Eleccions de Kosova: entre l’immobilisme i el possible canvi

En el transcurs de la setmana no han canviat gaire les coses a Kosova. Els resultats provisionals es confirmen. La coalició PAN obté 39 escons, Vetevendosje n’aconsegueix 31 i la coalició LAA  es queda amb 30. Pel que fa als deu escons de la minoria sèrbia, la Llista Sèrbia, apadrinada per Belgrad se n’emporta 9, mentre que l’altre va a parar a mans del Partit Liberal Democràtic; les altres tres formacions sèrbies es queden sense cap escó.

Des de La llista Sèrbia, per via del seu líder Slavko Simic, s’ha insisitit reiteradament que ells són la garantia que no es puguin tirar endavant segons quines reformes constitucionals, que no es pugui crear un exèrcit de Kosova -tema present en l’agenda política de les altres forces polítiques- i que no es modifiquin les fronteres estatals, cosa que evidentment implica no reconèixer Kosova com a estat.

D’altra banda, des de la coalició guanyadora s’insisteix que s’intentarà formar govern al més aviat possible. Ramush Haradinaj, candidat a ocupar el càrrec de primer ministre, hi ha insistit repetidament, tot i que no queda gens clar amb quina fórmula. L’última vegada que ho ha fet ha estat després de la reunió que va tenir amb l’ambaixador britànic, Ruairi O’Connell. A més, els dos socis menors de la coalició -l’Aliança pel Futur de Kosova i NISMA- han alertat el PDK que no acceptaran segons quines claudicacions per formar govern.

Pel que fa a la segona força, Vetevendosje, ha repetit formalment l’oferta a la Lliga Democràtica i a l’Aliança per un Nou Kosova. També s’ha filtrat que es va fer una reunió entre l’ambaixador dels EUA, Greg Delawie, amb un representant de VV, del qual no ha transcendit el nom. Són sabudes de totohom les males relacions entre VV i els EUA. Caldrà veure com evolucionen aquestes relacions, tenint en compte la influència, per dir-ho de manera suau, que tenen els EUA en aquest país.

Des d’aquests dos partits interpel·lats s’insisteix que no pensen pactar amb la coalició PAN. Aquesta setmana s’ha produït un fet simbòlic, però amb profunda càrrega política, com és el trencament de la coalició que governava la ciutat de Gjakova, on Mimoza Kusari-Lila d’Alternativa ha decidit trencar el pacte de govern  amb el PDK.

 

Entrada publicada el 14 de juny de 2017, a les 17.o7:

Les eleccions de Kosova d’aquest diumenge passat han deixat un panorama molt obert. De fet, a hores d’ara encara no s’han fet públics els resultats oficials i definitius. Queden encara per recomptar vots procedents de la diàspora.

Segons les dades que s’han facilitat fins ara, que no diferiran gaire dels resultats definitius, la primera impressió que se’n pot extreure és que les coses no han canviat gaire, per no dir gens.

El nou parlament

La coalició guanyadora -que més que coalició és gairebé tot un parlament-, formada per catorze forces polítiques, ha estat la creada entorn de tres formacions polítiques: el Partit Democràtic de Kosova (PDK), l’Aliança pel Futur de Kosova (AAK) i Iniciativa per Kosova (NISMA). Les primeres inicials d’aquests tres partits ha fet que la coalició es conegués amb el nom de PAN. Ha obtingut el 34,02% dels sufragis, cosa que pot representar que obtingui, si es confirma, 39 escons en el nou parlament.

En segon lloc, i probablement aquesta és la gran notícia de la jornada electoral, ha quedat Vetevendosje -VV- (Autodeterminació), amb el 27,07% dels vots, que li permetrà obtenir 31 escons. Finalment, en tercer lloc ha quedat la Lliga Democràtica de Kosova (LDK) coalitzada amb l’AKR i Alternativa, amb el 25,71%, que implicarà una presència parlamentària de 30 diputats.

Aquests tres grans blocs conformen la totalitat del centenar de diputats de què disposen les forces albaneses. Pel que fa a les minories, que tenen reservats 20 escons, destaca el gran resultat de la Llista Sèrbia, que amb un percentatge del 5,92% dels vots aconseguirà la totalitat dels deu escons reservats a la minoria sèrbia. La constitució obliga que en la majoria parlamentària hi ha d’haver representació de les minories, cosa que afegeix un grau de complexitat en les properes negociacions. A més, per fer determinats canvis legislatius, com pot ser la creació d’unes forces armades, és imprescindible que també hi donin suport, cosa que fa que tinguin una decisiva capacitat de veto.

Una altra dada a tenir en compte és l’elevadíssim percentatge d’abstencionisme. Tan sols va acudir a les urnes una mica més del 41% del cens electoral, cosa que demostra el cansament de la major part de la població. D’altra banda, aquest és un fet comú a la gran majoria dels països de l’àrea balcànica. Un cas com el de Macedònia,  en què en les darreres eleccions la participació es va desbordar, són autènticament l’excepció.

El president de Kosova, Hashim Thaci -amo i senyor del PDK-, ha destacat els pocs incidents registrats durant la jornada electoral, i ha posat èmfasi en què han estat unes eleccions netes, transparents i que compleixen els estàndars europeus.

De tota manera, Aloijzi Peterlee, cap dels observadors de la UE en els comicis de diumenge, ha destacat algunes irregularitats, com vots dobles, persones que votaven en nom de tota la família, alguns incidents en algunes taules. En vam fer una petita enumeració en el post de diumenge passat. També ha comentat que s’han registrat fets d’aquest tipus a la zona nord de Kosova, sobretot Mitrovica Nord, on ha esmentat algunes pressions sobre alguns electors.

A PARTIR D’ARA

Diumenge a la nit mateix, van sortir al carrer els simpatitzants i militants tant dels partits de la coalició guanyadora com de Vetevendosje.

De tota manera, hi ha una dada inqüestionable: el PDK elecció rere elecció va perdent influència. Si es confirmen els resultats, la coalició guanyadora obtindrà 39 escons, la qual cosa vol dir que, a efectes pràctics, perden onze escons. En el parlament sortint tots tres grups tenien un total de 50 diputats (36 el PDK, 8 l’AAK i 6 NISMA). La pèrdua de suports és, per tant, més que evident, malgrat que Ramush Haradinaj (de l’AKK i candidat a ocupar el càrrec de cap de govern) digués que havien obtingut una gran victòria.

Cal tenir en compte, a més, que per poder formar govern haurien d’arribar als 61 diputats, tasca francament difícil, sobretot tenint en compte que tant VV, per boca del seu líder Albin Kurti, com la LDK, per boca d’Isa Mustafa -últim cap de govern kosovar- han manifestat amb rotunditat que no hi pactaran. A més, les dissensions internes sobre alguns aspectes claus són francament notòries, com pot ser el de l’Associació de Municipis Serbis o el traçat fronterer amb Montenegro -per això hem dit abans que aquesta coalició és gairebé tot un parlament-. Tot i això, Haradinaj ha manifestat que en poc temps hi haurà nou govern a Kosova, tot i que no n’ha revelat la fórmula. Haradinaj també ha afirmat que demanarà de reiniciar les converses amb Montenegro pel tema fronterer i que només negociarà amb Sèrbia si en reconeix prèviament la independència, i que, per tant, no s’hagin de negociar aspectes de la política itnerna de Kosova.

El que és indiscutible és que VV s’ha convertit en el gran partit de Kosova. Es van presentar en solitari a les eleccions, cosa que els permet capitalitzar la totalitat dels vots que van rebre. Han volgut destacar que això és fruit de la seva honradesa (no tenen casos de corrupció), de la bona tasca en els llocs on governen -posen com a exemple la capital, Prístina -governada per Shpend Ahmeti, d’aquest partit-, i sobretot per la voluntat de canvi de la població. Kurti ha manifestat que l’electorat ha demostrat que té una autèntica voluntat de canvi, i que s’ha de respectar aquesta voluntat.

Per aquest motiu, Albin Kurti, el candidat de VV a ocupar el càrrec de govern, ha fet una crida a la LDK, i partits aliats, a trobar fórmules per poder construir un govern alternatiu. Va fer aquestes declaracions en una conferència de premsa que va tenir lloc ahir mateix. Des de l’LDK no hi ha encara una resposta oficial, tot i que ha transcendit que Behgjet Pacolli (de l’AKR, un dels partits aliats de l’LDK) es va reunir amb Kurti, encara que de manera informal. Totes dues forces arriben a 61 escons.

