Els conservadors macedonis intenten bloquejar l’aprovació definitiva de la nova Llei de Llengües, que fa oficial l’albanès a tot l’estat

Els conservadors nacionalistes del VMRO-DPMNE es mantenen ferms en els seus intents d’evitar l’aprovació definitiva de la nova Llei de Llengües. Després de la negativa del president del país, Gjorge Ivanov, de signar la llei, un cop aprovada pel parlament, la llei havia de tornar a la cambra legislativa per tal que se’n faci una nova votació definitiva. En cas que la votació sigui favorable, cosa lògica tenint en compte l’aritmètica parlamentària, serà finalment promulgada i publicada, amb la qual cosa entrarà en vigor.

Ara bé, l’última estratègia utilitzada pels conservadors ha estat la de presentar un nombre rècord d’esmentes, concretament 35.569, cosa que fa, literalment, molt difícil una ràpida discussió i votació, que era l’objectiu dels partits governamentals. Des del VMRO-DPMNE es continua afirmant que aquesta llei és contrària a la constitució, que atempta contra la unitat del país i que és discriminatòria per al conjunt de les minories de Macedònia. Segons ells, la seva proposta és aturar el procés d’aprovació de la llei i iniciar un debat que impliqui tota la societat, per tal d’arribar a un consens.

Cal dir que aquesta formació política no va ser present en el parlament en el moment que es va votrar per primera vegada, en el marc d’una campanya de boicot al govern, per aquest tema i per altres qüestions com la negociació amb Grècia sobre el nom del país, o l’acord de bon veïnatge amb Bulgària.

Anuncis

El president de Macedònia veta la nova Llei de Llengües, que oficialitza l’albanès a tot el país

Ara fa tot just una setmana anunciàvem que el parlament macedoni havia votat una nova Llei de Llengües, un dels compromisos del nou govern en el moment d’iniciar la nova legislatura. Divendres passat, però, també comentàvem que el procés per oficialitzar la llengua albanesa a tot Macedònia podia patir encara alguns entrebancs.

Aquests temors s’han materialitzat aquest mateix dimecres, quan el president de l’estat, Gjorge Ivanov, es va negar a signar la llei aprovada la setmana passada. La seva signatura era imprescindible perquè pogués entrar en vigor. De tota manera, aquesta negativa no l’aturarà. Tal com informàvem divendres, ara la llei torna una altra vegada al parlament on serà sotmesa una nova votació, i ben segur que tindrà els mateixos suports, seixanta-nou diputats favorables sobre un total de 120 de què es compon el parlament macedoni, que en permetrà l’aplicació.

El fet que Ivanov no l’hagi volgut signar no és cap sorpresa. Quan s’estava negociant la formació del nou govern del país, va donar suport a les mobilitzacions que hi hagué arreu de l’estat, que tenien com a lema “No al bilingüisme”. Cal recordar, a més, que Ivanov està vinculat al conservador i nacionalista VMRO-DPMNE, actualment a l’oposició i en procés de reconstrucció després de perdre la major part de les seves quotes de poder. Aquest partit s’ha oposat, i s’oposa, frontalment a aquesta llei, fins al punt que no va ser ni tan sols present en el moment de la votació, l’11 de gener passat.

Ivanov, durant el discurs de cap d’any, ja va alertar del perill de l’aprovació d’aquesta llei de llengües pel que pot implicar, segons ell, de trencament del país -el que en diuen els conservadors nacionalistes de federalització, delpaís- i també pel fet que, considera, és clarament discriminatòria per a les altres minories del país. Ivanov també ha argumentat que la llei s’ha aprovat apressadament sense prou debat públic ni sense debat científic.

Un cop torni al parlament i sigui votada, podrà entrar ja en vigor, independentment del parer i l’actitud del president. Als contraris a aquesta legislació només els quedarà l’opció de recórer al Tribunal Constitucional, que serà qui en tindrà l’última paraula.

