Manifestació a Moldàvia per la reunificació amb Romania

Aquest diumenge, 27 de març, la capital moldava, Chisinau, va ser l’escenari d’una altra manifestació a favor de la reunificació de Moldàvia i Romania. De les que s’han convocat amb aquesta reivindicació ha estat la més nombrosa des de l’any 1991.

Com és habitual en aquests casos, les xifres de participants són molt diferents segons les fonts. La policia va assegurar que tan sols hi van participar unes cinc mil persones, mentre que els organtizadors de la marxa afirmen que van ser prop de cinquanta mil.

De fet, no és la primera manifestació a favor d’aquesta reunificació que té lloc a la capital d’aquest país, però sí que és la que ha estat organitzada més a consciència de totes les que s’han fet aquests darrers anys. Aquesta demanda sempre ha estat present en el país i una bona part de la població hi ha estat favorable, però la profunda crisi política que viu Moldàvia des de fa uns mesos ha fet que aquesta alternativa sigui vista com a desitjable i com a factible per un nombre cada vegada més elevat de persones.

Durant la jornada, tot i que no hi va haver incidents de gravetat, es van rebre dues amenaces de bomba, que es van demostrar que eren falses.

Aquesta manifestació ha estat precedida per la celebració d’un congrés, el Congrés 2 del País, on s’ha triat un consell que s’ha anomenat dels 101. Porta el número 2, ja que es considera que el primer va ser el que va aconseguir la unificació amb Romania l’any 1918. Aquest consell té com a objectiu elaborar l’estratègia per tal d’assolir aquesta nova reunificació. Aquests darrers dies també s’han organitzat diverses exposicions i xerrades per tal de sensibilitzar la població en aquest sentit. Està previst que la primera reunió formal d’aquest nou consell es faci el dia 24 d’abril.

La data que s’ha proposat perquè es faci efectiva la reunificació hauria de ser el 27 de març de 2018, que coincidirà amb el centenari de la unificació de Bessaràbia amb Romania. Bessaràbia era el nom amb què era conegut aquest territori a l’Imperi tsarista.

Aquest mateix diumenge també es va convocar una altra marxa contrària a la reunificació. El poder de convocatòria va ser molt més migrat. Segons algunes fonts no superava els dos mil assistents, mentre que d’altres encara consideraven que era menor, amb prou feines un miler. El líder del Partit Socialista, Igor Dodon, també va fer declaracions contràries a aquesta reunificació. Els socialistes encapçalen, segons les últimes enquestes publicades, tots els sondejos electorals.

Una anàlisi dels resultats de les eleccions parlamentàries d’Eslovàquia

El cap de setmana passat van tenir lloc les eleccions parlamentàries d’Eslovàquia. Com acostuma a ser habitual en aquest país, la participació no va ser gaire elevada, el 58,2% del cens, tot i que sí similar a la de fa quatre anys. Dos aspectes que podem destacar-ne són la conformació d’un nou parlament aparentment força ingovernable, i d’altra banda la consolidació d’un sistema basat en partits sobretot de tipus personalista i escorats més cap a la dreta. Com a dada més negativa, la irrupció amb força d’un partit de caire neonazi i l’assumpció, per part de gairebé tots els partits, d’un discurs antiimmigració.

Una de les primeres valoracions que es pot fer, arran dels resultats d’aquestes eleccions, és la constatació del retrocés dels partits tradicionals d’aquest país. El més sorprenent d’aquest retrocés, però, és que ha estat motivat, en bona part, per la política d’aquests mateixos partits.

Un dels temes estrelles de l’actual equip de govern ha estat precisament el tema de la immigració i el rebuig sense cap tipus de concessions a la possibilitat de rebre refugiats procedents de l’Orient Mitjà i de l’Àsia central. En aquest sentit, el govern de Robert Fico s’ha alineat del tot amb el de l’ultraconservador Viktor Orban, d’Hongria, i també dels nous dirgents de Polònia. Una de les propostes més lamentables que es van arribar a proposar des del govern va ser la d’acceptar tan sols els immigrants, o refugiats, que fossin de religió cristiana. Aquest plantejament sorprèn particularment si es té en compte que els percentatges d’immigració al país, on només viuen cinc mil musulmans, són baixíssims. Aquests posicionaments es poden interpretar com l’intent de mobilitzar un electorat apàtic i cada vegada escorat més cap a la dreta. El resultat final, però, ha estat que el que ha fet és beneficiar precisament les formacions més dretanes i xenòfobes, fins al punt que un partit de caire neonazi ha obtingut uns espectaculars resultats, amb prop del 9% dels sufragis.

