La nova llei de llengües de Macedònia fa passos endavant; l’albanès pot esdevenir la segona llengua oficial del país

El parlament macedoni ha aprovat en votació la tramitació d’una nova llei de llengües, una de les promeses electorals que més polèmiques va provocar en el moment que es va anunciar la formació del nou govern, el mes de maig passat. L’aprovació d’aquesta llei era una de les condicions que van posar els partits albanesos per donar suport als socialdemòcrates a l’hora de formar un nou govern.

Ahir, el parlament en va debatre una primera proposta. S’havia de votar si es tirava endavant amb la tramitació, i va obtenir el vot favorable de 66 diputats i el vot negatiu de 44.  Ara, el pas següent és enviar aquest esborrany de llei a la Comissió d’Afers Europeus, que un cop l’hagi estudiada la retornarà al parlament, que l’haurà d’aprovar definitivament.

L’esborrany de llei presentat preveu l’extensió de l’oficialitat de l’albanès al conjunt de l’estat, ja que és parlat per més d’un vint per cent de la població del país.  L’estat, els municipis i totes les estructures que en depenen l’hauran d’utilitzar. Afectarà pàgines webs oficials, bitllets, monedes… En la situació actual l’albanès només és oficial en aquells territoris on hi ha un 20% de població albanesa.

El coordinador del grup parlamentari del conservador VMRO-DPMNE, Ilija Dimovski, va manifestar ahir mateix el seu profund malestar contra aquest projecte, que considera que vulnera la constitució macedònia, discrimina el macedoni i també les llengües de les altres comunitats lingüístiques del país. Altres veus d’aquest partit han acusat Zaev d’hipòcrita i d’imposar l’albanès com a llengua oficial a tot el país.

Artan Grubi, del partit albanès BDI, va mostrar la seva satisfacció i va manifestar el desig que la llei sigui aprovada com més aviat millor. Grubi és el president de la Comissió d’Afers Europeus.

 

Anuncis

Macedònia: manifestació a Skopje contra les sentències pels fets de Kumanovo

Aquest diumenge, 5 de novembre, va tenir lloc a Skopje, la capital macedònia, una manifestació per tal de protestar contra les sentències que van ser dictades pels fets de Kumanovo, de maig de 2015. En total, de les trenta-set persones jutjades, set van rebre una condemna de cadena perpètua, i vint-i sis més penes superiors als dotze anys de presó.

Es van concentrar, a la una del migida, a l’avinguda Skanderbeg i es van encaminar cap a la seu del tribunal on es va emetre la sentència,  tot i que hi havia rumors que s’adreçarien fins al Parlament. La part final d ela manifestació es va fer en silenci. No es van produir incidents, tot i la forta presència policial. En cap dels mitjans consultats he pogut trobar una aproximació al nombre d’assistents.

Donaven suport a la marxa diverses organitzacions vinculades als presos, i van exigir que aquest cas sigui investigat per organismes internacionals. En el discurs que es va fer al final de la manifestació, llegit per Dashurie Sefa, es va afirmar que les altes instàncies judicials macedònies han manipualt els fets i han dictat sentència en funció d’un guió ja preestablert. En va responsabilitzar directament el ministeri de l’Interior, el cap dels serveis secrets de Macedònia i els principals responsables de la seguretat pública del país.

Daim Hyseni, de l’Associació Cultural d’Albanesos de Macedònia, en una línia semblant, va expressar la seva preocupació i malestar per la decisió dels tribunals, titllada d’inacceptable, que considera vinculats als poderosos.

Aquests últims dies repesentants del Fòrum Internacional dels Drets Humans i del’Associació d’expresos i perseguits per la policia macedònia, presents també a la manifestació, s’han expressat ens uns termes semblants. Shpetim Pollozhani va acusar, també, les autoritats macedònies, de maltractar els detinguts des del dia que van ser capturats fins al dia del judici. S’han mostat convençuts que la investigació s’ha de reobrir i afirmen que la sentència és bàsicament un càstig polític.

