Torna la Gran Albània?

Aquestes últimes setmanes, la qüestió de la possible constitució d’una Gran Albània ha tornat a centrar bona part de l’interès polítc dels Balcans. Dirigents de Macedònia, de Sèrbia, d’Albània, de Kosova n’han parlat, i de vegades amb un to que no presagia res de bo.

La Gran Albània, segons qui en defensa la creació, hauria de ser l’estat que aplegués tots els territoris on viu població albanesa, és a dir l’actual Albània, Kosova, la zona més occidental de Macedònia, poblada molt majoritàriament per albanesos, una petita franja de territori al sud-est de Sèrbia, anomenada Kosova oriental pels albanesos, la part meridional de Montenegro -entorn d’Ulcinj-, que limita amb l’estat albanès, i una altra petita franja que limita amb Kosova, i, finalment, el territori de la Samèria, actualment a Grècia; és a dir tota l’àrea de poblament albanès.

Aquesta reivindicació ha estat present des del moment que es constitueix el nacionalisme albanès, a finals del segle XIX i la vegada que ha estat més a prop d’assolir-se va ser durant la Segona Guerra Mundial, quan Albània va ser ocupada pels feixistes italians i, a Albània, se li agregà gairebé la totalitat de Kosova i bona part de Macedònia.

Tot i que aquest debat ha aparegut diverses vegades durant els últims anys, sobretot a Kosova, on una bona part dels albanesos s’ha manifestat favorable a integrar-se a Albània -només cal veure que en les manifestacions a Kosova, les banderes que s’enarboren són les albaneses, no la de Kosova-, ara ha agafat una transcendència més gran i s’ha estès per diversos estats.

Arran del resultat de les últimes eleccions macedònies, el partit en el poder, el conservador VMRO-DPMNE, que no va aconseguir una majoria que li permetés de formar govern, va iniciar una intensa campanya contra el que en diuen Plataforma de Tirana. A Macedònia, l’oposició socialdemòcrata i els quatre partits albanesos van obtenir uns resultats prou bons com per poder formar govern, i desbancar el VMRO-DPMNE i el seu líder, Nikola Gruevski, del poder.

Els partits albanesos van acordar una plataforma conjunta de cara a la negociació amb la Unió Socialdemòcrata, SDSM. En aquesta plataforma, a part d’alguns aspectes que no tenen res a veure amb la qüestió ètnica com la integració a la Unió Europea o a l’OTAN, hi havia reivindicacions que anaven en la línia de reconèixer els drets nacionals dels albanesos. Una de les mesures proposades era la d’estendre l’oficialitat de la llengua albanesa a tot el territori de l’estat, la possible modificació d’alguns elements simbòlics, com la moneda, uniformes policials, polítiques actives per incrementar la presència d’albanesos en les forces de seguretat i en el funcionariat, on actualment estan infrarepresentats, la condemna del genocidi contra el poble albanès en el període d’entreguerres… Finalment, socialdemòcrates i albanesos van arribar a un acord per formar govern, que va ser boicotejat pel president macedoni. A hores d’ara, més de quatre mesos després de les eleccions, Macedònia encara no té govern.

Des del VMRO-DPMNE, el partit governant, es va iniciar una gran campanya contra el que afirmen que pot ser la desintegració del país. Ara fa cinquanta-nou dies que els carrers de les principals ciutats macedònies s’han omplert de persones, convocats per una entitat que porta per nom Units per Macedònia, teòricament aliena al partit governant. Ara bé, ningú dubta que darrere d’aquestes concentracions hi ha la llarga mà de Gruevski, que amb aquesta argúcia pretén perpetuar-se en el poder o, com a mínim, evitar que els socialdemòcrates puguin formar-lo, i també que pugui ser jutjat pels nombrosos casos de corrupció, malversament de fons públics, espionatge…

Els dirigents d’Units per Macedònia han insistit reiteradament que estan en contra del federalisme i de la desintegració de Macedònia, i, també, contra el bilingüisme. Defensen que l’acord entre SDSM i partits albanesos s’ha elaborat des de Tirana, i per això en diuen Plataforma de Tirana –nom que evidentment no fan servir les persones que la van signar-. Afirmen que l’objectiu últim d’aquests polítics és desmembrar el país i incorporar les zones de majoria albanesa a Albània, per crear la Gran Albània. Els partits albanesos de Macedònia han negat aquestes acusacions i han insistit que el seu objectiu és tan sols garantir la igualtat de drets de tots els ciutadans de Macedònia.

Evidentment aquestes tesis han rebut, com era d’esperar, el suport de les principals autoritats sèrbies, lògicament, pel seu enfrontament amb les autoritats de Kosova.

Les declaracions que va fer fa pocs dies el cap de govern albanès, Edi Rama, segons les quals –en una entrevista feta al mitjà Politico- l’objectiu polític fonamental del seu país és la integració a la Unió Europea, però que en cas que aquest projecte fracassés no descartava la possibilitat que s’optés per buscar altres unions territorials en la mateixa àrea balcànica, en clara alusió al conjunt dels territoris poblats per albaensos, han provocat un gran rebombori. Poc després, el presdient de Kosova, Hashim Thaci, va fer unes declaracions en la mateixa línia, encara que després les hagi matisat.

Aquestes afirmacions van servir perquè Ivica Dacic, actual ministre d’afers estrangers del govern serbi, alertés que la principal amenaça per a la pau i l’estabilitat a la zona, segons la seva opinió, era la del nacionalisme albanès entestat a crear una Gran Albània. Va fer aquestes asseveracions en una entrevista a l’agència russa TASS, i va provocar una allau de reacions a totes dues bandes. També va advertir els aliats i protectors dels albanesos, en clara referència als Estats Units, que miressin de replantejar-se les seves aliances. I per reblar el clau, va remarcar que si Sèrbia parlés de crear una Gran Sèrbia -amb la incorporació de la República Serpska- seria acusada de desestabilitzar la zona. Serguei Lavrov, ministre d’Afers estrangers de Rússia, també s’ha manifestat en la mateixa línia.

Pocs dies després de les declaracions de Dacic, qui va afegir més llenya al foc va ser un polític albanès de Bujanovac, Jonuz Musliu. Bujanovac és una de les tres municipalitats del sud de Sèrbia on viuen albanesos, juntament amb Presevo i Medvedja. Segons Musliu, la Gran Albània –i va utilizar aquests termes- ha d’incloure també aquestes municipalitats, i també Kosova, de majoria albanesa.

Fa només dos dies, el president de Kosova, Hashim Thaci, va voler refredar els ànims i va afirmar que la qüestió de la Gran Albània era només una invenció de la propaganda sèrbia, per tal de desviar l’atenció dels seriosos problemes interns que pateix el país.

Finalment, Johannes Hahn, comissari europeu de política regional, ha censurat les afirmacions de Rama i de Thaci i els ha comminat a no fer declaracions explosives i a no qüestionar les fronteres existents, i a no interferir en els afers interns dels estats veïns.

Un diputat socialdemòcrata és víctima d’una agressió a Kumanovo

Segons informa Macedonia Today.ru, dijous passat un diputat de la Unió Socialdemòcrata de Macedònia (SDSM), Màxim Dimitrievski, va ser objecte d’una agressió per part d’uns desconeguts a la ciutat de Kumanovo, al nord del país, no gaire lluny d’Skopje.

