Publicat el cens de Moldàvia. Moldàvia perd 400.000 habitants en deu anys

A finals de març es van publicar finalment els resultats del cens que es va dur a terme a Moldàvia durant l’any 2014.

Segons les dades que aporta, el nombre total d’habitants que tenia Moldàvia l’any 2014 era de 2.998.235. Això vol dir que si comparem aquestes dades amb les de 2004, en què la població era de 3.383.332 habitants, podem constatar que Moldàvia continua perdent població, concretament 383.097 en deu anys. A més, d’aquestes persones, 209.030 són no-residents, cosa que representa el 7,5% de les persones censades, i que demostra els alts índexs d’emigració que pateix aquest país. Cal advertir, però, que la publicació d’aquestes dades no ha estat exempta de polèmica, i algunes veus han reclamat que es torni a repetir, com han fet alguns membres del Partit Liberal.

Cal tenir en compte que en aquestes dades no hi queda inclosa la demografia de la zona de Transnístria, de facto desvinculada de Moldàvia. En el cas de Transnístria, on el darrer cens es va dur a terme durant el darrer trimestre de 2015, el nombre total d’habitants és de 465.755, un 14,3% inferior, també, a les dades de 2004.

Pel que fa a dades sobre la composició de la població, el 51,8% de les persones censades són dones, mentre que els homes representen el 48,2% del total. Els menors de 16 anys són el 18,4%, entre 16 i 61 anys –que és l’edat en què es pot treballar a Moldàvia- hi ha el 63,1% de les persones censades, mentre que els més grans d’aquesta edat representen el 18,5%. Cal tenir en compte que a Moldàvia l’esperança de vida mitjana en néixer és de 71,46 anys. Això explica, en part, perquè el nombre de persones més grans de 61 anys és relativament baix. Tot i això, també es constata una tendència a l’envelliment de la població, com ho demostra el fet que l’edat mitjana també va augmentar: 37,6 anys en el cas de les dones i 35,8 en el cas dels homes.

Una altra dada interessant que s’extreu de la lectura del cens és el de la disminució de les dimensions de les llars, que ara és de 2’9 persones per llar, amb un total de 959.000 llars a tot el país.

Probablement, l’altra dada que provoca més interès és el de la composició ètnica del país. Segons les dades aportades per aquest cens, el 75,1% dels ciutadans de Moldàvia es declaren moldaus, el 7% romanesos, el 6,5% ucraïnesos, el 4,6% gagaüsos i el 4,1% russos. Més lluny queden altres grups, com els búlgars -l’1,9%- i els roms -0,3%-. Un 0,5% queden englobats dins la categoria Altres (bielorussos, jueus, polonesos, armenis…).

Si es comparen les dades amb el cens anterior, el de 2004, el percentatge de moldaus minva lleugerament, entorn de l’1%, mentre que el de romanesos s’incrementa, al voltant del 4,8%.

Pel que fa a la distribució d’aquesta població en el conjunt del país, els moldaus són majoritaris arreu, tret de dues zones: la regió de Gagaúsia, on els gagaüsos representen el 83,8% i a Taraclia, on els búlgars són el 66’1%.
Pel que fa a la llengua materna, el 56,7% declaren que és el moldau, mentre que afirmen que és el romanès en el 23,5% dels casos. Així com la tercera nacionalitat és la ucraïnesa, pel que fa a la llengua materna, cal destacar el paper del rus, que s’enfila fins al 9,7%. El 4,2% declaren que és el gagaús, el 3,9% l’ucraïnès i l’1,5 % el búlgar.Pel que fa a la religió, el 96,8% es declaren com a ortodoxos.

És inevitable plantejar-se la qüestió relativa a la nacionaliat i a la llengua materna. És indiscutible que moldau i romanès són dos termes que fan referència exactament a la mateixa llengua, cosa que fa que hi hagi una gran dosi de confusió en aquestes dades. Es dona el fet que algunes persones de la mateixa família han arribat a afirmar en uns casos que parlen romanès i en d’altres moldau, cosa que demostra que estem parlant de la mateixa llengua. El mateix podem quant a la nacionalitat.