El govern macedoni, per la seva banda, ha lamentat aquesta decisió i ha reiterat que està plenament d’acord amb la constitució del país. Insisteix, a més, que no qüestiona el caràcter unitari de l’estat. Fins i tot es desprèn de les seves declaracions que continua considerant el macedoni com l’única llengua oficial del país, i que el que es fa amb aquesta legislació és garantir els drets de les minories

L’albanès es converteix en llengua oficial a tot Macedònia

Aquest dijous passat, 10 de gener, el parlament macedoni va aprovar per majoria que l’albanès es convertís en llengua oficial a tot el país. A la votació final, 69 diputats van votar-hi a favor. El parlament macedoni té un total de 120 diputats, cosa que fa amb aquest suport ja n’hi hagi  prou per aprovar-ho. L’oposició, la coalició liderada pels conservadors nacionalistes del VMRO-DPMNE, va boicotejar la votació i es van absentar del parlament.

Van votar a favor d’aquest reconeixement oficial els 49 diputats vinculats als socialdemòcrates (SDSM) i el vint diputats dels partits albanesos (10 de la Unió Democràtica per la Integració -BDI-, els 5 de BESA, els 3 d’Aliança pels Albanesos i els 2 del Partit Democràtic dels Albanesos). Per al cap de govern, el socialdemòcrata Zoran Zaev, aquesta aprovació és una molt bona notícia, ja que aferma Macedònia com un estat per a tothom, independentment de quin sigui l’origen ètnic. Els partits albanesos tambés es mostren satisfets, tot i que en alguns casos amb alguns matisos. Aquesta reforma legal era un punt irrenunciable per tal de donar suport als socialdemòcrates per formar govern. Més d’una vegada, alguns dirigents d’aquests partits han manifestat el seu malestar perquè no es tirava endavant, mesos després d’haver-se format el govern. En aquest senitt, destaca l’actiud de Zijadin Sela (d’Aliança pels Albanesos) que ha reiterat la possibilitat de no donar més suport al govern en cas que no s’aprovés. D’altra banda, des de BESA es qüestiona que sigui una veritable oficialitat de l’albanès a tot el país, sinó que es valora més aviat com una millora de la situació legal de la llengua. Des del principal partit albanès (BDI), en canvi, es valora de manera molt més positiva.

Les autoritats albaneses, el president d’Albània, Ilir Meta, i el cap de govern, Edi Rama, també han mostrat la seva satisfacció. Han manisfestat, a més, que una mesura d’aquest tipus ajudarà a millorar les relacions entre ambdós estats.

La reacció de l’oposició, en canvi, no ha anat precisament en aquesta línia. Ho demostra perfectament el fet que fos fora de l’hemicicle en el moment de la votació. Des del VMRO-DPMNE es considera un immens error aquesta reforma legal. A més, alerta que és discriminatòria pel que fa als drets de les altres minories del país. Continua valorant, també, que pot ser l’inci d’un procés de federalització del país, cosa que Zaev nega de manera categòrica.

El VMRO-DPMNE va impulsar a principis de l’any passat intenses campanyes contra el que en deien imposició del bilingüísme. De fet, van esperonar manifestacions en totes les ciutats del país, amb el lema de No al Bilingüisme, que es van perllongar durant dos mesos. A més, cal tenir en compte que la tensió d’aquest partit amb el govern és important, també, pel fet que hi ha prop d’una trentena de persones detingudes arran dels fets que es van produir el mes d’abril de l’any passat, quan diversos manifestants van assaltar el parlament macedoni. Entre els detinguts hi ha alguns membres del partit. Tot això ha fet pujar una altra vegada, de manera important, la tensió política al país.

