Torna la Gran Albània?

Aquestes últimes setmanes, la qüestió de la possible constitució d’una Gran Albània ha tornat a centrar bona part de l’interès polítc dels Balcans. Dirigents de Macedònia, de Sèrbia, d’Albània, de Kosova n’han parlat, i de vegades amb un to que no presagia res de bo.

La Gran Albània, segons qui en defensa la creació, hauria de ser l’estat que aplegués tots els territoris on viu població albanesa, és a dir l’actual Albània, Kosova, la zona més occidental de Macedònia, poblada molt majoritàriament per albanesos, una petita franja de territori al sud-est de Sèrbia, anomenada Kosova oriental pels albanesos, la part meridional de Montenegro -entorn d’Ulcinj-, que limita amb l’estat albanès, i una altra petita franja que limita amb Kosova, i, finalment, el territori de la Samèria, actualment a Grècia; és a dir tota l’àrea de poblament albanès.

Aquesta reivindicació ha estat present des del moment que es constitueix el nacionalisme albanès, a finals del segle XIX i la vegada que ha estat més a prop d’assolir-se va ser durant la Segona Guerra Mundial, quan Albània va ser ocupada pels feixistes italians i, a Albània, se li agregà gairebé la totalitat de Kosova i bona part de Macedònia.

Tot i que aquest debat ha aparegut diverses vegades durant els últims anys, sobretot a Kosova, on una bona part dels albanesos s’ha manifestat favorable a integrar-se a Albània -només cal veure que en les manifestacions a Kosova, les banderes que s’enarboren són les albaneses, no la de Kosova-, ara ha agafat una transcendència més gran i s’ha estès per diversos estats.

Arran del resultat de les últimes eleccions macedònies, el partit en el poder, el conservador VMRO-DPMNE, que no va aconseguir una majoria que li permetés de formar govern, va iniciar una intensa campanya contra el que en diuen Plataforma de Tirana. A Macedònia, l’oposició socialdemòcrata i els quatre partits albanesos van obtenir uns resultats prou bons com per poder formar govern, i desbancar el VMRO-DPMNE i el seu líder, Nikola Gruevski, del poder.

Els partits albanesos van acordar una plataforma conjunta de cara a la negociació amb la Unió Socialdemòcrata, SDSM. En aquesta plataforma, a part d’alguns aspectes que no tenen res a veure amb la qüestió ètnica com la integració a la Unió Europea o a l’OTAN, hi havia reivindicacions que anaven en la línia de reconèixer els drets nacionals dels albanesos. Una de les mesures proposades era la d’estendre l’oficialitat de la llengua albanesa a tot el territori de l’estat, la possible modificació d’alguns elements simbòlics, com la moneda, uniformes policials, polítiques actives per incrementar la presència d’albanesos en les forces de seguretat i en el funcionariat, on actualment estan infrarepresentats, la condemna del genocidi contra el poble albanès en el període d’entreguerres… Finalment, socialdemòcrates i albanesos van arribar a un acord per formar govern, que va ser boicotejat pel president macedoni. A hores d’ara, més de quatre mesos després de les eleccions, Macedònia encara no té govern.

Des del VMRO-DPMNE, el partit governant, es va iniciar una gran campanya contra el que afirmen que pot ser la desintegració del país. Ara fa cinquanta-nou dies que els carrers de les principals ciutats macedònies s’han omplert de persones, convocats per una entitat que porta per nom Units per Macedònia, teòricament aliena al partit governant. Ara bé, ningú dubta que darrere d’aquestes concentracions hi ha la llarga mà de Gruevski, que amb aquesta argúcia pretén perpetuar-se en el poder o, com a mínim, evitar que els socialdemòcrates puguin formar-lo, i també que pugui ser jutjat pels nombrosos casos de corrupció, malversament de fons públics, espionatge…

Els dirigents d’Units per Macedònia han insistit reiteradament que estan en contra del federalisme i de la desintegració de Macedònia, i, també, contra el bilingüisme. Defensen que l’acord entre SDSM i partits albanesos s’ha elaborat des de Tirana, i per això en diuen Plataforma de Tirana –nom que evidentment no fan servir les persones que la van signar-. Afirmen que l’objectiu últim d’aquests polítics és desmembrar el país i incorporar les zones de majoria albanesa a Albània, per crear la Gran Albània. Els partits albanesos de Macedònia han negat aquestes acusacions i han insistit que el seu objectiu és tan sols garantir la igualtat de drets de tots els ciutadans de Macedònia.

