La Turquia d’Erdogan promet ajuda a Bòsnia i la Rússia de Putin promet ajuda a la Serpska

Les recents inundacions a Bòsnia, Sèrbia i, en menor mesura, Croàcia han fet destacar, com passa sempre amb aquest tipus de desgràcies, les debilitats i les fortaleses dels països on tenen lloc.

Hram

Foto: Banja Luka, a la Serpska
Font: Photo Pin

Han estat nombroses les crítiques als governs per la inoperància i la lentitud de les seves gestions. Això es dóna molt per suposat en el cas de Bòsnia i Hercegovina, inevitable per la seva complicada estructura administrativa. En el cas de Sèrbia, però, les coses no han funcionat gaire millor.

Una altra dada rellevant ha estat la cooperació de les poblacions, que independentment de l’estat o de l’entitat on visquessin, han col·laborat transfrontererament per resoldre els problemes que els estats eren incapaços de solucionar.

Finalment, una altra dada interessant és el de la reacció internacional. Aquestes reaccions fan palesos els interessos que les diverses potències tenen en aquests territoris. Això es pot demostrar amb els anuncis d’ajut a les poblacions afectades fets per Rússia i per Turquia.

La Rússia de Putin

Milorad Dodik, president de la República Sèrbia de Bòsnia, ha participat aquests dies en el Fòrum Econòmic Internacional de Sant Petersburg. De resultes de la seva participació en aquest esdeveniment s’ha entrevistat amb el president rus, Vladimir Putin.

Putin li ha transmès la seva preocupació per les destrosses que han provocat les inundacions i s’ha compromès a enviar ajuda per tal de col·laborar en la seva reconstrucció. Rússia s’ha compromès a fer arribar 37 tones de material divers d’ajuda a la República Serpska.

Rússia tradicionalment ha invertit a la Serpska. Un exemple d’això és la refineria de petroli de Bosanski Brod. També hi ha bancs russos que hi tenen una important presència.

A Bòsnia, des de l’any 2009 hi opera la gran companyia russa Zarubezhneft, que controla les refineries de cru del país.

També han sintonitzat en altres temes. Dodik ha manifestat el seu suport al paper que està jugant Rússia en la crisi d’Ucraïna, ja que segons ell el que està fent és buscar la pau i l’estabilitat en la regió.

Putin, per la seva part, ha donat suport a l’actual estructura territorial de Bòsnia, amb dues entitats separades. Rússia sempre ha donat suport als plantejaments del govern serbi i als dirigents de la Serpska.

La Turquia d’Erdogan

El ministre d’afers estrangers turc, Ahmet Davutoglu, va visitar a principis d’aquesta setmana l’ambaixada bosniana, a Istambul. Va aprofitar la visita per fer arribar el condol a les víctimes de les inundacions. Es va comprometre, també, a ajudar en la reconstrucció d’escoles, centres hospitalaris i infraestructures. No va confirmar xifres concretes, però estaran en la línia de la cooperació habitual de Turquia amb el país balcànic.

En els darrers cinc anys les inversions turques a Bòsnia s’han incrementat de manera notable. Aquestes inversions s’han centrat sobretot en el sector manufacturer i en la venda a l’engròs. També han fet importants inversions en mineria, amb companyies com Viyenats Kireçtasi, Siseçam Soda o Türk-Oil. Darrerament també hi ha bancs turcs que estan entrant en el mercat bosnià en particular, i balcànic en general.

Les inversions turques tot i ser importants en els altres països balcànics queden lluny del volum de les de Bòsnia, potser amb l’excepció de Kosova.

Molts acusen, mig seriosament mig en broma, Turquia d’intentar recompondre « l’Imperi otomà » als Balcans, però aquesta vegada un imperi només econòmic.

Anuncis

Eleccions al Parlament europeu: resultats dels països balcànics

Aquest cap de setmana, com a la resta de la Unió Europea, van tenir lloc eleccions en quatre països balcànics per escolllir el nou Parlament europeu. Els estats on s’han fet són Bulgària, Romania, Eslovènia i Croàcia.

Una característica comuna en tots quatre casos ha estat la baixa participació, sensiblement menor que en els estats de l’Europa occidental. Aquesta participació s’ha mogut entre un mínim del 23,6% a Eslovènia i un màxim del 35% de Bulgària. Entremig hi ha el 25% i el 27% de Croàcia i Romania respectivament. Queden per sobre de l’escassíssim 13% d’Eslovàquia, però lluny d’un participació que es pugui considerar representativa.

Aquest fet demostra el ràpid desgast de la il·lusió europeista en aquests països. Fins i tot en el cas de Croàcia, que va ingressar la Unió Europea aquest estiu passat, sembla que aquestes il·lusions s’han esvaït del tot.

Croàcia : victòria de l’oposició i gran èxit dels Verds

Tal com apuntaven les diversos enquestes que circulaven per Croàcia els darrers dies, el partit conservador opositor Comunitat Democràtica Croata (HDZ), el tradicional partit dominant de l’escena política croata des del moment de la seva independència,   ha guanyat les eleccions. Ha obtingut el 41% dels vots, que li donen dret a enviar cinc diputats a Estrasburg.