El fet que el parlament hagi aprovat la llei no vol dir, però, que entri immediatament en vigor. Ara cal que el president del país, Georgje Ivanov la signi. En cas que no ho faci, la llei haurà de tornar al parlament, on s’haurà de tornar a votar. No és fins llavors que entrarà defitnitivament en vigor. Aquesta possiblitat és bastant real. Cal tenir en compte que Ivanov s’hi ha oposat nombroses vegades. En el darrer discurs de Cap d’Any ja va manifestar la seva preocupació pel fet que aquesta normativa finalment pogués tirar endavant. Per tant, que no la signi és més que probable. A més, Ivanov va donar suport, de manera més o menys oberta, a les mobiltizacions de l’any passat contra le bilingüisme.

Aquesta llei representa una clara millora per a l’estatus legal de la llengua albanesa. Fins ara, l’albanès només era oficial en aquelles municipalitats on hi havia un mínim d’un 20% d’albanesos. L’estat, els municipis i totes les estructures que en depenen l’hauran, ara, d’utilitzar. Afectarà pàgines webs oficials, bitllets, monedes…

Nikola Gruevski dimiteix com a líder del VMRO-DPMNE; s’obre una nova era per als conservadors macedonis?

Aquest 10 de desembre, Nikola Gruevski va anunciar la seva dimissió com a líder del partit conservador macedoni VMRO-DPMNE. La notícia la va donar en el si d’una reunió del comitè central d’aquest partit, i va justificar-ne la decisió per la voluntat d’assumir responsabilitats per la desfeta electoral en les darreres eleccions locals. Tot i això, cal recordar que Gruevski, i tot el partit, va acusar els governants socialdemòcrates d’estar darrere d’un grau frau electoral, malgrat que els observadors internacionals i diverses organitzacions macedònies independents neguessin aquesta teoria.

Gruevski ha dirigit durant anys aquest partit -des del 2002-, però un cop sabuts els resultats d’aquestes eleccions, alguns membres en van demanar públicament la dimissió, de Gruevski, fet que implicava trencar la fèrria disciplina amb què l’ha comandat. Entre aquestes persones hi havia Petar Bogoevski, del sector més centrista i reformista del partit.

Arran d’aquesta dismissió, s’ha acordat que en un congrés extraordinari del partit, el setzè, es triarà un nou líder d’aquesta formació, que tindrà lloc els dies 22 i 23 de desembre d’enguany, a Valandova. Es preveu que hi participin més de 550 delegats. Gruevski, ahir mateix, va afirmar que no volia interferir en l’elecció del nou president del partit i que no faria públiques les seves preferències.

Gruevski ha estat el líder indiscutible d’aquesta formació i ha estat el cap de govern des del 2006, amb uns governs que han estat fortament contestats i marcats per la polèmica, per les acusacions de frau, corrupció i espionatge massiu, que han portat el país al llindar del conflicte civil. El principi del final de la seva carrera va ser la no victòria en les darreres eleccions legislatives, en què, malgrat ser la força més votada, no va aconseguir el suport necessari per tal de poder formar un nou govern. Les darreres eleccions locals van confirmar-ne el declivi, amb una derrota humiliant, que va fer que aquest partit perdés gairebé tot el poder local de què gaudia.

Caldrà veure quin rumb emprendrà la nova presidència del partit, si optarà per mantenir l’enfrontament radical amb el nou govern, tal com s’ha fet aquests darrers mesos, o si bé preferirà arribar a alguna mena d’acords que desbloquegin l’atzucac de la política macedònia.  La decisió és important, en un moment en què sembla que la població ha girat majoritàriament l’esquena a aquesta opció política. L’altra incògnita és saber què farà Gruevski en cas que la línia finalment adoptada sigui més mesurada. Quan Gruevski es va fer amb el poder det partit, l’antic  líder, Georgievski, va acabar marxant-ne i creant la seva pròpia formació.

La nova llei de llengües de Macedònia fa passos endavant; l’albanès pot esdevenir la segona llengua oficial del país

El parlament macedoni ha aprovat en votació la tramitació d’una nova llei de llengües, una de les promeses electorals que més polèmiques va provocar en el moment que es va anunciar la formació del nou govern, el mes de maig passat. L’aprovació d’aquesta llei era una de les condicions que van posar els partits albanesos per donar suport als socialdemòcrates a l’hora de formar un nou govern.