Tot això pot sorprendre qualsevol analista que es fixi només en la suposada esquerranositat del partit del cap de govern, teòricament socialdemòcrata. De tota manera, si se’n coneix bé la seva trajectòria no sorprèn el més mínim.

SMER-SD (Socialdemòcrates)

Aquest és el partit de l’actual cap de govern, Robert Fico. Les darreres setmanes s’havien publicat diverses enquestes que pronosticaven una pèrdua de vots importants per a aquest partit, formalment socialdemòcrata. Ara bé, els resultats de les eleccions de diumenge van resultar molt decebedors per a aquesta formació, ja que es van quedar per sota de les expectatives de vot més negatives. Fins ara, en el parlament, gaudia d’una còmoda majoria absoluta, cosa que li havia permès de governar gairebé sense oposició. Entre les prevsions hi havia les de perdre aquesta majoria absoluta, però en cap cas quedar-ne tan lluny, ja que tan sols ha obtingut el 28,3% dels vots, és a dir que ha perdut 16 punts percentuals en relació amb les darreres eleccions –de 2012-, i implica que passa de 89 escons a 49 (d’un total de 150).

Tot i la pèrdua de vots, ha guanyat en 75 de les 79 circumscripcions electorals, però hi ha el fet destacable que a la capital, Bratislava, no ha estat ni de bon tros la força més votada.

Aquest partit va ser fundat per Robert Fico. Els seus plantejament contra la política d’austeritat li van permetre guanyar amb comoditat les eleccions de l’any 2012. La pràctica política, però, ha desmentit clarament el seu posicionament a l’esquerra. Ha seguit polítiques liberalitzadores i s’ha vist involucrat en diversos casos de corrupció, els més greus dels quals han afectat el sector de la sanitat pública, quan s’ha descobert la venda de medicaments de manera fraudulenta. Tots aquests escàndols van provocar la dimissió del ministre de Salut, Martin Sencak.

SAS (Llibertat i Solidaritat)

És un partit de tendència liberal, liderat per Richard Sulik. Aquest partit va formar part de la coalició governamental que va gestionar el país entre 2010 ni 2012. Ha obtingut el 12,1% dels vots, cosa que ha representat passar d’11 escons a 21. On ha obtingut més bons resultats ha estat a la capital, on ha guanyat, i en general a les zones urbanes. En general ha captat el vot més urbà, de capes mitjanes ben aposentades.

OL’aNO-NOVA (Gent Comuna i Personalitats Independents)

Aquest partit, clarament conservador, ha fet un pas important en aquests comicis, ja que ha assolit l’11% dels vots, cosa que li atorga una representació de 19 escons.

SNS (Partit Nacional Eslovac)

El Partit Nacional Eslovac (SNS) ha tingut, des que Eslovàquia és independent, un paper força rellevant en la vida política del país. En aquests eleccions ha obitnugt un total de 15 escons i un 8,6% dels vots. L’SNS és el tradicional partit de l’extrema dreta eslovaca. Entre els anys 2006 i 2010 va formar part del govern, com a partit menor, en una coalició amb els socialdemòcrates. Tot i això, en les eleccions de 2012 van quedar fora del parlament en no arribar al 5% dels vots. Sembla que en aquests comicis han recuperat bona part del seu vot tradicional.

L’S-NS (Partit Populat-Eslovàquia Nostra)

L’any 2013, uns resultats esdevinguts a la ciutat de Banska Bystrica van provocar un gran rebombori arreu d’Europa. El partit L’S-NS, liderat per Marian Kotleba, de tendències neonazis, va guanyar-hi de forma inesperada. Aquest partit sempre ha posat molt d’èmfasi en el rebuig de la població rom, molt important, numèricament, a Eslovàquia. També destaca per la seva reivindicació del paper jugat per monsenyor Tiso, que durant els anys de la Segona Guerra Mundial va dirigir una Eslovàquia independent aliada dels nazis. La polèmica antiimigració en aquestes eleccions els ha afavorit extraordinàriament.

