Nova crisi política a Moldàvia

Moldàvia torna a entrar, en cas que n’hagués sortit, en una nova crisi política. Dissabte passat, un dels dos partits que formava part de la coalició governamental, el Partit Liberal, va decidir abandonar el govern. La decisió va ser presa arran de la detenció de Dorin Chirtoaca, alcalde de la capital del país, Chisinau, i alhora vicepresident del partit. Aquesta detenció no va ser l’única. També va ser detingut un altre militant molt destacat del partit, Iurie Chirinciuc, que fins ara era ministre de Transports.

La figura de Chirtoaca té un gran pes en el si del partit. Feia deu anys que era alcalde de la capital. Va ser posat sota arrest dociciliari i se l’acusa de delictes relacionats amb corrupció i suborns A Chirinciuc, per la seva banda, se l’acusa de diferents irregularitats en l’ajudicació d’obres.

El principal dirigent del partit, Mihai Ghimpu, va afirmar en roda de premsa que aquestes actuacions tenien una clara finalitat política, i va acusar directament el president del país, el socialista Igor Dodon, d’estar-hi al darrere, al qual acusa a més de fer el paper de defensa dels interessos de Rússia a Moldàvia. Deixen el càrrec el viceprimer ministre, Gheorghe Brega, el ministre de Medi Ambient, Valeriu Munteanu, la ministra d’Educació, Corina Fusu, a més de Chirinciuc. A més de deixar el càrrec han alertat que faran obertament d’oposició.

Uns dies abans, Mihai Ghimpu havia anunciat que el seu partit, iniciaria una recollida de signatures per tal de demanar la dimissió del president del país, Igor Dodon. L’acusen de dur a terme accions que perjudiquen clarament el país i de violar la constitució, particularment pel que fa a la qüestió Transnínstria -ja que va felicitar el guanyador de les eleccions que van tenir lloc en aquell territori- o l’assistència a la desfilada militar del Dia de la Victòria, a Moscou, al costat de Vladímir Putin.

Ara, el principal partit del govern, el Partit Democràtic ha de decidir si intenta aconseguir una nova majoria parlamentària, tasca ben difícil. El cap de govern, Pavel Filip, ha fet públic que no nomenaria de moment cap nou ministre fins, almenys, que la situació estigués més clarificada, tot i que lamenta la sortida dels ministres liberals del govern. Això vol dir que el nombre de ministeris queda reduït, temporalment, de setze a nou. En l’actual govern hi havia cinc ministres del Partit Democràtic, mentre que quatre eren del Partit Liberal. Els altres set eren independents. El partit Democràtic, per la seva banda, afirma que els casos de corrupció ha de ser aclarits del tot, en el que es considera una clara intenció de marcar distàncies amb els liberals.

En el parlament moldau -de 101 escons-, el Partit Democràtic és el que té més diputats (34), mentre que els liberals són 13. A l’oposició hi ha el PSRM (Partit Socialista) amb 24, els liberal-demòcrates amb 8 i els comunistes, amb 7.

De fet, a Moldàvia hi ha una clara lluita entre dos blocs aparentment enfontats. D’una banda, entre partits de caire liberal i proeuropeu i, d’una altra, de partits més encarats cap a Rússia i amb un to més conservador –encara que s’autoanomenin socialistes-. Ara bé, aquesta dicotomia no és tan clara ni tot és tan senzill. Moltes vegades el que hi ha al darrere de tot és la lluita dels diferents oligarques per controlar el poder. A més, la corrupció està molt generalitzada i els partits establerts se n’han beneficiat i se’n beneficien. D’entre els grans oligarques, destaca particularment la figura de Vlad Plahotniuc, líder del Partit Democràtic, que moltes vegades ha jugat un paper molt ambigu en les dvierses crisis polítiques. Controla diverses empreses, mitjans de comunicació i té importants interessos en el món financer i bancari.

Des del 2009 a Moldàvia hi governa una coalició de caire proeuropeu, que ha anat canviant de components a mesura que han anat evolucionant els esdeveniments. L’actual cap de govern és Pavel Filip, que va ser nomenat el gener de 2016, després que l’anterior cap de govern, Vlad Filat fos empresonant acusat de greus casos de corrupció.

