Victòria de l’oposició en les eleccions locals de Kosova. El Partit Democràtic de Kosova s’ensorra.

Diumenge passat va tenir lloc la segona volta de les eleccions locals de Kosova. Els resultats, finalment, han confirmat les tendències que ja s’havien fet evidents durant la primera volta: els partits opositors van vèncer clarament els comicis i el Partit Democràtic de Kosova, el més influent del país, ha patit un càstig sever.

En la primera volta, s’havia clarificat la composició dels consells municipals i, també, la persona que n’ostentaria l’alcaldia en 19 de les municipalitats. En quedaven, doncs, la meitat per acabar de dilucidar. Després dels resultats de diumenge, el partit que n’ha sortit més reforçat ha estat, sens dubte, la Lliga Demcoràtica de Kosova (LDK).

La LDK es va imposar en quatre municipalitats, que s’han d’afegir a les quatre que havia gunayat en la primera volta. Destaquen les victòries a Peja (Pec en serbocroat), Gjilan (Gnjilane), Podujeve (Podujevo) i Vushtrri (Vucitrna)

De la coalició governamental, sens dubte, n’ha sortit molt reforçat el partit del cap de govern, Ramush Haradinaj, de l’Aliança pel Futur de Kosova (AAK), que ara s’ha imposat en set municipalitats, quan fa quatre anys tan sols ho havia fet en tres. En destaquen Decan i Gjakove (Djakovica).

El Partit Democràtic de Kosova (PDK), per la seva banda, tan sols ostentarà el principal càrrec institucional local en cinc municipalitats. A més, aquestes municipalitats no són, precisament, les que tenen més pes, ni demogràfic ni polític.

Vetevendosje va protagontizar fa quatre anys la victòria mes sonada, quan el seu candiadt, Shpend Ahemti es va imposar a la capital Prístina, enfront d’Isa Mustapha, de la LDK. Ara quatre anys després, Ahmeti ha pogut revalidar el triomf, tot i que amb uns resultats molt ajustats. VV també s’ha imposat a la important localitat de Prizren, la segona més poblada, i també a Kamenica. d’Aquesta manera, aquesta formació continua enfortint la seva presència arreu del país. Ara bé, la molt ajustada victòria a Prístina i a Prizren -menys de tres-cents vots de diferència-, ha fet que tant la LDK com el PDK, respectivament, demanessisn que s’hi recomptessin els vots, cosa a la qual la Comissió Electoral Central ha accedit, segons va anunciar ahir mateix. A Prístina, Ahmeti es va imposar al candidat de la LDK, Arban Abrashi, amb un 50,15% dels vots. A Prizren, Mytaher Haskuka va obtenir el 50,32% enfront del candidat del PDK, Shaqir Totaj. La victòria de VV a Kamenica v ser clara.

Una altra dada rellevant, és que la Llista Sèrbia es va imposar en una de les circumscripcions. Amb aquesta victòira aconsegueix ostentar l’alcaldia en deu municipalitats -entre els quals hi ha Mitrovica nord-, cosa que converteix aquest partit en el que té més poder municipal a tot Kosova.

No és una dada gens menyspreable, finalment, el molt baix índex de participació, que es va quedar tan sols en el 38%, un nou rècord a la baixa. D’aquesta manera, Kosova comparteix la tendència general a un abstencionisme cada vegada més elevat en tota la zona. La setmana passada mateix, comentàvem també el nou rècord negatiu en les presidencials eslovenes.

Anuncis

El ministre d’Afers Estrangers de Sèrbia anuncia que Surinam revoca el reconeixement de Kosova

El ministre d’Afers Estrangers de Sèrbia, Ivica Dacic, ha anunciat aquest dimarts, 31 d’octubre, que l’estat sud-americà de Surinam ha decidit de revocar el reconeixement de l’estat de Kosova.

Dacic ha fet aquestes declaracions en una roda de premsa i s’ha filtrat un document, que li va fer arribar l’homòleg d’aquest país, on queda palesa la decisió del govern de l’excolònia holandesa. Dacic ha comentat que feia mesos que el seu ministeri estava negociant amb Surinam sobre aquest afer.