Ahir, el parlament en va debatre una primera proposta. S’havia de votar si es tirava endavant amb la tramitació, i va obtenir el vot favorable de 66 diputats i el vot negatiu de 44.  Ara, el pas següent és enviar aquest esborrany de llei a la Comissió d’Afers Europeus, que un cop l’hagi estudiada la retornarà al parlament, que l’haurà d’aprovar definitivament.

L’esborrany de llei presentat preveu l’extensió de l’oficialitat de l’albanès al conjunt de l’estat, ja que és parlat per més d’un vint per cent de la població del país.  L’estat, els municipis i totes les estructures que en depenen l’hauran d’utilitzar. Afectarà pàgines webs oficials, bitllets, monedes… En la situació actual l’albanès només és oficial en aquells territoris on hi ha un 20% de població albanesa.

El coordinador del grup parlamentari del conservador VMRO-DPMNE, Ilija Dimovski, va manifestar ahir mateix el seu profund malestar contra aquest projecte, que considera que vulnera la constitució macedònia, discrimina el macedoni i també les llengües de les altres comunitats lingüístiques del país. Altres veus d’aquest partit han acusat Zaev d’hipòcrita i d’imposar l’albanès com a llengua oficial a tot el país.

Artan Grubi, del partit albanès BDI, va mostrar la seva satisfacció i va manifestar el desig que la llei sigui aprovada com més aviat millor. Grubi és el president de la Comissió d’Afers Europeus.

 

Macedònia: manifestació a Skopje contra les sentències pels fets de Kumanovo

Aquest diumenge, 5 de novembre, va tenir lloc a Skopje, la capital macedònia, una manifestació per tal de protestar contra les sentències que van ser dictades pels fets de Kumanovo, de maig de 2015. En total, de les trenta-set persones jutjades, set van rebre una condemna de cadena perpètua, i vint-i sis més penes superiors als dotze anys de presó.

Es van concentrar, a la una del migida, a l’avinguda Skanderbeg i es van encaminar cap a la seu del tribunal on es va emetre la sentència,  tot i que hi havia rumors que s’adreçarien fins al Parlament. La part final d ela manifestació es va fer en silenci. No es van produir incidents, tot i la forta presència policial. En cap dels mitjans consultats he pogut trobar una aproximació al nombre d’assistents.

Donaven suport a la marxa diverses organitzacions vinculades als presos, i van exigir que aquest cas sigui investigat per organismes internacionals. En el discurs que es va fer al final de la manifestació, llegit per Dashurie Sefa, es va afirmar que les altes instàncies judicials macedònies han manipualt els fets i han dictat sentència en funció d’un guió ja preestablert. En va responsabilitzar directament el ministeri de l’Interior, el cap dels serveis secrets de Macedònia i els principals responsables de la seguretat pública del país.

Daim Hyseni, de l’Associació Cultural d’Albanesos de Macedònia, en una línia semblant, va expressar la seva preocupació i malestar per la decisió dels tribunals, titllada d’inacceptable, que considera vinculats als poderosos.

Aquests últims dies repesentants del Fòrum Internacional dels Drets Humans i del’Associació d’expresos i perseguits per la policia macedònia, presents també a la manifestació, s’han expressat ens uns termes semblants. Shpetim Pollozhani va acusar, també, les autoritats macedònies, de maltractar els detinguts des del dia que van ser capturats fins al dia del judici. S’han mostat convençuts que la investigació s’ha de reobrir i afirmen que la sentència és bàsicament un càstig polític.

Hisni Shaqiri, exmembre del Parlament i de la guerrilla de l’UÇK durant el 2001, va demanar que que aquesta revisió ha d’anar a càrrec d’una comissió internacional. Per a ell, aclarir els fets és imprescindible per al manteniment de la pau i l’estabilitat en aquesta part de la regió. Va acusar els serveis secrets macedonis d’estar al darrer d’aquests fets.