Evidentment aquestes tesis han rebut, com era d’esperar, el suport de les principals autoritats sèrbies, lògicament, pel seu enfrontament amb les autoritats de Kosova.

Les declaracions que va fer fa pocs dies el cap de govern albanès, Edi Rama, segons les quals –en una entrevista feta al mitjà Politico- l’objectiu polític fonamental del seu país és la integració a la Unió Europea, però que en cas que aquest projecte fracassés no descartava la possibilitat que s’optés per buscar altres unions territorials en la mateixa àrea balcànica, en clara alusió al conjunt dels territoris poblats per albaensos, han provocat un gran rebombori. Poc després, el presdient de Kosova, Hashim Thaci, va fer unes declaracions en la mateixa línia, encara que després les hagi matisat.

Aquestes afirmacions van servir perquè Ivica Dacic, actual ministre d’afers estrangers del govern serbi, alertés que la principal amenaça per a la pau i l’estabilitat a la zona, segons la seva opinió, era la del nacionalisme albanès entestat a crear una Gran Albània. Va fer aquestes asseveracions en una entrevista a l’agència russa TASS, i va provocar una allau de reacions a totes dues bandes. També va advertir els aliats i protectors dels albanesos, en clara referència als Estats Units, que miressin de replantejar-se les seves aliances. I per reblar el clau, va remarcar que si Sèrbia parlés de crear una Gran Sèrbia -amb la incorporació de la República Serpska- seria acusada de desestabilitzar la zona. Serguei Lavrov, ministre d’Afers estrangers de Rússia, també s’ha manifestat en la mateixa línia.

Pocs dies després de les declaracions de Dacic, qui va afegir més llenya al foc va ser un polític albanès de Bujanovac, Jonuz Musliu. Bujanovac és una de les tres municipalitats del sud de Sèrbia on viuen albanesos, juntament amb Presevo i Medvedja. Segons Musliu, la Gran Albània –i va utilizar aquests termes- ha d’incloure també aquestes municipalitats, i també Kosova, de majoria albanesa.

Fa només dos dies, el president de Kosova, Hashim Thaci, va voler refredar els ànims i va afirmar que la qüestió de la Gran Albània era només una invenció de la propaganda sèrbia, per tal de desviar l’atenció dels seriosos problemes interns que pateix el país.

Finalment, Johannes Hahn, comissari europeu de política regional, ha censurat les afirmacions de Rama i de Thaci i els ha comminat a no fer declaracions explosives i a no qüestionar les fronteres existents, i a no interferir en els afers interns dels estats veïns.

La decisió sobre l’extradició o alliberament de Haradinaj s’ajorna una vegada més

La decisió que ha de prendre la justícia francesa sobre Ramush Haradinaj es fa esperar una altra vegada, per tercera vegada. Després de la declaració que ha fet davant el tribunal de Colmar -a Alsàcia-, les autoritats judicials han anunciat que no es farà pública la seva decisió fins al dia 27 d’abril.

Per tant, no es pot dir encara si Haradinaj serà extraditat a Sèrbia, tal com demanen les autoritats sèrbies. Ahir mateix, el ministre d’Afers estrangers serbi, Ivica Dacic, va insisitir en la necessitat d’aquesta extradició. Va arribar a afirmar que era més que provat que Sèrbia no havia comès cap genocidi a Kosova, durant els anys 1998-1999, mentre que sí que Haradinaj és responsable d’accions criminals que han de ser jutjades. Haradinaj, per la seva banda, acusa Sèrbia d’haver comès crims contra la humanitat, i que en lloc de perseguir els criminals l’acusen a ell. A mé, a la sortida de les dependències judicials ha assegurat que no reconeix, ni reconeixerà mai, la jurisdicció de Sèrbia.