D’altra banda, les autoritats de Kosova han afirmat que no tenen cap confirmació oficial d’aquesta decisió. A més, han insistit que un reconeixement internacional no es pot revocar, segons va afirmar Jetlir Zyberai, assessor del ministre kosovar, Beghjet Pacolli. Algunes veus del ministeri han arribat, fins i tot, a acusar  Dacic d’enganyar i difamar. Dacic, per la seva banda, afirma que el govern de Surinam ha enviat una nota diplomàtica  al govern kosovar per tal d’informar-lo de la decisió.

Surinam va reconèixer formalment Kosova el 19 de juliol de 2016, quan va culminar el procés de negociacions entre ambdues administracions, que s’havia iniciat l’any 2012.

 

Resultats de les eleccions locals de Kosova

Aquest diumenge passat van tenir lloc les eleccions locals a Kosova, uns comicis llargament esperats per les diferents formacions polítiques. Aquest interès venia motivat, sobretot, per saber com la població premiava o castigava les diferents formacions polítiques després de la formació del nou govern.

S’havien de triar els consells i els alcaldes de les 38 municipalitats en què es divideix el país. Cal tenir clar que quan es parla de municipalitat no es vol dir exactament un ajuntament tal com l’entenem nosaltres, sinó que es parla d’unes unitats administratives que abasten un àmbit superior al d’una localitat, tot i que el càrrec i les funcions sí que són les equivalents a les d’un alcalde.

Els resultats es van fer saber tot just dos dies després, i una primera dada que cal tenir en compte és el de la baixa participació, amb poc més del 43%. De les 38 municipalitats en joc, en dinou ja hi ha un resultat definitiu pel que fa a la persona que n’ostentarà l’alcaldia. En els altres casos, caldrà esperar a una segona volta, que tindrà lloc el proper 19 de novembre. També van quedar conformats els nou consells municipals.

Pel que fa als resultats obtinguts pels principals partits polítics, podem destacar tres grans dades. D’una banda, el partit dominant de l’escena política kosovar, el Partit Democràtic de Kosova -del president Hashim Thaci- ha obtingut de manera directa tan sols una alcaldia, cosa que representa un gran daltabaix per a aquesta formació, que demostra la seva clara tendència a perdre poder i influència. Només ha obtingut la victòria a Drenas, tot i que tindrà opcions, en la segona volta, en deu municipalitats més.

En segon lloc, es pot constatar que el partit que globalment ha obtingut més bons resultats, més alcaldes triats de manera directa, és la Lliga Democràtica de Kosova, que va quedar tercer en les darreres eleccions. Segons les dades fetes públiques per la Comissió Electoral Central, la LDK va obtenir el triomf a Peja, Lipjan, Viti i Fushe Kosove, i també ha col·locat deu dels seus candidats a alcaldes en la segona volta.

Finalment, Vetevendosje, el partit que s’ha consolidat com a principal força política del país, ja que va quedar segon en les darreres eleccions, tot i no presentar-se sota el paraigua de cap coalició, no ha guanyat de manera directa en cap circumscripció, però té a l’abast revalidar el triomf a la capital, Pristina, ciutat on el seu candidat Shpend Ahmeti -que ara repeteix- ja va guanyar fa quatre anys. A més de Pristina, concorrerà en cinc municpalitats més a la segona volta. Ahmeti va obtenir el 44,27% dels sufragis, que representa un important aval per part de la població de la capital. A la segona volta s’haurà d’enfrontar al candidat de la LDK, Arban Abrashi, que en la primera volta va obtenir el 35,7% dels vots. Tradicionalment, Pristina ha estat una plaça forta de la LDK, que n’ostentava l’alcaldia fins fa quatre anys, quan Isa Mustafa va perdre enfront d’Ahmeti.