Hisni Shaqiri, exmembre del Parlament i de la guerrilla de l’UÇK durant el 2001, va demanar que que aquesta revisió ha d’anar a càrrec d’una comissió internacional. Per a ell, aclarir els fets és imprescindible per al manteniment de la pau i l’estabilitat en aquesta part de la regió. Va acusar els serveis secrets macedonis d’estar al darrer d’aquests fets.

Totes les persones que van parlar van coincidir en el fet de donar nul·la credibilitat a la independència dels sistema judicial macedoni.

 

Macedònia: dura sentència per a 33 acusats de participar en un enfrontament armat a Kumanovo, el maig de 2015

Aquesta setmana s’ha fet pública, finalment, la sentència de les persones acusades de participar en l’incident armat que va tenir lloc a Kumanovo, al nord de Macedònia el maig de 2015. La sentència ha estat particularment dura, cosa que ha provocat reaccions tant a Macedònia, per part del govern i dels seus partits aliats, com a Kosova, d’on són una part importants de les persones implicades.

Els fets es remunten als dies 9 i 10 de maig de 2015, quan, en plena crisi política macedònia, un grup armat va fer una incursió a la ciutat de Kumanovo, situada a pocs quilòmetres, al nord, d’Skopje, la capital macedònia. De resultes d’aquesta acció van resultar mortes divuit persones, de les quals vuit eren policies macedonis, i les altres deu insurgents albanesos. Durant bastants dies es va especular sobre qui n’eren els responsables i quines intencionalitats tenien.

Van ser detingudes trenta-set persones, un percentatge elevat de les quals era de Kosova, i que, a més, havien tingut vincles amb l’Exèrcit d’Alliberament de Kosova (UÇK). De les trenta-set persones, set han estat condemandes a cadena perpètua, tretze a 40 anys, sis a 20 anys, dues a 18, dues a 13 i tres més a 12, segons va informar el ministre de l’interior macedoni, OLiver Spasovski.

El govern macedoni, per boca del cap de l’executiu, el socialdemòcrata Zoran Zaev, ha comentat la possiblitat de reobrir la investigació, ja que considera que alguns aspectes de la investigació que es va dur a terme per al judici poden estar aviciats pel clima polític que ha vsicut Macedònia aquests darrers anys. D’altra banda, no cal oblidar que els socialdemòcrates són el govern amb el suport de dues formacions albaneses, la Unió Democràtica per la Integració (BDI) i l’Aliança pels Albanesos, de Zijadin Sela, formacions totes dues que han estat molt crítiques amb aquesta sentència. Per tant, ara caldrà veure si es revisa la investigació i es dicta una altra sentència.

Després de les últimes eleccions locals a Macedònia, que han enfortit el govern i la coalició governant, sobretot el BDI, una sentència d’aquest tipus pot iniciar una etapa d’inestabilitat que cap de les formacions implicades està interessada que s’obri.

Les reaccions tampoc no s’han fet esperar a Kosova, país d’on són la majoria dels jutjats. Tant el president del país, Hashim Thaci, com el cap de govern, Ramush Haradinaj, han mostrat el seu malestar. Més enllà ha anat la formació opositora Vetevendosje, que ha valorat la sentència com a política i inhumana. El mateix dia que es va es va anunciar, hi hagué alguns incidents en alguns camps de futbol kosovars, com a Pec o Gnjilane, on es van cremar banderes macedònies, cosa que alhora ha provocat la reacció de les autoritats macedònies.

 

Les eleccions locals de Macedònia capgiren el mapa polític del país

Aquest diumenge passat va tenir lloc la segona volta de les eleccions locals de Macedònia. Els resultats, fets públics ahir mateix, confirmen la tendència que ja s’havia apuntat ara fa dues setmanes. És evident la derrota, sense cap tipus de pal·liatius, dels conservadors del VMRO-DPMNE, fins al punt que posa el país davant un escenari polític absolutament nou. És més, tot fa pensar que Nikola Gruevsi, que ha dominat del tot la política macedònia en els últims deu anys, és ja un cadàver polític. Macedònia entra en una nova era.