El darrer trimestre de 2015 hi hagué importants mobilitzacions populars que aplegaren milers de persones contra la corrupció. Des de llavors hi ha hagut diversos moviments en la política moldava, s’han creat noves organitzacions polítiques i han aparegut nous líders.

El canvi de paradigma es va poder comprovar arran de les eleccions presidencials que van tenir lloc entre octubre i novembre de l’any passat. Finalment, el frec a frec entre els dos candidats que van passar a la segona volta va ser molt més ajustat del que no s’esperava, al marge de les moltes denúncies de frau. Igor Dodon, del Partit Socialista, va ser declarat vencedor enfront de la candidata reformista Maia Sandu.

 

Igor Dodon, el president “socialista” de Moldàvia, homòfob i defensor dels valors tradicionals

El president de Moldàvia, el “socialista” Igor Dodon, ha manifestat repetidament durant els últims anys les seves idees profundament reaccionàries, la seva oposició radical als drets i a les reivindicacions de la comunitat LGTBI i la defensa de la família i dels valors tradicionals.

Ara fa pocs dies, pocs abans que tingués lloc a Chisinau, el 21 de maig, una marxa organitzada per Genderdoc-M en defensa dels drets d’aquests col•lectius, va fer una declaració pública en què es refermava, una vegada més, en les seves tesis. Genderdoc-M és una ong, segons la seva pàgina web, que té com a objectiu lluitar contra la discriminació de les persones per raons de la seva orientació sexual.

Aprofitant aquest esdeveniment, Dodon va afirmar, entre d’altres coses, que les seves opinions són les majoritàries en el conjunt de la societat moldava i que marxes d’aquest tipus són contràries als valors tradicionals, la moralitat i la religió ortodoxa. A més, va aprofitar per anunciar l’organització d’un Festival de la Família per contrarestar actes d’aquest tipus.

La marxa, sota el lema Sense Por, es va dur a terme, finalment, però la presència de grups ultraortodoxos amb l’afany de bociotejar-la i provocar incidents va fer que hagués de ser interrompuda, exactament igual que va passar l’any passat. És lamentable que uns fets així es repeteixin any rere any i que les autoritats no facin res per evitar-ho. Tot un atemptat contra l’elemental dret a la manifestació.

Pot sobtar que algú que es declari socialista pugui defensar opinions d’aquest tipus, i que pugui apel•lar sovint als valors religiosos. De tota manera, coneixent-ne la seva trajectòria no sorprèn gens. A més, el seu socialisme no deixa de ser més que la voluntat d’aferrar-se a vells valors defensats per la burocràcia soviètica, que no tenien absolutament res de revolucionaris, tot el contrari. En les darreres eleccions presidencials va apel·lar diverses vegades al sentiment religiós i va criticar la decadència d’occident.

 

Congrés Mundial Gagaús

Els dies 5 i 6 de maig va tenir lloc el IV Congrés Mundial Gagaús. L’objectiu era aplegar entitats i personalitats destacades d’aquesta nacionalitat, tant de Gagaúsia com de la diàspora, per tal de discutir tots aquells aspectes que consideren rellevants per a la comunitat gagaüsa, particularment els relatius al desenvolupament cultural i econòmic.

El III congrés va tenir lloc l’any 2012, i estava previst que el IV s’havia de dur a terme durant el 2015. Després d’alguns ajornaments, el passast mes de gener es va anunciar que finalment es desenvoluparia durant la primera setmana d’aquest mes de maig.

El congrés havia de comptar amb la presència del president turc, Recep Tayyip Erdogan, però finalment va excusar la seva assistència. En el seu lloc, com a representat de l’estat turc, hi fou present Binali Yildirim. Sí que hi van ser presents el president moldau, Igor Dodon, el cap de govern de Moldàvia, Pavel Filip, i lògicament Irina Vlah, la presidenta de l’autonomia gagaüsa. El congrés S’ha fet a Comrat, la capital de l’autonomia gagaüsa, i hi han estat presents persones provinents de Rússia, Romania, Ucraïna, del conjunt d’Europa i dels EUA, en total una vintena d’estats.