El governant Partit Socialdemòcrata ha obtingut el 30% dels vots, un resultat per sobre de l’esperat, que dóna cert marge de maniobra al govern de Zoran Milanovic de cara a les eleccions de 2015.

La gran sorpresa, però, ha estat sens dubte el gran resultat obtingut pels Verds, partit fundat fa pocs mesos. Han tret un 9,6% dels vots i un escó. A la pràctica s’ha convertit en el pol on s‘ha aglutinat tot el vots de l’oposició d’esquerres. La líder del partit, Milena Holy, havia estat ministra del govern de Milanovic, però greus discrepàncies en política ambiental la van portar a abandonar el govern i a fundar un nou partit.

La « víctima » del creixent vot ecologista ha estat el Partit Laborista que amb només el 3,5% dels vots ha perdut el diputat que tenia.

També ha aconseguit entrar al Parlament europeu, com s’esperava, l’Aliança, d’extrema dreta, que agrupa diversos partits liderats pel Partit Croat de Dret i per la figura del polèmic Branimir Gavras. Tot i la mala notícia, s’ha de constatar que els seus resultats són pitjors que els de fa cinc anys, cosa que indica la tendència a la baixa d’aquests partits.

 

Victòria de l’oposició a Eslovènia

La cap de govern eslovena, Alenka Bratusek, va dimitir el càrrec fa poques setmanes. El descrèdit del partit governamental, Eslovènia Positiva, els ha passat factura, ja que només han aconseguit el 6,62% dels vots.

Dels set diputats que es triaven a Eslovènia, tres han anat a parar al Partit Democràtic d’Eslovènia, del conservador i veterà polític Janez Jansa (amb el 24,86% dels vots) ; uns altres dos a la, també conservadora, coalició liderada per Nova Eslovènia (NSI), amb el 16,46% dels vots, i dos diputats.

Els altres dos diputats se’ls han emportat el Partit socialdemòcrata (8,05% dels vots) i el Partit dels Pensionistes ((8,16%).

El panorama polític eslovè s’ha caracteritzat aquests darrers anys per una gran volatibilitat, amb formacions que apareixen sobtadament i que desapareixen també molt de pressa.

Una de les incògnites era saber el resultat que obtindria el nou partit Solidarnost, sorgit arran de les protestes populars contra la política d’austeritat i de retallades del govern. Es pot considerar que el seu resultat ha esta decebedor, ja que només ha obtingut l’1’65% dels vots. També s’ha de dir, però, que una bon part de les persones que hi havia darrere d’aquestes mobilitzacions populars van propugnar l’abstenció, que és evident que ha estat elevadíssima.

 

Bulgària: victòria de l’oposició i ensorrament de l’extrema dreta

La millor notícia, en aquest cas, és l’ensorrament del partit ultra de Volen Siderov, Ataka. Les enquestes ja pronosticaven la possibilitat que no en sortís escollit cap representant. S’han complert. Només han aconseguit el 3’7% dels vots, que els ha deixat fora del Parlament. Han quedat molt lluny, doncs, del 18% que havien aconseguit, ja fa temps, en altres conteses electorals. L’estratègia que han seguit de buscar conflictes, sobretot amb la població rom l’any passat i més darrerament amb els refugiats i imigrants procedents sobretot de Síria no els ha representat cap guany.

A banda d’aquest fet tan rellevant, qui ha guanyat les eleccions ha estat el conservador GERB, a l’oposició, amb el 30,66% dels vots. Aquest partit està dirigt per Boiko Boríssov, que era l’anterior cap de govern, que va dimitir arran de la multitudinàries i continuades protestes populars. Després de les eleccions de l’any passat, els socialstes van passar a dirigir el nou govern, amb els suport del partit de la minori turca, el Partit dels Drets i les Llibertats, i amb els « support passiu » de l’extrema dreta.

Els socialsites han tret el 18,98% dels vots i el partit de la minoria turca el 17% dels vots.

La gran sorpresa ha estat l’entrada amb força de dos nous partits. D’una banda, Bulgària sense Censura, del periodista Nikolai Barekov (10,8% dels vots). Aquest és un partit heterogeni, amb un discurs que, d’una banda, reclama un canvi en la manera de fer política, més propera a la ciutadania, i que insisteix en la defensa de les llibertats civils. D’altra banda, però, algunes afirmacions molt populistes i demagògiques relatives a la immigració poden derivar aqeust moviment cap a postures poc desitjables.

També entra al Parlament europeu el Bloc Reformista, amb el 6,5% dels vots.

Finalment, cal dir que a Grècia, a la candidatura de Syriza, de l’esquerra, ha estat escollida Kostandina Kuneva, búlgara que resideix des de fa anys a Atenes, i que havia estat objecte d’atacs de grups neonazis.

 

Romania: enfortiment del govern

Les eleccions a Romania, a diferència del que s’ha esdevingut a la majoria de països, han representat un enfortiment del govern.