Ara fa quinze dies, es va fer la primera volta de les eleccions locals, i la Unio Socialdemòcrata (SDSM) es va convertir clarament en la força política més votada, relegant els conservadors nacionalistes del VMRO-DPMNE a una posició molt discreta i amb molt poc poder polític. En la primera volta només va aconseguir guanyar per majoria aboluta en tres muncipalitats, que, a més, no eren ni de bon tros importants ni pel pes demogràfic ni per la influència política. Els socialdemòcrates, per la seva banda, es van imposar en trenta-vuit municipalitats, cosa que demostra abastament el canvi de tendència del país.

Quedaven, però, trenta-cinc municipalitats per decidir en una segona volta, en vint de les quals les alcaldies en litigi es disputaven entre l’SDSM i el VMRO-DPMNE. En tretze d’aquestes municipalitats havien arribat en primera posició, a la primera volta, els socialdemòcrates, mentre que en els altres set casos ho havien fet els conservadors. Un cop fet públic l’escrutini, els conservadors només van guanyar en dues d’aquestes circumscripcions.

En total, doncs, els socialdemòcrates cotrolen 57 alcaldies, d’un total de 81 que hi ha al país, mentre que el VMRO-DPMNE només en podrà controlar cinc, totes petites poblacions rurals.

No cal dir que els socialdemòcrates s’han felicitat d’aquesta victòria, que han considerat un aval de la seva política, després d’aconseguir liderar el nou govern, des del mes de maig passat. El seu líder, Zoran Zaev, ha instat els conservadors a fer un canvi en la seva línia política i a optar per actituds menys frontistes i conciliadores.

Nikola Gruevski, el gran perdedor de la jornada, però, ha criticat durament el govern i l’ha acusat de manipular les eleccions, fins al punt de no voler-ne reconèixer els resultats, cosa que situa el seu partit en una tesitura ben complicada. El fet de no reconèixer els resultats, però, no vol dir que els cinc candidats del partit no ocupin el càrrec que han guanyat. La reacció de Gruevski no ha estat, doncs, gens autocrítica i no ha assumit responsabilitats. Ara caldrà veure com reaccionen els militants d’aquesta formació. Des de fa alguns mesos hi ha alguns membres de la formació que ha gosat qüestionar el lideratge de Gruevski. Ahir mateix, Petar Bogoevski, del sector més reformista i centrista del partit va afirmar que calia fer immediatament un congrés del partit i canviar-ne el lideratge. Tot fa pensar que s’hi pot obrir un gran pols en el seu si. Hi ha veus que han arribat a especular amb la possibilitat que, en cas que Gruevski en perdi el control, podria arribar a crear una nova formació política.

Tot i les acusacions de manipulació de les eleccions de Gruevski, que les ha titllat de criminals -amb amenaces, intimidacions i suborns-, els incidents no han estat remarcables. L’OSCE, que hi havia enviat observadors, va afirmar que en general havien estat netes, tret d’alguns incidents aïllats, i que, per tant, les considerava lliures i democràtiques. Ara bé, també és veritat que els informes de l’OSCE en diverses eleccions fetes a Macedònia, no és que hagin estat mai del tot fiables, per dir-ho d’una manera suau. Entre els observadors hi hagué també representants del món diplomàtic, com l’ambaixador francès, Chritian Thimonier, que també va valorar que havien estat netes.

D’altra banda, l’organització civil independent MOST, que des de fa anys fa la tasca de vetllar per la netedat dels comicis electorals, i que sempre ha estat molt crítica amb les eleccions orgnanitzades pel VMRO-DPMNE -les ha acostumat a qualificar de frau- ha informat que ha detectat incidents en nou col·legis electorals, els més destacables dels quals a Tetovo i a Cair, però que aquests incidents en tot cas no han implicat l’adulteració dels resultats electorals en aquests col·legis.

