Moldàvia, Transnístria i Gagaúsia, tres reportatges

Us presentem tres curts reportatges, de l’any 2014, sobre la qüestió nacional a Moldàvia.

D’una banda, el primer tracta sobre les propostes de reunificació de  Moldàvia i Romania, sobretot vist des de la perspectiva moldava.

El segon reportatge tracta sobre la situació de Transnístria, territori que ha entrat en una mena de llimbs sense cap reconeixement internacional. Alhora, tot i la manca de reconeixement, no s’albira cap mena de possibilitat de resolució, almenys a curt termini.

Finalment, el darrer aborda la qüestió de Gagaúsia, molt menys coneguda, però que també és font de tensió en la política moldava, i on s’ajunten, també, altres¨temes igualment importants, com són l’aproximació de l’estat a la Unió Europea o bé a Rússia, amb les profundes conseqüències econòmiques que això i mplica.

Són tres reportatges, que en total duren un quart d’hora, que aporten dades d’interès. Evidentment, hi ha alguns aspectes que poden ser discutits, però globalment valen la pena.

Els podeu veure en el següent enllaç: Moldova, Transnistria, Gagauzia – 3 feature reports (2014)

Els gagaüsos de Bulgària

Els gagaüsos són un poble d’arrel turca establerts en diferents països balcànics. La majoria dels gagaüsos viuen al territori conegut amb el nom de Gagaúsia, territori autònom a la República de Moldàvia. Ara bé, no tots els gagaüsos viuen en aquesta zona autònoma, que, a més, està dividida en diferents enclaus. En el Gagauz-Yeri, nom amb què és conegut aquest territori autònom, el gagaús és llengua oficial, junt amb el romanès i el rus.

Una altra part dels gagaüsos viuen en zones de Moldàvia que no formen part d’aquesta autonomia. També n’hi ha que viuen fora, en altres estats, com a Ucraïna, a Budjak, a la província d’Odessa, a Romania (a la Dobrudja) i a Bulgària, entorn de la ciutat de Varna, al nord-est del país. Encara més lluny, se’n pot trobar algun enclau a l’Àsia Central, al Kazakhstan, a l’Uzbekistan, al Kirguizistan i a Kabardino-Balkària, al Caucas.

Hi ha diverses teories sobre el seu origen. Segons alguns autors, cal trobar-lo en les tribus ogúzides que durant el segle XIII van arribar als Balcans, a l’acutal Bulgària, des d’on una bona part es va traslladar fins a Bessaràbia, actual Moldàvia, durant els segles XVIII i XIX.

Una de les principals peculiaritats d’aquest poble és la religió: són turcs cristianitzats, ortodoxos. A Bulgària en concret es concentren en tres zones: entre Vlchidol i Varna, als voltants de Kavarna (a la costa del Mar Negre) i a la zona de Topolovgrad (al sud del país, prop de la frontera amb Turquia). En aquests moments, és difícil donar un nombre exacte de persones de nacionalitat gagaüsa, però probablement no superen, en el millor dels casos, els deu mil.

A Bulgària, durant el període “socialista”, els gagaüsos no van ser reconeguts com a minoria i, per tant, van ser sempre comptabilitzats com a búlgars. A més, la seva llengua no s’estudiava a l’escola ni tenia cap mena de reconeixement oficial. Tot això va fer que la transmissió intergeneracional de la llengua es perdés. Per aquest motiu, avui en dia molts gagaüsos desconeixen la llengua. És una minoria, doncs, en avançat procés d’assimilació. Es calcula que el nombre de parlants de gagaús, en aquests moments, no supera els mil cinc-cents, encara que d’altres autors n’augmenten la xifra de manera notable.

Una altra dada a tenir en compte és la diferenciació dialectal important entre els gagaüsos de Bulgària i de Romania i els de Moldàvia, que de vegades en fa difícil la intercomprensió.

Tot i això, a partir dels anys noranta la seva situació legal a Bulgària i el seu reconeixement va millorar relativament, de manera que s’ha recuperat certa consciència, que ha fet, per exemple, que s’hagin restablert vincles amb els gagaüsos de Moldàvia.

