Brigadistes iugoslaus a la Guerra Civil

Desenes de milers de voluntaris de tot el món van arribar a l’Estat espanyol ara fa gairebé vuit dècades per defensar la República i per lluitar contra el feixisme. Entre aquests voluntaris n’hi hagué que, amb el pas del temps, esdevingueren famosos, com Willy Brandt, George Orwell, Ernest Hemingway… Aquest vendaval de solidaritat també va arribar als països balcànics. Es calcula que uns 1.700 d’aquests voluntaris provenien de les nacions de l’antiga Iugoslàvia.

George Orwell, un dels brigadistes més cèlebres, va dir que la llibertat s’havia de defensar, conquerir, crear, posar a prova, viure i respirar. Tots aquests joves ho van posar en pràctica en el moviment de solidaritat internacionalista més impressionant de tota la història. Les Brigades internacionals van estar formades per més 59.000 brigadistes estrangers, dels quals van morir uns 15.000, aproximadament. L’agost de 1936, poc després de l’esclat de la Guerra Civil es va formar a París el Comitè Internacional d’Ajuda al Poble Espanyol.

Qui eren, quants eren, d’on venien ?

Iugoslàvia no va quedar al marge d’aquest immens moviment de solidaritat. Es calcula que hi hagué a la Guerra d’Espanya entre 1.600 i 1.700 brigadistes provinents de les diferents nacions del Regne de Iugoslàvia. Uns 150 d’aquests brigadistes van obtenir el càrrec d’oficials de l’exèrcit republicà. El nombre de morts tampoc no se sap amb certesa, però oscil·la entre un mínim de 545 i un màxim de 800, segons les fonts, xifra que representa un percentatge altíssim, gairebé el 40% dels voluntaris.

El govern iugoslau d’aleshores, quan hi havia com a regent Pau Karageorgevic, tenia molt bones relacions amb les potencies nazi-feixistes. El Partit Comunista era il·legal des de l’any 1921, després de l’atemptat contra el príncep regent comès per un jove comunista bosnià. Aquesta va ser l’excusa per il·legalitzar-lo, tot i que havia aconseguit uns molt bons resultats a les eleccions que van tenir lloc el novembre de1920. El fet que el partit fos il·legal va obligar a fer el reclutament des de la clandestinitat. Tot i aquest impediment, l’èxit va ser espectacular, més encara si tenim en compte que estava prohibit fer cap tipus d’acte de suport a la República espanyola, fins al punt que podia ser motiu per retirar la ciutadania iugoslava.

A part dels que van arribar a combatre, n’hi hagué que no ha van aconseguir, com un contingent important, de 500 voluntaris, que va ser detingut a Budva, a la costa montenegrina, quan eren a punt de marxar. Era un contingent format per joves montenegrins, de Dalmàcia i d’Hercegovina. Una part important dels brigadistes va ser reclutada fora del país, a través de l’oficina de la Cominterm (Internacional Comunista), de París, que dirigia Josip Broz Tito, que poc després es va convertir en secretari general del Partit Comunista de Iugoslàvia.

Com a conseqüència de la dictadura, i de la repressió, hi havia molts exiliats en diferents capitals europees i americanes. Molts dels brigadistes, doncs, provenien de l’exili, o bé eren estudiants. Es calcula que uns 400 provenien de França, 191 de Bèlgica, 84 de l’URSS, 83 del Canadà, 57 dels Estats Units, 43 de Txecoslovàquia. També n’hi havia, però, de països com l’Argentina, el Brasil, l’Uruguai. També cal comptar-hi una vintena d’estudiants que residien a l’Estat espanyol. La majoria, dels que se’n tenen dades certes, eren nascuts entre els anys1901 i 1920 (el 62%).

La lleva més nombrosa era la del 1910. Segons les dades dels combatents de la 129 Brigada (1.052), el 48% eren croats, el 23 % eslovens, el 18% serbis, el 3,2% montenegrins i l’1’5 macedonis. Evidentment cal relacionar aquestes xifres amb els percentatges d’aquestes poblacions en el conjunt del país, cosa que augmenta el pes dels croats, eslovens i montenegrins i disminueix el dels serbis. Segons això, hi ha un percentatge particularment elevat provinent de Montenegro, on el Partit Comunista estava particularment implantat.

En canvi, a Macedonia, el pes dels comunistes era molt escàs. També era nul·la la seva influencia entre la població albanesa. A Kosova, els pocs coumnistes que hi havia eren tots d’origen montenegrí. Cal afegir, a més, que la nacionalitat musulmana, o bosniana, no estava reconeguda, cosa que feia fossin identificats com a serbis o com a croats. D’altra banda, a Bòsnia la implantació del Partit Comunista també era molt escassa.