No és gens clar, segons la notícia publicada, que els fets tinguin a vuere amb la situació política que viu el país, però qualsevol fet pot provocar una esclada no desitjable. Avui mateix, Gruevski ha advertit que qualsevol espurna pot provocar un daltabaix a tots el Balcans.

En aquesta ciutat, Kumanovo, hi viu una important comunitat albanesa, i no fa gaires dies van haver-hi alguns incidents arran del fet que es despengés una bandera macedònia i fos substituïda per una d’albanesa. Cal recordar, a més, que Kumanovo és la localitat on es van produir els fets de maig de 2015, quan un grup armat, que es va reivindicar com a Exèrcit d’Alliberament Albanès, es va enfrontar amb l’exèrcit macedoni.

Tot això cal emmarcar-ho en el difícil context que viu Macedònia, on després de quatre mesos d’haver-se celebrat les eleccions encara no hi ha govern. El cap de govern sortint, Nikola Gruevski, utilitza l’estratègia de brandar l’espantall del perill albanès per moure la població contra un canvi de govern, després que els socialdemòcrates pactessin amb els partits albanesos la formació d’un nou govern. Segons Gruevski, els socialdemòcrates han renunciat als seus ideals i s’han venut als partits albanesos acceptant el que anomena despectivament la Plataforma de Tirana, amb la clara intencionalitat política de fer veure que es posa en perill la unitat del país. En aquesta estratègia d’incrementar la tensió i d’utilitizar el nacionalisme més barroer, el partit de Gruevski (VMRO-DPMNE) ha optat per fer servir com a nom del partit de Zoran Zaev, els socialdemòcrates, simplement com a SDS, que vol dir senzillament Unió Socialdemòcrata, eliminant deliberadament la M de Macedònia.

Macedònia continua sense govern

Aquest dissabte, 11 de març, va fer exactament tres mesos que van tenir lloc les eleccions per triar un nou parlament macedoni, que teòricament havia de significar el final de la greu crisi política que viu aquest país des de fa anys. El mateix dia es van fer les eleccions a Romania. Ja fa molt de temps que, a Romania, es va nomenar un nou govern, que ha començat a actuar  i que, fins i tot, ha provocat intenses i persistents protestes populars. Macedònia, en canvi, continua igual.

Res no fa pensar que la situació pugui canviar a curt termini. El VMRO-DPMNE, el partit actualment en el govern sembla disposat a no cedir el poder de cap de les maneres, malgrat que a  l’oposició li surtin els números -almenys pel que fa  nombre d’escons-, i no ha dubtat a brandar l’espantall del perill albanès i de la desintegració del país.

Aquest dilluns mateix, el president del país, Gjorge Ivanov, s’ha refermat en la seva postura de no proposar al socialdemòcrata Zoran Zaev la formació de nou govern. Va anunciar aquesta decisió ara fa dues setmanes, l’1 de març, i des de llavors la pressió des de diferents àmbits ha estat constant, tant a l’interior del país com des de fora. Les crides des de la Unió Europea, ministres d’afers estrangers d’Holanda, de la Gran Bretanya, de l’ambaixador dels EUA, de l’OSCE… a  respectar els resultats electorals han estat infructuoses. No només això, sinò que han servit com a argument, per part de Gruevski -el principal dirigent del VMRO-DPMNE-, per tal de reivindicar la sobirania del país.

Ivanov, proper al VMRO-DPMNE, considera que la situació és exactament la mateixa. Segons ell, la proposta de  govern de Zaev posa en perill la unitat i la cohesió del país. L’acceptació, per part de Zaev, de la plataforma redactada pels partits albanesos -anomenada ara Plataforma de Tirana per part del partit governamental, amb la clara intenció de fer veure que és una plataforma redactada fora de Macedònia i contrària als interessos del país- el deslegitima a l’hora de postular-se com a cap del nou govern

Fa més dues setmanes que es van succeint les manifestacions en més d’una vintena de poblacions amb aquest mateix argument. Les manifestacions, que apleguen diàriament milers de persones, són convocades per l’entitat Units per Macedònia, que  en teoria no està vinculada al VMRO-DPMNE, encara que aquest partit els dona ple suport.

Aquestpartit, per la seva banda, insisteix que la millor solució és la repetició de les eleccions, i fer-les coincidir amb les properes eleccions locals, que s’han de fer d’aquí a poc. Argumenten que en les eleccions de l’11 de desembre, la població no va votar sobre la plataforma albanesa, i que cal que es torni a pronunciar, sabent que l’alternativa socialdemòcrata passa per acceptar una bona part dels punts que proposa aquesta plataforma. No volen de cap de les maneres convertir, diuen, Macedònia en un estat binacional.

Tot i això, els socialdemòcrates no cedeixen en la seva voluntat de formar govern. Divendres passat, Zaev va fer una roda de premsa on informava d’alguns detalls dels acords amb els partits albanesos, i va insistir que aquests acords en cap cas violenten la constitució macedònia.  Sota el lema “Pla per la Vida” va afirmar que l’objectiu fonamental de la seva proposta és millorar la vida dels ciutadans. En aquest sentit va considerar prioritari avançar en les negociacions per acostar Macedònia a la Unió Europea i a l’OTAN. Pel que fa a la llei de llengües, va comentar que alguna esmena de la llei vigent permetria estendre l’ús de l’albanès més enllà dels límits actuals. En definitiva, va assegurar que la unitat del país està garantida.

 

Feia dies que s’esperava el pronunciament oficial del principal partit albanès, la Unió Democràtica per la Integració (BDI), que fins ara ha format govern en coalició amb el conservador VMRO-DPMNE, sobre la seva possible participació en un govern de coalició amb els socialdemòcrates de l’SDSM.  Publicat el 4 de març, a les 15.27h

, a les 15.27De fet, s’havien fet dues reunions de la cúpula del partit on la decisió final de si s’entrava o no en el govern quedava ajornada, sobretot per les fortes contradiccions internes. Es valoraven dues possibles alternatives. D’una banda, facilitar que els socialdemòcrates formessin govern, però mantenir-se a l’oposició, o bé entrar en el govern.

Aquesta decisió, aquests darrers dies, ha quedat eclipsada pel cop d’efecte protagonitzat pel cap de l’estat, Gjorge Ivanov, de no oferir als socialdemòcrates l’opció de formar govern -malgrat que demostressin que podien formar-lo- i, alhora, per les importants manifestacions al carrer contra un govern que faci seva la plataforma acordada pels partits albanesos.

Aquest matí, Bujar Osmani, el portaveu del partit ha anunciat que el partit va prendre la decisió, en una reunió que va tenir lloc ahir al vespre, de participar en un govern al costat de l’SDSM.  Segosn Osmani, és important acatar el que ha decidit la majoria de l’electorat, que, segons ell, va en la línia d’un canvi en  el govern en favor dels socialdemòcrates en col·laboració amb els partits albanesos.

