Las aguas tranquilas del una, de Faruk Sehic: retalls de memòria de la Bòsnia dels últims trenta anys

Las aguas tranquilas del una és una mena de diari personal, d’enfilall de records, escrits amb una captivadora prosa poètica, que abasten des de la infantesa fins a l’edat adulta de l’autor i, sí, hi són presents, molt presents, tots els fets de la guerra de Bòsnia. És evident el contrast entre una infantesa que s’entreveu feliç i un present gens falaguer, corcat sovint pels records.

En la primera etapa, la de la infantesa, la natura hi juga un paper fonamental. Un riu preciós emmarca tots els seus records -reals o imaginats-, i també la fauna, la flora, el pas de les estacions en un poble on semblava que convivien en harmonia les tres “religions”. Era l’època en què el poble era conegut com a Petit París, ple a vessar de fàbriques, botigues, bars, vegetació i una gernació de persones que gaudien dels feliços anys vuitanta.

Faruk Sehic va néixer l’any 1970 a Bihac, al nord-oest de Bòsnia, a tocar pràcticament de Croàcia. Va créixer a Bosanska Krupa quan encara era viva la Iugoslàvia de Tito. Quan era jove, i estudiava veterinària a Zagreb, va esclatar la guerra a Bòsnia. Tenia tan sols vint-i-dos anys, i no va dubtar a allistar-se a l’Armija, l’exèrcit de Bòsnia i Hercegovina. Tal com diu en el llibre, va agafar el destí en les seves mans i no va esperar que ningú li truqués a la porta i que el tragués del llit somnolent.

La guerra, que va començar l’any 1992 -l’any zero segons Sehic- va comportar que el món que coneixia s’ensorrés i que s’aprengués a odiar, i que l’únic objectiu fos, senzillament, sobreviure. Tot i que no hi ha gaires escenes bèl·liques, n’hi ha de particularment esborronadores, com per exemple quan una dona sèrbia és executada, o quan ens narra com sabien que alguns presoners eren torturats. Tot plegat, ruïnes, en tota l’amplitud del terme, pertot arreu.

Per sobre de tot, però, aquest volum és un exquisit text que no us deixarà indiferents.

Sehic va publicar el seu primer llibre de poemes l’any 2000 i el 2004 el seu primer recull de narracions. L’any 2011 va publicar aquesta mena de memòries, amb le qual va guanyar el premi Mesa Selimovic, un dels més prestigiosos en serbocroat. A hores d’ara, Sehic és un dels autors més interessants d’aquesta literatura.

La versió en castellà ha estat editada per La Huerta Grande i la traducció ha anat a càrrec de Miguel Rodriguez Andreu.

El títol original en serbocroat és Knjiga o Uni.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s