Congrés fundacional del PUN, partit que pretén reunificar Moldàvia i Romania

En una entrada publicada el 16 de febrer passat ens fèiem ressò de la fundació d’un nou partit polític a Moldàvia que es fixava com a principal objectiu la reunificació de Moldàvia amb Romania. Aquest partit, el Partit de la Unitat Nacional, va fer el seu congrés fundacional el cap de setmana del 24-25 de juny, en què es van establir les bases ideològiques d’aquesta nova formació.

La nova formació va ser impulsada per Anatol Salaru, exministre de Transports i Comunicacions, i exmembre del Partit Liberal, una de les formacions europeistes del país. Salaru va ser nomenat president del partit, i Ana Gutu vicepresidenta primera.

Al congrés hi van asistir -segons fonts del partit- un total de 1.200 delegats, cosa que demostra l’empenta que té i la voluntat d’esdevenir el pol que atregui totes les persones que tenen aquest objectiu com a horitzó.

D’ençà del mes de febrer, quan va ser fundat el partit, s’ha produït la fusió del nucli impulsat per Salaru amb una altra organització, el partit Dreapta (Dreta), liderada per la també exdiputada liberal Ana Gutu, que va fer el congrés fundacional el febrer de 2016. Aquest partit també portava dins el seu ideari, des de la seva creació, els plantejaments unitaristes, i de fet aporta al nou partit bona part de la seva estructura organitzativa i experiència política.

Des del PUN s’afirma que l’actual nació romanesa està formada per dos estats, Romania i Moldàvia. Tot i reconèixer l’existència de minories nacionals a Moldàvia, aquest fet no qüestiona, segons el PUN, el caràcter romanès de Moldàvia. També argumenten que des de l’ocupació tsarista, el 1812, Rússia ha intentat desnacionalitzar Bessaràbia i alterar-ne la composició demogràfica. Asseguren, també, que en el període 1918-1940, en què Moldàvia va formar part de Romania, es van viure els millors moments dels país, tant des del punt de vista econòmic com cultural, que van ser estroncats per l’ocupació soviètica, que va reiniciar la política de desnacionalització de les elits i que va deportar milers de persones.

La nova formació es defineix com a liberal i pretén, primer de tot, treballar per harmonitzar la legislació moldava amb la romanesa i europea per tal que la reunificació no sigui traumàtica. Critiquen la situació de terra de ningú que viu el país, que, segons ells, els condemna a la misèria. Aposten clarament per la integració europea i l’OTAN.

Com a dada molt rellevant, cal destacar la tria de Traian Basescu, expresident de Romania i principal líder del partit romanès PMP, com a president d’honor del partit. Basescu ha reivindicat reiteradament l’opció de la reunificació com un objectiu que s’hauria d’assolir a curt termini. A Basescu també se li va arribar a concedir la nacionalitat moldava, tot i que l’actual president del país, Igor Dodon, li va retirar fa poc. En el congrés, Basescu va afirmar que la unificació implicaria posar punt i final al pacte Ribbentrop-Molotov, que va significar el repartiment de l’Europa oriental entre Hitler i Stalin. A més, el PUN i el PMP han signat un acord de col·laboració.

Igor Dodon, president socialista de Moldàvia, no va trigar gens a reaccionar a les decisions preses en aquest congrés, i es va refermar en la idea de promulgar una llei que prohibeixi campanyes que promoguin la reunificació de tots dos estats o que prevegin la liquidació del caràcter d’estat de Moldàvia.

El PUN és el primer partit que aposta d’una manera oberta i sense complexos per la reunificació de tots dos estats, una opció prou ben vista per una bona part de la població moldava. Ara caldrà veure quin pes aconsegueix en el panorama polític del país.

La població de la Terra continuarà augmentant fins al 2100; els països balcànics i l’Estat espanyol perdran població

El 21 de juny passat, el Departament d’Afers Econòmics i Socials de les Nacions Unides va presentar un informe sobre l’evolució de la població mundial durant tot el segle XXI.