Haradinaj, que va arribar a ser primer ministre de Kosova ara fa poc més de deu anys, ja havia estat detingut dues vegades, i jutjat pel Tribunal de l’Haia. De les acusacions que se li havien fet, crims de guerra contra població sèrbia, albanesa i rom de Kosova durant la guerra que va assolar aquell país, havia estat absolt. Ara, les autoritats sèrbies argumenten que hi ha noves proves que l’incriminen, motiu pel qual insisteixen que Haradinaj sigui extradit, per tal que pugui ser jutjat una altra vegada. Se l’acusa de la mort i tortures en camps de detinguts a l’oest de Kosova durant l’any 1999.

Haradinaj va ser detingut a l’aeroport de Basilea-Mulhouse el 4 de gener. Aquesta detenció ha provocat un intens debat i polémica a Kosova. Els partits opositors n’han responsabilitzat el govern, que amb les seves converses, segons ells, amb Sèrbia donen una imatge de debilitat i de cessió de sobirania.

El cas de Haradinaj és un altre dels flancs oberts entre Sèrbia i Kosova que aquestrs darrers mesos han enrarit extraordinàriament les relacions bilaterals.

És evident que sigui quina sigui la decisió sobrer aquest afer, posarà en un compromís la diplomàcia francesa, ja que serà interpretada com una presa de partit per una de les parts no només en aquest afer, sinó en tot el que té a veure amb les cada vegada més complicades relacions entre Kosova i Sèrbia.

 

Una enquesta pronostica un capgirament del mapa polític de Kosova

Vetovendosje es pot convertir en la primera força política de Kosova

 

Aquesta setmana mateix, el president de Kosova, Hashim Thaci, ha afirmat que un avançament electoral no és, de cap de les maneres, un drama. De fet, Kosova viu una profunda crisi política, com d’altres estats de la zona, des de fa mesos, cosa que sha fet que s’especulés amb la possibilitat que hi poguessin haver eleccions anticipades el proper mes de juny.

Demà mateix, s’ha de votar a l’Assemblea de Kosova si es ratifica l’acord fronterer amb Montenegro, un acord que ha aixecat molta polseguera i que és rebutjat per l’oposició en bloc, i que tornarà a posar de manifest el profund desacord entre els dos partits que conformen el govern i els tres partits opositors.

Actualment, el govern està format per una coalició entre els dos principals partits de la història recent de Kosova. D’una banda, hi ha el soci majoritari, al qual pertany Hashim Thaci, actual president del país, el Partit Democràtic de Kosova, (PDK), format per la major part dels dirgients de la guerrilla, UÇK, que va lluitar contra l’exèrcit serbi i les forces parmilitars. El soci minoritari és la Lliga Democràtica de Kosova (LDK), el partit fundat per Ibrahim Rugova -durant els anys noranta-, el principal dirigent de la qual és Isa Mustapha, actual cap de govern de Kosova.

Aquests dos partits van capitalitzar durant anys l’escena política kosovar, però després dels últims comicis es van veure forçats a formar govern conjuntament, entre d’altres motius per la pressió, sobretot, nord-americana, sobre aquestes dues formacions. Aquest govern, doncs, és la principal garantia que es compleixin els desitjos de Washington a la zona, malgrat que la corrupció, el nepotisme, els vincles amb el crim organitzat i el saqueig de les arques publiques sigui indicustible.

L’oposició, per la seva banda, està formada per tres forces, la més important i més influent de les quals és el moviment Vetovendosje (Autodeterminació), una organització que defensa uns postulats que podríem definir com a força d’esquerres per als paràmetres de la zona, molt poc amiga de Washington, radicalment contrària a les privatitzacions i als acords amb Sèrbia –tret que es facin des de la perspectiva de la igualtat de condicions, cosa que vol dir que Sèrbia reconegui Kosova com a estat indpendent-, i que ha condemnat constantment la corrupció i lamanca de sobirania real del país.

A part de VV, els altres dos partits opositors –que han actuat conjuntament força vegades- són Aliança per al Futur de Kosova (AAK) –al qual pertany Ramush Haradinaj, focus de polèmica aquests darrers mesos a causa de la seva detenció a l’Estat francès- i Iniciativa per Kosova –NISMA-, escindida del PDK.

Les enquestes fa temps que apunten que els dos partits governamentals van a la baixa, mentre que hi ha una clara tendència a l’increment de suport popular a VV. Fa uns mesos es va fer pública una enquesta on demostrava que VV era, de bon tros, l’opció preferida pels joves de Kosova.