Ara fa uns mesos, el Partit Nacional Liberal va abandonar el govern de coalició amb el Partit Socialdemòcrata. Des de llavors, els socialdemòcrates han governat en coalició amb dos partits menors.

Aquestes eleccions han passat factura al PNL que només ha obtingut el 15% dels vots (i 6 diputats). Els socialdemòcrates,de Victor Ponta, cap del govern, han arribat fins al 37,5% dels vots (i 16 diputats).

Dos dirigents del partit liberal ja han anunciat la seva dimissió, Cris Antonescu i la que fins ara era l’estrella emergent del partit, Iohannius Klaus, alcalde de Sibiu.

També han aconseguit representants el Partit Liberal Demòcrata (12% dels vots) i la Unió Democràtica dels Hongaresos de Romania, que ja eren presents en el Parlament europeu, en aquest cas dins el grup del Partit Popular Europeu. El seu líder Hunor Kelemen va mostrar la seva satisfacció pels resultats.

 

Balanç de les inundacions a Bòsnia, Sèrbia i Croàcia

S’han començat a fer públics els primers recomptes de víctimes mortals i les primeres valoracions de danys materials que s’han produït en aquests països balcànics arran de les inundacions d’aquest mes de maig.

Pel que fa a la xifra de morts, continua augmentant a mesura que van passant els dies. El país on el nombre de víctimes mortals ha estat més elevat és Sèrbia. Segons les últimes xifres facilitades pel govern, ja arriben a 54. La majoria s’han produït a Obrenovac i a Lazarevac. De tota manera encara hi ha persones que consten com a desaparegudes, cosa que fa pensar que el nombre de morts pot ser més elevat.

A la veïna Bòsnia, la xifra puja fins a 24. En aquest cas la majoria s’ha produït a la Bòsnia central. Finalment, a Croàcia només hi ha, de moment, comprovades dues morts. La incidència de les inundacions en aquest país ha estat molt menor, i només ha afectat zones d’Eslavònia, properes a Sèrbia. En tots dos països, però, encara hi ha persones desaparegudes.

Quant als danys materials se n’han fet ja les primeres avaluacions. En aquest cas ha estat el Banc Europeu per al Desenvolupament i la Reconstrucció (EBRD) qui les ha fetes. Aquest organisme xifra les pèrdues a Sèrbia en una quantitat que pot oscil·lar entre el milió i mig i els dos bilions d’euros. En el cas de Bòsnia, en redueix la quantitat al milió tres-cents mil.

Més enllà de les pèrdues econòmiques, però, les inundacions poden afectar el futur desenvolupament econòmic d’aqeusts països. És evident que el sector primari se’n veurà molt afectat, i costarà molt de temps que pugui recuperar la normalitat. D’alta banda, es preveuen altres efectes col·laterals, com una forta inflació, que pot tenir unes efectes negatius en l’evolució macroeconòmica.

Un altre debat que s’ha encetat , com acostuma a passar sempre en aquest tipus d’incidents, és el de si es podrien haver evitat els efectes més nefastos de les inundacions.

És inevitable la pregunta: si la gestió dels països afectats fos diferent, si hi haguessin unes millors infraestructures, si els habitatges fossin més sòlids… els danys materials i humans haurien estat molt menors?

Es poden posar molts exemples, com l’huracà Mitch que va devastar Amèrica central, amb més de 50.000 morts, o els repetits desastres a Haití, que l’any 2010 van provocar més d’un quart de milió de morts, comparats amb els terratrèmols al Japó, que normalment provoquen poca mortaldat, Fukushima a banda, per motius extraordinaris.

És indiscutible que aquestes desgràcies van associades a la pobresa. Als Balcans, també, una societat més igualitària i més desenvolupada hauria suportat molt millor els efectes de les inundacions.

Ara fa uns dies, el 26 de maig, Srecko Horvat, un economista bosnià de prestigi, ha escrit diversos articles sobre aquest tema en la premsa balcànica, un dels més ben argumentats dels quals, en el diari digital Zurnal, porta el revelador nom de Per què les inundacions no són un desastre natural (Zasto poplave nisu rirodna katastrofa). També ha fet diverses xerrades on ha aprofundit en les seves tesis.

De manera resumida, la seva tesi central és que aquest desastre no és un desastre natural, o no només un desastre natural, sinó que és la conseqüència de la política de privatització que s’ha portat a terme a tots els països de l’exIugoslàvia, a partir dels anys noranta.

Compara el que ha passat amb els fets de Nova Orleans i Haití. Argumenta que els sistemes de reg i drenatge, molt desenvolupats a l’època socialista, van ser destruïts per motius pressupostaris i, també, per canvis importants en el sistema de gestió d’aquestes empreses.

Els nous propietaris de les empreses (a Sèrbia, a Croàcia i a Bòsnia), que eren estatals i van ser privatitzades en molt poc temps, estaven més interessats a obtenir grans beneficis que no pas en la gestió de les aigües i en la construcció de nous embassaments (molts dels que s’havien previst de construir en els anys vuitanta no es van construir). A més, les inversions de l’estat també van reduir-se de manera espectacular.