Podeu consultar les dades completes del cens en el següent enllaç: Statistics

Quant a la composició ètnica de Transnístria, segons el cens que s’hi va elaborar durant l’any 2015, el 32,1% dels ciutadans es declaraven moldaus, el 30,35% rusos, el 28,1% ucraïnesos, el 2,5% búlgars. L aresta de población pertany a diversos grups nacionals. Per tant, es constata una divisió, amb uns contingents similars, en tres grans blocs. De tota manera, diversos organismes internacionals han criticat la metodologia amb què es va elaborar aquest cens, per al qual cosa cal relativitzar-ne les dades que hi apareixien reflectides. Tot i això, la imatge dels tres grans blocs s’ajsuta bastant a la realitat.

Moldàvia estabilitza la població, segons l’Agència Nacional d’Estadística

L’Agència Nacional d’Estadística de Moldàvia ha fet públiques les dades demogràfiques de Moldàvia, tot i que encara no són dades defintives . El darrer cens es va elaborar durant l’any 2014 i ara ben aviat es presentaran les dades del nou cens, durant el proper mes de març. Les dades ara presentades són, però, indicatives que la població de Moldàvia tendeix a estabilitzar-se després de molts anys de pèrdua continuada d’habitants.

Segons les dades que aporta aquest organisme estatal, amb data 1 de gener de 2017, enguany Moldàvia tan sols ha perdut 2.200 habitants, en relació amb l’any passat, i en té un total de 3.550.900. L’1 de gener de 2016 es va fer un recompte similar.

Ara bé, les dades són enganyoses, perquè també s’hi comptabilitzen els emigrants, molt nombrosos. De fet, segons el cens de 2014, el nombre total d’habitants de Moldàvia era de, només, 2.913.281 persones, quatre-cents mil menys que l’any 2004. Per tant, el més prudent és esperar les dades oficials del cens.

Aquest recompte també aporta altres dades, com que el 57,3% de la població és rural -2.034.100-, i el 42,6% urbana. Tot i això hi ha una tendència a l’increment poblacional a les ciutats més importants del país, com Chisinau, la capital, que augmenta la seva població en 6.400 persones, o Balti, unes 600. La zona autònoma de Gagaúsia-Ieri es manté molt estable, amb tan sols cent habitants més.

 

 

El president de Moldàvia vol canviar la bandera del país. Vol eliminar-ne les semblances amb la de Romania

El president moldau, Igor Dodon, continua fent propostes que estan aixecant molta polseguera. Les seves intencions polítiques van ser manifestades molt clarament durant la campanya electoral de les darreres eleccions presidencials. I és indiscutible que està fent els passos que havia anunciat.

Una de les propostes més rupturistes amb la situació actual, des del punt de vista simbòlic, és la de canviar la bandera moldava, segons informa RFERL. Dodon considera que les semblances entre la bandera de Moldàvia i de Romania són excessives. De fet totes dues són tricolors amb tres franges verticals de color blau, groc i vermell.

De moment, el que ha fet, segons comenta, és fer una proposta per tal que la societat la debati i es pugui prendre una decisió en un període de pocs mesos.

Evidentment, per fer un canvi d’aquest tipus cal una majoria parlamentària que ho permeti, cosa que l’actual corelació de forces en el parlament sembla que no facilita, ja que el partit de Dodon, el Partit Socialista de la República de Moldàvia, té només vint-i-cinc diputats, d’un total de 101.

La seva proposta és substituir l’actual bandera per una altra, de fons vermell i amb el cap d’un bou al centre, envoltat per un estel, una flor i una lluna creixent. Segons els seus col•laboradors, aquests símbols estan profundament arrelats en la història de la Moldàvia medieval.

Evidentment, tota aquesta polèmica no fa més que reflectir el debat identitari de fons que viu la societat moldava, que es mou entre l’aproximació a Romania -que en molts casos s’aposta per la integració a Romania- o bé l’allunyament i l’acostament a Rússia.  Tot això, a més, es produeix en un marc de profunda crisi política, marcada per la corrupció i pel control polític de determinats oligarques.

