Zsarátnok, folk balcànic dels anys noranta

Vaig descobrir Zsarátnok la primera vegada que vaig estar a Budapest, a principis dels anys noranta. M’hi vaig fixar perquè hi col·laborava, en diverses actuacions, la cantant hongaresa Marta Szebestyen, que feia temps que seguia. Quan els vaig sentir, em van convèncer de seguida. Un dels membres més destacats era el músic, multiinsrumentista, búlgar Nikola Parov, encara en actiu.

Zsarátnok era un grup format per músics de diverses procedències geogràfiques i estilístiques, cosa que feia que adoptessin una textura molt especial. El seu primer disc estava basat exclusivament en la veu i en instruments, diguem-ne, tradicionals, però més endavant el grup va començar a investigar altres sonoritats i altres instruments. La seva trajectòria es va alllargar durant tot la dècada dels noranta.

Anuncis

L’etnojazz del turc Okay Temiz

Com tot els grans descobriments, el d’Okay Temiz va ser per casualitat. Va ser l’any 1990, quan vaig comprar-ne un disc de vinil doble, Oriental Wind –editat feia poc a casa nostra, tot i ser dels anys 1977-1979-, deixant-me portar per la intuïció. Em va encantar. Dos anys després vaig poder gaudir de la seva música en directe en el marc incomparable del FIMPT de Vilanova i la Geltrú. Des de llavors, sempre he intentat seguir-lo.

Temiz, de formació musical clàssica, és un percussionista i trompetista turc, nascut a Istanbul l’any 1939, que de ben jove es va deixar captivar pel jazz, al qual ha dedicat la seva vida musical. Tot i axò, Temiz no ha renunciat mai al ric bagatge de la música tradicional del seu país i l’ha incorporat al seu món musical.

Les seves primeres aproximacions al jazz van produir-se de la mà de l’inefable Don Cherry, a principis dels anys setanta. Eren els anys en què Cherry va intentar fusionar diverses tradicions musicals amb el jazz, amb uns excel·lents resultats.

Després va impulsar Oriental Wind, un projecte musical en què confluïen múscis suecs i turcs. Després, en solitari –i també amb nombroses col·laboracions- va iniciar una llarga carrera musical que us recomano que seguiu.

El jazz de Nenad Vasilic Balkan Band

Avui us presentem el músic serbi, Nenad Vasilic. Vasilic, nascut l’any 1975, és originari de Nis, i de ben jove es va acostar al jazz. Toca el piano, el baix i el contrabaix, i en la seva música són evidents les influències dels sons balcànics, tot i que en cap cas ha pretès fer una aproximació jazzística a la tradició musical dels Balcans, sinó que més aviat el que ha fet és un jazz molt personal on aquestes arrels formen part del seu ric univers musical.

 

Aquí en teniu la pàgina web: http://www.vasilic.com/

Watcha Clan, viatge electrònic de la Cabília als Balcans

Watcha Clan és un grup originari de Marsella que, des de fa anys, explora sobretot la música mediterrània, des dels Balcans fins al Nord d’Àfrica, des de la tradició jueva fins al reggae, i la passa pel sedàs de la música electrònica. El grup es va formar l’any 1999 i des de llavors mai no han deixat de tocar. El seu primer treball discogràfic va ser, de l’any 2001, Live au Cabaret Rouge. El que van editar l’any següent, Nomades AKA, va tenir un extraordinari èxit i els va catapultar. També va obtenir molt bon rebuda Radio Babel, de 2011.

Aquí en teniu el web: http://www.watchaclan.com/the_band.html

Amira Medunjianin, la gran veu de la sevdalinka

Amira Medunjanin és, sens dubte, la intèrpret de música sevdah més reconeguda. És una música característica de Bòsnia, que té el seu origen, segons alguns autors, cinc segles enrere, on es combinen elements musicals propis de la música otomana, occidental i sefardita. El nom de sevdalinka prové de la paraula turca sevda, que significa enyorament o malenconia.

