Cap a una unió econòmica dels països del Balcans occidentals?

Les màximes autoritats europees estan donat suport, i fins i tot impulsant,  la creació d’una mena de mercat comú que abasti sis estats balcànics, després que es fes una proposta en aquesta línia en una cimera que va tenir lloc a Sarajevo el passat mes de març.

En aquesta cimera hi participaven els sis estats que no formen part de la Unió Euopea, tot i que alguns d’aquests estats estan en fases diverses del procés de negociació per entrar-hi. Els estats afectats són Sèrbia, Bòsnia i Hercegovina, Macedònia, Montenegro, Kosova i Albània. Si finalment es dugués a terme aquest projecte, aquest nou espai econòmic abastaria un territori poblat per vint milions de persones.

De fet, a la cimera de Sarajevo, Joannes Hahn, Alt Comissionat de la Unió Europea, va apel·lar a l’eliminació de barreres duaneres, a incrementar la cooperació regional i a  harmonitzar legislacions per tal d’afavorir el creixement econòmic de tots els països de la zona. Va aprofitar per insistir que això pot representar un primer pas per a la futura integració d’aquests estats a la UE i va argumentar que les barreres econòmiques havien impedit una millor integració d’aquestes economies en el comerç mundial.

La setmana vinent hi ha convocada una reunió a la ciutat adriàtica de Trieste, a la qual assistiran representants qualificats dels sis estats i es preveu avançar en la constitució d’aquest nou espai econòmic. Hi ha la intenció, entre d’altres coses, de signar un  acord relatiu al lliure transport per la zona. En tot aquest afer hi juga un paper important el Banc Europeu per la Reconstrucció i el Desenvolupament, i també és important la implicació alemanya, sobretot des del punt de vista financer. Des d’alguns mitjans fins i tot s’ha arribat a afirmar que Alemanya estava preparant un miniplà Marshall per a la zona, conegut amb el nom de Berlín Plus.

On ha desvetllat menys interès, aquesta proposta, i fins i tot oposició, ha estat precisament a Kosova, on s’ha arribat a interpretar com l’intent de “reconstruir” una nova Iugoslàvia més Albània. Immediatament després de fer-se pública la proposta, el llavors primer ministre kosovar, Isa Mustapha, ja va anunciar el seu escàs entusiasme.

 

Els equips de futbol de Kosova s’estrenen en les competicions europees

Aquest any, els equips de futbol de Kosova s’han estrenat en les competicions oficials europees de futbol, cosa que representa un dels més grans èxits pel que fa a la visibilitat d’aquest país en el món de l’esport.

El debut s’ha produït en dues competicions. El campió de la lliga de Kosova, el KF Trepça 89, es va enfrontar als feroesos del Vikingur. El partit d’anada es va jugar el 27 de juny i van perdre per 2-1. Aquest divendres es va disputar el partit de tornada i el resultat també ha estat favorable als feroesos, en aquesta ocasió per 1-4.

A l’Europa League, l’equip que competia era el Pristina FC, segon classificat en el campionat de lliga kosovar, que s’enfrontava a l’IFK Norrkoeping suec. El primer partit es va disputar a Suècia el 29 de juny, i l’equip suec es va imposar amb un contundent 5-0. El partit de tornada, jugat el 6 de juliol, també es va saldar amb un triomf de l’equip escandinau, en aquest cas p0er 0-1.

 

Resultats definitius de les eleccions de Kosova

Dijous passat, 30 de juliol, la Comissió Electoral Central de Kosova va fer públics els resultats definitius de les eleccions que van tenir lloc en aquell país el dia 11 de juny. El fet que un percentatge de vots gens menyspreable estigui en mans de la diàspora ha servit per justificar-ne la tardança.

Aquests resultats no difereixen gaire dels presentats fa dues setmanes, però sí que hi ha un petit canvi en el repartirment d’escons. La coalició PAN, de dotze partits, entre els quals hi ha el Partit Democràtic de Kosova, Aliança pel Futur de Kosova (AAK) i Iniciativa per Kosova (NISMA), manté els 39 escons que se li havien adjudicat. La principal novetat és que la segona força política del país, el Moviment Vetevendosje (VV), puja fins a tenir una representació de 32 diputats, cosa que el consolida com a gran alternativa de govern. Cal destacar que aquesta formació ha dobat el nombre d’escons en el parlament, cosa que la impulsa en la cursa per formar alternatives. L’altra cara de la moneda és el retrocés de la coalició LAA -formada per la Lliga Democràtica de Kosova, Aliança per un nou Kosova (AKR) i Alternativa-, que es queda amb tan sols 29 diputats. De tota manera, tot i que no es preveu que hi hagi cap canvi més, encara cal que la setmana vinent es confirmin del tot.

Pel que fa a les minories, el repartiment és el següent: Llista Sèrbia, 9 escons; Coalició Vakat -minoira bosníaca-, 2 escons; la resta de formacions en tenen tots 1: Partit Democràtic Turc de Kosova, Partit Rom Unit de Kosova, Partit Liberal Gipsi, Partit Unitari Gorani, Partit Ashkali per la Integració, Partit Democràtic Ashkali per la Integració, Partit Liberal Independent -també serbi- i Nou Partit Democràtic.

Per tant, la situació global no canvia, i s’ha d’esperar a veure quines opcions hi ha de formar govern. D’una banda, Ramush Haradinaj, el candidat a primer ministre per la coalició PAN, continua insistint en la idea que formarà govern amb tota seguretat, i posa com a data màxima per fer-ho mitjan juliol. La veritat és que no ho té gens fàcil, ja que per poder-lo formar cal arribar a un mínim de 61 diputats. Això vol dir que necessita el concurs de les minories i d’algú altre.

Des de la LDK s’ha jurat i perjurat diverses vegades que no pactaran amb una coalició on sigui present el PDK. El 28 de juny mateix, Avdullah Hoti -candidat de LAA a ocupar el càrrec de primer ministre- s’hi va refermar. De tota manera, també s’ha fet pública la notícia de les reunions entre Haradinaj i Pacolli, home de negocis i soci menor de la coalició LAA, més concretament com a dirigent de l’AKR, i de la bona sintonia entre tots dos.

Des de Vetevendosje es continua apel·lant als components de la coalició LAA a fer un govern que impliqui fer fora el PDK del govern. Durant aquestes setmanes, Albin Kurti s’ha prodigat en diversos mitjans i ha insistit que aquesta és l’única opció viable per a Kosova.

Per aprofundir-hi, podeu llegir el text que vaig escriure per valorar-ne els resultats electorals:

Entre l’immobilisme i el possible canvi

Eleccions de Kosova: entre l’immobilisme i el possible canvi

En el transcurs de la setmana no han canviat gaire les coses a Kosova. Els resultats provisionals es confirmen. La coalició PAN obté 39 escons, Vetevendosje n’aconsegueix 31 i la coalició LAA  es queda amb 30. Pel que fa als deu escons de la minoria sèrbia, la Llista Sèrbia, apadrinada per Belgrad se n’emporta 9, mentre que l’altre va a parar a mans del Partit Liberal Democràtic; les altres tres formacions sèrbies es queden sense cap escó.