D’altra banda, el president de Sèrbia, Aleksander Vucic, ha manifestat el seu disgust per la victòria de la candidatura de la coalició de Haradinaj -cal no oblidar que el govern serbi n’ha demanat l’extradició-, a qui acusa de terrorista i de posar en perill l’estabilitat i la pau a la zona. Tot i això, ha afirmat que continuaran treballant per mantenir unes relacions pacífiques. D’altra banda, s’ha felicitat dels bons resultats obtinguts per la Llista Sèrbia, que era l’apadrinada per Belgrad.

Ara, el president, Thaci, haurà d’oferir la possibilitat de formar govern a la coalició guanyadora. En cas que no se’n surti, ho podrà demanar a la segona força -encara que aquest és un tema controvertit entre els constitucionalistes de Kosova-. En cas que tampoc se’n sortissin, Thaci podria tornar a apel·lar a la coalició guanyadora a intentar formar govern. Només llavors, en cas que fracassés un altre cop,  s’hauria de recórrer a la convocatória d’unes noves eleccions.

 

Eleccions a Kosova, resultats encara provisionals

Resultats presentats per Democràcia en Acció, a les 7.00h, a partir del 91% del vot escrutat:
PDK-AAK-NISMA: 34,66%
VV: 26,75%
LDK-AKR-Alternativa: 25,81% 
Llista Sèrbia, 4,8%
No hi ha encara resultats oficials

 

Actualització d’ahir, a les 21.43h:

L’ong Democràcia en Acció ha fet públics uns resultats, a les 21.43h, que difereixen sensiblement del sondeig de Klan Kosova. Segons aquesta organització -a partir del 30% dels vots escrutats-, la coalició PDK-AAK-NISMA ha obtingut el 36,9% dels vots. En segon lloc ha quedat la coalició LDK-AKR-Alternativa, amb el 26,2%. Vetevendosje s’hauria quedat amb el 24,7% i la Llista Sèrbia el 3,5%.

Actualització d’ahir, a les 19.25h: 

Dues hores abans, segons un sondeig encarregat per Klan Kosova, fet públic a les 19.25h, la coalició formada pel PDK-AAK-NISMA s’hauria endut el 40% dels vots, mentre que la segona força hauria estat Vetevendosje, amb el 30% dels sufragis. La Lliga Democràtica de Kosova hauria passat a ser la tercera força, amb el 27% dels vots.

 

Informació sobre la j0rnada electoral: 

A les vuit del matí han obert els 889 col•legis electorals de Kosova, pe tal que 1.872.941 ciutadans triïn la composició del nou parlament, amb 120 escons. Tal com va passar en les darreres eleccions també hi ha hagut un elevat nombre d’observadors, entorn de 29.000, tant internacionals, com dels partits que s’hi presenten, com de diverses ong’s. Els col·legis electorals han tancat a les set de la tarda.

A les tres de la tarda, segons dades aportades per la Comsisió Electoral Central, havia votat el 27,94% del cens. Crida l’atenció que la municipalitat on hi havia una participació més elevada –a aquella hora- era Zubin Potok, de majoria sèrbia, amb més d’un 40% de vots ja emesos. Sembla que la població sèrbia ha respost a la crida que havien fet poc abans Slavko Simic –de la Llista Sèrbia- i Jablanovic –del Partit Serbi de Kosova-. A mig matí, el ministre d’Afers Estrangers serbi, Ivica Dacic, ha insistit que aquestes eleccions eren transcendentals per a la comunitat sèrbia de Kosova, i que era imprescindible que els serbis anessin a votar. La cap de l’oficina de la UE a Kosova, Natalya Apostolova, ha visitat aquest matí Mitrovica, al nord de Kosova, de majoria sèrbia, i ha mostrat la seva satisfacció per aquests alts índexs de participació.

A la capital, Pristina, el percentatge de vot també era més elevat que en el conjunt del país, al voltant del 34%.

L’ong Democràcia en Acció ha denunciat més de quatre mil casos en què un membre de la família votava en nom de tots. Un dels portaveus de Democràcia en Acció, Ismet Kreyziu, ha manifestat que, a mig matí, havien detectat 59 casos de persones que havien votat dues vegades.

De la mateixa manera, des de Vetevendosje, en boca de Dardan Sejdiu, també s’ha alertat que els partits de la coalició PDK-AAK-NISMA estaven interferint en el procés electoral en algunes taules. Han posat com a exemple, un incident a Vajnika. Des del PDK s’han apressat a desmentir-lo.
´

Sobre les eleccions d’aquest 11 de juny: Eleccions transcendentals a Kosova 

 

Avui, 11 de juny, eleccions transcendentals a Kosova

Aquest dissabte, 11 de juny, tindran lloc les eleccions, unes eleeccions transcendentals, per triar la composició del nou parlament de Kosova. Aquests comicis van ser convocats després que el govern no superés una moció de censura presentada el passat 10 de maig, cosa que va comportar la immediata caiguda del govern i convocatòria d’eleccions anticipades.

 

Antecedents

L’anterior equip de govern estava format, a part d’una colla de partits petits, per dues formacions: el Partit Democràtic de Kosova (PDK) i la Lliga Democràtica de Kosova (LDK).

El Partit Democràtic de Kosova, partit en què milita Hashim Thaci -actual president del país-, és l’organització que ha dominat la política del país en els últims anys, sobretot des de la declaració d’independència, el 2008. És un partit que es va fundar al voltant dels principals líders de la guerrilla de l’UÇK, que va lluitar contra l’exèrcit serbi durant la guerra de Kosova (1998-1999).

Fins llavors, el partit hegemònic havia estat la Lliga Democràtica de Kosova, el partit fundat per Ibrahim Rugova, que va encapçalar la resistència contra el règim de Milosevic durant els anys noranta. Durant aquells anys va posar especial èmfasi a dur a terme una política de resistència noviolenta, emulant així part del discurs gandhià. Tot i això, la figura de Rugova ha estat, i és, molt controvertida.

Les diferències ideològiques entre ambdues formacions són escasses, i tots dos partits han estat involucrats en nombrosos casos de corrupció, tràfic d’influències, clientelisme i privatitzacions d’empreses públiques, més que sospitoses. Probablement, el PDK, per les seves més grans cotes de poder n’ha protagontizat molts més casos. La LDK és, a grans trets, un partit més moderat i més predisposat a l’entesa amb Sèrbia, més clarament protatlantista i europeista.

Tots dos partits es poden ubiccar perfectament a la dreta de l’espectre polític i es caracteritzen principalment pel pes indiscutible que hi tenen els seus líders (Thaci en el PDK i Isa Mustafa, fins ara cap de govern, en la LDK). Cal tenir en compte, però, que el binomi esquerra-dreta moltes vegades té poca rellevància política en els estats sorgits de la descomposició del “socialisme real”.

Les relacions entre tots dos partits havien estat sempre molt tibants, però després de l’última contesa electoral, totes dues forces eren incapaces de forma govern en solitari. Finalment, després de setmanes d’incerteses, van optar per formar un govern de coalició. És més que simptomàtic que l’acord es va signar després d’una reunió a l’ambaixada dels EUA, i que la seva acció de govern ha seguit els dictats que han interessat tant la Unió Europea com els EUA, cosa que es reflecteix claríssimament en temes com la negociació amb Sèrbia, la delimitació de les fronteres amb Montnegro, el mur de Mitrovica… malgrat l’oposició de bona part de l’oposició.

Les desavinences entre aquestes dues formacions han estat més que evidents aquests darrers mesos, fins al punt que el PDK no va tenir manies a l’hora de facilitar la caiguda del govern. En aquestes eleccions, les dues formacions es presenten per separat.

Les candidatures

El parlament de Kosova està format per un total de 120 diputats, dels quals vint estan reservats per als partits de les minories.

La coalició governamental està formada pel PDK i la LDK -36 i 33 diputats respectivament- i per diferents partits de les minories: la Llista Sèrbia (11 escons), el Partit Democràtic Turc de Kosova (2 escons) i la coalició Vakat (de la minoria bosniana), també amb dos escons.