Aquest partit és dirigit per Marian Kotleba i va ser il•legal durant tres anys, entre 2006 i 2009. Va reaparèixer en força a l’escenari polític quan va aconseguir els extraordinaris resultats a Banska Bystrica. Ara ha arribat al 8,2% dels vots que li permeten d’ocupar 14 escons en el nou parlament.

Si analitzem els vots d’aquesta formació, on té més força és en zones rurals, sobretot al nord i entorn de Banska Bystrica, on té el seu principal feu. El seu discurs, com el de totes les extremes dretes, és molt simple: la causa principal dels problemes econòmics és la presència de població rom. Durant la campanya, la seva estratègia ha seguit els mateixos patrons que utilitza Jobbik a la veïna Hongria -n’imita, per exemple, la vestimenta en els seus grups paramilitars-. Tot fa pensar que, com a Hongria, aquest partit pot passar a ser un element important i clau de la política eslovaca i que, d’una forma o altra, marqui l’agenda de la resta de formacions polítiques.

Una altra dada preocupant del resultat d’aquest partit és, precisament, el gran suport obtingut entre la població més jove. Segons les dades que han aparegut en alguns mitjans, el percentatge de vot entre els electors que tenen entre 18 i 21 anys és del 23%, una xifra tristament molt elevada.

Sme Rodina (Som una Família)

Ha estat una de les grans sorpreses d’aquestes eleccions. Aquest partit és relativament nou, ja que es va fundar fa només sis mesos. En aquest cas, aquest partit és una creació estrictament personal, d’un home de negocis, Boris Kollar, propietari de diversos mitjans de comunicació. Ha obtringut el 6% dels sufragis. Teòricament se situa en el centre-dreta de l’espectre polític. Ara bé, ha deixat reiteradament clar que també pensa donar suport a una politica antiimigració.

SIET (Xarxa)

Aquest partit de centre-dreta, més moderat que els anteriors, ha obtingut el 5’6% dels vots, cosa que li ha permès d’entrar al Parlament, tot i que de manera molt justa, ja que el llindar per entrar-hi és, precisament aquest 5%. Ara bé, el seu líder, Prochazka, va obtenir uns resultats molt bons en les darreres eleccions presidencials, de l’any 2014, on va acostar-se al 20% dels sufragis. Per tant, són uns resultats que representen una clara tendència a la baixa d’aquest projecte polític de tipus personalista.

els vots, queda fora del Parlament, tot i haver guanyat en dues circumscripcions electorals, a Komarno i Dunjaska.

Most-Hind (Pont)

En les darreres eleccions, el 2012, una nova força política va irrompre amb força al parlament, Most-Hind. Aquest partit es presenta com una força multiètnica, per tant amb un discurs molt més modern, però a efectes pràctics els seus vots es recluten en bona part en la comunitat hongaresa, tot i que en aquestes eleccions s’ha donat el fet que ha perdut vots entre aquesta comunitat, concentrada al sud del país, i en canvi ha millorat de manera notable els seus resultats a la capital, Bratislava, i també en zones del nord.

Ha obtingut el 6,5% dels sufragis, cosa que vol dir que repeteix pràcticament els mateixos resultats de quatre anys enrere.

Aquests vots perduts, sembla ser que no han anat a parar a cap altra formació política i han engruixit l’abstenció. La participació electoral en els sud del país, la poblada majoritàriament per hongaresos, ha registat tasses da participació que oscil•len entre el 10-15% per sota de la mitjana estatal.

Forces extraparlamentàries

SMK-MKP (Coalició Hongaresa)

Aquest és el gran partit tradicional de la important minoria hongaresa del país. De tota manera, és un partit en clara decadència, cosa que es va fer palesa en les darreres eleccions, de l’any 2012, any en què no va aconseguir d’entrar al Parlament. És un partit clarament envellit que no ha sabut renovar el seu discurs. Amb tot just el 4% de les papaeretes ha tornat a quedar-ne fora.

KDH (democratacrisitans)

El KDH, fins ara un partit amb 16 diputats, s’ha convertit en força extraparlamentària en no superar el llindar del 5%, encara que només sigui per una dècima. El seu discurs de tipus democratacristià no ha servit per garantir-los aquesta important presència. El gran nombre d’ofertes polítiques de caire dretà els ha perjudicat clarament.