Com a pobles d’origen túrquic, també hi han estat convidats delegats de l’Azerbaidjan, Kazakhstan, Kirguizistan, Uzbekistan i Turkmenistan, que han proposat que Comrat sigui nomenada capital cultural del món turc. S’ha destacat el fet que ara aquests països compleixen vint-i-cinc anys d’independència, i d’aquesta manera s’ha volgut donar relleu a la solidaritat entre tots els pobles d’origen turc.

Vladímir Kyss, president de l’Assemblea Popular de Gagaúsia, va posar èmfasi en el fet que l’entitat autònoma de Gagaúsia és l’única estructura estatal de què disposen els gagaüsos arrreu del món, comunitat que va xifrar entorn del milió de persones. A més, va apel•lar, sobretot, als gagaüsos de Bulgària i d’Ucraïna a fer front comú per defensar-la. També va participar-hi Stepan Topal, primer president gagaús.

Gagaúsia (Gagauz Yeri) és un territori autònom d’uns, aproximadament, 1.800 km quadrats i uns 160.000 habitants, la majoria dels quals són gagaüsos (més del 80%). Els gagaüsos parlen una llengua turquesa i tenen la particularitat de ser l’únic poble túrquic de religió cristiana ortodoxa. Està poblada, a més, per aproximadament un 5% de russos, un 5% de moldaus, un 4% de búlgars i també per gitanos i ucraïnesos. Les tres llegües oficials són el gagaús, el romanès i el rus. La capital és Comrat.

Els gagaüsos, que no havien gaudit d’autonomia política des de feia molts anys, van proclamar l’any 1990 una República gagaüsa, que no fou reconeguda per Moldàvia. Finalment, l’any 1994 el Parlament moldau va aprovar la Llei d’Estatut Especial de Gagaúsia, que preveu la preservació de la identitat, cultura i llengua nacionals. Aquesta llei preveu, ja, el dret d’autodeterminació en cas que hi hagi un canvi pel que fa a la independència de Moldàvia.

En el següent enllaç podeu consultar el web del Congrés: Gagauzkongresi 

 

El president moldau, Igor Dodon, amb Putin, en la commemoració del Dia de la Victòria

El president moldau continua fent gestos ostensibles d’acostament a Rússia. El 9 de maig és una autèntica jornada festiva a Rússia, Dia de la Victòria, en què es commemora el triomf sobre les tropes nazifeixistes durant la Segona Guerra Mundial.

Tal com es feia en l’època soviètica, grans desfilades militars omplen els carrers de les principals ciutats del país. Moscou, evidentment, va ser l’escenari de la més nombrosa i “lluïda”. Aquest any, el president rus, Vladímir Putin, era acompanyat pel president moldau, Igor Dodon, per primera vegada després de la dissolució de l’URSS.

En les imatges difoses per diversos mitjans de comunicació, Putin i Dodon, únic cap d’estat estranger asssistent a la cerimònia, estaven de costat. D’aquesta manera s’escenifica el gran interès de Mosocu a atreure’s el president moldau i, alhora, Dodon torna a fer paleses les seves preferències pel que fa a aliances internacionals. Aquest any, Dodon i Putin ja s’han trobat tres vegades.

Dodon fa uns dies es va oposar a una proposta del govern de Moldàvia, que no controla, que pretenia declarar el 9 de maig com el Dia d’Europa a Moldàvia. Va aprofitar aquesta proposta per reivindicar el paper de la Unió Soviètica i l’orgull pels pares i avis que van lluitar durant la Guerra.

Fa poques setmanes, Moldàvia va ser admesa com a observadora de la Unió Euroasiàtica, una de les seves prioritats, tal com ja va manifestar durant la passada campanya electoral presidencial. A principis del mes d’abril, Chisinau, la capital moldava, va acollir un fòrum de la Unió Econòmica Euroasiàtica, on van participar 250 persones. També hi van ser presents responsables del Banc Euroasiàtic pel Desenvolupament. Va ser en aquest marc on es va signar l’acord de cooperació amb aquest organisme supraestatal. L’acord el van signar Dodon i Tigran Sarkisyan. Aquest acte no va ser gaire ben vist pel govern moldau, el cap del qual, Pavel Filip, va advertir que sense l’aprovació del govern, no tindria cap efecte pràctic.