Més enllà, però, de la batalla simbòlica, Dodon continua fent passos d’aproximació a Rússia. Aquesta setmana mateix, el 13 de febrer, el seu partit va signar un acord de col•laboració amb el partit de Vladímir Putin, Rússia Unida. L’acord va ser signat pel mateix cap de govern rus, Dmitri Medvedev, d’una banda, i per Zenaida Greceanii, presidenta del partit socialista moldau. En el moment de signar l’acord, Greceanii es va comprometre a continuar treballant perquè Moldàvia s’aproximi a la Unió Euroasiàtica impulsada per Moscou.

Just l’endemà, Dodon va tenir una reunió amb els ambaixadors d’alguns dels estats exsoviètics. El tema central de la reunió era analitzar la situació del país, després de les reunions de Dodon amb Moscou i Brussel•les, i veure les possibilitats d’incrementar la col•laboració política i econòmica, en la perspectiva d’enfortir la Unió Euroasiàtica.

Un altre punt de fricció entre Dodon i el govern és l’obertura d’una oficina “civil” de l’OTAN a Chisinau, la capital de Moldàvia. Dodon s’hi oposa frontalment. Tot i que la setmana passada va tenir una reunió amb la secretària general de l’OTAN, Rose Gottemoeller, Dodon es manté ferm en la seva actitud contrària.

Fundat un nou partit a Moldàvia, que proposa la reunificació amb Romania

Anatol Salaru, que havia estat ministre ministre de Transports i comunicacions de Moldàvia, va anunciar la stemana passada la formació d’un nou partit polític. La principal peculiaritat d’aquest nou partit, que porta per nom Partit de la Unitat Nacional –PUN- és que reivindica com a principal objectiu la reunificació amb Romania.

Salaru ha afirmat que considera imprescindible que hi hagi una formació que defensi aquesta proposta, que ha de permetre portar Moldàvia en la direcció dels països civilitzats i sortir de la zona indefinida en què es troba actualment.

De moment encara no se n’ha fet el congrés fundacional, que és quan s’acabaran d’acordar les bases ideològiques del partit. Salaru, però, apel•la a la justícia social, a la moral en la política i al patriotisme. En diverses entrevistes ha recorregut a una cita del rei Carol: res per a nosaltres, tot per al país.

Salaru ha estat membre del Partit Liberal fins al passat mes de desembre. Sempre ha defensat tesis de tipus liberal i té un discurs que va adreçat a un electorat que aquí consideraríem de centre dreta, tot i que utilizar exclusivament els paràmetres dreta-esquerra a l’hora d’analitzar els països de l’òrbita exsoviètica de vegades és confús, ja que moltes vegades no coincideixen amb la interpretació que se’n fa des d’occident.

Segons Transparència Internacional, la percepció de corrupció és generalitzada a tots els països balcànics

Aquest 25 de gener, Transparència Internacional (IT) va fer públics els resultats de l’Índex de Percepció de la Corrupció corresponents a l’any 2016. Cada any per les mateixes dates presenta un document similar on s’analitza la pecepeció que tenen els ciutadans, especialistes i diverses institucions, sobre aquest tema. El document s’ha elaborat a partir d’enquestes fetes a més de 60.000 ciutadans.

Transparència Internacional és una organtizació governamental implantada arreu del món, que té com a objectiu combatre la corrupció. Més que analitzar casos concrets, que segons ells correspon més a l’àmbit del periodisme, el que fan és fer propostes més a llarg termini, per impulsar reformes del sistema que en permetin la prevenció.

La conclusió global a què arriben aquest any, com a organisme, és que els governs d’Europa i de l’Àsia central no fan prou per combatre-la, cosa que provoca la desafecció de la població de la “política” i dels seus representants. Globalment, una tercera part de la població, segons les seves conclusions, creu que els governs i els governants són corruptes. Ara bé, aquesta proporció creix de manera notable en alguns estats, com Espanya, Moldàvia i Kosova, on dos terços de la població consultada estan convençuts que la corrupció és el problema més greu dels països respectius.

