Macedònia te nou govern, gairebé sis mesos després de les eleccions

El parlament macedoni va posar ahir al vespre punt i final a gairebé mig any d’incertesa. La majoria dels diputats van votar a favor de la proposta de govern encapçalada pel socialdemòcrata Zoran Zaev. Es van expresssar en aquest sentit 62 diputats, del total de 120 que hi ha, mentre que hi van votar en contra 44.

Dimarts va començar el debat al parlament sobre la proposta de goern de Zaev. Tothom ja sabia, però, que els números finalment sortirien. Zaev havia anunciat poc abans que comptava amb el suport de dues de les formacions polítiques albaneses, amb les quals formarà un govern de coalició. Els dos partits albanesos que li han donat suport són la Unió Democràtica per la Integració (BDI) -que té deu escons- i Aliança pels Albanesos -que en té tres-.

La BDI és la formació política que aquests darrers anys havia format part del govern del sortint, de Nikola Gruevski, de dreta i nacionalista macedoni (VMRO-DPMNE). La seva connivència, del BDI, amb un partit que ha controlat la vida política del país, profundament corrupte i que ha espiat massivament la població li ha passat factura en suports electorals. A més, alguns dels membres del partit han estat esquitxats també per casos de corrupció. Això ha fet que la resta de partits albanesos hagint tingut una actitud molt cauta a l’hora de pactar-hi.

El segon partit albanès, en nombre de vots i de diputats, ha argumentat precisament això per no afegir-se al nou govern. BESA ha estat sempre molt crític amb el BDI i li ha recriminat que alguns dels minsitrables estiguessin acusats precisament per casos de corrupció. De tot manera, el BDI era absolutament imprescindible perquè els socialdemòcrates poguessin formar govern. Si no, els números no sortien, ja que els socialdemòcrates compten tan sols amb 49 diputats. BESA ha anunciat, però, que donaria suport a les iniciatives que impliquessin un avenç social, integració europea i lluita contra la corrupció. Des de BESA també s’ha criticat que no hi hagi cap dona entre els ministrables del BDI. Finalment, i no menys important, hi ha el fet que la “promesa” feta al cap de l’estat, Gjorge Ivanov, per part de Zaev de garantir la unitat i integritat del país ha provocat que probablement alguns dels acords a què havien arribat en el seu moment, BESA i SDSM, finalment no es duguin a la practica, fet que ben segur ha influït en la decisió final de donar suport al govern des de fora

Zaev ha afirmat, durant el debat parlamentari i en la primera compareixença pública pública que ha fet com a cap de govern, que el nou gabinet té tres grans objectius: la millora de les condicions socials i econòmiques del país, la lluita contra la corrupció i la integració a la UE i a l’OTAN. També ha promès reformes en el terreny de la justícia i desenvolupar més a fons els acords d’Ohrid, de 2001, que van tancar el conflicte armat entre la guerrilla albanesa i les forces governamentals.

En aquest sentit, algunes de les mesures anunciades volen anar en aquesta línia, com per exemple, l’increment del salari mínim, que pot passar de 9.000 a 12.000 dínars (aproximadament uns 200 euros), la introducció d’algunes mesures relatives a millorar la situació de les persones afectades per la pobresa energètica o la retirada d’una mesura que va provocar importants mobilitzacions dels estudiants de secundària ara fa dos anys, una mena d’examen de revàlida.

Zaev ha volgut posar mot d’èmfasi, sobretot, en la vocació atlantista i europeista del nou govern. No cal dir que les cancelleries occidentals i els EUA han mostrat la seva satisfació per la formació del nou govern. Han aconseguit, aparentment, desbloquejar la crisi, un govern formalment sòlid i molt clarament prooccidental i alhora sembla que s’han “desactivat” bona part de les demandes albaneses, cosa que els garanteix l’estabilitat a la zona.

El nou govern estarà format per un total de 25 ministres, dels quals set no tindran cartera. Disset pertanyen als socialdemòcrates, sis al BDI i dos són d’Aliança pels Albanesos. Des del VMRO-DPMNE s’ha criticat precisament que el nombre d eministres sigui tan elevat, i ha recordat que durant la campanya electroal des de l’SDSM s’havia afirmat que no superarien la vintena.

El BDI controla ara ministeris com Justícia, Afers europeus, Medi ambient i Planificació urbanística. Per la seva banda, l’Aliança Sanitat i Administració local.

Per la seva part, des de VMRO-DPMNE s’ha criticat que alguns membres del nou govern estan involucrats en casos de corrupció. Continuen insistint que l’únic objectiu dels socialdemòcrates és aconseguir el poder, i que la millor solució és convocar unes noves eleccions. Quan es va iniciar el debat parlamentari van remarcar una altra vegada que no estaven d’acord -i que no reconeixien- amb el nomenament de Talat Xhaferi com a president del parlament.

Antecedents

L’11 de de desembre van tenir lloc eleccions a Macedònia. Havien de servir per posar punt i final a mesos de protestes al carrer contra el govern del conservador VMRO-DPMNE, erncapçalat per Nikola Gruevski. Se l’acusava de corrupció, pràctiques mafioses i d’haver espiat gairebé trenta mil ciutadans.

Els resultats van ser molt ajustats. Va guanyar el VMRO-DPMNE, 51 escons, però no amb prou suport per formar govern. Llavors, els socialdemòcrates (SDSM) van arribar a un acord per formar govern amb els partits de la minoria albanesa (BDI, BESA, Aliança dels Albanesos i SDP). Per arribar a un acord, els partits albanesos van elaborar una plataforma conjunta, amb reivindicacions diverses, entre les quals hi ha l’extensió de l’oficialitat de l’albanès a tot l’estat, un increment de la presència d’albanesos a les administracions públiques. … A partir de llavors, davant la possibilitat real de perdre el poder, i de ser jutjat, Gruevski va acusar els socialdemòcrates de trair el país i voler-lo destruir. La plataforma albanesa va ser anomenada Plataforma de Tirana, per tal de fer veure que s’havia elaborat fora del país.

El president del país, Ivanov, vinculat al VMRO-DPMNE va optar per no permetre la formació de govern als socialdemòcrates. Alhora, una organització, en teoria apartidista, Units per Macedònia, va iniciar una sèrie de mobilitzacions diàries contra aquesta “Plataforma de Tirana”, que fa dos mesos que duren. Aquesta setmana mateix, els socialdemòcrates i els partits albanesos, per desbloquejar la situació, van optar tirar pel dret i convocar el parlament i nomenar un nou president de l’assemblea, pas imprescindible per formar govern, però tant el VMRO-DPMNE com el president Ivanov consideren aquesta acció com a il-legal.

Segons una enquesta de Gallup, un percentatge important de la població valora negativament la dissolució de Iugoslàvia

El passat 17 de maig, l’agència Gallup va fer públics els resultats d’una enquesta feta en el conjunt dels països que conformaven Iugoslàvia, sobre la percepció que té la població, positiva o negativa, de la dissolució de Iugoslàvia.

 

Segons les dades que aporta, es desprèn que una part molt significativa de les persones enquestades valoren negativament el trencament de Iugoslàvia, tot i que hi ha diferències significatives, molt notables en alguns casos, entre els diferents estats.

No és difícil d’entendre que on es valora més negativament aquest trencament és a Sèrbia, on el 81% de les persones considera perjudicial aquest trencament, mentre que els que el valoren com a beneficiós representen tan sols el 4%. Evidentment, passa sempre, els països que han estat l’element central d’un estat, encara que sigui multinacional, sempre senten nostàlgia d’aquest passat. Només cal veure els resultats d’enquestes similars dutes a terme a Rússia.

A l’extrem oposat, tal com era previsible, hi trobem Kosova, on els que consideren perjudicial el trencament són només el 10%, i, en canvi, els que els valoren positivament s’enfilen fins al 75%.