Un dels partits que ha anat guanyant més pes en els darreres anys és el de l’Aliança pel Futur de Kosova (AAK), del cap de govern Ramush Haradinaj -que governa en coalició amb el PDK-, Decan i a Junik. També té la possibilitat de participar enla segona volta a sis municipalitats. L’altra formació, que es va presentar en les darreres eleccions en coalició  amb el PDK  i l’AAK, NISMA (Iniciativa per Kosova) ha guanyat l’alcaldia de Malisheva i té opcions en una altra municipalitat.

Pel que fa a les municipalitats de majoria sèrbia, la clara guanyadora ha estat la Llista Sèrbia, que s’ha imposat en vuit. També té opcions a Klokot, ja que en la primera volta hi ha superat el 47% dels sufragis. Aquesta candidatura es la que compta amb el suport de Belgrad, que la considera com el seu interlocutor amb la comunitat sèrbia. Aquestes darreres setmanes, membres d’altres partits i coalicions sèrbies han denunciat el poder que exerceix aquesta formació i el seu vincle amb activitats mafioses. De tota manera, aquests vincles amb activitats mafioses no serien exclusius d’aquesta formació. En aquest sentit, les vinculacions del PDK amb pràctiques il·legals són més que evidents.

Alternativa, per la seva banda, va obtenir molt bons resultats a Gjakova, on la seva candidata, i principal líder d’aquesta formació coalitzada amb la Lliga Democràtica de Kosova, Mimoza Kusari-Lila, s’haurà d’enfrontar al candidat de l’AAK, Adrian Gjini. Mimoza Kusari-Lila ja n’era l’actual alcaldessa.

Al marge dels candidats partidistes, també hi havia candidats indepedents, que es van imposar en dues de les demarcacions, a Hani i Elezit, limítrof amb Macedònia i Skenderaj, governat fins ara pel PDK. El candidat guanyador, en aquest darrer cas, ha estat Bekim Jashari, nebot del guerriller de l’UÇK Adem Jashari.

La desintegració de Iugoslàvia segons la BBC

Avui us presentem sis extensos documentals elaborats per BBC, sobre la desintegració de Iugoslàvia. Tenen l’extraordinari interès que recullen les intervencions, amb les seves interpretacions, de bona part dels protagonistes d’aquests esdeveniments. Tot un document, imprescindible per entendre què va passar. Es van elaborar durant l’any 1996, poc després de finlaitzar la guerra de Bòsnia i Hercegovina.

Els documentals són en anglès, i estan subtitulats en castellà.

Vull agrair a Martí Martorell que me’n fes arribar els enllaços. No els coneixia, i els comparteixo perquè penso que realment valen la pena.

El president de Kosova demana la ciutadania albanesa per als habitants de Kosova

Aquest dimecres passat, 11 d’octubre, el president de Kosova, Hashim Thaci, i el president d’Albània, Ilir Meta, van trobar-se oficialment a Pristina, en el marc del primer viatge oficial que fa a Kosova el nou mandatari albanès.

Una de les propostes que va fer Thaci, que ha sorprès de manera notable les autoritats europees, era que Albània concedís la nacionalitat albanesa als ciutadans de Kosova, de manera que poguessin viatjar per Europa sense necessitat de visats. Meta va respondre a aquesta demanda afirmant que aquesta no era la solució per garantir la llibertat de moviments dels ciutadans de Kosova.

Des de fa mesos, la qüestió de la liberalització dels visats per entrar a la Unió Europea és un dels principals temes del debat polític a Kosova. La Unió Europa s’ha mostrat favorable a aquesta liberalització, però posa com a condició indispensable el reconeixement per part del govern de Kosova de l’acord fronterer amb Montenegro. Aquest acord encara no ha estat ratificat pel parlament, i caldrà veure què passa finalment, ja que el nou cap de govern de Kosova, Ramush Haradinaj, quan era a l’oposició s’hi mostrava radicalment contrari. De moment, Haradinaj ha proposat una canvi en la comissió d’experts que ha d’estudiar aquest tema, però la qüestió continua sense resoldre’s. Des d’Europa, es continua insistint que se signi, com ha reiterat aquesta setmana mateix la cap de l’oficina de la Unió Europea a Pristina, Nataliya Apostolova.