Tot això va fer que tots aquests sistemes estiguessin en un pèssim estat de conservació. A més, la poca inversió pública també ha implicat que els mitjans per combatre els efectes dels aiguats fossin massa escassos, i que persones privades hagin hagut de deixar els seus mitjans per poder fer front a la catàstrofe.

Finalment alerta del perill que representa la privatització de molts altres serveis, com el ferrocarril, la sanitat o el sector de l’energia.

Setmana d’aldarulls a Macedònia

Macedònia és un estat on de tant en tant es produeixen brots de violència ètnica que fan trontollar el fràgil equilibri en què se sustenta la política del país. Aquesta setmana n’hem tingut un altre exemple.

Kosovo & Mazedonien - 4. Tag

Foto: Ohrid, a l’oest de Macedònia
Font. Photo Pin

Dilluns passat el Comitè Hèlsinki de Macedonia, que fa el seguiment sobre el respecte dels drets humans en el país, va emetre un informe sobre l’any 2013.

Esmentava, amb preocupació, 116 incidents violents transcorreguts durant l’any. D’aquests incidents, un 80% eren de caràcter ètnic, entre albanesos i macedonis i la resta tenien a veure amb la violència de gènere i amb l’orientació sexual.

L’any passat va ser un any particularment tens en aquest sentit, ja que van haver-hi nombrosos conflictes. Es van donar particularment a la zona més occidental de l’estat, que és on es concentra la majoria de la població albanesa. Com a ciutats especialment “conflictives” esmenta Tetovo, la capital albanesa de Macedònia, Gostivar, Struga i Kumanovo. En canvi, en una altra ciutat important com Debar no s’hi van produir incidents.

Aquesta setmana mateix hi ha hagut més esdeveniments de violència ètnica que tornen a posar de manifest aquest conflicte latent.

En un barri d’Skopje, Gjorce Petrov, dilluns, un jove macedoni va morir a causa de les ferides provocades, presumptament, per un atracador albanès. Arran d’aquest fet s’han produït diferents concentracions i marxes cap al barri albanès de Saraj. Hi ha hagut incidents violents i la policia ha fet desenes de detencions.

Ratko Mladic: comença el judici al Tribunal Internacional de l’Haia

Aquest dilluns va començar el judici contra Ratko Mladic. La seva defensa ha reiterat que és innocent dels càrrecs que se li imputen. Va ser detingut el maig de 2011 i fins ara encara no havia tingut lloc el judici.

A wanted posters for  Ratko Mladic and Radovan Karadzic

Foto: Mladic i Karadzic Font: Photo Pin

Mladic, que ja té 72 anys ha negat diverses vegades la legitimitat del Tribunal de l’Haia per jutjar-lo. L’ha arribat a titllar de tribunal del dimoni i ha insistit en l’argument que és un tribunal ideat per jutjar els serbis i per atacar el poble serbi.

El judici s’ha anat ajornant des de fa temps per problemes de salut. Molts hi han volgut veure estratègies dilatòries, tal com va passar en el judici de Karadzic. Els seus advocats defensors al·leguen que té una malaltia mental que li impedeix discernir amb claredat la realitat.

Mladic va arribar a ser comandant en cap de les tropes serbobosnianes. Està acusat de de diversos crims de guerra i contra la humanitat, els més greus dels quals són la matança d’Srebrenica, on , pel cap baix, van morir 8.000 persones d’ètnia musulmana durant el mes de juliol de 1995.

Aquesta no és l’única acusació que se li fa. També se’l responsabilitza de terroritzar la ciutat de Sarajevo, amb bombardejos i tirotejos de franctiradors contra la població civil.

Hi ha gravacions que semblen demostrar que Mladic va ordenar, per exemple, el bombardeig del suburbi de Velusice, a Sarajevo. Aquesta gravació es fa servir com a prova. En el setge de Sarajevo van morir 10.000 persones, de les quals 1.500 eren infants.

També se l’acusa de sembrar el terror en set municipalitats més de Bòsnia.

Anteriorment havia participat a la guerra de Croàcia, on va encapçalar les forces armades de la República Sèrbia de Krajina.

Va nèixer l’any 1942 en una petita població prop de Sarajevo i va militar a la Lliga Comunista de Iugoslàvia. El seu pare era un líder partisà que va ser assassinat pels feixistes croats, els ústaixes, durant la Segona Guerra Mundial.

 

Dobrica Cosic, escriptor i polític nacionalista serbi

El 18 de maig de 2014 es va fer pública la mort de Dobrica Cosic, una de les figures literàries i polítiques més controvertides de Sèrbia en els darrers cinquanta anys. Quan va morir tenia 93 anys. La seva vida,  en part, exemplifica l’evolució política d’aquest país balcànic.