Segons les dades que aporta, actualment viuen a la terra 7.600 milions de persones, i s’espera que l’any 2030 aquesta xifra pujarà fins als 8.600 milions. La tendència al creixement poblacional es mantindrà durant tot el segle, de manera que l’any 2050 serem 9.800 milions i el 2100, 11.200 milions. El creixement demogràfic, doncs, no s’atura tot i la tendència a la baixa de la tassa de natalitat, que sembla que es mantindrà i que fins i tot s’incrementarà. En el període 2000-2005 el nombre de fills per dona a l’Àfrica, on n’hi ha els índexs més elevats, era de 5,2, mentre que a hores d’ara és de 4,7.

Entre els països amb un creixement més important destaca, sobretot, Nigèria, actualment el setè més poblat del món. Es preveu que pugui aribar a ser el tercer més poblat del món l’any 2050. Els altres que més creixen, i creixeran, són l’Índia, la República Democràtica del Congo, Pakistan, Etiòpia, Tanzània, els EUA, Uganda i Indonèsia.

Una dada que crida l’atenció és que 83 països, que representen el 46% de la població mundial,tenen taxes de fertilititat per sota del mínim que garanteix el relleu generacional (aproximadament, 2,1 naixements per dona). En aquest grup hi ha països com la Xina, els EUA, el Brasil, Rússia, Japó, Vietnam, Alemanya, Iran, Tailàndia i Regne Unit. Tot això comportarà un clar envelliment de la població en aquests països, però hem de tenir en compte que cal considerar altres fenòmens, com són els de les migracions que poden compensar, o fins i tot invertir, la tendència. En el conjunt d’Europa, actualment el 25% de la població té mes de 60 anys, xifra que arribarà al 35% el 2050

La població balcànica el 2050

Si analitzem les dades dels països balcànics, el primer que constatem és que globalment perdran força població, tendència, d’altra banda, que ja estem constatant actualment.

Entre els països que perdran un 15% de la població o més hi trobem Bulgària, Croàcia, Moldàvia, Romania i Sèrbia.

Bulgària, que ara té entorn dels set milions d’habitants en tindrà 5.400.000 el 2050; Croàcia passarà de quatre milions a 3.400.000 ; Romania passarà dels actuals 19.600.000 a 16.400.000 ; Sèrbia, dels 8.700.000 als 7.400.000 ; Moldàvia, de quatre milions a 3.200.000. Bòsnia, per la seva banda, mantindrà la població, al voltant dels 3.500.000 ; Montenegro passarà de 629.000 a 558.000 i Macedònia, de 2.100.000 a 1.900.000.

Albània, per la seva banda, passarà dels 2.923.000 actuals a 2.664.000, també el 2050. Ara fa pocs dies l’agència d’estadística albanesa va anunciar aquest any la població albanesa havia crescut en termes absoluts en un miler d’habitants. És la primera vegada que la població augmenta en aquest país des de la’ny 2000! No hi ha dades de Kosova, pel fet que és un estat no admès en el si de les Nacions Unides.

Si ens fixem en els pronòstics de cara a l’any 2100, els números són encara més xocants: la població prevista a Bulgària és tan sols de 3.850.000, 1.953.000 a Moldàvia, 12.082.000 a Romania, 1.657.000 a Albània, 2.217.000 a Bòsnia i Hercegovina, 2.518.000 a Croàcia, 449.000 a Montenegro, 5.464.000 a Sèrbia, 1.662.000 a Eslovènia i 1.467.000 a Macedònia.

No cal dir que gairebé tots els mitjans d’informació dels països balcàncis s’han fet ressò d’aquesta notícia, i, en general, amb un to molt apocalítpic.

Evidentment aquestes projeccions de cara al 2100 s’han de prendre amb moltes precaucions, perquè hi ha variables que ara ben segur que no podem preveure, però és evident que el canvi demogràfic és més que evident. Probablment sigui una bona nóticia, sobretot de cara a la salut del planeta, però el més important és saber gestionar aquests canvis amb intel·ligència.