Enmig d’aquests dos extrems hi trobem la resta de països:

– Bòsnia: 77%, perjudicial; 6%; beneficiós
– Montenegro: 65%, perjudicial; 15% beneficiós
– Macedònia: 66%, perjudicial; 12% beneficiós
– Eslovènia: 45, perjudicial; 41%, beneficiós
– Croàcia: 23%, perjudicial; 55%, beneficiós

Així, doncs, segons aquesta enquesta, tant a Sèrbia com a Bòsnia i Hercegovina, Macedònia i Montenegro hi ha una impressió general negativa de la dissolució de Iugoslàvia, mentre que a Croàcia i Kosova és positiva. A mig camí, queda Eslovènia, amb uns resultats molt equilibrats.

Aquests resultats venen a demostrar que els països on hi havia una autèntica voluntat de secessió eren bàsicament tres: Croàcia, Kosova i Eslovènia. En la resta de casos, molt probablement no es va voler, no es va saber, no es va trobar una altra solució alternativa que no fos el trencament, o s’hi van veure abocats.

D’aquestes dades, crida l’atenció que a Eslovènia els resultats siguin tan equilibrats, sobretot si es té en compte que quan s’hi va fer el referèndum, el 89% dels eslovens van votar favorablement a la independència.

Eslovènia és un país que sempre ha tingut una vocació més centreeuropea que no pas balcànica, però s’ha de recordar que la seva situació dins el que era Iugoslàvia també era relativament especial, i sortia beneficiada moltes vegades dels equilibris difícils que s’havien de mantenir en el si de la Federació.

És indiscutible que tot i l’innegable afany independentista de la població, no hi havia una percepció d’enfrontament radical amb l’estat, ni cap conflicte de magnitud. Tampoc cap conflicte ètnic havia sacsejat el país. Eslovènia s’havia beneficiat d’unes relacions particulars amb el conjunt de Iugoslàvia, de manera que s’havia acomodat a una mena de pacte social entre les elits locals, que permetien, tal com afirma Jordi Bañeras, una situació avantatjosa per al capital eslovè en el conjunt de l’estat -i un mercat unificat- i la tecnoburocràcia, particularment la sèrbia, que d’aquesta manera tenia uns aliats que permetien el seu control de l’estat. D’aquesta mena de pacte se’n sentia beneciaa el conjunt de la població.

Altres dades que aporta l’enquesta indiquen que estan més satisfetes amb el trencament aquelles persones que pertanyen al grup nacional majoritari de cada estat, mentre que els grups minoritaris en tenen una visió menys optimista, cosa bastant lògica, d’altra banda, ja que moltes vegades aquests estats han dut a terme un política  xovinista i nacionalista -interpretat en el pitjor sentit del terme- que ha fet que les diferents minories s’hi sentissin a disgust.

Així, per exemple, el 43% dels croats de Bòsnia i Hercegovina no n’estan satisfets, un percentatge que més que duplica el dels croats de Croàcia; el serbis de Bòsnia encara són més unànimes en aquest sentit, ja que en representen el 93% dels enquestats, xifra que supera fins i tot la de Sèrbia mateix. El 39% dels albanesos de Macedònia, un altre exemple, també es mostra descontent, xifra que contrasta amb la gairebé unanimitat, pel que fa a satisfacció, dels albanesos de Kosova.

Si s’analitzen les dades per grups d’edat, es pot comprovar que com més grans són les persones enquestades més a disgut estan amb el trencament de Iugoslàvia. L’única excepció, i crida l’atenció aquest fet, és Eslovènia, en què, tot i ser xifres pràcticament similars, el percentatge més elevat de descontents el podem trobar entre les persones entre 15 i 35 anys.

És evident que la frustració provocada per anys de picar a la porta d’Europa, i la migradesa dels resultats obtinguts en els casos dels països que hi han pogut accedir, poden explicar bona part d’aquest desencís. La terra promesa, de riquesa, prosperitat i felicitat no l’ha trobat ningú. A més, no cal dir que el record, o la percepció, dels feliços anys seixanta i setanta de la Iugoslàvia titista ajuden a mantenir viva aquesta iugonostàlgia.

També és veritat que només és una enquesta -amb dades interessants, sí-, però que no implica que hi hagi cap reivindicació d’una proposta política de futur. En aquests moments -almenys amb rellevància notòria- ningú no reivindica la reconstrucció d’un projecte iugoslau comú.

Moltes enquestes, a més, en altres països han ofert, moltes vegades, resultats sorprenents, almenys a primer cop d’ull, com per exemple, que dos terços de romanesos afirmessin que haurien votat Ceusescu, el desembre de 2014 -remarco que no vull comparar-ne els resultats-.

Gallup és una societat creada l’any 1958 per George Gallup, amb la seu situada a Washington, que té com a objectiu realitzar estudis socials, anàlisis i estadístiques arreu del món.  Podeu accedir a la pàgina de Gallup en el següent enllaç:

Many in Balkans Still See More Harm From Yugoslavia Breakup

 

 

Macedònia tindrà nou govern

Aquest dimecres, 17 de maig, després d’una mica més de cinc mesos des que es van fer les eleccions a Macedònia, s’ha fet un pas important per tancar la crisi política que viu aquest país balcànic. El president del país, Gjorge Ivanov, ha proposat, finalment, al socialdemòcrata Zoran Zaev la tasca de formar govern.

A partir d’ara, Zaev tindrà vint dies de marge per negociar la formació del nou executiu amb els seus aliats, els partits albanesos. El passat mes de març, Ivanov va rebutjar la possibilitat d’oferir a Zaev la possibilitat de formar govern. L’excusa en què es va escudar va ser l’acord a què havien arribat els socialdemòcrates amb les forces albaneses.

Des de, fins ara governant, VMRO-DPMNE es va iniciar una intensa campanya contra aquest possible nomenament de Zaev, que representava la seva sortida del govern. Segons ells, els socialdemòcrates havien arribat a un acord nefast per al país amb tres partits albanesos, que havien pactat prèviament una plataforma conjunta de negociació. Els conservadors del VMRO-DPMNE van argumentar que s’havien arribat a uns acords que podien posar en perill la unitat del país i trencar l’equilibri ètnic. Simultàniament, l’organització Units per Macedònia ha estat mobilitzant la població durant vuitanta dies seguits contra qualsevol concessió que es pugui fer a la minoria albanesa. Tot plegat havia conduït Macedònia a una absoluta paràlisi, i el punt culminant de la crisi va arribar en el moment que manifestants van irrompre en el parlament i van agredir alguns diputats,entre els quals Zaev mateix i Zijadin Sela, líder d’Aliança pels Albanesos quan es va nomenar un nou president d’aquesta cambra.

Amb el gest d’aquest dimecres, doncs, es trenca aquesta espiral. És indiscutible que les pressions dels governs occidentals i dels EUA han estat moltes. Els ambaixadors d’aquests estats s’han pronunciat reiteradament pel tancament de la crisi amb el nomenament de Zaev com a cap de govern, ja que el fet de tenir majoria per poder-lo formar el legitimava.

Evidentment, no s’ha fet públic quin és el preu que s’ha de pagar pel tancament de la crisi, si es tanca. Una de les hipòtesis que feia dies que circulava era el possible “perdó” per a Gruevski i els membres del seu govern, acusat de nombrosos casos de corrupció, d’escoltes il·legals de gairebé trenta mil ciutadans, de malversament de fons públics… Una mena d’amnistia podria fer que l’agressivitat de Gruevski i dels que el secunden desistisin. Ara bé, el preu que es pagaria seria molt gran, massa gran, per a la qualitat democràtica del país.

Una altra qüestió que és una autèntica incògnita és saber què passarà amb les reivindicacions albaneses. S’acceptaran, o quedaran minimitzades de manera que representin un simple maquillatge? Si és així, només es contribuirà a la frustració d’aquesta comunitat, amb la qual cosa la tensió pot tornar a aparèixer en qualsevol moment.

De fet, Zaev, després de fer-se públic l’anunci va fer una compareixença on va afirmar que el nou govern vetllarà per construir una Macedònia europea i unificada,i va insistir que governarà per a tots els ciutadans, i que no portarà a terme una política de confrontació.