Va néixer el desembre de 1921, quan feia molt poc que s’havia creat el Regne dels serbis, croats i eslovens, just després de l’acabament de la Primera Guerra Mundial i de l’esfondrament de l’Imperi Austrohongarès.

De ben jove, com molts altres serbis, es va afiliar al Partit Comunista, llavors il·legal. L’any 1941, els nazi-feixistes alemanys, italians i hongaresos van envair Iugoslàvia. Això va fer que acabés lluitant amb els partisans dirigits per Tito.

Un cop acabada la guerra i constituïda la nova Iugoslàvia socialista va ocupar diversos càrrecs de responsabilitat, sobretot relacionats amb l’”agitació i la propaganda”.

Quan Tito va endegar  una sèrie de reformes, cap a mitjan dels anys seixanta, que implicaven un més alt grau de descentralització i poder per a les repúbliques, i també l’allunyament del poder de persones com el cap de la policía política, Rankovic, diversos militants comunistes serbis se’n van distanciar. Tot aquest procés reformista va culminar amb la nova constitució de 1974. I l’allunyament de cosic del Partit, també.

Rankovic havia estat un dels dirigents serbis que s’havia mostrat més reticent a aquests canvis, ja que consideraven que Sèrbia en sortia molt malparada. Això va fer que comencessin a defensar plantejaments més “nacionalistes”. Els dos punts fonamentals que criticaven eren, d’una banda, la política de “renúncies” a Kosova, que, segons ells, eren una claudicació  davant els nacionalistes albanesos, i , d’altra banda, la pèruda de pes de Sèrbia en el conjunt de la Federació.

Cosic va ser una de les persones que va fer costat a Rankovic. Ho va fer palès amb un discurs en un ple de la Lliga dels Comunsites de Iugoslàvia. Es va mostrar molt particularment contrari al fet que Kosova i la Voivodina poguessin incrementar la seva autonomia. Poc temps després, Cosic va ser expulsat del partit, arran dels seus plantejaments.

Paral·lelament va desenvolupar la seva carrera literària, que li va fer guanyar molt de prestigi. A partir del 1980 va ser membre de l’Acadèmia de les Ciències i les Arts de Sèrbia, que va tenir un gran protagonisme en la vida pública sèrbia, en un moment en què el poder del partit era més qüestionat que mai, i els principis del “socialisme” semblaven trontollar.  .

Va ser precisament un dels impulsors del cèlebre Memoràndum que va redactar aquesta Acadèmia, que és considerat el punt de partida d’un nou nacionalisme serbi que acabarà protagonitzant la vida del país. Entre d’altres coses es deixava entendre que l’estat iugoslau ja no servia als interessos de Sèrbia i que calia apostar per a la creació d’un nou gran estat serbi.

També va ser una de les persones que va apadrinar Milosevic, amb el qual va col·laborar durant uns anys. També va donar suport a Karadzic i va justificar les accions bèl·liques dels txètniks durant la guerra de Bòsnia.

Aquest compromís va arribar al seu punt culminant quan l’any 1992 va ser escollit president de la nova República Federal de Iugoslàvia, formada exclusivament per Sèrbia i Montenegro, i que incloïa Kosova i la Voivodina. Va ser president durant només un any, fins al juny de 1993. Aviat, però, va tenir les primeres divergències amb Milosevic.

En els últims anys de la seva vida, i allunyat de la vida pública, havia anat abandonant el discurs més radical i havia apostat per actituds més conciliadores. Un exemple d’això són les propostes que havia fet de partició de Kosova, davant de la impossibilitat de recuperar aquest territori. Aquestes propostes van provocar que fos fortament criticat per alguns dels seus antics coreligionaris.

Poc abans de morir  va fer unes declaracions a la premsa sèrbia on afirmava que Sèrbia no havia d’anar a la guerra, perquè no té potencial biològic i patriòtic per fer-ho i perquè la pau és la condició per a l’existència de la nació.

Des del punt de vista literari té una extensa obra (no n’hi ha cap traduïda al català), de la qual podem destacar El temps de la mort, El temps del mal i el temps del poder. L’any 1941 va publicar la seva primera obra El sol és lluny. Durant la seva primera etapa es va mantenir fidel al realisme socialista. De tota manera, com a escriptor no és considerat com un dels grans de la literatura en serbocroat.

 

Una anàlisi del genocidi a Bòsnia

P1040631

El genocidio bosnio. Documentos para un análisis
Diversos autors
Los libros de la catarata

La guerra de Bòsnia ha estat un dels conflictes de finals del segle XX que ha provocat més rius de tinta. El nombre d’articles, pàgines web, llibres sobre el tema és impressionant.

Moltes vegades aquests textos s’hi acosten a partir d’unes visions molt esbiaxades, i cauen massa fàcilment en el parany de fer lectures mot parcials i passar per alt els nombrosos matisos, ineludibles per fer-hi una bona aproximació.

Un bon llibre sobre aquest tema és aquest que presentem aquí. S’acosta al tema des de múltiples punts de vista, i des de diversos autors, cosa que fa que les visions de vegades no siguin coincidents, però, sens dubte, això fa molt més ric el text, tot i que pugui ser, de vegades, desigual.