La setmana passada es va fer pública una altra enquesta que apunta que es pot capgirar el panorama polític de Kosova.

Segons enquesta enquesta,els resultats d ela qual van ser presentats per Dardan Molliqaj, es confirma que VV pot ser la primera força política de Kosova, amb una intenció directa de vot del 20,8%, i deixa enrere per primera vegada les dues forces governamentals, el PDK (18,4) i la LDK (16,4%). Si en unes eleccions passés realment això, representaria la primera derrota electoral del PDK. Entre els joves, els possibles votants de VV arriben, ara, al 24%. A les últimes eleccions locals, però, VV ja va vèncer a la capital, Prístina, i el nou alcalde, Shpend Ahmeti, és molt ben valorat per la població.

Si no es comptabilitzen les preferències de les persones que no es van decantar per cap opció, la diferència encara és més gran: VV (26%), PDK (23%) i LDK (20,4%).

També es pot observar que els votants de VV són molt fidels, i que a més pot atreure antics votants tant del PDK com de la LDK. Pel que fa als votants de l’AAK, poden representar el 14% -sense comptar les persones que no es pronuncien-, mentre que NISMA es queda tan sols amb un 4% dels possibles sufragis.

Tot plegat, obre un escenari d’incertes important. D’una banda, no queda gens clar quina majoria parlamentària es podria constituir. El PDK i la LDK continuen sumant més percentatge. S’albira també la possiblitat que alguna altra força política pugui entrar al parlament, amb la qual cosa caldrà esperar a veure quin és el seu capteniment.

D’altra banda, en el cas hipotètic que el PDK perdés el poder, molt probablement tindria una reacció, particularment Thaci, en una línia similar a la de Gruevski a Macedònia. Intentaria bloquejar de totes totes cap canvi, cosa que podria comportar enfrontaments violents i desestabilització.

Finalment, tant els EUA com Europa respondrien d’una manera molt negativa a aquests resultats. Les pressions sobre el govern de Kosova han estat, i són constants. Evidentment el PDK i la LDK han volgut pagar aquest preu per la suposada ajuda americana, però no és gens clar que VV també el vulgui pagar i vulgui apostar per la sobirania, cosa que podria comportar canvis en els aliances a la zona. Fins ara VV sempre s’ha mostrat contrari a totes les decisions que s’han pres sota pressió nord-americana i europea: acord fronterer amb Montenegro, l’Associació de Municipalitats Sèrbies, negociacions amb Sèrbia…

Un candidat de les eleccions presidencials sèrbies advoca per reconèixer la independència de Kosova

Demà, 2 d’abril, tindrà lloc la primera volta de les eleccions presidencials sèrbies. La gran incògnita de la contesa de demà és, només, si el candidat del Partit Progressista Serbi (SPS) i actual cap de govern, Alexànder Vucic, obtindrà més del 50 % dels vots o no. En cas que ho aconsegueixi, tal com vaticinen la majoria de les enquestes, no caldrà una segona volta i podrà ser nomenat nou president de Sèrbia.

Més enllà d’això, l’altre gran interrogant és saber qui quedarà en segon lloc, i també els resultats de Ljubisa Preletacevic “Beli”, un candidat atípic i sense partit, que s’ha fet famós per les seves sàtires polítiques. Segons algunes enquestes podria quedar segon. De tota manera, demà dedicarem l’entrada a comentar aquestes eleccions.

Avui comentarem només unes declaracions que va fer el candidat de la Lliga Socialdemòcrata de la Voivodina, Nenad Canak. Han aixecat una gran polèmica, pel fet que es mostra obertament partidari de reconèixer la independència de Kosova. La Lliga Socialdemòcrata de la Voivodina és un partit autonomista d’aquesta província, que té un pes relativament important en la vida política d’aquest territori.

Advoca pel reconeixement de la independència de Kosova pel simple fet que, a efectes pràctics, Kosova ja és independent i ho és d’una manera irreversible. Critica també la utilització d’aquest tema per emmascarar els problemes reals de la població, i que és utilitzat com a opi, opi patriòtic, per adormir les consciències. També ha ironitzat sobre el fet que Kosova sigui el cor de la nació, tal com s’argumenta en bona part de fòrums. Per a ell, el cor de la nació són els joves que han hagut d’abandonar el país per poder tirar endavant. Com ja ha comentat més d’una vegada durant la campanya més de 300.000 joves han marxat de Sèrbia aquests darrers anys.

