La desintegració de Iugoslàvia segons la BBC

Avui us presentem sis extensos documentals elaborats per BBC, sobre la desintegració de Iugoslàvia. Tenen l’extraordinari interès que recullen les intervencions, amb les seves interpretacions, de bona part dels protagonistes d’aquests esdeveniments. Tot un document, imprescindible per entendre què va passar. Es van elaborar durant l’any 1996, poc després de finlaitzar la guerra de Bòsnia i Hercegovina.

Els documentals són en anglès, i estan subtitulats en castellà.

Vull agrair a Martí Martorell que me’n fes arribar els enllaços. No els coneixia, i els comparteixo perquè penso que realment valen la pena.

Anuncis

El president de Kosova demana la ciutadania albanesa per als habitants de Kosova

Aquest dimecres passat, 11 d’octubre, el president de Kosova, Hashim Thaci, i el president d’Albània, Ilir Meta, van trobar-se oficialment a Pristina, en el marc del primer viatge oficial que fa a Kosova el nou mandatari albanès.

Una de les propostes que va fer Thaci, que ha sorprès de manera notable les autoritats europees, era que Albània concedís la nacionalitat albanesa als ciutadans de Kosova, de manera que poguessin viatjar per Europa sense necessitat de visats. Meta va respondre a aquesta demanda afirmant que aquesta no era la solució per garantir la llibertat de moviments dels ciutadans de Kosova.

Des de fa mesos, la qüestió de la liberalització dels visats per entrar a la Unió Europea és un dels principals temes del debat polític a Kosova. La Unió Europa s’ha mostrat favorable a aquesta liberalització, però posa com a condició indispensable el reconeixement per part del govern de Kosova de l’acord fronterer amb Montenegro. Aquest acord encara no ha estat ratificat pel parlament, i caldrà veure què passa finalment, ja que el nou cap de govern de Kosova, Ramush Haradinaj, quan era a l’oposició s’hi mostrava radicalment contrari. De moment, Haradinaj ha proposat una canvi en la comissió d’experts que ha d’estudiar aquest tema, però la qüestió continua sense resoldre’s. Des d’Europa, es continua insistint que se signi, com ha reiterat aquesta setmana mateix la cap de l’oficina de la Unió Europea a Pristina, Nataliya Apostolova.

Indignació de les autoritats sèrbies per la hipocresia i el doble estàndard de la Unió Europea pel que fa als conflictes de Catalunya i de Kosova

Les autoritats sèrbies han expressat el seu profund malestar i indignació pel que consideren un tracte radicalment diferent dels conflictes de Catalunya i de Kosova per part de la Unió Europea. La Comissió Europea s’ha alineat del tot amb les tesis espanyoles, i s’ha pronunciat obertament contra el referèndum i contra una possible declaració d’independència de Catalunya. Han reiterat divrses vegades que el referèndum de l’1 d’octubre era il•legal segons la legislació espanyola. Les intervencions del portaveu de la Comissió, Margaritis Schinas, han estat clares i diàfanes en aquest sentit, que la qüestió de Catalunya és un afer exclusivament intern de l’Estat espanyol, estat del qual s’ha de respectar la legalitat.

Fins i tot, davant les contundents preguntes dels periodistes, Schinas va afirmar que els casos de Kosova i de Catalunya no tenen res a veure i que no es poden comparar. Aquestes afirmacions van acabar de provocar la indignació a Sèrbia. Schinas va assenyalar que el reconeixement de Kosova s’havia fet en un context molt diferent, segons ell, arran de declaracios de les Nacions Unides i resolucions internacionals, tot i que sense esmentar-les. Cal recordar que la proclamació d’independència de Kosova es va produir el 2008, gairebé deu anys després de finalitzada la guerra.

El president serbi, Alexànder Vucic, va afirmar a Varna aquest dimarts –després d’una reunió amb els homònims de Romania, Bulgària i Grècia- que se sentia molt malament arran de les declaracions de la Comissió Europea, declaracions que demostraven que Sèrbia havia patit una gran injustícia. Va assegurar que era evident que s’utilitzen criteris diferents per afrontar els conflictes quan un país forma part de la Unió Europea o no en forma. Va anunciar que enviaria, conjuntament amb la cap de govern -Ana Brnabic- una carta a Brussel•les per fer arribar la seva disconformitat i queixa pel tracte rebut per Sèrbia, tot i que, també, va afirmar que no n’esperava cap resposta. Va exemplificar la seva opinió amb una sentència contundent:

“La pregunta que es fan tots els ciutadans de Sèrbia avui és: com és que en el cas de Catalunya el referéndum no és vàlid, mentre que a Sèrbia es va permetre la secessió de Kosova sense cap referéndum?”

 

Els dies 10 i 11 d’octubre, Brnabic ha de viatjar a Bruessel•les, i ja ha anunciat que, evidentment, aquest serà un dels temes de què es parlarà.

Des de Sèrbia es recorda que no hi ha cap resolució del Consell de Seguretat sobre la qüestio de Kosova, i que l’unica declaració aporvada per les Nacions Unides és la 1244, on parla de la sobirania i integritat territorial de Sèrbia.

De tota manera, aquestes declaracions del govern serbi no impliquen en cap cas que Sèrbia no doni suport a les tesis espanyoles, tot el contrari. Les relacions entre Sèrbia i Espanya són excel·lents, segons afirma els ministre d’Afers Estrangers d’aquest país balcànic, Ivica Dacic. Diumenge mateix Dacic va donar el total suport a les autoritats espanyoles pel que fa a la qüestió de Catalunya, i va manifestar que Sèrbia era, i es mantindria, coherent pel que fa a l’oposició a les secessions unilaterals, tal com també va fer en el cas de Crimea. L’Estat espanyol és un dels cinc estats de la Unió Europea –com Romania, Eslovàquia, Xipre i Grècia- que no han reconegut Kosova.