Des de La llista Sèrbia, per via del seu líder Slavko Simic, s’ha insisitit reiteradament que ells són la garantia que no es puguin tirar endavant segons quines reformes constitucionals, que no es pugui crear un exèrcit de Kosova -tema present en l’agenda política de les altres forces polítiques- i que no es modifiquin les fronteres estatals, cosa que evidentment implica no reconèixer Kosova com a estat.

D’altra banda, des de la coalició guanyadora s’insisteix que s’intentarà formar govern al més aviat possible. Ramush Haradinaj, candidat a ocupar el càrrec de primer ministre, hi ha insistit repetidament, tot i que no queda gens clar amb quina fórmula. L’última vegada que ho ha fet ha estat després de la reunió que va tenir amb l’ambaixador britànic, Ruairi O’Connell. A més, els dos socis menors de la coalició -l’Aliança pel Futur de Kosova i NISMA- han alertat el PDK que no acceptaran segons quines claudicacions per formar govern.

Pel que fa a la segona força, Vetevendosje, ha repetit formalment l’oferta a la Lliga Democràtica i a l’Aliança per un Nou Kosova. També s’ha filtrat que es va fer una reunió entre l’ambaixador dels EUA, Greg Delawie, amb un representant de VV, del qual no ha transcendit el nom. Són sabudes de totohom les males relacions entre VV i els EUA. Caldrà veure com evolucionen aquestes relacions, tenint en compte la influència, per dir-ho de manera suau, que tenen els EUA en aquest país.

Des d’aquests dos partits interpel·lats s’insisteix que no pensen pactar amb la coalició PAN. Aquesta setmana s’ha produït un fet simbòlic, però amb profunda càrrega política, com és el trencament de la coalició que governava la ciutat de Gjakova, on Mimoza Kusari-Lila d’Alternativa ha decidit trencar el pacte de govern  amb el PDK.

 

Entrada publicada el 14 de juny de 2017, a les 17.o7:

Les eleccions de Kosova d’aquest diumenge passat han deixat un panorama molt obert. De fet, a hores d’ara encara no s’han fet públics els resultats oficials i definitius. Queden encara per recomptar vots procedents de la diàspora.

Segons les dades que s’han facilitat fins ara, que no diferiran gaire dels resultats definitius, la primera impressió que se’n pot extreure és que les coses no han canviat gaire, per no dir gens.

El nou parlament

La coalició guanyadora -que més que coalició és gairebé tot un parlament-, formada per catorze forces polítiques, ha estat la creada entorn de tres formacions polítiques: el Partit Democràtic de Kosova (PDK), l’Aliança pel Futur de Kosova (AAK) i Iniciativa per Kosova (NISMA). Les primeres inicials d’aquests tres partits ha fet que la coalició es conegués amb el nom de PAN. Ha obtingut el 34,02% dels sufragis, cosa que pot representar que obtingui, si es confirma, 39 escons en el nou parlament.

En segon lloc, i probablement aquesta és la gran notícia de la jornada electoral, ha quedat Vetevendosje -VV- (Autodeterminació), amb el 27,07% dels vots, que li permetrà obtenir 31 escons. Finalment, en tercer lloc ha quedat la Lliga Democràtica de Kosova (LDK) coalitzada amb l’AKR i Alternativa, amb el 25,71%, que implicarà una presència parlamentària de 30 diputats.

Aquests tres grans blocs conformen la totalitat del centenar de diputats de què disposen les forces albaneses. Pel que fa a les minories, que tenen reservats 20 escons, destaca el gran resultat de la Llista Sèrbia, que amb un percentatge del 5,92% dels vots aconseguirà la totalitat dels deu escons reservats a la minoria sèrbia. La constitució obliga que en la majoria parlamentària hi ha d’haver representació de les minories, cosa que afegeix un grau de complexitat en les properes negociacions. A més, per fer determinats canvis legislatius, com pot ser la creació d’unes forces armades, és imprescindible que també hi donin suport, cosa que fa que tinguin una decisiva capacitat de veto.

Una altra dada a tenir en compte és l’elevadíssim percentatge d’abstencionisme. Tan sols va acudir a les urnes una mica més del 41% del cens electoral, cosa que demostra el cansament de la major part de la població. D’altra banda, aquest és un fet comú a la gran majoria dels països de l’àrea balcànica. Un cas com el de Macedònia,  en què en les darreres eleccions la participació es va desbordar, són autènticament l’excepció.

El president de Kosova, Hashim Thaci -amo i senyor del PDK-, ha destacat els pocs incidents registrats durant la jornada electoral, i ha posat èmfasi en què han estat unes eleccions netes, transparents i que compleixen els estàndars europeus.

De tota manera, Aloijzi Peterlee, cap dels observadors de la UE en els comicis de diumenge, ha destacat algunes irregularitats, com vots dobles, persones que votaven en nom de tota la família, alguns incidents en algunes taules. En vam fer una petita enumeració en el post de diumenge passat. També ha comentat que s’han registrat fets d’aquest tipus a la zona nord de Kosova, sobretot Mitrovica Nord, on ha esmentat algunes pressions sobre alguns electors.

A PARTIR D’ARA

Diumenge a la nit mateix, van sortir al carrer els simpatitzants i militants tant dels partits de la coalició guanyadora com de Vetevendosje.

De tota manera, hi ha una dada inqüestionable: el PDK elecció rere elecció va perdent influència. Si es confirmen els resultats, la coalició guanyadora obtindrà 39 escons, la qual cosa vol dir que, a efectes pràctics, perden onze escons. En el parlament sortint tots tres grups tenien un total de 50 diputats (36 el PDK, 8 l’AAK i 6 NISMA). La pèrdua de suports és, per tant, més que evident, malgrat que Ramush Haradinaj (de l’AKK i candidat a ocupar el càrrec de cap de govern) digués que havien obtingut una gran victòria.

Cal tenir en compte, a més, que per poder formar govern haurien d’arribar als 61 diputats, tasca francament difícil, sobretot tenint en compte que tant VV, per boca del seu líder Albin Kurti, com la LDK, per boca d’Isa Mustafa -últim cap de govern kosovar- han manifestat amb rotunditat que no hi pactaran. A més, les dissensions internes sobre alguns aspectes claus són francament notòries, com pot ser el de l’Associació de Municipis Serbis o el traçat fronterer amb Montenegro -per això hem dit abans que aquesta coalició és gairebé tot un parlament-. Tot i això, Haradinaj ha manifestat que en poc temps hi haurà nou govern a Kosova, tot i que no n’ha revelat la fórmula. Haradinaj també ha afirmat que demanarà de reiniciar les converses amb Montenegro pel tema fronterer i que només negociarà amb Sèrbia si en reconeix prèviament la independència, i que, per tant, no s’hagin de negociar aspectes de la política itnerna de Kosova.

El que és indiscutible és que VV s’ha convertit en el gran partit de Kosova. Es van presentar en solitari a les eleccions, cosa que els permet capitalitzar la totalitat dels vots que van rebre. Han volgut destacar que això és fruit de la seva honradesa (no tenen casos de corrupció), de la bona tasca en els llocs on governen -posen com a exemple la capital, Prístina -governada per Shpend Ahmeti, d’aquest partit-, i sobretot per la voluntat de canvi de la població. Kurti ha manifestat que l’electorat ha demostrat que té una autèntica voluntat de canvi, i que s’ha de respectar aquesta voluntat.