La Lliga Socialdemòcrata de la Voivodina i el Partit Liberal Democràtic han estat sempre els dos partits que han adoptat una actitud menys “nacionalista” pel que fa a la qüestió de Kosova.

També ha aprofitat per criticar al caire cada cop més autoritari del govern del Partit Progressista (SPS), actualment en el poder i al qual pertany Alexànder Vucic, el control dels mitjans de comunicació, l’augment de la criminalitat.

Podeu llegir-ne les seves declaracions en el següent article, publicat a Insajder, el 24 de març:

Presidential candidate Canak: Legalization of cannabis and recognition of Kosovo

 

El parlament de Kosova aprova l’aturada de les negociacions amb Sèrbia

Aquest dijous passat, 9 de març, el parlament de Kosova va aprovar gairebé per unanimitat l’aturada de les converses amb Sèrbia.

Aquesta proposta havia estat presentada pel partit Aliança pel Futur de Kosova (AAK), el lider més destacat del qual és Ramush Haradinaj. Va obtenir el suport de 78 diputats, dels 79 presents a la cambra. Només hi va haver un vot en contra. La resolució aprovada demana l’alliberament, i el retorn, immediat de Haradinaj i suspèn les relacions amb Sèrbia fins que això no es produeixi.

Aquesta resolució no ha sentat gens bé a la Unió Europea. Ulrike Lunacek, vicepresidenta del Parlament europeu i responsable dels afers de kosova per part de la UE l’ha criticat i ha demanat, precisament, que es reiniciïn les negociacions entre tots dos països. Tot i això, ahir mateix, Edita Tahiri, ministra de Diàleg i responsable de les negociacions amb Sèrbia va insistir que el govern ha de respectar la decisió adoptada pel parlament.Finalment, Marko Djuric, el minsitre serbi encarregat dels afers de Kosova, va denunciar el govern de Kosova, al qual acusa de voler incrementar la tensió per tal de poder justificar l’aturada de les converses.

Hardinaj va ser detingut a França el 4 de gener d’enguany, com a conseqüència d’una ordre de cerca del govern serbi. Poc després, les autoritats sèrbies van enviar formalment una sol•licitud d’extradició de Haradinaj. Una setmana després d’aquests fets, Haradinaj va ser posat en llibertat condicional, però amb la prohibició expressa d’abandonar del país, França. Es va anunciar que al cap d’una setmana les autoritats judicials franceses prendrien una decisió sobre aquest tema, però s’ha anat ajornant, de manera que la resolució definitiva no s’espera fins al 6 d’abril.

Haradinaj va ser detingut a l’aeroport de Basilea-Mulhouse el 4 de gener. Aquesta detenció va provocar des de bon principi un intens debat i polèmica a Kosova. Els partits opositors en van responsabilitzar el govern, van demanar que s’aturessin de manera immediata les converses amb Sèrbia i, fins i tot, van arribar a exigir-ne la dimissió.

El seu partit, l’AAK, es va mostrar profundament decebut per la detenció i va afirmar que estava indignat amb el tractament que les institucions del país, Kosova, feien del cas Haradinaj. De seguida, va comptar amb el suport dels altres partits opositors, Vetovendosje (VV) i Iniciativa per Kosova (NISMA), amb qui ha treballat des de llavors de manera coordinada.

Aquesta decisió arriba en un moment molt delicat de la política kosovar on, d’una banda, s’intensifiquen les pressions, sobretot de part de les institucions europees, perquè el govern aprovi definitivament l’acord fronterer amb Montenegro, amb el qual l’oposició no està gens d’acord. Segons la Unió europea, la ratificació d’aquest acord és imprescindible perquè s’accepti la liberalització dels visats per als ciutadans de Kosova.

Un altre debat obert, que també s’ha d’aprovar al parlament, és el de la creació d’un exèrcit, a partir de les actuals forces de seguretat. La situació de debilitat en què es troba el govern d’Isa Mustapha, i la pressió popular, deu haver pesat de manera defintiva perquè tant el PDK com la LDK, els partits governants, hagin donat, finalment suport a la proposta de l’AAK.