Pel que fa a l’oposició, té una representació molt menor. Vetevendosje té 16 escons, l’Aliança pelFfutur de Kosova en té vui i Iniciativa per Kosova en té sis. Alternativa en té un, els partits de la minoria ashkali tenen dos escons, n’hi ha un altre del partit de la minoria gorani, del partit rom i del partit gipsi.

El PDK-AAK-NISMA 

D’una banda, el PDK s’hi presenta en coalició amb l’Aliança pel Futur de Kosova (AAK) i NISMA, dos partits fins ara opositors, que havien estat molt durs amb el govern.

L’AAK està liderada per Ramush Haradinaj, que va ser empresonat a França a principis del mes de gener, l’extradició del qual demanaven les autoritats sèrbies. Finalment va ser alliberat i ha volgut aprofitar el gran protagonisme que ha aconseguit per rellançar la seva carrera política. Fa pocs mesos encara deia que en cap cas es presentarien amb el PDK o la LDK. Va canviar de seguida d’opinió. Haradinaj va pertànyer a l’UÇK i va formar part del PDK quan es va fundar. Va marxar-ne més endavant, i va fundar un nou partit, per ocupar el càrrec de primer ministre, durant la presidència d’Ibrahim Rugova. És evident, doncs, que els seus interessos personals han tingut sempre un pes definitiu en les seves decisions polítiques. NISMA, per la seva banda, es va formar a partir, també, de persones que van marxar del PDK, i està encapçalat per Fatmir Limaj, que és qui va presentar la moció de censura. L’AAK i NISMA tampoc no es poden definir per la ideologia, sinó que més aviat pels interessos del seu líders.

Aquesta coalició, en certa manera, representa la retrobada dels màxims dirigents de la guerilla en un nou projecte polític, que probablement no consisteix més que en continuar-se beneficiant de l’exercici del poder. El candidat a presidir el govern serà Haradinaj, tot i que el cap de llista serà Kadri Veseli, del PDK.

Haradinaj ha passat pels tribunals per ser jutjat per crims de guerra, dels quals ha estat absolt. De tota manera, un dels últims grans conflictes entre Kosova i Sèrbia ha vingut motivat precisament pel fet que Sèrbia n’ha reclamat l’extradició per tornar-lo a jutjar. Aquesta demanda va fer que fos detingut per les autoritats franceses. Després d’estar retingut durant setmanes va ser finalment alliberat, però les autoritats sèrbies insisteixen a perseguir-lo judicialment. Cal destacar que Haradinaj és el candidat de la coalició per ocupar el càrrec de cap de govern, cosa que és bastant probable que succeeixi tenint en compte el comportament electoral kosovar. Tot fa preveure que aquesta coalició obtindrà clarament la majoria dels suports.

Kadri Veseli, l’actual cara visible més destacada del PDK també va pertànyer a la guerrilla, exactament igual que Limaj. Limaj ja ha estat jutjat tres vegades per crims de guerra, dels qual ha estat també absolt, l’última fa tot just dos mesos.

No cal dir que aquesta coalició ha estat beneficiada pel fet que controla bona part dels ressorts del poder. Ho demostra un exemple ben demolidor com és que en el debat televisat que es va fer entre els diversos candidats, van tenir tres representants, un per a cadascun dels membres de la coalició, cosa que els va donar un protagonisme extraordinari.

La LDK-AKR

La LDK, per la seva banda, hi concorre en coalició amb Alternativa, un petit partit creat entorn de la figura de l’alcalde de Gjakova, escindit del Partit de la Justícia, i de l’Aliança per un Nou Kosova (AKR) de Beghgjet Pacolli, important home de negocis i amo d’alguns dels principals mitjans informatius del país. Aquest partit ara no era present en el parlament, ja que en les darreres eleccions no va superar el llindar del cinc per cent prescripitu, però havia tingut una important influència en la politica kosovar en els primers anys del segle XXI. Les enquestes li auguraven uns bons resultats, que segurament haurien fet que pogués tornar a entrar al parlament.

Ara caldrà verue quin paper i quins programes presenten cadascuna de les dues coalicions, i serà interessant de comprovar quina de les dues opcions assumeix el paper de defensor i garant dels interessos de la UE i dels EUA a la zona, similars però no sempre coincidents. Evidentment, tant la UE com els EUA voldran que les polítiques d’entesa amb Sèrbia es mantinguin. Tot sembla indicar que probablement la LDK sigui més procliu a assumir aquest paper, però el PDK ha demostrat abastament que pot fer les giragonses politiques que li convinguin, i de Haradinaj no cal ni dir-ho. A més, les enquestes publicades apunten que la coalició PDK-LDK-NISMA aconseguirà més bons resultats.

Des d’instàncies internacionals molt influents s’han fet crides constants, i es continuen fent, a mantenir els acords presos amb Sèrbia. També continua la pressió per tal que se signi l’acord fronterer amb Montenegro, que va ser un dels elements claus per fer caure el govern. Des de la UE s’exigeix que s’aprovi aquest acord per tal que Kosova es beneficiï de mesures liberalitzadores dels visats. Greg Delawie, ambaixador dels EUA, i Natalyia Apostolova, cap de l’oficina de la UE a Kosova, han apel·lat els ciutadans de Kosova a votar aquest diumenge, i han apel·lat a fer-ho amb “responsabilitat”. Johannes Hahn, alt representat de la UE, ha insistit que mantenir els acords amb Sèrbia és imprescindible, en unes declaracions fetes fa dos dies. Haradinaj, però, ha manifestat que rebutjarà l’acord fronterer amb Montenegro i que demanarà de reiniciar les converses per arribar a un nou acord.

Vetevendosje

Finalment, la tercera gran opció és Vetëvendosje (Autodeterminació), que fins ara era la principal força política de l’oposició. S’ha caracteritzat per la seva acció radical contra el govern i n’ha denunciat la política d’acostament a Sèrbia, a la qual s’oposa a no ser que Sèrbia reconegui la independència de Kosova, n’ha denunciat, també, la corrupció i les privatitzacions, els acords fronterers amb Montenegro… És de totes formacions polítiques, la que té uns plantejaments més clarament panalbanesos, tal com el seu nom indica. Finalment, és bastant clar que és l’únic partit amb uns plantejament ideològics definits, cosa que el diferencia de la resta. Se situa a l’esquerra, tot i que en els darrrers anys ha moderat el seu discurs. Durant la passada legislatura alguns diputats d’aquest partit van protagonitzar accions contra el govern, com per exemple llançar gas en el parlament per tal de boicotejar session parlamentàries en què es discutia la creació de l’Associació de Municipalitats Sèrbies. Alguns d’aquests dirigents va ser empresonat, i fins i tot, algun dels seus militants va morir a mans de la policia. No es presenten en coalició amb cap altre partit. Alguns membres d’aquest partit han denunciat alguns intents d’agressió. L’últim a fer-ho ha estat Xhavit Drenori, aquesta mateixa setmana.

Els partits serbis

Pel que fa als partits dels altres grups nacionals presents alpaís, lògicament el que té més rellevància és la Llista Sèrbia, peça clau en la política kosovar. Moltes vegades se’ls ha retret que són la veu de Belgrad, i més concretament del nou president Vucic, que té una important ascendència sobre els serbis de Kosova. vucic ha cridat els serbis a participar-hi, i lògicament a votar la Llista Sèrbia.

Després de la caiguda del govern, Aleksandar Jablanovic es va postular com a candidat, al marge de la Llista Sèrbia. Per a això va fundar un nou partit, el Partit Serbi de Kosova. Els seus plantejament són més proclius a l’entesa amb els partits albanesos, motiu pel qual ha estat fortament criticat pels mitjans serbis.

Per a l’aprovació d’algunes lleis és imprescindible el suport de part dels diputats dels partits de les minories. Un exemple claríssim d’això és la possible llei que ha d’aprovar la creació d’un exèrcit de Kosova.

 

Segons una enquesta de Gallup, un percentatge important de la població valora negativament la dissolució de Iugoslàvia

El passat 17 de maig, l’agència Gallup va fer públics els resultats d’una enquesta feta en el conjunt dels països que conformaven Iugoslàvia, sobre la percepció que té la població, positiva o negativa, de la dissolució de Iugoslàvia.

 

Segons les dades que aporta, es desprèn que una part molt significativa de les persones enquestades valoren negativament el trencament de Iugoslàvia, tot i que hi ha diferències significatives, molt notables en alguns casos, entre els diferents estats.