Tot i això, sembla que només una tercera part dels brigadistes estava vinculada d’una forma o altra amb el Partit Comunista. La majoria d’aquests joves eren treballadors, sobretot miners, però també hi havia estudiants, treballadors de la terra, funcionaris, metges, enginyers, periodistes, professors, mariners. També van arribar a l’Estat espanyol dones, que van treballar com a metges i infermeres.

Durant la guerra

Els primers voluntaris que van arribar a Espanya es van integrar a les milícies populars. La formació oficial de les Brigades internacionals data del 22 d’octubre de 1936. A partir d’aquell moment, la majoria del voluntaris iugoslaus van combatre als batallons Dimitrov, Djuro Djakovic i Masaryk. Van participar en diferents fronts, el primer dels quals va ser la defensa de Madrid, amb les companyies Balkanska, Ivan Cankar i Matija Gubec. En aquestes companyies predominaven els estudiants. També van tenir un paper rellevant a la Batalla de Brunete, que tenia com a objectiu alliberar Madrid. El batallons Djuro Djaković i Dimitrov van participar en el front d’Aragó.Van patir moltes baixes a la Batalla de Belchite. Al març de 1938 aquests batallons es van integrar a la 129 Brigada Internacional. Amb la greu derrota de la Batalla de l’Ebre, van patir moltes baixes. Després van participar a la Batalla del Segre. El 21 de setembre de 1938 el govern de la República va adoptar la decisió de retirar tots els brigadistes, d’acord amb el que li exigia la Societat de Nacions. Pocs dies després, el 25 de setembre, van ser desmobilitzats.

El difícil retorn

El govern iugoslau, format per Cvetkovic-Macek (el regent era el príncep Pau), es va oposar al retorn dels brigadistes iugoslaus, tot i la recollida de signatures que es va fer entre la població, més de 300.000. Cal recordar que el govern iugoslau havia reconegut el govern franquista l’octubre de 1937. Això els va obligar a marxar amb la gran retirada de Catalunya.

Van travessar la frontera més de 400.000 persones, entre els quals hi havia els brigadistes supervivents. Hi ha documentat el seu pas pels camps d’Argelers i de Vernet d’Arieja. Arran d’això, va començar per a ells, com a tots els exiliats catalans i espanyols, un llarg període de guerra, incertesa i lluita. Molts es van integrar en les resistències de diferents països, sobretot França, però també a Bèlgica, Holanda i Polònia. Molts també aconseguiren arribar als Balcans, i es van incorporar a l’exèrcit partisà, on van poder aplicar la seva experiencia militar. Alguns arribaren a ocupar important càrrecs en aquest exèrcit partisà.

Tito i Stalin

Un dels fets més controvertits és el del paper del Partit Comunista i en particular de Tito. El Partit Comunista de Iugoslàvia era llavors totalment fidel als dictats de Moscou, d’Stalin. L’NKVD va actuar contra alguns dels seus membres.

Com va passar en d’altres països, es va perseguir totes aquelles persones que s’allunyaven de les tesis oficials, o que es considerava que ho feien. Un dels casos més rellevants d’aquest fet és el del secretari general del partit, Milan Gorkic, que l’any 1937, any de terribles purgues a la Unió Soviètica, va ser executat, acusat de trotskisme. Va ser substituït en el càrrec, precisament, per Josip Broz Tito. El periodista Pero Simic vincula directament Tito a la mort del seu predecesor, tot i que no hi ha proves concloents sobre aquest fet. El que sí és indiscutible és que llavors Tito executava fidelment totes les ordres que li arribaven des de Moscou.

Les accions contra els dissidents, o suposats dissidents, també van tenir lloc en territori espanyol. El cas més dramàtic va ser el de Blagoje Parovic, que també era membre del Comitè Central del Partit Comunista. Les accions dels comunistes estalinistes, doncs, no van anar adreçades només contra els comunistes dissidents del país, del POUM i els seus líders, Andreu Nin, sinó també contra brigadistes de totes les nacionalitats. Un altre tema controvertit és el de la presència o no de Tito a la Guerra Civil. Ell sempre ho va negar, però hi ha alguns testimonis que afirmen haver-lo vist a Catalunya (a Viladrau i a Figueres).