Ivanov no ha ofert a Zaev la possibilitat de formar govern fins que no ha fet una declaració pública en què ha garantit que el seu govern mantindrà la unitat, la integritat i la sobirania del país, i que protegirà els interessos nacionals i de tots els ciutadans, independentment de quina sigui la seva ètnia, religió o filiació religiosa. Es va comprometre, també, a ser fidel als principis i lleis marcats per la constitució i a no subordinar els interessos del país als d’un altre estat.

Des de VMRO-DPMNE s’ha donat la benvinguda al rebuig per part de Zaev del que anomenen, despectivament, plataforma de Tirana. Han afirmat, també, que la seva fermesa -del VMRO-DPMNE- i de la ciutadania, amb vuitanta dies de mobilització, ha estat fonamental per aconseguir aquest èxit. Des d’Units per Macedònia, l’organització en teoria apartidista que ha organitzat les mobilitzacions populars, s’insisteix que cal estar a l’aguait i que la lluita per garantir la unitat de l’estat continua.

Dimecres mateix, representants de diversos estats i organismes internacionals es van mostrar satisfets pel debloqueig de la situació. Ho van fer membres de l’ambaixada nord-americana, fonts diplomàtiques britàniques, franceses, de l’OSCE; també s’han expressat en aquests termes Federica Mogherini i Johannes Hahn, alt representant d’Afers Estrangers de la UE i comissionat europeu de negociacions d’ampliació, respectivament.

Crisi macedònia: manifestants assalten el parlament després de triar-ne un nou president

La situació política que viu Macedònia cada vegada està mes bloquejada. Ahir a la nit es va fer palès un altre cop l’atzucac en què viu el país, quan manifestants de la plataforma Units per Macedònia van assaltar el parlament, just després de triar el nou president de la cambra, un membre d’un partit albanès que ha pactat un possible nou govern amb els socialdemòcrates.

Ahir a la tarda es va procedir a l’elecció del nou president del parlament, imprescindible per fer els passos següents que han de permetre triar un nou cap de govern. La persona que hi optava era Talat Xhaferi, de la Unió Democràtica per la Integració (BDI), el partit albanès amb més diputats a la cambra, deu. Va obtenir un total de 61 vots, un nombre suficient per ocupar el càrrec. Cal destacar que no tots els partits albanesos el van votar, ja que els diputats de BESA i del Partit Democràtic Albanès consideren que no és una persona amb el perfil adequat.

Els diputats del governamental VMRO-DPMNE van respondre, després de la votació, cantant l’himne macedoni i demanant eleccions. Han insistit en tot moment, i de fet des de fa setmanes que ho argumenten, que aquest acte és totalment il·legal, i que demostra la traïció dels socialdemòcrates als interessos nacionals dels macedonis, i el seu sotmetiment als interessos d’Albània i de la Fundació Soros. De fet, la premsa afí al govern, la majoritària al país, fa temps que es dedica a reproduir aquest discurs i a atiar les mobilitzacions de la plataforma Units per Macedònia. Avui mateix, aquests mateixos mitjans publicaven diversos articles on explotaven el passat de Xhaferi com a membre de la guerrilla albanesa que va lluitar contra l’exèrcit macedoni l’any 2001.

Va ser llavors quan van entrar al parlament, davant la passivitat de la policia, persones que s’hi manifestaven, de la plataforma Units per Macedònia. Un cop a dins, van atacar alguns dels diputats, entre els quals hi havia Zaev, i també, Zijadin Sela, d’Aliança dels Albanesos.

Aquest matí, diferents actors polítics i institucionals han fet balanç dels incidents que es van produir al vespre-nit, una de les imatges més impactants dels quals va ser la cara ensangonada del candidat socialdemòcrata a ocupar el càrrec de cap de govern, Zoran Zaev.

Segons fonts policials, vuitanta-tes persones van haver de ser ateses en diferents hsopitals de la capital, arran dels incidents violents, de les quals vint-i-cinc eren membres dels cossos policials, tres eren diputats i un periodista.

Diferents instàncies han apel·lat a la calma. L’ambaixada dels Estats Units ha volgut transmetre el missatge que la violència no és la solució als problemes del país, i que l’única via per resoldre el trencacolls macedoni és la negociació i l’acceptació dels resultats de les eleccions del dia 11 de desembre. Exactament en la mateixa línia s’ha expressat la representant de l’OSCE a Macedònia, Nina Suomalainen, l’ambaixador holandès o Johannes Hahn.

D’una manera similar, el ministre d’afers estrangers d’Albània ha posat èmfasi en el fet que s’ha d’evitar la retòrica incendiària, que no fa més que atiar el conflicte ètnic. Molt més contundent ha estat la reacció del partit Vetevensoje, de Kosova, que ha titllat l’agressió de feixista, racista antialbanesa i de servir els interessos russos a la zona.

Per la seva banda, Federica Mogherini, des de la Valletta, ha expressat la seva tristesa pels fets d’ahir, i la seva preocupació. A més, ha aprofitat per alertar que tot plegat pot desembocar en una crisi seriosa i perillosa.

Finalment, una de les reaccions més esperades, la del president del país, Gjorge Ivanov, no ha trigat a produir-se. Ha apel·lat a la calma i a restaurar la pau, això sí, amb el respecte amb la constitució, les lleis i l’ordenament jurídic del país. A més ha insisit que actes il·legals, com el que va tenir lloc ahir -en referència al nomenament del nou president del país- no poden succeir. Per tant, no ha modificat ni una coma el seu discurs habitual, com era de preveure. Es constata, doncs, el seu paper com a garant del discurs de Gruevski, i el seu clar alineamnet amb les tesis del governamental VMRO-DPMNE.

La situació està més enrocada que mai i no hi ha absolutament res que sembli que pugui provocar un canvi en l’evolució els esdeveniments. El perill de confrontació, violenta fins i tot, és més que real. Fa més de quatre mesos que van tenir lloc les eleccions i encara no hi ha govern. Avui mateix, des del partit socialdemòcrata a’ha afirmat que el procés per triar un nou govern tirarà endavant. Caldrà veure fins on està disposat a arribar Gruevski, el seu partit i els grups socials que li donen suport per mantenir el poder, i evitar ser jutjat per corrupció, espionatge…

L’11 de de desembre van tenir lloc eleccions a Macedònia. Havien de servir per posar punt i final a mesos de protestes al carrer contra el govern del conservador VMRO-DPMNE, erncapçalat per Nikola Gruevski. Se l’acusava de corrupció, pràctiques mafioses i d’haver espiat gairebé trenta mil ciutadans.

Els resultats van ser molt ajustats. Va guanyar el VMRO-DPMNE, 51 escons, però no amb prou suport per formar govern. Llavors, els socialdemòcrates (SDSM) van arribar a un acord per formar govern amb els partits de la minoria albanesa (BDI, BESA, Aliança dels Albanesos i SDP). Per arribar a un acord, els partits albanesos van elaborar una plataforma conjunta, amb reivindicacions diverses, entre les quals hi ha l’extensió de l’oficialitat de l’albanès a tot l’estat, un increment de la presència d’albanesos a les administracions públiques. … A partir de llavors, davant la possibilitat real de perdre el poder, i de ser jutjat, Gruevski va acusar els socialdemòcrates de trair el país i voler-lo destruir. La plataforma albanesa va ser anomenada Plataforma de Tirana, per tal de fer veure que s’havia elaborat fora del país.

El president del país, Ivanov, vinculat al VMRO-DPMNE va optar per no permetre la formació de govern als socialdemòcrates. Alhora, una organització, en teoria apartidista, Units per Macedònia, va iniciar una sèrie de mobilitzacions diàries contra aquesta “Plataforma de Tirana”, que fa dos mesos que duren. Aquesta setmana mateix, els socialdemòcrates i els partits albanesos, per desbloquejar la situació, van optar tirar pel dret i convocar el parlament i nomenar un nou president de l’assemblea, pas imprescindible per formar govern, però tant el VMRO-DPMNE com el president Ivanov consideren aquesta acció com a il-legal.

 

Torna la Gran Albània?