Evidentment, hi ha una anàlisi política dels esdeveniments que van portar a la guerra. En aquest cas, l’estudi ha anat a càrrec de Catherine Samary, reconeguda especialista en el tema.

Carlos Taibo analitza l’acord de Dayton i les perspectives de futur del país. Tenint en compte que aquesta anàlisi ja té uns quants anys, es pot comprovar que la seva visió no va gens desencaminada.

Una part molt important del volum està dedicada al genocidi i a la tasca del Tribunal Internacional. No hi ha, encara, a hores d’ara acord sobre el nombre total de morts. Les xifres menys elevades les situen entorn de les 100.000 persones, però segons alguns càlculs poden arribar als 200.000. També va ser impressionant el nombre de refugiats, cap a 1.350.000, molts dels quals encara no han pogut tornar a les seves terres i a les seves llars.

Finalment hi ha una anàlisi centrada en els conceptes d’autodeterminació, nacionalismes i paper dels mitjans de comunicació.

Tot plegat, fa que aquest llibre sigui, de la immensa bibliografia que hi ha sobre el tema, un dels llibres de lectura imprescindible per conèixer què va passar en aquell país balcànic.

La Biblioteca de Sarajevo torna a obrir-se al públic

Aquest 9 de maig es va reinaugurar la Biblioteca de Sarajevo, més de vint anys després de la seva destrucció per les bombes. Aquesta reobertura és tot un símbol de reconstrucció.

not fiction... it is fact (3 days in august)

Foto: Incendi de la Biblioteca de Sarajevo
Font: Photo pin

L’ha inaugurat l’alcalde de Sarajevo, Ivo Komisic, i s’ha volgut fer coincidir amb el dia d’Europa. A part de biblioteca, l’edifici oferirà altres serveis i serà, també, la seu del nou ajuntament de la ciutat, tal com passava abans de la Segona Guerra Mundial.

La primera biblioteca es va inaugurar l’any 1894, quan Bòsnia formava part, de facto, del’Imperi austrohongarès.

El setge de Sarajevo, que va durar des del 5 d’abril de 1992 fins al 29 de febrer de 1996 va tenir uns efectes devastadors sobre la població de la capital bosniana. Aquesta ciutat era el més clar exemple del caràcter multiètnic del país, i demostrava de manera fefaent la possibilitat de conviure junts. Es pot constatar amb el fet que la defensa de la ciutat va anar a càrrec de persones que es definien com a musulmanes, com a corates, com a sèrbies, com a iugoslaves…

Una prova cabdal del caràcter multiètnic del país i de la riquesa de totes le cultures que hi havien aportat la seva llavor era la Bblioteca de Sarajevo.

Aquesta biblioteca, coneguda com a Vjecnica, va ser atacada probablement per aquest fet. El 24 d’agost de 1992 els bombardejos de les milícies txètniks van acabar amb la Biblioteca i amb bona part del seu ric patrimoni. En aquells moments tenia un fons de més de dos milions de volums.

La Biblioteca, que havia estat testimoni de l’assassinat de Francesc Ferran, fet que va desencadenar la Primera Guerra Mundial, tenia tresors d’un gran valor: incunables, molts manuscrits del període otomà…

La inauguració de la Biblioteca ha estat aprofitada per molts ciutadans per protestar contra el govern, tot mantenint les mobilitzacions que està duent a terme bona part de la ciutadania contra el govern, la corrupció i la crisi.

El Parc Natural de Plitvice, a Croàcia

Plitvice Lakes

Els llacs de Plitvice són un dels paratges naturals més interessants d’Europa. Poques persones es poden imaginar que tan a prop del Mediterrani hi pugui haver un paisatge així, amb aquesta verdor tan exagerada i aquesta vegetació tan frondosa.

Hi vaig estar fa força anys i me n’ha quedat molt bon record. És un lloc ideal per perdre-s’hi, fer.hi passejades, com a punt de sortida per fer nombroses excursions o, senzillament, per descansar.

En el parc, o a les seves rodalies hi ha força oferta per poder-s’hi hostatjar, i tambe hi ha un camping en el mateix parc.

Tots els llacs formen part d’un parc natural que té una extensió aproximada d’uns 295 km quadrats. En total hi ha setze grans llacs i un nombre superior d’estanys de més petites dimensions, units per cascades i petits rius.

Autumn in Croatia

És una zona d’alta pluviositat, més de 1.300 mm anuals. Com que és a l’interior, allunyat de la costa, el clima té un punt de continentalitat, cosa que es fa evident sobretot a l’hivern, quan, bona part d’aquest període, els llacs queden glaçats.

La riquesa natural de la zona és extraordinària, fet que fa hi hagi una fauna i una flora en molt bon estat de conservació. Com en altres zones dels Balcanes, encara s’hi poden trobar, o molt a la vora, llops i óssos bruns.

Va ser declarat Patrimoni de la humanitat per la UNESCO l’any 1979.

