25 de setembre: controvertit referèndum a la República Serpska, a Bòsnia

Fa mesos, el president de la República Serpska, Milorad Dodik, va anunciar públicament una mesura que, ben segur, havia d’aixecar una forta polseguera i de sacsejar la política bosniana. Aquesta mesura era un referèndum sobre la festa oficial de l’entitat. Aquesta proposta, aparentment innocent, ha provocat un autèntic daltabaix polític que pot marcar un abans i un després en la política bosniana.

El que fa conflictiva aquesta decisió és que el dia triat per celebrar aquesta festa és el 9 de gener, un dia carregat de simbolisme. Els ciutadans de la República Serpska han estat cridats a les urnes, aquest 25 de setembre, després que la Cort constitucional de Bòsnia decretés que aquesta celebració era anticonstitucional, el novembre de 2015. La reacció de Dodik no es va fer esperar i la seva resposta va ser aquesta convocatòria.

El 9 de gener de 1992 es va proclamar la República del Poble Serbi, poc abans d’esclatar la guerra que va assolar tot el país. Més endavant va agafar el nom de República Serpska. Aquesta data també coincideix amb un dia molt assenyalat i important del calendari religiós ortodox, Sant Sava (Sant Esteve). Per als contraris a aquesta celebració, aquest dia representa l’exaltació d’un estat ètnic exclusivament serbi i, per tant, discriminatori per a la resta de grups. Per als defensors d’un concepte de Bòsnia no basat en criteris ètnics, aquesta data entra en clara contradicció amb el seus principis.

La Cort constitucional bosniana, que és qui ha de vetllar per l’estricte compliment de la legislació, va argumentar-ne la inconstitucionalitat per ser discriminatòria per als no-serbis. Aquest dissabte passat mateix va rebutjar les al•legacions presentades pel govern de la República Serpska, que tenien com a objectiu que es deixés de considerar anticonstitucional.

Tot i aquesta decisió de la Cort constitucional, Milorad Dodik ha reiterat diverses vegades que aquest referèndum es farà tant si com no, i ha instat la població a participar-hi massivament. De fet, altres vegades ja s’han incomplert algunes decisions de la Cort constitucional. Tots els partits serbis presents a l’Assemblea van donar-hi suport, a la seva decisió, mentre que l’oposició bosníaca, agrupada entorn de Domovina, s’hi va oposar frontalment.

Per la seva banda, les autoritats estatals consideren que aquesta decisió és un desafiament a les institucions de l’estat. Temen que aquest referèndum sigui un primer pas cap a un posterior referèndum d’autodeterminació, més endavant. De fet, aquesta opinió té sòlids fonaments, ja que Dodik mateix més d’una vegada, l’última fa tot just dues setmanes, ha comentat la possibilitat de fer un referèndum d’aquestes característiques durant l’any 2017. Les autoritats bosnianes valoren que aquest referèndum, el del dia 25 de setembre, s’hauria de prohibir, ja que la República Serpska no té, segons argumenten, autoritat per convocar-lo.

També han apel•lat a l’Alt Reprepresentant, Valentin Inzko, per tal que l’aturi i que imposi sancions als promotors. Fa pocs dies, Inzko va advertir les autoritats de la República Serpska de les conseqüències que pot tenir, però no queda clar què pot implicar després.

La diplomàcia europea i els Estats Units han demanat reiteradament a Dodik que desisteixi d’aquesta iniciativa, però no se n’han sortit. El govern serbi, per la seva banda, que d’altres vegades ha donat obert suport a iniciatives de Dodik, ha optat, aquesta vegada, per una actitud més cauta i ha evitat donar suport a l’esmentat referèndum. No fa gaires dies, el primer ministre serbi, Alexànder Vucic va declinar públicament donar-hi suport, tot i que formalment tampoc no ha demanat que no es tiri endavant. Ha optat per considerar que és un afer estrictament intern.

Cal tenir en compte que tot just una setmana després, el 2 d’octubre, tindran lloc unes trascendentals eleccions locals a tot Bòsnia i Hercegovina. Aquest referèndum pot condicionar de manera extraordinària el desenvolupament d’aquestes eleccions. Alguns analistes consideren que aquest pols obert amb el govern central pot afavorir el partit dels Socialdemòcrates Independents, el partit de Dodik, més contestat en el poder ara que fa uns anys. D’altra banda, un altre efecte que pot tenir, gens desitjable, és el de la concentració de la majoria dels vots en candidatures de tipus ètnic en detriment de les candidatures més estrictament ciutadanes. Cal dir, però, que algunes d’aquestes candidatures “ciutadanes” sembla que hagin fet autèntics esforços perquè els seus resultats en aquestes eleccions puguin ser dels pitjors en totes les eleccions bosnianes.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s