Partits comunistes

Pel que fa a les formacions de tradició comunista, els resultats han estat irrisoris: el Partit Comunista Eslovac s’ha quedat amb tan sols el 0,6% i el Partit del Treball (Vzdor) encara menys, només el 0,1%. Així com a Txèquia el partit comunista tenia una gran pes i tradició, que en part ha sobreviscut al col·lapse del socialsme burocràtic, a Eslovàquia la seva influència era notablement inferior.

Composició del nou parlament:

Smer-SD: 49 escons
SaS: 21 escons
OĽANO-NOVA: 19 escons
SNS: 15 escons
ĽS–NS: 14 escons
Sme Rodina: 11 escons
Most-Hid: 11 escons
Sieť: 10 escons

 

Tot plegat deixa un panorama polític complicat i que pot comportar força inestabilitat. Ara, el president Kistka hauria d’iniciar rondes de converses per tal de proposar un candidat per a la tasca de formar nou govern, però tots els indicis auguren que aquesta tasca pot comportar algunes setmanes, com a mínim. En cas que no s’aconsegueixi aquest acord de govern, hipòtesi compartida per diversos analistes, s’obre l’escenari d’unes noves eleccions, cosa no deistjada per la majoria de poders fàctics, i més tenint en compte que el país ocuparà la presidència de torn de la UE ben aviat.

Una possible aliança és la protagonitzada pels socialdemòcrates més el Partit Nacional Eslovac, pèro quedaria a onze vots de la majoria, de 76 (sobre 150). Hi ha un precedent de coalició entre aquests dos partits, precisament en el període entre 2006 i 2010, cosa que va provocar l’expulsió dels socialdemòcrates de la Internacional Socialista. Ara bé, per bastir una majoria sòlida, calen com a mínim tres formacions, i es fa difícil pensar quina pot ser la combinació que ho pot facilitar. Fico ja ha anunciat que els feixistes de Kotleba queden exclosos de possibles converses.

Durant aquests anys, el govern eslovac ha volgut capitalitzar els relatius èxits de l’economia d’aquest país, que ha resisit prou bé els efectes de la crisi, almenys si es compara amb altres països del seu entorn, tot i que les seves dades de creixement són molt inferiors a les de fa uns anys. La política d’atracció d’inversions que va provocar la deslocalització de nombroses empreses de l’Europa occidental a favor d’Eslovàquia, amb mà d’obra nombrosa, ben preparada i amb uns costos baixos, afegit al fet d’una ubicació favorable, prop dels països motors de l’economia europea, va fer que el creixement arribés a rondar el 10% anual. Una conseqüència d’això va ser que la taxa d’atur fos molt baixa. En aquests moments, però, el creixement econòmic s’ha ralentit molt, i l’índex d’atur està per sobre del 10% de la població activa, i les inversions estrangeres han deixat d’arribar de forma massiva.

És evident que Fico i el seu govern no se n’han sortit.

Manifestacions contra l’acord entre el govern serbi i l’Otan

El divendres de la setmana passada, dues organitzacions van convocar els ciutadans de Nis, al sud de Sèrbia, a una manifestació contra l’OTAN.

L’objectiu d’aquesta concentració, convocada pel Moviment Patriòtic de Sèrbia i Zavetnici, era exigir al govern un referèndum sobre els acords amb l’Otan presos per l’actual govern serbi. L’origen d’aquesta protesta el trobem en la ratificació, el passat 19 de febrer, d’un acord signat entre Sèrbia i l’Otan el març de 2015.

Aquest acord preveu, entre d’altres coses, la col•laboració entre l’exèrcit serbi i l’Otan, immunitats diplomàtiques recíproques, exercicis militars conjunts i una campanya per tal de millorar la imatge d’aquesta organtizació militar entre la població sèrbia.

Aquesta ratificació ha provocat la ira de bona part de la població sèrbia, que encara té ben viu el record de la guerra de Kosova i els bombardejos que van patir per part de l’Otan. Això explica els lemes d’algunes de les pancartes que es van poder veure en la manifestació de Nis, com per exemple “Resistim l’ocupació”.

Els convocants de la protesta consideren que l’acord vulnera la sobirania sèrbia i és una humiiació a totes les persones que van ser víctimes dels bombardejos. A més, argumenten que els EUA i l’Otan són els principals valedors de l’estat de Kosova, del qual no accepten la independència.

