El monestir de Humor, un dels més bonics monestirs pintats de la Bucovina

El monestir de Humor és un dels més bonics i interessants que hi ha a la Bucovina. Està situat molt a prop de la ciutat de Gura Humorolui, a poc més de cinc quilòmetres de Suceava, la capital.

Va ser construït a principis del segle XVI, sota els auspicis del voivoda Petru Rares i el seu canceller, Teodor Bubuiog. Va ser edificat sobre els fonaments d’un monestir més antic, probablement d’inicis del segle XV.

No se saben ben bé els motius pels quals el primer monestir va ser enderrocat, ja que arribà a ser un centre cultural de gran importància, com ho demostra el fet que Esteve el Gran ordenés al cal•lígraf Nicodim, monjo del Monestir de Putna, copiar els quatre Evangelis, un manuscrit decorat amb miniatures. Aquest manuscrit és considerat com una autèntica joia.

Durant el segle XVII es va fortificar, cosa que li dóna un aspecte molt característic, tot i que no n’és l’únic cas. L’any 1775, la nova administració austríaca, sota la qual va quedar la Bucovina, va fer tancar-lo.

El més destacable d’aquest monestir són els impressionants frescos, que cobreixen bona part dels seus murs, tant interiors com exteriors. En aquest sentit, el seu valor pot arribar a ser comparable als del monestir de Voronet, el monestir moldau més conegut arreu del món.

Aquests frescos recreen fets històrics com el setge de Constantinoble o d’altres, més estrictament, de caràcter religiós, com el Judici final, a la parets del monestir.

També és destacable un Himne a la Verge, inspirat en un poema del patriarca Sergi de Constantinoble, que té a veure amb la intervenció miraculosa de la Mare de Déu en la salvació de la ciutat des de la conquesta persa l’any 626.

L’església forma part de la llista d’esglésies pintades de Moldàvia que són considerades Patrimoni de la Humanitat.

En el següent enllaç, podreu veure imatges d’aquest monestir: Manastirea Humor, editat per Romania Pitoreasca

Detalls dels frescos: les tres primeres fotos són manllevades de Photo Pin, pàgina amb fotos gratuïtes per a blogaires. Les tres últimes són de Josep Dorca.

Humor Monastery in Moldavia, 1530, exterior painting (61)

Humor Monastery - Romania

Humor Monastery - Romania

 

4

3

2

Anuncis

Govern de coalició entre el PDK i la LDK a Kosova

El Partit Democràtic de Kosova (PDK) ha acceptat per unanimitat la proposta de coalició amb la fins ara opostotra Lliga Democràtica de Kosova (LDK). Això farà que el nou primer ministre sigui Isa Mustapha, exalcalde de Pristina.

Pel que fa a d’altres aspectes de la coalició, com és la formació del nou govern, encara no s’ha confirmat res, tot i que s’espera que en les properes hores se’n donin algunes pistes.

Aquesta signatura posa punt i final a les especulacions sobre una possbile coalició dels quatre principals partits opositors.

L’acord es va signar fa dos dies, per part dels líders dels dos partits, i es va fer en presència de la presidenta del país, Atifete Jahjaga, i de l’ambaixadora nord-americana, Tracey Ann Jacobson. Aquest fet demostra la gran influència que exerceixen els Estats Units en aquest país i la poca sobirania de què gaudeix.

El primer ministre d’Albània, el socialista Edi Rama, ja ha manifestat la seva satisfacció per l’acord.

L’exfamília reial de Iugoslàvia reclama propietats a Montenegro

L’exfamília reial iugoslava ha demanat que se li retornin propietats que tenien a Montenegro. La família Karadjordjevic, que va ser foragitada del poder després de la Segona Guerra Mundial, pretén que, tal com s’ha fet a Sèrbia, se li retornin els béns confiscats pel govern comunista.

En els darrers anys, diverses exfamílies reials balcàniques han intentat recuperar cert protagonisme. L’exemple més notori és el cas de l’hereu a la corona búlgara, Simeó. Va arribar a ser escollit primer ministre del seu país, després d’aconseguir un gran suport electoral. Un cop acabat el seu mandat, però, no s’ha retirat del tot de la vida pública i ha mantingut una rellevància pública notòria.

En el cas dels països exiugoslaus, hi hagut diversos moviments de la família Karadjordjeciv per tal de recuperar alguns dels seus privilegis. La família Karadjordjevic va començar a ostentar la corona iugoslava després de la creació del regne unitari dels serbis, croats i eslovens, que l’any 1929 esdevingué Iugoslàvia. Era la família que regnava a Sèrbia. A Montenegro, per la seva part,i això és molt menys conegut, hi havia una altra família regnant, la Njegos-Petrovic, que en crear-se el nou estat va perdre el seu estatus. Aquesta família també ha fet diverses accions per tal de recuperar un cert paper, ni que sigui simbòlic, i propietats en el nou Montenegro independent.