No és difícil d’entendre que on es valora més negativament aquest trencament és a Sèrbia, on el 81% de les persones considera perjudicial aquest trencament, mentre que els que el valoren com a beneficiós representen tan sols el 4%. Evidentment, passa sempre, els països que han estat l’element central d’un estat, encara que sigui multinacional, sempre senten nostàlgia d’aquest passat. Només cal veure els resultats d’enquestes similars dutes a terme a Rússia.

A l’extrem oposat, tal com era previsible, hi trobem Kosova, on els que consideren perjudicial el trencament són només el 10%, i, en canvi, els que els valoren positivament s’enfilen fins al 75%.

Enmig d’aquests dos extrems hi trobem la resta de països:

– Bòsnia: 77%, perjudicial; 6%; beneficiós
– Montenegro: 65%, perjudicial; 15% beneficiós
– Macedònia: 66%, perjudicial; 12% beneficiós
– Eslovènia: 45, perjudicial; 41%, beneficiós
– Croàcia: 23%, perjudicial; 55%, beneficiós

Així, doncs, segons aquesta enquesta, tant a Sèrbia com a Bòsnia i Hercegovina, Macedònia i Montenegro hi ha una impressió general negativa de la dissolució de Iugoslàvia, mentre que a Croàcia i Kosova és positiva. A mig camí, queda Eslovènia, amb uns resultats molt equilibrats.

Aquests resultats venen a demostrar que els països on hi havia una autèntica voluntat de secessió eren bàsicament tres: Croàcia, Kosova i Eslovènia. En la resta de casos, molt probablement no es va voler, no es va saber, no es va trobar una altra solució alternativa que no fos el trencament, o s’hi van veure abocats.

D’aquestes dades, crida l’atenció que a Eslovènia els resultats siguin tan equilibrats, sobretot si es té en compte que quan s’hi va fer el referèndum, el 89% dels eslovens van votar favorablement a la independència.

Eslovènia és un país que sempre ha tingut una vocació més centreeuropea que no pas balcànica, però s’ha de recordar que la seva situació dins el que era Iugoslàvia també era relativament especial, i sortia beneficiada moltes vegades dels equilibris difícils que s’havien de mantenir en el si de la Federació.

És indiscutible que tot i l’innegable afany independentista de la població, no hi havia una percepció d’enfrontament radical amb l’estat, ni cap conflicte de magnitud. Tampoc cap conflicte ètnic havia sacsejat el país. Eslovènia s’havia beneficiat d’unes relacions particulars amb el conjunt de Iugoslàvia, de manera que s’havia acomodat a una mena de pacte social entre les elits locals, que permetien, tal com afirma Jordi Bañeras, una situació avantatjosa per al capital eslovè en el conjunt de l’estat -i un mercat unificat- i la tecnoburocràcia, particularment la sèrbia, que d’aquesta manera tenia uns aliats que permetien el seu control de l’estat. D’aquesta mena de pacte se’n sentia beneciaa el conjunt de la població.

Altres dades que aporta l’enquesta indiquen que estan més satisfetes amb el trencament aquelles persones que pertanyen al grup nacional majoritari de cada estat, mentre que els grups minoritaris en tenen una visió menys optimista, cosa bastant lògica, d’altra banda, ja que moltes vegades aquests estats han dut a terme un política  xovinista i nacionalista -interpretat en el pitjor sentit del terme- que ha fet que les diferents minories s’hi sentissin a disgust.

Així, per exemple, el 43% dels croats de Bòsnia i Hercegovina no n’estan satisfets, un percentatge que més que duplica el dels croats de Croàcia; el serbis de Bòsnia encara són més unànimes en aquest sentit, ja que en representen el 93% dels enquestats, xifra que supera fins i tot la de Sèrbia mateix. El 39% dels albanesos de Macedònia, un altre exemple, també es mostra descontent, xifra que contrasta amb la gairebé unanimitat, pel que fa a satisfacció, dels albanesos de Kosova.

Si s’analitzen les dades per grups d’edat, es pot comprovar que com més grans són les persones enquestades més a disgut estan amb el trencament de Iugoslàvia. L’única excepció, i crida l’atenció aquest fet, és Eslovènia, en què, tot i ser xifres pràcticament similars, el percentatge més elevat de descontents el podem trobar entre les persones entre 15 i 35 anys.

És evident que la frustració provocada per anys de picar a la porta d’Europa, i la migradesa dels resultats obtinguts en els casos dels països que hi han pogut accedir, poden explicar bona part d’aquest desencís. La terra promesa, de riquesa, prosperitat i felicitat no l’ha trobat ningú. A més, no cal dir que el record, o la percepció, dels feliços anys seixanta i setanta de la Iugoslàvia titista ajuden a mantenir viva aquesta iugonostàlgia.

També és veritat que només és una enquesta -amb dades interessants, sí-, però que no implica que hi hagi cap reivindicació d’una proposta política de futur. En aquests moments -almenys amb rellevància notòria- ningú no reivindica la reconstrucció d’un projecte iugoslau comú.

Moltes enquestes, a més, en altres països han ofert, moltes vegades, resultats sorprenents, almenys a primer cop d’ull, com per exemple, que dos terços de romanesos afirmessin que haurien votat Ceusescu, el desembre de 2014 -remarco que no vull comparar-ne els resultats-.

Gallup és una societat creada l’any 1958 per George Gallup, amb la seu situada a Washington, que té com a objectiu realitzar estudis socials, anàlisis i estadístiques arreu del món.  Podeu accedir a la pàgina de Gallup en el següent enllaç:

Many in Balkans Still See More Harm From Yugoslavia Breakup

 

 

Eleccions a Kosova: canvis en el mapa polític

L’11 de juny tindran lloc les eleccions per triar la composició del nou parlament de Kosova, després que el govern actual no superés una moció de censura -o de no confiança- presentada la setmana passada. A Kosova, una moció de censura no implica la presentació d’un govern alternatiu, sinó simplement la caiguda immediata del govern i la convocatòria d’eleccions anticipades.

El termnini per a la presentació de candidatures i de coalicions electorals finalitzava ahir a mitja nit. En el transcurs d’aquesta setmana les reunions entre les cúpules dels diversos partits han estat molt nombroses, a resultes de les quals s’han creat dues grans coalicions. De fet, els primers dies es va especular, sobretot, amb la possibilitat d’una gran coalició formada pels tres principals partits opositors: Vetëvensdosje, Aliança pel Futur de Kosova (AAK) i Iniciativa per Kosova (NISMA), que han col·laborat força durant l’última legislatura, però en una reunió que va tenir lloc fa dos dies es va esvair del tot aquesta opció.

Finalment, ahir les coses van canviar radicalment, amb la qual cosa el mapa polític kosovar quedarà clarificat, i simplificat, entorn de tres grans opcions, partits de les minories a banda.

L’anterior equip de govern estava format, a part d’una colla de partits petits, per dues formacions: el Partit Democràtic de Kosova (PDK) i la Lliga Democràtica de Kosova (LDK).

El Partit Democràtic de Kosova, partit en què milita Hashim Thaci -actual president del país-, és l’organització que ha dominat la política del país en els últims anys, sobretot des de la declaració d’independència, el 2008. És un partit que es va fundar al voltant dels principals líders de la guerrilla de l’UÇK, que va lluitar contra l’exèrcit serbi durant la guerra de Kosova (1998-1999).

Fins llavors, el partit hegemònic havia estat la Lliga Democràtica de Kosova, el partit fundat per Ibrahim Rugova, que va encapçalar la resistència contra el règim de Milosevic durant els anys noranta. Durant aquells anys va posar especial èmfasi a dur a terme una política de resistència noviolenta, emulant així part del discurs gandhià. Tot i això, la figura de Rugova ha estat, i és, molt controvertida.

Les diferències ideològiques entre ambdues formacions són escasses, i tots dos partits han estat involucrats en nombrosos casos de corrupció, tràfic d’influències, clientelisme i privatitzacions d’empreses públiques, més que sospitoses. Probablement, el PDK, per les seves més grans cotes de poder n’ha protagontizat molts més casos. La LDK és, a grans trets, un partit més moderat i més predisposat a l’entesa amb Sèrbia, més clarament protatlantista i europeista.