Sobre els gagaüsos de Moldàvia:

https://balcaniablog.wordpress.com/2015/04/01/gagausia-pot-exercir-el-dret-a-lautodeterminacio/

https://balcaniablog.wordpress.com/2014/02/02/avui-2-de-febrer-referendum-dindependencia-a-gagausia/

Podeu llegir una interessant entrevista a Vasily Selemet, pope de l’església ortodoxa gagaüsa en el següent enllaç:

http://www.balcanicaucaso.org/aree/Bulgaria/Gagauzi-in-Bulgaria-minoranza-invisibile-105931

Gagaúsia pot exercir el dret a l’autodeterminació?

Gagaúsia és un territori autònom dins la república de Moldàvia, situat a la zona sud-occidental. Es regeix per un estatut, aprovat l’any 1994. En aquest estatut es regulen qüestions tan importants com quins territoris en formen part, si se n’hi poden afegir o si es pot fer un referèndum d’autodeterminació. Els aspectes fonamentals d’aquest Estatut són els següents:

– Les llengües oficials són el moldau (és romanès, però en el text surt esmentat d’aquesta manera) gagaús i rus, per aquest ordre. La llengua de relació amb l’estat i els organismes ubicats fora de Gagaúsia són el moldau i el rus.

– Gagaúsia té els seus símbols propis, que han d’exposar-se conjuntament amb els de la República de Moldàvia.

– Gagaúsia està formada per totes les localitats on hi hagi més d’un cinquanta per cent de població gagaüsa.En les localitats on el percentatge de gagaüsos sigui inferior al cinquanta per cent, si un trenta per cent del cens ho demana, es pot fer un referèndum local, per integrar-s’hi. En cas que alguna localitat amb més del cinquanta per cent de gagaüsos se’n vulgui desvincular, caldrà que un terç del cens sol•liciti, també, fer un referèndum local.

Aquesta disposició explica per què Gagaúsia no té una continuïtat territorial. Si n’observem un mapa, veurem que hi ha un territori gran i compacte, dos petits enclaus i dues localitats més. En les zones intermitges hi viuen importants bosses de població gagaüsa que no són, però, majoritàries. Tot i això, quan es va proclamar la República de Gagaúsia l’any 1990, que va perdurar fins l’any 1994, any en què es va aprovar l’Estat Especial que comentem, sí que incloïa aquests territoris on els gagaüsos no són majoritaris. Per tant, la seva extensió era bastant més gran que l’actual.

Àrea de Gagaúsia:

Aquest mapa prové de l’edició en català de la viquipèdia

– Gagaúsia té el que se’n diu, i en l’Estatut així consta, el dret a l’autodeterminació externa. Això vol dir que en cas que canviï l’estatus de Moldàvia com a estat independent, Gagaúsia podria decidir independitzar-se, però només en aquest cas. Aquesta clàusula està pensada pel supòsit que Moldàvia decidís integrar-se en un altre estat, com Romania.

De fet, el referèndum d’autodeterminació que s’hi va fer ara fa més d’un any, el febrer de 2014, apel•lava aquest article.

De tota manera, el comportament del govern moldau no ha estat gaire tolerant amb moviments que postulin la independència. Un exemple d’això és la prohibició del partit del Moviment Popular Gagaús-Khalky, liderat per S. Gulgar, amb l’argument que moviments d’aquest tipus eren contraris a l’ordenament constitucional, i que per tant havien de ser il•legalitzats.

Gagaúsia

Gagaúsia (Gagauz Yeri) és un territori autònom d’uns, aproximadament, 1.800 km quadrats i uns 160.000 habitants, la majoria dels quals són gagaüsos (més del 80%). Els gagaüsos parlen una llengua turquesa i tenen la particularitat de ser l’únic poble túrquic de religió cristiana ortodoxa. Està poblada, a més, per aproximadament un 5% de russos, un 5% de moldaus, un 4% de búlgars i també per gitanos i ucraïnesos. Les tres llegües oficials són el gagaús, el romanès i el rus. La capital és Comrat.