Totes les persones que van parlar van coincidir en el fet de donar nul·la credibilitat a la independència dels sistema judicial macedoni.

 

Macedònia: dura sentència per a 33 acusats de participar en un enfrontament armat a Kumanovo, el maig de 2015

Aquesta setmana s’ha fet pública, finalment, la sentència de les persones acusades de participar en l’incident armat que va tenir lloc a Kumanovo, al nord de Macedònia el maig de 2015. La sentència ha estat particularment dura, cosa que ha provocat reaccions tant a Macedònia, per part del govern i dels seus partits aliats, com a Kosova, d’on són una part importants de les persones implicades.

Els fets es remunten als dies 9 i 10 de maig de 2015, quan, en plena crisi política macedònia, un grup armat va fer una incursió a la ciutat de Kumanovo, situada a pocs quilòmetres, al nord, d’Skopje, la capital macedònia. De resultes d’aquesta acció van resultar mortes divuit persones, de les quals vuit eren policies macedonis, i les altres deu insurgents albanesos. Durant bastants dies es va especular sobre qui n’eren els responsables i quines intencionalitats tenien.

Van ser detingudes trenta-set persones, un percentatge elevat de les quals era de Kosova, i que, a més, havien tingut vincles amb l’Exèrcit d’Alliberament de Kosova (UÇK). De les trenta-set persones, set han estat condemandes a cadena perpètua, tretze a 40 anys, sis a 20 anys, dues a 18, dues a 13 i tres més a 12, segons va informar el ministre de l’interior macedoni, OLiver Spasovski.

El govern macedoni, per boca del cap de l’executiu, el socialdemòcrata Zoran Zaev, ha comentat la possiblitat de reobrir la investigació, ja que considera que alguns aspectes de la investigació que es va dur a terme per al judici poden estar aviciats pel clima polític que ha vsicut Macedònia aquests darrers anys. D’altra banda, no cal oblidar que els socialdemòcrates són el govern amb el suport de dues formacions albaneses, la Unió Democràtica per la Integració (BDI) i l’Aliança pels Albanesos, de Zijadin Sela, formacions totes dues que han estat molt crítiques amb aquesta sentència. Per tant, ara caldrà veure si es revisa la investigació i es dicta una altra sentència.

Després de les últimes eleccions locals a Macedònia, que han enfortit el govern i la coalició governant, sobretot el BDI, una sentència d’aquest tipus pot iniciar una etapa d’inestabilitat que cap de les formacions implicades està interessada que s’obri.

Les reaccions tampoc no s’han fet esperar a Kosova, país d’on són la majoria dels jutjats. Tant el president del país, Hashim Thaci, com el cap de govern, Ramush Haradinaj, han mostrat el seu malestar. Més enllà ha anat la formació opositora Vetevendosje, que ha valorat la sentència com a política i inhumana. El mateix dia que es va es va anunciar, hi hagué alguns incidents en alguns camps de futbol kosovars, com a Pec o Gnjilane, on es van cremar banderes macedònies, cosa que alhora ha provocat la reacció de les autoritats macedònies.

 

Les eleccions locals de Macedònia capgiren el mapa polític del país

Aquest diumenge passat va tenir lloc la segona volta de les eleccions locals de Macedònia. Els resultats, fets públics ahir mateix, confirmen la tendència que ja s’havia apuntat ara fa dues setmanes. És evident la derrota, sense cap tipus de pal·liatius, dels conservadors del VMRO-DPMNE, fins al punt que posa el país davant un escenari polític absolutament nou. És més, tot fa pensar que Nikola Gruevsi, que ha dominat del tot la política macedònia en els últims deu anys, és ja un cadàver polític. Macedònia entra en una nova era.