Aquestes últimes setmanes, la qüestió de la possible constitució d’una Gran Albània ha tornat a centrar bona part de l’interès polítc dels Balcans. Dirigents de Macedònia, de Sèrbia, d’Albània, de Kosova n’han parlat, i de vegades amb un to que no presagia res de bo.

La Gran Albània, segons qui en defensa la creació, hauria de ser l’estat que aplegués tots els territoris on viu població albanesa, és a dir l’actual Albània, Kosova, la zona més occidental de Macedònia, poblada molt majoritàriament per albanesos, una petita franja de territori al sud-est de Sèrbia, anomenada Kosova oriental pels albanesos, la part meridional de Montenegro -entorn d’Ulcinj-, que limita amb l’estat albanès, i una altra petita franja que limita amb Kosova, i, finalment, el territori de la Samèria, actualment a Grècia; és a dir tota l’àrea de poblament albanès.

Aquesta reivindicació ha estat present des del moment que es constitueix el nacionalisme albanès, a finals del segle XIX i la vegada que ha estat més a prop d’assolir-se va ser durant la Segona Guerra Mundial, quan Albània va ser ocupada pels feixistes italians i, a Albània, se li agregà gairebé la totalitat de Kosova i bona part de Macedònia.

Tot i que aquest debat ha aparegut diverses vegades durant els últims anys, sobretot a Kosova, on una bona part dels albanesos s’ha manifestat favorable a integrar-se a Albània -només cal veure que en les manifestacions a Kosova, les banderes que s’enarboren són les albaneses, no la de Kosova-, ara ha agafat una transcendència més gran i s’ha estès per diversos estats.

Arran del resultat de les últimes eleccions macedònies, el partit en el poder, el conservador VMRO-DPMNE, que no va aconseguir una majoria que li permetés de formar govern, va iniciar una intensa campanya contra el que en diuen Plataforma de Tirana. A Macedònia, l’oposició socialdemòcrata i els quatre partits albanesos van obtenir uns resultats prou bons com per poder formar govern, i desbancar el VMRO-DPMNE i el seu líder, Nikola Gruevski, del poder.

Els partits albanesos van acordar una plataforma conjunta de cara a la negociació amb la Unió Socialdemòcrata, SDSM. En aquesta plataforma, a part d’alguns aspectes que no tenen res a veure amb la qüestió ètnica com la integració a la Unió Europea o a l’OTAN, hi havia reivindicacions que anaven en la línia de reconèixer els drets nacionals dels albanesos. Una de les mesures proposades era la d’estendre l’oficialitat de la llengua albanesa a tot el territori de l’estat, la possible modificació d’alguns elements simbòlics, com la moneda, uniformes policials, polítiques actives per incrementar la presència d’albanesos en les forces de seguretat i en el funcionariat, on actualment estan infrarepresentats, la condemna del genocidi contra el poble albanès en el període d’entreguerres… Finalment, socialdemòcrates i albanesos van arribar a un acord per formar govern, que va ser boicotejat pel president macedoni. A hores d’ara, més de quatre mesos després de les eleccions, Macedònia encara no té govern.

Des del VMRO-DPMNE, el partit governant, es va iniciar una gran campanya contra el que afirmen que pot ser la desintegració del país. Ara fa cinquanta-nou dies que els carrers de les principals ciutats macedònies s’han omplert de persones, convocats per una entitat que porta per nom Units per Macedònia, teòricament aliena al partit governant. Ara bé, ningú dubta que darrere d’aquestes concentracions hi ha la llarga mà de Gruevski, que amb aquesta argúcia pretén perpetuar-se en el poder o, com a mínim, evitar que els socialdemòcrates puguin formar-lo, i també que pugui ser jutjat pels nombrosos casos de corrupció, malversament de fons públics, espionatge…

Els dirigents d’Units per Macedònia han insistit reiteradament que estan en contra del federalisme i de la desintegració de Macedònia, i, també, contra el bilingüisme. Defensen que l’acord entre SDSM i partits albanesos s’ha elaborat des de Tirana, i per això en diuen Plataforma de Tirana –nom que evidentment no fan servir les persones que la van signar-. Afirmen que l’objectiu últim d’aquests polítics és desmembrar el país i incorporar les zones de majoria albanesa a Albània, per crear la Gran Albània. Els partits albanesos de Macedònia han negat aquestes acusacions i han insistit que el seu objectiu és tan sols garantir la igualtat de drets de tots els ciutadans de Macedònia.

Evidentment aquestes tesis han rebut, com era d’esperar, el suport de les principals autoritats sèrbies, lògicament, pel seu enfrontament amb les autoritats de Kosova.

Les declaracions que va fer fa pocs dies el cap de govern albanès, Edi Rama, segons les quals –en una entrevista feta al mitjà Politico- l’objectiu polític fonamental del seu país és la integració a la Unió Europea, però que en cas que aquest projecte fracassés no descartava la possibilitat que s’optés per buscar altres unions territorials en la mateixa àrea balcànica, en clara alusió al conjunt dels territoris poblats per albaensos, han provocat un gran rebombori. Poc després, el presdient de Kosova, Hashim Thaci, va fer unes declaracions en la mateixa línia, encara que després les hagi matisat. Cal no oblidar que els partits kosovars opositors tenen uns plantejaments polítics d’un to més marcadament panalbanès que no pas els que formen part de l’actual coalició governamental. Si es fessin eleccions, no és gens clar qui guanyaria la contesa electoral. És un escenari gens negligible, ja que donada la situació política actual de Kosova aquest fet és molt probable. En qualsevol moment es poden anunciar eleccions anticipades.

Aquestes afirmacions van servir perquè Ivica Dacic, actual ministre d’afers estrangers del govern serbi, alertés que la principal amenaça per a la pau i l’estabilitat a la zona, segons la seva opinió, era la del nacionalisme albanès entestat a crear una Gran Albània. Va fer aquestes asseveracions en una entrevista a l’agència russa TASS, i va provocar una allau de reacions a totes dues bandes. També va advertir els aliats i protectors dels albanesos, en clara referència als Estats Units, que miressin de replantejar-se les seves aliances. I per reblar el clau, va remarcar que si Sèrbia parlés de crear una Gran Sèrbia -amb la incorporació de la República Serpska- seria acusada de desestabilitzar la zona. Serguei Lavrov, ministre d’Afers estrangers de Rússia, també s’ha manifestat en la mateixa línia.

Pocs dies després de les declaracions de Dacic, qui va afegir més llenya al foc va ser un polític albanès de Bujanovac, Jonuz Musliu. Bujanovac és una de les tres municipalitats del sud de Sèrbia on viuen albanesos, juntament amb Presevo i Medvedja. Segons Musliu, la Gran Albània –i va utilizar aquests termes- ha d’incloure també aquestes municipalitats, i també Kosova, de majoria albanesa.

Fa només dos dies, el president de Kosova, Hashim Thaci, va voler refredar els ànims i va afirmar que la qüestió de la Gran Albània era només una invenció de la propaganda sèrbia, per tal de desviar l’atenció dels seriosos problemes interns que pateix el país.

Finalment, Johannes Hahn, comissari europeu de política regional, ha censurat les afirmacions de Rama i de Thaci i els ha comminat a no fer declaracions explosives i a no qüestionar les fronteres existents, i a no interferir en els afers interns dels estats veïns.

Un diputat socialdemòcrata és víctima d’una agressió a Kumanovo

Segons informa Macedonia Today.ru, dijous passat un diputat de la Unió Socialdemòcrata de Macedònia (SDSM), Màxim Dimitrievski, va ser objecte d’una agressió per part d’uns desconeguts a la ciutat de Kumanovo, al nord del país, no gaire lluny d’Skopje.

No és gens clar, segons la notícia publicada, que els fets tinguin a vuere amb la situació política que viu el país, però qualsevol fet pot provocar una esclada no desitjable. Avui mateix, Gruevski ha advertit que qualsevol espurna pot provocar un daltabaix a tots el Balcans.