Pel que fa a l’Estat espanyol, les dades de l’informe apunten en una direcció similar, no tan acusada. Es calcula que l’any 2050 tindrà 44.395.000 habitants, mentre que el 2100 n’hi haurà 36.780.000. Quant a l’Estat francès, 69.648.000 (cinc milions més que ara) el 2050 i 72.440.000 el 2.100. P er tant, no invertirà la tendència actual. Andorra es mantindrà amb uns números similars el 2050 i baixarà fins a 66.000 el 2100. Finalment, Itàlia, en tindrà 56.872.000 el 2050, tres milions menys que ara, i 47.819.000 el 2100.

Podeu accedir a totes les dades en el següent enllaç:

Total population

Pel que fa a la notícia publicada per Nacions Unides, que és d’on he extret la informació,  hi podeu accedir pel següent enllaç:

World population projected to reach 9.8 billion in 2050, and 11.2 billion in 2100

 

Nova crisi política a Moldàvia

Moldàvia torna a entrar, en cas que n’hagués sortit, en una nova crisi política. Dissabte passat, un dels dos partits que formava part de la coalició governamental, el Partit Liberal, va decidir abandonar el govern. La decisió va ser presa arran de la detenció de Dorin Chirtoaca, alcalde de la capital del país, Chisinau, i alhora vicepresident del partit. Aquesta detenció no va ser l’única. També va ser detingut un altre militant molt destacat del partit, Iurie Chirinciuc, que fins ara era ministre de Transports.

La figura de Chirtoaca té un gran pes en el si del partit. Feia deu anys que era alcalde de la capital. Va ser posat sota arrest dociciliari i se l’acusa de delictes relacionats amb corrupció i suborns A Chirinciuc, per la seva banda, se l’acusa de diferents irregularitats en l’ajudicació d’obres.

El principal dirigent del partit, Mihai Ghimpu, va afirmar en roda de premsa que aquestes actuacions tenien una clara finalitat política, i va acusar directament el president del país, el socialista Igor Dodon, d’estar-hi al darrere, al qual acusa a més de fer el paper de defensa dels interessos de Rússia a Moldàvia. Deixen el càrrec el viceprimer ministre, Gheorghe Brega, el ministre de Medi Ambient, Valeriu Munteanu, la ministra d’Educació, Corina Fusu, a més de Chirinciuc. A més de deixar el càrrec han alertat que faran obertament d’oposició.

Uns dies abans, Mihai Ghimpu havia anunciat que el seu partit, iniciaria una recollida de signatures per tal de demanar la dimissió del president del país, Igor Dodon. L’acusen de dur a terme accions que perjudiquen clarament el país i de violar la constitució, particularment pel que fa a la qüestió Transnínstria -ja que va felicitar el guanyador de les eleccions que van tenir lloc en aquell territori- o l’assistència a la desfilada militar del Dia de la Victòria, a Moscou, al costat de Vladímir Putin.

Ara, el principal partit del govern, el Partit Democràtic ha de decidir si intenta aconseguir una nova majoria parlamentària, tasca ben difícil. El cap de govern, Pavel Filip, ha fet públic que no nomenaria de moment cap nou ministre fins, almenys, que la situació estigués més clarificada, tot i que lamenta la sortida dels ministres liberals del govern. Això vol dir que el nombre de ministeris queda reduït, temporalment, de setze a nou. En l’actual govern hi havia cinc ministres del Partit Democràtic, mentre que quatre eren del Partit Liberal. Els altres set eren independents. El partit Democràtic, per la seva banda, afirma que els casos de corrupció ha de ser aclarits del tot, en el que es considera una clara intenció de marcar distàncies amb els liberals.

En el parlament moldau -de 101 escons-, el Partit Democràtic és el que té més diputats (34), mentre que els liberals són 13. A l’oposició hi ha el PSRM (Partit Socialista) amb 24, els liberal-demòcrates amb 8 i els comunistes, amb 7.

De fet, a Moldàvia hi ha una clara lluita entre dos blocs aparentment enfontats. D’una banda, entre partits de caire liberal i proeuropeu i, d’una altra, de partits més encarats cap a Rússia i amb un to més conservador –encara que s’autoanomenin socialistes-. Ara bé, aquesta dicotomia no és tan clara ni tot és tan senzill. Moltes vegades el que hi ha al darrere de tot és la lluita dels diferents oligarques per controlar el poder. A més, la corrupció està molt generalitzada i els partits establerts se n’han beneficiat i se’n beneficien. D’entre els grans oligarques, destaca particularment la figura de Vlad Plahotniuc, líder del Partit Democràtic, que moltes vegades ha jugat un paper molt ambigu en les dvierses crisis polítiques. Controla diverses empreses, mitjans de comunicació i té importants interessos en el món financer i bancari.