Alguns brigadistes

Un gran nombre d’intel· lectuals, artistes, pensadors d’arreu del món es van solidaritzar amb la República i van venir a lluitar contra el feixisme. Entre els brigadistes iugoslaus també hi havia intel·lectuals, com l’escriptor croat August Cesarec, el poeta serbi Ratko Pavlovic Cicko, el pintor Djordje Andrejevic Kun, autor d’uns famosos gravats fets durant la guerra (els gravats que il·lustren aquest text són obra seva).

A part d’aquests noms, podem destacar altres brigadistes que més endavant van tenir un paper important a Iugoslàvia, com Koca Popovic (comandant de l’Exèrcit Popular Republicà), que després, a Yugoslavia, va arribar a ser ministre d’afers estrangers i vicepresident; Peko Dapcevic (tinent de l’exèrcit republicà), secretari de transports i comunicacions i ambaixador a Grècia; Kosta Nad, membre del comitè central de la Lliga dels Comunistes de Iugoslàvia (nom que adoptà el Partit Comunista després del seu trencament amb l’URSS). S’hi poden afegir més noms, com Ales Bebler, Ivan Gosnjak (president del Comitè central de la LCI), Ivan Stejo Krajacic, Branco Krsmanovic… D’altres, com Vladimir Copic (comandant de la XV Brigada Internacional) no van tenir la mateixa sort i van caure en desgràcia. Va ser executat a la Unió Soviética, per ordre d’Stalin.

Cal recordar que molts brigadistes van ser molt mal vistos més endavant, en els darrers anys de l’estalinisme i van ser purgats, empresonats i executats. Això va passar a la majoria dels països que van quedar sota l’òrbita soviética. A les purgues que es van fer en països com l’Alemanya oriental, Txecoslovàquia, Hongria els exbrigadistes van sortir-ne molt mal parats. Gairebé tots van ser acusats de desviacionisme. Un exemple d’això és el cas del txec Artur London, autor d’un llibre sobre la Guerra Civil molt recomanable (Se levantaron antes del Alba, versió en castellà) i també d’un llibre de memòries on explica la traïció als ideals comunistes per part de la burocràcia estalinista (Roja primavera, també en castellà). Com que Iugoslavia hi va trencar, amb l’URSS, l’any 1948, no hi va passar això.

Els brigadistes a Iugoslàvia

A Iugoslàvia el seu record es va mantenir ben viu.A Belgrad, l’any 1946, es va constituir l’Associació de Brigadistes Iugoslaus. També podem trobar-hi un carrer que porta el nom d’Spanskih Boraca, que es pot traduir per Flama dels combatents espanyols. Španija naše mladosti (Espanya de la nostra joventut) és una pel·lícula documental dirigida per Zdravko Veliminirovic de l’any 1967 , que reviu l’experiència dels brigadistes iugoslaus. Encara ara, cada 22 d’octubre se celebra un acte d’homenatge i record als birgadistes, on participen familiars seus. El darrer brigadista iugoslau va morir fa tres anys. Una altra dada que demostra la popularitat dels brigadistes és que durant la guerra de Kosova, Milosevic va apel·lar a l’esperit dels brigadistes per lluitar contra les agressions, deia ell, que patia el poble serbi.

La majoria de les dades que apareixen en aquest text provenen del treball d’Avgust Lesnik, de l’any 2006: Voluntaris eslovens i iugoslaus a la Guerra Civil espanyola, 1936-1939, publicat per la revista Annales http://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=1&ved=0CDAQFjAA&url=http%3A%2F%2Fwww.dlib.si%2Fstream%2FURN%3ANBN%3ASI%3ADOC-9JJ0PNKA%2Fc35e76af-cecb-40fe-8ab8-dbd3feba1709%2FPDF&ei=RyeLU6j0HqrQ0QXN_YCQDA&usg=AFQjCNHR_RRmdJ_cVKVXRCF13ycQu1P6yQ&bvm=bv.67720277,d.bGQ

Pàgina web dedicada a una exposició en memòria dels brigadistes, que es va fer a Belgrad : http://www.nasajugoslavija.org/doc/esp_b.pdf

Blog iugoslau sobre les brigades : http://yugoslavian.blogspot.com.es/search?q=civil+war

Apunt del blog d‘Anita Lekic, on explica la vida del seu pare, brigadista montenegrí : http://lekicanita.wordpress.com/2013/09/09/2nd-post/

Apunt sobre la vida de Nicola Jolic, brigadista croat: http://agenciabarreiroforever.blogspot.com.es/2013/12/la-terrible-historia-del-brigadista.html

Blog de les Brigades iugoslaves: http://yuinterbrigade.org/

Advertisements

One thought on “Brigadistes iugoslaus a la Guerra Civil

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s