En aquesta ciutat, Kumanovo, hi viu una important comunitat albanesa, i no fa gaires dies van haver-hi alguns incidents arran del fet que es despengés una bandera macedònia i fos substituïda per una d’albanesa. Cal recordar, a més, que Kumanovo és la localitat on es van produir els fets de maig de 2015, quan un grup armat, que es va reivindicar com a Exèrcit d’Alliberament Albanès, es va enfrontar amb l’exèrcit macedoni.

Tot això cal emmarcar-ho en el difícil context que viu Macedònia, on després de quatre mesos d’haver-se celebrat les eleccions encara no hi ha govern. El cap de govern sortint, Nikola Gruevski, utilitza l’estratègia de brandar l’espantall del perill albanès per moure la població contra un canvi de govern, després que els socialdemòcrates pactessin amb els partits albanesos la formació d’un nou govern. Segons Gruevski, els socialdemòcrates han renunciat als seus ideals i s’han venut als partits albanesos acceptant el que anomena despectivament la Plataforma de Tirana, amb la clara intencionalitat política de fer veure que es posa en perill la unitat del país. En aquesta estratègia d’incrementar la tensió i d’utilitizar el nacionalisme més barroer, el partit de Gruevski (VMRO-DPMNE) ha optat per fer servir com a nom del partit de Zoran Zaev, els socialdemòcrates, simplement com a SDS, que vol dir senzillament Unió Socialdemòcrata, eliminant deliberadament la M de Macedònia.

Macedònia continua sense govern

Aquest dissabte, 11 de març, va fer exactament tres mesos que van tenir lloc les eleccions per triar un nou parlament macedoni, que teòricament havia de significar el final de la greu crisi política que viu aquest país des de fa anys. El mateix dia es van fer les eleccions a Romania. Ja fa molt de temps que, a Romania, es va nomenar un nou govern, que ha començat a actuar  i que, fins i tot, ha provocat intenses i persistents protestes populars. Macedònia, en canvi, continua igual.

Res no fa pensar que la situació pugui canviar a curt termini. El VMRO-DPMNE, el partit actualment en el govern sembla disposat a no cedir el poder de cap de les maneres, malgrat que a  l’oposició li surtin els números -almenys pel que fa  nombre d’escons-, i no ha dubtat a brandar l’espantall del perill albanès i de la desintegració del país.

Aquest dilluns mateix, el president del país, Gjorge Ivanov, s’ha refermat en la seva postura de no proposar al socialdemòcrata Zoran Zaev la formació de nou govern. Va anunciar aquesta decisió ara fa dues setmanes, l’1 de març, i des de llavors la pressió des de diferents àmbits ha estat constant, tant a l’interior del país com des de fora. Les crides des de la Unió Europea, ministres d’afers estrangers d’Holanda, de la Gran Bretanya, de l’ambaixador dels EUA, de l’OSCE… a  respectar els resultats electorals han estat infructuoses. No només això, sinò que han servit com a argument, per part de Gruevski -el principal dirigent del VMRO-DPMNE-, per tal de reivindicar la sobirania del país.

Ivanov, proper al VMRO-DPMNE, considera que la situació és exactament la mateixa. Segons ell, la proposta de  govern de Zaev posa en perill la unitat i la cohesió del país. L’acceptació, per part de Zaev, de la plataforma redactada pels partits albanesos -anomenada ara Plataforma de Tirana per part del partit governamental, amb la clara intenció de fer veure que és una plataforma redactada fora de Macedònia i contrària als interessos del país- el deslegitima a l’hora de postular-se com a cap del nou govern

Fa més dues setmanes que es van succeint les manifestacions en més d’una vintena de poblacions amb aquest mateix argument. Les manifestacions, que apleguen diàriament milers de persones, són convocades per l’entitat Units per Macedònia, que  en teoria no està vinculada al VMRO-DPMNE, encara que aquest partit els dona ple suport.

Aquestpartit, per la seva banda, insisteix que la millor solució és la repetició de les eleccions, i fer-les coincidir amb les properes eleccions locals, que s’han de fer d’aquí a poc. Argumenten que en les eleccions de l’11 de desembre, la població no va votar sobre la plataforma albanesa, i que cal que es torni a pronunciar, sabent que l’alternativa socialdemòcrata passa per acceptar una bona part dels punts que proposa aquesta plataforma. No volen de cap de les maneres convertir, diuen, Macedònia en un estat binacional.

Tot i això, els socialdemòcrates no cedeixen en la seva voluntat de formar govern. Divendres passat, Zaev va fer una roda de premsa on informava d’alguns detalls dels acords amb els partits albanesos, i va insistir que aquests acords en cap cas violenten la constitució macedònia.  Sota el lema “Pla per la Vida” va afirmar que l’objectiu fonamental de la seva proposta és millorar la vida dels ciutadans. En aquest sentit va considerar prioritari avançar en les negociacions per acostar Macedònia a la Unió Europea i a l’OTAN. Pel que fa a la llei de llengües, va comentar que alguna esmena de la llei vigent permetria estendre l’ús de l’albanès més enllà dels límits actuals. En definitiva, va assegurar que la unitat del país està garantida.

 

Feia dies que s’esperava el pronunciament oficial del principal partit albanès, la Unió Democràtica per la Integració (BDI), que fins ara ha format govern en coalició amb el conservador VMRO-DPMNE, sobre la seva possible participació en un govern de coalició amb els socialdemòcrates de l’SDSM.  Publicat el 4 de març, a les 15.27h

, a les 15.27De fet, s’havien fet dues reunions de la cúpula del partit on la decisió final de si s’entrava o no en el govern quedava ajornada, sobretot per les fortes contradiccions internes. Es valoraven dues possibles alternatives. D’una banda, facilitar que els socialdemòcrates formessin govern, però mantenir-se a l’oposició, o bé entrar en el govern.

Aquesta decisió, aquests darrers dies, ha quedat eclipsada pel cop d’efecte protagonitzat pel cap de l’estat, Gjorge Ivanov, de no oferir als socialdemòcrates l’opció de formar govern -malgrat que demostressin que podien formar-lo- i, alhora, per les importants manifestacions al carrer contra un govern que faci seva la plataforma acordada pels partits albanesos.

Aquest matí, Bujar Osmani, el portaveu del partit ha anunciat que el partit va prendre la decisió, en una reunió que va tenir lloc ahir al vespre, de participar en un govern al costat de l’SDSM.  Segosn Osmani, és important acatar el que ha decidit la majoria de l’electorat, que, segons ell, va en la línia d’un canvi en  el govern en favor dels socialdemòcrates en col·laboració amb els partits albanesos.

Ja fa dies, que els socialdemòcrates argumenten que poden garantir el suport de 67 diputats (del total de 120). Amb la decisió del BDI, queda confirmada aquesta afirmació i els dona arguments per reclamar una vegada més que Ivanov es faci enrere en la seva polèmica actuació.

 

Macedònia tindrà nou govern? El president, Ivanov, veta la formació d’un govern socialdemòcrata, entrada publicada l’1 de març, a les 22.57h

La decisió del president macedoni es pot considerar un autèntic cop d’estat: bloqueja un possible pacte entre socialdemòcrates i partits albanesos 

 

Fa dos dies, el líder socialdemòcrata, Zoran Zaev, va anunciar que tenia les signatures necessàries per tal que el president de Macedònia, Gjorge Ivanov, li pogués encarregar la formació de govern. La incògnita que quedava era, senzillament, si el principal partit albanès, el BDI –amb dos escons-, optaria finalment per entrar al govern o si, pel contrari, es mantindria a l’oposició i deixaria el govern en minoria.

Amb aquest anunci, els esdeveniments s’han precipitat. Ja feia dies que, tant Gruevski com altres membres destacats del partit governamental -el VMRO-DPMNE- qüestionaven la legitimitat d’aquest nou govern socialdemòcrata basant-se en dos fets: no havien guanyat les eleccions –argument discutible- i que els socialdemòcrates havien pactat amb els partits albanesos qüestions que posaven en perill la integritat territorial del país. A més si hi ha d’afegir que des de fa més d’un any, Gruevski denuncia la ingerència «estrangera» al país, acusant la fundació nord-americana Soros d’estar al darrere de les mobilitzacions contrra el seu govern.