Ja fa dies, que els socialdemòcrates argumenten que poden garantir el suport de 67 diputats (del total de 120). Amb la decisió del BDI, queda confirmada aquesta afirmació i els dona arguments per reclamar una vegada més que Ivanov es faci enrere en la seva polèmica actuació.

 

Macedònia tindrà nou govern? El president, Ivanov, veta la formació d’un govern socialdemòcrata, entrada publicada l’1 de març, a les 22.57h

La decisió del president macedoni es pot considerar un autèntic cop d’estat: bloqueja un possible pacte entre socialdemòcrates i partits albanesos 

 

Fa dos dies, el líder socialdemòcrata, Zoran Zaev, va anunciar que tenia les signatures necessàries per tal que el president de Macedònia, Gjorge Ivanov, li pogués encarregar la formació de govern. La incògnita que quedava era, senzillament, si el principal partit albanès, el BDI –amb dos escons-, optaria finalment per entrar al govern o si, pel contrari, es mantindria a l’oposició i deixaria el govern en minoria.

Amb aquest anunci, els esdeveniments s’han precipitat. Ja feia dies que, tant Gruevski com altres membres destacats del partit governamental -el VMRO-DPMNE- qüestionaven la legitimitat d’aquest nou govern socialdemòcrata basant-se en dos fets: no havien guanyat les eleccions –argument discutible- i que els socialdemòcrates havien pactat amb els partits albanesos qüestions que posaven en perill la integritat territorial del país. A més si hi ha d’afegir que des de fa més d’un any, Gruevski denuncia la ingerència «estrangera» al país, acusant la fundació nord-americana Soros d’estar al darrere de les mobilitzacions contrra el seu govern.

No només Gruevski havia “alertat” sobre els perills dels acords amb els partits albanesos i la possible extensió de l’oficialitat d’aquesta llengua al conjunt de l’estat, sinó que també ho havien fet alts estaments de l’església ortodoxa macedònia i altres grups nacionalistes que actuaven, aparentment, al marge dels dictats del partit de Gruevski.

Fa dos dies ja es van concentrar nombrosos manifestants, seguint el model romanès o albanès d’aquestes últimes setmanes, per denunciar el pacte que afecta els interessos nacionals del poble macedoni. Eren milers de persones,  segons el mitjans de comunicació afins al poder hi eren presents deu mil persones. La concentració no va ser convocada per VMRO-DPMNE, sinó per una altra organtizació, que en teoria no hi està vinculada, anomenada Per una Macedònia Unida.  El manifest el va llegir el cantant d’òpera Igor Durlovski, i afirmava, entre d’altres coses, que no acceptarien la plataforma dels partits albanesos que va contra els interessos del poble macedoni ni el biligüisme.

Ahir mateix, un nombre similar de manifestants es va tornar a concentrar. El fet més preocupant és que ahir van haver-hi alguns incidents violents, i que van ser atacats alguns periodistes, que són acusats de manipular la informació i de servir interessos estrangers. A més, així com el dia anterior la mobilització es va centrar a la capital, Skopje, ahir les concentracions es van estendre per diverses ciutats del país, com Prilep, Bitola o Kumanovo.

Tant els socialdemòcrates com els partits albanesos han denunciat la instrumentalització d’aquestes mobilitzacions per part del partit del govern. Afirmen que Greuvski no fa més que amagar-se darrere de proclames nacionalistes per tal de no perdre el poder. De fet, des del BDI s’afirma que Gruevski estava disposat a acceptar, simplement per mantenir el poder, moltes de les demandes que ara critica.

Aquest dilluns, a mitja tarda, Ivanov ha anunciat  que no atorgaria la  potestat de formar govern a cap persona o partit que tingui un programa que tingui com a objectiu destruir la sobirania, la integritat i la independència de la República de Macedònia. Segons Ivanov, ningú té dret a comerciar amb els valors fundacionals del país. També ha insistit que la plataforma negociadora dels partits albanesos ha estat elaborada a Albània, cosa que qüestiona la sobirania del país.

Cal destacar que Ivanov no ha condemnat encara les agressions que han patit diversos periodistes. També s’ha qüestionat, des de l’oposició, com va arribar al poder, fruit d’unes eleccions fraudulentes.

Com és lògic, la reacció de Zaev ha estat immediata. En una roda de premsa ha titllat aquesta decisió d’autèntic cop d’estat. Ha denunciat que Ivanov no fa més que protegir els interessos de Gruevski i que aquesta decisió no fa més que portar el país a un carreró sense sortida d’imprevisibles conseqüències. Per aquest motiu, exigeix que es faci enrere en aquesta decisió.

La reacció de les institucions europees, almenys formalment, també ha estat rápida. Johannes Hahn, en un tuit, ha asseverat que tothom ha d’accpetar els resultats electoral, també el president del país, en una clara al·lusió a la decisió d’Ivanov. La comissió d’afers estrangers del parlament europeu va demanar ahir mateix que la transició de poder a Macedònia fos transparent i tranquil·la.

Gruevski també ha criticat darrerament l’actitud dels representats de la Unió Europea, als quals acusa de donar suport a Zaev. Ahir mateix Gruevski va declarar que un govern socialdemòcrata, tindria l’autoritat fora de les fronteres macedònies.

Tot plegat deixa Macedònia en un atzucac i en una situació d’absoluta incertesa. Avui mateix, els partidaris del govern i els moviments nacionalistes s’han tornat a concentrar. I és molt probable que a partir de demà ho facin els opositors. La crisi a Macedònia no s’ha resolt amb les eleccions, sinó que s’ha aprofundit, i la lluita de Gruevski i els seus acòlits per mantenir el poder, al preu que sigui, és aferrissada.

 

Macedònia tindrà nou govern? entrada publicada el 26 de febrer, a les 15.44h

Ara fa més de dos mesos que van tenir lloc les eleccions per triar un nou parlament macedoni. El resultat d’aquell dia, 11 de desembre, va deixar un panorama polític obert, que obria la porta a fer fora Nikola Gruevski del poder.

L’intent fallit de Gruevski de formar govern

El president macedoni, Gjorge Ivanov, va encomanar al líder de la coalició amb un nombre més elevat d’escons -la Coalició per una Macedònia Millor- l’encarrec d’intentar formar un nou govern. Nikola Gruevski va intentar reeditar la coalició que havia mantingut els darrers anys amb la Unió Democràtica per la Integració (BDI), el partit albanès amb més diputats. No tenia cap altra opció. Els altres tres partits albanesos amb representació parlamentària havien repetit diverses vegades que, en cap cas, pactarien amb Gruevski ni amb el seu partit. Els innombrables casos de corrupció, les escoltes telefòniques i gravacions a què van ser sotmesos gairebé trenta mil ciutadans d’aquest petit país i la campanya electoral de Gruevski i el VMRO-DPMNE, que havia tingut un to molt nacionalista i antialbanès, feia impossible una altra possibilitat.

Si se sumaven els diputats del BDI i els de la coalició de Gruevski sortien els números: 51 diputats del VMRO-DPMNE i 10 del BDI permetien arribar a una majoria, escassa però suficient, de 61 escons, en un parlament de 120.