Ara fa quinze dies, es va fer la primera volta de les eleccions locals, i la Unio Socialdemòcrata (SDSM) es va convertir clarament en la força política més votada, relegant els conservadors nacionalistes del VMRO-DPMNE a una posició molt discreta i amb molt poc poder polític. En la primera volta només va aconseguir guanyar per majoria aboluta en tres muncipalitats, que, a més, no eren ni de bon tros importants ni pel pes demogràfic ni per la influència política. Els socialdemòcrates, per la seva banda, es van imposar en trenta-vuit municipalitats, cosa que demostra abastament el canvi de tendència del país.

Quedaven, però, trenta-cinc municipalitats per decidir en una segona volta, en vint de les quals les alcaldies en litigi es disputaven entre l’SDSM i el VMRO-DPMNE. En tretze d’aquestes municipalitats havien arribat en primera posició, a la primera volta, els socialdemòcrates, mentre que en els altres set casos ho havien fet els conservadors. Un cop fet públic l’escrutini, els conservadors només van guanyar en dues d’aquestes circumscripcions.

En total, doncs, els socialdemòcrates cotrolen 57 alcaldies, d’un total de 81 que hi ha al país, mentre que el VMRO-DPMNE només en podrà controlar cinc, totes petites poblacions rurals.

No cal dir que els socialdemòcrates s’han felicitat d’aquesta victòria, que han considerat un aval de la seva política, després d’aconseguir liderar el nou govern, des del mes de maig passat. El seu líder, Zoran Zaev, ha instat els conservadors a fer un canvi en la seva línia política i a optar per actituds menys frontistes i conciliadores.

Nikola Gruevski, el gran perdedor de la jornada, però, ha criticat durament el govern i l’ha acusat de manipular les eleccions, fins al punt de no voler-ne reconèixer els resultats, cosa que situa el seu partit en una tesitura ben complicada. El fet de no reconèixer els resultats, però, no vol dir que els cinc candidats del partit no ocupin el càrrec que han guanyat. La reacció de Gruevski no ha estat, doncs, gens autocrítica i no ha assumit responsabilitats. Ara caldrà veure com reaccionen els militants d’aquesta formació. Des de fa alguns mesos hi ha alguns membres de la formació que ha gosat qüestionar el lideratge de Gruevski. Ahir mateix, Petar Bogoevski, del sector més reformista i centrista del partit va afirmar que calia fer immediatament un congrés del partit i canviar-ne el lideratge. Tot fa pensar que s’hi pot obrir un gran pols en el seu si. Hi ha veus que han arribat a especular amb la possibilitat que, en cas que Gruevski en perdi el control, podria arribar a crear una nova formació política.

Tot i les acusacions de manipulació de les eleccions de Gruevski, que les ha titllat de criminals -amb amenaces, intimidacions i suborns-, els incidents no han estat remarcables. L’OSCE, que hi havia enviat observadors, va afirmar que en general havien estat netes, tret d’alguns incidents aïllats, i que, per tant, les considerava lliures i democràtiques. Ara bé, també és veritat que els informes de l’OSCE en diverses eleccions fetes a Macedònia, no és que hagin estat mai del tot fiables, per dir-ho d’una manera suau. Entre els observadors hi hagué també representants del món diplomàtic, com l’ambaixador francès, Chritian Thimonier, que també va valorar que havien estat netes.

D’altra banda, l’organització civil independent MOST, que des de fa anys fa la tasca de vetllar per la netedat dels comicis electorals, i que sempre ha estat molt crítica amb les eleccions orgnanitzades pel VMRO-DPMNE -les ha acostumat a qualificar de frau- ha informat que ha detectat incidents en nou col·legis electorals, els més destacables dels quals a Tetovo i a Cair, però que aquests incidents en tot cas no han implicat l’adulteració dels resultats electorals en aquests col·legis.

L’altra gran incògnita d’aquests comicis era saber com quedaria la relació de forces entre els partits albanesos. El partit albanès més implantat, la Unió Democràtica per la Integració (BDI), principal aliat en el govern dels socialdemòcrates -abans ho havia estat del VMRO-DPMNE- ha aconseguit finalment uns bons resultats, amb 11 alcaldies, entre les quals hi ha Tetovo -la capital oficiosa dels albanesos de Macedònia-, Cair -una de les municipalitats de la capital del país, Skopje- i Struga. Els resultats de la primera volta auguraven una segona volta més ajustada del que ha estat en realitat. Cal destacar que el BDI comptava amb el suport de l’SDSM en aquelles circumscripcions on els socialdemòcrates no havien arribat a la segona volta.