Des del 2009 a Moldàvia hi governa una coalició de caire proeuropeu, que ha anat canviant de components a mesura que han anat evolucionant els esdeveniments. L’actual cap de govern és Pavel Filip, que va ser nomenat el gener de 2016, després que l’anterior cap de govern, Vlad Filat fos empresonant acusat de greus casos de corrupció.

El darrer trimestre de 2015 hi hagué importants mobilitzacions populars que aplegaren milers de persones contra la corrupció. Des de llavors hi ha hagut diversos moviments en la política moldava, s’han creat noves organitzacions polítiques i han aparegut nous líders.

El canvi de paradigma es va poder comprovar arran de les eleccions presidencials que van tenir lloc entre octubre i novembre de l’any passat. Finalment, el frec a frec entre els dos candidats que van passar a la segona volta va ser molt més ajustat del que no s’esperava, al marge de les moltes denúncies de frau. Igor Dodon, del Partit Socialista, va ser declarat vencedor enfront de la candidata reformista Maia Sandu.

 

Igor Dodon, el president “socialista” de Moldàvia, homòfob i defensor dels valors tradicionals

El president de Moldàvia, el “socialista” Igor Dodon, ha manifestat repetidament durant els últims anys les seves idees profundament reaccionàries, la seva oposició radical als drets i a les reivindicacions de la comunitat LGTBI i la defensa de la família i dels valors tradicionals.

Ara fa pocs dies, pocs abans que tingués lloc a Chisinau, el 21 de maig, una marxa organitzada per Genderdoc-M en defensa dels drets d’aquests col•lectius, va fer una declaració pública en què es refermava, una vegada més, en les seves tesis. Genderdoc-M és una ong, segons la seva pàgina web, que té com a objectiu lluitar contra la discriminació de les persones per raons de la seva orientació sexual.

Aprofitant aquest esdeveniment, Dodon va afirmar, entre d’altres coses, que les seves opinions són les majoritàries en el conjunt de la societat moldava i que marxes d’aquest tipus són contràries als valors tradicionals, la moralitat i la religió ortodoxa. A més, va aprofitar per anunciar l’organització d’un Festival de la Família per contrarestar actes d’aquest tipus.

La marxa, sota el lema Sense Por, es va dur a terme, finalment, però la presència de grups ultraortodoxos amb l’afany de bociotejar-la i provocar incidents va fer que hagués de ser interrompuda, exactament igual que va passar l’any passat. És lamentable que uns fets així es repeteixin any rere any i que les autoritats no facin res per evitar-ho. Tot un atemptat contra l’elemental dret a la manifestació.

Pot sobtar que algú que es declari socialista pugui defensar opinions d’aquest tipus, i que pugui apel•lar sovint als valors religiosos. De tota manera, coneixent-ne la seva trajectòria no sorprèn gens. A més, el seu socialisme no deixa de ser més que la voluntat d’aferrar-se a vells valors defensats per la burocràcia soviètica, que no tenien absolutament res de revolucionaris, tot el contrari. En les darreres eleccions presidencials va apel·lar diverses vegades al sentiment religiós i va criticar la decadència d’occident.

 

Congrés Mundial Gagaús

Els dies 5 i 6 de maig va tenir lloc el IV Congrés Mundial Gagaús. L’objectiu era aplegar entitats i personalitats destacades d’aquesta nacionalitat, tant de Gagaúsia com de la diàspora, per tal de discutir tots aquells aspectes que consideren rellevants per a la comunitat gagaüsa, particularment els relatius al desenvolupament cultural i econòmic.

El III congrés va tenir lloc l’any 2012, i estava previst que el IV s’havia de dur a terme durant el 2015. Després d’alguns ajornaments, el passast mes de gener es va anunciar que finalment es desenvoluparia durant la primera setmana d’aquest mes de maig.