Ara bé, per tots els motius abans esmentats, el partit d’Ali Ahmeti ho tenia molt difícil per justificar un pacte amb Gruevski. La davallada electoral que va patir aquest partit va ser molt notòria. Ara té només deu diputats, quan en el seu millor moment n’havia arribat a tenir dinou. És evident que l’electorat albanès també els va castigar, i moltes veus internes eren contràries a repetir el pacte.

A més, esperonats per Tirana, els partits albanesos van acordar una plataforma conjunta, que havia de ser l’element clau a l’hora d’optar per donar suport a un nou govern. En aquesta plataforma hi havia diversos punts, però particularment en destaquen dos: l’extensió de l’oficialitat de la llengua albanesa a tot Macedònia i una aposta clarament “europeista”. Si a això afegim que personalitats importants del partit eren partidàries d’un pacte amb els socialdemòcrates de l’SDSM, no és difícil d’entendre que Gruevski no pogués formar govern amb el BDI.

L’oportunitat dels socialdemòcrates

Ivanov va proposar, llavors, als socialdemòcrates de Zoran Zaev que intentessin formar govern. Els socialdemòcrates tenen 49 diputats, cosa que fa imprescindible, per arribar a una majoria, el concurs del BDI d’Ahmeti. El socialdemòcrtaes des de bon començament es van mostrar favorables a arribar a un acord amb els partits albanesos, tot i que formalment no es van manifestar mai d’un a manera clara sobre la plataforma conjunta. És evident que durant la campanya havien fet l’ullet a l’electorat albanès, amb la presència en diversos actes dels seus símbols nacionals i, també, amb la presentació d’alguns candidats albanesos –finalment en van ser escollits dos- . Tot plegat podia facilitar molt les coses.

Tot i això, la divisió interna a BDI és important. Durant aquesta setmana, els òrgans directius del partit havien de decidir finalment quin seria el sentit del seu vot i si entraria en un govern de coalició. Dimecres, després d’una llarga reunió no es va arribar a cap conclusió definitiva, que es va ajornar a una altra reunió, divendres. Després de la reunió de divendres sembla clar que el BDI facilitarà que els socialdemòcrates puguin formar govern –això és el que es desprèn de les declaracions que en va fer el portaveu del partit, Bujar Osmani-, però la decisió final de si hi entrar o no es prendrà en una altra reunió, dilluns vinent.

Un dels principals esculls en les negociacions ha estat, precisament, sobre la llengua, el rang de l’albanès a Macedònia, i alguns altres aspectes de caràcter simbòlic. S’ha anunciat que hi ha un acord sobre el tema, però no n’han transcendit els detalls. S’ha filtrat que no afectarà ni la bandera ni l’himne, però que sí que es podria fer visible la presència de l’labanès en en les monedes i en els bitllets. Caldrà esperar a veure el document definitu sobre el tema.

Pel que fa als altres partits albanesos, tant Besa com Aliança per als Albanesos, han manifestat la seva voluntat d’arribar a un acord amb els socialdemòcrates, però posen en valor els punts acordats de la plataforma conjunta, que consideren primordials a l’hora d’arribar a un pacte. Tot i això, l’SDSM ha reiterat diverses vegades que en cap cas promourà una normativa que impliqui un canvi constitucional.

La reacció de VMRO-DPMNE

Des del VMRO-DPMNE s’ha estat particularment bel•ligerant contra qualsevol decisió que pugui estendre l’oficialitat de l’albanès a tot el país. Ha insistit reiteradament que això implica un canvi constituicinal, que la suma dels diputats albanesos i de l’SDSM no pot superar. A més, ha refermat que no acceptarà cap decisió que afecti els interessos nacionals macedonis ni cap intent de federaltizació. També afirmen que una decisió així seria discriminatòria per a la resta de grups nacionals del país, que quedarien, segons ells, en una situació clarmaent subordinada.

De fet, divendres mateix hi hagué concentracions de partidaris del VMRO-DPMNE davant les seus del partit. Si finalment es confirma aquest nou govern, el partit podira impulsar concentracions al carrer, tal com han apuntat alguns dels seus líders.

També el president, Ivanov, ha remarcat que no acceptarà cap mesura que afecti la integritat del país ni l’ordenament constitucional.

Fins i tot les més altes jerarquies de l’església ortodoxa macedònia han fet públiques declaracions que tampoc no acceptarien el trossejament de la sobriania del país ni la pèrdua de la seva identitat. No cal dir que els partits albanesos han criticat aquestes afrimacions. Des de Besa, el segon partit albanès en nombre de vots i diputats, ha retret el rol polític que assumeix l’església, amb aquestes declaracions.

D’altra banda, el partit de Gruevski apel•la a uns acords de 2008, segons els quals havien de formar govern els partits més votats, d’una banda un partit macedoni i de l’altra un d’albanès. A més, insisteixen molt en el fet que ells són clarament la força guanyadora en les darreres eleccions, cosa que segons elle deslegitima qualsevol altra combinació de govern, que no passi per ells.

Nou govern

De tota manera, si s’analitzen amb calma els resultats –això sense tenir en compte les nombroses acusacions de frau, documentades perfectament per l’organisme independent MOST-, es pot comprovar que, efectivament, la Coalició per una Macedònia Millor va ser l’apció guanyadora, però també és veritat que va quedar ben lluny d’acostar-se a la majoria de sufragis, ja que es va quedar tan sols amb poc més el 38% dels vots, mentre que els socialdemòcrates van aconseguir el 36,66%. La diferència percentual és mínima i invalida del tot l’argument dels partidaris de Gruevski. Podeu consultar els resultats, en nombres absoluts i percentatges en el següent enllaç.

És molt probable que, finalment, l’opció que s’imposi sigui la d’un govern en minoria dels socialdemòcrates, encapçalat per zoran Zaev –tal com han confirmat els òrgans directius del partit aquest mateix divendres-. Demà podrem saber, esperem, la decisió definitiva de BDI i en aproximadament dues setmanes la composició del nou govern.

Finalment, cal remarcar el paper que ha jugat europa en tot aquest tema. des de fa setmanes està pressionant per tal que es formi un govern que garanteixi l’estabilitat i superar la profunda crisi que ha viscut Macedònia aquests darrers mesos, per no dir anys. La seva aposta inicial era la d’un govern de gran coalició, però no se’n va sortir. Ara volen, simplement, un govern i és molt possible que la d’un govern socialdemòcrata en minoria els pugui satisfer, abans que els partits albanesos formin part del govern i puguin provocar una reacció contundent dels seguidors de Gruevski, que, d’altra banda, es produirà igualment.

 

Un museu albanès de Macedònia és atacat amb còctels molotov

Segons informa la premsa macedònia, el Museu de l’Alfabet Albanès, localitzat a la ciutat de Bitola, va ser atacat ahir a la matinada. Sembla ser que quatre persones emmascarades van llançar quatre còctels molotov contra la façana d’aquest museu, cap a les quatre.

Fonts de la policia han anunciat que s’han iniciat investigacions per tal d’esbrinar qui és el responsable d’aquests actes. Aquest museu ja va ser atacat fa uns quants mesos, però la policia no ha efectuat cap detenció relacionada amb aquest afer.

El president del país, Gjorge Ivanov ja ha condemnat l’acció. En canvi, Nikola Gruevski, cap de govern en funcions, de moment no ho ha fet.