Haradinaj, que va arribar a ser primer ministre de Kosova ara fa poc més de deu anys, ja havia estat detingut dues vegades, i jutjat pel Tribunal de l’Haia. De les acusacions que se li havien fet, crims de guerra contra població sèrbia, albanesa i rom de Kosova durant la guerra que va assolar aquell país, havia estat absolt. Ara, les autoritats sèrbies argumenten que hi ha noves proves que l’incriminen, motiu pel qual insisteixen que Haradinaj sigui extradit, per tal que pugui ser jutjat una altra vegada. Se l’acusa de la mort i tortures an camps de detinguts a l’oest de Kosova durant l’any 1999.

Bangladesh reconeix Kosova com a estat independent

Aquest matí mateix, el rotatiu de Bangladesh, Dakha Tribune, ha anunciat que aquest estat asiàtic ha reconegut Kosova com a estat independent. Si això es confirma, Bangladesh es convertrià en el cent catorzè estat que ho fa.

L’últim estat que havia reconegut Kosova va ser Singapur, a principis del mes de desembre de l’any passat. La política internacional de Kosova no ha tingut gaires èxits en els darrers anys. De fet, el nombre d’estats que l’han reconegut últimament és molt migrat. L’any passat, el 2016, a part de Singapur, només Surinam, durant el juliol, va fer aquest pas, i durant el 2015 només Antigua i Barbuda.

El president de Kosova proposa crear una Comissió de la Veritat i per la Reconciliació

El president de Kosova, Hashim Thaci, ha fet avui mateix la proposta de crear una Comissió de la Veritat i per la Reconciliació, que hauria de fer unes tasques similars a les que han fet altres comissions d’aquest tipus en països que han patit conflictes importants, com per exemple Sud-Àfrica.

Thaci ha remarcat que una comissió d’aquest tipus seria pionera als Balcans i que pot aportar solucions de cara a un futur en pau. Segons ha comentat, el seu objectiu no és substituir els tribunals que han de continuar fent la seva tasca ni tampoc obviar les negociacions amb Sèrbia.

Ha fet saber que des de fa mesos ha tingut contactes amb representants de les diverses comunitats que viuen al país, serbis, bosníacs, roms, aixkalis… per tal que donin suport a la idea i que hi facin aportacions.

De moment, tenint en compte que la proposta ha estat feta pública aquest mateix migdia, les diverses formacions polítiques de Kosova encara no n’han donat la seva opinió.

D’altra banda, corren rumors que el proper mes de maig, o a molt estirar el juny, podrien haver-hi eleccions anticipades a Kosova. Sembla que aquesta idea és valorada per nombrosos membres del Partit Democràtic de Kosova (PDK), que en aquests moments és al govern en coalició amb la Lliga Democràtica de Kosova. Tot i això, no s’ha fet cap document ni cap declaració oficial en aquesta línia.

Bajram Gecaj, un dels col·laboradors més estrets d’Isa Mustapha, cap de govern i membre de la Lliga Democràtica de Kosova, ha anunciat que durant el que resta de mes, el parlament aprovarà la creació definitiva de la polèmica Associació de Municipis Serbis i també l’acord fronterer amb Montenegro.Ha insistit que tirar endavant l’Associació de Municipis Serbis és una obligació del govern, però que es farà respectant la legalitat de Kosova, i les recomanacions del Tribunal Constitucional. Aquesta aprovació ha de coincidir amb el retorn dels diputats de la Llista Sèrbia al parlament, anunicada fa pocs dies, al qual no han assistit des de fa mesos. Alguns analistes sostenen que aquesta aprovació és la contrapartida a l’enderrocament del mur de la zona nord de Mitrovica.

Els partits de l’oposició, per la seva banda, que s’han mostrat reiterades vegades contraris a totes dues decisions han anunciat que faran actes de protesta, entre els quals podria haver-hi el llançament de gas al parlament, tal com va passar diverses vegades uns mesos enrere, quan aquests temes hi eren debatuts.

