Una anàlisi del genocidi a Bòsnia

P1040631

El genocidio bosnio. Documentos para un análisis
Diversos autors
Los libros de la catarata

La guerra de Bòsnia ha estat un dels conflictes de finals del segle XX que ha provocat més rius de tinta. El nombre d’articles, pàgines web, llibres sobre el tema és impressionant.

Moltes vegades aquests textos s’hi acosten a partir d’unes visions molt esbiaxades, i cauen massa fàcilment en el parany de fer lectures mot parcials i passar per alt els nombrosos matisos, ineludibles per fer-hi una bona aproximació.

Un bon llibre sobre aquest tema és aquest que presentem aquí. S’acosta al tema des de múltiples punts de vista, i des de diversos autors, cosa que fa que les visions de vegades no siguin coincidents, però, sens dubte, això fa molt més ric el text, tot i que pugui ser, de vegades, desigual.

Evidentment, hi ha una anàlisi política dels esdeveniments que van portar a la guerra. En aquest cas, l’estudi ha anat a càrrec de Catherine Samary, reconeguda especialista en el tema.

Carlos Taibo analitza l’acord de Dayton i les perspectives de futur del país. Tenint en compte que aquesta anàlisi ja té uns quants anys, es pot comprovar que la seva visió no va gens desencaminada.

Una part molt important del volum està dedicada al genocidi i a la tasca del Tribunal Internacional. No hi ha, encara, a hores d’ara acord sobre el nombre total de morts. Les xifres menys elevades les situen entorn de les 100.000 persones, però segons alguns càlculs poden arribar als 200.000. També va ser impressionant el nombre de refugiats, cap a 1.350.000, molts dels quals encara no han pogut tornar a les seves terres i a les seves llars.

Finalment hi ha una anàlisi centrada en els conceptes d’autodeterminació, nacionalismes i paper dels mitjans de comunicació.

Tot plegat, fa que aquest llibre sigui, de la immensa bibliografia que hi ha sobre el tema, un dels llibres de lectura imprescindible per conèixer què va passar en aquell país balcànic.

1941, d’Slavko Goldstein, una lectura imprescindible

P1040622

Slavko Goldstein tenia tretze anys l’any 1941. Vivia a Karlovac, una petita ciutat ben bonica i tranquil·la no gaire lluny de Zagreb, capital de Croàcia.

La seva família era jueva. El seu pare, Ivo Goldstein, era un prestigiós llibreter d’aquesta ciutat, i la llibreria era el centre de trobada dels intel·lectuals progressistes de la localitat. De jove, Ivo havia estat sionista convençut i havia viatjat a Palestina. Quan va esclatar la guerra, sembla, però, que ja no ho tenia tan clar. Tenia una autèntica passió per la literatura, era esperantista…

El 14 d’abril de 1941, les tropes alemanyes van entrar a Zagreb i es va proclamar l’Estat Independent Croat (conegut com a NDH). Aquest estat estava dirigit pels ústaixes, els feixistes croats, encara que els feixistes italians i els nazis tenien el país sota control, cosa que feia que en el fons aquesta independència fos fictícia, tal com reflecteixen alguns textos que apareixen en aquest llibre.

Una bona part de la població els va rebre com a herois, i com a alliberadors. Una altra part, amb temor. A Karlovac, també.

Un dia, després d’anar a jugar amb els seus amics, l’Slavko torna a casa i es troba que el seu pare ja no hi és. Se l’han emportat. A partir d’aquí començarà un periple per diversos camps fins que finalment és executat al camp d’extermini de Jadovno.

Aquest fantàstic i terrible llibre és una barreja de memòries i de treball de recerca.

Ens explica el pas del seu pare per diferents camps, la seva vida amb la mare, les seves amistats, els seus veïns…

Alhora ens informa, amb molt de rigor i tota mena de detalls, sobre el genocidi que va patir la població sèrbia i la població jueva de Croàcia (les terribles matances de Glina, Blagaj, Gudovac, entre d’altres), com es van organitzar els partisans (ell mateix en va ser un), ens explica les grandeses i les misèries de moltes persones, de com van sobreviure, de la solidaritat callada de moltes persones, de l’heroica en altres casos, de les contradiccions d’alguns dels ústaixes, conscients de l’horror que perpetraven.