Aquests fets s’emmarquen en una setmana on la tensió al carrer s’ha anat incrementant i la incertesa pel futur més immediat de Macedònia augmenta dia rere dia. Des de fa més d’una setmana se succeeixen les manifestacions diàries contràries, organitzades per “Units per Macedònia”, a qualsevol pacte que es fonamenti en la plataforma -anomenada ara per Gruevski i els seus partidaris com a plataforma de Tirana- elaborada pels partits albanesos, que entre d’altres coses demana l’extensió de l’oficialitat de la llengua albanesa a tot el territori estatal. Segons la premsa més propera al govern, ahir es van organitzar manifestacions en aquest sentit en vint ciutats, a part de la capital, que van aplegar desenes de milers de persones.

Des de diferents àmbits s’ha apel·lat a mantenir la serenitat i a evitar tensions que puguin provocar un conflicte ètnic.  El ministre d’Afers estrangers d’Albània, Ditmir Bushati, ha demanat formalment que s’aturi la retòrica antialbanesa i que les autoritats macedònies aclareixin aquests fets, per tal d’apaivagar les tensions.

D’altra banda, l’atzucac en què viu Macedònia és total. Tot i això, el portaveu del principal partit albanès, clau en la formació d’un nou govern, va declarar ahir que encara que el president no proposi al líder socialdemòcrata, Zoran Zaev, la formació del govern, tot i comptar amb 67 diputats favorables -d’un total de 120-, es podria optar perquè l’oposició fes aquest pas de manera unilateral, cosa que en cas de produir-se portaria la tensió al màxim.

 

“No al bilingüisme”. Manifestacions a Macedònia contra la possibilitat que l’albanès es converteixi en la segona llengua oficial

Des de dilluns passat, s’han anat succeint diàriament les manifestacions contra la possible formació d’un nou govern que pugui assumir les reivindicacions acordades pels quatre principals partits albanesos. Una de les set condicions plantejades en la plataforma conjunta, signada per les quatre formacions, és que l’albanès es converteixi en llengua oficial en tot el territori de Macedònia.

Ahir mateix, segons els mitjans afins al govern, cent mil persones es van manifestar en disset ciutats del país contra el bilingüisme, la ingerència estrangera i la pèrdua de la sobirania nacional.  Les dades no les he pogut contrastar amb altres mitjans més crítics, ja que aquests mitjans han decidit no informar d’aquestes concentracions des de dimarts passat, quan alguns periodistes van ser agredits per manifestants

Com és lògic, la més gran va tenir lloc a la capital, Skopje, però també n’hi va haver a Bitola, Veles, Kavadarci, Ohrid, Prilep, Kumanovo o Strumica.

A partir del moment que els socialdemòcrates -SDSM, el principal partit opositor- van anunciar que estaven en disposició de formar aquest nou govern, moltes veus van alertar del perill de l’acceptació de les propostes d’aquesta plataforma.

Tot i que els lemes i consignes de les manifestacions han estat diversos, el que més ressona, sense cap mena de dubte és el de “No al bilingüisme”. En tots els manifestos que s’han llegit cada dia es rebutja de pla la possiblitat d’acceptar una revisió de la legislació que permeti que l’albanès es converteixi en llengua oficial de tot l’estat.

Els convocants de les manifestacions s’apleguen sota el paraigua d’una entitat que porta per nom “Units per Macedònia”. Per tant, en teoria, les manifestacions no han estat impulsades pel govern actual, ni tan sols pel partit governmaental, el VMRO-DPMNE -que va ser el més votat en les darreres eleccions del mes de desembre, però que ha estat incapaç d’articular una majoria que li permeti formar govern-. De tota manera, tant per al socialdemòcrates com per als partits albanesos, no hi ha cap mena de dubte que les mans del govern són darrere les mobilitzacions, i que pretenen amb això boicotejar un canvi.

Els impulsors d’Units per Macedònia, per la seva banda, afirmen que s’adrecen a tots els macedonis, independentment del partit que hagin votat, i asseveren que entre els seus membres també hi ha votants socialdemòcrates. Insisteixein que en les darreres eleccions es va votar només un parlament i que en cap cas es va donar autorització per fer canvis cosntitucionals que afectessin elements essencials com la llengua, l’himne, la bandera o l’estructura territorial.

Són molt crítics amb la plataforma elaborada pels partits albanesos, que consideren que ha estat redactada des de Tirana i que té com a objectiu final federalitzar el país i, en definitiva, desballestar-lo. També són molt crítics amb l’actitud de les autoritats europees, que consideren que només fan el joc als partits albanesos.

Una altra afirmació que fan és que una decisió d’aquest tipus seria clarament discriminatòria per a les altres minories del país -turca, rom, sèrbia, bosníaca i valaca (o aromanesa). que veurien relegada la seva llengua a una condició inferior a la de l’albanès.

De fet, la qüestió ètnica, i també la lingüística, té una gran transcendència en la vida política macedònia. Cal tenir en compte que, aproximadament, una quarta part de la població del país és albanesa, cosa que fa que l’agenda albanesa sigui de les més imortants. Els albanesos viuen concentrats sobretot a la part més occidental del país, fronterera amb Albània i a la part més septentrional, colindant amb Kosova, però a la capital mateix, Skopje, el percentatge d’albanesos també ronda el 20% d’habitants.

Cal recordar que l’any 2001 Macedònia va viure una breu guerra, de dos mesos, i que els acords de pau que es van signar van posar les bases de la Macedònia actual.

La xifra del vint per cent és una xifra clau, ja que és en aquest llindar on s’estableix la frontera perquè una llengua tingui valor oficial en una municipalitat, com és el cas d’Skopje, segons la legislació actual.

La reivindicació albanesa és que la seva llengua passi a ser oficial a tot el país. De moment no han transcendit a l’opinió pública l’acord sobre matèria lingüística a què han arribat socialdemòcrates i albanesos. Des del partit socialdemòcrata s’ha insistit reiteradament que no impliquen cap canvi constitucional, cosa que neguen els manifestants d’Units per Macedònia i també el president del país, Gjorge Ivanov, que dimarts passat va anunciar que no atorgaria als socialdemòcrates la potestat de formar govern, tot i tenir el suport necessari per poder-lo formar, un autèntic cop d’estat.

Un altre fet a tenir en compte és que les últimes dades demogràfiques que es poden utilitzar d’una manera fefaent són les del cens de 2002. Evidentment, s’hauria hagut de fer un nou cens, però la seva realització s’ha anat ajornant. Des del partit governamental s’argumenta que els partits albanesos no volen que es faci perquè es veuria que el pes demogràfic de la seva comunitat és inferior al que diuen que té.

Segons les dades del cens de 2002, el nombre d’habitants de Macedònia era de 2.022.547 habitants, dels quals 1.298.871 eren macedonis (64,2%), 509.083 albanesos (25,2), 77.959 turcs (3,9%), 53.879 roms (2,7%), 35.939 serbis (1,8%), 17.018 bosníacs (0,8%), 9.695 aromanesos (0,5%). La resta pertanyen a grups menors i en percentatges molt baixos.