Finalment, aquest 10 de febrer es van complir els deu anys de la mort de dos joves, Mon Balaj i Arben Xheladini, militants de Vetevendosje (Atuodeterminació) a mans de les forces de la UNMIK en una manifestació contra el govern de llavors. Deu anys després encara no s’han aclarit del tot els fets ni s’han depurat responsabilitats. Per aquest motiu, des de Vetevendosje, sobretot, però també des del conjunt de partits opositors s’ha instat el govern que prengui les mesures necessàries per tal que s’aclareixin els fets. També han organitzat actes en memòria dels joves i han convocat actes de protesta per la passivitat del govern. Amnistia Internacional ha emès un informe en els mateixos termes. El podeu consultar en el següent enllaç:

BALAJ-XHELADINI– A DECADE OF WAITING FOR JUSTICE

https://www.amnesty.org/en/documents/eur70/5654/2017/en/

Acord per enderrocar el mur de Mitrovica

Ahir dissabte, a les dues del migdia, es va arribar a un acord que permetrà l’enderrocament del mur de Mitrovica, que separa la part nord de la ciutat de la part sud, pel riu Ibar -Iber en albanès-.

En la reunió, els representants de la municipalitat de Mitrovica Nord van accpetar finalment una proposta del govern de Kosova, que tenia el suport de les autoritats de la Unió Europea i dels EUA. Sembla que en el transcurs d’aquesta setmana, el pont serà tirat a terra. En el seu lloc es faran unes obres que hauran de millorar aquella part de la ciutat, tot i que, de moment, cap dels diversos mitjans consultats n’hagi aportat informació més detallada.

Van signar l’acord Goran Rakic, alcalde de Mitrovica Nord, i Ferat Shala, ministre de Medi Ambient i de Planifciació Territorial. A la reunió també hi era present Branimir Stojanovic, diputat de la Llista Sèrbia; Isa Mustapha, cap de govern; Natalia Apostolova, com a representant de la Unió Eruopea; i Greg Delawie, ambaixador dels EUA.

D’aquesta manera, si l’acord és ratificat per les autoritats municipals de Mitrovica Nord, que s’han reunit aquest migdia per valorar-lo, es posarà punt i final a un dels conflictes que més ha tensat Kosova aquestes darreres setmanes.

L’oposició de Kosova demana la dimissió del govern

Els tres partits de l’oposició de Kosova van demanar formalment la dimissió del govern el passat 31 de gener. Vetevendosje, Aliança per al Futur de Kosova (AAK) i Iniciativa per Kosova (NISMA) van fer una roda de premsa conjunta per fer pública aquesta decisió. D’aquesta manera volen denunciar la inoperància del govern a l’hora d’enderrocar el mur construït sobre el riu Ibar, a la zona nord de Mitrovica.

Segons va aprovar el parlament de Kosova, en una sessió que va tenir lloc el 29 de desembre, com a molt tard el 31 de gener d’enguany s’hauria d’haver procedit a l’enderrocament d’aquest mur, que separa les dues parts de la ciutat. Fins ara, aquesta acció no s’ha dut a terme. Per tant, consideren que el govern queda deslegitimat.

Aquests últims dies, les declaracions i contradeclaracions han estat constants. Fonts governamentals han anunciat més d’una vegada, per via d’Edita Tahiri, que l’enderrocament es durà a terme durant el febrer; l’alcalde de Mitrovica Nord -Goran Rakic-, per la seva banda, ha afirmat que no es farà. Tot plegat ha fet que la tensió s’hagi incrementat notablement. Ahir mateix hi va haver grups de persones concentrades durant tot el dia a la zona nord per tal d’evitar que es tirés a terra i, fins i tot, el president serbi, Alexànder Vucic, ha fet gesions, després de reunir-se amb representants polítics de les municipalitats de majoria sèrbia, sobretot de la zona nord de Kosova.

L’únic diputat albanès del parlament serbi demana que la situació de Presevo es debati en les reunions de Brussel·les entre els governs de Sèrbia i de Kosova

La més que delicada relació entre les autoritats de Kosova i de Sèrbia, agreujada aquestes darreres setmanes, continua generant declaracions i contradeclaracions que no fan més que provocar una espiral francament preocupant.

Aquest darrer cap de setmana hi ha hagut nombroses declaracions, propostes, manifestacions… que no es poden menystenir, i que s’han de tenir en compte de cara a una resolució racional dels conflictes plantejats.