Tots dos partits es poden ubiccar perfectament en la dreta de l’espectre polític i es caracteritzen principalment pel pes indiscutible que hi tenen els seus líders (Thaci en el PDK i Isa Mustafa, fins ara cap de govern, en la LDK). Cal tenir en compte, però, que el binomi esquerra-dreta moltes vegades té poca rellevància política en els estats sorgits de la descomposició del “socialisme real”.

Les relacions entre tots dos partits havien estat sempre molt tibants, però després de l’última contesa electoral, totes dues forces eren incapaces de forma govern en solitari. Finalment, després de setmanes d’incerteses, van optar per formar un govern de coalició. És més que simptomàtic que l’acord es va signar després d’una reunió a l’ambaixada dels EUA, i que la seva acció de govern ha seguit els dictats que han interessat tant la Unió Europea com els EUA, cosa que es reflecteix claríssimament en temes com la negociació amb Sèrbia, la delimitació de les fronteres amb Montnegro, el mur de Mitrovica… malgrat l’oposició de bona part de l’oposició.

Les desavinences entre aquestes dues formacions eren més que evidents aquests darrers mesos, fins al punt que el PDK no va tenir manies a l’hora de facilitar la caiguda del govern.

En aquestes properes eleccions, les dues formacions es presentaran per separat.

D’una banda, el PDK va anunciar ahir a la tarda que hi concorrerà en coalició amb set partits petits, amb els quals ja hi havia participat en l’anterior ocasió, entre els quals hi ha el Partit de la Justícia, Partit Conservador, Partit Liberal, Front Nacional, Partit Republicà, Moviment per la Unitat o Alternativa Democràtica, tota una constel·lació de partits al servei d’interessos personals.

A última hora de la nit, però, quan només faltaven onze minuts perquè finalitzés el termini, es va fer públic que el PDK es presentarà en una coalició amb l’Aliança pel Futur de Kosova (AAK) i NISMA, dos partits fins ara opositors, que havien estat molt durs amb el govern.

L’AAK està liderada per Ramush Haradinaj, que va ser empresonat a França a principis del mes de gener, l’extradició del qual demanaven les autoritats sèrbies. Finalment va ser alliberat i ha volgut aprofitar el gran protagonisme que ha aconseguit per rellançar la seva carrera política. Fa pocs dies encara deia que en cap cas es presentarien amb el PDK o la LDK. Ha canviat de seguida d’opinió. Haradinaj va pertànyer a l’UÇK i va formar part del PDK quan es va fundar. Va marxar-ne més endavant, i va fundar un nou partit, per ocupar el càrrec de primer ministre, durant la presidència d’Ibrahim Rugova. És evident, doncs, que els seus interessos personals han tingut sempre un pes definitiu en les seves decisions polítiques. NISMA, per la seva banda, es va formar a partir, també, de persones que van marxar del PDK, i està encapçalat per Fatmir Limaj, que és qui va presentar la moció de censura. L’AAK i NISMA tampoc no es poden definir per la ideologia, sinó que més aviat pels interessos del seu líders.

Aquesta coalició, en certa manera, representa la retrobada dels màxims dirigents de la guerilla en un nou projecte polític, que probablement no consisteix més que en continuar-se beneficiant de l’exercici del poder. El candidat a presidir el govern serà Hardinaj, tot i que el cap de llista serà Kadri Veseli, del PDK.

La LDK hi concorrerà en coalició amb Alternativa, un petit partit creat entorn de la figura de l’alcalde de Gjakova, escindit del Partit de la Justícia, i de l’Aliança per un Nou Kosova (AKR) de Beghgjet Pacolli, important home de negocis i amo d’alguns dels principals mitjans informatius del país. Aquest partit ara no era present en el parlament, ja que en les darreres eleccions no va superar el llindar del cinc per cent prescripitu, però havia tingut una important influència en la politica kosovar en els primers anys del segle XXI. Les enquestes li auguraven uns bons resultats, que segurament haurien fet que pogués tornar a entrar al parlament.

Ara caldrà verue quin paper i quins programes presenten cadascuna de les dues coalcions, i serà interessant de comprovar quina de les dues opcions assumeix el paper de defensor i garant dels interessos de la UE i dels EUA a la zona, similars però no sempre coincidents. Evidentment, tant la UE com els EUA voldran que les polítiques d’entesa amb Sèrbia es mantinguin. Tot sembla indicar que probablement la LDK sigui més procliu a assumir aquest paper, però el PDK ha demostrat abastament que pot fer les giragonses politiques que li convinguin, i de Haradinaj no cal ni dir-ho.

Finalment, la tercera gran opció serà Vetëvendosje (Autodeterminació), que fins ara era la principal força política de l’oposició. S’ha caracteritzat per la seva acció radical contra el govern i n’ha denunciat la política d’acostament a Sèrbia, a la qual s’oposa a no ser que Sèrbia reconegui la independència de Kosova, n’ha denunciat, també, la corrupció i les privatitzacions, els acords fronterers amb Montenegro… És de totes formacions polítiques, la que té uns plantejaments més clarament panalbanesos, tal com el seu nom indica. Finalment, és bastant clar que és l’únic partit amb uns plantejament ideològics definits, cosa que el diferencia de la resta. Se situa a l’esquerra, tot i que en els darrrers anys ha moderat el seu discurs. Durant la passada legislatura alguns diputats d’aquest partit van protagonitzat accions contra el govern, com per exemple llançar gas en el parlament per tal de boicotejar session parlamentàries en què es discutia la creació de l’Associació de Municipalitats Sèrbies. Alguns d’aquests dirigents va ser empresonat, i fins i tot, algun dels seus militants va morir a mans de la policia. No es presenten en coalició amb cap altre partit.

Kosova: eleccions l’onze de juny; una periodista pateix una brutal agressió

L’endemà mateix de la votació de noconfiança del parlament de Kosova el passat dimecres 10 de maig, el president del país, Hashim Thaci, es va reunir amb els dirigents dels principals dirigents del país, per tal d’acordar una data per a les eleccions anticipades que, inevitablement, s’han de fer. Justament, dijous mateix, va anunciar que la data d’aquestes eleccions serà l’11 de juny.

Alguns analistes havien especulat amb la possibilitat que tinguessin lloc el 18 de juny, cosa que hauria implicat que s’haguessin fet el mateix dia que les elecccions d’Albània, amb la profunda càrrega simbòlica que això hauria comportat, però finalment aquesta opció va ser desestimada. Una dada a tenir en compte és que els, fins ara, socis de govern, la Lliga Democràtica de Kosova (LDK), van declinar la invitació del presdient i van decidir de no assistir a aquesta reunió. Això, evidentmnwet, posa ben bé de manifest les profundes divergències que hi ha, a hores d’ara, entre totes dues formacions. Això fa molt difícl saber què pot passar un cop s’hagin fet els comicia, i s’hagin d’arribar a acords postelectorals, cosa que tal com està el panorama polític de Kosova és inevitable.

Alguns del partits opositors ja han fet saber que en cap cas pactarien amb la LDK o el Partit Democràtic de Kosova, del predisent Thaci. S’han expressat obertament en aquests termes tant des d’Aliança pel futur de Kosova, per boca del seu líder, Ramush haradinaj, com Vetevendosje, el principal partit de l’oposició.

Un cop dissolt el parlament, però, les pressions d’occident no s’han aturat. És evident l’interès que té perquè Kosova accepti els seus plantejaments. Això vol dir, bàsicament, dues coses, que es mantinguin les negociacions amb Sèrbia i que s’aprovi definitivament l’acord sobre límits fronterers amb Montenegro, que més enllà del valor real que té, implica que Kosova accepta els dictats de la Unió Europea. La UE ha anunciat repetidament que no s’accedirà a la liberalització dels visats si no es fa aquesta aprovació. Avui mateix, l’ambaixador alemany a Ucraïna, Ernsr Reichel ha apel·lat les autoritats kosovars a fer-ho, i les ha amenaçat que si no el signen no es durà a terme aquesta liberalització. Ha volgut contrastar la seva actitud amb la d’Ucraïna, que avui mateix s’ha vist beneficiada amb aquesta mesura. D’altra banda, a Montenegro, el principal partit opositor, el proserbi Front Democràtic, ha demanat formalment que Montenegro trenqui les relacions diplomàtiques amb Kosova i que no en reconegui la independència; aquesta proposta no té possibilitats de prosperar, a causa de la composició del parlament montenegrí. Ulrike Lunacek, vicepresidenta del parlament europeu, va tornar a insistir ahir mateix que l’aporvació de l’acord fronterer és imprescindible, i que espera que sigui el primer que faci el nou parlament que surti escollit. Avui mateix també han arribat a Pristina congressistes dels EUA, que s’entrevistaran amb diversos representants polítics.