La percepció que el propi país és el pitjor en aquest aspecte és molt estesa. Tal com reflecteixen les conclusions que podeu llegir en el següent enllaç, així ho pensen el 86% dels ucraïnesos, el 84% dels moldaus, els 82% dels bosnians i el 80% dels espanyols.

És evident que es poden fer una infinitat de crítiques a aquesta “llista” i als criteris que es fan servir. IT utilitza diverses empreses que l’assessoren a l’hora d’elaborar-les. I és evident que no són precisament institucions que desvetllin una particular confiança. Hi podem trobar el Banc Africà de Desenvolupament, la Fundació Bertelesmann, el setmanari d’informació econòmica The Economist -que tots sabem de quin peu coixeja-,  o l’ultraliberal Freedom House. Podeu llegir-ne una crítica ben fonamentada en un article aparegut a Iniciativa Debate.

Més enllà de tot això, però, no deixa de tenir el seu interès consultar-la, encara que sigui amb moltes precaucions. Encapçalen la llista, amb millors resultats, Dinamarca i Nova Zelanda, amb un índex de 90 (sobre 100, com més baix és el percentatge, pitjor n’és la percepció), seguits per Finlàndia, Suècia, Suïssa, Noruega i Singapur, amb índexs propers a 90. França queda molt més lluny, en vint-i-tresè lloc, amb l’índex 69 i Espanya el quaranta-quatrè, amb l’índex 59, per sota de Botswana, Cap Verd, Brunei o Barbados.

Pel que fa als països balcànics, el més ben situat és, tal com era d’esperar, Eslovènia, en el lloc 31è, amb l’índex 61. Tota la resta queden per sota dels 50, que és la xifra que Transpàrència Internacional considera crítica. Primer de tots hi ha Croàcia (49, en el 55è lloc) -tot just amb un punt més que Hongria-, Romania (48, en el 57è) –encara per davant de països com Cuba o Itàlia-, Montenegro (45, el 64è), Sèrbia (42, el 74è), Bulgària (41, el 75è), Albània i Bòsnia i hercegovina (tots dos 39, el 83è), Macedònia (39, en el 90è). Més enrere encara queden Kosova (31, el 95è) i Moldàvia (30, el 123è). El total d’estats analitzats són 176.

Així com el conjunt de països mantenen uns índexs similars als de l’any anterior, els resultats de Kosova i Moldàvia són clarment inferiors, cosa que demostra que és un problema creixent.

Podeu consultar la llista completa en el següent enllaç 

 

El president moldau s’acosta cada vegada més a la Rússia de Putin

Aquest 17 de gener va ser una jornada de frenètica activitat política del nou president de Moldàvia, Igor Dodon. A poc a poc es van fent evidents quines són les seves prioritats i quins són els seus objectius. En aquest sentit, coincideixen plenament amb el que havia vingut anunciat aquests darrers mesos, és a dir un acostament a la Rússia de Putin i un allunyament de la Unió Europea i de Romania. Això es va fer clarament palès aquest 17 de gener.

En primer lloc, es va reunir amb el president rus, Vladímir Putin. En aquesta reunió es van tractar diversos temes que afecten de manera important Moldàvia, com per exemple la situació del mig milió de moldaus que viuen i treballen a Rússia, les relacions econòmiques i comercials enbtre tots dos estats i la delicada situació de Transnístria.Després de la reunió, tots dos mandataris van voler traslladar als mitjans la seva bona sintonia.

D’aquesta trobada, però, un dels detalls que més ha transcendit a l’opinió pública ha estat la presència visible i ostentosa d’un mapa antic de Moldàvia, elaborat pel cartògraf italià Bartolomeo Borghi l’any 1790. El que ha aixecat més susceptibilitats és que en el mapa hi apareix tota l’actual república de Moldàvia, tota la Moldàvia que forma part de l’Estat romanès, la Bucovina, una part de la qual, la meridional, pertany actualment a Romania i una altra, la septentrional, a Ucraïna, i un part de la Dobrudja, ara també a Romania. És evident que és un document històric, però lògicament la seva presència, i la seva possible interpretació com a apel•lació a la construcció d’una Gran Moldàvia, en un acte com aquest té una profundíssima càrrega política que ha provocat la indignació de les autoritats romaneses, que l‘han considerat com una agressió a la seva sobirania.