Per aquest motiu, Albin Kurti, el candidat de VV a ocupar el càrrec de govern, ha fet una crida a la LDK, i partits aliats, a trobar fórmules per poder construir un govern alternatiu. Va fer aquestes declaracions en una conferència de premsa que va tenir lloc ahir mateix. Des de l’LDK no hi ha encara una resposta oficial, tot i que ha transcendit que Behgjet Pacolli (de l’AKR, un dels partits aliats de l’LDK) es va reunir amb Kurti, encara que de manera informal. Totes dues forces arriben a 61 escons.

D’altra banda, el president de Sèrbia, Aleksander Vucic, ha manifestat el seu disgust per la victòria de la candidatura de la coalició de Haradinaj -cal no oblidar que el govern serbi n’ha demanat l’extradició-, a qui acusa de terrorista i de posar en perill l’estabilitat i la pau a la zona. Tot i això, ha afirmat que continuaran treballant per mantenir unes relacions pacífiques. D’altra banda, s’ha felicitat dels bons resultats obtinguts per la Llista Sèrbia, que era l’apadrinada per Belgrad.

Ara, el president, Thaci, haurà d’oferir la possibilitat de formar govern a la coalició guanyadora. En cas que no se’n surti, ho podrà demanar a la segona força -encara que aquest és un tema controvertit entre els constitucionalistes de Kosova-. En cas que tampoc se’n sortissin, Thaci podria tornar a apel·lar a la coalició guanyadora a intentar formar govern. Només llavors, en cas que fracassés un altre cop,  s’hauria de recórrer a la convocatória d’unes noves eleccions.

 

Eleccions a Kosova, resultats encara provisionals

Resultats presentats per Democràcia en Acció, a les 7.00h, a partir del 91% del vot escrutat:
PDK-AAK-NISMA: 34,66%
VV: 26,75%
LDK-AKR-Alternativa: 25,81% 
Llista Sèrbia, 4,8%
No hi ha encara resultats oficials

 

Actualització d’ahir, a les 21.43h:

L’ong Democràcia en Acció ha fet públics uns resultats, a les 21.43h, que difereixen sensiblement del sondeig de Klan Kosova. Segons aquesta organització -a partir del 30% dels vots escrutats-, la coalició PDK-AAK-NISMA ha obtingut el 36,9% dels vots. En segon lloc ha quedat la coalició LDK-AKR-Alternativa, amb el 26,2%. Vetevendosje s’hauria quedat amb el 24,7% i la Llista Sèrbia el 3,5%.

Actualització d’ahir, a les 19.25h: 

Dues hores abans, segons un sondeig encarregat per Klan Kosova, fet públic a les 19.25h, la coalició formada pel PDK-AAK-NISMA s’hauria endut el 40% dels vots, mentre que la segona força hauria estat Vetevendosje, amb el 30% dels sufragis. La Lliga Democràtica de Kosova hauria passat a ser la tercera força, amb el 27% dels vots.

 

Informació sobre la j0rnada electoral: 

A les vuit del matí han obert els 889 col•legis electorals de Kosova, pe tal que 1.872.941 ciutadans triïn la composició del nou parlament, amb 120 escons. Tal com va passar en les darreres eleccions també hi ha hagut un elevat nombre d’observadors, entorn de 29.000, tant internacionals, com dels partits que s’hi presenten, com de diverses ong’s. Els col·legis electorals han tancat a les set de la tarda.

A les tres de la tarda, segons dades aportades per la Comsisió Electoral Central, havia votat el 27,94% del cens. Crida l’atenció que la municipalitat on hi havia una participació més elevada –a aquella hora- era Zubin Potok, de majoria sèrbia, amb més d’un 40% de vots ja emesos. Sembla que la població sèrbia ha respost a la crida que havien fet poc abans Slavko Simic –de la Llista Sèrbia- i Jablanovic –del Partit Serbi de Kosova-. A mig matí, el ministre d’Afers Estrangers serbi, Ivica Dacic, ha insistit que aquestes eleccions eren transcendentals per a la comunitat sèrbia de Kosova, i que era imprescindible que els serbis anessin a votar. La cap de l’oficina de la UE a Kosova, Natalya Apostolova, ha visitat aquest matí Mitrovica, al nord de Kosova, de majoria sèrbia, i ha mostrat la seva satisfacció per aquests alts índexs de participació.

A la capital, Pristina, el percentatge de vot també era més elevat que en el conjunt del país, al voltant del 34%.

L’ong Democràcia en Acció ha denunciat més de quatre mil casos en què un membre de la família votava en nom de tots. Un dels portaveus de Democràcia en Acció, Ismet Kreyziu, ha manifestat que, a mig matí, havien detectat 59 casos de persones que havien votat dues vegades.

De la mateixa manera, des de Vetevendosje, en boca de Dardan Sejdiu, també s’ha alertat que els partits de la coalició PDK-AAK-NISMA estaven interferint en el procés electoral en algunes taules. Han posat com a exemple, un incident a Vajnika. Des del PDK s’han apressat a desmentir-lo.
´

Sobre les eleccions d’aquest 11 de juny: Eleccions transcendentals a Kosova 

 

Avui, 11 de juny, eleccions transcendentals a Kosova

Aquest dissabte, 11 de juny, tindran lloc les eleccions, unes eleeccions transcendentals, per triar la composició del nou parlament de Kosova. Aquests comicis van ser convocats després que el govern no superés una moció de censura presentada el passat 10 de maig, cosa que va comportar la immediata caiguda del govern i convocatòria d’eleccions anticipades.

 

Antecedents

L’anterior equip de govern estava format, a part d’una colla de partits petits, per dues formacions: el Partit Democràtic de Kosova (PDK) i la Lliga Democràtica de Kosova (LDK).

El Partit Democràtic de Kosova, partit en què milita Hashim Thaci -actual president del país-, és l’organització que ha dominat la política del país en els últims anys, sobretot des de la declaració d’independència, el 2008. És un partit que es va fundar al voltant dels principals líders de la guerrilla de l’UÇK, que va lluitar contra l’exèrcit serbi durant la guerra de Kosova (1998-1999).

Fins llavors, el partit hegemònic havia estat la Lliga Democràtica de Kosova, el partit fundat per Ibrahim Rugova, que va encapçalar la resistència contra el règim de Milosevic durant els anys noranta. Durant aquells anys va posar especial èmfasi a dur a terme una política de resistència noviolenta, emulant així part del discurs gandhià. Tot i això, la figura de Rugova ha estat, i és, molt controvertida.

Les diferències ideològiques entre ambdues formacions són escasses, i tots dos partits han estat involucrats en nombrosos casos de corrupció, tràfic d’influències, clientelisme i privatitzacions d’empreses públiques, més que sospitoses. Probablement, el PDK, per les seves més grans cotes de poder n’ha protagontizat molts més casos. La LDK és, a grans trets, un partit més moderat i més predisposat a l’entesa amb Sèrbia, més clarament protatlantista i europeista.

Tots dos partits es poden ubiccar perfectament a la dreta de l’espectre polític i es caracteritzen principalment pel pes indiscutible que hi tenen els seus líders (Thaci en el PDK i Isa Mustafa, fins ara cap de govern, en la LDK). Cal tenir en compte, però, que el binomi esquerra-dreta moltes vegades té poca rellevància política en els estats sorgits de la descomposició del “socialisme real”.

