Nova crisi política a Romania

Aquest dilluns a la tarda, el cap de govern romanès, Mihai Tudose, va anunciar la seva dimissió. Aquesta és la segona dimssió a Romania d’un cap de govern en poc més de sis mesos, cosa que demostra la crisi política que viu el país i, sobretot, tal com va passar també en el cas de Sorin Grindeanu, ara fa tot just mig any, la lluita pel poder en el si del principal partit del país, el Partit Socialdemòcrata.

El que és evident és que la governabilitat del país no perilla. Els diferents governs que s’han format s’han basat en una coalició entre els PSD i els liberals d’ALDE, que han ostentat, aquests últims, algunes de les carteres més emblemàtiques i de més pes. Aquests governs s’han fonamentat en una sòlida majoria parlamentària, que no ha canviat. Des d’ALDE ja s’ha anunciat que donaran suport a la proposta de cap de govern dels socialdemòcrates.

Grindeanu, quan va perdre el suport del partit va intentar articular una alternativa i va cercar fórmules per tal d’intentar mantenir-se en el poder. Infructuoses, però n’hi hagué. Ara, Tudose ni tan sols ho ha intentat.

Tudose va anunciar la dimssió en una reunió del Comitè Executiu Nacional del partit, quan era més que evident que la majoria de membres d’aquest organisme eren partidaris de retirar-li la confiança. Els problemes entre Tudose i el partit es van fer evidents a partir del mes d’octubre passat, quan va demanar canvis en l’equip de govern, que afectaven la figura de Sevil Shhaideh, estreta col·laboradora de Liviu Dragnea, autèntic patriarca del partit. La crisi s’aprofundí a finals d’any, quan Tudose va insistir a reduir el nombre de ministeris, cosa que va ser vista com l’intent de soscavar una altra vegada la influència de Dragnea. L’última crisi va esclatar arran dels desacords amb la ministra de l’Interior, Carmen Dan sobre la destitució del cap de la policia. Tudose s’hi va negar i va argumentar que eren fruit d’una campanya contra la seva autoritat.

El pas següent a la dimissió era la proposta, per part dels socialdemòcrates, d’un nova candidatura a ocupar el càrrec. Sonaven diversos noms, com el dels ministres Stanescu, Fifor o l’alcaldessa de Bucarest, Gabriela Firea. Finalment la persona triada va ser, dimarts mateix, Viorica Dancila, eurodiputada -i principal cap visible d’aquesta formació en el parlament europeu-. Dancila és considera com a molt propera a Dragnea (és fins i tot originària del mateix comtat). Dancila ja ha anunciat que el seu projecte és tirar endavant el programa de govern ja aprovat, i que no pensa fer canvis en les línies polítiques fonamentals. La seva candidatura va ser aprovada gairebé per unanimitat -tan sols una abstenció- pel Comitè Executiu Nacional del partit.

No és la primera vegada que els PSD proposa una dona per ocupar el càrrec -que seria la primera que l’ostentaria-. Quan els socialdemòcrates es van imposar en les darreres sleccions ja van proposar el nom de Shhaideh. El president del país, el liberal opositor Klaus Iohannis, s’hi va negar, ja que la va considerar massa propera a Dragnea. Va ser llavors quan es va proposar el nom de Grindeanu.

Ara, Iohannis tenia la potestat d’acceptar o no aquesta proposta. Finalment, ahir a la tarda va acceptar-la. En cas que no l’hagués acceptat es podria haver encetat una profunda crisi política de conseqüències poc previsibles. Fins ahir, el que havia fet era nomenar l’actual ministre de Defensa, Mihai Fifor, com a president interí, càrrec que pot ostentar tan sols durant un període de quaranta-cinc dies. Ara només cal que el parlament voti la candidatura de Dancila, que ben segur aconseguirà els suports necessaris.

D’altra banda, els partits opositors -el Partit Nacional Liberal, la Unió per la Salvació de Romania i el Partit del Moviment del Poble- han fet saber que la seva opció preferida és la convocatòria d’unes noves eleccions, cosa que evidentment ha estat desacartada pels dos partits que formen part de la coalició governamental. Dels tres partits opositors, el que ha mantingut una actitud mès tèbia ha estat, probablement, el PMP de l’expresidendt Traian Basescu, que va arribar a proposar de donar suport al govern en cas que creés un ministeri que tingués com a objectiu aconseguir la reunificació de Romania i Moldàvia. Cal recordar que estem en el context de la celebració dels cent anys de la nova Romania, posterior a la Primera Guerra Mundial, en què Moldàvia i Romania van estar sota el paraigua del mateix estat.

Al marge dels posicionaments dels diversos partits polítics, el país ha viscut tot un seguit de mobilitzacions contra el govern, que s’han repetit des de principis de l’any passat, per tal de denunciar canvis legislatius que d’una forma o altra afavoreixen la corrupció i la impunitat dels càrredcs electes que n’estan acusats. No fa gaires dies encara diverses ciutats romaneses van ser escenari de manifestacions i concentracions. Dues de les organitzacions (Coruptia Ucide -la Corrupció mata- i Rezistenta) que han estat impulsant mobilitzacions contra la reforma del codi penal i contra la nova llei de Justícia ja han manifestat el seu desacord i disgust per la decisió del president Iohannis. En uns termes semblants s’han expressat els partits opositors.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s