Ara bé, si s’analitzen, per exemple, les dades de naixements del 2015, apareix una dada que preocupa particularment certs grups macedonis. Aquell anys van néixer 23.075 infants, dels quals, 12.308 eren macedonis (53,35%), 7.604 albanesos (32,91%), 1.098 turcs (4,32%), 1.271 roms (6,72%), 17 aromanesos (0.07%), 120 serbis (0,52%) i 248 bosníacs (1,07%). Amb aquestes dades pretenen demostrar que Macedònia pot viure el que qualifiquen com a fenomen de kosovització, segons el qual a mig termini els albanesos podrien esdevenir el  principal grup del país.

Si voleu seguir l’evolució dels esdeveniments de Macedònia, podeu consultar l’entrada següent:

Macedònia tindrà nou govern? El principal partit albanès es mostra disposat a entrar en el govern, amb els socialdemòcrates

També us recomano que llegiu les reflexions de Mirela Riveni, que va fer poc abans de les eleccions de l’11 de desembre, on abordava precisament aquest tema:

Reflexions d’una albanesa de Macedònia abans de les eleccions

Crisi macedònia: Moscou acusa els Estats Units i la Unió Europea de voler la destrucció de Macedònia

Fins ara, Macedònia no havia ocupat un lloc important en l’agenda russa, tot i que, és ben sabut, l’àrea balcánica sempre ha interessat Rússia. La qüestió de Kosova i, en menor mesura, la de Montenegro han provocat nombroses vegades desavinences i importants desacords entre els països de l’Europa Occidental i Rússia. Rússia s’ha negat reiteradament a reconèixer la independencia de Kosova –fa pocs dies es va refermar en aquesta idea– i ha donat suport a les tesis de Belgrad. Montenegro també ha estat font de tensions, sobretot a partir del moment que el govern d’aquest país va decidir tirar endavant l’adhesió del petit estat balcànic a l’OTAN.

Serguei Lavrov, ministre d’afers estrangers rus, ara ha volgut dir la seva sobre el conflicte que sacseja Macedònia aquests darrers dies. La crisi profunda que viu Macedònia, agreujada per la negativa del president Gjorge Ivanov de proposar a Zoran Zaev la formació d’un nou govern, ha servit perquè Rússia hi digui la seva i obri una nova via de confrontació amb els EUA i la Unió Europea.

Ha insistit que la crisi que viu Macedònia s’ha aprofundit per la ingerència d’altres països en els afers interns. En aquest sentit dona la raó a Gruevski, actual cap de govern en funcions i líder del VMRO-DPMNE, quan diu que la formació del nou govern per part de Zaev està hipoetecada per l’acceptació d’una palataforma negociada i impulsada per un altre estat, en aquest cas Albània. Es refereix a la plataforma que els partits albanesos van acordar conjuntament, com a base per a la negociació d’un nou govern.

Alerta, també, que la intenció que hi ha al darrere d’Albània és la de la construcció d’una Gran Albània, que incorpori Kosova, el sud de Montenegro, zones del nord de Grècia i bona part de Macedònia.

Això, segons, Lavrov, pot tenir unes conseqüències molt negatives, la primera de les quals seria la destrucció de Macedònia com a estat i la conseqüent desestabilització de tots els Balcans. Segons, ell, Occident està permetent que les propostes albaneses erosionin el sistema constitucional macedoni.

Finalment demana que cessin les pressions sobre Macedònia, tant dels EUA com de la Unió Europea. És cert que tant l’ambaixador dels EUA a Skopje, Jess Baily, ha demanat a Ivanov que es replantegi la decisió de no proposar a Zaev que formi govern. Aquests dies, Federica Mogherini, alta comissionada d’Afers Estrangers de la Unió Europea està de gira per diversos països balcànics. Ahir mateix es va reunir amb Ivanov i li va fer exactament la mateixa demanda. En la mateixa línia s’han manifestat Lamberto Zannier, secretari general de l’OSCE o Johannes Hahn, comissari europeu encarregat de negociacions d’ampliació. Fa pocs dies, un congressista nord-americà també va qüestionar l’existència mateixa de Macedònia.

https://sputniknews.com/europe/201505121022045747/

Un congressista dels EUA qüestiona l’existència de Macedònia

Diversos mitjans de comunicació albanesos, serbis i, sobretot, macedonis s’han fet ressò d’unes declaracions d’un congressista dels EUA, Dana Rohrabacher, en una televisió albanesa.

El fet que afirmés que Macedònia no és un estat viable no ha deixat a ningú indiferent. Va argumentar que era impossible que albanesos i macedonis, tal com s’havia demostrat, convisquessin en el mateix estat. Per aquest motiu, segons ell, la millor solució seria que els territoris poblats majoritàriament per albanesos de Macedònia formessin part de Kosova, i que la resta del territori s’unifiqués amb Bulgària, o amb qui consideressin convenient la resta de ciutadans de Macedònia. Va valorar que Macedònia és un projecte fallit i que no hi ha cap motiu per nopoder “redissenyar” les fronteres.

Va rebutjar la idea que el fet que “ara fa trenta anys” es considerés que Macedònia, després de la desintegració de Iugoslàvia, havia de ser un estat impliqui que s’hagi de amantenir aquesta idea tant sí com no.

Des d’Skpoje, lògicament, s’han rebutjat aquestes afirmacions i s’ha lamentat que l’únic que fan és alimentar certes retòriques nacionalistes. A més, el Ministeri d’Afers estrangers d’aquest país han demanat al Departament d’Estat dels EUA que aclareixi quina és la seva visió, i que desmenteixi les afirmacions de Rohrabacher.

Aquestes declaracions a Tv Vizion Plus han arribat poc després que aquest mateix congresista proposés al president serbi, Tomislav Nikolic, un intercanvi de territoris: que la zona nord de Kosova s’integrés a Sèrbia, però a canvi que la zona sud-oriental de Sèrbia, entorn de la vall de Presevo es transferís a Kosova.

Rohrabacher és congressista del Partit Republicà, per Califòrnia, i és membre del sector més conservador del partit. Durant la guerra de Kosova es va mostrar partidari de bombardejar Sèrbia i d’armar l’Exèrcit d’Alliberament de Kosova (UÇK).

Aquesta idea de l’intercanvi de territoris ha estat manifestada públicament per diversos representants polítics nord-americans i britànics. L’últim exemple d’això han estat les declaracions, en la mateixa línia, d’Ivor Roberts, que va ser ambaixador britànic a Iugoslàvia entre 1994 i 1997.

La minoria macedònia d’Albània

És de tothom conegut que la qüestió albanesa juga, i ha jugat, un paper essencial en la política macedònia i en la construcció de la identitat d’aquest estat balcànic. És molt menys conegut, però, que a Albània també hi ha una comunitat macedònia. És demogràficament molt menys nombrosa, però no per això deixa de tenir un valor important i ens demostra, una altra vegada, que bona part dels territoris dels Balcans són multinètnics.

Com acostuma a passar sempre, hi ha un profund desacord pel que fa al nombre de persones que conformen aquesta comunitat.