Queda a mig camí entre Zagreb i Zadar, i a tocar de la frontera amb Bòsnia i Hercegovina.

Lagos de Plitvice

nature-lake-river-and-waterfalls-plitvice-croatia-12

Hrvatska

Podeu trobar tota la informació que us interessi en el següent web, que és la pàgina oficial del parc :

http://www.np-plitvicka-jezera.hr/fr/ (en francès)
http://www.np-plitvicka-jezera.hr/en/ (en anglès)

Totes les fotografies de l’entrada provenen del portal Photopin, pàgina amb fotografies lliures i gratuïtes per a blogaires

Eleccions parlamentàries i presidencials a Macedònia: evidències de frau

Aquest diumenge, 27 d’abril, van tenir lloc les eleccions per triar el nou parlament macedoni, així com la segona volta de les eleccions presidencials. Els observadors internacionals han denunicat nombroses irregularitats.

 

Els observadors de l’OSCE, que havien de vetllar per la netedat del procés electoral, han denunciat nombrosos irregularitats. Segons han fet públic, aquestes eleccions no han respectat els mínims que haurien de tenir unes eleccions democràtiques.

Han denunciat irregularitats durant la campanya, així com també en el dia de les eleccions, amb, per exemple, pressions sobre alguns electors.

El líder del partit de l’oposició, el socialdemòcrata Zoran Zaev, ha denunciat, en nom del seu partit, el frau electoral i ha fet saber que no reconeixen el resultat de les eleccions, tant de les parlamentàries com de les presidencials.

Els resultats oficials de les eleccions que van tenir lloc aquest passat diumenge han donat com a guanyador el conservador VMRO-DPMNE, del primer ministre sortint Nikola Gruevski. Segons aquests resultats ha obtingut 61 dels 123 escons (fins ara en tenien 56). Per la seva banda, els socialdemòcrates, els grans perdedors, segons aquests dades s’han quedat amb només 34 escons (8 menys que els que tenien en aquest moments).

Pel que fa als partits albanesos, el partit que forma part de la coalició governamental, la Unió Democràtica per a la Integració, d’Ali Ahmeti, ha estat també el gran guanyador, amb 19 escons (4 més), mentre que el Partit Democràtic Albanès, a l’oposició, 7 (1 menys).

El partit albanès menys implantat, Renaixement Democràtic Albanès, liderat per l’exalcalde de Gostivar (la segona gran localitat albanesa després de Tetovo), s’ha quedat amb un únic escó, tal com tenien fins ara.

El darrer escó ha anat a parar al nou partit Opció Civil per Macedònia (GROM).

Pel que fa a les eleccions presidencials, segons els resultats oficials, el candidat vencedor ha estat Ivanov que ha aconseguit 534.000 vots, mente que el seu rival, el socialdemòcrata Pendarovski, només 398.000.

Tot aquest procés electoral va començar arran de la dissolució del Parlament el 5 de març passat.

Dissolució del Parlament i convocatòria d’eleccions anticipades el 27 d’abril

El dia 5 de març es va dissoldre el Parlament de Macedònia, després que el primer ministre, Nikola Gruevski, líder del principal partit governant VMRO-DPMNE, acceptés el repte de convocar eleccions anticipades, tal com demanava el seu soci de coalició.

Finalment es va triar com a data d’aquestes eleccions el dia 27 d’abril, que coincidia amb la segona volta de les eleccions presidencials (la primera s’havia de fer el dia 13 d’abril).

El govern macedoni era format pel partit macedoni conservador, VMRO-PDMNE i pel partit albanès Unió Democràtica per a la Integració.

Aquest partit albanès havia demanat que el candidat a la presidència del país fos nomenat de manera conjunta per tots dos partits. El principal partit governant s’hi va oposar, ja que volien tornar a presentar com a candidat l’actual president del país, cosa que no volien els seus aliats.

El principal partit de l’oposició, els socialdemòcrates de l’ SDSM, va acceptar la proposta de convocar eleccions, tot i que van criticar els partits del govern, ja que segons ells només volien una excusa per convocar eleccions.

En aquest sentit va ser particularment bel·ligerant el nou líder del partit, el jove Zoran Zaev. Zaev és un polític de nova fornada que no ha tingut responsabilitats polítiques i que representa l’afany de renovació del partit. El fet que no hagi tingut prou temps com per poder-se promocionar ha molestat notòriament el partit. D’altra banda, el partit governant ha volgut aprofitar el poc coneixement del candidat i alhora evitar que el seu carisma els pogués fer ombra.

Fins al 5 de març, en el parlament macedoni hi havia representades cinc forces polítiques. D’una banda, el partit Democràtic per la Unitat Nacional Macedònia, amb 56 escons, de tendència conservadora; d’altra banda, la Unió Nacional Socialdemòcrata, amb 42; el partit albanès de la Unió Democràtica per a la Integració, amb 15; l ’altre gran partit albanès, el Partit Democràtic Albanès, amb 8; i finalment Renaixement Nacional Democràtic, amb dos diputats, un altre partit albanès vinculat a la Lliga Democràtica de Kosova.

