Els roms són discriminats als Balcans occidentals

HWR publica l’informe anual i destaca particularment la discriminació de la comunitat rom

L’organització Human Rights Watch, en l’informe fet públic aquest gener, insta Bòsnia, Sèrbia i Kosova a aturar la discriminació contra els membres de la comunitat romaní que viuen en aquests països.

Els països dels Balcans occidentals no han avançat prou en temes com els relacionats amb crims de guerra, o en la seva lluita contra la discriminació que pateix la comunitat gitana. Aquestes són les conclusions a què arriba l’organització Human Rights Watch (HRW) en el seu informe sobre els drets humans de 2013.

HRW també creu que s’ha avançat poc en altres terrenys com és el de la violència contra els periodistes i la comunitat lèsbica, gai, bisexual i transsexual (LGBT). L’ONG també denuncia la manca de respostes a les males condicions de vida dels refugiats i de les persones desplaçades.

La recomanació final que fa és que els països dels Balcans occidentals han de treballar per homologar-se a les normes europees i internacionals.

Els catalans dels Balcans

Un dels fets més curiosos, i alhora desconeguts, protagonitzats pels exiliats austriacistes de la Guerra de Successió és la fundació d’una ciutat anomenada Nova Barcelona, al Banat de Temesvar (Timisoara en romanès).

  extractimg.cgi

Aquesta ciutat fundada majoritàriament per catalans és al territori de l’actual Voivodina, província autònoma al nord de Sèrbia. De fet, on es va construir la nova Barcelona, posteriorment s’hi va edificar la ciutat d’Zrenjanin, no gaire lluny de Novi Sad.

La tercera guerra turca, que es va cloure amb la Pau de Passarowitz (1718), va representar l’annexió de territoris dels dominis turcs per part de l’Imperi. Aquest territori era força extens i estava despoblat. A partir de llavors, des de Viena, es van proposar una sèrie de projectes per tal de repoblar aquella zona, el més famós dels quals va ser elaborat per Josep Plantí, que és explicat detalladament en el llibre d’Alcoberro que presentem.

Era un territori de frontera, a prop dels dominis turcs, que l’emperador Carles VI tenia interès a colonitzar per tal de garantir la seguretat de la capital, Viena. Les guerres entre els imperis turc i austrohongarès havien estat constants, sobretot a partir del segle XVI. L’any 1529, tropes turques assetjaren la ciutat de Viena.

Una bona part dels pobladors d’aquesta nova ciutat eren catalans supervivents de la desfeta de 1714, tot i que també hi havia persones provinents dels altres regnes de la Corona d’Aragó i també dels altres països de la Monarquia hispànica. Segons diverses dades, un 60% d’aquests habitants provenien del conjunt dels territoris de la Corona d’Aragó, la majoria dels quals de Catalunya.

Quan es va acabar la guerra, molts austriacistes van haver d’exiliar-se cap a terres sota la monarquia Habsburg. Moltes d’aquestes persones van ocupar càrrecs importants, militars o eclesiàstics. Un dels que va ocupar un càrrec de més pes va ser, per exemple, Ramon Vilana-Perles que va arribar a ser secretari d’Estat de l’Emperador.  Fins i tot hi ha una població propera a Zrenjianin que té el nom de Perlez, nom que alguns consideren que té l’origen en el capità de la Coronela. El seu germà, Pau, un altre exemple d’emigrat que ocupà un lloc rellevant, va arribar a ser arquebisbe de Salern.

La ciutat va tenir una vida molt breu, amb prou feines tres anys. La colònia es va fundar l’any 1735 prop de Becskerek, una enrunada fortalesa turca. En aquella època era una terra plena d’aiguamolls i ben pobra. Entre els nous habitants de la ciutat hi havia poques criatures i força gent relativament ja gran (la guerra de Successió s’havia acabat feia més de 20 anys), molts dels quals eren  vidus i vídues. Alguns dels colons tenien noms ben rellevants, com Bac de Roda, Barceló, Castellví, Moragues, Villarroel… L’any 1738 va haver de ser abandonada arran de l’esclat de la quarta guerra turca.

Agustí Alcoberro, actual director del Museu d’Història de Catalunya, va publicar un llibre (l’any 2011) dedicat a recuperar de la memòria aquests fets: La nova Barcelona del Danubi (1735-1738), publicat per l’editorial Rafael Dalmau.

Tot plegat, una lectura apassionant que ens fa descobrir un episodi de la nostra història massa desconegut.