Les relacions entre tots dos partits havien estat sempre molt tibants, però després de l’última contesa electoral, totes dues forces eren incapaces de forma govern en solitari. Finalment, després de setmanes d’incerteses, van optar per formar un govern de coalició. És més que simptomàtic que l’acord es va signar després d’una reunió a l’ambaixada dels EUA, i que la seva acció de govern ha seguit els dictats que han interessat tant la Unió Europea com els EUA, cosa que es reflecteix claríssimament en temes com la negociació amb Sèrbia, la delimitació de les fronteres amb Montnegro, el mur de Mitrovica… malgrat l’oposició de bona part de l’oposició.

Les desavinences entre aquestes dues formacions han estat més que evidents aquests darrers mesos, fins al punt que el PDK no va tenir manies a l’hora de facilitar la caiguda del govern. En aquestes eleccions, les dues formacions es presenten per separat.

Les candidatures

El parlament de Kosova està format per un total de 120 diputats, dels quals vint estan reservats per als partits de les minories.

La coalició governamental està formada pel PDK i la LDK -36 i 33 diputats respectivament- i per diferents partits de les minories: la Llista Sèrbia (11 escons), el Partit Democràtic Turc de Kosova (2 escons) i la coalició Vakat (de la minoria bosniana), també amb dos escons.

Pel que fa a l’oposició, té una representació molt menor. Vetevendosje té 16 escons, l’Aliança pelFfutur de Kosova en té vui i Iniciativa per Kosova en té sis. Alternativa en té un, els partits de la minoria ashkali tenen dos escons, n’hi ha un altre del partit de la minoria gorani, del partit rom i del partit gipsi.

El PDK-AAK-NISMA 

D’una banda, el PDK s’hi presenta en coalició amb l’Aliança pel Futur de Kosova (AAK) i NISMA, dos partits fins ara opositors, que havien estat molt durs amb el govern.

L’AAK està liderada per Ramush Haradinaj, que va ser empresonat a França a principis del mes de gener, l’extradició del qual demanaven les autoritats sèrbies. Finalment va ser alliberat i ha volgut aprofitar el gran protagonisme que ha aconseguit per rellançar la seva carrera política. Fa pocs mesos encara deia que en cap cas es presentarien amb el PDK o la LDK. Va canviar de seguida d’opinió. Haradinaj va pertànyer a l’UÇK i va formar part del PDK quan es va fundar. Va marxar-ne més endavant, i va fundar un nou partit, per ocupar el càrrec de primer ministre, durant la presidència d’Ibrahim Rugova. És evident, doncs, que els seus interessos personals han tingut sempre un pes definitiu en les seves decisions polítiques. NISMA, per la seva banda, es va formar a partir, també, de persones que van marxar del PDK, i està encapçalat per Fatmir Limaj, que és qui va presentar la moció de censura. L’AAK i NISMA tampoc no es poden definir per la ideologia, sinó que més aviat pels interessos del seu líders.

Aquesta coalició, en certa manera, representa la retrobada dels màxims dirigents de la guerilla en un nou projecte polític, que probablement no consisteix més que en continuar-se beneficiant de l’exercici del poder. El candidat a presidir el govern serà Haradinaj, tot i que el cap de llista serà Kadri Veseli, del PDK.

Haradinaj ha passat pels tribunals per ser jutjat per crims de guerra, dels quals ha estat absolt. De tota manera, un dels últims grans conflictes entre Kosova i Sèrbia ha vingut motivat precisament pel fet que Sèrbia n’ha reclamat l’extradició per tornar-lo a jutjar. Aquesta demanda va fer que fos detingut per les autoritats franceses. Després d’estar retingut durant setmanes va ser finalment alliberat, però les autoritats sèrbies insisteixen a perseguir-lo judicialment. Cal destacar que Haradinaj és el candidat de la coalició per ocupar el càrrec de cap de govern, cosa que és bastant probable que succeeixi tenint en compte el comportament electoral kosovar. Tot fa preveure que aquesta coalició obtindrà clarament la majoria dels suports.

Kadri Veseli, l’actual cara visible més destacada del PDK també va pertànyer a la guerrilla, exactament igual que Limaj. Limaj ja ha estat jutjat tres vegades per crims de guerra, dels qual ha estat també absolt, l’última fa tot just dos mesos.

No cal dir que aquesta coalició ha estat beneficiada pel fet que controla bona part dels ressorts del poder. Ho demostra un exemple ben demolidor com és que en el debat televisat que es va fer entre els diversos candidats, van tenir tres representants, un per a cadascun dels membres de la coalició, cosa que els va donar un protagonisme extraordinari.

La LDK-AKR

La LDK, per la seva banda, hi concorre en coalició amb Alternativa, un petit partit creat entorn de la figura de l’alcalde de Gjakova, escindit del Partit de la Justícia, i de l’Aliança per un Nou Kosova (AKR) de Beghgjet Pacolli, important home de negocis i amo d’alguns dels principals mitjans informatius del país. Aquest partit ara no era present en el parlament, ja que en les darreres eleccions no va superar el llindar del cinc per cent prescripitu, però havia tingut una important influència en la politica kosovar en els primers anys del segle XXI. Les enquestes li auguraven uns bons resultats, que segurament haurien fet que pogués tornar a entrar al parlament.

Ara caldrà verue quin paper i quins programes presenten cadascuna de les dues coalicions, i serà interessant de comprovar quina de les dues opcions assumeix el paper de defensor i garant dels interessos de la UE i dels EUA a la zona, similars però no sempre coincidents. Evidentment, tant la UE com els EUA voldran que les polítiques d’entesa amb Sèrbia es mantinguin. Tot sembla indicar que probablement la LDK sigui més procliu a assumir aquest paper, però el PDK ha demostrat abastament que pot fer les giragonses politiques que li convinguin, i de Haradinaj no cal ni dir-ho. A més, les enquestes publicades apunten que la coalició PDK-LDK-NISMA aconseguirà més bons resultats.

Des d’instàncies internacionals molt influents s’han fet crides constants, i es continuen fent, a mantenir els acords presos amb Sèrbia. També continua la pressió per tal que se signi l’acord fronterer amb Montenegro, que va ser un dels elements claus per fer caure el govern. Des de la UE s’exigeix que s’aprovi aquest acord per tal que Kosova es beneficiï de mesures liberalitzadores dels visats. Greg Delawie, ambaixador dels EUA, i Natalyia Apostolova, cap de l’oficina de la UE a Kosova, han apel·lat els ciutadans de Kosova a votar aquest diumenge, i han apel·lat a fer-ho amb “responsabilitat”. Johannes Hahn, alt representat de la UE, ha insistit que mantenir els acords amb Sèrbia és imprescindible, en unes declaracions fetes fa dos dies. Haradinaj, però, ha manifestat que rebutjarà l’acord fronterer amb Montenegro i que demanarà de reiniciar les converses per arribar a un nou acord.