Pel que fa a controvèrsies sobre mapes, ara fa uns mesos, precisament, un diputat socialista moldau va protagonitzar un incident en el parlament d’aquest país quan va estripar públicament un mapa de la Gran Romania. Per als socialstes moldaus, aquest tema és un autèntic tabú.

Dodon, més d’una vegada ha lamentat públicament que els russos l’any 1812 es quedessin només la part moldava a l’est del riu Prut, i no haguessin ocupat tot Moldàvia. Per tant, un mapa d’aquestes característiques sembla que doni suport, de manera explícita a aquesta tesi per part de les autoritats del Kremlin. Si a això hi afegim les tenses relacions d’aquestes darreres setmanes entre Moldàvia i Romania, el còctel és explosiu.

Dodon també ha anunciat que la propera visita, com a cap d’estat, serà a Brusel•les i que només després anirà a Bucarest. Aquestes preferències evidentment demostren, una vegada més, aquesta actitud de distanciament. Tot i això, Dodon ha insisit a dir que té com a objectiu prioritari mantenir unes molt bones relacions amb l’estat veí, tal com qualifica Dodon Romania.

En la mateixa línia cal interpretar l’anunci, aquesta setmana també, que com a president ha iniciat el procediment per retirar les credencials com a ambaixador de Mihai Gribincea, actual representant diplomàtic de Moldàvia a Bucarest. Una de les primeres decisions que va prendre Dodon com a president va ser la de retirar la nacionalitat moldava a Traian Basescu, expresident romanès. Basescu sempre havia defensat la tesi que Moldàvia i Romania més o menys a mitjà termini s’haurien de reunificar. Gribincea, en unes declaracions públiques va dir que considerava aquesta retirada de nacionalitat com a anticonstitucional. Arran d’aquests fets, Gribincea va rebre moltes critiques de diputats socialistes moldaus. Per aquest motiu, l’anunci fet per Dodon no ha sorprès gens ni mica. Ara caldrà veure com l’executiu de Vlad Filat gestiona aquest afer.

Aquest mateix dia, el 17 de gener, Dodon també es va reunir amb representants de la Unió Euroasiàtica, entre els quals destacava particularment el principal responsable de la Comissió Econòmica d’aquest organisme apadrinat per Rússia.

En declaracions posteriors a la reunió, tal com ja havia fet altres vegades, va reiterar que l’Acord d’Associació amb Europa no ha estat beneficiós per a Moldàvia, ja que segons ell ha provocat la pèrdua dels principals mercats d’aquest país, que han estat sempre Rússia i els estats que conformaven l’antiga URSS. En aquest sentit, una possible alternativa, verbalitzada obertament, seria la cancel•lació d’aquest Acord d’Associació. Ara bé, per poder fer això caldrà esperar a unes noves eleccions parlamentàries, amb una nova majoria, per tal que això es pugui dur a terme. L’actual sistema polític impedeix que el president pugui prendre una decisió d’aquest tipus. Això implica que el Partit Socialista de la República de Moldàvia (PSRM), al qual pertany Dodon, sigui el guanyador de les properes eleccions. De la mateixa manera, s’ha manifestat favorable a impulsar gestions per tal que Moldàvia s’adhereixi a la Unió Euroasiàtica, de la qual es va mostrar fervorós partidari.

Romania ja té nou govern. El president de Moldàvia retira la nacionalitat moldava a Traian Basescu

Tal com es preveia, el parlament romanès va ratificar, aquest 4 de gener, la proposta de nou govern, encapçalat pel socialdemòcrata Sorin Grindeanu. Finalment, va aconseguir una còmoda majoria, amb 296 vots a favor i només 133 en contra. Cal tenir en compte que cal sumar els vots tant del Parlament (329) com del Senat (146). Van votar-hi a favor els dos partits que formen la nova coalició governamental, el Partit Socialdemòcrata -PSD- i l’Aliança de Demòcrates i Liberals (ALDE), i també el partit de la minoria hongaresa, la Unió Democràtica dels Hongaresos de Romania (UDMR), que ja havia anunciat prèviament el seu vot favorable. D’aquesta manera es posa punt i final al govern interí i de caràcter “tecnocràtic” de Dacian Ciolos, que havia dirigit el país el darrer any.

