la taula la possibilitat de dur a terme un intercanvi de territoris entre Sèrbia i Kosova. Presumiblement, en aquest supòsit, Kosova cediria la part nord del país mentre que Sèrbia en aquest cas cediria les parts més occidental del sud de Sèrbia.
On viuen els albanesos de Sèrbia?
Els albanesos de Sèrbia viuen concentrats molt majoritàriament en el que és conegut com a Vall de Presevo, en tres municipalitats. En els països exiugoslaus el terme de municipalitat va més enllà del que aquí entenem com a municipi, ja que abasta un territori més ampli, amb diversos nuclis habitats. En el conjunt de Sèrbia n’hi ha 107. Aquestes tres municipalitats que hem esmentat suara són la de Presevo, estrictament, on el percentatge de poblacio albanesa representa un aclaparador 89% (segons les dades del cens de 2002, eren 31.098), i Bujanovac, on el percentatge és aproximadament del 55% (que venien a ser, també segons el cens de 2002, 23.681 persones).
La Vall de Presevo queda geogràficament separada en dues zones. Allunyada de les altres dues hi ha la municipalitat de Medvedja, on el percentatge d’albanesos tan sols és del 10% (2.816 persones segons el cens de 2002). Així doncs, estem parlant d’un total d’aproximadament 57.000 persones). Ara bé, fonts albaneses afirmen que a finals del segle XX s’acostaven a cent mil.
Per als albanesos, tots aquests territoris són coneguts amb el nom de Kosova oriental (Kosovë e lindore), i sempre han considerat que es van separar aquests tres comunes de la resta de Kosova de manera deliberada, quan es van dissenyar les fronteres internes iugoslaves, un cop acabada la Segona Guerra Mundial.
Font: Wikimedia Commons https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/4c/Kosovo_Presevo_location_map.png
És indiscutible el seu valor pel fet que es troben enmig del gran eix Belgrad- Skopje. D’altra banda, no es pot obviar que si aquests territoris no s’adjudicaven a Kosova, el percentatge d’albanesos de Kosova seria menor, i si, a més, s’hi afegien territoris al nord que, històricament ni demogràficament, no hi havien estat mai vinculats -com Leposavic-, i on pràcticament tota la població era, i és, sèrbia, ajudava a reequilibrar demogràficament la província.
Al marge de la Vall de Presevo, també podem trobar alguns nuclis albanesos en zones del Sandjak, (a Borostica, Dolice i Ugao) i també, fruit de la diàspora de les últimes dècades, arran de la consolidació de l’estat iugoslau després de la Segona Guerra Mundial, en llocs com la Voivodina i Belgrad, sobretot. Evidentment, en cap d’aquests llocs no hi ha reivindicacions territorials.
La qüestió de Toplica
En alguna de les reunions entre les delegacions sèrbia i albanesa d’aquestes darreres setmanes, a més, ha aparegut la qüestió de Toplica. Des del bàndol albanès s’ha insistit sovint que no volen reconstruir una gran Albània, i el gran argument utilitzat per demostrar-ho és que no fan reivindicacions sobre l’àrea de Toplica.
En el context bèl·lic del període 1875-1878, que va assolar aquesta part del Balcans, Sèrbia i Montenegro es van apropiar de territoris fins llavors pertanyents a l’Imperi otomà. Arran de l’ocupació d’aquests territoris foren expulsades unes cinquanta milt persones (les xifres totals poden oscil·lar en funció de qui les aporti), una bona part de les quals van establir-se a Kosova.
Segons alguns estudis és molt difícil establir exactament quina era l’ètnia d’aquestes persones. Segons l’historiador serbi Miroslav Jagodic, probablement la majoria eren albaneses, però també hi havia un percentatge important de turcs, i també alguns txerkessos, que també s’instal·laren a Kosova.
Abans de la guerra, aquest territori pertanyia al vilayet de Kosova, i més concretament al sandjak de Nis, que era un dels quatre que conformava aquest vilayet. Segons Jagodic, gens sospitós de nacionalista albanès, pel cap baix 71.000 musulmans van haver de deixar les seves llars, dels quals al voltant de 49.000 eren albanesos; la resta turcs i txerkessos. No cal dir que Jagodic no fa servir mai el terme expulsió, sinó el mot emigració, com si fos un fet causal.
L’exèrcit d’Alliberament de Presevo, Bujanovac i Medvedja
Molt menys ressò mediàtic que la guerra de Kosova va tenir la més breu i, sens dubte, menys sagnant, guerra de Macedònia, que va tenir lloc l’any 2001. Abans, però, va esclatar un altre conflicte encara menys conegut.
El juny de 1999, quan ja havien començat els bombardejos de l’Otan sobre Sèrbia, va aparèixer la guerrilla de l’Exèrcit d’Alliberament de Presevo, Bujanovac i Medvedja, amb les sigles UÇPBM.