El congrés havia de comptar amb la presència del president turc, Recep Tayyip Erdogan, però finalment va excusar la seva assistència. En el seu lloc, com a representat de l’estat turc, hi fou present Binali Yildirim. Sí que hi van ser presents el president moldau, Igor Dodon, el cap de govern de Moldàvia, Pavel Filip, i lògicament Irina Vlah, la presidenta de l’autonomia gagaüsa. El congrés S’ha fet a Comrat, la capital de l’autonomia gagaüsa, i hi han estat presents persones provinents de Rússia, Romania, Ucraïna, del conjunt d’Europa i dels EUA, en total una vintena d’estats.

Com a pobles d’origen túrquic, també hi han estat convidats delegats de l’Azerbaidjan, Kazakhstan, Kirguizistan, Uzbekistan i Turkmenistan, que han proposat que Comrat sigui nomenada capital cultural del món turc. S’ha destacat el fet que ara aquests països compleixen vint-i-cinc anys d’independència, i d’aquesta manera s’ha volgut donar relleu a la solidaritat entre tots els pobles d’origen turc.

Vladímir Kyss, president de l’Assemblea Popular de Gagaúsia, va posar èmfasi en el fet que l’entitat autònoma de Gagaúsia és l’única estructura estatal de què disposen els gagaüsos arrreu del món, comunitat que va xifrar entorn del milió de persones. A més, va apel•lar, sobretot, als gagaüsos de Bulgària i d’Ucraïna a fer front comú per defensar-la. També va participar-hi Stepan Topal, primer president gagaús.

Gagaúsia (Gagauz Yeri) és un territori autònom d’uns, aproximadament, 1.800 km quadrats i uns 160.000 habitants, la majoria dels quals són gagaüsos (més del 80%). Els gagaüsos parlen una llengua turquesa i tenen la particularitat de ser l’únic poble túrquic de religió cristiana ortodoxa. Està poblada, a més, per aproximadament un 5% de russos, un 5% de moldaus, un 4% de búlgars i també per gitanos i ucraïnesos. Les tres llegües oficials són el gagaús, el romanès i el rus. La capital és Comrat.

Els gagaüsos, que no havien gaudit d’autonomia política des de feia molts anys, van proclamar l’any 1990 una República gagaüsa, que no fou reconeguda per Moldàvia. Finalment, l’any 1994 el Parlament moldau va aprovar la Llei d’Estatut Especial de Gagaúsia, que preveu la preservació de la identitat, cultura i llengua nacionals. Aquesta llei preveu, ja, el dret d’autodeterminació en cas que hi hagi un canvi pel que fa a la independència de Moldàvia.

En el següent enllaç podeu consultar el web del Congrés: Gagauzkongresi 

 

El president moldau, Igor Dodon, amb Putin, en la commemoració del Dia de la Victòria

El president moldau continua fent gestos ostensibles d’acostament a Rússia. El 9 de maig és una autèntica jornada festiva a Rússia, Dia de la Victòria, en què es commemora el triomf sobre les tropes nazifeixistes durant la Segona Guerra Mundial.

Tal com es feia en l’època soviètica, grans desfilades militars omplen els carrers de les principals ciutats del país. Moscou, evidentment, va ser l’escenari de la més nombrosa i “lluïda”. Aquest any, el president rus, Vladímir Putin, era acompanyat pel president moldau, Igor Dodon, per primera vegada després de la dissolució de l’URSS.

En les imatges difoses per diversos mitjans de comunicació, Putin i Dodon, únic cap d’estat estranger asssistent a la cerimònia, estaven de costat. D’aquesta manera s’escenifica el gran interès de Mosocu a atreure’s el president moldau i, alhora, Dodon torna a fer paleses les seves preferències pel que fa a aliances internacionals. Aquest any, Dodon i Putin ja s’han trobat tres vegades.

Dodon fa uns dies es va oposar a una proposta del govern de Moldàvia, que no controla, que pretenia declarar el 9 de maig com el Dia d’Europa a Moldàvia. Va aprofitar aquesta proposta per reivindicar el paper de la Unió Soviètica i l’orgull pels pares i avis que van lluitar durant la Guerra.