L’altra gran incògnita d’aquests comicis era saber com quedaria la relació de forces entre els partits albanesos. El partit albanès més implantat, la Unió Democràtica per la Integració (BDI), principal aliat en el govern dels socialdemòcrates -abans ho havia estat del VMRO-DPMNE- ha aconseguit finalment uns bons resultats, amb 11 alcaldies, entre les quals hi ha Tetovo -la capital oficiosa dels albanesos de Macedònia-, Cair -una de les municipalitats de la capital del país, Skopje- i Struga. Els resultats de la primera volta auguraven una segona volta més ajustada del que ha estat en realitat. Cal destacar que el BDI comptava amb el suport de l’SDSM en aquelles circumscripcions on els socialdemòcrates no havien arribat a la segona volta.

Els altres dos principals partits albanesos, BESA i Aliança pels Albanesos, havien arribat a un acord per donar-se suport en la segona volta en aquelles circumscripcions en què havien de competir amb el BDI. Totes dues formacions acusen el BDI d’oportunisme i de  col·laboracionsime amb el VMRO-DOMNE, i de ser un partit corrupte. Finalment, però, els resultats obtinguts van ser discrets, i l’Aliança pels Albanesos només va obtenir l’alcaldia a Gostivar -una localitat important-, que va anar a parar a mans del seu líder, Zijadin Sela, i BESA va obtenir l’alcaldia de Zelino, una localitat bàsicament rural. El Partit Democràtic Albanès va guanyar també en una municipalitat, Studemicni, i el Partit Democràtic Turc en una altra, a Centar Zupa.

Derrota històrica dels conservadors del VMRO-DPMNE en les eleccions locals de Macedònia

Aquest diumenge passat, 15 d’octubre, van tenir lloc les eleccions locals de Macedònia. Aquestes eleccions eren absoltuament transcendentals perquè havien de servir com a termòmetre per mesurar el clima polític del país. Després de mesos d’una extroardinària tensió, semblava que Macedònia havia entrat en un període de més calma i de menys confrontació, però calia veure com es traduïa això en els resultats electorals.

Després de mesos, de fet més de tres anys, de lluita perquè el conservador VMRO-DPMNE -acusat de corrupció, espionatge, frau electoral…- cedís el poder, i que aquest partit recorregués a tots els mitjans per no fer-ho, el mes de maig passat va ser bandejat del govern. Des de llavors les dues principals forces polítiques -els socialdemòcrates de l’SDSM i els conservadors del VMRO-DPMNE- s’havien centrat a aconseguir uns bons resultats en aquestes eleccions locals per tal que la població ratifiqués la línia politica socialdemòcrata o bé que legitimés les crítiques conservadores.

Finalment, els resultats de les urnes han estat clars, claríssims, contundents. La desfeta que ha partit el VMRO-DPMNe ha estat absolutament històrica i ha perdut bona part del suport polític en el món local, que fins ara era abassegador.

Ahir al migdia, la Comissió Electoral Central (DIK) va anunciar els resultats finals d’aquests comicis. Estaven en joc 80 municipalitats, entre les quals les de la capital, Skopje. Els socialdemòcrates es van fer amb la victòria directa en 38 municipalitats, també a la capital, mentre que el VMRO-DPMNE tan sols ho va fer en tres, el partit albanès BDI ho va fer en dues i el Partit Democràtic dels Turcs en una. També hi hagué dues circumscripcions on vencé un candidat indepedent. En la resta de circumscricpions caldrà fer una segona volta, que tindrà lloc el 29 d’octubre.

Per tant, els resultats del VMRO-DPMNE són absolutament desastrosos, oi més si es té en compte que fins ara controlaven 56 municipalitats, entre les quals la capital. Aquesta vegada només s’han imposat en tres petites circumscripcions rurals prop de la capital, Ilinden, Petrovec i Sopishte. En les 34 on s’haurà de disputatr una segona volta, només han arribat com a força més votada en sis, mentre que els socialdemòcrates ho fan en tretze. Nikola Gruevski, excap de govern i líder d’aquest partit, ha assumit personalment el fracàs d’aquests resultats, i ha comentat que, en els propers dies, els analitzarien més a fons i prendrien decisions, tot i que no n’ha apuntat la línia en què podrien anar.