Des que és president, Dodon ha intentat fer passos més que evidents d’acostament a aquesta Unió i, alhora, ha intentat congelar l’aproximació a la Unió Europea, i a Romania. De fet, més d’una vegada ha amenaçat de trencar l’Acord d’Associació amb la Unió Europea, tot i que fins ara no ha dut a la pràctica aquesta mesura, ja que no disposa del suport parlamentari necessari per dur-la a la pràctica. Les seves esperances estan posades en els propers comicis moldaus, que espera que puguin suposar un canvi en les majories parlamentàries.

Publicat el cens de Moldàvia. Moldàvia perd 400.000 habitants en deu anys

A finals de març es van publicar finalment els resultats del cens que es va dur a terme a Moldàvia durant l’any 2014.

Segons les dades que aporta, el nombre total d’habitants que tenia Moldàvia l’any 2014 era de 2.998.235. Això vol dir que si comparem aquestes dades amb les de 2004, en què la població era de 3.383.332 habitants, podem constatar que Moldàvia continua perdent població, concretament 383.097 en deu anys. A més, d’aquestes persones, 209.030 són no-residents, cosa que representa el 7,5% de les persones censades, i que demostra els alts índexs d’emigració que pateix aquest país. Cal advertir, però, que la publicació d’aquestes dades no ha estat exempta de polèmica, i algunes veus han reclamat que es torni a repetir, com han fet alguns membres del Partit Liberal.

Cal tenir en compte que en aquestes dades no hi queda inclosa la demografia de la zona de Transnístria, de facto desvinculada de Moldàvia. En el cas de Transnístria, on el darrer cens es va dur a terme durant el darrer trimestre de 2015, el nombre total d’habitants és de 465.755, un 14,3% inferior, també, a les dades de 2004.

Pel que fa a dades sobre la composició de la població, el 51,8% de les persones censades són dones, mentre que els homes representen el 48,2% del total. Els menors de 16 anys són el 18,4%, entre 16 i 61 anys –que és l’edat en què es pot treballar a Moldàvia- hi ha el 63,1% de les persones censades, mentre que els més grans d’aquesta edat representen el 18,5%. Cal tenir en compte que a Moldàvia l’esperança de vida mitjana en néixer és de 71,46 anys. Això explica, en part, perquè el nombre de persones més grans de 61 anys és relativament baix. Tot i això, també es constata una tendència a l’envelliment de la població, com ho demostra el fet que l’edat mitjana també va augmentar: 37,6 anys en el cas de les dones i 35,8 en el cas dels homes.

Una altra dada interessant que s’extreu de la lectura del cens és el de la disminució de les dimensions de les llars, que ara és de 2’9 persones per llar, amb un total de 959.000 llars a tot el país.

Probablement, l’altra dada que provoca més interès és el de la composició ètnica del país. Segons les dades aportades per aquest cens, el 75,1% dels ciutadans de Moldàvia es declaren moldaus, el 7% romanesos, el 6,5% ucraïnesos, el 4,6% gagaüsos i el 4,1% russos. Més lluny queden altres grups, com els búlgars -l’1,9%- i els roms -0,3%-. Un 0,5% queden englobats dins la categoria Altres (bielorussos, jueus, polonesos, armenis…).

Si es comparen les dades amb el cens anterior, el de 2004, el percentatge de moldaus minva lleugerament, entorn de l’1%, mentre que el de romanesos s’incrementa, al voltant del 4,8%.

Pel que fa a la distribució d’aquesta població en el conjunt del país, els moldaus són majoritaris arreu, tret de dues zones: la regió de Gagaúsia, on els gagaüsos representen el 83,8% i a Taraclia, on els búlgars són el 66’1%.
Pel que fa a la llengua materna, el 56,7% declaren que és el moldau, mentre que afirmen que és el romanès en el 23,5% dels casos. Així com la tercera nacionalitat és la ucraïnesa, pel que fa a la llengua materna, cal destacar el paper del rus, que s’enfila fins al 9,7%. El 4,2% declaren que és el gagaús, el 3,9% l’ucraïnès i l’1,5 % el búlgar.Pel que fa a la religió, el 96,8% es declaren com a ortodoxos.