Immediatament després de la ratificació de l’acord, es va convocar una gran manifestació a Belgrad, a la qual van assistir unes dues mil persones. Els manifestants brandaven banderes sèrbies i també russes, i no era estrany veure-hi retrats de Putin. Podeu veure imatges d’aquesta manifestació, de Belgrad, en el següent enllaç.

 

Les enquestes pronostiquen una abassegadora victòria del Partit Progressista Serbi en les eleccions del 24 d’abril

La setmana passada, el president serbi, Tomislav Nikolic, va signar el decret de convocatòria de les eleccions anticipades, que tindran lloc el dia 24 d’abril. També tindran lloc els comicis per triar el nou parlament de la Voivodina i eleccions locals en diverses municipalitats, tot i que no a Belgrad, per exemple.

Aquestes eleccions es presenten com un plebiscit sobre la tasca de govern del Partit Progessista, partit en què milita Nikolic. Totes les enquestes publicades aquests darrers mesos vaticinen una victòria abassegadora d’aquest partit en aquesta nova convocatòria electoral.

Fa pocs dies, Factor Plus va publicar-ne una segons la qual el Partit Progressista fregaria el 50% dels vots, una xifra extraordinària. No només això, la segona força política, el Partit Socialista Serbi (SPS) quedaria molt lluny, amb tan sols l’11’3% dels vots. Cal afegir, a més, que aquest partit ha estat l’aliat dels progressistes -que malgrat el nom, és un partit conservador i proeuropeista- en aquesta darrera legislatura.

Pel que fa als partits opositors, encara quedarien més enrere, per sota del 10% dels vots d’expectativa. El Partit Democràtic, el partit que va governar Sèrbia amb anterioritat als progressistes, es pot quedar amb un magre 6,4%. D’altra banda, el Partit Radical (l’SRS de Vojislav Seselj), amb un 6%, tornaria a donar representació a l’extrema dreta en el Parlament, del qual ha estat absent en aquesta última legislatura.

També poden entrar al Parlament –cal superar el llindar dels 5% dels vots per fer-ho- el Partit Democràtic Serbi (SDS), que es presenta amb Dveri, i, d’altra banda, un conglomerat de forces diverses de caire liberal i més allunyades del nacionalisme, entre les quals hi ha el partit fundat per Boris Tadic (antic líder del Partit Democràtic, que va abandonar el partit quan va ser defenestrat després de les últimes eleccions presidencials) i el partit liberal liberal de Cedomir Jovanovic. Totes dues coalicions es mouen, ben just, entorn del 5% dels vots.

Nikolic i els progressistes volen aprofitar el bon moment que li auguren totes les enquestes per tal de refermar el seu lideratge abans no arribin esdeveniments que puguin complicar la seva permanència en el poder. El seu suposat èxit en les negociacions amb la Unió Europea i el manteniment d’unes bones relacions amb Rússia, sempre un difícil equilibri, i unes dades econòmiques aparentment positives, amb una reducció de l’atur de quatre punts percentuals i un lleuger creixement del PIB, poden fer que aconsegueixi uns resultats històrics.

Tot i això, les últimes reformes impulsades pel govern, amb nombroses privatitzacions, auguren uns mesos que poden ser problemàtics.

A mesura que avancen els dies s’han anat perfilant diverses aliances i coalicions, habituals en la política sèrbia.

Al voltant del Partit Progressista s’hi han agrupat altres partits menors, com el Partit dels Pensionistes (PUPS). Aquest partit, força implantat, es va presentar en les darreres eleccions en coalició amb els socialistes.

Els socialistes, per la seva banda tornen a presentar com a cap de llista Ivica Dacic, fins ara ministre d’afers estrangers del govern Vucic. Han fet coalició amb Els Verds i amb Sèrbia Unida. També han buscat el suport d’algunes personalitats que els puguin reportar vots. Un exemple d’això és el fitxatge, fet públic aquesta mateixa setmana, del nét de Tito, militant d’un renovat Partit Comunista, que ha afirmat que ha fet una aposta pels socialistes per tal de certificar-ne el seu viratge cap a l’esquerra.