Els socialdemòcrates, pel contrari, que fins ara tan sols tenien el poder en quatre municipalitats han tingut un èxit esclatant, que d’aquesta manera es veuen extraordinàriament reforçats com a formació, i totalment avalats la seva política. Els bons resultats ja es van fer evidents a primera hora del vespre, quan els seus militants van sortir al carrer a celebrar la victòria. A més de guanyar a la majoria de districtes de la capital, ho feren en altres ciutats importants del país, com Kumanovo, Bitola, Veles, Ohrid i Strumica. També, però, ha aconseguit molt bons resultats en zones rurals i menys poblades. De cara a la segona volta, estan molt ben situats per vèncer en llocs com Prilep, Kavadarci, Stip o Gazi Baba, a la capital.

Des de feia dies s’especulava que els socialdemòcrates poguessin aprofitar uns bons resultats electorals per tal de convocar unes noves eleccions a tot el país, de manera que poguessin, així, aconseguir una majoria molt més còmoda i folgada que la migrada que té actualment. De tota manera, Zaev, el cap de govern, la mateixa nit electoral va anunciar que no tenia intenció de fer-ho, i va insistir que mantindria la seva política de mà estesa a les forces albaneses.

Pel que fa a les zones de majoria albanesa, els resultats han estat més ajustats. La Unió Democràtica per la Integració (BDI), principal aliat dels socialdemòcrates i principal força política d’aquesta comunitat va guanyar en dues circumscripcions, a Kicevo i a Plasnica. A la “capital oficiosa” de Tetovo, per exemple va vèncer Teuta Arion, deBDI, amb el 33% dels vots, mentre que va quedar en segon lloc Bilal Kassami de BESA, la segona força política albanesa -en ascens- amb el 22% dels sufragis. Aquests resultats exemplifiquen perfectament la tendència a totes les zones on viuen albanesos. A Gostivar, un altre exmeple, l’empat va ser entre el candidat del BDI i d’Aliança pels Albanesos. El Partit Democràtic dels Turcs va obtenir la victòria a Center Zupa.

Una altra dada a tenir en compte ha estat la relativa calma en què han tingut lloc aquestes eleccions. En tots el comicis que s’han fet aquests darrers anys, les denúncies de frau han estat molt nombroses. En cada convocatòria, l’OSCE, que hi enviava observadors, feia sempre una anàlisi crítica del desenvolupament de la jornada electoral, tot i que mai no va desautoritzar del tot l’anterior govern. Aquesta vegada, però, ha insisit que han estat els comicis més nets i on menys irregularitats s’han detectat. Tampoc no hi ha hagut crítiques importants per part de cap de les organtizacions que normalment vetllaven pel just desenvolupament de les eleccions, com per exemple MOST. Tot i això sí que hi ha algunes denúncies sobre la taula de la Comissió Electoral Central, la majoria de les quals han estat presentades pel VMRO-DPMNE, concretament, 43. També n’han presentat una l’Alinça per als Albaensos i una altra el partit d’esquerres Levica.

La principal conclusió que s’en pot treure, és que el poble macedoni, de totes les nacionalitats, ha donat una autèntica lliçó bandejant del poder una formació que l’havia utilitzat de manera absolutament partidista i interessada i que ha rebutjat els intents, d’aquesta formació, d’utilitzar el joc burt per tal de perpetuar-s’hi. Una gran notícia.

 

La desintegració de Iugoslàvia segons la BBC

Avui us presentem sis extensos documentals elaborats per BBC, sobre la desintegració de Iugoslàvia. Tenen l’extraordinari interès que recullen les intervencions, amb les seves interpretacions, de bona part dels protagonistes d’aquests esdeveniments. Tot un document, imprescindible per entendre què va passar. Es van elaborar durant l’any 1996, poc després de finlaitzar la guerra de Bòsnia i Hercegovina.

Els documentals són en anglès, i estan subtitulats en castellà.

Vull agrair a Martí Martorell que me’n fes arribar els enllaços. No els coneixia, i els comparteixo perquè penso que realment valen la pena.