Va néixer a Sarajevo i de ben jove va ser introduïda en la música per la seva mare. El seu primer treball discogràfic data de 2003, amb l’àlbum A secret gate, en col·laboració amb Mostar Sevdah Reunion. El seu primer treball en solitari és del 2005, i porta per nom Rosa. Des de llavors ha editat set àlbums més, l’últim dels quals, Damar, fa molt poc temps.

Si voleu trobar més informació sobre aquest gènere musical, us recomano que visiteu el blog de César Campoy, on trobareu entrades sobre els principals intèrprets.

https://sevdalinkas.com/

Aquí en teniu la pàgina web d’Amira Medunjianin: http://www.amiramedunjanin.ba/

Municipale Balcanica, música balcànica des d’Itàlia

Municipale Balcanica és un grup originari de l’Apúl·lia format l’any 2003. El seu primer disc, Fòua, va ser publicat l’any 2005. La seva música, molt eclèctica, beu de moltes fonts, entre les quals té un gran pes la música d’arrel balcànica. En aquests momnets és un dels grups de world músic, fusió… amb més projecció de tot Itàlia.

De tota manera, les etiquetes són només etiquetes. Us recomano que us els escolteu i que us deixeu emportar per les seves sonoritats delicioses.

En el següent enllaç podeu accedir a la seva pàgina web: Municipale Balcanica
Pàgina de facebook: Municipale Balcanica

Damir Imamović, la sevdalinka del segle XXI

Dimar Imamovic és un dels músics bosnians en actiu més interessants. Va néixer a Sarajevo, l’any 1978, en el si d’una família de llarga tradició musical. El seu avi, Zaim, ja havia estat un reconegut intèrpret de música tradicional. El seu primer concert el va fer l’any 2004 i des de llavors la seva activitat ha estat constant. Poc després, el 2006, va publicar el seu primer CD, Svira standarde, amb el seu Damir Imamovic Trio. Dos anys després va publicar Abrasevic live, potser el més aclamat de tots els seus discos. L’any 2012 va formar Damir Ivanovic’s Sevdha Takht. Actualment és considerat com un dels grans renovadors de la sevdalinka.

Per aprofundir-hi, us recomano aquest magnífic article de César Campoy, publicat a Revista Balcanes:

Sinoć sam ti, Safo – Damir Imamović Trio

 

La pàgina web de Dimar Imamovic:

WWW.Dimar ImamoviC.COM

 

Taraf de Haidouks, els reis de la música romaní

Taraf de Haïdouks és, ben segur, el grup de música romaní més conegut i amb més projecció internacional. El grup es va constituir formalment a principis de l’any 1989, poc abans de la caiguda de Ceausescu, tot i que els seus components feia molts anys que tocaven.

És un grup la composició del qual ha variat extraordinàriament. Sempre n’han format part com a mínim una dotzena de músics, amb edats que oscil·len entre els vint i els vuitanta anys. Alguns dels components inicials del grup ja han mort. Van enregistrar el seu primer disc, que duia per títol Musiques des Tziganes de Roumanie, l’any 1991. Des de llavors, n’han gravat vuit més.

Sempre s’han mantingut fidels a la més pura tradició de la múscia rom i no han volgut fer concessions a la comercialitat, com sí que han fet altres grups.

En el següent vídeo podeu escoltar una crua i irònica cançó dedicada a Nicolae Ceausescu.

Per a més informació, podeu llegir l’article de Mariano García, publicat a Frontera Musical

 

Ayde Mori, l’aproximació de Brenna MacCrimmon a la música turca dels Balcans

Ayde Mori és una formació creada a Istanbul l’any 1997, amb l’objectiu d’estudiar i recuperar la música turca dels Balcans. El primer disc el van enregistrar l’any 2001, on hi ha cançons en turc i en albanès. Els dos components més destacats del grup són la candadenca Brenna MacCrimmon i el turc Muammer Ketencoglu. Els altres dos membres del grup són Sumru Agiryuruyen i Cevdek Erek.

Brenna MacCrimmon fa molts anys que recorre els Balcans interessant-se pel patrimoni musical turc de la zona, moltes vegades en perill de desaparèixer.