Resultats i primeres valoracions del referèndum a la República Serpska

Finalment, els ciutadans que viuen a la República Serpska, una de les dues grans entitats que conformen Bòsnia i Hercegovina, van ser convocats a les urnes per tal de decidir si volien com a festa de l’entitat el 9 de gener, malgrat la sentència en contra de les més altes institucions judicials de l’estat.

La primera dada rellevant a tenir en compte és el de la participació, i més quan l’oposició no sèrbia va cridar a no participar-hi. Segons les dades oficials, fetes públiques pel president de la Comissió electoral, Sinisa Karan, va votar el 55,77% del cens electoral, que és d’un total d’1.219.399. Algunes veus critiques, però, consideren que aquestes dades estan inflades, i que tan sols va votar entre el 47 i el 49% de l’electorat potencial. Segons les dades facilitades per Karan, els vots afirmatius van ser de 680.116, cosa que representa el 99,81% -unes xifres al més pur estil soviètic-, mentre que els vots en contra s’eleven a només 1.291. El nombre de vots nuls, sempre segons les mateixes fonts, va ser 2.264, xifra superior a la dels vots negatius.

No cal dir que Milorad Dodik, l’impulsor d’aquest referèndum, es va mostrar profundament satisfet pels resultats. Davant d’un miler de persones, a Pale, va manifestar que el referèndum, i els seus resultats, marcaven una fita històrica. A més, va voler destacar que les votacions s’havien produït sense incidents remarcables. En la seva visita a Belgrad, l’endemà mateix, Dodik va afirmar que tenia informacions segons les quals algun grup podia cometre algun acte violent durant la jornada electoral, però no en va aportar cap prova. Les autoritats de Belgrad també s’han mostrat satisfetes pel que fet que no es produís cap mena d’inicident.

El cap de govern de l’entitat, Zeljka Cvijanovic, per la seva banda, va declarar que les persones que hi eren contràries no tenien cap obligació de celebrar aquesta festivitat, en clara al·lusió als opositors que consideren que aquesta festa és discriminatòria per als no serbis i per als no ortodoxos. Lògicament, aquestes afirmacions no han agradat gens als opositors i consideren el dia 9 de gener com una imposició i insisteixen a considera-la una celebració discriminatòria, racista i legitimadora de la neteja ètnica.

Pel que fa a les autoritats estatals, han tornat a manifestar el seu malestar pel fet que hagi tingut lloc aquest referèndum, que consideren totalment desestabilitzador i que posa en perill els Acords de Dayton.

La Comissió Europea també va dir-hi la seva dilluns mateix, per via d’una de les seves portaveus, Maja Kocijancic. Va insistir, tal com ja havia comentat els dies previs, que aquest referèndum no tenia cap base legal, i que no pot canviar les decisions de la Cort constitucional. Va fer, també, una crida a resodlre de manera negociada aquest afer. Dodik, per la seva banda, des de Belgrad també, va restar importància a aquestes declaracions de Kocjancic i va criticar l’actitud de la UE envers aquesta convocatòria, i la va comparar amb la seva feblesa amb Budapest.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s