És inevitable plantejar-se la qüestió relativa a la nacionaliat i a la llengua materna. És indiscutible que moldau i romanès són dos termes que fan referència exactament a la mateixa llengua, cosa que fa que hi hagi una gran dosi de confusió en aquestes dades. Es dona el fet que algunes persones de la mateixa família han arribat a afirmar en uns casos que parlen romanès i en d’altres moldau, cosa que demostra que estem parlant de la mateixa llengua. El mateix podem quant a la nacionalitat.

Podeu consultar les dades completes del cens en el següent enllaç: Statistics

Quant a la composició ètnica de Transnístria, segons el cens que s’hi va elaborar durant l’any 2015, el 32,1% dels ciutadans es declaraven moldaus, el 30,35% rusos, el 28,1% ucraïnesos, el 2,5% búlgars. L aresta de población pertany a diversos grups nacionals. Per tant, es constata una divisió, amb uns contingents similars, en tres grans blocs. De tota manera, diversos organismes internacionals han criticat la metodologia amb què es va elaborar aquest cens, per al qual cosa cal relativitzar-ne les dades que hi apareixien reflectides. Tot i això, la imatge dels tres grans blocs s’ajsuta bastant a la realitat.

Moldàvia estabilitza la població, segons l’Agència Nacional d’Estadística

L’Agència Nacional d’Estadística de Moldàvia ha fet públiques les dades demogràfiques de Moldàvia, tot i que encara no són dades defintives . El darrer cens es va elaborar durant l’any 2014 i ara ben aviat es presentaran les dades del nou cens, durant el proper mes de març. Les dades ara presentades són, però, indicatives que la població de Moldàvia tendeix a estabilitzar-se després de molts anys de pèrdua continuada d’habitants.

Segons les dades que aporta aquest organisme estatal, amb data 1 de gener de 2017, enguany Moldàvia tan sols ha perdut 2.200 habitants, en relació amb l’any passat, i en té un total de 3.550.900. L’1 de gener de 2016 es va fer un recompte similar.

Ara bé, les dades són enganyoses, perquè també s’hi comptabilitzen els emigrants, molt nombrosos. De fet, segons el cens de 2014, el nombre total d’habitants de Moldàvia era de, només, 2.913.281 persones, quatre-cents mil menys que l’any 2004. Per tant, el més prudent és esperar les dades oficials del cens.

Aquest recompte també aporta altres dades, com que el 57,3% de la població és rural -2.034.100-, i el 42,6% urbana. Tot i això hi ha una tendència a l’increment poblacional a les ciutats més importants del país, com Chisinau, la capital, que augmenta la seva població en 6.400 persones, o Balti, unes 600. La zona autònoma de Gagaúsia-Ieri es manté molt estable, amb tan sols cent habitants més.

 

 

El president de Moldàvia vol canviar la bandera del país. Vol eliminar-ne les semblances amb la de Romania

El president moldau, Igor Dodon, continua fent propostes que estan aixecant molta polseguera. Les seves intencions polítiques van ser manifestades molt clarament durant la campanya electoral de les darreres eleccions presidencials. I és indiscutible que està fent els passos que havia anunciat.

Una de les propostes més rupturistes amb la situació actual, des del punt de vista simbòlic, és la de canviar la bandera moldava, segons informa RFERL. Dodon considera que les semblances entre la bandera de Moldàvia i de Romania són excessives. De fet totes dues són tricolors amb tres franges verticals de color blau, groc i vermell.

De moment, el que ha fet, segons comenta, és fer una proposta per tal que la societat la debati i es pugui prendre una decisió en un període de pocs mesos.

Evidentment, per fer un canvi d’aquest tipus cal una majoria parlamentària que ho permeti, cosa que l’actual corelació de forces en el parlament sembla que no facilita, ja que el partit de Dodon, el Partit Socialista de la República de Moldàvia, té només vint-i-cinc diputats, d’un total de 101.

