Efrén López i Meira Segal, projecte Kopanitsa

Efrén López és un dels músics més interessants del nostre país, tot i que no prou reconegut pel gran públic. Els seus interessos musicals han estat sempre molt eclèctics, amb una gran barreja d’estils musicals i interessos. Cal destacar-ne, sobretot, les seves aportacions en el terreny de la música medieval i de la música d’arrel. L’any 1998 va fundar, amb Mara Aranda, el grup L’ham de foc. És un dels grups més interessants pel que fa a la investigació i recreació de la música tradicional del conjunt del Mediterrani.

Més endavant, ha col•laborat amb molts altres intèrprets, una de les quals és Meira Segal, israeliana que toca diversos instruments de vent, també amb gran virtuosisme.

En aquesta entrada, us oferim una d’aquestes col•laboracions, que porta per nom Kopanitsa, aire tradicional búlgar, on Meira Segal toca la gaida, el sac de gemecs caracterísitic de Bulgària, i Efrén López la viola de roda.
A més, podreu sentir una altra brillant versió d’una cançó tradicional balcànica interpretada també per Segal i una composició d’Efrén López, que porta per nom de Plaerdemavida.

Pàgina web d’Efrén López: http://efrenlopez.net/

Annutara, folk eslau i balcànic

Annutara és un grup polonès -com Dikanda-, format l’any 2013, que aplega músics de diverses procedències i que fa una música on es barregen una gran diversitat d’estils. El seu camp de treball preferit, però, és la música eslava en general, sobretot de Polònia i Ucraïna, i també la música balcánica, gipsy, jueva, àrab… el seu primer disc és de l’any 2015, i porta per nom Ulisi.

Annutara està format per:

Alina Jurczyszyn: veu, percussions
Kamila Bigus: veu, violí, percussions
Michał Zeltman: guitarra, veu, violí
Michał Mantaj: acordió
Tomasz Koper: percussions
Tomek Nowik: baix i contrabaix
Dawid Lipka: trompeta

En el següent enllaç podeu accedir a la seva página web: http://www.annutara.pl

Aquí en teniu la pàgina de facebook: https://www.facebook.com/annutara.zespol

Dikanda, música gipsy, klezmer i molt més…

Dikanda és un dels grups més interesants del panorama musical d’allò que es coneix, d’una manera una mica simplista,com a World Music. El grup es va formar l’any 1997 a la ciutat polonesa de Szczecin. Està format per l’acordionista i vocalista Ania Witczak, la violinista Kasia Dziubak, la també vocalista Kasia Bogusz, el guitarrista Piotr Rejdak, el contrabaixista Grzegorz Kolbrecki i el percussionista Daniel Kaczmarczyk. Des del moment de la fundació fins ara han gravat nombrosos CDs (entre els quals destaco Jakhana Jakhana, Usztijo , Ajotoro i Rassi) i actuat en diversos escenartis de tot el món.

Barregen les composicions pròpies amb reelaboracions de músiques tradicionals de diferents indrets del planeta –Dikanda mateix vol dir família en una llengua africana, cosa que demostra la seva voluntat de globalitat-. En el seu paisatge sonor, però, té una importancia cabdal la música balcànica, la música gipsy, la tradició musical àrab, jueva, la klezmer sobretot, i la de tot l’espai geogràfic comprès entre el Kurdistan i Polònia, entre Rússia i Grècia.

Una autèntica delicia que us animo a descobrir.

Aquí teniu l’enllaç de la seva página web: http://dikanda.com/

Firkin, folk punk d’Hongria amb aires celtes

Firkin és un grup hongarès que fan una música que ells mateixos qualifiquen com a folk punk. És inevitable veure la clara influència que té la música celta en la música que fan. Té un aire que recorda clarament la banda irlandesa The Pogues. El grup es va fundar l’any 2008 i des de llavors ha fet nombroses gires per gairebé una vintena de països.

Aquí teniu l’enllaç de la seva pàgina web: http://firkin.hu/

Maja Milinkovic, de Sarajevo a Lisboa

Maja Milinkovic és una cantant bosniana nascuda a Sarajevo, establerta a Lisboa des de l’any 2012. Des de l’any 2009 va començar-se a interessar pel món del fado, al qual s’ha dedicat intensament des de llavors. L’any 2012 va publicar un CD fantàstic que porta per nom Tudo Isto É Fado. Tot i això, el seu repertori és molt més ampli. Realment, val la pena de coneixe’l.

Aquí teniu l’enllaç amb la pàgina dedicada a Milinkovic al Portal do Fado.

 

OMFO, la música transbalcànica de German Popov

OMFO és l’acrònim de « Our Man From Odessa », que amaga el nom de German Popov. Popov va néixer l’any 1966 en aquesta ciutat ucraïnesa, tot i que l’any 1989 es va traslladar a Amsterdam, ciutat on resideix i ha desenvolupat la seva carrera musical.

Popov ha publicat diversos treballs on fa una reinterpretació dels sons tradicionals de diverses contrades i les passa pel sedàs de la música electrònica. El seu primer disc va ser Trans Balkan Express, on precisament recull les sonroitats balcàniques, que ha recuperat en eltres treballs posteriors, tot i que també s’ha acostat a d’altres tradicions musicals, com la centreasiàtica i nord-africana.