Per tant, a partir d’ahir mateix es pot considerar constituït el nou govern, format per vint ministeris, setze dels quals dirigits pels socialdemòcrates i quatre per diputats d’ALDE. Vuit dones ocupen carteres ministerials.

A partir d’ara s’haurà de veure si el nou govern compleix les promeses electorals, algunes de les quals, sens dubte, van catapultar els socialdemòcrates a la victòria electoral, com l’increment d’inversions en sanitat i en educació, l’augment dels salaris i pensions, la reforma del sistema judicial i la reforma del sistema impositiu.

És, precisament, en el terreny de la justícia on aquest nou govern vol fer més reformes, sobretot pel que fa al codi penal, del sistema de presons i de les condicions laborals dels treballadors d’aquest sector. Ara bé, des de l’oposició se’ls ha retret, però, que no hagin manifestat que sigui una prioritat la lluita contra la corrupció.

Pel que fa a la política exterior, el nou ministre, Melescanu, ha insisitit que vol impulsar el paper de Romania com a potència regional a l’àrea del Mar Negre, preparar la presidència de la Unió Europea (de 2019) i tirar endavant una llei de la diàspora, que haurà de regular els drets de la nombrosa comunitat romanesa resident a l’estranger.

Sevil Shaideh, la candidatura de la qual per ocupar el càrrec de primer ministre va ser rebutjada pel president Iohannis, encapçalarà l’important ministeri de Desenvolupament.

Membres d’ALDE, per la seva banda, ocuparan quatre ministeris, entre els quals hi ha Afers Estrangers (Teodor Melescanu), Energia o Medi Ambient.

Traian Basescu, expresident de Romania, perd la nacionalitat moldava

Aquest 4 de gener, el nou president moldau, Igor Dodon, ha pres la decisió de retirar la nacionalitat moldava de l’expresident romanès, Traian Basescu. De fet, Dodon, durant la campanya electoral, ja havia promès aquesta mesura, que ha pres pocs dies després d’ocupar el càrrec. Dodon sempre ha argumentat que Basescu havia aconseguit la ciutadania moldava (tot just aquest passat mes de juny) de manera il·legal. A més, sempre l’ha acusat de negar la identitat moldava i de voler annexar aquest territori a Romania.

L’oposció acusa Dodon, tot just dues setmanes d’haver iniciat la seva presidència, de fer actes només de caràcter simbòlic, tot i que de profunda càrrega política, com la retirada de banderes de la Unió Europea, guerra de llengües en els mitjans oficials, desplaçant el romanès estàndard en benefici del “moldau”, o la retirada de la nacionalitat de Basescu. Acusen Dodon de defensar els interessos de Rússia.

L’acord per obrir una oficina “civil” de l’OTAN sacseja el debat sobre la neutralitat de Moldàvia

Aquest 29 de novembre passat, en el marc d’una reunió entre el primer ministre moldau, Pavel Filip, i el secretari general de l’otan, Jens Stoltenberg, es va signar un acord d’un extraordinari valor simbòlic, que alhora posa a prova l’equilibri del sistem polític moldau. L’acord va ser ratificat l’1 de desembre pel Consell de Govern.

L’acord estableix que l’Otan, una organització de caire esrictament militar, podrà obrir una oficina de caràcter “civil” al centre de la capital d’aquest país, Chisinau, l’abril de 2017.

Tot i que és difícil d’entendre que l’otan pugui obrir unes dependències i que se les titlli simplement de civils, aquest és l’argument utilitzat per Stoltenberg per justificar-ne l’obertura i per afirmar que no es viola la neutralitat teòrica del país. En la mateixa línia han anat les declaracions del ministre d’Afers estrangers, Andrei Galbur. A aquesta decisió només s’hi va oposar, en el Consell de Govern, la governadora de Gagaúsia, Irina Vlah. Vlah va argumentar que aquesta obertura viola els principals constitucionals de neutralitat.