Kosova té nou govern, dèbil, inestable i amb poques perspectives de futur

El passat 11 de juny van tenir lloc les eleccions per triar un nou parlament de Kosova. Tot just la setmana passada va ser nomenat un nou cap de govern, després de gairebé tres mesos d’especulacions. La seva tasca no serà gens fàcil, tenint en compte que aquest nou govern neix dèbil, molt inestable i amb unes perspectives de futur poc optimisites.

Aquells comicis van representar un canvi important en l’escena política d’aquell país. És evident que els canvis d’aliances que es van produir, la irrupció amb força de Vetevendosje –amb un discurs trencador- com a segona força política en nombre d’escons, i el divorci total entre els dos partits que havien monoplitzat el poder a Kosova aquests darrers anys augurava un estiu intens.

La coalició guanyadora de les eleccions és coneguda amb el nom de PAN (primeres sigles de les tres principals formacions polítiques que la componen). Va obtenir un total de 39 escons. El parlament kosovar té un total de 120 escons, vint dels quals estan reservats a les minories del país, deu diputats serbis i deu de la resta de grups ètnics. Per tant, per aconseguir formar govern cal un mínim de 61 vots. Si als escons del PAN s’hi sumen els de les minories, cosa ja sabuda des de bon principi, només s’arriba a la xifra de 59. Per tant, les dificultats per arribar a formar aquest govern eren evidents.

La coalició PAN està formada pel Partit Democràtic de Kosova (PDK), Aliança pel Futur de Kosova (AAK) i NISMA (Iniciativa per Kosova). El PDK, al qual pertany el president del país -Hashim Thaci- n’és la força més important. De fet, el candidat a ocupar la presidència del Parlament era Kadri Veseli, d’aquest formació. En canvi, el candidat de la coalició per ocupar el càrrec de primer ministre era Ramush Haradinaj, de l’AAK. L’AAK en l’anterior legislatura havia estat a l’oposició i s’havia enfrontat radicalment al govern anterior, format pel PDK i la LDK.

Segons té establert la constitució del país, el president de la cambra ha d’oferir la constitució de govern a la força amb més nombre de diputats. Només en cas que fracassi, es pot oferir aquesta opció a una altra força política. Aquest tema ha provocat moltes controvèrsies entre els constitucionalistes de Kosova i no hi ha acord total sobre si ha de ser necessàriament així.
L’altra opció possible, en cas que PAN no aconseguís formar govern, era un acord de govern entre Vetevendosje, amb 32 escons, i la coalició LAA amb 29.

VV és un partit fundat per estudiants a finals dels anys noranta, de tradició movimentista. De fet, no s’ha constituït com a partit fins pocs mesos abans de les eleccions. És, sense cap mena de dubte, la formació política més a l’esquerra, s’autoqualifiquen de socialdemòcrates, i s’ha oposat radicalment a les forces establertes, a les quals ha acusat de corruptes, de privatitzar serveis públics i de no defensar la sobirania real de Kosova. Més d’una vegada han afirmat que s’hauria de fer un referèndum a Kosova per tal que la població pogués decidir si es vol unificar amb Albània. De fet, poc després de les eleccions del mes de juny, el seu candidat a ocupar el càrrec de primer ministre, Albin Kurti, va insistir que això hauria de ser possible. Evidentment l’oposició a la coalició és PAN és absoluta i d’entrada es va mostrar obert a arribar a un pacte amb la coalició LAA.

La coalició LAA està formada per tres formacions, la més important de les quals és la Lliga Democràtica de Kosova (LDK), l’històric partit fundat per Ibrahim Rugova. En la passada legislatura va formar govern conjuntament amb el PDK. Les dues formacions menors són l’Aliança per un Nou Kosova (AKR) de l’empresari Beghjet Pacolli –amb 4 dels 29 diputats- i Alternativa. L’AKR no era present en l’anterior parlament, però totes les enquestes li auguraven un bon resultat. Finalment va optar per coalitzar-se amb la LDK. Pacolli és l’amo indiscutible de l’AKR.

Immediatament després de les eleccions, des de la LDK es va insistir clarament que en cap cas entrarien en un govern amb la coalició PAN. El trencament entre el PDK i la LDK abans de les eleccions va ser molt virulent. El seu principal líder, Isa Mustapha, va afirmar repetidament que optarien per quedar-se a l’oposició abans que pactar amb el PDK. Albin Kurti, per la seva banda, va proposar diverses vegades a la LDK la formació d’un nou govern, però tot i que hi ha hagut negociacions durant tot l’estiu no es va arribar a un prinicpi d’acord fins al 4 de setembre, segons va anunciar Dardan Sejdiu, de VV.

D’altra banda, des de principis de juliol es va fer evident que la baula més feble de la coalició LAA era Pacolli. De fet, ben aviat es va veure que hi havia certa predisposició a pactar amb el PAN. Evidentment mai no va afirmar-ho obertament, i les seves proclames eren a favor de la responsabilitat dels polítics i a la necessitat de formar govern per tal de superar els reptes que té plantejada la societat de Kosova, tal com afirmava. Amb els quatre diputats de la seva formació n’hi havia prou perquè PAN pogués arribar a la majoria.

Finalment ha passat això, i aquest setmana passada, Ramush Haradinaj, el dissabte 10 de setembre, va obtenir el nombre de vots necessaris per ocupar el càrrec de nou primer ministre. Finalment va obtener el suport de 61 diputats, una majoria molt justa, dos menys dels que s’esperaven. Aquest resultat demostra de manera ben evident la debilitat amb què neix aquest nou govern. Abans s’havia hagut de triar el nou president de la cambra, però no va ser fins al setè intent que va ser tirat Kadri Veseli, del PDK, tot just després d’anunicar-se l’acord de pacolli amb la coalició PAN.