Fa uns dies, un representant de la família Karadjordjevic a Montenegro va fer saber que els descendents de l’antiga família reial havien iniciat les accions legals per recuperar propietats en aquest país.

Segons informa el diari digital Balkan Insight, les propietats que reclamen són tres. D’una banda, reclamen la casa on el rei Alexandre va néixer, a la capital històrica de Montenegro, Cetinje; també pretenen recuperar una vil•la de luxe a la localitat costanera de Milocer, molt a prop de la ciutat turística de Budva, que en aquests moments és un hotel de luxe, propietat de l’estat, però llogada a una empresa de Singapur, que és qui el gestiona; la darrera de les propietats reclamades és un castell al llac Shkoder, prop de la frontera amb Albània, que va servir com a residència d’hivern de la família reial.

Fa un temps, informa el mateix mitjà, la família reial ja havia emprès accions amb aquest objectiu, sobretot a resultes de la sentència d’un tribunal de Belgrad, que reconeix que se li van prendre il•legalment els seus béns l’any 1947, a Sèrbia, sentència que els permetrà recuperar les propietats confiscades.

Podeu trobar la informació, publicada a Balkan Insight, en el següent enllaç:http://www.balkaninsight.com/en/article/karadjordjevics-await-restitution-of-their-montenegro-propety

Seselj torna a Sèrbia

El Tribunal Internacional de l’Haia ha concedit, aquesta setmana, la llibertat condicional a Vojislav Seselj per raons humanitàries, notícia que ha provocat una allau de reaccions en tots els països balcànics. Se li ha concedit aquesta llibertat a causa del greu deteriorament de la seva salut.

Seselj es va lliurar voluntàriament a la justícia internacional l’any 2003. El judici, que va començar l’any 2007, s’ha anat allargant molt. Se n’esperava la sentència definitiva l’octubre de l’any passat, però davant dels recursos presentats per la suposada parcialitat del jutge, es va ajornar. Un nou jutge ha de portar aquest cas, però és segur que el veredicte no es farà públic, com a mínim, fins a finals del 2015.

Seselj va néixer a Sarajevo en el si d’una família “serbobosniana” l’any 1954. Va liderar el Partit Radical Serbi durant els anys noranta i fou aliat de Milosevic. Finalment, però, Milosevic i Seselj van distanciar-se quan Seselj va acusar Milosevic d’abandonar la república Serpska, fins al punt que va arribar a ser empresonat. Durant la guerra de Kosova tornà a acostar-s’hi i va formar part del govern d’unitat nacional, entre 1998 i 2000. Se l’acusa de crims de guerra comesos a Bòsnia i Hercegocina, Croàcia i Sèrbia.

Tot i el seu delicat estat de salut, es va adreçar a la multitud que hi havia congregada a la plaça de la República a Belgrad, i ho va fer utilitzant el seu to habitual. Segons dades aportades per la premsa sèrbia, els assistents a l’acte eren uns tres mil.

Va acusar el Tribunal de l’Haia de no tractar igual tots els acusats de crims durant les guerres balcàniques. Per a ell, als serbis se’ls han dictat sentències draconianes, mentre que els croats, sempre segons ell, no han estat condemnats, els albanesos han estat alliberats i els musulmans només han estat condemnats a un o dos anys de presidi.

També va carregar contra els actuals president i primer ninistre de Sèrbia, Nikolic i Vucic respectivament, als quals acusa de tebior en la defensa dels interessos nacionals, en definitva de traïdors a la pàtria.

A més, va aprofitar per renegar de l’acostament a la UE (el govern serbi està negociant el futur ingrés del país a la UE) i per reivindicar l’aproximació a Rússia, tradicional aliada de Sèrbia. Va proposar Putin com a model a seguir que, segons Seselj, ha sabut fer front a les pressions occidentals.

Ara fa pocs dies, coincidint amb la celebració de l’aniversari de l’alliberament de Belgrad, Putin va visitar Sèrbia. Aquests dies, el patriarca Kiril, patriarca d el’església ortodoxa russa està de visita a Sèrbia. Aquestes dades confirmen l’encara bona sintonia entre tots dos estats.

Per contrastar les opinions de Seselj sobre les sentències del Tribunal de l’Haia, podeu consultar l’entrada següent:

https://balcaniablog.wordpress.com/2014/03/02/la-missio-de-losce-a-bosnia-i-hercegovina-ha-elaborat-un-mapa-en-linia-sobre-els-crims-de-guerra/

Nou govern a Kosova?

El dia 8 de juny van tenir lloc les eleccions per triar un nou parlament a Kosova. Des de llavors, hi ha hagut diferents intents de formar govern, però tots han estat infructuosos. El problema fonamental ha estat que hi ha dues interpretacions diferents sobre qui ha de formar govern. 

