Carles Puigdemont i el cap de govern de Kosova, Ramush Haradinaj, dos dels cinc “fugitius” geopolítics més buscat del món, segons la revista Time

Aquest 30 de gener, la pàgina web de la revista nord-americana Time va publicar un article sobre els que considera els cinc “fugitius” geopolítics més buscats del món, segons la seva opinió. 

Encapçala la llista el president de la República Catalana, Carles Puigdemont, cosa que demostra l’enorme ressò internacional del conflicte de Catalunya amb l’Esta espanyol . En aquesta llista també hi és present al cap de govern de Kosova, Ramush Haradinaj. Haradinaj és el nou cap de govern de Kosova des del setembre de l’any passat,  després de les eleccions que havien tingut  lloc tres mesos abans, en un govern format per una coalició de quatre partits.

Haradinaj va ser detingut per les autoritats franceses l’any passat, a principis de gener, a requeriment de les autoritats judicials sèrbies que en demanaven l’extradició. Després de diversos ajornaments, Haradinaj no va ser finalment extradit, tot i que va haver d’esperar quatre mesos, retingut, a França, i va poder tornar a Kosova.

Haradinaj, excomandant de l’UÇK (Exèrcit d’Alliberament de Kosova) és considerat per les autoritats sèrbies com un criminal de guerra, per les seves actuacions durant el conflicte bèl·lic que va tenir lloc en aquell país entre 1998 i 1999. Ja havia estat detingut, per aquests fets, dues vegades, i jutjat pel Tribunal de l’Haia. De les acusacions que se li havien fet, crims de guerra contra població sèrbia, albanesa i rom de Kosova durant la guerra va ser-ne absolt.  Les autoritats sèrbies argumentaven , i argumenten, que hi ha noves proves que l’incriminen, motiu pel qual insisteixen que Haradinaj sigui extradit, per tal que pugui ser jutjat una altra vegada.

Posteriorment, en les eleccions que van tenir lloc per triar un nou parlament, la coalició en la qual s’integrava el seu partit (Aliança pel Futur de Kosova, (AAK) va ser la força més votada. A resultes d’això va ser nomenat cap de govern, càrrec que exerceix des de llavors. Haradinaj ja havia estat primer ministre de Kosova ara fa més de deu anys.

A la llista també hi figuren Julien Assange, Fetullah Gulen -la bèstia negra de les autoritats turques- i Mikheil Saakashvili, expresident de Geòrgia  i exgovernador d’Odessa, a Ucraïna.

Podeu llegir l’article de Time en el següent enllaç:

The 5 Most Wanted Geopolitical Fugitives of 2018

Anuncis

Els conservadors macedonis intenten bloquejar l’aprovació definitiva de la nova Llei de Llengües, que fa oficial l’albanès a tot l’estat

Els conservadors nacionalistes del VMRO-DPMNE es mantenen ferms en els seus intents d’evitar l’aprovació definitiva de la nova Llei de Llengües. Després de la negativa del president del país, Gjorge Ivanov, de signar la llei, un cop aprovada pel parlament, la llei havia de tornar a la cambra legislativa per tal que se’n faci una nova votació definitiva. En cas que la votació sigui favorable, cosa lògica tenint en compte l’aritmètica parlamentària, serà finalment promulgada i publicada, amb la qual cosa entrarà en vigor.

Ara bé, l’última estratègia utilitzada pels conservadors ha estat la de presentar un nombre rècord d’esmentes, concretament 35.569, cosa que fa, literalment, molt difícil una ràpida discussió i votació, que era l’objectiu dels partits governamentals. Des del VMRO-DPMNE es continua afirmant que aquesta llei és contrària a la constitució, que atempta contra la unitat del país i que és discriminatòria per al conjunt de les minories de Macedònia. Segons ells, la seva proposta és aturar el procés d’aprovació de la llei i iniciar un debat que impliqui tota la societat, per tal d’arribar a un consens.

Cal dir que aquesta formació política no va ser present en el parlament en el moment que es va votrar per primera vegada, en el marc d’una campanya de boicot al govern, per aquest tema i per altres qüestions com la negociació amb Grècia sobre el nom del país, o l’acord de bon veïnatge amb Bulgària.

