Damir Imamović, la sevdalinka del segle XXI

Dimar Imamovic és un dels músics bosnians en actiu més interessants. Va néixer a Sarajevo, l’any 1978, en el si d’una família de llarga tradició musical. El seu avi, Zaim, ja havia estat un reconegut intèrpret de música tradicional. El seu primer concert el va fer l’any 2004 i des de llavors la seva activitat ha estat constant. Poc després, el 2006, va publicar el seu primer CD, Svira standarde, amb el seu Damir Imamovic Trio. Dos anys després va publicar Abrasevic live, potser el més aclamat de tots els seus discos. L’any 2012 va formar Damir Ivanovic’s Sevdha Takht. Actualment és considerat com un dels grans renovadors de la sevdalinka.

Per aprofundir-hi, us recomano aquest magnífic article de César Campoy, publicat a Revista Balcanes:

Sinoć sam ti, Safo – Damir Imamović Trio

 

La pàgina web de Dimar Imamovic:

WWW.Dimar ImamoviC.COM

 

Taraf de Haidouks, els reis de la música romaní

Taraf de Haïdouks és, ben segur, el grup de música romaní més conegut i amb més projecció internacional. El grup es va constituir formalment a principis de l’any 1989, poc abans de la caiguda de Ceausescu, tot i que els seus components feia molts anys que tocaven.

És un grup la composició del qual ha variat extraordinàriament. Sempre n’han format part com a mínim una dotzena de músics, amb edats que oscil·len entre els vint i els vuitanta anys. Alguns dels components inicials del grup ja han mort. Van enregistrar el seu primer disc, que duia per títol Musiques des Tziganes de Roumanie, l’any 1991. Des de llavors, n’han gravat vuit més.

Sempre s’han mantingut fidels a la més pura tradició de la múscia rom i no han volgut fer concessions a la comercialitat, com sí que han fet altres grups.

En el següent vídeo podeu escoltar una crua i irònica cançó dedicada a Nicolae Ceausescu.

Per a més informació, podeu llegir l’article de Mariano García, publicat a Frontera Musical

 

Ayde Mori, l’aproximació de Brenna MacCrimmon a la música turca dels Balcans

Ayde Mori és una formació creada a Istanbul l’any 1997, amb l’objectiu d’estudiar i recuperar la música turca dels Balcans. El primer disc el van enregistrar l’any 2001, on hi ha cançons en turc i en albanès. Els dos components més destacats del grup són la candadenca Brenna MacCrimmon i el turc Muammer Ketencoglu. Els altres dos membres del grup són Sumru Agiryuruyen i Cevdek Erek.

Brenna MacCrimmon fa molts anys que recorre els Balcans interessant-se pel patrimoni musical turc de la zona, moltes vegades en perill de desaparèixer.

 

Efrén López i Meira Segal, projecte Kopanitsa

Efrén López és un dels músics més interessants del nostre país, tot i que no prou reconegut pel gran públic. Els seus interessos musicals han estat sempre molt eclèctics, amb una gran barreja d’estils musicals i interessos. Cal destacar-ne, sobretot, les seves aportacions en el terreny de la música medieval i de la música d’arrel. L’any 1998 va fundar, amb Mara Aranda, el grup L’ham de foc. És un dels grups més interessants pel que fa a la investigació i recreació de la música tradicional del conjunt del Mediterrani.

Més endavant, ha col•laborat amb molts altres intèrprets, una de les quals és Meira Segal, israeliana que toca diversos instruments de vent, també amb gran virtuosisme.

En aquesta entrada, us oferim una d’aquestes col•laboracions, que porta per nom Kopanitsa, aire tradicional búlgar, on Meira Segal toca la gaida, el sac de gemecs caracterísitic de Bulgària, i Efrén López la viola de roda.
A més, podreu sentir una altra brillant versió d’una cançó tradicional balcànica interpretada també per Segal i una composició d’Efrén López, que porta per nom de Plaerdemavida.

Pàgina web d’Efrén López: http://efrenlopez.net/

Annutara, folk eslau i balcànic

Annutara és un grup polonès -com Dikanda-, format l’any 2013, que aplega músics de diverses procedències i que fa una música on es barregen una gran diversitat d’estils. El seu camp de treball preferit, però, és la música eslava en general, sobretot de Polònia i Ucraïna, i també la música balcánica, gipsy, jueva, àrab… el seu primer disc és de l’any 2015, i porta per nom Ulisi.

