Moldàvia, Transnístria i Gagaúsia, tres reportatges

Us presentem tres curts reportatges, de l’any 2014, sobre la qüestió nacional a Moldàvia.

D’una banda, el primer tracta sobre les propostes de reunificació de  Moldàvia i Romania, sobretot vist des de la perspectiva moldava.

El segon reportatge tracta sobre la situació de Transnístria, territori que ha entrat en una mena de llimbs sense cap reconeixement internacional. Alhora, tot i la manca de reconeixement, no s’albira cap mena de possibilitat de resolució, almenys a curt termini.

Finalment, el darrer aborda la qüestió de Gagaúsia, molt menys coneguda, però que també és font de tensió en la política moldava, i on s’ajunten, també, altres¨temes igualment importants, com són l’aproximació de l’estat a la Unió Europea o bé a Rússia, amb les profundes conseqüències econòmiques que això i mplica.

Són tres reportatges, que en total duren un quart d’hora, que aporten dades d’interès. Evidentment, hi ha alguns aspectes que poden ser discutits, però globalment valen la pena.

Els podeu veure en el següent enllaç: Moldova, Transnistria, Gagauzia – 3 feature reports (2014)

Quatre apunts sobre Moldàvia

Aquest mes de desembre s’han practicat detencions de diferents persones acusades de traficar amb urani a la República de Moldàvia. Segons fonts policials, un dels detinguts intentava vendre 200 grams de material radiactiu (de l’isòtop urani 238). La quantitat que esperaven obtenir d’aquesta venda ascendia a la quantitat d’un milió sis-cents mil euros. No és la primera vegada que es fa una detenció d’aquest tipus a Moldàvia: les anteriors detencions relacionades amb tràfic d’urani es van efectuar l’any 1991.

D’altra banda, en clau de política interior, el Partit Comunista de la República de Moldàvia, el gran perdedor de les darreres eleccions, s’ha mostrat disposat a cooperar amb el govern prooccidental, format pel Partit Democràtic, el Partit Liberal i el Partit Liberal Democràtic. Així ho ha fet saber el secretari general del partit, Vladímir Voronin, en unes declaracions que han sorprès l’opinió pública. Per la seva banda, el Partit Socialista, que ha adoptat el paper de principal partit de l’oposició ha denunciat el clima en què es van fer les eleccions. Posa com a exemple de l’enrariment polític, la prohibició de la participació en els comicis d’un partit prorus.

El ministre d’afers estrangers d’Ucraïna, Stepan Poltorak,  considera encara el territori de Transnístria, a la frontera occidental, com un perill per a la seguretat del seu país. El fet que encara hi sigui present el que era el 14è exèrcit soviètic és vist com una amenaça real en aquests moments de conflicte obert amb Rússia.

El principal dirigent d’aquesta república autoproclamada, de Transnístria, ha visitat aquesta semana Moscou, on s’ha entrevistat amb Dmitri Rogozin, vicepresident del govern rus. Rogozin s’ha compromès a ajudar Transnístria, però ha volgut deixar clar que aquest ajut serà de carácter civil i no militar.

Després de Crimea, Transnístria?

Mikhail Burla, president del Soviet Suprem de la República Moldava de Transnístria, va sol·licitar formalment, el 17 de març, a la Duma Estatal de la Federació de Rússia iniciar els passos per a la unió d’aquest territori a Rússia. L’objectiu, doncs, és seguir els passos de Crimea.

El 16 d’abril, el Soviet Suprem (sí, encara conserva aquest nom) de Transnístria va tornar a demanar, per segona vegada, de formar part de Rússia. Aquesta petició té lloc enmig de la incertesa i el caos que hi ha a la veïna Ucraïna.

A resultes de la votació, es va enviar una carta a la Duma russa, i també al president Putin, per tal que els reconeguin com a estat independent i sobirà, com a pas previ per a la seva unificació amb Rússia. Una delegació del Soviet Suprem de Transnístria va lliurar personalment la carta a Serguei Narixkin, president de la Duma.

La voluntat de les autoritats de Transnístria és que es repeteixi el guió de Crimea.El president del país, Ievgueni Xevtxiuk, així ho va deixar entendre en un discurs que va fer poc després d’aquesta segona petició.

Tot això pot tibar encara més la corda entre Rússia i les potències occidentals i, alhora, pot servir com a eina de Moscou per reforçar el seu pes en les negociacions amb les potències occidentals sobre la qüestió d’Ucraïna. Segons alguns analistes, l’interès primordial de Moscou és buscar punts de conflicte que els permeti aconseguir victòries diplomàtiques i no perdre pes a l’est europeu.