El president de Macedònia veta la nova Llei de Llengües, que oficialitza l’albanès a tot el país

Ara fa tot just una setmana anunciàvem que el parlament macedoni havia votat una nova Llei de Llengües, un dels compromisos del nou govern en el moment d’iniciar la nova legislatura. Divendres passat, però, també comentàvem que el procés per oficialitzar la llengua albanesa a tot Macedònia podia patir encara alguns entrebancs.

Aquests temors s’han materialitzat aquest mateix dimecres, quan el president de l’estat, Gjorge Ivanov, es va negar a signar la llei aprovada la setmana passada. La seva signatura era imprescindible perquè pogués entrar en vigor. De tota manera, aquesta negativa no l’aturarà. Tal com informàvem divendres, ara la llei torna una altra vegada al parlament on serà sotmesa una nova votació, i ben segur que tindrà els mateixos suports, seixanta-nou diputats favorables sobre un total de 120 de què es compon el parlament macedoni, que en permetrà l’aplicació.

El fet que Ivanov no l’hagi volgut signar no és cap sorpresa. Quan s’estava negociant la formació del nou govern del país, va donar suport a les mobilitzacions que hi hagué arreu de l’estat, que tenien com a lema “No al bilingüisme”. Cal recordar, a més, que Ivanov està vinculat al conservador i nacionalista VMRO-DPMNE, actualment a l’oposició i en procés de reconstrucció després de perdre la major part de les seves quotes de poder. Aquest partit s’ha oposat, i s’oposa, frontalment a aquesta llei, fins al punt que no va ser ni tan sols present en el moment de la votació, l’11 de gener passat.

Ivanov, durant el discurs de cap d’any, ja va alertar del perill de l’aprovació d’aquesta llei de llengües pel que pot implicar, segons ell, de trencament del país -el que en diuen els conservadors nacionalistes de federalització, delpaís- i també pel fet que, considera, és clarament discriminatòria per a les altres minories del país. Ivanov també ha argumentat que la llei s’ha aprovat apressadament sense prou debat públic ni sense debat científic.

Un cop torni al parlament i sigui votada, podrà entrar ja en vigor, independentment del parer i l’actitud del president. Als contraris a aquesta legislació només els quedarà l’opció de recórer al Tribunal Constitucional, que serà qui en tindrà l’última paraula.

El govern macedoni, per la seva banda, ha lamentat aquesta decisió i ha reiterat que està plenament d’acord amb la constitució del país. Insisteix, a més, que no qüestiona el caràcter unitari de l’estat. Fins i tot es desprèn de les seves declaracions que continua considerant el macedoni com l’única llengua oficial del país, i que el que es fa amb aquesta legislació és garantir els drets de les minories

Tensió entre Romania i Hongria per les demandes d’autonomia de la minoria hongaresa

El passat 9 de gener es va fer pública una declaració de tres formacions polítiques de la minoria hongaresa de Romania en què defensaven propostes de caire autonomista per als territoris on viuen. L’allau de reaccions a Romania va ser molt gran, en contra d’aquestes demandes, tant per part del govern com dels tres principals partits de l’oposició.

Les declaracions més dures i escandaloses van arribar, precisament, de part del cap de govern, Mihai Tudose, poc abans de la seva dimissió. Va afirmar, en unes declaracions fetes a Realitatea TV, que la bandera del Szekerland mai no onejaria en les institucions, i que en cas que ho fes seria al costat dels que feien la proposta d’autonomia. Poc abans ja havia anunciat, en un to més moderat, que aquestes propostes eren absolutament inviables i que entraven en contradicció amb la Constitució de Romania, que consagra la unitat i indivisibilitat del país.

Aquestes declaracions van ser valorades, lògicament, com una auntèntica amenaça per les formacions politques hongareses de Romania. El president de l’executiva de la UDMR/RMDSZ, el principal partit de la minoria hongaresa, Bálint Porcsalmi va titllar Tudose de primitiu i medieval. Va afirmar que entenia que es pot no estar d’acord amb una proposta política, però que en cap cas es pot enviar a la força als oponents polítics. Mikó Emre i Erika Benkö, defensors dels drets de les minories, també han manifestat la seva preocupació per aquestes amenaces, que creueun que tenen clares intencions intimidatòries.