Indignació de les autoritats sèrbies per la hipocresia i el doble estàndard de la Unió Europea pel que fa als conflictes de Catalunya i de Kosova

Les autoritats sèrbies han expressat el seu profund malestar i indignació pel que consideren un tracte radicalment diferent dels conflictes de Catalunya i de Kosova per part de la Unió Europea. La Comissió Europea s’ha alineat del tot amb les tesis espanyoles, i s’ha pronunciat obertament contra el referèndum i contra una possible declaració d’independència de Catalunya. Han reiterat divrses vegades que el referèndum de l’1 d’octubre era il•legal segons la legislació espanyola. Les intervencions del portaveu de la Comissió, Margaritis Schinas, han estat clares i diàfanes en aquest sentit, que la qüestió de Catalunya és un afer exclusivament intern de l’Estat espanyol, estat del qual s’ha de respectar la legalitat.

Fins i tot, davant les contundents preguntes dels periodistes, Schinas va afirmar que els casos de Kosova i de Catalunya no tenen res a veure i que no es poden comparar. Aquestes afirmacions van acabar de provocar la indignació a Sèrbia. Schinas va assenyalar que el reconeixement de Kosova s’havia fet en un context molt diferent, segons ell, arran de declaracios de les Nacions Unides i resolucions internacionals, tot i que sense esmentar-les. Cal recordar que la proclamació d’independència de Kosova es va produir el 2008, gairebé deu anys després de finalitzada la guerra.

El president serbi, Alexànder Vucic, va afirmar a Varna aquest dimarts –després d’una reunió amb els homònims de Romania, Bulgària i Grècia- que se sentia molt malament arran de les declaracions de la Comissió Europea, declaracions que demostraven que Sèrbia havia patit una gran injustícia. Va assegurar que era evident que s’utilitzen criteris diferents per afrontar els conflictes quan un país forma part de la Unió Europea o no en forma. Va anunciar que enviaria, conjuntament amb la cap de govern -Ana Brnabic- una carta a Brussel•les per fer arribar la seva disconformitat i queixa pel tracte rebut per Sèrbia, tot i que, també, va afirmar que no n’esperava cap resposta. Va exemplificar la seva opinió amb una sentència contundent:

“La pregunta que es fan tots els ciutadans de Sèrbia avui és: com és que en el cas de Catalunya el referéndum no és vàlid, mentre que a Sèrbia es va permetre la secessió de Kosova sense cap referéndum?”

 

Els dies 10 i 11 d’octubre, Brnabic ha de viatjar a Bruessel•les, i ja ha anunciat que, evidentment, aquest serà un dels temes de què es parlarà.

Des de Sèrbia es recorda que no hi ha cap resolució del Consell de Seguretat sobre la qüestio de Kosova, i que l’unica declaració aporvada per les Nacions Unides és la 1244, on parla de la sobirania i integritat territorial de Sèrbia.

De tota manera, aquestes declaracions del govern serbi no impliquen en cap cas que Sèrbia no doni suport a les tesis espanyoles, tot el contrari. Les relacions entre Sèrbia i Espanya són excel·lents, segons afirma els ministre d’Afers Estrangers d’aquest país balcànic, Ivica Dacic. Diumenge mateix Dacic va donar el total suport a les autoritats espanyoles pel que fa a la qüestió de Catalunya, i va manifestar que Sèrbia era, i es mantindria, coherent pel que fa a l’oposició a les secessions unilaterals, tal com també va fer en el cas de Crimea. L’Estat espanyol és un dels cinc estats de la Unió Europea –com Romania, Eslovàquia, Xipre i Grècia- que no han reconegut Kosova.

Kosova té nou govern, dèbil, inestable i amb poques perspectives de futur

El passat 11 de juny van tenir lloc les eleccions per triar un nou parlament de Kosova. Tot just la setmana passada va ser nomenat un nou cap de govern, després de gairebé tres mesos d’especulacions. La seva tasca no serà gens fàcil, tenint en compte que aquest nou govern neix dèbil, molt inestable i amb unes perspectives de futur poc optimisites.