Moldàvia és un estat que, des de la dissolució de l’URSS, s’ha mogut entre les tensions d’aquells que volen acostar el país a la Unió Europea, i de retruc cap a l’organització atlantista, i aquells que volen tenir vincles més estrets amb Rússia. Les darreres eleccions presidencials, d’aquest mes passat, han reflectit perfectament aquesta tensió. Finalment, va sortir elegit com a nou president, amb un estret marge de vots i amb acusacions de frau, Igor Dodon, líder del Partit Socialista, partidari de l’acostament a Rússia i de refredar les relacions amb la Unió Europea i Romania. Ara bé, cal tenir en compte que el càrrec de president té a Moldàvia un valor més simbòlic que no pas un poder efectiu, cosa que fa difícil pensar que pugui aturar aquesta decisió del govern, que per la seva banda, defensa postures proccidentals, tal com demostra aquest acord.

Caldrà veure ara com aquesta polèmica decisió condiciona la política moldava en endavant.

Eleccions a l’Assemblea autònoma de Gagaúsia

Aquest diumenge, 20 de novembre, els ciutadans de Gagaúsia estan convocats a les urnes, per tercera vegada en un mes. Aquesta vegada han de triar els trenta-cinc diputats que conformen l’Assemblea Popular de Gagaúsia, l’òrgan legislatiu autònom de la comunitat gagaüsa.

El nombre total de persones amb dret a vot és 122.216, que poden exercir el seu dret a vot en 66 col•legis electorals. S’hi han presentat un total de 126 candidats, una xifra notablement inferior a la de de fa quatre anys (170). Els col•legis electorals tancaran les portes a partir de les nou del vespre, hora local.

La majoria dels candidats es presenten com a independents, ja que només 33 ho fan sota el paraigua d’un partit: 21 del Partit Socialista, 9 del Partit Nostre –vinculat al magnat pro-rus Renato Usati, actualment resident a Rússia-, 2 del Partit Comunista i 1 del Partit Demòcrata. Tot i això, nombrosos candidats han tingut o tenen vincles amb partits, però sembla bastant evident que tenen més opcions de ser escollits si es presenten com a independents. El Partit Demòcrata és el que ha recorregut més a aquesta argúcia.

Tradicionalment, Gagaúsia ha votat per opcions, d’una manera o altra, de caràcter pro-rus. Durant anys el partit més votat havia estat el Partit Comunista. Actualment, aquest partit té un paper molt més marginal, però ha estat substituït pel Partit Socialista, que aconsegueix la majoria dels sufragis, tal com ha passat ara fa pocs dies a les darreres eleccions presidencials.

El particular estatus de Gagaúsia explica aquest posicionament. La seva voluntat de reisistir-se a la romanesització ha fet que tendissin a marcar distàncies amb els partits moldaus proocidentals. Fins i tot, la constitució empara el seu dret al que s’anomena autodeterminació externa. Això vol dir que en cas que canviï l’estatus de Moldàvia com a estat independent, Gagaúsia podria decidir independitzar-se, però només en aquest cas. Aquesta clàusula està pensada pel supòsit que Moldàvia decidís integrar-se en un altre estat, com Romania.

Els candidats es trien en 35 circumspcripcions, per sistema majoritari, 17 dels quals al territori de Comrat (on hi ha la capital, del mateix nom), 12 a Ceadir-Lunga i 6 a Vulcanesti.

Sobre els candidats que s’hi presenten, una tercera part aproximadament són homes de negocis, i una altra quarta part són responsables de cert nivell d’empreses publiques. El percentatge de dones que opta al càrrec no arriba al deu per cent.

Com en el conjunt de Moldàvia, els vincles entre poder polític, corrupció i màfies també és evident a Gagaúsia. Tot just fa dos dies va ser detingut un dels candidats, Nicola Raia –un dels candidats independents-, acusat d’evasió d’impostos. Raia té males relacions polítiques amb la governadora de Gagaúsia, Irina Vlah.