El president, Hashim Thaci, ha insistit que cal mantenir les negociacions amb Sèrbia, i que no hi ha cap alternativa per tal de mantenir l’estabilitat i la pau a la zona.

A part d’això, l’altra gran notícia que ha impactat Kosova ha estat l’agressió que va patir Arbana Xharra ahir mateix. Xharra ha estat la redactora en cap del diari Zeri, des del 2001, uns dels més llegits de Kosova. Fa poques setmanes va anunciar que entrava a militar en el governamental Partit Democràtic de Kosova (PDK) i que iniciava així la seva carrera política. Llavors, un cop ja havia fet aquest anunci, va rebre les primeres amencaces. En el seu compte de twitter va penjar una fotografia en què apareixia una gran creu feta amb taques de sang davant del seu domicili, i amenaces de mort. Xharra s’ha destacat per fer diversos reportatges d’investigació sobre l’islamisme radical a Kosova. Es calcula que ara per ara hi ha unes tres-centes persones originàries de Kosova que estan lluitant a l’Orient Mitjà, la majoria amb Daesh, però també a Al- Nusra.

En relació amb aquest tema, Vetevendosje se n’ha volgut desmarcar del tot. Quan van aparèxier les pintades al domicili de Xharra, alguns mitjans van intentar-les relacionar amb membres de VV. En el comunicat emès avui mateix per aquesta formació es condemna l’atac, es desitja la ràpida recuperació de Xharra i es denuncia la instrumentalització política que en fan alguns mitjans. També comenten que fa dos mesos un militant de VV, Agrom Bakashi, va ser agredit brutalment, i que en aquella ocasió el silenci mediàtic va ser vergonyós. D’altra banda, Vetevendosje, formalment, ha deixat de ser un moviment ciutadà per tal de convertir-se en partit polític. D’aquesta manera deixa enrere un dels seus principals senyals d’identitat. Fins ara, sempre s’havien resistit a prendre aquesta mesura, que implica un trencament amb els seus orígens assemblearis.

 

Cau el govern de Kosova. Hi haurà eleccions anticipades

Aquest dimecres s’ha consumat un fet fet que feia dies que s’intuïa que podia passar. El govern de coalició de Kosova, encapçalat per Isa Mustafa de la Lliga Democràtica de Kosova, no ha superat la moció de censura presentada per l’opositora Iniciativa per Kosova (NISMA).

El parlament de Kosova està format per un total de cent vint diputats, dels quals setanta-vuit han votat contra el govern i només trenta-quatre a favor. Tal com estava previst, i com ha passat assíduament en aquesta darrera legislatura, els tres partits opositors (Vetëvendosje, Aliança pel Futur de Kosova i NISMA) han votat en bloc contra el govern. A aquests vots s’hi han afegit el d’alguns membres del Partit Democràtic de Kosova, l’altre soci de govern i partit amb més representació a la cambra. No ha estat una sorpresa. Feia dies que s’especualva amb aquesta possibilitat. Tres diputats s’han abstingut.

Fa temps, per no dir anys, que l’oposició està exigint eleccions anticipades. El gener de 2016 hi hagué nombroses manifestacions, campanya de recollida de signatures i plantada de tendes contra el govern, per la seva dimissió i per la convocatòria d’eleccions. En aquesta última legislatura, el govern ha pres, o ha intentat prendre, una sèrie de mesures que han aixecat molta polseguera i molta oposició. Més d’una vegada ha quedat en una posició molt incòmoda i ha intentat fer estranys malabarismes per tal d’esquivar la pressió popular.

L’últim escull, finalment no superat, és el de la votació de l’acord de delimitació de fronteres entre Kosova i Montenegro, fortament contestat per l’oposició. Els partits opositors, també en bloc, consideren que aquest acord és una claudicació del govern, que fa que es perdin vuitanta quilòmetres quadrats, que es consideren irrenunciables. La votació d’aquest acord ha estat posada com a condició indispensable per tal que la Unió Europea accedeixi a la liberalització de visats. Ahir mateix, Isa Mustafa es va reunir amb l’ambaixador dels EUA a Prístina, Greg Delawey, que li va insistir una vegada més que la votació s’havia de dur a terme immediatament. Des del mes d’agost passat que s’ha estat ajornant aquesta votació. Ara caldrà veure quina actitud pren la Unió Europea, perquè tot sembla indicar que aquesta votació és més que improbable que es faci i, sobretot, que hi hagi una majoria parlamentària, un cop s’hagin fet les eleccions, disposada a votar-la. Dimecres a la tarda mateix, Nataliya Apostolova, cap de l’oficina de la UE a Prístina va fer saber que la liberalització dels visat queda ajornada. L’ambaixada dels EUA, per la seva banda, va emetre un comunicat de tot conciliador, de manera que per ara no es pot veure quin serà el seu capteniment.

Un altre tema que ha enverinat extraordinàriment la vida política a Kosova aquests darrers anys, tot i que els darrers mesos havia desaparegut en part de la primera plana, és el de la creació de l’Associació de Municipis Serbis, al nord de Kosova, coneguda popularment com Zajednica. L’oposició s’ha manifestat reiteradament en contra de tirar endavant aquest projecte, ja que consideren que implica la creació d’una mena d’autonomia política basada en criteris ètnics, que posa en qüestió la sobirania del país. L’any passat, durant moltes sessions al parlament, membres de Vetëvendosje van fer ús de gasos lacrimògens per tal d’interrompre les sessions parlamentàries que debatien aquest tema, cosa que va arribar a provocar la detenció de nombrosos diputats. L’acord per tirar-la endavant ha quedat aturat.

Una altra proposta que el govern volia tirar endavant, tant sí com no, era el de la creació d’un exèrcit de Kosova. Ha estat impossible. L’aritmètica parlamentària li ho ha impedit. Per aconseguir-ho calia el suport dels partits de les minories, i els diputats de la Llista Sèrbia s’hi van oposar frontalment, fins al punt que durant setmanes van absentar-se del parlament.

Les relacions amb Sèrbia tampoc no han estat gens fàcils, i els darrers mesos s’han deteriorat notablement. L’últim episodi que les va empitjorar va ser la detenció de Ramush Haradinaj, principal líder de l’Aliança per al Futur de Kosova, per les autoritats franceses, a demanda de les autoritats judicials sèrbies. L’oposició va acusar el govern de Mustafa de tou i de ser el responsable últim de la detenció, per la seva política de cessions.

Ara, el president del país, Hashim Thaci, del Partit Democràtic, ha anunciat que iniciarà converses amb tots els partits per tal de buscar una data apropiada per fer les eleccions. De fet ja feia setmanes que afirmava que avançar les eleccions no era cap drama.

L’oposició ha celebrat eufòrica la deicsió del parlament i es mostra disposada a competir per gunayar la majoria en le nou parlament. En els comptes de facebook d’alguns del líders de VV es podien llegir missatges tan clars com: “Ha caigut el govern. Ha caigut l’acord de delimitació de fronteres. Ha caigut la Zajednica”.

Actualment, el govern estava format per una coalició entre els dos principals partits de la història recent de Kosova. D’una banda, el Partit Democràtic de Kosova, (PDK), format per la major part dels dirgients de la guerrilla, UÇK, que va lluitar contra l’exèrcit serbi i les forces parmilitars. De l’altra, el soci minoritari era la Lliga Democràtica de Kosova (LDK), el partit fundat per Ibrahim Rugova -durant els anys noranta-, el principal dirigent de la qual és Isa Mustafa.

Aquests dos partits van capitalitzar durant anys l’escena política kosovar, però després dels últims comicis es van veure forçats a formar govern conjuntament, entre d’altres motius per la pressió, sobretot, nord-americana, sobre aquestes dues formacions. Aquest govern era la principal garantia perquè es complissinn els desitjos de Washington a la zona, malgrat que la corrupció, el nepotisme, els vincles amb el crim organitzat i el saqueig de les arques publiques han estat absolutament indicustibles.