A Hongria, per la seva banda, com a reacció a aquestes declaracions, el govern va convocar l’ambaixador romanès, Marius Lazurca, per tal de demanar-li explicacions. El ministre hongarès d’Afers Estrangers, Péter Szijjártó, va ser molt contundent i va demanar que les declaracions de Tudose fossin retirades. D’altra banda, diversos membres de l’organització Moviment Jove dels 64 Comtats van penjar, dilluns mateix, una bandera del Szeklerland a la seu de l’ambaixada romanesa a Budapest. Aquesta acció ha estat molt durament criticada per les autoritats romaneses, per boca del ministre d’Afers Estrangers, Teodor Melescanu, que ha condemnat especialment cap tipus de vel·leitat revisionista pel que fa als traçats fronterers.

 

Nova crisi política a Romania

Aquest dilluns a la tarda, el cap de govern romanès, Mihai Tudose, va anunciar la seva dimissió. Aquesta és la segona dimssió a Romania d’un cap de govern en poc més de sis mesos, cosa que demostra la crisi política que viu el país i, sobretot, tal com va passar també en el cas de Sorin Grindeanu, ara fa tot just mig any, la lluita pel poder en el si del principal partit del país, el Partit Socialdemòcrata.

El que és evident és que la governabilitat del país no perilla. Els diferents governs que s’han format s’han basat en una coalició entre els PSD i els liberals d’ALDE, que han ostentat, aquests últims, algunes de les carteres més emblemàtiques i de més pes. Aquests governs s’han fonamentat en una sòlida majoria parlamentària, que no ha canviat. Des d’ALDE ja s’ha anunciat que donaran suport a la proposta de cap de govern dels socialdemòcrates.

Grindeanu, quan va perdre el suport del partit va intentar articular una alternativa i va cercar fórmules per tal d’intentar mantenir-se en el poder. Infructuoses, però n’hi hagué. Ara, Tudose ni tan sols ho ha intentat.

Tudose va anunciar la dimssió en una reunió del Comitè Executiu Nacional del partit, quan era més que evident que la majoria de membres d’aquest organisme eren partidaris de retirar-li la confiança. Els problemes entre Tudose i el partit es van fer evidents a partir del mes d’octubre passat, quan va demanar canvis en l’equip de govern, que afectaven la figura de Sevil Shhaideh, estreta col·laboradora de Liviu Dragnea, autèntic patriarca del partit. La crisi s’aprofundí a finals d’any, quan Tudose va insistir a reduir el nombre de ministeris, cosa que va ser vista com l’intent de soscavar una altra vegada la influència de Dragnea. L’última crisi va esclatar arran dels desacords amb la ministra de l’Interior, Carmen Dan sobre la destitució del cap de la policia. Tudose s’hi va negar i va argumentar que eren fruit d’una campanya contra la seva autoritat.

El pas següent a la dimissió era la proposta, per part dels socialdemòcrates, d’un nova candidatura a ocupar el càrrec. Sonaven diversos noms, com el dels ministres Stanescu, Fifor o l’alcaldessa de Bucarest, Gabriela Firea. Finalment la persona triada va ser, dimarts mateix, Viorica Dancila, eurodiputada -i principal cap visible d’aquesta formació en el parlament europeu-. Dancila és considera com a molt propera a Dragnea (és fins i tot originària del mateix comtat). Dancila ja ha anunciat que el seu projecte és tirar endavant el programa de govern ja aprovat, i que no pensa fer canvis en les línies polítiques fonamentals. La seva candidatura va ser aprovada gairebé per unanimitat -tan sols una abstenció- pel Comitè Executiu Nacional del partit.

No és la primera vegada que els PSD proposa una dona per ocupar el càrrec -que seria la primera que l’ostentaria-. Quan els socialdemòcrates es van imposar en les darreres sleccions ja van proposar el nom de Shhaideh. El president del país, el liberal opositor Klaus Iohannis, s’hi va negar, ja que la va considerar massa propera a Dragnea. Va ser llavors quan es va proposar el nom de Grindeanu.

Ara, Iohannis tenia la potestat d’acceptar o no aquesta proposta. Finalment, ahir a la tarda va acceptar-la. En cas que no l’hagués acceptat es podria haver encetat una profunda crisi política de conseqüències poc previsibles. Fins ahir, el que havia fet era nomenar l’actual ministre de Defensa, Mihai Fifor, com a president interí, càrrec que pot ostentar tan sols durant un període de quaranta-cinc dies. Ara només cal que el parlament voti la candidatura de Dancila, que ben segur aconseguirà els suports necessaris.