Gagaúsia

Gagaúsia (Gagauz Yeri) és un territori autònom d’uns, aproximadament, 1.800 km quadrats i uns 160.000 habitants, la majoria dels quals són gagaüsos (més del 80%). Els gagaüsos parlen una llengua turquesa i tenen la particularitat de ser l’únic poble túrquic de religió cristiana ortodoxa. Està poblada, a més, per aproximadament un 5% de russos, un 5% de moldaus, un 4% de búlgars i també per gitanos i ucraïnesos. Les tres llegües oficials són el gagaús, el romanès i el rus. La capital és Comrat.

Els gagaüsos, que no havien gaudit d’autonomia política des de feia molts anys, van proclamar l’any 1990 una República gagaüsa, que no fou reconeguda per Moldàvia. Finalment, l’any 1994 el Parlament moldau va aprovar la Llei d’Estatut Especial de Gagaúsia, que preveu la preservació de la identitat, cultura i llengua nacionals. Aquesta llei preveu, ja, el dret d’autodeterminació en cas que hi hagi un canvi pel que fa a la independència de Moldàvia.

Un referèndum d’autodeterminació

El 2 de febrer de 2014, Gagaúsia va fer un referèndum consultiu, declarat il•legal pel govern moldau, sobre el seu futur. En aquest referèndum s’hi feien dues preguntes. D’una banda es preguntava sobre la independència de Gagaúsia en cas que Moldàvia es reunifiqués amb Romania i, d’altra banda, quines eren les preferències en les aliances internacionals de Moldàvia, és a dir triar entre la UE i la Unió Duanera Euroasiàtica, formada per Rússia, Bielorússia i Kazakhstan.
Un 98,9% dels electors que van participar-hi van donar suport a la independència del país i un 98,4% dels votants van optar més per acostar-se a la Unió Duanera Euroasiàtica que no pas a la Unió Europea. La participació va superar el 70%, segons les dades dels organitzadors de la consulta. Més enllà de la credibilitat dels resultats, és evident que Moldàvia va cosntatar, llavors, una vegada més, que té un problema seriós.

 

Eleccions presidencials moldaves: més de tres mil denúncies de frau

Continuen les protestes dels partidaris de la candidata Maia Sandu. Les acusacions de frau, sobretot pel fet que molts ciutadans de la diàspora no poguessin votar, però també per la presumpta compra de vots o pels grups organitzats de votants procedents de Transnístria, s’han concretat amb més de 3.000 denúncies a la seu de la Comissió Electoral Central, a Chisinau.

La majoria d’aquestes denúncies han estat presentades a títol individual, però el Partit Acció i Solidaritat, al qual pertany Maia Sandu, també n’ha presentat 170.

Sandu ha animat la població a mobilitzar-se per tal que els resultats de les eleccions de diumenge passat siguin anul•lats. L’estret marge de vots de diferència entre tots dos candidats –67.488 vots separen el candidat guanyador, el socialista Igor Dodon, de Sandu- fa que les nombroses irregularitats hagin estat determinants en el resultat final. Sandu acusa Dodon de ser el candidat de l’oligarquia, que, segons ella, ha posat tota la maquinària de l’estat al seu favor, i acusa particularment Plahotniuc, el gran patró de la política moldava aquests darrers anys, d’estar darrere del frau. També retreu a Dodon que no faci absolutament res per aclarir aquestes irregularitats, tal com li pertocaria de fer.

Dodon, per la seva part, ha volgut relativitzar algunes de les queixes de Sandu i de l’oposició. Argumenta, per exemple, que els 300.000 ciutadans moldaus –susceptibles de votar molt majoritàriament Sandu- que viuen en països occidentals van tenir accés a 80 centres de votació, i a 240.000 paperetes; en canvi, els 330.000 ciutadans moldaus resdients a Rússia –susceptibles en aquest cas de votar majoritàriament Dodon- van tenir accés tan sols a només dos centres de votació. Amb aquestes dades pretén defensar que el més perjudicat pels problemes amb el vot de la diàspora ha estat precisament ell.

Un dels primers gestos que ha fet Dodon, un cop confirmada la seva victòria, ha estat la d’anunciar la revisió de la concessió de la ciutadania moldava a l’expresident romanès Traian Basescu.