L’oposició, per la seva banda, estava formada per tres forces, la més important i més influent de les quals era el moviment Vetëvendosje (Autodeterminació), una organització que defensa uns postulats que podríem definir com a força d’esquerres per als paràmetres de la zona, molt poc amiga de Washington, radicalment contrària a les privatitzacions i als acords amb Sèrbia –tret que es facin des de la perspectiva de la igualtat de condicions, cosa que vol dir que Sèrbia reconegui Kosova com a estat independent-, i que ha condemnat constantment la corrupció i la manca de sobirania real del país. Els altres dos partits opositors són Aliança per al Futur de Kosova (AAK) i Iniciativa per Kosova –NISMA-, escindida del PDK.

La composició del nou parlament és una absoluta incertesa. Segons una enquesta publicada durant el mes de març, Vetëvendosje es pot convertir en la primera força política. VV té una intenció directa de vot del 20,8%, i deixa enrere per primera vegada les dues forces governamentals, el PDK (18,4) i la LDK (16,4%). Si en unes eleccions passés realment això, representaria la primera derrota electoral del PDK. Entre els joves, els possibles votants de VV arriben, ara, al 24%. A les últimes eleccions locals, però, VV ja va vèncer a la capital, Prístina, i el nou alcalde, Shpend Ahmeti, és molt ben valorat per la població.Si no es comptabilitzen les preferències de les persones que no es van decantar per cap opció, la diferència encara és més gran: VV (26%), PDK (23%) i LDK (20,4%).

 

Torna la Gran Albània?

Aquestes últimes setmanes, la qüestió de la possible constitució d’una Gran Albània ha tornat a centrar bona part de l’interès polítc dels Balcans. Dirigents de Macedònia, de Sèrbia, d’Albània, de Kosova n’han parlat, i de vegades amb un to que no presagia res de bo.

La Gran Albània, segons qui en defensa la creació, hauria de ser l’estat que aplegués tots els territoris on viu població albanesa, és a dir l’actual Albània, Kosova, la zona més occidental de Macedònia, poblada molt majoritàriament per albanesos, una petita franja de territori al sud-est de Sèrbia, anomenada Kosova oriental pels albanesos, la part meridional de Montenegro -entorn d’Ulcinj-, que limita amb l’estat albanès, i una altra petita franja que limita amb Kosova, i, finalment, el territori de la Samèria, actualment a Grècia; és a dir tota l’àrea de poblament albanès.

Aquesta reivindicació ha estat present des del moment que es constitueix el nacionalisme albanès, a finals del segle XIX i la vegada que ha estat més a prop d’assolir-se va ser durant la Segona Guerra Mundial, quan Albània va ser ocupada pels feixistes italians i, a Albània, se li agregà gairebé la totalitat de Kosova i bona part de Macedònia.

Tot i que aquest debat ha aparegut diverses vegades durant els últims anys, sobretot a Kosova, on una bona part dels albanesos s’ha manifestat favorable a integrar-se a Albània -només cal veure que en les manifestacions a Kosova, les banderes que s’enarboren són les albaneses, no la de Kosova-, ara ha agafat una transcendència més gran i s’ha estès per diversos estats.

Arran del resultat de les últimes eleccions macedònies, el partit en el poder, el conservador VMRO-DPMNE, que no va aconseguir una majoria que li permetés de formar govern, va iniciar una intensa campanya contra el que en diuen Plataforma de Tirana. A Macedònia, l’oposició socialdemòcrata i els quatre partits albanesos van obtenir uns resultats prou bons com per poder formar govern, i desbancar el VMRO-DPMNE i el seu líder, Nikola Gruevski, del poder.

Els partits albanesos van acordar una plataforma conjunta de cara a la negociació amb la Unió Socialdemòcrata, SDSM. En aquesta plataforma, a part d’alguns aspectes que no tenen res a veure amb la qüestió ètnica com la integració a la Unió Europea o a l’OTAN, hi havia reivindicacions que anaven en la línia de reconèixer els drets nacionals dels albanesos. Una de les mesures proposades era la d’estendre l’oficialitat de la llengua albanesa a tot el territori de l’estat, la possible modificació d’alguns elements simbòlics, com la moneda, uniformes policials, polítiques actives per incrementar la presència d’albanesos en les forces de seguretat i en el funcionariat, on actualment estan infrarepresentats, la condemna del genocidi contra el poble albanès en el període d’entreguerres… Finalment, socialdemòcrates i albanesos van arribar a un acord per formar govern, que va ser boicotejat pel president macedoni. A hores d’ara, més de quatre mesos després de les eleccions, Macedònia encara no té govern.

Des del VMRO-DPMNE, el partit governant, es va iniciar una gran campanya contra el que afirmen que pot ser la desintegració del país. Ara fa cinquanta-nou dies que els carrers de les principals ciutats macedònies s’han omplert de persones, convocats per una entitat que porta per nom Units per Macedònia, teòricament aliena al partit governant. Ara bé, ningú dubta que darrere d’aquestes concentracions hi ha la llarga mà de Gruevski, que amb aquesta argúcia pretén perpetuar-se en el poder o, com a mínim, evitar que els socialdemòcrates puguin formar-lo, i també que pugui ser jutjat pels nombrosos casos de corrupció, malversament de fons públics, espionatge…

Els dirigents d’Units per Macedònia han insistit reiteradament que estan en contra del federalisme i de la desintegració de Macedònia, i, també, contra el bilingüisme. Defensen que l’acord entre SDSM i partits albanesos s’ha elaborat des de Tirana, i per això en diuen Plataforma de Tirana –nom que evidentment no fan servir les persones que la van signar-. Afirmen que l’objectiu últim d’aquests polítics és desmembrar el país i incorporar les zones de majoria albanesa a Albània, per crear la Gran Albània. Els partits albanesos de Macedònia han negat aquestes acusacions i han insistit que el seu objectiu és tan sols garantir la igualtat de drets de tots els ciutadans de Macedònia.

Evidentment aquestes tesis han rebut, com era d’esperar, el suport de les principals autoritats sèrbies, lògicament, pel seu enfrontament amb les autoritats de Kosova.

Les declaracions que va fer fa pocs dies el cap de govern albanès, Edi Rama, segons les quals –en una entrevista feta al mitjà Politico- l’objectiu polític fonamental del seu país és la integració a la Unió Europea, però que en cas que aquest projecte fracassés no descartava la possibilitat que s’optés per buscar altres unions territorials en la mateixa àrea balcànica, en clara alusió al conjunt dels territoris poblats per albaensos, han provocat un gran rebombori. Poc després, el presdient de Kosova, Hashim Thaci, va fer unes declaracions en la mateixa línia, encara que després les hagi matisat. Cal no oblidar que els partits kosovars opositors tenen uns plantejaments polítics d’un to més marcadament panalbanès que no pas els que formen part de l’actual coalició governamental. Si es fessin eleccions, no és gens clar qui guanyaria la contesa electoral. És un escenari gens negligible, ja que donada la situació política actual de Kosova aquest fet és molt probable. En qualsevol moment es poden anunciar eleccions anticipades.

Aquestes afirmacions van servir perquè Ivica Dacic, actual ministre d’afers estrangers del govern serbi, alertés que la principal amenaça per a la pau i l’estabilitat a la zona, segons la seva opinió, era la del nacionalisme albanès entestat a crear una Gran Albània. Va fer aquestes asseveracions en una entrevista a l’agència russa TASS, i va provocar una allau de reacions a totes dues bandes. També va advertir els aliats i protectors dels albanesos, en clara referència als Estats Units, que miressin de replantejar-se les seves aliances. I per reblar el clau, va remarcar que si Sèrbia parlés de crear una Gran Sèrbia -amb la incorporació de la República Serpska- seria acusada de desestabilitzar la zona. Serguei Lavrov, ministre d’Afers estrangers de Rússia, també s’ha manifestat en la mateixa línia.

Pocs dies després de les declaracions de Dacic, qui va afegir més llenya al foc va ser un polític albanès de Bujanovac, Jonuz Musliu. Bujanovac és una de les tres municipalitats del sud de Sèrbia on viuen albanesos, juntament amb Presevo i Medvedja. Segons Musliu, la Gran Albània –i va utilizar aquests termes- ha d’incloure també aquestes municipalitats, i també Kosova, de majoria albanesa.

Fa només dos dies, el president de Kosova, Hashim Thaci, va voler refredar els ànims i va afirmar que la qüestió de la Gran Albània era només una invenció de la propaganda sèrbia, per tal de desviar l’atenció dels seriosos problemes interns que pateix el país.