Font:
http://www.arbresh.info/wp-content/uploads/2015/12/laviddd.jpg
En aquell moment, nombrosos albanesos de Kosova, originaris, d’aquesta zona van tornar -hi. De fet, una bona part dels seus components havien lluitat amb l’UÇK kosovar. Alhora, la presència militar sèrbia es va intensificar molt notablemenet, cosa que va implicar que augmentés el descontent de la població.
Evidentment, la guerrilla intentà aprofitar el moment de debilitat de l’estat iugoslau (format llavors per dues unitats federals, Sèrbia i Montenegro). Evidentment, l’objectiu de la guerrilla era posar sobre la taula en unes hipotètiques negociacions la situació d’aquests territoris, amb l’eventual objectiu de reunificar-se amb Kosova.
Els acords de Kumanovo, de juny de 1999, que van aturar els bombardejos de l’otan preveien la retirada de les tropes sèrbies de Kosova, i la delimitació d’una zona de seguretat en la seves fronteres, d’una amplada de cinc quilòmetres, amb l’objectiu d’evitar-hi la presència de tropes sèrbies. Lògicament aquest territori es va convertit en un santuari per als membres d’aquesta guerrilla.
El conflicte va ser de molta menys intensitat que a Kosova, i també el seu ressò. A més, de seguida es va fer evident que l’otan i els estats que la dirigeixen no tenien cap interès a introduir i donar ales a un nou focus de tensió. L’activitat guerrillera va finalitzar el març de 2001.
És indiscutible que la caiguda de Milosevic, l’octubre de 2000, va fer que els albanesos de la Vall de Presevo perdessin el seu gran “argument”. A partir de llavors, les potències occidentals tenien interès a aconseguir un govern estable a Sèrbia i, per tant, de cap de les maneres esaven interessades a mantenir un focus de desestabilització. Això va possibilitar que el 12 de març de 2001, el viceprimer ministre serbi Nebojsa Covic signés un doble acord, amb l’otan i amb l’UÇPBM, a Konculj. Amb aquest acord se suprimia la zona de seguretat i les forces sèrbies es pogueren desplegar per tot el territori. La guerrilla va acceptar de desarmar-se.
Aquests acords, a efectes pràctics significaren una derrota total de la guerrilla, ja que no aconseguí cap guany a canvi de l’abandonament de les armes: cap tipus d’autonomia, cap règim especial ni cap millora de les condicions de la regió.
Gobalment, el conflicte deixà un centenar de morts, 20.000 desplaçats i nombrosos habitatges i infraestructures destruïdes. Bujanovac va ser la zona més afectada pels combats.
Després de la guerra
De llavors ençà, la situació d’aquesta regió s’ha mantingut en un difícil equilibri. D’una banda, pertany sense cap mena de discussió a Sèrbia, de la qual depèn en tots els aspectes. Ara bé, també hi ha una viculació especial amb Kosova, moltes vegades també per relacions familiars. Molts joves quan acaben els estudis secundaris van a estudiar a la Universitat de Pristina. El govern kosovar també forneix de material didàctic en llengua albanesa les escoles d’aquesta regió. A més, econòmicament, és una de les regions més empobrides de Sèrbia, De fet, la principal font d’ingressos són les remeses de les persones que han emigrat a l’Europa occidental, sobretot Suïssa i Alemanya.
En els últims anys, diverses vegades s’ha establert un paral·lelisme entre la seva situació i la del nord de Kosova, on viu un percentage important de la població sèrbia. Per aquest motiu, més d’una vegada s’ha especulat sobre un possible intercanvi de territoris. Aquesta possibilitat a hores d’ara és negada per la majoria de partits albanesos de Kosova, tot i que sí que ha esta defensada pel president del país Hashim Thaci.
Un exemple d’aquest paral·lelisme es va fer evident l’any 2013. Aquell any es van signar els acords de Brussel·les entres els governs de Kosova i de Sèrbia. Una de les clàusules d’aquest acord estipulava que s’havia de crear una Associació de Municipis Serbis. De tota manera, ara per ara aquest acord no s’ha materialitzat, ja que segons bon part dels partits albanesos implicaria la creació d’un territori autònom dins de Kosova, cosa que, segons la seva opinió, podria comportar la bosnització de Kosova. Immediatament després de la signatura d’aquest acord, els principals representants polítics dels albanesos de la Vall de Presevo es van reunir i van acordar fer una demanda al govern de Sèrbia que era gairebé un mirall del que s’havia acordat a Brussel·les per al nord de de Kosova. No cal dir que aquesta proposta fou totalment desestimada pel govern i no va tenir més recorregut.
Políticament, a la Vall de Presevo hi ha diversos partits albanesos, però el denominador comú que tenen és que no responen a principis ideològics clars, que els ubiqui més a la dreta o més a l’esquerra, sinó que més aviat responen a interessos personals.