Cal dir, però, que de fet els escons no corresponen només a aquests partits, sinó que aquests partits són els que lideren grans coalicions on hi ha nombrosos partits.

El sistema polític macedoni s’ha caracteritzat sempre, almenys des dels acords d’Ohrid de 2001, per tenir dos grans blocs, formats cadascun per un partit macedoni i per un partit albanès (cal recordar que entre el 20 i el 25% de la població del país és albanesa).

En els darrers anys els partits governants han estat la VMRO-DPMNE i la UDI, i a l’oposició els socialdemòcrates i el PDA.

Primera volta de les eleccions presidencials del 13 d’abril

A les eleccions presidencials s’hi van presentar quatre candidats.

El partit governant va presentar com a candidat Gjorge Ivanov, president sortint. Ivanov pretenia aconseguir un segon mandat de cinc anys, que és la durada dels mandats presidencials.

Els opositors socialdemòcrates van presentar Stevo Pendarovski (exassessor dels expresidents Boris Trajkovski i Branko Crvenkovski).

L’exvicepresident del parlament, Iljaz Halimi, era el candidat del partit albanès Partit Democràtic dels Albanesos.

L’últim candidat era Zoran Popovski, del petit partit acabat de fundar fa molt poc temps GROM, sigles que volen dir Opció Civil de Macedònia.

El president i el seu partit pretenien que els temes de debat a la campanya fossin, sobretot, els que tenen a veure amb l’adhesió del país a la UE i a l’OTAN, el conflicte sobre el nom del país i les relacions amb Grècia.

Els candidats i partits opositors, en canvi, van intentar traslladar a la població altres qüestions com els dèficits de democràcia, la llibertat de premsa i els drets humans.

En aquests darrers anys, els mitjans de comunicació han estat sotmesos a una pressió constant, s’han clausurat algunes publicacions i la principal cadena de televisió “opositora” del país ha estat tancada. El gran magnat de la televisió macedònia va acabar a la presó.

També s’han criticat moltes de les obres faraòniques que s’han fet a Skopje, com el projecte Skopje 2014. Han arribat a dir que Skopje és la ciutat d’Europa amb més estàtues per metre quadrat.
La primera volta de les presidencials

La primera volta va registrar una participació de només el 49%, una participació molt baixa. Els resultats oficials donaven com a guanyador Ivanov, amb 448.304 vots, cosa que representava el 51.64 per cent de tots els vots emesos.

El seu principal rival, Stevo Pendarowski, candidat dels socialdemòcrates, va obtenir-ne 326,069, cosa que representava el 37.56 per cent dels sufragis.

Aquests dos homes per tant, eren els que s’havien d’enfrontar a la segona volta.

Els altres dos candidats, Iljaz Halimi i Zoran Popovski van aconseguir molts menys vots, tal com era d’esperar. Halimi, del Partit Democràtic Albanès, 38.965 vots i Popovski, del GROM (Opció civil per Macedònia), 31.360 vots. Tots dos van quedar fora de la curs electoral.

La Comissió Estatal Electoral, el mateix dia de les eleccions, va afirmar que la votació s’havia dut a terme sense incidents remarcables. Fins i tot, el portaveu de la policia va arribar a afirmar que aquestes havien estat les eleccions més pacífiques i netes de la història del país.

Segons informa Balkan Insight, però, els observadors internacionals van detectar una sèrie d’irregularitats, com vots en grup, vots familiars, propaganda en els col·legis electorals.

Més greu que això, continua Balkan Insight, però, és l’acusació que van fer aquests observadors que la cobertura mediàtica de la campanya era clarament tendenciosa. Segons ells, no hi ha va haver igualtat d’oportunitats per a tots els candidats.

El representant de l’OSCE a Macedònia, Geert Ahrens, sempre segons la mateixa font (Balkan insight) ho va dir en una conferència de premsa, on va fer públiques unes dades segons les quals Ivanov “va tenir” unes 23 hores de publicitat política pagada durant la campanya, mentre que el seu principal competidor , Stevo Pendarowski, només tres.

Una altra dada a tenir en compte va ser la molt baixa participació de la comunitat albanesa, fet particularment greu tenint en compte que representen entre el 20 i el 25 % de la població del país. El principal partit albanès, la Unió Democràtica per la Integració, soci del govern, va demanar l’abstenció.

Les sospites de frau, continua Balkan Insight, eren tan grans que, finalment, es va arribar a optar per posar una marca visible de tinta en els dits dels votants, cosa insòlita en una democràcia consolidada.

Un altre dubte que planava sobre les eleccions era el del cens, ja que hi havia hagut denúncies que hi havia votants ficticis.

Aquests arguments són els que ha tornat a utilitzar l’OSCE per qüestionar aquestes eleccions.

Article citat de Balkan Insight: http://www.balkaninsight.com/en/article/osce-sees-uneven-playing-field-in-macedonia-polls , d’on s’ha tret tota la informació relativa a les suposades irregularitats.