D’altra banda, els partits opositors -el Partit Nacional Liberal, la Unió per la Salvació de Romania i el Partit del Moviment del Poble- han fet saber que la seva opció preferida és la convocatòria d’unes noves eleccions, cosa que evidentment ha estat desacartada pels dos partits que formen part de la coalició governamental. Dels tres partits opositors, el que ha mantingut una actitud mès tèbia ha estat, probablement, el PMP de l’expresidendt Traian Basescu, que va arribar a proposar de donar suport al govern en cas que creés un ministeri que tingués com a objectiu aconseguir la reunificació de Romania i Moldàvia. Cal recordar que estem en el context de la celebració dels cent anys de la nova Romania, posterior a la Primera Guerra Mundial, en què Moldàvia i Romania van estar sota el paraigua del mateix estat.

Al marge dels posicionaments dels diversos partits polítics, el país ha viscut tot un seguit de mobilitzacions contra el govern, que s’han repetit des de principis de l’any passat, per tal de denunciar canvis legislatius que d’una forma o altra afavoreixen la corrupció i la impunitat dels càrredcs electes que n’estan acusats. No fa gaires dies encara diverses ciutats romaneses van ser escenari de manifestacions i concentracions. Dues de les organitzacions (Coruptia Ucide -la Corrupció mata- i Rezistenta) que han estat impulsant mobilitzacions contra la reforma del codi penal i contra la nova llei de Justícia ja han manifestat el seu desacord i disgust per la decisió del president Iohannis. En uns termes semblants s’han expressat els partits opositors.

 

L’albanès es converteix en llengua oficial a tot Macedònia

Aquest dijous passat, 10 de gener, el parlament macedoni va aprovar per majoria que l’albanès es convertís en llengua oficial a tot el país. A la votació final, 69 diputats van votar-hi a favor. El parlament macedoni té un total de 120 diputats, cosa que fa amb aquest suport ja n’hi hagi  prou per aprovar-ho. L’oposició, la coalició liderada pels conservadors nacionalistes del VMRO-DPMNE, va boicotejar la votació i es van absentar del parlament.

Van votar a favor d’aquest reconeixement oficial els 49 diputats vinculats als socialdemòcrates (SDSM) i el vint diputats dels partits albanesos (10 de la Unió Democràtica per la Integració -BDI-, els 5 de BESA, els 3 d’Aliança pels Albanesos i els 2 del Partit Democràtic dels Albanesos). Per al cap de govern, el socialdemòcrata Zoran Zaev, aquesta aprovació és una molt bona notícia, ja que aferma Macedònia com un estat per a tothom, independentment de quin sigui l’origen ètnic. Els partits albanesos tambés es mostren satisfets, tot i que en alguns casos amb alguns matisos. Aquesta reforma legal era un punt irrenunciable per tal de donar suport als socialdemòcrates per formar govern. Més d’una vegada, alguns dirigents d’aquests partits han manifestat el seu malestar perquè no es tirava endavant, mesos després d’haver-se format el govern. En aquest senitt, destaca l’actiud de Zijadin Sela (d’Aliança pels Albanesos) que ha reiterat la possibilitat de no donar més suport al govern en cas que no s’aprovés. D’altra banda, des de BESA es qüestiona que sigui una veritable oficialitat de l’albanès a tot el país, sinó que es valora més aviat com una millora de la situació legal de la llengua. Des del principal partit albanès (BDI), en canvi, es valora de manera molt més positiva.

Les autoritats albaneses, el president d’Albània, Ilir Meta, i el cap de govern, Edi Rama, també han mostrat la seva satisfacció. Han manisfestat, a més, que una mesura d’aquest tipus ajudarà a millorar les relacions entre ambdós estats.

La reacció de l’oposició, en canvi, no ha anat precisament en aquesta línia. Ho demostra perfectament el fet que fos fora de l’hemicicle en el moment de la votació. Des del VMRO-DPMNE es considera un immens error aquesta reforma legal. A més, alerta que és discriminatòria pel que fa als drets de les altres minories del país. Continua valorant, també, que pot ser l’inci d’un procés de federalització del país, cosa que Zaev nega de manera categòrica.

El VMRO-DPMNE va impulsar a principis de l’any passat intenses campanyes contra el que en deien imposició del bilingüísme. De fet, van esperonar manifestacions en totes les ciutats del país, amb el lema de No al Bilingüisme, que es van perllongar durant dos mesos. A més, cal tenir en compte que la tensió d’aquest partit amb el govern és important, també, pel fet que hi ha prop d’una trentena de persones detingudes arran dels fets que es van produir el mes d’abril de l’any passat, quan diversos manifestants van assaltar el parlament macedoni. Entre els detinguts hi ha alguns membres del partit. Tot això ha fet pujar una altra vegada, de manera important, la tensió política al país.