Vint-i-sisè aniversari del referèndum d’autodeterminació de Macedònia

El 8 de setembre de 1991 va tenir lloc el referèndum d’autodeterminació a la república iugoslava de Macedònia. Segons les dades oficials, entre el 95 i el 96% de les persones que van prendre-hi part van optar per la independència, tot i que els percentatges varien lleugerament segons les fonts consultades. Entre el 3 i el 4% hi van votar en contra. La participació va ser del 75,7%.

Poc abans del referèndum, el gener, Kiro Gligorov fou nomenat president de la República de Macedònia, una de les sis que conformaven Iugoslàvia, després de les eleccions que van tenir lloc a finals de 1990. De seguida, va emprendre una línia que anava en la direcció d’avançar cap a la independència, tot i que amb alguns matisos. De fet, no es tancava la porta a una futura nova Iugoslàvia formada per estats sobirans, en una mena de confederació. La pregunta que es va fer en el referèndum, unilateral, ho demostra clarament: “Donaríeu suport a la independència de Macedònia, amb dret a entrar en una futura unió d’estats sobirans de Iugoslàvia?”.

El mateix 8 de setembre a la nit, Kiro Gligorov, el llavors president de Macedònia, va anunciar-ne els resultats i la voluntat de la població macedònia de ser un estat lliure i sobirà. El parlament macedoni va proclamar formalment la independència el 25 de setembre.

Tot i que la immensa majoria de la població va donar-hi suport, és important destacar que la major part de la comunitat albanesa, molt important al país –al voltant del 25%-, va optar per boicotejar-lo.

Poc després, el 17 de novembre es va votar la nova Constitució, amb alguns petits canvis en relació amb l’esbossada abans del referèndum. El maig de 1991 s’havia constituït una comissió parlamentària, que en va elaborar un esborrany, presentat el 23 d’agost. Molts albanesos van optar per no votar, ja que el paper que concedia aquesta constitució a la població albanesa era considerat discriminatori. De fet, hi havia diverses demandes que havien plantejat que no es van considerar satisfetes, algunes de les quals eren, per exemple, una autonomia territorial de les zones poblades majoritàriament per albanesos –amb capital a Tetovo-o l’oficialitat de l’albanès al conjunt del país.

De fet, la no-resolució de la qüestió albanesa ha marcat d’una manera molt important la política de Macedònia des de la seva fundació. El punt culminant d’aquest desencontre va ser la breu guerra de 2001. Després dels acords d’Ohrid, es van posar les bases que van permetre reconduir la situació, tot i que periòdicament s’han reproduít les tensions. En els darrers mesos, s’ha agreujat particularment arran del canvi de govern que hi ha hagut en aquest país. La dreta nacionalista del VMRO-DPMNE ha utilitzat la qüestió albanesa per tal de perpetuar-se en el poder. A més, des de la comunitat albanesa s’han continuat mantenint les reivindicacions, que encara està per veure com es resolen, una dels quals, per exemple, és una nova llei de llengües, que s’està tramitant en aquest moments.

Aquesta proclamació d’independència no va comportar cap conflicte bèl•lic, tot i que hi havia veus que presagiaven el pitjor. A Croàcia ja havia esclatat la guerra, que va assolar el país fins al 1995. Per aquest motiu, les Nacions Unides van enviar cinc-cents soldats, bàsicament nord-americans, a controlar la frontera amb Sèrbia.

El primer estat que va reconèixer la independència de Macedònia va ser Bulgària. Cal destacar que, a Bulgària, majoritàriament s’ha negat l’existència d’una nacionalitat macedònia, o d’una llengua macedònia. Normalment consideren que el macedoni no és més que un dialecte del búlgar, i que els macedonis són, en realitat, búlgars. Poc després de Bulgària, reconegueren el país Turquia, Eslovènia, Croàcia, Rússia, Bòsnia i Hercegovina.

L’altre gran conflicte, encara no resolt, és el del nom. El país va entrar a formar part de les Nacionals Unides el mes d’abril de 1993, però va haver-ho de fer amb el nom de FYROM, que vol dir senzillmanet Antiga República Iugoslava de Macedònia.