El govern moldau

Evidentment, aquestes demandes no han agradat gens a les autoritats de Moldàvia, que continuen reivindicant la sobirania sobre aquest territori.

El govern moldau mai no ha considerat vàlid el referèndum que es va fer l’any 2006 en aquesta república autoproclamada. Tampoc no va reconèixer el que s’havia fet en els anys noranta.

Segons ells, Transnístria no tenia cap legitimitat per convocar-lo. En totes les negociacions que hi ha hagut, Moldàvia no ha volgut entrar mai a discutir sobre qui recau la sobirania de tot el territori.

El viceprimer ministre de Moldàvia, Euguen Carpov va denunciar una campanya, per part de Rússia, de propaganda per crear tensions a Transnístria.

En la mateixa línia s’han manifestat el president de Moldàvia, Nicolae Timofti i el primer ministre, el prooccidental Iure Leanca.

Per al govern moldau, l’única opció possible és negociar entre ambdues parts per trobar una solució viable al conflicte d’aquesta regió. Chisinau, capital de Moldàvia, considera que Tiraspol ignora el fet que la regió de Transnistria és reconeguda com una part integrant de la República de Moldàvia per tots els actors internacionals, i que no hi ha cap estat en el món que la reconegui.

La reacció de Romania

El president de Romania, Traian Basescu, ha reiterat el suport del seu país a la independència i integritat territorial de Moldàvia.

Ha expressat, a més, tenint en compte que la situació a Ucraïna ha anat empitjorant en les transcurs de la setmana, tot i els acords, la seva preocupació pel creixement de la tensió prop de les fronteres del país, segons comenta el portal Balkaneu.

Basescu més d’una vegada ha comentat la possibilitat que Moldàvia es reunifiqués amb Romania, país amb el qual comparteix la llengua.

Ja fa uns dies que el govern romanès va expressar el seu temor que Rússia intentés repetir l’estratègia de Crimea, aquest cop a Transnístria.

Què és Transnístria?

Transnístria (o Transdnièster) és una llarga franja de terra situada entre Moldàvia i Ucraïna, però, no té una frontera comuna amb Rússia.

Transnístria va declarar la seva independència de Moldàvia el 21 de setembre de 1990. Des de llavors molta població de llengua romanesa (encara que el nom oficial sigui moldau, és exactament la mateixa llengua) ha marxat de Transnístria.

Té poc més de 4.100 km quadrats i una mica més de 600.000 habitants. La capital és Tiraspol. L’últim cens fiables és del 1989. Es calcula que el 58% dels habitants d’aquest territori són russos i ucraïnesos i, com a màxim, el 33% moldaus. L’any 1989 el percentatge de moldaus era superior al 40%.

Les llengües oficials són el rus i el moldau, però a la pràctica el moldau ha quedat bandejat de la vida pública.

L’any 2006, Transnístria va celebrar un referèndum similar al referèndum que es va fer el 16 de març a Crimea. Aquesta independència, però, no ha estat reconeguda per cap estat.

Altres fronts oberts per al govern moldau

Les reaccions de la premsa moldava han estat també molt contundents, i també les de la societat civil. Només cal veure alguns dels articles que apareixen en el portal moldova.org. Un exemple d’això és la reacció davant l’anunci d’un referèndum en un municipi per tal d’annexar-se al territori de Transnístria.

Tenen la sensació, en aquest territori, que els seus salaris i pensions són inferiors als de Transnístria. En alguns casos, a més, les seves terres estan a l’altra banda de la “frontera”, i no les poden conrear, cosa que en molts casos els impedeix que puguin complementar els seus ingressos.

Gagaúsia

Un altre front obert és el de Gagaúsia, a la zona sud-oest de Moldàvia. S’hi va fer un referèndum el dia 2 de febrer, en aquest cas amb dues preguntes.La primera era si els ciutadans d’aquest territori es volien acostar a la Unió Europea o bé a la Unió Duanera Euroasiàtica, impulsada per Rússia, i de la qual formen part Bielorússia i Kazakhstan. L’altra pregunta era, obertament, sobre la independència de Gagaúsia en cas que Moldàvia canviés els seus aliats internacionals.

Els resultats van ser aclaparadors a favor de la Unió Duanera Euroasiàtica i de la independència, amb més del 90% dels vots. Més enllà de la credibilitat dels resultats (no hi havia observadors internacionals), és evident que Moldàvia té molt poc marge de maniobra si no vol perdre aquests territoris.