Annutara està format per:

Alina Jurczyszyn: veu, percussions
Kamila Bigus: veu, violí, percussions
Michał Zeltman: guitarra, veu, violí
Michał Mantaj: acordió
Tomasz Koper: percussions
Tomek Nowik: baix i contrabaix
Dawid Lipka: trompeta

En el següent enllaç podeu accedir a la seva página web: http://www.annutara.pl

Aquí en teniu la pàgina de facebook: https://www.facebook.com/annutara.zespol

Dikanda, música gipsy, klezmer i molt més…

Dikanda és un dels grups més interesants del panorama musical d’allò que es coneix, d’una manera una mica simplista,com a World Music. El grup es va formar l’any 1997 a la ciutat polonesa de Szczecin. Està format per l’acordionista i vocalista Ania Witczak, la violinista Kasia Dziubak, la també vocalista Kasia Bogusz, el guitarrista Piotr Rejdak, el contrabaixista Grzegorz Kolbrecki i el percussionista Daniel Kaczmarczyk. Des del moment de la fundació fins ara han gravat nombrosos CDs (entre els quals destaco Jakhana Jakhana, Usztijo , Ajotoro i Rassi) i actuat en diversos escenartis de tot el món.

Barregen les composicions pròpies amb reelaboracions de músiques tradicionals de diferents indrets del planeta –Dikanda mateix vol dir família en una llengua africana, cosa que demostra la seva voluntat de globalitat-. En el seu paisatge sonor, però, té una importancia cabdal la música balcànica, la música gipsy, la tradició musical àrab, jueva, la klezmer sobretot, i la de tot l’espai geogràfic comprès entre el Kurdistan i Polònia, entre Rússia i Grècia.

Una autèntica delicia que us animo a descobrir.

Aquí teniu l’enllaç de la seva página web: http://dikanda.com/

Firkin, folk punk d’Hongria amb aires celtes

Firkin és un grup hongarès que fan una música que ells mateixos qualifiquen com a folk punk. És inevitable veure la clara influència que té la música celta en la música que fan. Té un aire que recorda clarament la banda irlandesa The Pogues. El grup es va fundar l’any 2008 i des de llavors ha fet nombroses gires per gairebé una vintena de països.

Aquí teniu l’enllaç de la seva pàgina web: http://firkin.hu/

Maja Milinkovic, de Sarajevo a Lisboa

Maja Milinkovic és una cantant bosniana nascuda a Sarajevo, establerta a Lisboa des de l’any 2012. Des de l’any 2009 va començar-se a interessar pel món del fado, al qual s’ha dedicat intensament des de llavors. L’any 2012 va publicar un CD fantàstic que porta per nom Tudo Isto É Fado. Tot i això, el seu repertori és molt més ampli. Realment, val la pena de coneixe’l.

Aquí teniu l’enllaç amb la pàgina dedicada a Milinkovic al Portal do Fado.

 

OMFO, la música transbalcànica de German Popov

OMFO és l’acrònim de « Our Man From Odessa », que amaga el nom de German Popov. Popov va néixer l’any 1966 en aquesta ciutat ucraïnesa, tot i que l’any 1989 es va traslladar a Amsterdam, ciutat on resideix i ha desenvolupat la seva carrera musical.

Popov ha publicat diversos treballs on fa una reinterpretació dels sons tradicionals de diverses contrades i les passa pel sedàs de la música electrònica. El seu primer disc va ser Trans Balkan Express, on precisament recull les sonroitats balcàniques, que ha recuperat en eltres treballs posteriors, tot i que també s’ha acostat a d’altres tradicions musicals, com la centreasiàtica i nord-africana.

Podeu trobar-ne més informació en aquesta pàgina: OMFO -OUR MAN FROM ODESSA (GERMAN POPOV)

Kristi Stassinopoulou, el folk grec d’avantguarda

Quan vaig començar a escriure aquest blog, Balcània, vaig deliberadament deixar de banda tot el que fes referència a Grècia, no pel fet que no ho considerés important, tot el contrari, sinó perquè tenia molt clar que era incapaç de donar-ne una visió amb un mínim de rigorositat. Ara bé, avui faig una excepció a aquesta norma que em vaig autoimposar, per presentar-vos Kristi Stassinopoulou.

Ara fa quatre anys, la vaig descobrir per casualitat, com acostuma a passar sempre amb els grans descobriments, amb el seu magnífic disc Greekadelia. Des de llavors l’he anat seguint sempre.

Cantant, lletrista i instrumentista nascuda a Atenes ha sabut recollir el so de la música tradicional del seu país per construir unes composicions absolutament modernes, sense que en cap moment es tingui la sensació que aquestes noves creacions siguin forçades ni artificials.

Als anyus vuitanta va formar part del grup Anipoforoi i als anys noranta va començar la seva carrera en solitari. No us perdeu el plaer d’escoltar-vos-la. A la seva página web (http://krististassinopoulou.com/) hi trobareu tota la inofrmació sobre la seva carrera, crítiques i els diversos discos que ha publicat.

Per aprofundir-hi, podeu llegir l’article següent, publicat a Osservatorio Balcani e Caucaso ara farà tot just dos anys: L’etnopunk di Kristi Stassinopoulou, signat per Gianluca Grossi.