No només Gruevski havia “alertat” sobre els perills dels acords amb els partits albanesos i la possible extensió de l’oficialitat d’aquesta llengua al conjunt de l’estat, sinó que també ho havien fet alts estaments de l’església ortodoxa macedònia i altres grups nacionalistes que actuaven, aparentment, al marge dels dictats del partit de Gruevski.

Fa dos dies ja es van concentrar nombrosos manifestants, seguint el model romanès o albanès d’aquestes últimes setmanes, per denunciar el pacte que afecta els interessos nacionals del poble macedoni. Eren milers de persones,  segons el mitjans de comunicació afins al poder hi eren presents deu mil persones. La concentració no va ser convocada per VMRO-DPMNE, sinó per una altra organtizació, que en teoria no hi està vinculada, anomenada Per una Macedònia Unida.  El manifest el va llegir el cantant d’òpera Igor Durlovski, i afirmava, entre d’altres coses, que no acceptarien la plataforma dels partits albanesos que va contra els interessos del poble macedoni ni el biligüisme.

Ahir mateix, un nombre similar de manifestants es va tornar a concentrar. El fet més preocupant és que ahir van haver-hi alguns incidents violents, i que van ser atacats alguns periodistes, que són acusats de manipular la informació i de servir interessos estrangers. A més, així com el dia anterior la mobilització es va centrar a la capital, Skopje, ahir les concentracions es van estendre per diverses ciutats del país, com Prilep, Bitola o Kumanovo.

Tant els socialdemòcrates com els partits albanesos han denunciat la instrumentalització d’aquestes mobilitzacions per part del partit del govern. Afirmen que Greuvski no fa més que amagar-se darrere de proclames nacionalistes per tal de no perdre el poder. De fet, des del BDI s’afirma que Gruevski estava disposat a acceptar, simplement per mantenir el poder, moltes de les demandes que ara critica.

Aquest dilluns, a mitja tarda, Ivanov ha anunciat  que no atorgaria la  potestat de formar govern a cap persona o partit que tingui un programa que tingui com a objectiu destruir la sobirania, la integritat i la independència de la República de Macedònia. Segons Ivanov, ningú té dret a comerciar amb els valors fundacionals del país. També ha insistit que la plataforma negociadora dels partits albanesos ha estat elaborada a Albània, cosa que qüestiona la sobirania del país.

Cal destacar que Ivanov no ha condemnat encara les agressions que han patit diversos periodistes. També s’ha qüestionat, des de l’oposició, com va arribar al poder, fruit d’unes eleccions fraudulentes.

Com és lògic, la reacció de Zaev ha estat immediata. En una roda de premsa ha titllat aquesta decisió d’autèntic cop d’estat. Ha denunciat que Ivanov no fa més que protegir els interessos de Gruevski i que aquesta decisió no fa més que portar el país a un carreró sense sortida d’imprevisibles conseqüències. Per aquest motiu, exigeix que es faci enrere en aquesta decisió.

La reacció de les institucions europees, almenys formalment, també ha estat rápida. Johannes Hahn, en un tuit, ha asseverat que tothom ha d’accpetar els resultats electoral, també el president del país, en una clara al·lusió a la decisió d’Ivanov. La comissió d’afers estrangers del parlament europeu va demanar ahir mateix que la transició de poder a Macedònia fos transparent i tranquil·la.

Gruevski també ha criticat darrerament l’actitud dels representats de la Unió Europea, als quals acusa de donar suport a Zaev. Ahir mateix Gruevski va declarar que un govern socialdemòcrata, tindria l’autoritat fora de les fronteres macedònies.

Tot plegat deixa Macedònia en un atzucac i en una situació d’absoluta incertesa. Avui mateix, els partidaris del govern i els moviments nacionalistes s’han tornat a concentrar. I és molt probable que a partir de demà ho facin els opositors. La crisi a Macedònia no s’ha resolt amb les eleccions, sinó que s’ha aprofundit, i la lluita de Gruevski i els seus acòlits per mantenir el poder, al preu que sigui, és aferrissada.

 

Macedònia tindrà nou govern? entrada publicada el 26 de febrer, a les 15.44h

Ara fa més de dos mesos que van tenir lloc les eleccions per triar un nou parlament macedoni. El resultat d’aquell dia, 11 de desembre, va deixar un panorama polític obert, que obria la porta a fer fora Nikola Gruevski del poder.

L’intent fallit de Gruevski de formar govern

El president macedoni, Gjorge Ivanov, va encomanar al líder de la coalició amb un nombre més elevat d’escons -la Coalició per una Macedònia Millor- l’encarrec d’intentar formar un nou govern. Nikola Gruevski va intentar reeditar la coalició que havia mantingut els darrers anys amb la Unió Democràtica per la Integració (BDI), el partit albanès amb més diputats. No tenia cap altra opció. Els altres tres partits albanesos amb representació parlamentària havien repetit diverses vegades que, en cap cas, pactarien amb Gruevski ni amb el seu partit. Els innombrables casos de corrupció, les escoltes telefòniques i gravacions a què van ser sotmesos gairebé trenta mil ciutadans d’aquest petit país i la campanya electoral de Gruevski i el VMRO-DPMNE, que havia tingut un to molt nacionalista i antialbanès, feia impossible una altra possibilitat.

Si se sumaven els diputats del BDI i els de la coalició de Gruevski sortien els números: 51 diputats del VMRO-DPMNE i 10 del BDI permetien arribar a una majoria, escassa però suficient, de 61 escons, en un parlament de 120.

Ara bé, per tots els motius abans esmentats, el partit d’Ali Ahmeti ho tenia molt difícil per justificar un pacte amb Gruevski. La davallada electoral que va patir aquest partit va ser molt notòria. Ara té només deu diputats, quan en el seu millor moment n’havia arribat a tenir dinou. És evident que l’electorat albanès també els va castigar, i moltes veus internes eren contràries a repetir el pacte.

A més, esperonats per Tirana, els partits albanesos van acordar una plataforma conjunta, que havia de ser l’element clau a l’hora d’optar per donar suport a un nou govern. En aquesta plataforma hi havia diversos punts, però particularment en destaquen dos: l’extensió de l’oficialitat de la llengua albanesa a tot Macedònia i una aposta clarament “europeista”. Si a això afegim que personalitats importants del partit eren partidàries d’un pacte amb els socialdemòcrates de l’SDSM, no és difícil d’entendre que Gruevski no pogués formar govern amb el BDI.

L’oportunitat dels socialdemòcrates

Ivanov va proposar, llavors, als socialdemòcrates de Zoran Zaev que intentessin formar govern. Els socialdemòcrates tenen 49 diputats, cosa que fa imprescindible, per arribar a una majoria, el concurs del BDI d’Ahmeti. El socialdemòcrtaes des de bon començament es van mostrar favorables a arribar a un acord amb els partits albanesos, tot i que formalment no es van manifestar mai d’un a manera clara sobre la plataforma conjunta. És evident que durant la campanya havien fet l’ullet a l’electorat albanès, amb la presència en diversos actes dels seus símbols nacionals i, també, amb la presentació d’alguns candidats albanesos –finalment en van ser escollits dos- . Tot plegat podia facilitar molt les coses.

Tot i això, la divisió interna a BDI és important. Durant aquesta setmana, els òrgans directius del partit havien de decidir finalment quin seria el sentit del seu vot i si entraria en un govern de coalició. Dimecres, després d’una llarga reunió no es va arribar a cap conclusió definitiva, que es va ajornar a una altra reunió, divendres. Després de la reunió de divendres sembla clar que el BDI facilitarà que els socialdemòcrates puguin formar govern –això és el que es desprèn de les declaracions que en va fer el portaveu del partit, Bujar Osmani-, però la decisió final de si hi entrar o no es prendrà en una altra reunió, dilluns vinent.