L’oposició frontal de Grècia a reconèixer Macedònia amb el seu nom ha estat font de conflictes entre tots dos estats durant tots aquests vint-i-sis anys. Grècia reivindica el nom de Macedònia com a propi de la tradició grega. A més, es malfia que la seva utilització pugui implicar que la minoria macedònia de Grècia –no reconeguda i sotmesa a una intensa política d’assimilació- pugui fer reivindicacions de caire irredemptista. Grècia va optar per una política de frontal oposició al nou estat, amb boicots,sancions, que es van allargar fins al 1995, quan Macedònia es va veure obligada a fer alguns canvis constitucionals, i fins i tot de bandera.

A hores d’ara, hi ha trobades encara entre tots dos governs per tal de trobar una sortida a aquesta qüestió, que no és menor. Fa pocs mesos, Sèrbia va deixar d’utilitzar formalment el nom de Macedònia per tal de fer servir el de FYROM, cosa que ha provocat importants tensions entre tots dos estats.

Continuen les tensions entre Macedònia i Sèrbia pel nom de Macedònia

Aquesta setmana passada, el ministre d’Afers Estrangers serbi, Ivica Dacic, va tornar a afirmar que el fet que Sèrbia reconegués Macedònia amb el nom de Macedònia va ser un error. De fet, durant el mes de gener ja va fer unes declaracions similars i no només això, sinó que a partir de llavors el govern serbi va adoptar la mesura d’anomenar Macedònia mab el nom de FYROM, sigles en anglès qaue volen dir senzillmanet Antiga República Iugoslava de Macedònia. Aquest fet va provocar una escalada de tensió important entre tots dos estats.

Aquestes declaracions les va fer Dacic després d’una reunió amb el seu homòleg grec, Nikos Kotzias, amb el qual s’hi havia reunit. A més, va criticar les bones relacions de Macedònia amb els governs d’Albània i de Kosova, i es lamentava del suport que havia donat a la petició de Kosova d’ingressar a la UNESCO. Pocs dies abans, Kotzias s’havia reunit amb el ministre d’Afers Estrangers de Macedònia, Nikola Dimitrov. Un dels punts centrals de la reunió va girar entorn del nom de Macedònia. Grècia s’oposa frontalment a l’ús d’aquest nom, que considera patrimoni seu, i que veu com una amenaça de caire irredemptista que podria fectar la minoria macedònia del seu país.

Aquestes últimes setmanes, el ministre macedoni, del nou govern Zaev, ha fet un periple per diversos estats per tal de millorar les relacions d’aquest país que, en els darrers anys, havia patit cert aïllament. Han estat particularment fructíferes les reunions amb Bulgària, sobretot. En canvi, les relacions amb Sèrbia sembla ser que no milloren, tot i que el nou president serbi, Aleksander Vucic, es va apressar a treure ferro a la polèmica provocada per Dacic.

Aquest dijous, 13 de juliol, hi hagué una trobada a Salònica on eren presents Vucic, president serbi, Tsipras i Boiko Boríssov, cap de govern búlgar. Vucic es va refermar en les opinions expressades per Dacic, cosa que no ha sentat gens bé a Skopje, com tampoc no ha agradat la declaració més o menys conjunta de tots tres dignataris que demana l’estabilització de la situació política de Macedònia i alhora la resolució de la qüestió del nom de l’estat.

Creix el nombre d’albanesos que sol·liciten el passaport búlgar. Búlgars i macedonis reivindiquen la mateixa minoria

Segons informen alguns mitjans d’informació búlgars, el nombre de persones que a Albània demanen documentació búlgara ha crescut de manera notable els darrers anys. El nombre de persones que fa aquest tràmit, segons aquestes mateixes fonts, oscil•la entre set i vuit persones diàries, com a mitjana. El motiu pel qual ha anat creixent aquesta demanda és el fet que la ciutadania búlgara permet que aquestes persones puguin establir-se en altres països de la Unió Europea. Entre 2001 i 2016 4.470 albanesos van demanar el passaport búlgar.