Vetevendosje

Finalment, la tercera gran opció és Vetëvendosje (Autodeterminació), que fins ara era la principal força política de l’oposició. S’ha caracteritzat per la seva acció radical contra el govern i n’ha denunciat la política d’acostament a Sèrbia, a la qual s’oposa a no ser que Sèrbia reconegui la independència de Kosova, n’ha denunciat, també, la corrupció i les privatitzacions, els acords fronterers amb Montenegro… És de totes formacions polítiques, la que té uns plantejaments més clarament panalbanesos, tal com el seu nom indica. Finalment, és bastant clar que és l’únic partit amb uns plantejament ideològics definits, cosa que el diferencia de la resta. Se situa a l’esquerra, tot i que en els darrrers anys ha moderat el seu discurs. Durant la passada legislatura alguns diputats d’aquest partit van protagonitzar accions contra el govern, com per exemple llançar gas en el parlament per tal de boicotejar session parlamentàries en què es discutia la creació de l’Associació de Municipalitats Sèrbies. Alguns d’aquests dirigents va ser empresonat, i fins i tot, algun dels seus militants va morir a mans de la policia. No es presenten en coalició amb cap altre partit. Alguns membres d’aquest partit han denunciat alguns intents d’agressió. L’últim a fer-ho ha estat Xhavit Drenori, aquesta mateixa setmana.

Els partits serbis

Pel que fa als partits dels altres grups nacionals presents alpaís, lògicament el que té més rellevància és la Llista Sèrbia, peça clau en la política kosovar. Moltes vegades se’ls ha retret que són la veu de Belgrad, i més concretament del nou president Vucic, que té una important ascendència sobre els serbis de Kosova. vucic ha cridat els serbis a participar-hi, i lògicament a votar la Llista Sèrbia.

Després de la caiguda del govern, Aleksandar Jablanovic es va postular com a candidat, al marge de la Llista Sèrbia. Per a això va fundar un nou partit, el Partit Serbi de Kosova. Els seus plantejament són més proclius a l’entesa amb els partits albanesos, motiu pel qual ha estat fortament criticat pels mitjans serbis.

Per a l’aprovació d’algunes lleis és imprescindible el suport de part dels diputats dels partits de les minories. Un exemple claríssim d’això és la possible llei que ha d’aprovar la creació d’un exèrcit de Kosova.

 

Segons una enquesta de Gallup, un percentatge important de la població valora negativament la dissolució de Iugoslàvia

El passat 17 de maig, l’agència Gallup va fer públics els resultats d’una enquesta feta en el conjunt dels països que conformaven Iugoslàvia, sobre la percepció que té la població, positiva o negativa, de la dissolució de Iugoslàvia.

 

Segons les dades que aporta, es desprèn que una part molt significativa de les persones enquestades valoren negativament el trencament de Iugoslàvia, tot i que hi ha diferències significatives, molt notables en alguns casos, entre els diferents estats.

No és difícil d’entendre que on es valora més negativament aquest trencament és a Sèrbia, on el 81% de les persones considera perjudicial aquest trencament, mentre que els que el valoren com a beneficiós representen tan sols el 4%. Evidentment, passa sempre, els països que han estat l’element central d’un estat, encara que sigui multinacional, sempre senten nostàlgia d’aquest passat. Només cal veure els resultats d’enquestes similars dutes a terme a Rússia.

A l’extrem oposat, tal com era previsible, hi trobem Kosova, on els que consideren perjudicial el trencament són només el 10%, i, en canvi, els que els valoren positivament s’enfilen fins al 75%.

Enmig d’aquests dos extrems hi trobem la resta de països:

– Bòsnia: 77%, perjudicial; 6%; beneficiós
– Montenegro: 65%, perjudicial; 15% beneficiós
– Macedònia: 66%, perjudicial; 12% beneficiós
– Eslovènia: 45, perjudicial; 41%, beneficiós
– Croàcia: 23%, perjudicial; 55%, beneficiós

Així, doncs, segons aquesta enquesta, tant a Sèrbia com a Bòsnia i Hercegovina, Macedònia i Montenegro hi ha una impressió general negativa de la dissolució de Iugoslàvia, mentre que a Croàcia i Kosova és positiva. A mig camí, queda Eslovènia, amb uns resultats molt equilibrats.

Aquests resultats venen a demostrar que els països on hi havia una autèntica voluntat de secessió eren bàsicament tres: Croàcia, Kosova i Eslovènia. En la resta de casos, molt probablement no es va voler, no es va saber, no es va trobar una altra solució alternativa que no fos el trencament, o s’hi van veure abocats.

D’aquestes dades, crida l’atenció que a Eslovènia els resultats siguin tan equilibrats, sobretot si es té en compte que quan s’hi va fer el referèndum, el 89% dels eslovens van votar favorablement a la independència.

Eslovènia és un país que sempre ha tingut una vocació més centreeuropea que no pas balcànica, però s’ha de recordar que la seva situació dins el que era Iugoslàvia també era relativament especial, i sortia beneficiada moltes vegades dels equilibris difícils que s’havien de mantenir en el si de la Federació.

És indiscutible que tot i l’innegable afany independentista de la població, no hi havia una percepció d’enfrontament radical amb l’estat, ni cap conflicte de magnitud. Tampoc cap conflicte ètnic havia sacsejat el país. Eslovènia s’havia beneficiat d’unes relacions particulars amb el conjunt de Iugoslàvia, de manera que s’havia acomodat a una mena de pacte social entre les elits locals, que permetien, tal com afirma Jordi Bañeras, una situació avantatjosa per al capital eslovè en el conjunt de l’estat -i un mercat unificat- i la tecnoburocràcia, particularment la sèrbia, que d’aquesta manera tenia uns aliats que permetien el seu control de l’estat. D’aquesta mena de pacte se’n sentia beneciaa el conjunt de la població.

Altres dades que aporta l’enquesta indiquen que estan més satisfetes amb el trencament aquelles persones que pertanyen al grup nacional majoritari de cada estat, mentre que els grups minoritaris en tenen una visió menys optimista, cosa bastant lògica, d’altra banda, ja que moltes vegades aquests estats han dut a terme un política  xovinista i nacionalista -interpretat en el pitjor sentit del terme- que ha fet que les diferents minories s’hi sentissin a disgust.

Així, per exemple, el 43% dels croats de Bòsnia i Hercegovina no n’estan satisfets, un percentatge que més que duplica el dels croats de Croàcia; el serbis de Bòsnia encara són més unànimes en aquest sentit, ja que en representen el 93% dels enquestats, xifra que supera fins i tot la de Sèrbia mateix. El 39% dels albanesos de Macedònia, un altre exemple, també es mostra descontent, xifra que contrasta amb la gairebé unanimitat, pel que fa a satisfacció, dels albanesos de Kosova.

Si s’analitzen les dades per grups d’edat, es pot comprovar que com més grans són les persones enquestades més a disgut estan amb el trencament de Iugoslàvia. L’única excepció, i crida l’atenció aquest fet, és Eslovènia, en què, tot i ser xifres pràcticament similars, el percentatge més elevat de descontents el podem trobar entre les persones entre 15 i 35 anys.

És evident que la frustració provocada per anys de picar a la porta d’Europa, i la migradesa dels resultats obtinguts en els casos dels països que hi han pogut accedir, poden explicar bona part d’aquest desencís. La terra promesa, de riquesa, prosperitat i felicitat no l’ha trobat ningú. A més, no cal dir que el record, o la percepció, dels feliços anys seixanta i setanta de la Iugoslàvia titista ajuden a mantenir viva aquesta iugonostàlgia.