D’una banda, segons les dades oficials, del cens de 2011, la comunitat macedònia d’Albània està formada per 5.870 persones. Aquesta xifra és una mica superior a la de 1989, on només es reconeixien com a macedònies 4.697 persones. Si ens fixem en la dades estrictament oficials, podem veure una dada interessant, i no menyspreable, com és que la xifra de macedonis ha anat augmentant cens rere cens, almenys des de l’any 1950, on oficialment eren tan sols 2.273, i l’any 1960 ja eren 4.235, xifra inferior a la de 2011. Aquest nombre, però, representa tan sols entorn del 0,14% del total del país.

D’altra banda, l’any 2003 l’Associació de Macedonis d’Albània (que agrupava les quatre organitzacions macedònies més actives), que va boicotejar el cens oficial, va fer públiques les seves dades, segons les quals el nombre de macedonis d’Albània pot oscil•lar entre els 120.000 i els 350.000. Així doncs, la diferència entre els dos recomptes és abismal. El motiu pel qual van proposar aquest boicot és que només es podien declarar com a macedònies les persones que residien a la municipalitat de Pustec.

El govern albanès tan sols reconeix com a macedonis els que viuen a Pustec, una municipalitat de l’àrea de Prespa. L’alcalde de Pustec, Edmond Temelko, nega les xifres oficials, i per fer-ho posa com a exemple la seva municipalitat, que, afirma, és poblada majoritàriament per macedonis, cosa que desmenteix les xifres oficials del cens.

Els macedonis viuen, sobretot, a la franja més oriental del país, en dues grans zones. D’una banda, al territori conegut com a Mala Prespa, a l’àrea d’influència de Korça (Gorica en macedoni), i l’altra, al nord d’aquesta zona, al territori conegut com a Golo Brdo, a l’àrea d’influència de Diber (Debar en macedoni). A Tirana també hi viuen uns cinc-cents macedonis, segons les dades aportades pel cens de 2011, i un nombre menor en ciutats com Pogradec,Kavaje i Elbasan.

A la zona de Mala Prespa hi ha nou pobles, segons informa el web quebequès L’aménagement linguistique dans les monde, que són Lajthiza, Pusteci, Zaroshka, Cerja, Shulini, Gollomboqi, Gorica e Vogel, Bezmishti et Gorica e Madhe. S’agrupen tots a la municipalitat de Pustec, que és l’únic territori de tot Albània, com hem dit abans, on els macedonis són reconeguts com a minoria.

Més enllà de Pustec, segons l’Etnologue, també n’hi ha al districte de Devoll, a Bilisht (Bilista en macedoni), a Verniku (Vrbnik), Sueci (Suec) i Zagradeci (Zagradec). A la zona de Korça també n’hi ha a Boboshticë (Bobostica) i a Drenove (Drenovo). Entorn del llac d’Ohrid n’hi podem trobar a Lin.Finalment, a Golo Brdo també hi ha una colla d’enclaus, uns vint-i-un, poblats per macedonis.

Totes dues zones són territoris particularment pobres en el conjunt d’Albània. A Mala Prespa són majoritàriament cristians ortodoxos, mentre que a Golo Brdo són musulmans, la majoria.

Mala Prespa va passar a partànyer a Albània arran dels acords del Tractat de Versalles, de l’any 1919. La qüestió macedònia havia estat una de les qüestions més difícils de resoldre durant aquells anys, ja que tant búlgars, com grecs i serbis en reivindicaven el territori i, fins i tot, la nacionalitat.

El reconeixement dels macedonis com a minoria sempre ha estat problemàtic. De fet, la nacionalitat macedònia ha estat negada tant a Bulgària com a Grècia i els macedonis han estat sotmesos, en aquests països a intenses polítiques d’assimilació.

A Albània, la política envers els macedonis ha estat menys agressiva, tot i que no es pot dir, ni de bon tros, que s’hagin respectat els seus drets. Pel que fa a l’ensenyament, per exemple, des de l’any 1945, es reconeix el dret a rebre l’ensenyament primari en macedoni, però només a Pustec. En els mitjans de comunicació públics només s’hi fa un programa, de mitja hora diària, des de l’emissora de ràdio de Korça. També hi ha una ràdio privada, Ràdio Prespa, que emet íntegrament en macedoni. Des de l’any 2010 també hi ha una televisió, Televisija Kristal, que reemet programes de la televisió macedònia. La presència de les entitats macedònies a internet en canvi, no és gens menyspreable.

Hi ha diverses entitats que defensen i promouen la cultura macedònia. L’any 1993 va aparèixer la primera revista en macedoni, Mir (que vol dir pau, o també comunitat). Políticament no hi ha representants polítics macedonis més enllà de l’àmbit estrictament local. Un exemple d’això és que no hi ha cap diputat macedoni en el parlament albanès.

El principal partit macedoni és l’Aliança Macedònia per a la Integració Europea, al qual pertany Edmond Temelko, l’alcalde de Pustec. Aquest partit va presentar candidatures en setze municipalitats en les darreres eleccions municipals a mitjan 2015. Aquest partit té bones relacions amb Edi Rama, l’actual cap de govern albanès.  Tot i això, Rama, com a cap de govern, havia impulsat una reforma de l’administració local que va implicar un clar perjudici per a la minoria macedònia, i també per a la grega, l’agost de 2014.

Moltes vegades, el govern macedoni ha demanat la reciprocitat en el tracte dels seus connacionals, amb el que reben els albanesos de Macedònia. A més, ha insisitit que cal fer un cens, amb la participació d’organismes internacionals, que permeti conèixer de manera fidedigna la composició real de la població d’Àlbània.

Les entitats macedònies han anunciat repetidament que denunciaran el govern albanès en instàncies internacionals, per la poltica que du a terme envers la seva nacionalitat.

Podeu consultar la pàgina de Minority Rights, de la qual he extret informació.

 

Llistes de viles amb població macedònia, segons l’Aliança Macedònia:

Golo Brdo: Trebishtë (Требишта), Ostern (Острен), Tërbaç (Трбаче), Lladomericë (Ладомирица), Otisani (Отисани), Gjinovec (Ѓиновец), Pasinkë (Пасинки), Tuçepi (Тучепи), Vrbnica (Врбница), Klenjë (Клење), Stërblevë (Стеблево), Džepištë (Џепишта)

Korçë – Pogradec: Korçë (Корча), Pogradec (Поградец), Lin (Лин), Blacë (Блаца), Piskupati (Пискупати), Uduništë (Удуништа), Tservenaka (Червенака), Memlištë (Мемлишта), Zagragja (Врмова), Golik (Румен), Zerveskë (Зерваска), Sterova (Старова), Zagoreçan (Загоричан), Stropkë (Стропчке), Llëngë (Лешница), Çerava (Черава), Piskupijë (Пискупија), Drenovë (Дреново), Boboshticë (Бобошица), Vernik (Врбник)

Mala Prespa – Liqenas/Pustec: Bezmishtë (Безмишта), Goricë e Madhë (Г. Горица), Goricë e Vogël (Д. Горица), Gollomboç (Глобочани), Liqenas (Пустец), Belas (Шулин), Cerja (Церје), Zvedzë (Звезда), Leskë (Леска), Pakičkë (Пакичка),Zagradeçi (Заградец)

Macedònia: Gruevski no aconsegueix formar govern. Cap a unes noves eleccions?