Immediatament després de fer-se l’anunci que l’AKR de Pacolli donaria suport a la coalició, un dels quatre diputats d’aquesta formació, Korab Sejdiu, va anunciar que l’abandonava. El mateix ha passat amb un diputat de la coalició PAN, del partit minoritari Moviment per la Unitat, que fins ara ha ostentat un ministeri en el govern d’Isa Mustapha. Un altre exemple claríssim de la debilitat del nou govern és que NISMA, una de les tres principals formacions que conformen la coalició ja ha anunciat que deixa la coalició i que, a partir d’ara, actuarà en base als seus propis criteris.

Les tensions també s’han fet sentir en les formacions sèrbies de Kosova. D’una banda, el partit amb més representants, la Llista Sèrbia –amb nou diputats-, va fer saber que consultaria la seva decisió amb Alexàndar Vucic, el president serbi. Aquest fet ha provocat que tant des de VV com des de la LDK s’hagi criticat la coalició PAN perquè consideren que, d’una forma o altra, queden com a ostatges de Belgrad. D’altra banda, entre les forces sèrbies, aquesta decisió també ha estat molt criticada. Per exemple, Alekànder Jablanovic, principal líder del Partit Serbi de Kosova, ha lamentat que la LS doni suport a un criminal de guerra, que és el terme amb què es refereixen a Haradinaj. Les critiques a aquesta decisió també han estat molt dures a Sèrbia. Vucic ha argumentat que aquesta era l’única opció possible per a la LS, i que qualsevol altra alternativa hauria estat pitjor, com, segons ell, pactar amb VV, que té uns plantejaments encara menys assumibles des del seu punt de vista.

El nou govern respon a un difícil equilibri polític entre totes les forces que el conformen. El PDK té a càrrec seu sis ministeris, exactament igual que l’AAK -en el qual milita Haradinaj-, 2 per a NISMA, 3 per a l’AKR i també 3 per a la Llista Sèrbia. El més beneficiat del pacte és sens dubte Pacolli, que ha aconseguit força poder -passa a ser ministre d’afers estrangers- i la promesa que Thaci no repetirà com a president del país, obrint-se així la possibilitat que sigui ell la persona a ocupar aquest càrrec.

Així com Haradinaj ha estat acusat de ser un criminal de guerra pels partits serbis, i també pel govern serbi, que en va demanar l’extradició a França quan Haradinaj va ser detingut per la policia francesa a instàncies d’una ordre de la interpol, també, aquests dies, s’ha denunciat que un dels ministres de la LS, Nenad Rikalo, podria estar implicat en casos de desaparicions de ciutadans albanesos durant la guerra de 1998-1999.

Finalment, ara hi ha oberts una colla de fronts, que caldrà veure com encara el nou govern. El primer de tots és l‘acord fronterer amb Montenegro. Es va arribar a un acord amb aquest país l’estiu de 2015, però no s’ha acabat d’aprovar pel parlament. De fet, va ser un dels principals punts de discòrdia entre el govern i l’oposició en la legislatura passada. Ramush Haradinaj s’hi va oposar enèrgicament. Ara s’han fet canvis en la comissió parlamentària que treballa aquest tema. Per tant, amb la decisió que es prengui es farà evident quin serà el to del nou govern. L’aprovació d’aqust acord és considerat imprescindible perquè Kosova es pugui beneficiar de la liberalització dels visats, per part de la Unió Europea.

Un altre gran punt pendent és el de la posada en marxa de l’Associcació de Municipalitats Sèrbies, al nord del país, una mena d’entitat semiautònoma. Aquesta Associació s’ha de posar en marxa arran dels acords a què va arribar amb Belgrad el govern anterior. Va provocar una oposició molt contundent dels partits no governmanetals, fins al punt que encara ara no s’ha materialitzat. Aquesta setmana mateix, Haradinaj ha anunciat que l’Associació tirarà endavant, encara que no s’aplicaran els punts que van ser anul·lats per una sentència de Tribunal Constitucional de Kosova. Caldrà verue quina és la reacció de Belgrad, que aquests darrers mesos ha mostrat, per part del president Vucic, una més gran voluntat d’arribar acords, tot i que s’ha reafirmat en la intenció de no reconèixer, en cap cas, Kosova com a estat.

 

 

Cap a una unió econòmica dels països del Balcans occidentals?

Les màximes autoritats europees estan donat suport, i fins i tot impulsant,  la creació d’una mena de mercat comú que abasti sis estats balcànics, després que es fes una proposta en aquesta línia en una cimera que va tenir lloc a Sarajevo el passat mes de març.

En aquesta cimera hi participaven els sis estats que no formen part de la Unió Euopea, tot i que alguns d’aquests estats estan en fases diverses del procés de negociació per entrar-hi. Els estats afectats són Sèrbia, Bòsnia i Hercegovina, Macedònia, Montenegro, Kosova i Albània. Si finalment es dugués a terme aquest projecte, aquest nou espai econòmic abastaria un territori poblat per vint milions de persones.

De fet, a la cimera de Sarajevo, Joannes Hahn, Alt Comissionat de la Unió Europea, va apel·lar a l’eliminació de barreres duaneres, a incrementar la cooperació regional i a  harmonitzar legislacions per tal d’afavorir el creixement econòmic de tots els països de la zona. Va aprofitar per insistir que això pot representar un primer pas per a la futura integració d’aquests estats a la UE i va argumentar que les barreres econòmiques havien impedit una millor integració d’aquestes economies en el comerç mundial.

La setmana vinent hi ha convocada una reunió a la ciutat adriàtica de Trieste, a la qual assistiran representants qualificats dels sis estats i es preveu avançar en la constitució d’aquest nou espai econòmic. Hi ha la intenció, entre d’altres coses, de signar un  acord relatiu al lliure transport per la zona. En tot aquest afer hi juga un paper important el Banc Europeu per la Reconstrucció i el Desenvolupament, i també és important la implicació alemanya, sobretot des del punt de vista financer. Des d’alguns mitjans fins i tot s’ha arribat a afirmar que Alemanya estava preparant un miniplà Marshall per a la zona, conegut amb el nom de Berlín Plus.