D’una banda, hi ha la interpretació que en fa Hashim Thaci i el seu partit, el Partit Democràtic de Kosova. Segons el cap de govern sortint, qui ha de formar govern és la llista que va obtenir més vots i escons a les darreres eleccions, que casualment és el PDK.

D’altra banda, els partits opositors argumenten que si hi ha una suma de partits que permet aconseguir una majoria, estan legitimitats per formar govern. En aquest cas, la suma seria possible ja que  hi ha quatre partits que tenen un nombre total d’escons que representen la majoria absoluta. Només cal que aconsegueixin, també, el suport de les minories, tal com estableix la legislació del país.

Els constitucionalistes de Kosova tampoc no es posen d’acord en aquest tema.

Per acabar-ho de reblar, quan es va triar el nou president del parlament abans d el’estiu, la decisió va ser recorreguda pels tribunals.

Per tant, durant tots aquests mesos no ha quedat gens clar com es resoldria aquest tema. Fa pocs dies, la presidenta del país, Atifete Jahjaga va anunciar que era possible que s’haguessin de convocar noves eleccions d’aquí a poc temps, que permestessin superar aquest impàs.

Aquesta setmana s’ha estès el rumor que, en cas que els quatre partits opositors es posin d’acord i que no hi hagi traves legals, Isa Mustafa, exalcalde de Pristina, es podria convertir en el nou primer ministre de Kosova. Isa Mustafa pertany a la Lliga Democràtica de Kosova, el partit opositor més votat. Ramush Haradinaj, líder de l’AAK, Aliança per al Futur de Kosova, segons aquests rumors, seria el nou ministre d’interior i Albin Kurti de Vetevendosje (Autodeterminació) es convertiria en el nou ministre d’afers estrangers.

Per tant, qui hauria d’encapçalar una delegació de Kosova per negociar amb Sèrbia, seria el líder que més reticències ha mostrat a arribar a algun tipus d’acord amb aquest país. Cal recordar que Vetevendosje va ser el darrer partit que es va afegir a aquesta possible coalició.

Quan van començar les converses entre la LDK, l’AAK i Inciativa per Kosova (partit escindit del governamental PDK i soci menor d’aquesta possible coalició) el nom que sonava com a possible cap de govern era el de Ramush Haradinaj. Molts analistes dubten que accepti un paper subordinat en el nou govern.

Informació sobre les eleccions del 5 de juliol:

https://balcaniablog.wordpress.com/2014/06/30/resultats-definitius-de-les-eleccions-de-kosova/

Goran Petrovic, Bajo el techo que se desmorona

898

Goran Petrovic és un dels escriptors vius més reconeguts de Sèrbia, i també un dels més traduïts. S’han fet nombroses traduccions de les seves obres a l’anglès, francès, italià, alemany, rus i polonès. En castellà, l’editorial Sexto Piso ha publicat algunes de les seves novel•les, com El cerco de la Santa Salvación, Atlas descrito por el cielo, La mano de la Buena Fortuna i Diferencias. Malauradament no hi ha cap traducció al català de les obres d’aquest autor.

Va néixer a Kraljevo, a Sèrbia, l’any 1961.Va estudiar llengua i literatura sèrbia a la Facultat de Filologia de la Universitat de Belgrad. L’any 2000, se li va concedir el premi NIN, un dels més prestitgiosos de la literatura en serbocroat.

El primer llibre que va publicar va ser Consells per a una vida fàcil, l’any 1989. Des de llavors ha publicat un seguit de novel•les, normalment breus, totes molt ben rebudes per la crítica.

L’obra que presentem, que en castellà ha estat traduïda com Bajo el techo que se desmorona, té com a eix central un dia de l’any 1980 a la seva ciutat natal, una població no gaire gran i provinciana del centre de Sèrbia, i gira al voltant d’un cinema, el cinema Uranija. Nó és gaire difícil de trobar-hi contactes amb la genial pel•lícula Cinema Paradiso.

El centre de l’acció s’esdevé precisament el dia que és anunciada la mort del mariscal Tito. Amb aquesta excusa, es presenten`, en clau irnica, una trentena de personatges, que són, col·lectivament els autèntics protagonistes de la novel•la. Així, a través de tota aquesta galeria de “celebritats” locals, heroiques i de vegades grotesques, ens passa pel davant bona part de la història sèrbia i iugoslava dels darrers cinquanta anys, amb totes les seves grandeses i misèries.