Un dels principals esculls en les negociacions ha estat, precisament, sobre la llengua, el rang de l’albanès a Macedònia, i alguns altres aspectes de caràcter simbòlic. S’ha anunciat que hi ha un acord sobre el tema, però no n’han transcendit els detalls. S’ha filtrat que no afectarà ni la bandera ni l’himne, però que sí que es podria fer visible la presència de l’labanès en en les monedes i en els bitllets. Caldrà esperar a veure el document definitu sobre el tema.

Pel que fa als altres partits albanesos, tant Besa com Aliança per als Albanesos, han manifestat la seva voluntat d’arribar a un acord amb els socialdemòcrates, però posen en valor els punts acordats de la plataforma conjunta, que consideren primordials a l’hora d’arribar a un pacte. Tot i això, l’SDSM ha reiterat diverses vegades que en cap cas promourà una normativa que impliqui un canvi constitucional.

La reacció de VMRO-DPMNE

Des del VMRO-DPMNE s’ha estat particularment bel•ligerant contra qualsevol decisió que pugui estendre l’oficialitat de l’albanès a tot el país. Ha insistit reiteradament que això implica un canvi constituicinal, que la suma dels diputats albanesos i de l’SDSM no pot superar. A més, ha refermat que no acceptarà cap decisió que afecti els interessos nacionals macedonis ni cap intent de federaltizació. També afirmen que una decisió així seria discriminatòria per a la resta de grups nacionals del país, que quedarien, segons ells, en una situació clarmaent subordinada.

De fet, divendres mateix hi hagué concentracions de partidaris del VMRO-DPMNE davant les seus del partit. Si finalment es confirma aquest nou govern, el partit podira impulsar concentracions al carrer, tal com han apuntat alguns dels seus líders.

També el president, Ivanov, ha remarcat que no acceptarà cap mesura que afecti la integritat del país ni l’ordenament constitucional.

Fins i tot les més altes jerarquies de l’església ortodoxa macedònia han fet públiques declaracions que tampoc no acceptarien el trossejament de la sobriania del país ni la pèrdua de la seva identitat. No cal dir que els partits albanesos han criticat aquestes afrimacions. Des de Besa, el segon partit albanès en nombre de vots i diputats, ha retret el rol polític que assumeix l’església, amb aquestes declaracions.

D’altra banda, el partit de Gruevski apel•la a uns acords de 2008, segons els quals havien de formar govern els partits més votats, d’una banda un partit macedoni i de l’altra un d’albanès. A més, insisteixen molt en el fet que ells són clarament la força guanyadora en les darreres eleccions, cosa que segons elle deslegitima qualsevol altra combinació de govern, que no passi per ells.

Nou govern

De tota manera, si s’analitzen amb calma els resultats –això sense tenir en compte les nombroses acusacions de frau, documentades perfectament per l’organisme independent MOST-, es pot comprovar que, efectivament, la Coalició per una Macedònia Millor va ser l’apció guanyadora, però també és veritat que va quedar ben lluny d’acostar-se a la majoria de sufragis, ja que es va quedar tan sols amb poc més el 38% dels vots, mentre que els socialdemòcrates van aconseguir el 36,66%. La diferència percentual és mínima i invalida del tot l’argument dels partidaris de Gruevski. Podeu consultar els resultats, en nombres absoluts i percentatges en el següent enllaç.

És molt probable que, finalment, l’opció que s’imposi sigui la d’un govern en minoria dels socialdemòcrates, encapçalat per zoran Zaev –tal com han confirmat els òrgans directius del partit aquest mateix divendres-. Demà podrem saber, esperem, la decisió definitiva de BDI i en aproximadament dues setmanes la composició del nou govern.

Finalment, cal remarcar el paper que ha jugat europa en tot aquest tema. des de fa setmanes està pressionant per tal que es formi un govern que garanteixi l’estabilitat i superar la profunda crisi que ha viscut Macedònia aquests darrers mesos, per no dir anys. La seva aposta inicial era la d’un govern de gran coalició, però no se’n va sortir. Ara volen, simplement, un govern i és molt possible que la d’un govern socialdemòcrata en minoria els pugui satisfer, abans que els partits albanesos formin part del govern i puguin provocar una reacció contundent dels seguidors de Gruevski, que, d’altra banda, es produirà igualment.

 

Un museu albanès de Macedònia és atacat amb còctels molotov

Segons informa la premsa macedònia, el Museu de l’Alfabet Albanès, localitzat a la ciutat de Bitola, va ser atacat ahir a la matinada. Sembla ser que quatre persones emmascarades van llançar quatre còctels molotov contra la façana d’aquest museu, cap a les quatre.

Fonts de la policia han anunciat que s’han iniciat investigacions per tal d’esbrinar qui és el responsable d’aquests actes. Aquest museu ja va ser atacat fa uns quants mesos, però la policia no ha efectuat cap detenció relacionada amb aquest afer.

El president del país, Gjorge Ivanov ja ha condemnat l’acció. En canvi, Nikola Gruevski, cap de govern en funcions, de moment no ho ha fet.

Aquests fets s’emmarquen en una setmana on la tensió al carrer s’ha anat incrementant i la incertesa pel futur més immediat de Macedònia augmenta dia rere dia. Des de fa més d’una setmana se succeeixen les manifestacions diàries contràries, organitzades per “Units per Macedònia”, a qualsevol pacte que es fonamenti en la plataforma -anomenada ara per Gruevski i els seus partidaris com a plataforma de Tirana- elaborada pels partits albanesos, que entre d’altres coses demana l’extensió de l’oficialitat de la llengua albanesa a tot el territori estatal. Segons la premsa més propera al govern, ahir es van organitzar manifestacions en aquest sentit en vint ciutats, a part de la capital, que van aplegar desenes de milers de persones.

Des de diferents àmbits s’ha apel·lat a mantenir la serenitat i a evitar tensions que puguin provocar un conflicte ètnic.  El ministre d’Afers estrangers d’Albània, Ditmir Bushati, ha demanat formalment que s’aturi la retòrica antialbanesa i que les autoritats macedònies aclareixin aquests fets, per tal d’apaivagar les tensions.

D’altra banda, l’atzucac en què viu Macedònia és total. Tot i això, el portaveu del principal partit albanès, clau en la formació d’un nou govern, va declarar ahir que encara que el president no proposi al líder socialdemòcrata, Zoran Zaev, la formació del govern, tot i comptar amb 67 diputats favorables -d’un total de 120-, es podria optar perquè l’oposició fes aquest pas de manera unilateral, cosa que en cas de produir-se portaria la tensió al màxim.

 

“No al bilingüisme”. Manifestacions a Macedònia contra la possibilitat que l’albanès es converteixi en la segona llengua oficial

Des de dilluns passat, s’han anat succeint diàriament les manifestacions contra la possible formació d’un nou govern que pugui assumir les reivindicacions acordades pels quatre principals partits albanesos. Una de les set condicions plantejades en la plataforma conjunta, signada per les quatre formacions, és que l’albanès es converteixi en llengua oficial en tot el territori de Macedònia.

Ahir mateix, segons els mitjans afins al govern, cent mil persones es van manifestar en disset ciutats del país contra el bilingüisme, la ingerència estrangera i la pèrdua de la sobirania nacional.  Les dades no les he pogut contrastar amb altres mitjans més crítics, ja que aquests mitjans han decidit no informar d’aquestes concentracions des de dimarts passat, quan alguns periodistes van ser agredits per manifestants

Com és lògic, la més gran va tenir lloc a la capital, Skopje, però també n’hi va haver a Bitola, Veles, Kavadarci, Ohrid, Prilep, Kumanovo o Strumica.

A partir del moment que els socialdemòcrates -SDSM, el principal partit opositor- van anunciar que estaven en disposició de formar aquest nou govern, moltes veus van alertar del perill de l’acceptació de les propostes d’aquesta plataforma.

Tot i que els lemes i consignes de les manifestacions han estat diversos, el que més ressona, sense cap mena de dubte és el de “No al bilingüisme”. En tots els manifestos que s’han llegit cada dia es rebutja de pla la possiblitat d’acceptar una revisió de la legislació que permeti que l’albanès es converteixi en llengua oficial de tot l’estat.