Podeu trobar-ne més informació en aquesta pàgina: OMFO -OUR MAN FROM ODESSA (GERMAN POPOV)

Kristi Stassinopoulou, el folk grec d’avantguarda

Quan vaig començar a escriure aquest blog, Balcània, vaig deliberadament deixar de banda tot el que fes referència a Grècia, no pel fet que no ho considerés important, tot el contrari, sinó perquè tenia molt clar que era incapaç de donar-ne una visió amb un mínim de rigorositat. Ara bé, avui faig una excepció a aquesta norma que em vaig autoimposar, per presentar-vos Kristi Stassinopoulou.

Ara fa quatre anys, la vaig descobrir per casualitat, com acostuma a passar sempre amb els grans descobriments, amb el seu magnífic disc Greekadelia. Des de llavors l’he anat seguint sempre.

Cantant, lletrista i instrumentista nascuda a Atenes ha sabut recollir el so de la música tradicional del seu país per construir unes composicions absolutament modernes, sense que en cap moment es tingui la sensació que aquestes noves creacions siguin forçades ni artificials.

Als anyus vuitanta va formar part del grup Anipoforoi i als anys noranta va començar la seva carrera en solitari. No us perdeu el plaer d’escoltar-vos-la. A la seva página web (http://krististassinopoulou.com/) hi trobareu tota la inofrmació sobre la seva carrera, crítiques i els diversos discos que ha publicat.

Per aprofundir-hi, podeu llegir l’article següent, publicat a Osservatorio Balcani e Caucaso ara farà tot just dos anys: L’etnopunk di Kristi Stassinopoulou, signat per Gianluca Grossi.

Marta Sebestyén, la veu dels hongaresos de Transsilvània

Marta Sebestyen és, ben segur, la intèrpret de música tradicional més coneguda i internacional d’Hongria. Va néixer a Budapest l’any 1957 en el si d’una família apassionada de la recerca etnomusicològica. Això va fer que des de ben petita entrés en contacte amb les cançons populars de tots els territoris on viuen hongaresos, particularment amb Transsilvània. precisament, ha gravat diversos discos on recopila i reinterpreta aquestes cançons.

A partir de l’any 1980 va començar a col•laborar amb el mític grup hongarès Muzsikás, fundat set anys abans, i amb el qual va cantar durant diversos anys.

Tot i això, el seu interès no s’ha centrat només exclusivament en la música hongaresa sinó que també ha col•laborat amb diversos músics eslaus en general i dels Balcans en concret. En destaca la seva participació en el projecte de Zsaratnok.Fora d’aquest àmbit, ha col•laborat amb Deep Forest, per exemple, i també s’ha endinsat en l’estudi de la música oriental.

Luka Sorkočević, entre el Barroc i el Classicisme

Luka Sorkocevic és un compositor molt poc conegut a Catalunya. És un clar exemple de l’esplendor que va assolir la ciutat dàlmata de Ragusa –actual Dubrovnik- durant el segle XVIII, amb una notable vida cultural i unes estretes relacions amb el món italià.

Sorkocevic mateix, nascut l’any 1734, va ser deixeble del compositor italià establert a Ragusa Giuseppe Valenti. Més endavant continuà els seus estudis a Roma, tot i que després va tornar a la seva ciutat natal, on ocupà càrrecs de rellevància, també política.

Durant el seu breu pas per Viena, on fou ambaixador, va conèixer Haydn, fet que el va marcar profundament. Va morir jove, arran d’un suïcidi, amb només cinquanta-cinc anys.

És un autor considerat de transició entre el barroc i el classicisme i les seves obres més valorades són les vuit simfonies que va compondre, particularment la cinquena.

Kolinda, la revolució del folk hongarès dels anys setanta

Kolinda va ser el primer grup de folk hongarès, i diguem-ne de l’àrea central i oriental d’Europa, que vaig descobrir a principis dels anys vuitanta. Em va impactar profundament.

Pocs anys després, altres grups -sobretot Muzsikás i Marta Sebestyen, els més coneguts, però també Vasmalom o Vízöntö- els van eclipsar, potser injustament. Ningú pot, però, treure’ls el mèrit de ser uns autèntics innovadors en la seva aproximació a la música tradicional hongaresa, i es pot afirmar que la seva tasca va permetre obrir vies que després van ser explotades per altres intèrprets. De fet, el seu projecte no es va circumscriure només a la música hongaresa, sinó que també va aprofundir en les sonoritats tradicionals de l’àrea sud-eslava, albanesa i romanesa.

A més, la influència del jazz i de l’avantguarda musical es va fer evident ben aviat, cosa que va dotar el grup d’una sonoritat molt personal i inconfusible.

El grup es va fundar l’any 1975, i estava format per Péter Dabasi, Ferenc Kiss, Iván lantos i Agnesz Zsigmondi.

Escoltar-los ara, més de quaranta anys després de la publicació del seu primers LP és encara un autèntic plaer.