La seva proposta és substituir l’actual bandera per una altra, de fons vermell i amb el cap d’un bou al centre, envoltat per un estel, una flor i una lluna creixent. Segons els seus col•laboradors, aquests símbols estan profundament arrelats en la història de la Moldàvia medieval.

Evidentment, tota aquesta polèmica no fa més que reflectir el debat identitari de fons que viu la societat moldava, que es mou entre l’aproximació a Romania -que en molts casos s’aposta per la integració a Romania- o bé l’allunyament i l’acostament a Rússia.  Tot això, a més, es produeix en un marc de profunda crisi política, marcada per la corrupció i pel control polític de determinats oligarques.

Més enllà, però, de la batalla simbòlica, Dodon continua fent passos d’aproximació a Rússia. Aquesta setmana mateix, el 13 de febrer, el seu partit va signar un acord de col•laboració amb el partit de Vladímir Putin, Rússia Unida. L’acord va ser signat pel mateix cap de govern rus, Dmitri Medvedev, d’una banda, i per Zenaida Greceanii, presidenta del partit socialista moldau. En el moment de signar l’acord, Greceanii es va comprometre a continuar treballant perquè Moldàvia s’aproximi a la Unió Euroasiàtica impulsada per Moscou.

Just l’endemà, Dodon va tenir una reunió amb els ambaixadors d’alguns dels estats exsoviètics. El tema central de la reunió era analitzar la situació del país, després de les reunions de Dodon amb Moscou i Brussel•les, i veure les possibilitats d’incrementar la col•laboració política i econòmica, en la perspectiva d’enfortir la Unió Euroasiàtica.

Un altre punt de fricció entre Dodon i el govern és l’obertura d’una oficina “civil” de l’OTAN a Chisinau, la capital de Moldàvia. Dodon s’hi oposa frontalment. Tot i que la setmana passada va tenir una reunió amb la secretària general de l’OTAN, Rose Gottemoeller, Dodon es manté ferm en la seva actitud contrària.

Fundat un nou partit a Moldàvia, que proposa la reunificació amb Romania

Anatol Salaru, que havia estat ministre ministre de Transports i comunicacions de Moldàvia, va anunciar la stemana passada la formació d’un nou partit polític. La principal peculiaritat d’aquest nou partit, que porta per nom Partit de la Unitat Nacional –PUN- és que reivindica com a principal objectiu la reunificació amb Romania.

Salaru ha afirmat que considera imprescindible que hi hagi una formació que defensi aquesta proposta, que ha de permetre portar Moldàvia en la direcció dels països civilitzats i sortir de la zona indefinida en què es troba actualment.

De moment encara no se n’ha fet el congrés fundacional, que és quan s’acabaran d’acordar les bases ideològiques del partit. Salaru, però, apel•la a la justícia social, a la moral en la política i al patriotisme. En diverses entrevistes ha recorregut a una cita del rei Carol: res per a nosaltres, tot per al país.

Salaru ha estat membre del Partit Liberal fins al passat mes de desembre. Sempre ha defensat tesis de tipus liberal i té un discurs que va adreçat a un electorat que aquí consideraríem de centre dreta, tot i que utilizar exclusivament els paràmetres dreta-esquerra a l’hora d’analitzar els països de l’òrbita exsoviètica de vegades és confús, ja que moltes vegades no coincideixen amb la interpretació que se’n fa des d’occident.

Segons Transparència Internacional, la percepció de corrupció és generalitzada a tots els països balcànics

Aquest 25 de gener, Transparència Internacional (IT) va fer públics els resultats de l’Índex de Percepció de la Corrupció corresponents a l’any 2016. Cada any per les mateixes dates presenta un document similar on s’analitza la pecepeció que tenen els ciutadans, especialistes i diverses institucions, sobre aquest tema. El document s’ha elaborat a partir d’enquestes fetes a més de 60.000 ciutadans.

Transparència Internacional és una organtizació governamental implantada arreu del món, que té com a objectiu combatre la corrupció. Més que analitzar casos concrets, que segons ells correspon més a l’àmbit del periodisme, el que fan és fer propostes més a llarg termini, per impulsar reformes del sistema que en permetin la prevenció.