Els gagaüsos, que no havien gaudit d’autonomia política des de feia molts anys, van proclamar l’any 1990 una República gagaüsa, que no fou reconeguda per Moldàvia. Finalment, l’any 1994 el Parlament moldau va aprovar la Llei d’Estatut Especial de Gagaúsia, que preveu la preservació de la identitat, cultura i llengua nacionals. Aquesta llei preveu, ja, el dret d’autodeterminació en cas que hi hagi un canvi pel que fa a la independència de Moldàvia.

Gagaúsia ha triat una nova presidenta, prorussa i enfrontada al govern central

Aquest diumenge, 22 de març, van tenir lloc les eleccions per triar el nou president de Gagaúsia. La Comissió Electoral Central de Comrat, la capital d’aquest territori autònom, ha confirmat avui mateix la victòria, en la primera volta, de la candidata Irina Vlah. Segons les dades aportades per aquest organisme, ha aconseguit el 51,01% dels vots, cosa que fa innecessària la celebració d’una segona volta.

Molt lluny han quedat els altres dos candidats: Nicolae Dudoglo, amb el 19,05% dels vots i Valeri Ianioglo, que va ser votat, només pel 7,96% dels votants.

Per tant, s’ha complert el que preveien les enquestes prèvies a les eleccions, el triomf de la candidata Irina Vlah, considerada prorussa. Tenia el suport del renovat Partit Socialista, que va aconseguir uns extraordinaris resultats a les darreres eleccions moldaves, tot i que va quedar fora del nou govern. Vlah havia estat membre del Partit Comunista, que en aquests moments està en hores baixes, tot i que dóna suport al govern recentment format. Es dóna el cas que el PCM defensa uns plantejaments més “conservadors” que el seu oponent PSM.

La participació electoral no va ser gaire elevada, ja que només va votar el 58,1% del cens.A les darreres eleccions generals, els gagaüsos ja van votar majoritàriament el Partit Socialista.

És sabut de tothom que la població gagaüsa és clarament prorussa i s’oposa frontalment a l’aproximació a la Unió Europea i no vol ni sentir parlar d’una possible integració a Romania, tal com defensen certs grups de Moldàvia.
És un territori que basa la seva economia en l’agricultura i el seu client és gairebé exclusivament Rússia. Per tant, és indiscutible que vol mantenir-hi bones relacions. A més, segons Vlah, el govern de Chisinau ignora del tot els interessos gagaüsos, cosa que que fa se sentin poc implicats en el projecte moldau.

Gagaúsia (Gagauz Yeri) és un territori autònom d’uns, aproximadament, 1.800 km quadrats i uns 160.000 habitants, la majoria dels quals són gagaüsos (més del 80%). Els gagaüsos parlen una llengua turquesa i tenen la particularitat de ser l’únic poble túrquic de religió cristiana ortodoxa. Està poblada, a més, per aproximadament un 5% de russos, un 5% de moldaus, un 4% de búlgars i també per gitanos i ucraïnesos. Les tres llegües oficials són el gagaús, el romanès i el rus. La capital n’és Comrat.

Els gagaüsos, que no havien gaudit d’autonomia política des de feia molts anys, van proclamar l’any 1990 una República gagaüsa, que no fou reconeguda per Moldàvia. Finalment, l’any 1994 el Parlament moldau va aprovar la Llei d’Estatut Especial de Gagaúsia, que preveu la preservació de la identitat, cultura i llengua nacionals. Aquesta llei preveu, ja, el dret d’autodeterminació en cas que hi hagi un canvi pel que fa a la independència de Moldàvia.

El 2 de febrer de l’any passat, Gagaúsia va fer un referèndum consultiu sobre el seu futur. En aquest referèndum s’hi feien dues preguntes. D’una banda es preguntava sobre la independència de Gagaúsia en cas que Moldàvia es reunifiqués amb Romania i, d’altra banda, quines eren les preferències en les aliances internacionals de Moldàvia, és a dir triar entre la UE i la Unió Duanera Euroasiàtica, formada per Rússia, Bielorússia i Kazakhstan.