On ha desvetllat menys interès, aquesta proposta, i fins i tot oposició, ha estat precisament a Kosova, on s’ha arribat a interpretar com l’intent de “reconstruir” una nova Iugoslàvia més Albània. Immediatament després de fer-se pública la proposta, el llavors primer ministre kosovar, Isa Mustapha, ja va anunciar el seu escàs entusiasme.

 

Els equips de futbol de Kosova s’estrenen en les competicions europees

Aquest any, els equips de futbol de Kosova s’han estrenat en les competicions oficials europees de futbol, cosa que representa un dels més grans èxits pel que fa a la visibilitat d’aquest país en el món de l’esport.

El debut s’ha produït en dues competicions. El campió de la lliga de Kosova, el KF Trepça 89, es va enfrontar als feroesos del Vikingur. El partit d’anada es va jugar el 27 de juny i van perdre per 2-1. Aquest divendres es va disputar el partit de tornada i el resultat també ha estat favorable als feroesos, en aquesta ocasió per 1-4.

A l’Europa League, l’equip que competia era el Pristina FC, segon classificat en el campionat de lliga kosovar, que s’enfrontava a l’IFK Norrkoeping suec. El primer partit es va disputar a Suècia el 29 de juny, i l’equip suec es va imposar amb un contundent 5-0. El partit de tornada, jugat el 6 de juliol, també es va saldar amb un triomf de l’equip escandinau, en aquest cas p0er 0-1.

 

Resultats definitius de les eleccions de Kosova

Dijous passat, 30 de juliol, la Comissió Electoral Central de Kosova va fer públics els resultats definitius de les eleccions que van tenir lloc en aquell país el dia 11 de juny. El fet que un percentatge de vots gens menyspreable estigui en mans de la diàspora ha servit per justificar-ne la tardança.

Aquests resultats no difereixen gaire dels presentats fa dues setmanes, però sí que hi ha un petit canvi en el repartirment d’escons. La coalició PAN, de dotze partits, entre els quals hi ha el Partit Democràtic de Kosova, Aliança pel Futur de Kosova (AAK) i Iniciativa per Kosova (NISMA), manté els 39 escons que se li havien adjudicat. La principal novetat és que la segona força política del país, el Moviment Vetevendosje (VV), puja fins a tenir una representació de 32 diputats, cosa que el consolida com a gran alternativa de govern. Cal destacar que aquesta formació ha dobat el nombre d’escons en el parlament, cosa que la impulsa en la cursa per formar alternatives. L’altra cara de la moneda és el retrocés de la coalició LAA -formada per la Lliga Democràtica de Kosova, Aliança per un nou Kosova (AKR) i Alternativa-, que es queda amb tan sols 29 diputats. De tota manera, tot i que no es preveu que hi hagi cap canvi més, encara cal que la setmana vinent es confirmin del tot.

Pel que fa a les minories, el repartiment és el següent: Llista Sèrbia, 9 escons; Coalició Vakat -minoira bosníaca-, 2 escons; la resta de formacions en tenen tots 1: Partit Democràtic Turc de Kosova, Partit Rom Unit de Kosova, Partit Liberal Gipsi, Partit Unitari Gorani, Partit Ashkali per la Integració, Partit Democràtic Ashkali per la Integració, Partit Liberal Independent -també serbi- i Nou Partit Democràtic.

Per tant, la situació global no canvia, i s’ha d’esperar a veure quines opcions hi ha de formar govern. D’una banda, Ramush Haradinaj, el candidat a primer ministre per la coalició PAN, continua insistint en la idea que formarà govern amb tota seguretat, i posa com a data màxima per fer-ho mitjan juliol. La veritat és que no ho té gens fàcil, ja que per poder-lo formar cal arribar a un mínim de 61 diputats. Això vol dir que necessita el concurs de les minories i d’algú altre.

Des de la LDK s’ha jurat i perjurat diverses vegades que no pactaran amb una coalició on sigui present el PDK. El 28 de juny mateix, Avdullah Hoti -candidat de LAA a ocupar el càrrec de primer ministre- s’hi va refermar. De tota manera, també s’ha fet pública la notícia de les reunions entre Haradinaj i Pacolli, home de negocis i soci menor de la coalició LAA, més concretament com a dirigent de l’AKR, i de la bona sintonia entre tots dos.

Des de Vetevendosje es continua apel·lant als components de la coalició LAA a fer un govern que impliqui fer fora el PDK del govern. Durant aquestes setmanes, Albin Kurti s’ha prodigat en diversos mitjans i ha insistit que aquesta és l’única opció viable per a Kosova.

Per aprofundir-hi, podeu llegir el text que vaig escriure per valorar-ne els resultats electorals:

Entre l’immobilisme i el possible canvi

Eleccions de Kosova: entre l’immobilisme i el possible canvi

En el transcurs de la setmana no han canviat gaire les coses a Kosova. Els resultats provisionals es confirmen. La coalició PAN obté 39 escons, Vetevendosje n’aconsegueix 31 i la coalició LAA  es queda amb 30. Pel que fa als deu escons de la minoria sèrbia, la Llista Sèrbia, apadrinada per Belgrad se n’emporta 9, mentre que l’altre va a parar a mans del Partit Liberal Democràtic; les altres tres formacions sèrbies es queden sense cap escó.

Des de La llista Sèrbia, per via del seu líder Slavko Simic, s’ha insisitit reiteradament que ells són la garantia que no es puguin tirar endavant segons quines reformes constitucionals, que no es pugui crear un exèrcit de Kosova -tema present en l’agenda política de les altres forces polítiques- i que no es modifiquin les fronteres estatals, cosa que evidentment implica no reconèixer Kosova com a estat.