Aquells comicis van representar un canvi important en l’escena política d’aquell país. És evident que els canvis d’aliances que es van produir, la irrupció amb força de Vetevendosje –amb un discurs trencador- com a segona força política en nombre d’escons, i el divorci total entre els dos partits que havien monoplitzat el poder a Kosova aquests darrers anys augurava un estiu intens.

La coalició guanyadora de les eleccions és coneguda amb el nom de PAN (primeres sigles de les tres principals formacions polítiques que la componen). Va obtenir un total de 39 escons. El parlament kosovar té un total de 120 escons, vint dels quals estan reservats a les minories del país, deu diputats serbis i deu de la resta de grups ètnics. Per tant, per aconseguir formar govern cal un mínim de 61 vots. Si als escons del PAN s’hi sumen els de les minories, cosa ja sabuda des de bon principi, només s’arriba a la xifra de 59. Per tant, les dificultats per arribar a formar aquest govern eren evidents.

La coalició PAN està formada pel Partit Democràtic de Kosova (PDK), Aliança pel Futur de Kosova (AAK) i NISMA (Iniciativa per Kosova). El PDK, al qual pertany el president del país -Hashim Thaci- n’és la força més important. De fet, el candidat a ocupar la presidència del Parlament era Kadri Veseli, d’aquest formació. En canvi, el candidat de la coalició per ocupar el càrrec de primer ministre era Ramush Haradinaj, de l’AAK. L’AAK en l’anterior legislatura havia estat a l’oposició i s’havia enfrontat radicalment al govern anterior, format pel PDK i la LDK.

Segons té establert la constitució del país, el president de la cambra ha d’oferir la constitució de govern a la força amb més nombre de diputats. Només en cas que fracassi, es pot oferir aquesta opció a una altra força política. Aquest tema ha provocat moltes controvèrsies entre els constitucionalistes de Kosova i no hi ha acord total sobre si ha de ser necessàriament així.
L’altra opció possible, en cas que PAN no aconseguís formar govern, era un acord de govern entre Vetevendosje, amb 32 escons, i la coalició LAA amb 29.

VV és un partit fundat per estudiants a finals dels anys noranta, de tradició movimentista. De fet, no s’ha constituït com a partit fins pocs mesos abans de les eleccions. És, sense cap mena de dubte, la formació política més a l’esquerra, s’autoqualifiquen de socialdemòcrates, i s’ha oposat radicalment a les forces establertes, a les quals ha acusat de corruptes, de privatitzar serveis públics i de no defensar la sobirania real de Kosova. Més d’una vegada han afirmat que s’hauria de fer un referèndum a Kosova per tal que la població pogués decidir si es vol unificar amb Albània. De fet, poc després de les eleccions del mes de juny, el seu candidat a ocupar el càrrec de primer ministre, Albin Kurti, va insistir que això hauria de ser possible. Evidentment l’oposició a la coalició és PAN és absoluta i d’entrada es va mostrar obert a arribar a un pacte amb la coalició LAA.

La coalició LAA està formada per tres formacions, la més important de les quals és la Lliga Democràtica de Kosova (LDK), l’històric partit fundat per Ibrahim Rugova. En la passada legislatura va formar govern conjuntament amb el PDK. Les dues formacions menors són l’Aliança per un Nou Kosova (AKR) de l’empresari Beghjet Pacolli –amb 4 dels 29 diputats- i Alternativa. L’AKR no era present en l’anterior parlament, però totes les enquestes li auguraven un bon resultat. Finalment va optar per coalitzar-se amb la LDK. Pacolli és l’amo indiscutible de l’AKR.

Immediatament després de les eleccions, des de la LDK es va insistir clarament que en cap cas entrarien en un govern amb la coalició PAN. El trencament entre el PDK i la LDK abans de les eleccions va ser molt virulent. El seu principal líder, Isa Mustapha, va afirmar repetidament que optarien per quedar-se a l’oposició abans que pactar amb el PDK. Albin Kurti, per la seva banda, va proposar diverses vegades a la LDK la formació d’un nou govern, però tot i que hi ha hagut negociacions durant tot l’estiu no es va arribar a un prinicpi d’acord fins al 4 de setembre, segons va anunciar Dardan Sejdiu, de VV.