El nexe d’unió de tots és el cinema, l’Uranija, que va ser fundat en una sala del Gran Hotel Jugoslavija, que es va construir quan Iugoslàvia encara no existia. Més endavant, ja durant l’època sociaslista, l’hotel va ser nacionalitzat, moment a partir del qual només s’hi van poder veure pel•lícules iugoslaves i soviètiques. Després de l’any 1948, any en què Iugoslàvia s’allunya definitvament de l’URSS, s’hi comencen a projectar pel•lícules occidentals, cosa que fa que els turistes rusos vegin Iugoslàvia com un paradís de llibertats.

L’obra està construïda, doncs, com un gran mosaic on s’ajunten història i ficció, però en el fons tot plegat és una excusa per fer una crítica a l’església, al comunisme, als personatges que saben canviar-se de jaqueta, una crítica a a la pedanteria, a la mediocritat, a la burcocràcia…

La ironia és sempre present en aquesta breu novel•la, que té poc més de cent cinquanta pàgines, i n’és, probablement, el principal tret distintiu.

Alguns dels personatgs són particularment entranyables, com el senyor Svabic, que és l’operador del cinema, el qual fa una gran pel•lícula a partir de diferents talls que ha anat fent de les diverses pel•lícules que s’hi han projectat, o l’oficial Avramovic, “comunista” totalment acrític acostumat a rebre ordres i que sempre dóna la raó a qui parla, encara que no sàpiga de què, i que acaba sent un fervent nacionalista seguidor de Milosevic. També hi apareix la família musulmana que, sense saber per què, haurà d’acabar abandonant la ciutat i marxar cap a Bòsnia… I tants d’altres.

Això sí, una crítica que se li pot fer, i és una autèntica llàstima que sigui així, i sobta molt, és que pràcticament la totalitat dels personatges són masculins. Això també ens diu molt. Tot i això, llegir aquesta narració és una autèntica delícia.

Manifestacions antifeixistes a Novi Sad

Aquesta setmana, Novi Sad, la capital de la Voivodina, ha estat l’escenari de manifestacions per condemnar les agressions racistes que han patit alguns dels seus ciutadans.

Prop de dos milers de persones es van concentrar amb lemes com “Stop feixisme”, “en un país la majoria ha de tenir cura de les minories” al centre de la ciutat. Un altre dels lemes més corejats va ser “No toqueu el meu veí”. La manifestació era la resposta als atacs que han patit alguns ciutadans albanesos de la ciutat, i també de ciutats properes, com Subotica. En aquesta darrera ciutat va haver-hi un atac contra una de les mesquites.

També es va fer una caminada popular de protesta, amb els mateixos objectius, en una altra ciutat de la Voivodina, Vrsac.

De pas, també, els manifestants van voler fer un crit d’alarma per l’activitat creixent de certs grups d’extrema dreta, que en els últims anys havien reduït de manera notable la seva activitat. Altres víctimes d’aquests atacs han estat ciutadans roms.

La manifestació s’ha volgut fer coincidir amb el setantè aniversari de l’alliberament de la ciutat del feixisme, commemorat aquests dies.

Després dels lamentables incidents entre les seleccions de Sèrbia i Albània han tingut lloc diversos atacs contra albanesos residents en el país, sobretot a la Voivodina i a Belgrad. La Ràdio Televisió Sèrbia també va informar de l’atac que havia patit una parella sèrbia en un municipi del sud de Kosova. .

La UE retira les sancions als familiars i socis de Milosevic

La Unió Europea ha retirat les sancions contra l’expresident iugoslau Slobodan Milosevic, familiars i altres persones vinculades a la seva persona, bàsicament polítics, entre els quals destaca l’expresident serbi, Milan Milutinovic, o l’exministre de defensa, Dragloljub Ojdanic.

La sanció més important era la congelació dels actius que tenien, tenen, en diferents bancs. Els principals benfeciaris d’aquesta mesura són la seva dona, Mirijana Markovic i el seu fill, Marko.

La seva dona va tenir una gran influència en els darrers anys del mandat de Milosevic. Va fundar el partit Unió de l’Esquerra Iugoslava (JUL), que va servir de crossa del Partit Socialista Serbi, i que pretenia recollir les reivindicacions més “esquerranes” i populistes. El partit va quedar pràcticament desmantellat després de la caiguda de Milosevic.

El seu fill no va tenir una vida política activa, i era conegut principalment per portar un ritme de vida molt ostentós i malbaratador.

Altres persones del seu entorn més immediat també van ser sancionades, algunes de les quals pertanyien al que era conegut com a clan de Pozarevac, localitat on va néixer Milosevic, i que va tenir una gran influència en la politica del país.

L’argument que s’ha utilitzat per retirar aquestes sancions és que aquestes persones, ara per ara, no representen cap mena de perill.

Milosevic va morir el març de 2006, quan estava detingut per ser jutjat pel tribunal de l’Haia, per crims comesos durant les guerres de Croàcia, Bòsnia i Kosova.