D’altra banda, des de la coalició guanyadora s’insisteix que s’intentarà formar govern al més aviat possible. Ramush Haradinaj, candidat a ocupar el càrrec de primer ministre, hi ha insistit repetidament, tot i que no queda gens clar amb quina fórmula. L’última vegada que ho ha fet ha estat després de la reunió que va tenir amb l’ambaixador britànic, Ruairi O’Connell. A més, els dos socis menors de la coalició -l’Aliança pel Futur de Kosova i NISMA- han alertat el PDK que no acceptaran segons quines claudicacions per formar govern.

Pel que fa a la segona força, Vetevendosje, ha repetit formalment l’oferta a la Lliga Democràtica i a l’Aliança per un Nou Kosova. També s’ha filtrat que es va fer una reunió entre l’ambaixador dels EUA, Greg Delawie, amb un representant de VV, del qual no ha transcendit el nom. Són sabudes de totohom les males relacions entre VV i els EUA. Caldrà veure com evolucionen aquestes relacions, tenint en compte la influència, per dir-ho de manera suau, que tenen els EUA en aquest país.

Des d’aquests dos partits interpel·lats s’insisteix que no pensen pactar amb la coalició PAN. Aquesta setmana s’ha produït un fet simbòlic, però amb profunda càrrega política, com és el trencament de la coalició que governava la ciutat de Gjakova, on Mimoza Kusari-Lila d’Alternativa ha decidit trencar el pacte de govern  amb el PDK.

 

Entrada publicada el 14 de juny de 2017, a les 17.o7:

Les eleccions de Kosova d’aquest diumenge passat han deixat un panorama molt obert. De fet, a hores d’ara encara no s’han fet públics els resultats oficials i definitius. Queden encara per recomptar vots procedents de la diàspora.

Segons les dades que s’han facilitat fins ara, que no diferiran gaire dels resultats definitius, la primera impressió que se’n pot extreure és que les coses no han canviat gaire, per no dir gens.

El nou parlament

La coalició guanyadora -que més que coalició és gairebé tot un parlament-, formada per catorze forces polítiques, ha estat la creada entorn de tres formacions polítiques: el Partit Democràtic de Kosova (PDK), l’Aliança pel Futur de Kosova (AAK) i Iniciativa per Kosova (NISMA). Les primeres inicials d’aquests tres partits ha fet que la coalició es conegués amb el nom de PAN. Ha obtingut el 34,02% dels sufragis, cosa que pot representar que obtingui, si es confirma, 39 escons en el nou parlament.

En segon lloc, i probablement aquesta és la gran notícia de la jornada electoral, ha quedat Vetevendosje -VV- (Autodeterminació), amb el 27,07% dels vots, que li permetrà obtenir 31 escons. Finalment, en tercer lloc ha quedat la Lliga Democràtica de Kosova (LDK) coalitzada amb l’AKR i Alternativa, amb el 25,71%, que implicarà una presència parlamentària de 30 diputats.

Aquests tres grans blocs conformen la totalitat del centenar de diputats de què disposen les forces albaneses. Pel que fa a les minories, que tenen reservats 20 escons, destaca el gran resultat de la Llista Sèrbia, que amb un percentatge del 5,92% dels vots aconseguirà la totalitat dels deu escons reservats a la minoria sèrbia. La constitució obliga que en la majoria parlamentària hi ha d’haver representació de les minories, cosa que afegeix un grau de complexitat en les properes negociacions. A més, per fer determinats canvis legislatius, com pot ser la creació d’unes forces armades, és imprescindible que també hi donin suport, cosa que fa que tinguin una decisiva capacitat de veto.

Una altra dada a tenir en compte és l’elevadíssim percentatge d’abstencionisme. Tan sols va acudir a les urnes una mica més del 41% del cens electoral, cosa que demostra el cansament de la major part de la població. D’altra banda, aquest és un fet comú a la gran majoria dels països de l’àrea balcànica. Un cas com el de Macedònia,  en què en les darreres eleccions la participació es va desbordar, són autènticament l’excepció.

El president de Kosova, Hashim Thaci -amo i senyor del PDK-, ha destacat els pocs incidents registrats durant la jornada electoral, i ha posat èmfasi en què han estat unes eleccions netes, transparents i que compleixen els estàndars europeus.

De tota manera, Aloijzi Peterlee, cap dels observadors de la UE en els comicis de diumenge, ha destacat algunes irregularitats, com vots dobles, persones que votaven en nom de tota la família, alguns incidents en algunes taules. En vam fer una petita enumeració en el post de diumenge passat. També ha comentat que s’han registrat fets d’aquest tipus a la zona nord de Kosova, sobretot Mitrovica Nord, on ha esmentat algunes pressions sobre alguns electors.

A PARTIR D’ARA

Diumenge a la nit mateix, van sortir al carrer els simpatitzants i militants tant dels partits de la coalició guanyadora com de Vetevendosje.

De tota manera, hi ha una dada inqüestionable: el PDK elecció rere elecció va perdent influència. Si es confirmen els resultats, la coalició guanyadora obtindrà 39 escons, la qual cosa vol dir que, a efectes pràctics, perden onze escons. En el parlament sortint tots tres grups tenien un total de 50 diputats (36 el PDK, 8 l’AAK i 6 NISMA). La pèrdua de suports és, per tant, més que evident, malgrat que Ramush Haradinaj (de l’AKK i candidat a ocupar el càrrec de cap de govern) digués que havien obtingut una gran victòria.

Cal tenir en compte, a més, que per poder formar govern haurien d’arribar als 61 diputats, tasca francament difícil, sobretot tenint en compte que tant VV, per boca del seu líder Albin Kurti, com la LDK, per boca d’Isa Mustafa -últim cap de govern kosovar- han manifestat amb rotunditat que no hi pactaran. A més, les dissensions internes sobre alguns aspectes claus són francament notòries, com pot ser el de l’Associació de Municipis Serbis o el traçat fronterer amb Montenegro -per això hem dit abans que aquesta coalició és gairebé tot un parlament-. Tot i això, Haradinaj ha manifestat que en poc temps hi haurà nou govern a Kosova, tot i que no n’ha revelat la fórmula. Haradinaj també ha afirmat que demanarà de reiniciar les converses amb Montenegro pel tema fronterer i que només negociarà amb Sèrbia si en reconeix prèviament la independència, i que, per tant, no s’hagin de negociar aspectes de la política itnerna de Kosova.