D’altra banda, des de principis de juliol es va fer evident que la baula més feble de la coalició LAA era Pacolli. De fet, ben aviat es va veure que hi havia certa predisposició a pactar amb el PAN. Evidentment mai no va afirmar-ho obertament, i les seves proclames eren a favor de la responsabilitat dels polítics i a la necessitat de formar govern per tal de superar els reptes que té plantejada la societat de Kosova, tal com afirmava. Amb els quatre diputats de la seva formació n’hi havia prou perquè PAN pogués arribar a la majoria.

Finalment ha passat això, i aquest setmana passada, Ramush Haradinaj, el dissabte 10 de setembre, va obtenir el nombre de vots necessaris per ocupar el càrrec de nou primer ministre. Finalment va obtener el suport de 61 diputats, una majoria molt justa, dos menys dels que s’esperaven. Aquest resultat demostra de manera ben evident la debilitat amb què neix aquest nou govern. Abans s’havia hagut de triar el nou president de la cambra, però no va ser fins al setè intent que va ser tirat Kadri Veseli, del PDK, tot just després d’anunicar-se l’acord de pacolli amb la coalició PAN.

Immediatament després de fer-se l’anunci que l’AKR de Pacolli donaria suport a la coalició, un dels quatre diputats d’aquesta formació, Korab Sejdiu, va anunciar que l’abandonava. El mateix ha passat amb un diputat de la coalició PAN, del partit minoritari Moviment per la Unitat, que fins ara ha ostentat un ministeri en el govern d’Isa Mustapha. Un altre exemple claríssim de la debilitat del nou govern és que NISMA, una de les tres principals formacions que conformen la coalició ja ha anunciat que deixa la coalició i que, a partir d’ara, actuarà en base als seus propis criteris.

Les tensions també s’han fet sentir en les formacions sèrbies de Kosova. D’una banda, el partit amb més representants, la Llista Sèrbia –amb nou diputats-, va fer saber que consultaria la seva decisió amb Alexàndar Vucic, el president serbi. Aquest fet ha provocat que tant des de VV com des de la LDK s’hagi criticat la coalició PAN perquè consideren que, d’una forma o altra, queden com a ostatges de Belgrad. D’altra banda, entre les forces sèrbies, aquesta decisió també ha estat molt criticada. Per exemple, Alekànder Jablanovic, principal líder del Partit Serbi de Kosova, ha lamentat que la LS doni suport a un criminal de guerra, que és el terme amb què es refereixen a Haradinaj. Les critiques a aquesta decisió també han estat molt dures a Sèrbia. Vucic ha argumentat que aquesta era l’única opció possible per a la LS, i que qualsevol altra alternativa hauria estat pitjor, com, segons ell, pactar amb VV, que té uns plantejaments encara menys assumibles des del seu punt de vista.

El nou govern respon a un difícil equilibri polític entre totes les forces que el conformen. El PDK té a càrrec seu sis ministeris, exactament igual que l’AAK -en el qual milita Haradinaj-, 2 per a NISMA, 3 per a l’AKR i també 3 per a la Llista Sèrbia. El més beneficiat del pacte és sens dubte Pacolli, que ha aconseguit força poder -passa a ser ministre d’afers estrangers- i la promesa que Thaci no repetirà com a president del país, obrint-se així la possibilitat que sigui ell la persona a ocupar aquest càrrec.

Així com Haradinaj ha estat acusat de ser un criminal de guerra pels partits serbis, i també pel govern serbi, que en va demanar l’extradició a França quan Haradinaj va ser detingut per la policia francesa a instàncies d’una ordre de la interpol, també, aquests dies, s’ha denunciat que un dels ministres de la LS, Nenad Rikalo, podria estar implicat en casos de desaparicions de ciutadans albanesos durant la guerra de 1998-1999.