El Partit Democràtic, que concorre a les eleccions amb l’eslògan “Per una Sèrbia més justa”, es presenta en coalició amb el Moviment per la Krajina, Junts per la Sumadja (la regió central de Sèrbia), Junts per Sèrbia i l’Aliança Democràtica dels Croats de la Voivodina. La llista l’encapçala el seu líder, Bojan Pantic.

El Partit Radical, liderat per Miljan Damianovic, en el moment de presentar la seva candidatura ha manifestat que l’objectiu del seu partit és arribar al 20% dels sufragis, una fita molt optimista que, en cas que es complís, li permetria recuperar la influència que havia tingut aquest partit en dècades passades.

Inundacions al centre de Sèrbia

Dos anys després de les greus inundacions que van afectar bona part dels Balcans, aquesta semana les fortes pluges han tornat a provocar importants estralls i danys materials a Sèrbia.

El govern ha decretat l’estat d’emergència en tretze municipalitats (administracions més extenses que els nostres municipis, que agrupen diverses localitats) i en tres ciutats. La zona més afectada ha estat la del centre, Sanjak i centre-sud del país, amb l’epicentre a Kraljevo.

Les pluges han provocat aiguats que han anegat molts camps de conreu, carrers, i les destrosses de prop d’un miler d’habitatges. Segons el ministre de l’interior s’han evacuat prop de dues-centes persones. Les inundacions també han provocat importants destrosses en les vies de comunicació, amb talls de carreteres, i també problemes en el subministrament elèctric i d’aigua.

Totes les previsions meteorològiques preveuen que les pluges es mantindran durant tota la setmana. Tot i això hi ha una tendència al desplaçament d’aquestes tempestes cap al sud, cap a Kosova. Fa dos dies la situació a Sèrbia era més greu, ja que les municipalitats en estat d’emergència eren quinze.

El Vaticà continua fent costat al govern serbi, pel que fa a Kosova

El Vaticà és un dels pocs estats europeus que fan costat a Sèrbia en el contenciós de Kosova. Francesc I ha reiterat més d’una vegada la negativa de la Santa Seu a reconèixer la independència unilateral d’aquest territori.

Aquesta setmana passada, el cap de govern serbi, Alexàner Vucic, va protagonitzar una càlida benvinguda a Luciano Suriani, el nunci apostòlic a Sèrbia. El cap de govern va voler agrair personalment el posicionament favorable del Vaticà a les tesis sèrbies.

Fa poc temps, el mes de setembre passat, el Papa es va refermar en l’actitud de no reconèixer la independència kosovar durant la visita que va fer el president serbi, Tomislav Nikolic, al Vaticà.

No només això, sinó que també, posteriorment, ha fet costat a la negativa de Sèrbia a la possibilitat que Kosova fos reconeguda per la UNESCO, tal com va fer també l’Estat espanyol. Va justificar aquesta actitud amb l’argument de la persecució que hi pateix l’església cristiana ortodoxa, de la qual també és víctima, segons les paraules papals, la comunitat catòlica.

Els punts d’acord no acaben aquí. En la darrera entrevista que van tenir tots dos mandataris també van acordar crear una comissió conjunta entre les dues esglésies, la catòlica i l’ortodoxa sèrbia, per tal d’estudiar la controvertida figura del cadernal Stepinac, que va col·laborar amb els feixistes ústaixes durant la Segona Guerra Mundial, quan van constituir l’estat independent croat, culpable de la persecució i mort de centenars de milers de serbis i jueus.

Una televisió búlgara presenta com a heroi un jove que va perseguir i capturar refugiats

El 10 de febrer, en un programa matinal de BTV, es va emetre un reportatge sobre Dinko Valev, un jove de la ciutat de Iambol l’únic mèrit del qual és la sinistra fita d’haver capturat una vintena d’immigrants i refugiats en zones properes a la seva ciutat.

Aquest personatge va ser presentat com un heroi en la televisió búlgara de més audiència, on va poder explicar amb tota impunitat les seves vergonyoses gestes, tot justificant-les amb tots els tòpics que vinculen la immigració amb robatoris i inseguretat. Sense cap mena de rubor va explicar com els va colpejar i capturar. Entre les víctimes hi havia també tres dones i un nen.

També comenta com va decidir de fer aquestes accions, després de considerar que les autoritats no feien res per “evitar la presència” d’aquestes persones. Finalment va lliurar aquestes persones a la policia. Diversos mitjans digitals s’han fet ressò d’aquests fets. Tristament, molts el lloen i el posen com a exemple de lluita contra la “invasió” musulmana.