Els altres dos principals partits albanesos, BESA i Aliança pels Albanesos, havien arribat a un acord per donar-se suport en la segona volta en aquelles circumscripcions en què havien de competir amb el BDI. Totes dues formacions acusen el BDI d’oportunisme i de  col·laboracionsime amb el VMRO-DOMNE, i de ser un partit corrupte. Finalment, però, els resultats obtinguts van ser discrets, i l’Aliança pels Albanesos només va obtenir l’alcaldia a Gostivar -una localitat important-, que va anar a parar a mans del seu líder, Zijadin Sela, i BESA va obtenir l’alcaldia de Zelino, una localitat bàsicament rural. El Partit Democràtic Albanès va guanyar també en una municipalitat, Studemicni, i el Partit Democràtic Turc en una altra, a Centar Zupa.

Derrota històrica dels conservadors del VMRO-DPMNE en les eleccions locals de Macedònia

Aquest diumenge passat, 15 d’octubre, van tenir lloc les eleccions locals de Macedònia. Aquestes eleccions eren absoltuament transcendentals perquè havien de servir com a termòmetre per mesurar el clima polític del país. Després de mesos d’una extroardinària tensió, semblava que Macedònia havia entrat en un període de més calma i de menys confrontació, però calia veure com es traduïa això en els resultats electorals.

Després de mesos, de fet més de tres anys, de lluita perquè el conservador VMRO-DPMNE -acusat de corrupció, espionatge, frau electoral…- cedís el poder, i que aquest partit recorregués a tots els mitjans per no fer-ho, el mes de maig passat va ser bandejat del govern. Des de llavors les dues principals forces polítiques -els socialdemòcrates de l’SDSM i els conservadors del VMRO-DPMNE- s’havien centrat a aconseguir uns bons resultats en aquestes eleccions locals per tal que la població ratifiqués la línia politica socialdemòcrata o bé que legitimés les crítiques conservadores.

Finalment, els resultats de les urnes han estat clars, claríssims, contundents. La desfeta que ha partit el VMRO-DPMNe ha estat absolutament històrica i ha perdut bona part del suport polític en el món local, que fins ara era abassegador.

Ahir al migdia, la Comissió Electoral Central (DIK) va anunciar els resultats finals d’aquests comicis. Estaven en joc 80 municipalitats, entre les quals les de la capital, Skopje. Els socialdemòcrates es van fer amb la victòria directa en 38 municipalitats, també a la capital, mentre que el VMRO-DPMNE tan sols ho va fer en tres, el partit albanès BDI ho va fer en dues i el Partit Democràtic dels Turcs en una. També hi hagué dues circumscripcions on vencé un candidat indepedent. En la resta de circumscricpions caldrà fer una segona volta, que tindrà lloc el 29 d’octubre.

Per tant, els resultats del VMRO-DPMNE són absolutament desastrosos, oi més si es té en compte que fins ara controlaven 56 municipalitats, entre les quals la capital. Aquesta vegada només s’han imposat en tres petites circumscripcions rurals prop de la capital, Ilinden, Petrovec i Sopishte. En les 34 on s’haurà de disputatr una segona volta, només han arribat com a força més votada en sis, mentre que els socialdemòcrates ho fan en tretze. Nikola Gruevski, excap de govern i líder d’aquest partit, ha assumit personalment el fracàs d’aquests resultats, i ha comentat que, en els propers dies, els analitzarien més a fons i prendrien decisions, tot i que no n’ha apuntat la línia en què podrien anar.