El que és indiscutible és que VV s’ha convertit en el gran partit de Kosova. Es van presentar en solitari a les eleccions, cosa que els permet capitalitzar la totalitat dels vots que van rebre. Han volgut destacar que això és fruit de la seva honradesa (no tenen casos de corrupció), de la bona tasca en els llocs on governen -posen com a exemple la capital, Prístina -governada per Shpend Ahmeti, d’aquest partit-, i sobretot per la voluntat de canvi de la població. Kurti ha manifestat que l’electorat ha demostrat que té una autèntica voluntat de canvi, i que s’ha de respectar aquesta voluntat.

Per aquest motiu, Albin Kurti, el candidat de VV a ocupar el càrrec de govern, ha fet una crida a la LDK, i partits aliats, a trobar fórmules per poder construir un govern alternatiu. Va fer aquestes declaracions en una conferència de premsa que va tenir lloc ahir mateix. Des de l’LDK no hi ha encara una resposta oficial, tot i que ha transcendit que Behgjet Pacolli (de l’AKR, un dels partits aliats de l’LDK) es va reunir amb Kurti, encara que de manera informal. Totes dues forces arriben a 61 escons.

D’altra banda, el president de Sèrbia, Aleksander Vucic, ha manifestat el seu disgust per la victòria de la candidatura de la coalició de Haradinaj -cal no oblidar que el govern serbi n’ha demanat l’extradició-, a qui acusa de terrorista i de posar en perill l’estabilitat i la pau a la zona. Tot i això, ha afirmat que continuaran treballant per mantenir unes relacions pacífiques. D’altra banda, s’ha felicitat dels bons resultats obtinguts per la Llista Sèrbia, que era l’apadrinada per Belgrad.

Ara, el president, Thaci, haurà d’oferir la possibilitat de formar govern a la coalició guanyadora. En cas que no se’n surti, ho podrà demanar a la segona força -encara que aquest és un tema controvertit entre els constitucionalistes de Kosova-. En cas que tampoc se’n sortissin, Thaci podria tornar a apel·lar a la coalició guanyadora a intentar formar govern. Només llavors, en cas que fracassés un altre cop,  s’hauria de recórrer a la convocatória d’unes noves eleccions.

 

Eleccions a Kosova, resultats encara provisionals

Resultats presentats per Democràcia en Acció, a les 7.00h, a partir del 91% del vot escrutat:
PDK-AAK-NISMA: 34,66%
VV: 26,75%
LDK-AKR-Alternativa: 25,81% 
Llista Sèrbia, 4,8%
No hi ha encara resultats oficials

 

Actualització d’ahir, a les 21.43h:

L’ong Democràcia en Acció ha fet públics uns resultats, a les 21.43h, que difereixen sensiblement del sondeig de Klan Kosova. Segons aquesta organització -a partir del 30% dels vots escrutats-, la coalició PDK-AAK-NISMA ha obtingut el 36,9% dels vots. En segon lloc ha quedat la coalició LDK-AKR-Alternativa, amb el 26,2%. Vetevendosje s’hauria quedat amb el 24,7% i la Llista Sèrbia el 3,5%.

Actualització d’ahir, a les 19.25h: 

Dues hores abans, segons un sondeig encarregat per Klan Kosova, fet públic a les 19.25h, la coalició formada pel PDK-AAK-NISMA s’hauria endut el 40% dels vots, mentre que la segona força hauria estat Vetevendosje, amb el 30% dels sufragis. La Lliga Democràtica de Kosova hauria passat a ser la tercera força, amb el 27% dels vots.

 

Informació sobre la j0rnada electoral: 

A les vuit del matí han obert els 889 col•legis electorals de Kosova, pe tal que 1.872.941 ciutadans triïn la composició del nou parlament, amb 120 escons. Tal com va passar en les darreres eleccions també hi ha hagut un elevat nombre d’observadors, entorn de 29.000, tant internacionals, com dels partits que s’hi presenten, com de diverses ong’s. Els col·legis electorals han tancat a les set de la tarda.

A les tres de la tarda, segons dades aportades per la Comsisió Electoral Central, havia votat el 27,94% del cens. Crida l’atenció que la municipalitat on hi havia una participació més elevada –a aquella hora- era Zubin Potok, de majoria sèrbia, amb més d’un 40% de vots ja emesos. Sembla que la població sèrbia ha respost a la crida que havien fet poc abans Slavko Simic –de la Llista Sèrbia- i Jablanovic –del Partit Serbi de Kosova-. A mig matí, el ministre d’Afers Estrangers serbi, Ivica Dacic, ha insistit que aquestes eleccions eren transcendentals per a la comunitat sèrbia de Kosova, i que era imprescindible que els serbis anessin a votar. La cap de l’oficina de la UE a Kosova, Natalya Apostolova, ha visitat aquest matí Mitrovica, al nord de Kosova, de majoria sèrbia, i ha mostrat la seva satisfacció per aquests alts índexs de participació.

A la capital, Pristina, el percentatge de vot també era més elevat que en el conjunt del país, al voltant del 34%.

L’ong Democràcia en Acció ha denunciat més de quatre mil casos en què un membre de la família votava en nom de tots. Un dels portaveus de Democràcia en Acció, Ismet Kreyziu, ha manifestat que, a mig matí, havien detectat 59 casos de persones que havien votat dues vegades.