Finalment, Johannes Hahn, comissari europeu de política regional, ha censurat les afirmacions de Rama i de Thaci i els ha comminat a no fer declaracions explosives i a no qüestionar les fronteres existents, i a no interferir en els afers interns dels estats veïns.

La decisió sobre l’extradició o alliberament de Haradinaj s’ajorna una vegada més

La decisió que ha de prendre la justícia francesa sobre Ramush Haradinaj es fa esperar una altra vegada, per tercera vegada. Després de la declaració que ha fet davant el tribunal de Colmar -a Alsàcia-, les autoritats judicials han anunciat que no es farà pública la seva decisió fins al dia 27 d’abril.

Per tant, no es pot dir encara si Haradinaj serà extraditat a Sèrbia, tal com demanen les autoritats sèrbies. Ahir mateix, el ministre d’Afers estrangers serbi, Ivica Dacic, va insisitir en la necessitat d’aquesta extradició. Va arribar a afirmar que era més que provat que Sèrbia no havia comès cap genocidi a Kosova, durant els anys 1998-1999, mentre que sí que Haradinaj és responsable d’accions criminals que han de ser jutjades. Haradinaj, per la seva banda, acusa Sèrbia d’haver comès crims contra la humanitat, i que en lloc de perseguir els criminals l’acusen a ell. A mé, a la sortida de les dependències judicials ha assegurat que no reconeix, ni reconeixerà mai, la jurisdicció de Sèrbia.

Haradinaj, que va arribar a ser primer ministre de Kosova ara fa poc més de deu anys, ja havia estat detingut dues vegades, i jutjat pel Tribunal de l’Haia. De les acusacions que se li havien fet, crims de guerra contra població sèrbia, albanesa i rom de Kosova durant la guerra que va assolar aquell país, havia estat absolt. Ara, les autoritats sèrbies argumenten que hi ha noves proves que l’incriminen, motiu pel qual insisteixen que Haradinaj sigui extradit, per tal que pugui ser jutjat una altra vegada. Se l’acusa de la mort i tortures en camps de detinguts a l’oest de Kosova durant l’any 1999.

Haradinaj va ser detingut a l’aeroport de Basilea-Mulhouse el 4 de gener. Aquesta detenció ha provocat un intens debat i polémica a Kosova. Els partits opositors n’han responsabilitzat el govern, que amb les seves converses, segons ells, amb Sèrbia donen una imatge de debilitat i de cessió de sobirania.

El cas de Haradinaj és un altre dels flancs oberts entre Sèrbia i Kosova que aquestrs darrers mesos han enrarit extraordinàriament les relacions bilaterals.

És evident que sigui quina sigui la decisió sobrer aquest afer, posarà en un compromís la diplomàcia francesa, ja que serà interpretada com una presa de partit per una de les parts no només en aquest afer, sinó en tot el que té a veure amb les cada vegada més complicades relacions entre Kosova i Sèrbia.

 

Una enquesta pronostica un capgirament del mapa polític de Kosova

Vetovendosje es pot convertir en la primera força política de Kosova

 

Aquesta setmana mateix, el president de Kosova, Hashim Thaci, ha afirmat que un avançament electoral no és, de cap de les maneres, un drama. De fet, Kosova viu una profunda crisi política, com d’altres estats de la zona, des de fa mesos, cosa que sha fet que s’especulés amb la possibilitat que hi poguessin haver eleccions anticipades el proper mes de juny.

Demà mateix, s’ha de votar a l’Assemblea de Kosova si es ratifica l’acord fronterer amb Montenegro, un acord que ha aixecat molta polseguera i que és rebutjat per l’oposició en bloc, i que tornarà a posar de manifest el profund desacord entre els dos partits que conformen el govern i els tres partits opositors.

Actualment, el govern està format per una coalició entre els dos principals partits de la història recent de Kosova. D’una banda, hi ha el soci majoritari, al qual pertany Hashim Thaci, actual president del país, el Partit Democràtic de Kosova, (PDK), format per la major part dels dirgients de la guerrilla, UÇK, que va lluitar contra l’exèrcit serbi i les forces parmilitars. El soci minoritari és la Lliga Democràtica de Kosova (LDK), el partit fundat per Ibrahim Rugova -durant els anys noranta-, el principal dirigent de la qual és Isa Mustapha, actual cap de govern de Kosova.

Aquests dos partits van capitalitzar durant anys l’escena política kosovar, però després dels últims comicis es van veure forçats a formar govern conjuntament, entre d’altres motius per la pressió, sobretot, nord-americana, sobre aquestes dues formacions. Aquest govern, doncs, és la principal garantia que es compleixin els desitjos de Washington a la zona, malgrat que la corrupció, el nepotisme, els vincles amb el crim organitzat i el saqueig de les arques publiques sigui indicustible.

L’oposició, per la seva banda, està formada per tres forces, la més important i més influent de les quals és el moviment Vetovendosje (Autodeterminació), una organització que defensa uns postulats que podríem definir com a força d’esquerres per als paràmetres de la zona, molt poc amiga de Washington, radicalment contrària a les privatitzacions i als acords amb Sèrbia –tret que es facin des de la perspectiva de la igualtat de condicions, cosa que vol dir que Sèrbia reconegui Kosova com a estat indpendent-, i que ha condemnat constantment la corrupció i lamanca de sobirania real del país.

A part de VV, els altres dos partits opositors –que han actuat conjuntament força vegades- són Aliança per al Futur de Kosova (AAK) –al qual pertany Ramush Haradinaj, focus de polèmica aquests darrers mesos a causa de la seva detenció a l’Estat francès- i Iniciativa per Kosova –NISMA-, escindida del PDK.

Les enquestes fa temps que apunten que els dos partits governamentals van a la baixa, mentre que hi ha una clara tendència a l’increment de suport popular a VV. Fa uns mesos es va fer pública una enquesta on demostrava que VV era, de bon tros, l’opció preferida pels joves de Kosova.

La setmana passada es va fer pública una altra enquesta que apunta que es pot capgirar el panorama polític de Kosova.

Segons enquesta enquesta,els resultats d ela qual van ser presentats per Dardan Molliqaj, es confirma que VV pot ser la primera força política de Kosova, amb una intenció directa de vot del 20,8%, i deixa enrere per primera vegada les dues forces governamentals, el PDK (18,4) i la LDK (16,4%). Si en unes eleccions passés realment això, representaria la primera derrota electoral del PDK. Entre els joves, els possibles votants de VV arriben, ara, al 24%. A les últimes eleccions locals, però, VV ja va vèncer a la capital, Prístina, i el nou alcalde, Shpend Ahmeti, és molt ben valorat per la població.

Si no es comptabilitzen les preferències de les persones que no es van decantar per cap opció, la diferència encara és més gran: VV (26%), PDK (23%) i LDK (20,4%).

També es pot observar que els votants de VV són molt fidels, i que a més pot atreure antics votants tant del PDK com de la LDK. Pel que fa als votants de l’AAK, poden representar el 14% -sense comptar les persones que no es pronuncien-, mentre que NISMA es queda tan sols amb un 4% dels possibles sufragis.

Tot plegat, obre un escenari d’incertes important. D’una banda, no queda gens clar quina majoria parlamentària es podria constituir. El PDK i la LDK continuen sumant més percentatge. S’albira també la possiblitat que alguna altra força política pugui entrar al parlament, amb la qual cosa caldrà esperar a veure quin és el seu capteniment.

D’altra banda, en el cas hipotètic que el PDK perdés el poder, molt probablement tindria una reacció, particularment Thaci, en una línia similar a la de Gruevski a Macedònia. Intentaria bloquejar de totes totes cap canvi, cosa que podria comportar enfrontaments violents i desestabilització.

Finalment, tant els EUA com Europa respondrien d’una manera molt negativa a aquests resultats. Les pressions sobre el govern de Kosova han estat, i són constants. Evidentment el PDK i la LDK han volgut pagar aquest preu per la suposada ajuda americana, però no és gens clar que VV també el vulgui pagar i vulgui apostar per la sobirania, cosa que podria comportar canvis en els aliances a la zona. Fins ara VV sempre s’ha mostrat contrari a totes les decisions que s’han pres sota pressió nord-americana i europea: acord fronterer amb Montenegro, l’Associació de Municipalitats Sèrbies, negociacions amb Sèrbia…