La personalitat política més influent de la Vall de Presevo ha estat Riza Halimi, que ha estat el líder polític més prominent de la zona. És el lider del Partit d’Acció Democràtica, i ha estat diputat en el parlament serbi. En les darreres eleccions sèrbies, tots els partits albanesos es van sumar a la decisió de la major part de l’oposició de boicotejar el comicis, tret d’un partit, precisament el seu. En les últimes eleccions, aquest partit va obtenir tres diputats en el parlament serbi (més que mai), un dels quals és Shaip Kamberi, alcalde Bujanovac.
Totes les minories de Sèrbia tenen un Consell Nacional que té com a objectiu la defensa dels drets nacionals d’aquests col·lectius nacionals, sobretot pel que fa a cultura, llengua, no-discriminació… Ara bé, si consultem la pàgina del Ministeri d’Administració Pública de Sèrbia, és molt aclaridor què diu sobre el conjunt de les minories i, en concret, sobre l’albanesa, totalment menystinguda:
” According to the 2011 census, national minorities constitute about 13% of the population of the Republic of Serbia. The most numerous national minorities are Hungarians (most numerous in the Region of Vojvodina), followed by Roma (Region of Southern and Eastern Serbia and the Region of Vojvodina) and Bosniaks (mostly in the Region of Šumadija and Western Serbia). There is also a significant number of Slovaks – 52,750, Croats – 57,900, Montenegrins 38,527, Vlachs – 35,330, Romanians – 29,332, Macedonians – 22.755, while the following minorities have numbers under 20,000: Bulgarians, Ruthenians, Bunjevci; a few thousand – Germans, Slovenians, Albanians, Ukrainians, and a few hundred – Poles, Ashkali and Greeks.”
Font: http://mc.rs/fotografija-predstavljanje-godisnjeg-izvestaja-primena-tranzicionih-zakona-u-srbiji-2009-img-7.1966.html?photoId=15022
Des de fa uns anys, des de Kosova s’ha condemnat la política que ha dut a terme el govern serbi d’intentar desnaturalitzar la zona.
Abans hem esmentat les dades demogràfiques de la Vall. Les dades que hem aportat abans són del 2002. L’any 2011 es va fer un altre cens, però va ser boicotejat, com a protesta per la població albanesa, motiu pel qual les dades del cens no representen la realitat de la zona.
Un exemple de tot això és la denúncia que les autoritats sèrbies estan eliminant albanesos del registre civil, sobretot a Medvedja. Això es fa aprofitant la Llei de Residència dels Ciutadans. D’aquesta manera, desactiven de manera efectiva les adreces permanents dels albanesos, convertint-los així en apàtrides. Això fa que no poden renovar els seus documents d’identitat, passaport, accedir a serveis mèdics, registrar un cotxe, vendre o comprar propietats…
No fa gaires dies l’alcalde de Presevo, Shqiprim Arifi, afirmà que la majoria d’albanesos són favorables a la unficació amb Kosova, tot i que va emfasitzar que per fer això cal que es compleixin determinades condicions, com que no es divideixin les municipalitats de majoria albanesa. En aquest cas, totes tres haurien de passar conjuntament a Kosova, o bé romandre totes tres a Sèrbia. També, per a ell, és condició indispensable que hi hagi l’acord tant de Brussel·les com de Washington.
Riza Halimi també va comentar fa poc que la unitat amb Kosova és una ambició comuna de tots els albanesos de la zona, tot i que insisiteix que per avançar en aquesta línia, que implica l’intercanvi de territoris, cal el suport de tot el parlament kosovar. i com que això no passa, es mostra escèptic sobre el fet que es pugui dur a terme.
L’alcalde de Bujanovac, Shaip Kamberi, insisteix que aquesta voluntat d’integrar-se a Kosova ja va quedar palesa en el rferèndum que s’hi va fer el març de 1992.
Aquestes declaracions es donen en el marc de les renovades negociacions entre el nou govern de Kosova encapçalat per Abdullah Hoti (de la LDK fundada per Ibrahim Rugova), i el govern serbi. Fins ara, el fruit més destacat d’aqeustes negociacions han estat uns acords, la majoria de tipus econòmic, auspiciats per l’administració Trump, el principal beneficiari dels quals és, sorprenentment, Israel (que aconsegueix que Belgrad traslladi l’ambaixada a Jerusalem, i també Prístina, a canvi del seu reconeixement).
Aquestes actuacions sembla que tenen més a veure amb els interessos electoralistes de Trump, i la sensació és que l’administració kosovar va a remolc dels interessos nord-americans, en un context on probablement Sèrbia faci molt poques, o cap, cessions. És indiscutible que els EUA pretenen tornar a desembarcar als Balcans, una zona en què en els últims anys estats com Rússia i sobretot la Xina i Turquia han guanyat un pes específic extraordinari.
Balcània 