El fet que el parlament hagi aprovat la llei no vol dir, però, que entri immediatament en vigor. Ara cal que el president del país, Georgje Ivanov la signi. En cas que no ho faci, la llei haurà de tornar al parlament, on s’haurà de tornar a votar. No és fins llavors que entrarà defitnitivament en vigor. Aquesta possiblitat és bastant real. Cal tenir en compte que Ivanov s’hi ha oposat nombroses vegades. En el darrer discurs de Cap d’Any ja va manifestar la seva preocupació pel fet que aquesta normativa finalment pogués tirar endavant. Per tant, que no la signi és més que probable. A més, Ivanov va donar suport, de manera més o menys oberta, a les mobiltizacions de l’any passat contra le bilingüisme.

Aquesta llei representa una clara millora per a l’estatus legal de la llengua albanesa. Fins ara, l’albanès només era oficial en aquelles municipalitats on hi havia un mínim d’un 20% d’albanesos. L’estat, els municipis i totes les estructures que en depenen l’hauran, ara, d’utilitzar. Afectarà pàgines webs oficials, bitllets, monedes…

Declaració conjunta a favor de l’autonomia dels partits hongaresos de Romania

La qüestió hongaresa ha tingut, i té, un pes molt important en la política romanesa. De fet, el principal partit de la minoria hongaresa del país, la Unió Democràtica dels Hongaresos de Romania (RMDSZ), hi juga un paper clau. Durant els últims vint-i-cinc anys ha fet moltes vegades de partit frontissa, i a hores d’ara, amb els seus trenta diputats, són també decisius. No formen part de l’equip de govern, però li dona suport externament.

Més enllà del joc estrictament parlamentari, però, les reivindicacions de la minoria hongaresa s’han fet sentir repetidament. Ara, sembla que es vol fer un pas més i es pretén anar més enllà. Un exemple d’això és el que va succeir el passat 8 de gener, quan tres formacions hongareses van decidir tirar endavant una campanya per tal d’aconseguir diversos graus d’autonomia a Transsilvània.

Els partits que van signar la declaració conjunta, a la ciutat transsilvana de Cluj, són la Unió Democràtica, abans esmentada, i dos partits menors, el Partit Popular dels Hongaresos de Transsilvània i el Partit Cívic Hongarès.

Aquesta declaració s’emmarca en un moment en què és propera la commemoració del centenari de la creació de la Romania moderna, després de la Primera Guerra Mundial i de l’ensulsiada de l’Imperi Austrohongarès, quan Transsilvània, el Banat i Moldàvia van ser incorporades a Romania, de manera que es va constituir l’estat romanès més extens de la història.

La delcaració, en primer lloc, constata que s’ha aconseguit mantenir la identitat hongaresa i el patrimoni cultural en els últims cent anys, malgrat la política assimilacionista de la majoria dels governs romeensos. Tot i això assegura -és cert- que aquesta comunitat ha perdut pes demogràfic, tant en termes absoluts com proporcionals. Consideren, per tant, que l’única manera de continuar mantenint i preservant la identiat pròpia és aconseguir l’auotnmomia, que també ha de beneficiar la majoria romanesa.

Segons la declaració es fan propostes en tres línies diferents, amb tres tres tipus d’autonomia: territorial, administrativa i cultural.

Destaca particularment la demanda d’autonomia regional per al territori conegut tradicionalment com Szeklerland, que inlcou els comtats de Harghita (on són el 85%), Covasna (74%) i part del de Mures (38%), on els hongaresos  són clarament majoritaris. En aquest sentit reclamen poders legislatius, executius i competències en l’àmbit de l’ensenyament, mitjans de comunicació, economia i administració pública.

També es demana l’estatus de regió bilingüe per a la zona del Partium, comtats de Bihor (25%), Satu Mare (35%) i Salaj (23%), on viu un percentatge molt important d’hongaresos.

Finalment, la demanda d’autonomia cultural va adreçada a tots els hongaresos de Transsilvània, que ha de permetre garantir els drets lingüístics i culturals dels hongaresos en aquelles zones on són numèricament minoritaris, i que viuen, de vegades, en comunitats disperses.