Fa poques setmanes, Moldàvia va ser admesa com a observadora de la Unió Euroasiàtica, una de les seves prioritats, tal com ja va manifestar durant la passada campanya electoral presidencial. A principis del mes d’abril, Chisinau, la capital moldava, va acollir un fòrum de la Unió Econòmica Euroasiàtica, on van participar 250 persones. També hi van ser presents responsables del Banc Euroasiàtic pel Desenvolupament. Va ser en aquest marc on es va signar l’acord de cooperació amb aquest organisme supraestatal. L’acord el van signar Dodon i Tigran Sarkisyan. Aquest acte no va ser gaire ben vist pel govern moldau, el cap del qual, Pavel Filip, va advertir que sense l’aprovació del govern, no tindria cap efecte pràctic.

Des que és president, Dodon ha intentat fer passos més que evidents d’acostament a aquesta Unió i, alhora, ha intentat congelar l’aproximació a la Unió Europea, i a Romania. De fet, més d’una vegada ha amenaçat de trencar l’Acord d’Associació amb la Unió Europea, tot i que fins ara no ha dut a la pràctica aquesta mesura, ja que no disposa del suport parlamentari necessari per dur-la a la pràctica. Les seves esperances estan posades en els propers comicis moldaus, que espera que puguin suposar un canvi en les majories parlamentàries.

Publicat el cens de Moldàvia. Moldàvia perd 400.000 habitants en deu anys

A finals de març es van publicar finalment els resultats del cens que es va dur a terme a Moldàvia durant l’any 2014.

Segons les dades que aporta, el nombre total d’habitants que tenia Moldàvia l’any 2014 era de 2.998.235. Això vol dir que si comparem aquestes dades amb les de 2004, en què la població era de 3.383.332 habitants, podem constatar que Moldàvia continua perdent població, concretament 383.097 en deu anys. A més, d’aquestes persones, 209.030 són no-residents, cosa que representa el 7,5% de les persones censades, i que demostra els alts índexs d’emigració que pateix aquest país. Cal advertir, però, que la publicació d’aquestes dades no ha estat exempta de polèmica, i algunes veus han reclamat que es torni a repetir, com han fet alguns membres del Partit Liberal.

Cal tenir en compte que en aquestes dades no hi queda inclosa la demografia de la zona de Transnístria, de facto desvinculada de Moldàvia. En el cas de Transnístria, on el darrer cens es va dur a terme durant el darrer trimestre de 2015, el nombre total d’habitants és de 465.755, un 14,3% inferior, també, a les dades de 2004.

Pel que fa a dades sobre la composició de la població, el 51,8% de les persones censades són dones, mentre que els homes representen el 48,2% del total. Els menors de 16 anys són el 18,4%, entre 16 i 61 anys –que és l’edat en què es pot treballar a Moldàvia- hi ha el 63,1% de les persones censades, mentre que els més grans d’aquesta edat representen el 18,5%. Cal tenir en compte que a Moldàvia l’esperança de vida mitjana en néixer és de 71,46 anys. Això explica, en part, perquè el nombre de persones més grans de 61 anys és relativament baix. Tot i això, també es constata una tendència a l’envelliment de la població, com ho demostra el fet que l’edat mitjana també va augmentar: 37,6 anys en el cas de les dones i 35,8 en el cas dels homes.

Una altra dada interessant que s’extreu de la lectura del cens és el de la disminució de les dimensions de les llars, que ara és de 2’9 persones per llar, amb un total de 959.000 llars a tot el país.

Probablement, l’altra dada que provoca més interès és el de la composició ètnica del país. Segons les dades aportades per aquest cens, el 75,1% dels ciutadans de Moldàvia es declaren moldaus, el 7% romanesos, el 6,5% ucraïnesos, el 4,6% gagaüsos i el 4,1% russos. Més lluny queden altres grups, com els búlgars -l’1,9%- i els roms -0,3%-. Un 0,5% queden englobats dins la categoria Altres (bielorussos, jueus, polonesos, armenis…).