La conclusió global a què arriben aquest any, com a organisme, és que els governs d’Europa i de l’Àsia central no fan prou per combatre-la, cosa que provoca la desafecció de la població de la “política” i dels seus representants. Globalment, una tercera part de la població, segons les seves conclusions, creu que els governs i els governants són corruptes. Ara bé, aquesta proporció creix de manera notable en alguns estats, com Espanya, Moldàvia i Kosova, on dos terços de la població consultada estan convençuts que la corrupció és el problema més greu dels països respectius.

La percepció que el propi país és el pitjor en aquest aspecte és molt estesa. Tal com reflecteixen les conclusions que podeu llegir en el següent enllaç, així ho pensen el 86% dels ucraïnesos, el 84% dels moldaus, els 82% dels bosnians i el 80% dels espanyols.

És evident que es poden fer una infinitat de crítiques a aquesta “llista” i als criteris que es fan servir. IT utilitza diverses empreses que l’assessoren a l’hora d’elaborar-les. I és evident que no són precisament institucions que desvetllin una particular confiança. Hi podem trobar el Banc Africà de Desenvolupament, la Fundació Bertelesmann, el setmanari d’informació econòmica The Economist -que tots sabem de quin peu coixeja-,  o l’ultraliberal Freedom House. Podeu llegir-ne una crítica ben fonamentada en un article aparegut a Iniciativa Debate.

Més enllà de tot això, però, no deixa de tenir el seu interès consultar-la, encara que sigui amb moltes precaucions. Encapçalen la llista, amb millors resultats, Dinamarca i Nova Zelanda, amb un índex de 90 (sobre 100, com més baix és el percentatge, pitjor n’és la percepció), seguits per Finlàndia, Suècia, Suïssa, Noruega i Singapur, amb índexs propers a 90. França queda molt més lluny, en vint-i-tresè lloc, amb l’índex 69 i Espanya el quaranta-quatrè, amb l’índex 59, per sota de Botswana, Cap Verd, Brunei o Barbados.

Pel que fa als països balcànics, el més ben situat és, tal com era d’esperar, Eslovènia, en el lloc 31è, amb l’índex 61. Tota la resta queden per sota dels 50, que és la xifra que Transpàrència Internacional considera crítica. Primer de tots hi ha Croàcia (49, en el 55è lloc) -tot just amb un punt més que Hongria-, Romania (48, en el 57è) –encara per davant de països com Cuba o Itàlia-, Montenegro (45, el 64è), Sèrbia (42, el 74è), Bulgària (41, el 75è), Albània i Bòsnia i hercegovina (tots dos 39, el 83è), Macedònia (39, en el 90è). Més enrere encara queden Kosova (31, el 95è) i Moldàvia (30, el 123è). El total d’estats analitzats són 176.

Així com el conjunt de països mantenen uns índexs similars als de l’any anterior, els resultats de Kosova i Moldàvia són clarment inferiors, cosa que demostra que és un problema creixent.

Podeu consultar la llista completa en el següent enllaç 

 

El president moldau s’acosta cada vegada més a la Rússia de Putin

Aquest 17 de gener va ser una jornada de frenètica activitat política del nou president de Moldàvia, Igor Dodon. A poc a poc es van fent evidents quines són les seves prioritats i quins són els seus objectius. En aquest sentit, coincideixen plenament amb el que havia vingut anunciat aquests darrers mesos, és a dir un acostament a la Rússia de Putin i un allunyament de la Unió Europea i de Romania. Això es va fer clarament palès aquest 17 de gener.

En primer lloc, es va reunir amb el president rus, Vladímir Putin. En aquesta reunió es van tractar diversos temes que afecten de manera important Moldàvia, com per exemple la situació del mig milió de moldaus que viuen i treballen a Rússia, les relacions econòmiques i comercials enbtre tots dos estats i la delicada situació de Transnístria.Després de la reunió, tots dos mandataris van voler traslladar als mitjans la seva bona sintonia.