També és veritat que només és una enquesta -amb dades interessants, sí-, però que no implica que hi hagi cap reivindicació d’una proposta política de futur. En aquests moments -almenys amb rellevància notòria- ningú no reivindica la reconstrucció d’un projecte iugoslau comú.

Moltes enquestes, a més, en altres països han ofert, moltes vegades, resultats sorprenents, almenys a primer cop d’ull, com per exemple, que dos terços de romanesos afirmessin que haurien votat Ceusescu, el desembre de 2014 -remarco que no vull comparar-ne els resultats-.

Gallup és una societat creada l’any 1958 per George Gallup, amb la seu situada a Washington, que té com a objectiu realitzar estudis socials, anàlisis i estadístiques arreu del món.  Podeu accedir a la pàgina de Gallup en el següent enllaç:

Many in Balkans Still See More Harm From Yugoslavia Breakup

 

 

Eleccions a Kosova: canvis en el mapa polític

L’11 de juny tindran lloc les eleccions per triar la composició del nou parlament de Kosova, després que el govern actual no superés una moció de censura -o de no confiança- presentada la setmana passada. A Kosova, una moció de censura no implica la presentació d’un govern alternatiu, sinó simplement la caiguda immediata del govern i la convocatòria d’eleccions anticipades.

El termnini per a la presentació de candidatures i de coalicions electorals finalitzava ahir a mitja nit. En el transcurs d’aquesta setmana les reunions entre les cúpules dels diversos partits han estat molt nombroses, a resultes de les quals s’han creat dues grans coalicions. De fet, els primers dies es va especular, sobretot, amb la possibilitat d’una gran coalició formada pels tres principals partits opositors: Vetëvensdosje, Aliança pel Futur de Kosova (AAK) i Iniciativa per Kosova (NISMA), que han col·laborat força durant l’última legislatura, però en una reunió que va tenir lloc fa dos dies es va esvair del tot aquesta opció.

Finalment, ahir les coses van canviar radicalment, amb la qual cosa el mapa polític kosovar quedarà clarificat, i simplificat, entorn de tres grans opcions, partits de les minories a banda.

L’anterior equip de govern estava format, a part d’una colla de partits petits, per dues formacions: el Partit Democràtic de Kosova (PDK) i la Lliga Democràtica de Kosova (LDK).

El Partit Democràtic de Kosova, partit en què milita Hashim Thaci -actual president del país-, és l’organització que ha dominat la política del país en els últims anys, sobretot des de la declaració d’independència, el 2008. És un partit que es va fundar al voltant dels principals líders de la guerrilla de l’UÇK, que va lluitar contra l’exèrcit serbi durant la guerra de Kosova (1998-1999).

Fins llavors, el partit hegemònic havia estat la Lliga Democràtica de Kosova, el partit fundat per Ibrahim Rugova, que va encapçalar la resistència contra el règim de Milosevic durant els anys noranta. Durant aquells anys va posar especial èmfasi a dur a terme una política de resistència noviolenta, emulant així part del discurs gandhià. Tot i això, la figura de Rugova ha estat, i és, molt controvertida.

Les diferències ideològiques entre ambdues formacions són escasses, i tots dos partits han estat involucrats en nombrosos casos de corrupció, tràfic d’influències, clientelisme i privatitzacions d’empreses públiques, més que sospitoses. Probablement, el PDK, per les seves més grans cotes de poder n’ha protagontizat molts més casos. La LDK és, a grans trets, un partit més moderat i més predisposat a l’entesa amb Sèrbia, més clarament protatlantista i europeista.

Tots dos partits es poden ubiccar perfectament en la dreta de l’espectre polític i es caracteritzen principalment pel pes indiscutible que hi tenen els seus líders (Thaci en el PDK i Isa Mustafa, fins ara cap de govern, en la LDK). Cal tenir en compte, però, que el binomi esquerra-dreta moltes vegades té poca rellevància política en els estats sorgits de la descomposició del “socialisme real”.

Les relacions entre tots dos partits havien estat sempre molt tibants, però després de l’última contesa electoral, totes dues forces eren incapaces de forma govern en solitari. Finalment, després de setmanes d’incerteses, van optar per formar un govern de coalició. És més que simptomàtic que l’acord es va signar després d’una reunió a l’ambaixada dels EUA, i que la seva acció de govern ha seguit els dictats que han interessat tant la Unió Europea com els EUA, cosa que es reflecteix claríssimament en temes com la negociació amb Sèrbia, la delimitació de les fronteres amb Montnegro, el mur de Mitrovica… malgrat l’oposició de bona part de l’oposició.

Les desavinences entre aquestes dues formacions eren més que evidents aquests darrers mesos, fins al punt que el PDK no va tenir manies a l’hora de facilitar la caiguda del govern.

En aquestes properes eleccions, les dues formacions es presentaran per separat.

D’una banda, el PDK va anunciar ahir a la tarda que hi concorrerà en coalició amb set partits petits, amb els quals ja hi havia participat en l’anterior ocasió, entre els quals hi ha el Partit de la Justícia, Partit Conservador, Partit Liberal, Front Nacional, Partit Republicà, Moviment per la Unitat o Alternativa Democràtica, tota una constel·lació de partits al servei d’interessos personals.

A última hora de la nit, però, quan només faltaven onze minuts perquè finalitzés el termini, es va fer públic que el PDK es presentarà en una coalició amb l’Aliança pel Futur de Kosova (AAK) i NISMA, dos partits fins ara opositors, que havien estat molt durs amb el govern.

L’AAK està liderada per Ramush Haradinaj, que va ser empresonat a França a principis del mes de gener, l’extradició del qual demanaven les autoritats sèrbies. Finalment va ser alliberat i ha volgut aprofitar el gran protagonisme que ha aconseguit per rellançar la seva carrera política. Fa pocs dies encara deia que en cap cas es presentarien amb el PDK o la LDK. Ha canviat de seguida d’opinió. Haradinaj va pertànyer a l’UÇK i va formar part del PDK quan es va fundar. Va marxar-ne més endavant, i va fundar un nou partit, per ocupar el càrrec de primer ministre, durant la presidència d’Ibrahim Rugova. És evident, doncs, que els seus interessos personals han tingut sempre un pes definitiu en les seves decisions polítiques. NISMA, per la seva banda, es va formar a partir, també, de persones que van marxar del PDK, i està encapçalat per Fatmir Limaj, que és qui va presentar la moció de censura. L’AAK i NISMA tampoc no es poden definir per la ideologia, sinó que més aviat pels interessos del seu líders.

Aquesta coalició, en certa manera, representa la retrobada dels màxims dirigents de la guerilla en un nou projecte polític, que probablement no consisteix més que en continuar-se beneficiant de l’exercici del poder. El candidat a presidir el govern serà Hardinaj, tot i que el cap de llista serà Kadri Veseli, del PDK.

La LDK hi concorrerà en coalició amb Alternativa, un petit partit creat entorn de la figura de l’alcalde de Gjakova, escindit del Partit de la Justícia, i de l’Aliança per un Nou Kosova (AKR) de Beghgjet Pacolli, important home de negocis i amo d’alguns dels principals mitjans informatius del país. Aquest partit ara no era present en el parlament, ja que en les darreres eleccions no va superar el llindar del cinc per cent prescripitu, però havia tingut una important influència en la politica kosovar en els primers anys del segle XXI. Les enquestes li auguraven uns bons resultats, que segurament haurien fet que pogués tornar a entrar al parlament.