Si es comparen les dades amb el cens anterior, el de 2004, el percentatge de moldaus minva lleugerament, entorn de l’1%, mentre que el de romanesos s’incrementa, al voltant del 4,8%.

Pel que fa a la distribució d’aquesta població en el conjunt del país, els moldaus són majoritaris arreu, tret de dues zones: la regió de Gagaúsia, on els gagaüsos representen el 83,8% i a Taraclia, on els búlgars són el 66’1%.
Pel que fa a la llengua materna, el 56,7% declaren que és el moldau, mentre que afirmen que és el romanès en el 23,5% dels casos. Així com la tercera nacionalitat és la ucraïnesa, pel que fa a la llengua materna, cal destacar el paper del rus, que s’enfila fins al 9,7%. El 4,2% declaren que és el gagaús, el 3,9% l’ucraïnès i l’1,5 % el búlgar.Pel que fa a la religió, el 96,8% es declaren com a ortodoxos.

És inevitable plantejar-se la qüestió relativa a la nacionaliat i a la llengua materna. És indiscutible que moldau i romanès són dos termes que fan referència exactament a la mateixa llengua, cosa que fa que hi hagi una gran dosi de confusió en aquestes dades. Es dona el fet que algunes persones de la mateixa família han arribat a afirmar en uns casos que parlen romanès i en d’altres moldau, cosa que demostra que estem parlant de la mateixa llengua. El mateix podem quant a la nacionalitat.

Podeu consultar les dades completes del cens en el següent enllaç: Statistics

Quant a la composició ètnica de Transnístria, segons el cens que s’hi va elaborar durant l’any 2015, el 32,1% dels ciutadans es declaraven moldaus, el 30,35% rusos, el 28,1% ucraïnesos, el 2,5% búlgars. L aresta de población pertany a diversos grups nacionals. Per tant, es constata una divisió, amb uns contingents similars, en tres grans blocs. De tota manera, diversos organismes internacionals han criticat la metodologia amb què es va elaborar aquest cens, per al qual cosa cal relativitzar-ne les dades que hi apareixien reflectides. Tot i això, la imatge dels tres grans blocs s’ajsuta bastant a la realitat.

Moldàvia estabilitza la població, segons l’Agència Nacional d’Estadística

L’Agència Nacional d’Estadística de Moldàvia ha fet públiques les dades demogràfiques de Moldàvia, tot i que encara no són dades defintives . El darrer cens es va elaborar durant l’any 2014 i ara ben aviat es presentaran les dades del nou cens, durant el proper mes de març. Les dades ara presentades són, però, indicatives que la població de Moldàvia tendeix a estabilitzar-se després de molts anys de pèrdua continuada d’habitants.

Segons les dades que aporta aquest organisme estatal, amb data 1 de gener de 2017, enguany Moldàvia tan sols ha perdut 2.200 habitants, en relació amb l’any passat, i en té un total de 3.550.900. L’1 de gener de 2016 es va fer un recompte similar.

Ara bé, les dades són enganyoses, perquè també s’hi comptabilitzen els emigrants, molt nombrosos. De fet, segons el cens de 2014, el nombre total d’habitants de Moldàvia era de, només, 2.913.281 persones, quatre-cents mil menys que l’any 2004. Per tant, el més prudent és esperar les dades oficials del cens.

Aquest recompte també aporta altres dades, com que el 57,3% de la població és rural -2.034.100-, i el 42,6% urbana. Tot i això hi ha una tendència a l’increment poblacional a les ciutats més importants del país, com Chisinau, la capital, que augmenta la seva població en 6.400 persones, o Balti, unes 600. La zona autònoma de Gagaúsia-Ieri es manté molt estable, amb tan sols cent habitants més.

 

 

El president de Moldàvia vol canviar la bandera del país. Vol eliminar-ne les semblances amb la de Romania

El president moldau, Igor Dodon, continua fent propostes que estan aixecant molta polseguera. Les seves intencions polítiques van ser manifestades molt clarament durant la campanya electoral de les darreres eleccions presidencials. I és indiscutible que està fent els passos que havia anunciat.