D’aquesta trobada, però, un dels detalls que més ha transcendit a l’opinió pública ha estat la presència visible i ostentosa d’un mapa antic de Moldàvia, elaborat pel cartògraf italià Bartolomeo Borghi l’any 1790. El que ha aixecat més susceptibilitats és que en el mapa hi apareix tota l’actual república de Moldàvia, tota la Moldàvia que forma part de l’Estat romanès, la Bucovina, una part de la qual, la meridional, pertany actualment a Romania i una altra, la septentrional, a Ucraïna, i un part de la Dobrudja, ara també a Romania. És evident que és un document històric, però lògicament la seva presència, i la seva possible interpretació com a apel•lació a la construcció d’una Gran Moldàvia, en un acte com aquest té una profundíssima càrrega política que ha provocat la indignació de les autoritats romaneses, que l‘han considerat com una agressió a la seva sobirania.

Pel que fa a controvèrsies sobre mapes, ara fa uns mesos, precisament, un diputat socialista moldau va protagonitzar un incident en el parlament d’aquest país quan va estripar públicament un mapa de la Gran Romania. Per als socialstes moldaus, aquest tema és un autèntic tabú.

Dodon, més d’una vegada ha lamentat públicament que els russos l’any 1812 es quedessin només la part moldava a l’est del riu Prut, i no haguessin ocupat tot Moldàvia. Per tant, un mapa d’aquestes característiques sembla que doni suport, de manera explícita a aquesta tesi per part de les autoritats del Kremlin. Si a això hi afegim les tenses relacions d’aquestes darreres setmanes entre Moldàvia i Romania, el còctel és explosiu.

Dodon també ha anunciat que la propera visita, com a cap d’estat, serà a Brusel•les i que només després anirà a Bucarest. Aquestes preferències evidentment demostren, una vegada més, aquesta actitud de distanciament. Tot i això, Dodon ha insisit a dir que té com a objectiu prioritari mantenir unes molt bones relacions amb l’estat veí, tal com qualifica Dodon Romania.

En la mateixa línia cal interpretar l’anunci, aquesta setmana també, que com a president ha iniciat el procediment per retirar les credencials com a ambaixador de Mihai Gribincea, actual representant diplomàtic de Moldàvia a Bucarest. Una de les primeres decisions que va prendre Dodon com a president va ser la de retirar la nacionalitat moldava a Traian Basescu, expresident romanès. Basescu sempre havia defensat la tesi que Moldàvia i Romania més o menys a mitjà termini s’haurien de reunificar. Gribincea, en unes declaracions públiques va dir que considerava aquesta retirada de nacionalitat com a anticonstitucional. Arran d’aquests fets, Gribincea va rebre moltes critiques de diputats socialistes moldaus. Per aquest motiu, l’anunci fet per Dodon no ha sorprès gens ni mica. Ara caldrà veure com l’executiu de Vlad Filat gestiona aquest afer.

Aquest mateix dia, el 17 de gener, Dodon també es va reunir amb representants de la Unió Euroasiàtica, entre els quals destacava particularment el principal responsable de la Comissió Econòmica d’aquest organisme apadrinat per Rússia.

En declaracions posteriors a la reunió, tal com ja havia fet altres vegades, va reiterar que l’Acord d’Associació amb Europa no ha estat beneficiós per a Moldàvia, ja que segons ell ha provocat la pèrdua dels principals mercats d’aquest país, que han estat sempre Rússia i els estats que conformaven l’antiga URSS. En aquest sentit, una possible alternativa, verbalitzada obertament, seria la cancel•lació d’aquest Acord d’Associació. Ara bé, per poder fer això caldrà esperar a unes noves eleccions parlamentàries, amb una nova majoria, per tal que això es pugui dur a terme. L’actual sistema polític impedeix que el president pugui prendre una decisió d’aquest tipus. Això implica que el Partit Socialista de la República de Moldàvia (PSRM), al qual pertany Dodon, sigui el guanyador de les properes eleccions. De la mateixa manera, s’ha manifestat favorable a impulsar gestions per tal que Moldàvia s’adhereixi a la Unió Euroasiàtica, de la qual es va mostrar fervorós partidari.