Un 98,9% dels electors que van participar-hi van donar suport a la independència del país i un 98,4% dels votants van optar més per acostar-se a la Unió Duanera Euroasiàtica que no pas a la Unió Europea. La participació va superar el 70%, segons les dades dels organitzadors de la consulta. Més enllà de la credibilitat dels resultats, és evident que Moldàvia té un problema seriós en aquest territori.

Referèndum d’autodeterminació a Gagaúsia?

A Gagaúsia, al sud de Moldàvia, es va fer un referèndum consultiu, no vinculant, sobre el seu futur.

Welcome to Gagauzia!

Foto: Comrat Font: Photo Pin

El 2 de febrer, Gagaúsia va fer un referèndum consultiu sobre el seu futur. En aquest referèndum s’hi feien dues preguntes. D’una banda es preguntava sobre la independència de Gagaúsia en cas que Moldàvia es reunifiqués amb Romania i, d’altra banda, quines eren les preferències en les aliances internacionals de Moldàvia, és a dir triar entre la UE i la Unió Duanera Euroasiàtica, formada per Rússia, Bielorússia i Kazakhstan.

Un 98,9% dels electors que van participar-hi van donar suport a la independència del país i un 98,4% dels votants van optar més per acostar-se a la Unió Duanera Euroasiàtica que no pas a la Unió Europea.

La participació va superar el 70%, segons les dades dels organitzadors de la consulta.

Més enllà de la credibilitat dels resultats, és evident que Moldàvia té un problema seriós.

El govern moldau no havia autoritzat la celebració d’aquest referèndum i el seu primer ministre, Iurie Leanca, va acusar el govern gagaús d’esperonar els separatistes.

De fet, sembla que l’objectiu de la consulta era pressionar el govern de Chisinau perquè triés entre la integritat territorial i l’adhesió a la UE .

Els fets es van precipitar arran de la cimera de Vílnius, on Moldàvia va iniciar el procés per signar l’Acord d’Associació amb la Unió Europea (que no va signar Ucraïna i que va ser el fet desencadenant de la revolta en aquell país). Aquesta “tria” per la Unió europea ha estat criticada per bona part de la població, que se sent més vinculada a Rússia. A Gagaúsia l’opció europea és encara més mal vista que a la resta de l’estat.

El referèndum tenia, a més, el suport del Partit Comunista de Moldàvia, a l’oposició a Moldàvia, però majoritari a l’Assemblea Popular Gagaüsa.

La reacció del govern moldau va ser, senzillmaent, de declarar il·legal la consulta perquè la considerava inconstitucional.

El president romanès, Traian Basescu, ha acusat més d’una vegada la UE de no reaccionar davant els riscos que es plantegen sobre la independència i la sobirania de Moldàvia. Fins i tot ha declarat que estava disposat a plantejar al govern de Moldàvia la reunificació entre Moldàvia i Romania en cas que continuïn les obstruccions al procés d’integració de Moldàvia a la UE.

Gagaúsia (Gagauz Yeri) és un territori autònom d’uns, aproximadament, 1.800 km quadrats i uns 160.000 habitants, la majoria dels quals són gagaüsos (més del 80%). Els gagaüsos parlen una llengua turquesa i tenen la particularitat de ser l’únic poble túrquic de religió cristiana ortodoxa. Està poblada, a més, per aproximadament un 5% de russos, un 5% de moldaus, un 4% de búlgars i també per gitanos i ucraïnesos. Les tres llegües oficials són el gagaús, el romanès i el rus. La capital és Comrat.

Els gagaüsos, que no havien gaudit d’autonomia política des de feia molts anys, van proclamar l’any 1990 una República gagaüsa, que no fou reconeguda per Moldàvia. Finalment, l’any 1994 el Parlament moldau va aprovar la Llei d’Estatut Especial de Gagaúsia, que preveu la preservació de la identitat, cultura i llengua nacionals. Aquesta llei preveu, ja, el dret d’autodeterminació en cas que hi hagi un canvi pel que fa a la independència de Moldàvia.