Finalment, ara hi ha oberts una colla de fronts, que caldrà veure com encara el nou govern. El primer de tots és l‘acord fronterer amb Montenegro. Es va arribar a un acord amb aquest país l’estiu de 2015, però no s’ha acabat d’aprovar pel parlament. De fet, va ser un dels principals punts de discòrdia entre el govern i l’oposició en la legislatura passada. Ramush Haradinaj s’hi va oposar enèrgicament. Ara s’han fet canvis en la comissió parlamentària que treballa aquest tema. Per tant, amb la decisió que es prengui es farà evident quin serà el to del nou govern. L’aprovació d’aqust acord és considerat imprescindible perquè Kosova es pugui beneficiar de la liberalització dels visats, per part de la Unió Europea.

Un altre gran punt pendent és el de la posada en marxa de l’Associcació de Municipalitats Sèrbies, al nord del país, una mena d’entitat semiautònoma. Aquesta Associació s’ha de posar en marxa arran dels acords a què va arribar amb Belgrad el govern anterior. Va provocar una oposició molt contundent dels partits no governmanetals, fins al punt que encara ara no s’ha materialitzat. Aquesta setmana mateix, Haradinaj ha anunciat que l’Associació tirarà endavant, encara que no s’aplicaran els punts que van ser anul·lats per una sentència de Tribunal Constitucional de Kosova. Caldrà verue quina és la reacció de Belgrad, que aquests darrers mesos ha mostrat, per part del president Vucic, una més gran voluntat d’arribar acords, tot i que s’ha reafirmat en la intenció de no reconèixer, en cap cas, Kosova com a estat.

 

 

Cap a una unió econòmica dels països del Balcans occidentals?

Les màximes autoritats europees estan donat suport, i fins i tot impulsant,  la creació d’una mena de mercat comú que abasti sis estats balcànics, després que es fes una proposta en aquesta línia en una cimera que va tenir lloc a Sarajevo el passat mes de març.

En aquesta cimera hi participaven els sis estats que no formen part de la Unió Euopea, tot i que alguns d’aquests estats estan en fases diverses del procés de negociació per entrar-hi. Els estats afectats són Sèrbia, Bòsnia i Hercegovina, Macedònia, Montenegro, Kosova i Albània. Si finalment es dugués a terme aquest projecte, aquest nou espai econòmic abastaria un territori poblat per vint milions de persones.

De fet, a la cimera de Sarajevo, Joannes Hahn, Alt Comissionat de la Unió Europea, va apel·lar a l’eliminació de barreres duaneres, a incrementar la cooperació regional i a  harmonitzar legislacions per tal d’afavorir el creixement econòmic de tots els països de la zona. Va aprofitar per insistir que això pot representar un primer pas per a la futura integració d’aquests estats a la UE i va argumentar que les barreres econòmiques havien impedit una millor integració d’aquestes economies en el comerç mundial.

La setmana vinent hi ha convocada una reunió a la ciutat adriàtica de Trieste, a la qual assistiran representants qualificats dels sis estats i es preveu avançar en la constitució d’aquest nou espai econòmic. Hi ha la intenció, entre d’altres coses, de signar un  acord relatiu al lliure transport per la zona. En tot aquest afer hi juga un paper important el Banc Europeu per la Reconstrucció i el Desenvolupament, i també és important la implicació alemanya, sobretot des del punt de vista financer. Des d’alguns mitjans fins i tot s’ha arribat a afirmar que Alemanya estava preparant un miniplà Marshall per a la zona, conegut amb el nom de Berlín Plus.

On ha desvetllat menys interès, aquesta proposta, i fins i tot oposició, ha estat precisament a Kosova, on s’ha arribat a interpretar com l’intent de “reconstruir” una nova Iugoslàvia més Albània. Immediatament després de fer-se pública la proposta, el llavors primer ministre kosovar, Isa Mustapha, ja va anunciar el seu escàs entusiasme.

 

Els equips de futbol de Kosova s’estrenen en les competicions europees

Aquest any, els equips de futbol de Kosova s’han estrenat en les competicions oficials europees de futbol, cosa que representa un dels més grans èxits pel que fa a la visibilitat d’aquest país en el món de l’esport.