Els convocants de les manifestacions s’apleguen sota el paraigua d’una entitat que porta per nom “Units per Macedònia”. Per tant, en teoria, les manifestacions no han estat impulsades pel govern actual, ni tan sols pel partit governmaental, el VMRO-DPMNE -que va ser el més votat en les darreres eleccions del mes de desembre, però que ha estat incapaç d’articular una majoria que li permeti formar govern-. De tota manera, tant per al socialdemòcrates com per als partits albanesos, no hi ha cap mena de dubte que les mans del govern són darrere les mobilitzacions, i que pretenen amb això boicotejar un canvi.

Els impulsors d’Units per Macedònia, per la seva banda, afirmen que s’adrecen a tots els macedonis, independentment del partit que hagin votat, i asseveren que entre els seus membres també hi ha votants socialdemòcrates. Insisteixein que en les darreres eleccions es va votar només un parlament i que en cap cas es va donar autorització per fer canvis cosntitucionals que afectessin elements essencials com la llengua, l’himne, la bandera o l’estructura territorial.

Són molt crítics amb la plataforma elaborada pels partits albanesos, que consideren que ha estat redactada des de Tirana i que té com a objectiu final federalitzar el país i, en definitiva, desballestar-lo. També són molt crítics amb l’actitud de les autoritats europees, que consideren que només fan el joc als partits albanesos.

Una altra afirmació que fan és que una decisió d’aquest tipus seria clarament discriminatòria per a les altres minories del país -turca, rom, sèrbia, bosníaca i valaca (o aromanesa). que veurien relegada la seva llengua a una condició inferior a la de l’albanès.

De fet, la qüestió ètnica, i també la lingüística, té una gran transcendència en la vida política macedònia. Cal tenir en compte que, aproximadament, una quarta part de la població del país és albanesa, cosa que fa que l’agenda albanesa sigui de les més imortants. Els albanesos viuen concentrats sobretot a la part més occidental del país, fronterera amb Albània i a la part més septentrional, colindant amb Kosova, però a la capital mateix, Skopje, el percentatge d’albanesos també ronda el 20% d’habitants.

Cal recordar que l’any 2001 Macedònia va viure una breu guerra, de dos mesos, i que els acords de pau que es van signar van posar les bases de la Macedònia actual.

La xifra del vint per cent és una xifra clau, ja que és en aquest llindar on s’estableix la frontera perquè una llengua tingui valor oficial en una municipalitat, com és el cas d’Skopje, segons la legislació actual.

La reivindicació albanesa és que la seva llengua passi a ser oficial a tot el país. De moment no han transcendit a l’opinió pública l’acord sobre matèria lingüística a què han arribat socialdemòcrates i albanesos. Des del partit socialdemòcrata s’ha insistit reiteradament que no impliquen cap canvi constitucional, cosa que neguen els manifestants d’Units per Macedònia i també el president del país, Gjorge Ivanov, que dimarts passat va anunciar que no atorgaria als socialdemòcrates la potestat de formar govern, tot i tenir el suport necessari per poder-lo formar, un autèntic cop d’estat.

Un altre fet a tenir en compte és que les últimes dades demogràfiques que es poden utilitzar d’una manera fefaent són les del cens de 2002. Evidentment, s’hauria hagut de fer un nou cens, però la seva realització s’ha anat ajornant. Des del partit governamental s’argumenta que els partits albanesos no volen que es faci perquè es veuria que el pes demogràfic de la seva comunitat és inferior al que diuen que té.

Segons les dades del cens de 2002, el nombre d’habitants de Macedònia era de 2.022.547 habitants, dels quals 1.298.871 eren macedonis (64,2%), 509.083 albanesos (25,2), 77.959 turcs (3,9%), 53.879 roms (2,7%), 35.939 serbis (1,8%), 17.018 bosníacs (0,8%), 9.695 aromanesos (0,5%). La resta pertanyen a grups menors i en percentatges molt baixos.

Ara bé, si s’analitzen, per exemple, les dades de naixements del 2015, apareix una dada que preocupa particularment certs grups macedonis. Aquell anys van néixer 23.075 infants, dels quals, 12.308 eren macedonis (53,35%), 7.604 albanesos (32,91%), 1.098 turcs (4,32%), 1.271 roms (6,72%), 17 aromanesos (0.07%), 120 serbis (0,52%) i 248 bosníacs (1,07%). Amb aquestes dades pretenen demostrar que Macedònia pot viure el que qualifiquen com a fenomen de kosovització, segons el qual a mig termini els albanesos podrien esdevenir el  principal grup del país.

Si voleu seguir l’evolució dels esdeveniments de Macedònia, podeu consultar l’entrada següent:

Macedònia tindrà nou govern? El principal partit albanès es mostra disposat a entrar en el govern, amb els socialdemòcrates

També us recomano que llegiu les reflexions de Mirela Riveni, que va fer poc abans de les eleccions de l’11 de desembre, on abordava precisament aquest tema:

Reflexions d’una albanesa de Macedònia abans de les eleccions

Crisi macedònia: Moscou acusa els Estats Units i la Unió Europea de voler la destrucció de Macedònia

Fins ara, Macedònia no havia ocupat un lloc important en l’agenda russa, tot i que, és ben sabut, l’àrea balcánica sempre ha interessat Rússia. La qüestió de Kosova i, en menor mesura, la de Montenegro han provocat nombroses vegades desavinences i importants desacords entre els països de l’Europa Occidental i Rússia. Rússia s’ha negat reiteradament a reconèixer la independencia de Kosova –fa pocs dies es va refermar en aquesta idea– i ha donat suport a les tesis de Belgrad. Montenegro també ha estat font de tensions, sobretot a partir del moment que el govern d’aquest país va decidir tirar endavant l’adhesió del petit estat balcànic a l’OTAN.

Serguei Lavrov, ministre d’afers estrangers rus, ara ha volgut dir la seva sobre el conflicte que sacseja Macedònia aquests darrers dies. La crisi profunda que viu Macedònia, agreujada per la negativa del president Gjorge Ivanov de proposar a Zoran Zaev la formació d’un nou govern, ha servit perquè Rússia hi digui la seva i obri una nova via de confrontació amb els EUA i la Unió Europea.

Ha insistit que la crisi que viu Macedònia s’ha aprofundit per la ingerència d’altres països en els afers interns. En aquest sentit dona la raó a Gruevski, actual cap de govern en funcions i líder del VMRO-DPMNE, quan diu que la formació del nou govern per part de Zaev està hipoetecada per l’acceptació d’una palataforma negociada i impulsada per un altre estat, en aquest cas Albània. Es refereix a la plataforma que els partits albanesos van acordar conjuntament, com a base per a la negociació d’un nou govern.

Alerta, també, que la intenció que hi ha al darrere d’Albània és la de la construcció d’una Gran Albània, que incorpori Kosova, el sud de Montenegro, zones del nord de Grècia i bona part de Macedònia.

Això, segons, Lavrov, pot tenir unes conseqüències molt negatives, la primera de les quals seria la destrucció de Macedònia com a estat i la conseqüent desestabilització de tots els Balcans. Segons, ell, Occident està permetent que les propostes albaneses erosionin el sistema constitucional macedoni.

Finalment demana que cessin les pressions sobre Macedònia, tant dels EUA com de la Unió Europea. És cert que tant l’ambaixador dels EUA a Skopje, Jess Baily, ha demanat a Ivanov que es replantegi la decisió de no proposar a Zaev que formi govern. Aquests dies, Federica Mogherini, alta comissionada d’Afers Estrangers de la Unió Europea està de gira per diversos països balcànics. Ahir mateix es va reunir amb Ivanov i li va fer exactament la mateixa demanda. En la mateixa línia s’han manifestat Lamberto Zannier, secretari general de l’OSCE o Johannes Hahn, comissari europeu encarregat de negociacions d’ampliació. Fa pocs dies, un congressista nord-americà també va qüestionar l’existència mateixa de Macedònia.

https://sputniknews.com/europe/201505121022045747/