De la mateixa manera, des de Vetevendosje, en boca de Dardan Sejdiu, també s’ha alertat que els partits de la coalició PDK-AAK-NISMA estaven interferint en el procés electoral en algunes taules. Han posat com a exemple, un incident a Vajnika. Des del PDK s’han apressat a desmentir-lo.
´

Sobre les eleccions d’aquest 11 de juny: Eleccions transcendentals a Kosova 

 

Avui, 11 de juny, eleccions transcendentals a Kosova

Aquest dissabte, 11 de juny, tindran lloc les eleccions, unes eleeccions transcendentals, per triar la composició del nou parlament de Kosova. Aquests comicis van ser convocats després que el govern no superés una moció de censura presentada el passat 10 de maig, cosa que va comportar la immediata caiguda del govern i convocatòria d’eleccions anticipades.

 

Antecedents

L’anterior equip de govern estava format, a part d’una colla de partits petits, per dues formacions: el Partit Democràtic de Kosova (PDK) i la Lliga Democràtica de Kosova (LDK).

El Partit Democràtic de Kosova, partit en què milita Hashim Thaci -actual president del país-, és l’organització que ha dominat la política del país en els últims anys, sobretot des de la declaració d’independència, el 2008. És un partit que es va fundar al voltant dels principals líders de la guerrilla de l’UÇK, que va lluitar contra l’exèrcit serbi durant la guerra de Kosova (1998-1999).

Fins llavors, el partit hegemònic havia estat la Lliga Democràtica de Kosova, el partit fundat per Ibrahim Rugova, que va encapçalar la resistència contra el règim de Milosevic durant els anys noranta. Durant aquells anys va posar especial èmfasi a dur a terme una política de resistència noviolenta, emulant així part del discurs gandhià. Tot i això, la figura de Rugova ha estat, i és, molt controvertida.

Les diferències ideològiques entre ambdues formacions són escasses, i tots dos partits han estat involucrats en nombrosos casos de corrupció, tràfic d’influències, clientelisme i privatitzacions d’empreses públiques, més que sospitoses. Probablement, el PDK, per les seves més grans cotes de poder n’ha protagontizat molts més casos. La LDK és, a grans trets, un partit més moderat i més predisposat a l’entesa amb Sèrbia, més clarament protatlantista i europeista.

Tots dos partits es poden ubiccar perfectament a la dreta de l’espectre polític i es caracteritzen principalment pel pes indiscutible que hi tenen els seus líders (Thaci en el PDK i Isa Mustafa, fins ara cap de govern, en la LDK). Cal tenir en compte, però, que el binomi esquerra-dreta moltes vegades té poca rellevància política en els estats sorgits de la descomposició del “socialisme real”.

Les relacions entre tots dos partits havien estat sempre molt tibants, però després de l’última contesa electoral, totes dues forces eren incapaces de forma govern en solitari. Finalment, després de setmanes d’incerteses, van optar per formar un govern de coalició. És més que simptomàtic que l’acord es va signar després d’una reunió a l’ambaixada dels EUA, i que la seva acció de govern ha seguit els dictats que han interessat tant la Unió Europea com els EUA, cosa que es reflecteix claríssimament en temes com la negociació amb Sèrbia, la delimitació de les fronteres amb Montnegro, el mur de Mitrovica… malgrat l’oposició de bona part de l’oposició.

Les desavinences entre aquestes dues formacions han estat més que evidents aquests darrers mesos, fins al punt que el PDK no va tenir manies a l’hora de facilitar la caiguda del govern. En aquestes eleccions, les dues formacions es presenten per separat.

Les candidatures

El parlament de Kosova està format per un total de 120 diputats, dels quals vint estan reservats per als partits de les minories.

La coalició governamental està formada pel PDK i la LDK -36 i 33 diputats respectivament- i per diferents partits de les minories: la Llista Sèrbia (11 escons), el Partit Democràtic Turc de Kosova (2 escons) i la coalició Vakat (de la minoria bosniana), també amb dos escons.

Pel que fa a l’oposició, té una representació molt menor. Vetevendosje té 16 escons, l’Aliança pelFfutur de Kosova en té vui i Iniciativa per Kosova en té sis. Alternativa en té un, els partits de la minoria ashkali tenen dos escons, n’hi ha un altre del partit de la minoria gorani, del partit rom i del partit gipsi.

El PDK-AAK-NISMA 

D’una banda, el PDK s’hi presenta en coalició amb l’Aliança pel Futur de Kosova (AAK) i NISMA, dos partits fins ara opositors, que havien estat molt durs amb el govern.

L’AAK està liderada per Ramush Haradinaj, que va ser empresonat a França a principis del mes de gener, l’extradició del qual demanaven les autoritats sèrbies. Finalment va ser alliberat i ha volgut aprofitar el gran protagonisme que ha aconseguit per rellançar la seva carrera política. Fa pocs mesos encara deia que en cap cas es presentarien amb el PDK o la LDK. Va canviar de seguida d’opinió. Haradinaj va pertànyer a l’UÇK i va formar part del PDK quan es va fundar. Va marxar-ne més endavant, i va fundar un nou partit, per ocupar el càrrec de primer ministre, durant la presidència d’Ibrahim Rugova. És evident, doncs, que els seus interessos personals han tingut sempre un pes definitiu en les seves decisions polítiques. NISMA, per la seva banda, es va formar a partir, també, de persones que van marxar del PDK, i està encapçalat per Fatmir Limaj, que és qui va presentar la moció de censura. L’AAK i NISMA tampoc no es poden definir per la ideologia, sinó que més aviat pels interessos del seu líders.

Aquesta coalició, en certa manera, representa la retrobada dels màxims dirigents de la guerilla en un nou projecte polític, que probablement no consisteix més que en continuar-se beneficiant de l’exercici del poder. El candidat a presidir el govern serà Haradinaj, tot i que el cap de llista serà Kadri Veseli, del PDK.