Ara caldrà verue quin paper i quins programes presenten cadascuna de les dues coalcions, i serà interessant de comprovar quina de les dues opcions assumeix el paper de defensor i garant dels interessos de la UE i dels EUA a la zona, similars però no sempre coincidents. Evidentment, tant la UE com els EUA voldran que les polítiques d’entesa amb Sèrbia es mantinguin. Tot sembla indicar que probablement la LDK sigui més procliu a assumir aquest paper, però el PDK ha demostrat abastament que pot fer les giragonses politiques que li convinguin, i de Haradinaj no cal ni dir-ho.

Finalment, la tercera gran opció serà Vetëvendosje (Autodeterminació), que fins ara era la principal força política de l’oposició. S’ha caracteritzat per la seva acció radical contra el govern i n’ha denunciat la política d’acostament a Sèrbia, a la qual s’oposa a no ser que Sèrbia reconegui la independència de Kosova, n’ha denunciat, també, la corrupció i les privatitzacions, els acords fronterers amb Montenegro… És de totes formacions polítiques, la que té uns plantejaments més clarament panalbanesos, tal com el seu nom indica. Finalment, és bastant clar que és l’únic partit amb uns plantejament ideològics definits, cosa que el diferencia de la resta. Se situa a l’esquerra, tot i que en els darrrers anys ha moderat el seu discurs. Durant la passada legislatura alguns diputats d’aquest partit van protagonitzat accions contra el govern, com per exemple llançar gas en el parlament per tal de boicotejar session parlamentàries en què es discutia la creació de l’Associació de Municipalitats Sèrbies. Alguns d’aquests dirigents va ser empresonat, i fins i tot, algun dels seus militants va morir a mans de la policia. No es presenten en coalició amb cap altre partit.

Kosova: eleccions l’onze de juny; una periodista pateix una brutal agressió

L’endemà mateix de la votació de noconfiança del parlament de Kosova el passat dimecres 10 de maig, el president del país, Hashim Thaci, es va reunir amb els dirigents dels principals dirigents del país, per tal d’acordar una data per a les eleccions anticipades que, inevitablement, s’han de fer. Justament, dijous mateix, va anunciar que la data d’aquestes eleccions serà l’11 de juny.

Alguns analistes havien especulat amb la possibilitat que tinguessin lloc el 18 de juny, cosa que hauria implicat que s’haguessin fet el mateix dia que les elecccions d’Albània, amb la profunda càrrega simbòlica que això hauria comportat, però finalment aquesta opció va ser desestimada. Una dada a tenir en compte és que els, fins ara, socis de govern, la Lliga Democràtica de Kosova (LDK), van declinar la invitació del presdient i van decidir de no assistir a aquesta reunió. Això, evidentmnwet, posa ben bé de manifest les profundes divergències que hi ha, a hores d’ara, entre totes dues formacions. Això fa molt difícl saber què pot passar un cop s’hagin fet els comicia, i s’hagin d’arribar a acords postelectorals, cosa que tal com està el panorama polític de Kosova és inevitable.

Alguns del partits opositors ja han fet saber que en cap cas pactarien amb la LDK o el Partit Democràtic de Kosova, del predisent Thaci. S’han expressat obertament en aquests termes tant des d’Aliança pel futur de Kosova, per boca del seu líder, Ramush haradinaj, com Vetevendosje, el principal partit de l’oposició.

Un cop dissolt el parlament, però, les pressions d’occident no s’han aturat. És evident l’interès que té perquè Kosova accepti els seus plantejaments. Això vol dir, bàsicament, dues coses, que es mantinguin les negociacions amb Sèrbia i que s’aprovi definitivament l’acord sobre límits fronterers amb Montenegro, que més enllà del valor real que té, implica que Kosova accepta els dictats de la Unió Europea. La UE ha anunciat repetidament que no s’accedirà a la liberalització dels visats si no es fa aquesta aprovació. Avui mateix, l’ambaixador alemany a Ucraïna, Ernsr Reichel ha apel·lat les autoritats kosovars a fer-ho, i les ha amenaçat que si no el signen no es durà a terme aquesta liberalització. Ha volgut contrastar la seva actitud amb la d’Ucraïna, que avui mateix s’ha vist beneficiada amb aquesta mesura. D’altra banda, a Montenegro, el principal partit opositor, el proserbi Front Democràtic, ha demanat formalment que Montenegro trenqui les relacions diplomàtiques amb Kosova i que no en reconegui la independència; aquesta proposta no té possibilitats de prosperar, a causa de la composició del parlament montenegrí. Ulrike Lunacek, vicepresidenta del parlament europeu, va tornar a insistir ahir mateix que l’aporvació de l’acord fronterer és imprescindible, i que espera que sigui el primer que faci el nou parlament que surti escollit. Avui mateix també han arribat a Pristina congressistes dels EUA, que s’entrevistaran amb diversos representants polítics.

El president, Hashim Thaci, ha insistit que cal mantenir les negociacions amb Sèrbia, i que no hi ha cap alternativa per tal de mantenir l’estabilitat i la pau a la zona.

A part d’això, l’altra gran notícia que ha impactat Kosova ha estat l’agressió que va patir Arbana Xharra ahir mateix. Xharra ha estat la redactora en cap del diari Zeri, des del 2001, uns dels més llegits de Kosova. Fa poques setmanes va anunciar que entrava a militar en el governamental Partit Democràtic de Kosova (PDK) i que iniciava així la seva carrera política. Llavors, un cop ja havia fet aquest anunci, va rebre les primeres amencaces. En el seu compte de twitter va penjar una fotografia en què apareixia una gran creu feta amb taques de sang davant del seu domicili, i amenaces de mort. Xharra s’ha destacat per fer diversos reportatges d’investigació sobre l’islamisme radical a Kosova. Es calcula que ara per ara hi ha unes tres-centes persones originàries de Kosova que estan lluitant a l’Orient Mitjà, la majoria amb Daesh, però també a Al- Nusra.

En relació amb aquest tema, Vetevendosje se n’ha volgut desmarcar del tot. Quan van aparèxier les pintades al domicili de Xharra, alguns mitjans van intentar-les relacionar amb membres de VV. En el comunicat emès avui mateix per aquesta formació es condemna l’atac, es desitja la ràpida recuperació de Xharra i es denuncia la instrumentalització política que en fan alguns mitjans. També comenten que fa dos mesos un militant de VV, Agrom Bakashi, va ser agredit brutalment, i que en aquella ocasió el silenci mediàtic va ser vergonyós. D’altra banda, Vetevendosje, formalment, ha deixat de ser un moviment ciutadà per tal de convertir-se en partit polític. D’aquesta manera deixa enrere un dels seus principals senyals d’identitat. Fins ara, sempre s’havien resistit a prendre aquesta mesura, que implica un trencament amb els seus orígens assemblearis.

 

Cau el govern de Kosova. Hi haurà eleccions anticipades

Aquest dimecres s’ha consumat un fet fet que feia dies que s’intuïa que podia passar. El govern de coalició de Kosova, encapçalat per Isa Mustafa de la Lliga Democràtica de Kosova, no ha superat la moció de censura presentada per l’opositora Iniciativa per Kosova (NISMA).