Segons el cens de 2011, el 6,5% de la població de Romania és hongaresa (1.227.623), d’un total de 21. 121.641. En el cens de 1930, el nombre d’hongaresos era d’1.426.000, el 7,9% de la població total.   

Kelemen Humor, líder dela UDMR, ha insisit que les seves propostes no  van, en cap sentit, en la línia de trencar la unitat del país, sinó que tan sols tenen l’objectiu de preservar la identitat dels hongaresos de Romania i contribuir al desenvolupament del conjunt de la societat romanesa. Això ho afirma en el seu perfil de facebook, on també rebutja la secessió i insisteix que aquests objectius no van contra els drets dels romanesos.

El prinicpal líder dels socialdemòcrates romanesos, Liviu Dragnea, ja ha comunicat, segons l’agèencia TASS, que aquestes demandes són inacceptables i que no es poden negociar.

En el següent enllaç podreu accedir a la declaració conjunta:

Rezoluția comună a organizațiilor politice maghiare din Transilvania privind alinierea conceptelor de autonomie, la 25 de ani de la Declarația de la Cluj-Napoca

La República Serpska commemora una altra vegada la festa de l’entitat enmig de la polèmica

Aquest 9 de gener passat , les autoritats de la República Serpska han commemorat la festa nacional d’aquesta entitat, malgrat que les autoritats judicials bosnianes l’han considerat com a anticonstitucional.

Tal com es va fer l’any passat, es van organitzar tot d’actes públics que es pretenien massius. El centre de la celebració va ser la capital de l’entitat, Banja Luka, ciutat on es va fer una gran marxa. Hi van desfilar, policies, veterans de guerra, bombers, estudiants i, fins i tot, associacions de caçadors. Segons les dades oficials, en aquesta desfilada hi particiapren entre  1.800 i dues mil persones, entre les quals set-cents policies.

Un dels moments més esperats era el del discurs del president de l’entitat, Milorad Dodik. Habitualment, les seves declaracions acostumen a crear polèmica, ja que d’una forma o altra sempre apel·l·a a la possibilitat de tirar endavant un procés d’autodeterminació. Es va mantenir, tal com es preveia, en la línia habitual, i va exigir més autonomia per a l’entitat, i també va referir-se a la idea de fer un referèndum d’independència si aquestes demandes no eren acomplertes. Va afirmar que el poble serbi té dos estats i que és una legítima aspiració que només en tingui un.

Un altre aspecte que centrava l’atenció era saber quines personalitats de Sèrbia serien presents a l’acte i si hi hauria representants de l’estranger, tal com va passar ara fa un any.

Pel que fa a les autoritats sèrbies, tal com era d’esperar, ni el president, Aleksandar Vucic ni la cap de govern, Ana Brnabic, ni el ministre d’Afers Estrangers, Ivica Dacic, no hi van ser presents. Vucic havia afirmat abans de l’acte, però, que Sèrbia sempre estarà al costat de la República Serpska. Com a representants del govern hi eren Nebojsa Stefanovic, ministre de l’Interior, i Aleksander Vulin, ministre de Defensa.

Va ser molt destacada, però, la particiapció del’expresident serbi, Tomislav Nikolic -del mateix partit, i antecessor, que el presdient Vucic-, que va donar total suport a Dodik, i va arribar a afirmar que, de tot cor, desitjava la independència de la República Serpska. El pretendent al tron de Sèrbia, Alexandre Karadjordjevic també hi feu acte de presència.

De l’estranger, la representació va ser escassa. Destaca l’ambaixador rus a Bòsnia i Hercegovina, Peter Ivantsov, i Anatoli Bibilov, president d’Ossètia del Sud, un estat independent -tot i que pràcticament sense cap reconeixment internancional- que va trencar amb Geòrgia l’any 1991. Geòrgia ja ha fet arribar la seva queixa formal a les autoritats bosnianes per la presència de Bibilov en aquest acte. També hi hagué una representació del’ultradretà Partit de la Llibertat, d’Àustria. Aquest any no es desplaçà a Banja Luka cap membre del Front Nacional francès, tal com sí que van fer l’any passat.