Una de les propostes més rupturistes amb la situació actual, des del punt de vista simbòlic, és la de canviar la bandera moldava, segons informa RFERL. Dodon considera que les semblances entre la bandera de Moldàvia i de Romania són excessives. De fet totes dues són tricolors amb tres franges verticals de color blau, groc i vermell.

De moment, el que ha fet, segons comenta, és fer una proposta per tal que la societat la debati i es pugui prendre una decisió en un període de pocs mesos.

Evidentment, per fer un canvi d’aquest tipus cal una majoria parlamentària que ho permeti, cosa que l’actual corelació de forces en el parlament sembla que no facilita, ja que el partit de Dodon, el Partit Socialista de la República de Moldàvia, té només vint-i-cinc diputats, d’un total de 101.

La seva proposta és substituir l’actual bandera per una altra, de fons vermell i amb el cap d’un bou al centre, envoltat per un estel, una flor i una lluna creixent. Segons els seus col•laboradors, aquests símbols estan profundament arrelats en la història de la Moldàvia medieval.

Evidentment, tota aquesta polèmica no fa més que reflectir el debat identitari de fons que viu la societat moldava, que es mou entre l’aproximació a Romania -que en molts casos s’aposta per la integració a Romania- o bé l’allunyament i l’acostament a Rússia.  Tot això, a més, es produeix en un marc de profunda crisi política, marcada per la corrupció i pel control polític de determinats oligarques.

Més enllà, però, de la batalla simbòlica, Dodon continua fent passos d’aproximació a Rússia. Aquesta setmana mateix, el 13 de febrer, el seu partit va signar un acord de col•laboració amb el partit de Vladímir Putin, Rússia Unida. L’acord va ser signat pel mateix cap de govern rus, Dmitri Medvedev, d’una banda, i per Zenaida Greceanii, presidenta del partit socialista moldau. En el moment de signar l’acord, Greceanii es va comprometre a continuar treballant perquè Moldàvia s’aproximi a la Unió Euroasiàtica impulsada per Moscou.

Just l’endemà, Dodon va tenir una reunió amb els ambaixadors d’alguns dels estats exsoviètics. El tema central de la reunió era analitzar la situació del país, després de les reunions de Dodon amb Moscou i Brussel•les, i veure les possibilitats d’incrementar la col•laboració política i econòmica, en la perspectiva d’enfortir la Unió Euroasiàtica.

Un altre punt de fricció entre Dodon i el govern és l’obertura d’una oficina “civil” de l’OTAN a Chisinau, la capital de Moldàvia. Dodon s’hi oposa frontalment. Tot i que la setmana passada va tenir una reunió amb la secretària general de l’OTAN, Rose Gottemoeller, Dodon es manté ferm en la seva actitud contrària.

Fundat un nou partit a Moldàvia, que proposa la reunificació amb Romania

Anatol Salaru, que havia estat ministre ministre de Transports i comunicacions de Moldàvia, va anunciar la stemana passada la formació d’un nou partit polític. La principal peculiaritat d’aquest nou partit, que porta per nom Partit de la Unitat Nacional –PUN- és que reivindica com a principal objectiu la reunificació amb Romania.

Salaru ha afirmat que considera imprescindible que hi hagi una formació que defensi aquesta proposta, que ha de permetre portar Moldàvia en la direcció dels països civilitzats i sortir de la zona indefinida en què es troba actualment.

De moment encara no se n’ha fet el congrés fundacional, que és quan s’acabaran d’acordar les bases ideològiques del partit. Salaru, però, apel•la a la justícia social, a la moral en la política i al patriotisme. En diverses entrevistes ha recorregut a una cita del rei Carol: res per a nosaltres, tot per al país.

Salaru ha estat membre del Partit Liberal fins al passat mes de desembre. Sempre ha defensat tesis de tipus liberal i té un discurs que va adreçat a un electorat que aquí consideraríem de centre dreta, tot i que utilizar exclusivament els paràmetres dreta-esquerra a l’hora d’analitzar els països de l’òrbita exsoviètica de vegades és confús, ja que moltes vegades no coincideixen amb la interpretació que se’n fa des d’occident.