El debut s’ha produït en dues competicions. El campió de la lliga de Kosova, el KF Trepça 89, es va enfrontar als feroesos del Vikingur. El partit d’anada es va jugar el 27 de juny i van perdre per 2-1. Aquest divendres es va disputar el partit de tornada i el resultat també ha estat favorable als feroesos, en aquesta ocasió per 1-4.

A l’Europa League, l’equip que competia era el Pristina FC, segon classificat en el campionat de lliga kosovar, que s’enfrontava a l’IFK Norrkoeping suec. El primer partit es va disputar a Suècia el 29 de juny, i l’equip suec es va imposar amb un contundent 5-0. El partit de tornada, jugat el 6 de juliol, també es va saldar amb un triomf de l’equip escandinau, en aquest cas p0er 0-1.

 

Resultats definitius de les eleccions de Kosova

Dijous passat, 30 de juliol, la Comissió Electoral Central de Kosova va fer públics els resultats definitius de les eleccions que van tenir lloc en aquell país el dia 11 de juny. El fet que un percentatge de vots gens menyspreable estigui en mans de la diàspora ha servit per justificar-ne la tardança.

Aquests resultats no difereixen gaire dels presentats fa dues setmanes, però sí que hi ha un petit canvi en el repartirment d’escons. La coalició PAN, de dotze partits, entre els quals hi ha el Partit Democràtic de Kosova, Aliança pel Futur de Kosova (AAK) i Iniciativa per Kosova (NISMA), manté els 39 escons que se li havien adjudicat. La principal novetat és que la segona força política del país, el Moviment Vetevendosje (VV), puja fins a tenir una representació de 32 diputats, cosa que el consolida com a gran alternativa de govern. Cal destacar que aquesta formació ha dobat el nombre d’escons en el parlament, cosa que la impulsa en la cursa per formar alternatives. L’altra cara de la moneda és el retrocés de la coalició LAA -formada per la Lliga Democràtica de Kosova, Aliança per un nou Kosova (AKR) i Alternativa-, que es queda amb tan sols 29 diputats. De tota manera, tot i que no es preveu que hi hagi cap canvi més, encara cal que la setmana vinent es confirmin del tot.

Pel que fa a les minories, el repartiment és el següent: Llista Sèrbia, 9 escons; Coalició Vakat -minoira bosníaca-, 2 escons; la resta de formacions en tenen tots 1: Partit Democràtic Turc de Kosova, Partit Rom Unit de Kosova, Partit Liberal Gipsi, Partit Unitari Gorani, Partit Ashkali per la Integració, Partit Democràtic Ashkali per la Integració, Partit Liberal Independent -també serbi- i Nou Partit Democràtic.

Per tant, la situació global no canvia, i s’ha d’esperar a veure quines opcions hi ha de formar govern. D’una banda, Ramush Haradinaj, el candidat a primer ministre per la coalició PAN, continua insistint en la idea que formarà govern amb tota seguretat, i posa com a data màxima per fer-ho mitjan juliol. La veritat és que no ho té gens fàcil, ja que per poder-lo formar cal arribar a un mínim de 61 diputats. Això vol dir que necessita el concurs de les minories i d’algú altre.

Des de la LDK s’ha jurat i perjurat diverses vegades que no pactaran amb una coalició on sigui present el PDK. El 28 de juny mateix, Avdullah Hoti -candidat de LAA a ocupar el càrrec de primer ministre- s’hi va refermar. De tota manera, també s’ha fet pública la notícia de les reunions entre Haradinaj i Pacolli, home de negocis i soci menor de la coalició LAA, més concretament com a dirigent de l’AKR, i de la bona sintonia entre tots dos.

Des de Vetevendosje es continua apel·lant als components de la coalició LAA a fer un govern que impliqui fer fora el PDK del govern. Durant aquestes setmanes, Albin Kurti s’ha prodigat en diversos mitjans i ha insistit que aquesta és l’única opció viable per a Kosova.

Per aprofundir-hi, podeu llegir el text que vaig escriure per valorar-ne els resultats electorals:

Entre l’immobilisme i el possible canvi