L’únic diputat albanès del parlament albanès, Fatmir Hasani, que alhora és alcalde de la municipalitat de Presevo, ha demanat que la qüestió de Presevo i Bujanovac sigui tinguda en compte en les negociacions de Brussel-les, entre els governs de Sèrbia i de Kosova. Hassani és el principal pes polític albanès d’aquesta zona del sud-oest de Sèrbia, anomenada Kosova Oriental pels albanesos. En el parlament serbi només hi ha un diputat albanès, ja que només s’hi va presentar un dels sis partits albanesos de la zona, ja que tots els altres optaren per boicotejar les eleccions.

La seva proposta va en la línia que es pugui produir un bescanvi entre la zona nord de Kosova, poblada majoritàriament per serbis, i les valls de Presevo i Bujanovac, on els albanesos són els majoritaris. De fet, s’ha especulat diverses vegades amb aquesta opció, però tant el govern serbi com el de Kosova han rebutjat de pla, sempre, aquesta idea.

Quan es va arribar a l’acord de crear una Associació de Municipalitats Sèrbies dins de Kosova, immediatament després diverses associacions albaneses de Presevo van llançar la iniciativa de crear una estructura similar, idea que va ser totalment rebutjada per Belgrad.

Sobre la delimitació de les fronteres, o sobre els possibles canvis en la delimitació de fronteres, també hi ha volgut dir la seva un dels líders, Ben Blusha, del nou partit Libra, un dels partits emergents a Albània (dedicarem unes quantes entrades a aquests nous partits més endavant). Segons ell, en cas que la zona nord de Mitrovica finalment passés a pertànyer a Sèrbia, no hi hauria cap motiu per què Kosova no es pogués unificar amb Albània. Tot i això, remarca que el seu objectiu polític no és la Gran Albània, però sí una nova Albània.

Per la seva banda, Valon Murati, ministre de la Diàspora ha alertat que en cas de conflicte, els albanesos de Kosova apel·larien a Albània, ja que estan convençuts que no els deixarien sols.

De tota manera, i tornant al tema de Presevo, abans que res és imprescindible que les converses de Brussel-les tirin endavant. L’oposició de Kosova insisteix que només s’haurien de reprendre en cas que el govern serbi reconegués la independència de Kosova. Aquest mateix cap de setmana, Ramush Haradinaj, líder del partit opositor Aliança per al Futur de Kosova (AAK), ha subratllat que aquesta és l’única condició indispensable per reprendre les negociacions. D’aquesta manera, el govern de Kosova es veu cada vegada més acorralat per una oposició cada cop més bel·ligerant.

Aquest mateix cap de setmana han tingut lloc dues manifestacions a Kosova, per reclamar l’alliberament i la tornada al país de, precisament, Haradinaj, la més important i nombrosa de les quals a Gjakova, a les quals han asssitit milers de persones, que han servit, o pretenen servir, per posar pressió al govern sobre aquest tema.

Un altre exemple dels problemes que té el govern amb l’oposició, és el fet que la liberalització dels visats per entrar a la Unió Europea no es pugui tirar endavant. Això depèn del compromís ferm, amb la UE, de les autoritats de Kosova de lluitar contra la corrupció i el crim organtizat    -més que disctubile-, d’una banda, i per la ratificació de l’acord fronterer amb Montenegro. Aquesta delimitació de fronteres tampoc no és ben vist per l’oposició, amb la qual cosa la seva ratificació pot quedar en entredit, i de retruc la liberalització dels visats, que deixaria Kosova, una vegada més, com el país més isolat d’Europa. Aquesta decisió s’ha de prendre, per part del parlament de Kosova, aquest mes de febrer vinent.

Exactament, també, durant el mes de febrer s’han de dur a termes les feines d’enderrocament del mur de Mitrovica, construït a la part sèrbia de la ciutat, de Mitrovica. Aquest mateix cap de setmana, la ministra encarregada diàleg amb Sèrbia, Edita Tahiri, sense concretar més, ha deixat clar que aquestes obres d’enderrocament es duran a terme sense dilació. L’oposició continua instant el govern a fer-ho de manera immediata.

Finalment, Branimir Stojanovic, cap més visible de la Llista Sèrbia, el principal grup serbi del parlament de Kosova ha anunciat que és possible que tornin a reintegrar-se a les tasques parlamentàries, després d’haver-se’n absentat durant setmanes.