Ahir a la mitjanit expirava el termini perquè Nikola Gruevski, líder del conservador VMRO-DPMNE, pogués formar govern. Durant els deu dies que havia tingut com a termini per negociar-lo, el seu objectiu s’havia centrat a aconseguir que la Unió Democràtica per a la Integració (BDI) li donés suport i revalidar així la coalició fins ara governant. Entre tots dos, el VMRO-DPMNE i els partits que s’apleguen en la coalició Per una Macedònia Millor i el BDI sumen un total de 61 escons (51 +10), justos els que calen per tenir la majoria absoluta en el parlament macedoni.

Ara bé, tal com ja era evident des de feia dies, no era gens clar que el BDI optés finalment per donar suport a Gruevski. De fet, en diversos mitjans havien aparegut membres del partit amb missatges contradictoris. D’una banda, el cap indiscutible de la formació, Ali Ahmeti, semblava més favorable a repetir coalició, i s’emparava en els acords entre ambdues formacions, de l’any 2007, segons el qual el govern l’haurien de formar les dues formacions més votades, una macedònia i una altra d’albanesa. Altres veus importants del partit, però, semblen més inclinades a arribar a un pacte amb els socialdemòcrates. En aquest sentit, es poden destacar les opinions dels alcaldes de Tetovo i de Gostivar, Teuta Arifi i Nevzt Bejza. És indiscutible que la pèrdua de vots de la formació fonamenta auqesta opció. El BDI havia arribat a tenir dinou diputats, i ara només els en resten deu.

Ahir, la cúpula del partit, del BDI, es va reunir durant tota la tarda, a Mala Recica, prop de Tetovo -la principal ciutat albanòfona de Macedònia- per tal de prendre una decisió definitiva. El portaveu del partit, Bujar Osmani va fer diverses declaracions i, finalment, poc després de les nou del vespre va anunciar que no s’havien pogut posar d’acord a l’hora de triar una de les cinc opcions que tenien sobre la taula: govern de coalició amb VMRO-DPMNE, govern de coalició amb els socialdemòcrates -SDSM-, romadre a l’oposcició, un govern ampli o bé la convocatòria de noves eleccions.

Davant d’aquest fet, la reposta del VMRO-DPMNE no s’ha fet esperar. Ha fet una crida a repetir les eleccions. Consideren que la formació de govern hauria de ser el mitjà per resoldre la crisi política, en lloc d’aprofundir-la. Per tant, unes noves eleccions són vistes, per aquesta formació, com la possibilitat de sortir de la crisi.

Ara, en teoria, el cap de l’estat, George Ivanov, té l’opció d’encarregar la formació del govern a un altre candidat, que en aquest cas se suposa que seria Zoran Zaev. Els socialdemòcrates han intentat repetidament atreure el suport dels partits i votants albaensos. Una clara mostra d’això es que van aconseguir un important suport electoral en aquesta comunitat, fins al punt que van ser esollits dos diputats albanesos en les seves llistes, cosa insòlita fins ara. De tota manera, però, no s’han manifestat clarament sobre la plataforma negociadora conjunta elaborada pels partits albanesos, un dels punts estrella de la qual és que l’albanès esdevingui llengua oficial a tot l’estat.

També s’està especulant amb el fet que, mitjançant alguna argúcia legal, torni a proposar a Gruevski la tasca de formar govern. Tot i això, l’escenari d’unes noves eleccions és cada vegada més a prop.

Segons Transparència Internacional, la percepció de corrupció és generalitzada a tots els països balcànics

Aquest 25 de gener, Transparència Internacional (IT) va fer públics els resultats de l’Índex de Percepció de la Corrupció corresponents a l’any 2016. Cada any per les mateixes dates presenta un document similar on s’analitza la pecepeció que tenen els ciutadans, especialistes i diverses institucions, sobre aquest tema. El document s’ha elaborat a partir d’enquestes fetes a més de 60.000 ciutadans.

Transparència Internacional és una organtizació governamental implantada arreu del món, que té com a objectiu combatre la corrupció. Més que analitzar casos concrets, que segons ells correspon més a l’àmbit del periodisme, el que fan és fer propostes més a llarg termini, per impulsar reformes del sistema que en permetin la prevenció.

La conclusió global a què arriben aquest any, com a organisme, és que els governs d’Europa i de l’Àsia central no fan prou per combatre-la, cosa que provoca la desafecció de la població de la “política” i dels seus representants. Globalment, una tercera part de la població, segons les seves conclusions, creu que els governs i els governants són corruptes. Ara bé, aquesta proporció creix de manera notable en alguns estats, com Espanya, Moldàvia i Kosova, on dos terços de la població consultada estan convençuts que la corrupció és el problema més greu dels països respectius.

La percepció que el propi país és el pitjor en aquest aspecte és molt estesa. Tal com reflecteixen les conclusions que podeu llegir en el següent enllaç, així ho pensen el 86% dels ucraïnesos, el 84% dels moldaus, els 82% dels bosnians i el 80% dels espanyols.

És evident que es poden fer una infinitat de crítiques a aquesta “llista” i als criteris que es fan servir. IT utilitza diverses empreses que l’assessoren a l’hora d’elaborar-les. I és evident que no són precisament institucions que desvetllin una particular confiança. Hi podem trobar el Banc Africà de Desenvolupament, la Fundació Bertelesmann, el setmanari d’informació econòmica The Economist -que tots sabem de quin peu coixeja-,  o l’ultraliberal Freedom House. Podeu llegir-ne una crítica ben fonamentada en un article aparegut a Iniciativa Debate.

Més enllà de tot això, però, no deixa de tenir el seu interès consultar-la, encara que sigui amb moltes precaucions. Encapçalen la llista, amb millors resultats, Dinamarca i Nova Zelanda, amb un índex de 90 (sobre 100, com més baix és el percentatge, pitjor n’és la percepció), seguits per Finlàndia, Suècia, Suïssa, Noruega i Singapur, amb índexs propers a 90. França queda molt més lluny, en vint-i-tresè lloc, amb l’índex 69 i Espanya el quaranta-quatrè, amb l’índex 59, per sota de Botswana, Cap Verd, Brunei o Barbados.

Pel que fa als països balcànics, el més ben situat és, tal com era d’esperar, Eslovènia, en el lloc 31è, amb l’índex 61. Tota la resta queden per sota dels 50, que és la xifra que Transpàrència Internacional considera crítica. Primer de tots hi ha Croàcia (49, en el 55è lloc) -tot just amb un punt més que Hongria-, Romania (48, en el 57è) –encara per davant de països com Cuba o Itàlia-, Montenegro (45, el 64è), Sèrbia (42, el 74è), Bulgària (41, el 75è), Albània i Bòsnia i hercegovina (tots dos 39, el 83è), Macedònia (39, en el 90è). Més enrere encara queden Kosova (31, el 95è) i Moldàvia (30, el 123è). El total d’estats analitzats són 176.

Així com el conjunt de països mantenen uns índexs similars als de l’any anterior, els resultats de Kosova i Moldàvia són clarment inferiors, cosa que demostra que és un problema creixent.

Podeu consultar la llista completa en el següent enllaç