El parlament de Kosova està format per un total de cent vint diputats, dels quals setanta-vuit han votat contra el govern i només trenta-quatre a favor. Tal com estava previst, i com ha passat assíduament en aquesta darrera legislatura, els tres partits opositors (Vetëvendosje, Aliança pel Futur de Kosova i NISMA) han votat en bloc contra el govern. A aquests vots s’hi han afegit el d’alguns membres del Partit Democràtic de Kosova, l’altre soci de govern i partit amb més representació a la cambra. No ha estat una sorpresa. Feia dies que s’especualva amb aquesta possibilitat. Tres diputats s’han abstingut.

Fa temps, per no dir anys, que l’oposició està exigint eleccions anticipades. El gener de 2016 hi hagué nombroses manifestacions, campanya de recollida de signatures i plantada de tendes contra el govern, per la seva dimissió i per la convocatòria d’eleccions. En aquesta última legislatura, el govern ha pres, o ha intentat prendre, una sèrie de mesures que han aixecat molta polseguera i molta oposició. Més d’una vegada ha quedat en una posició molt incòmoda i ha intentat fer estranys malabarismes per tal d’esquivar la pressió popular.

L’últim escull, finalment no superat, és el de la votació de l’acord de delimitació de fronteres entre Kosova i Montenegro, fortament contestat per l’oposició. Els partits opositors, també en bloc, consideren que aquest acord és una claudicació del govern, que fa que es perdin vuitanta quilòmetres quadrats, que es consideren irrenunciables. La votació d’aquest acord ha estat posada com a condició indispensable per tal que la Unió Europea accedeixi a la liberalització de visats. Ahir mateix, Isa Mustafa es va reunir amb l’ambaixador dels EUA a Prístina, Greg Delawey, que li va insistir una vegada més que la votació s’havia de dur a terme immediatament. Des del mes d’agost passat que s’ha estat ajornant aquesta votació. Ara caldrà veure quina actitud pren la Unió Europea, perquè tot sembla indicar que aquesta votació és més que improbable que es faci i, sobretot, que hi hagi una majoria parlamentària, un cop s’hagin fet les eleccions, disposada a votar-la. Dimecres a la tarda mateix, Nataliya Apostolova, cap de l’oficina de la UE a Prístina va fer saber que la liberalització dels visat queda ajornada. L’ambaixada dels EUA, per la seva banda, va emetre un comunicat de tot conciliador, de manera que per ara no es pot veure quin serà el seu capteniment.

Un altre tema que ha enverinat extraordinàriment la vida política a Kosova aquests darrers anys, tot i que els darrers mesos havia desaparegut en part de la primera plana, és el de la creació de l’Associació de Municipis Serbis, al nord de Kosova, coneguda popularment com Zajednica. L’oposició s’ha manifestat reiteradament en contra de tirar endavant aquest projecte, ja que consideren que implica la creació d’una mena d’autonomia política basada en criteris ètnics, que posa en qüestió la sobirania del país. L’any passat, durant moltes sessions al parlament, membres de Vetëvendosje van fer ús de gasos lacrimògens per tal d’interrompre les sessions parlamentàries que debatien aquest tema, cosa que va arribar a provocar la detenció de nombrosos diputats. L’acord per tirar-la endavant ha quedat aturat.

Una altra proposta que el govern volia tirar endavant, tant sí com no, era el de la creació d’un exèrcit de Kosova. Ha estat impossible. L’aritmètica parlamentària li ho ha impedit. Per aconseguir-ho calia el suport dels partits de les minories, i els diputats de la Llista Sèrbia s’hi van oposar frontalment, fins al punt que durant setmanes van absentar-se del parlament.

Les relacions amb Sèrbia tampoc no han estat gens fàcils, i els darrers mesos s’han deteriorat notablement. L’últim episodi que les va empitjorar va ser la detenció de Ramush Haradinaj, principal líder de l’Aliança per al Futur de Kosova, per les autoritats franceses, a demanda de les autoritats judicials sèrbies. L’oposició va acusar el govern de Mustafa de tou i de ser el responsable últim de la detenció, per la seva política de cessions.

Ara, el president del país, Hashim Thaci, del Partit Democràtic, ha anunciat que iniciarà converses amb tots els partits per tal de buscar una data apropiada per fer les eleccions. De fet ja feia setmanes que afirmava que avançar les eleccions no era cap drama.

L’oposició ha celebrat eufòrica la deicsió del parlament i es mostra disposada a competir per gunayar la majoria en le nou parlament. En els comptes de facebook d’alguns del líders de VV es podien llegir missatges tan clars com: “Ha caigut el govern. Ha caigut l’acord de delimitació de fronteres. Ha caigut la Zajednica”.

Actualment, el govern estava format per una coalició entre els dos principals partits de la història recent de Kosova. D’una banda, el Partit Democràtic de Kosova, (PDK), format per la major part dels dirgients de la guerrilla, UÇK, que va lluitar contra l’exèrcit serbi i les forces parmilitars. De l’altra, el soci minoritari era la Lliga Democràtica de Kosova (LDK), el partit fundat per Ibrahim Rugova -durant els anys noranta-, el principal dirigent de la qual és Isa Mustafa.

Aquests dos partits van capitalitzar durant anys l’escena política kosovar, però després dels últims comicis es van veure forçats a formar govern conjuntament, entre d’altres motius per la pressió, sobretot, nord-americana, sobre aquestes dues formacions. Aquest govern era la principal garantia perquè es complissinn els desitjos de Washington a la zona, malgrat que la corrupció, el nepotisme, els vincles amb el crim organitzat i el saqueig de les arques publiques han estat absolutament indicustibles.

L’oposició, per la seva banda, estava formada per tres forces, la més important i més influent de les quals era el moviment Vetëvendosje (Autodeterminació), una organització que defensa uns postulats que podríem definir com a força d’esquerres per als paràmetres de la zona, molt poc amiga de Washington, radicalment contrària a les privatitzacions i als acords amb Sèrbia –tret que es facin des de la perspectiva de la igualtat de condicions, cosa que vol dir que Sèrbia reconegui Kosova com a estat independent-, i que ha condemnat constantment la corrupció i la manca de sobirania real del país. Els altres dos partits opositors són Aliança per al Futur de Kosova (AAK) i Iniciativa per Kosova –NISMA-, escindida del PDK.

La composició del nou parlament és una absoluta incertesa. Segons una enquesta publicada durant el mes de març, Vetëvendosje es pot convertir en la primera força política. VV té una intenció directa de vot del 20,8%, i deixa enrere per primera vegada les dues forces governamentals, el PDK (18,4) i la LDK (16,4%). Si en unes eleccions passés realment això, representaria la primera derrota electoral del PDK. Entre els joves, els possibles votants de VV arriben, ara, al 24%. A les últimes eleccions locals, però, VV ja va vèncer a la capital, Prístina, i el nou alcalde, Shpend Ahmeti, és molt ben valorat per la població.Si no es comptabilitzen les preferències de les persones que no es van decantar per cap opció, la diferència encara és més gran: VV (26%), PDK (23%) i LDK (20,4%).