A la part final del llibre, ens narra com viu i com interpreta els fets que retornen, el títol del llibre, durant les guerres dels anys noranta.

És una lectura imprescindible per entendre què va passar i què ha passat en bona part dels països de l’antiga Iugoslàvia.

A més, és un dels pocs llibres que podem trobar sobre els anys que els ústaixes van exercir el poder i sobre el genocidi (que va arribar a esparverar els nazis) que van cometre.

Slavko Goldstein, després de la guerra va treballar com a periodista, editor, guionista de pel·lícules i documentals. Va ser el responsable de l’editorial Novi Liber i va ser president de la Comunitat Jueva de Zagreb. També va ser un dels fundadors d’un dels primers partits d’oposició a Croàcia.

1941, el año que retorna, d’Slavko Goldstein

Cómplices Editorial, novembre de 2013

Foto: Josep Dorca

 

 

 

 

Els catalans dels Balcans

Un dels fets més curiosos, i alhora desconeguts, protagonitzats pels exiliats austriacistes de la Guerra de Successió és la fundació d’una ciutat anomenada Nova Barcelona, al Banat de Temesvar (Timisoara en romanès).

  extractimg.cgi

Aquesta ciutat fundada majoritàriament per catalans és al territori de l’actual Voivodina, província autònoma al nord de Sèrbia. De fet, on es va construir la nova Barcelona, posteriorment s’hi va edificar la ciutat d’Zrenjanin, no gaire lluny de Novi Sad.

La tercera guerra turca, que es va cloure amb la Pau de Passarowitz (1718), va representar l’annexió de territoris dels dominis turcs per part de l’Imperi. Aquest territori era força extens i estava despoblat. A partir de llavors, des de Viena, es van proposar una sèrie de projectes per tal de repoblar aquella zona, el més famós dels quals va ser elaborat per Josep Plantí, que és explicat detalladament en el llibre d’Alcoberro que presentem.

Era un territori de frontera, a prop dels dominis turcs, que l’emperador Carles VI tenia interès a colonitzar per tal de garantir la seguretat de la capital, Viena. Les guerres entre els imperis turc i austrohongarès havien estat constants, sobretot a partir del segle XVI. L’any 1529, tropes turques assetjaren la ciutat de Viena.

Una bona part dels pobladors d’aquesta nova ciutat eren catalans supervivents de la desfeta de 1714, tot i que també hi havia persones provinents dels altres regnes de la Corona d’Aragó i també dels altres països de la Monarquia hispànica. Segons diverses dades, un 60% d’aquests habitants provenien del conjunt dels territoris de la Corona d’Aragó, la majoria dels quals de Catalunya.

Quan es va acabar la guerra, molts austriacistes van haver d’exiliar-se cap a terres sota la monarquia Habsburg. Moltes d’aquestes persones van ocupar càrrecs importants, militars o eclesiàstics. Un dels que va ocupar un càrrec de més pes va ser, per exemple, Ramon Vilana-Perles que va arribar a ser secretari d’Estat de l’Emperador.  Fins i tot hi ha una població propera a Zrenjianin que té el nom de Perlez, nom que alguns consideren que té l’origen en el capità de la Coronela. El seu germà, Pau, un altre exemple d’emigrat que ocupà un lloc rellevant, va arribar a ser arquebisbe de Salern.

La ciutat va tenir una vida molt breu, amb prou feines tres anys. La colònia es va fundar l’any 1735 prop de Becskerek, una enrunada fortalesa turca. En aquella època era una terra plena d’aiguamolls i ben pobra. Entre els nous habitants de la ciutat hi havia poques criatures i força gent relativament ja gran (la guerra de Successió s’havia acabat feia més de 20 anys), molts dels quals eren  vidus i vídues. Alguns dels colons tenien noms ben rellevants, com Bac de Roda, Barceló, Castellví, Moragues, Villarroel… L’any 1738 va haver de ser abandonada arran de l’esclat de la quarta guerra turca.

Agustí Alcoberro, actual director del Museu d’Història de Catalunya, va publicar un llibre (l’any 2011) dedicat a recuperar de la memòria aquests fets: La nova Barcelona del Danubi (1735-1738), publicat per l’editorial Rafael Dalmau.

Tot plegat, una lectura apassionant que ens fa descobrir un episodi de la nostra història massa desconegut.