El nombre de demandes es concentra a la zona més oriental del país. Es dona el fet, però, que el govern albanès no ha reconegut l’existència d’una minoria búlgara al seu país. De fet, en els darrers mesos, el govern albanès ha impulsat diversos canvis legals per tal de reconèixer els drets de les minories, entre els quals hi ha regulats particularment els lingúsitics. La nova legislació aprovada esmenta com a minories els grecs, macedonis, valacs, rom, serbis, bosníacs, montenegrins, però en cap cas fa referència als búlgars.

D’altra banda, des de Bulgària s’insisteix que bona part de la població que viu en zones com Prespa, Gora i Golo Brdo estan poblades per búlgars, cosa reiteradament negada també per les autoritats macedònies. Segons les informacions aportades per fonts governamentals búlgares, viuen a Albània unes 100.000 persones búlgares o d’origen búlgar. Evidentment, el fet que des de Bulgària no s’accepti que el macedoni és una llengua diferent del búlgar, i ni tan sols una nacionalitat macedònia, fa que ambdós estats reivindiquin com a pròpia una mateixa minoria.

L’associació Prosperitet Golloborda és qui gestiona tots aquests tràmits. Segons la seva pàgina web, va ser fundada l’any 2000 i té com a objectiu la defensa de la identitat dels búlgars d’Albània. El seu president és Haxhi Pirushi, i manté relacions fluïdes amb el govern búlgar. Ara fa dos anys van fundar una escola búlgara, batejada amb el nom de Hristo Botev.

Des de les organitzacions macedònies d’Albània, per la seva banda, s’insisteix que aquesta organtizació ha estat creada des de Bulgària mateix i que no reflecteix l’opinió dels macedonis de la zona. Segons les organtizacions macedònies, el nombre de macedonis que viuen a Albània pots oscil·lar entre els 125.000 i els 300.000.

 

Cap a una unió econòmica dels països del Balcans occidentals?

Les màximes autoritats europees estan donat suport, i fins i tot impulsant,  la creació d’una mena de mercat comú que abasti sis estats balcànics, després que es fes una proposta en aquesta línia en una cimera que va tenir lloc a Sarajevo el passat mes de març.

En aquesta cimera hi participaven els sis estats que no formen part de la Unió Euopea, tot i que alguns d’aquests estats estan en fases diverses del procés de negociació per entrar-hi. Els estats afectats són Sèrbia, Bòsnia i Hercegovina, Macedònia, Montenegro, Kosova i Albània. Si finalment es dugués a terme aquest projecte, aquest nou espai econòmic abastaria un territori poblat per vint milions de persones.

De fet, a la cimera de Sarajevo, Joannes Hahn, Alt Comissionat de la Unió Europea, va apel·lar a l’eliminació de barreres duaneres, a incrementar la cooperació regional i a  harmonitzar legislacions per tal d’afavorir el creixement econòmic de tots els països de la zona. Va aprofitar per insistir que això pot representar un primer pas per a la futura integració d’aquests estats a la UE i va argumentar que les barreres econòmiques havien impedit una millor integració d’aquestes economies en el comerç mundial.

La setmana vinent hi ha convocada una reunió a la ciutat adriàtica de Trieste, a la qual assistiran representants qualificats dels sis estats i es preveu avançar en la constitució d’aquest nou espai econòmic. Hi ha la intenció, entre d’altres coses, de signar un  acord relatiu al lliure transport per la zona. En tot aquest afer hi juga un paper important el Banc Europeu per la Reconstrucció i el Desenvolupament, i també és important la implicació alemanya, sobretot des del punt de vista financer. Des d’alguns mitjans fins i tot s’ha arribat a afirmar que Alemanya estava preparant un miniplà Marshall per a la zona, conegut amb el nom de Berlín Plus.

On ha desvetllat menys interès, aquesta proposta, i fins i tot oposició, ha estat precisament a Kosova, on s’ha arribat a interpretar com l’intent de “reconstruir” una nova Iugoslàvia més Albània. Immediatament després de fer-se pública la proposta, el llavors primer ministre kosovar, Isa Mustapha, ja va anunciar el seu escàs entusiasme.