La polèmica entorn de la festa

Aquesta festa pretén commemorar la proclamació de la República del Poble Serbi, el 9 de gener de 1992, poc abans d’esclatar la guerra que va assolar tot el país. Més endavant, el nom de la república va ser canviat i es va adoptar el de República Serpska, terme que va esdevenir oficial després dels acords de Dayton (1995). Aquesta data també coincideix amb un dia molt assenyalat i important del calendari religiós ortodox, Sant Sava (Sant Esteve).

Per als contraris a aquesta celebració, aquest dia representa l’exaltació d’un estat ètnic exclusivament serbi i, per tant, discriminatori per a la resta de grups. Argumenten que la República serpska es fonamenta en la neteja ètnica perpetrada en aquest territori, i que aquesta festa l’únic que fa és legitimar-la. Per als defensors d’un concepte de Bòsnia no basat en criteris ètnics, aquesta data entra en clara contradicció amb el seus principis. En aquesta línia anava una resolució de la Cort constitucional bosniana que l’anul·lava.

El llaç blau per l’autonomia de Transsilvània

El Llaç blau per l’autonomia de Transilvània pretén ser el símbol de la campanya inicada en aquest territori per aconseguir-ne l’autonomia durant aquest 2018. Aquest 2018 es compleix el centenari de la incorporació de Transsilvània a Romania. Els impulsors de la campanya valoren que després de cent anys, la manera d’aconseguir un govern millor i més eficient ha de aprtir de la descentralització del país. Els impulsors de la campanya reivindiquen una Romania moderna, descentralitzada i al servei dels ciutadans, i que els ofereixi una vida digna, independentment de la seva nacionalitat.

A l’entrada de demà, us comentarem amb detall la declaració conjunta, del 8 de gener, dels partits hongaresos per l’autonomia.

Nikola Gruevski dimiteix com a líder del VMRO-DPMNE; s’obre una nova era per als conservadors macedonis?

Aquest 10 de desembre, Nikola Gruevski va anunciar la seva dimissió com a líder del partit conservador macedoni VMRO-DPMNE. La notícia la va donar en el si d’una reunió del comitè central d’aquest partit, i va justificar-ne la decisió per la voluntat d’assumir responsabilitats per la desfeta electoral en les darreres eleccions locals. Tot i això, cal recordar que Gruevski, i tot el partit, va acusar els governants socialdemòcrates d’estar darrere d’un grau frau electoral, malgrat que els observadors internacionals i diverses organitzacions macedònies independents neguessin aquesta teoria.

Gruevski ha dirigit durant anys aquest partit -des del 2002-, però un cop sabuts els resultats d’aquestes eleccions, alguns membres en van demanar públicament la dimissió, de Gruevski, fet que implicava trencar la fèrria disciplina amb què l’ha comandat. Entre aquestes persones hi havia Petar Bogoevski, del sector més centrista i reformista del partit.

Arran d’aquesta dismissió, s’ha acordat que en un congrés extraordinari del partit, el setzè, es triarà un nou líder d’aquesta formació, que tindrà lloc els dies 22 i 23 de desembre d’enguany, a Valandova. Es preveu que hi participin més de 550 delegats. Gruevski, ahir mateix, va afirmar que no volia interferir en l’elecció del nou president del partit i que no faria públiques les seves preferències.

Gruevski ha estat el líder indiscutible d’aquesta formació i ha estat el cap de govern des del 2006, amb uns governs que han estat fortament contestats i marcats per la polèmica, per les acusacions de frau, corrupció i espionatge massiu, que han portat el país al llindar del conflicte civil. El principi del final de la seva carrera va ser la no victòria en les darreres eleccions legislatives, en què, malgrat ser la força més votada, no va aconseguir el suport necessari per tal de poder formar un nou govern. Les darreres eleccions locals van confirmar-ne el declivi, amb una derrota humiliant, que va fer que aquest partit perdés gairebé tot el poder local de què gaudia.

Caldrà veure quin rumb emprendrà la nova presidència del partit, si optarà per mantenir l’enfrontament radical amb el nou govern, tal com s’ha fet aquests darrers mesos, o si bé preferirà arribar a alguna mena d’acords que desbloquegin l’atzucac de la política macedònia.  La decisió és important, en un moment en què sembla que la població ha girat majoritàriament l’esquena a aquesta opció política. L’altra incògnita és saber què farà Gruevski en cas que la línia finalment adoptada sigui més mesurada. Quan Gruevski es va fer amb el poder det partit, l’antic  líder, Georgievski, va acabar marxant-ne i creant la seva pròpia formació.