Els socialdemòcrates, pel contrari, que fins ara tan sols tenien el poder en quatre municipalitats han tingut un èxit esclatant, que d’aquesta manera es veuen extraordinàriament reforçats com a formació, i totalment avalats la seva política. Els bons resultats ja es van fer evidents a primera hora del vespre, quan els seus militants van sortir al carrer a celebrar la victòria. A més de guanyar a la majoria de districtes de la capital, ho feren en altres ciutats importants del país, com Kumanovo, Bitola, Veles, Ohrid i Strumica. També, però, ha aconseguit molt bons resultats en zones rurals i menys poblades. De cara a la segona volta, estan molt ben situats per vèncer en llocs com Prilep, Kavadarci, Stip o Gazi Baba, a la capital.

Des de feia dies s’especulava que els socialdemòcrates poguessin aprofitar uns bons resultats electorals per tal de convocar unes noves eleccions a tot el país, de manera que poguessin, així, aconseguir una majoria molt més còmoda i folgada que la migrada que té actualment. De tota manera, Zaev, el cap de govern, la mateixa nit electoral va anunciar que no tenia intenció de fer-ho, i va insistir que mantindria la seva política de mà estesa a les forces albaneses.

Pel que fa a les zones de majoria albanesa, els resultats han estat més ajustats. La Unió Democràtica per la Integració (BDI), principal aliat dels socialdemòcrates i principal força política d’aquesta comunitat va guanyar en dues circumscripcions, a Kicevo i a Plasnica. A la “capital oficiosa” de Tetovo, per exemple va vèncer Teuta Arion, deBDI, amb el 33% dels vots, mentre que va quedar en segon lloc Bilal Kassami de BESA, la segona força política albanesa -en ascens- amb el 22% dels sufragis. Aquests resultats exemplifiquen perfectament la tendència a totes les zones on viuen albanesos. A Gostivar, un altre exmeple, l’empat va ser entre el candidat del BDI i d’Aliança pels Albanesos. El Partit Democràtic dels Turcs va obtenir la victòria a Center Zupa.

Una altra dada a tenir en compte ha estat la relativa calma en què han tingut lloc aquestes eleccions. En tots el comicis que s’han fet aquests darrers anys, les denúncies de frau han estat molt nombroses. En cada convocatòria, l’OSCE, que hi enviava observadors, feia sempre una anàlisi crítica del desenvolupament de la jornada electoral, tot i que mai no va desautoritzar del tot l’anterior govern. Aquesta vegada, però, ha insisit que han estat els comicis més nets i on menys irregularitats s’han detectat. Tampoc no hi ha hagut crítiques importants per part de cap de les organtizacions que normalment vetllaven pel just desenvolupament de les eleccions, com per exemple MOST. Tot i això sí que hi ha algunes denúncies sobre la taula de la Comissió Electoral Central, la majoria de les quals han estat presentades pel VMRO-DPMNE, concretament, 43. També n’han presentat una l’Alinça per als Albaensos i una altra el partit d’esquerres Levica.

La principal conclusió que s’en pot treure, és que el poble macedoni, de totes les nacionalitats, ha donat una autèntica lliçó bandejant del poder una formació que l’havia utilitzat de manera absolutament partidista i interessada i que ha rebutjat els intents, d’aquesta formació, d’utilitzar el joc burt per tal de perpetuar-s’hi. Una gran notícia.

 

La desintegració de Iugoslàvia segons la BBC

Avui us presentem sis extensos documentals elaborats per BBC, sobre la desintegració de Iugoslàvia. Tenen l’extraordinari interès que recullen les intervencions, amb les seves interpretacions, de bona part dels protagonistes d’aquests esdeveniments. Tot un document, imprescindible per entendre què va passar. Es van elaborar durant l’any 1996, poc després de finlaitzar la guerra de Bòsnia i Hercegovina.

Els documentals són en anglès, i estan subtitulats en castellà.

Vull agrair a Martí Martorell que me’n fes arribar els enllaços. No els coneixia, i els comparteixo perquè penso que realment valen la pena.