Haradinaj ha passat pels tribunals per ser jutjat per crims de guerra, dels quals ha estat absolt. De tota manera, un dels últims grans conflictes entre Kosova i Sèrbia ha vingut motivat precisament pel fet que Sèrbia n’ha reclamat l’extradició per tornar-lo a jutjar. Aquesta demanda va fer que fos detingut per les autoritats franceses. Després d’estar retingut durant setmanes va ser finalment alliberat, però les autoritats sèrbies insisteixen a perseguir-lo judicialment. Cal destacar que Haradinaj és el candidat de la coalició per ocupar el càrrec de cap de govern, cosa que és bastant probable que succeeixi tenint en compte el comportament electoral kosovar. Tot fa preveure que aquesta coalició obtindrà clarament la majoria dels suports.

Kadri Veseli, l’actual cara visible més destacada del PDK també va pertànyer a la guerrilla, exactament igual que Limaj. Limaj ja ha estat jutjat tres vegades per crims de guerra, dels qual ha estat també absolt, l’última fa tot just dos mesos.

No cal dir que aquesta coalició ha estat beneficiada pel fet que controla bona part dels ressorts del poder. Ho demostra un exemple ben demolidor com és que en el debat televisat que es va fer entre els diversos candidats, van tenir tres representants, un per a cadascun dels membres de la coalició, cosa que els va donar un protagonisme extraordinari.

La LDK-AKR

La LDK, per la seva banda, hi concorre en coalició amb Alternativa, un petit partit creat entorn de la figura de l’alcalde de Gjakova, escindit del Partit de la Justícia, i de l’Aliança per un Nou Kosova (AKR) de Beghgjet Pacolli, important home de negocis i amo d’alguns dels principals mitjans informatius del país. Aquest partit ara no era present en el parlament, ja que en les darreres eleccions no va superar el llindar del cinc per cent prescripitu, però havia tingut una important influència en la politica kosovar en els primers anys del segle XXI. Les enquestes li auguraven uns bons resultats, que segurament haurien fet que pogués tornar a entrar al parlament.

Ara caldrà verue quin paper i quins programes presenten cadascuna de les dues coalicions, i serà interessant de comprovar quina de les dues opcions assumeix el paper de defensor i garant dels interessos de la UE i dels EUA a la zona, similars però no sempre coincidents. Evidentment, tant la UE com els EUA voldran que les polítiques d’entesa amb Sèrbia es mantinguin. Tot sembla indicar que probablement la LDK sigui més procliu a assumir aquest paper, però el PDK ha demostrat abastament que pot fer les giragonses politiques que li convinguin, i de Haradinaj no cal ni dir-ho. A més, les enquestes publicades apunten que la coalició PDK-LDK-NISMA aconseguirà més bons resultats.

Des d’instàncies internacionals molt influents s’han fet crides constants, i es continuen fent, a mantenir els acords presos amb Sèrbia. També continua la pressió per tal que se signi l’acord fronterer amb Montenegro, que va ser un dels elements claus per fer caure el govern. Des de la UE s’exigeix que s’aprovi aquest acord per tal que Kosova es beneficiï de mesures liberalitzadores dels visats. Greg Delawie, ambaixador dels EUA, i Natalyia Apostolova, cap de l’oficina de la UE a Kosova, han apel·lat els ciutadans de Kosova a votar aquest diumenge, i han apel·lat a fer-ho amb “responsabilitat”. Johannes Hahn, alt representat de la UE, ha insistit que mantenir els acords amb Sèrbia és imprescindible, en unes declaracions fetes fa dos dies. Haradinaj, però, ha manifestat que rebutjarà l’acord fronterer amb Montenegro i que demanarà de reiniciar les converses per arribar a un nou acord.

Vetevendosje

Finalment, la tercera gran opció és Vetëvendosje (Autodeterminació), que fins ara era la principal força política de l’oposició. S’ha caracteritzat per la seva acció radical contra el govern i n’ha denunciat la política d’acostament a Sèrbia, a la qual s’oposa a no ser que Sèrbia reconegui la independència de Kosova, n’ha denunciat, també, la corrupció i les privatitzacions, els acords fronterers amb Montenegro… És de totes formacions polítiques, la que té uns plantejaments més clarament panalbanesos, tal com el seu nom indica. Finalment, és bastant clar que és l’únic partit amb uns plantejament ideològics definits, cosa que el diferencia de la resta. Se situa a l’esquerra, tot i que en els darrrers anys ha moderat el seu discurs. Durant la passada legislatura alguns diputats d’aquest partit van protagonitzar accions contra el govern, com per exemple llançar gas en el parlament per tal de boicotejar session parlamentàries en què es discutia la creació de l’Associació de Municipalitats Sèrbies. Alguns d’aquests dirigents va ser empresonat, i fins i tot, algun dels seus militants va morir a mans de la policia. No es presenten en coalició amb cap altre partit. Alguns membres d’aquest partit han denunciat alguns intents d’agressió. L’últim a fer-ho ha estat Xhavit Drenori, aquesta mateixa setmana.

Els partits serbis

Pel que fa als partits dels altres grups nacionals presents alpaís, lògicament el que té més rellevància és la Llista Sèrbia, peça clau en la política kosovar. Moltes vegades se’ls ha retret que són la veu de Belgrad, i més concretament del nou president Vucic, que té una important ascendència sobre els serbis de Kosova. vucic ha cridat els serbis a participar-hi, i lògicament a votar la Llista Sèrbia.

Després de la caiguda del govern, Aleksandar Jablanovic es va postular com a candidat, al marge de la Llista Sèrbia. Per a això va fundar un nou partit, el Partit Serbi de Kosova. Els seus plantejament són més proclius a l’entesa amb els partits albanesos, motiu pel qual ha estat fortament criticat pels mitjans serbis.

Per a l’aprovació d’algunes lleis és imprescindible el suport de part dels diputats dels partits de les minories. Un exemple claríssim d’això és la possible llei que ha d’aprovar la creació d’un exèrcit de Kosova.