El 22 de febrer mateix, l’Associació de Periodistes Europeus va fer arribar una carta a la direcció d’aquesta emissora on denunciava el tractament amb què s’havien presentat els fets. Critica l’enaltiment de la violència física, les amenaces de mort i l’ús d’un llenguatge de l’odi. Podeu llegir la carta sencera en el següent enllaç d’OBC.

És lamentable que els mitjans de comunicació es prestin a col·laborar en campanyes que fomenten l’odim, i que l’atiïn.

Albània i Montenegro, noves vies per a l’accés dels refugiats a la Unió Europea?

En diversos mitjans de comunicació, sobretot alemanys, s’ha començat a especular sobre la possibilitat que els refugiats provinents de l’Orient Mitjà busquin vies alternatives per arribar al centre d’Europa.

La situació de bloqueig que es viu a la frontera amb Macedònia, i el caos imperant a Grècia, ha fet que s’obrís la possibilitat d’evitar Macedònia i fer aquest trajecte via Albània, Montenegro i Bòsnia i Croàcia. D’altra banda, tampoc no són pocs el que s’han plantejat l’alternativa búlgara. El bloqueig de Gevgelia impedeix el pas d’aquests refugiats, limitats a unes poques dotzenes diàries. Totes aquelles persones que puguin tenir un “problema” amb la documentació ho tenen francament difícil.

L’anunci, de fa pocs dies, del ministre d’afers estrangers albanès que el seu país no construiria cap mur –sí que n’hi ha un a Bulgària- ha fet que alguns refugiats hagin optat per aquesta via, malgrat que el primer ministre, el socialista Edi Rama, afirmés uns dies abans que Albània no es converitria en una nova ruta de pas. Les zones frontereres entre Albània i Grècia són extremadament muntanyoses, cosa que pot facilitar el pas de refugiats malgrat els controls que s’hi puguin establir. ACNUR ja s’ha ofert al govern albanès per tal de rebre’ls amb unes mínimes condicions.

Passar per Albània obliga a passar després per Montenegro. El cap de govern d’aquest estat, el qüestionat Milo Djukanovic, va afirmar per la seva banda que si els països de la Unió Europea tanquen les fronteres, ells també es veuran obligats a fer-ho. Tot i això, el ministeri d’afers socials montenegrí, encapçalat per Zorica Kovacevic, informa que per ara el seu país no forma part d’aquesta ruta, tot i que s’han activat els mecanismes per fer front a aquesta possible arribada (hi ha un pla elaborat sobre aquesta matèria des de l’any passat, segons fonts governamentals).

Tot aquest desastre continuarà mentre la Unió Eruopea mantingui de manera hipòcrita la política de bunquerització, impedint l’arribada dels refugiats als seus territoris, tot vulnerant els més elementals principis d’humanitat.

Zlatko Hasanbegovic, un ultradretà en el govern croat

En aquests moments, el polític més controvertit de tot Croàcia és Zlatko Hasanbegovic, el nou ministre de Cultura del govern del conservador Tomislav Oreskovic. El seu passat, vinculat a diverses organitzacions d’extrema dreta, i les recents declaracions en què d’una forma o altra reivindica el passat ústaixa han provocat diverses reaccions en contra i campanyes i manifestos que en demanen la dimissió o destitució.

Entre d’altres declaracions que ha fet últimament, destaquen les que afirmen que l’antifeixsme no és un dels pilars bàsics sobre els quals se sustenta la vida política croata, i el titlla de lloc comú sense rellevància. També ha defensat públicament la participació del govern en la concentració de Bleiburg, que se celebra anualment per retre homenatge a les persones, molt majoritàriament ústaixes fugitius després de perdre la guerra, que van morir a mans de les tropes partisanes. De fet, és un dels responsables de l’organtizació Počasni bleiburški vod, una de les impulsores d’aquests homenatges.

Tot això ha fet que es rastregés el seu passat i que sortissin a la llum pública diversos articles i declaracions francament preocupants.

En alguns articles publicats l’any 1996 qualificava els ústaixes, que entre els anys 1941 i 1945 van liderar un estat croat independent que va perseguir salvatgement la població sèrbia, jueva i rom, com a herois i màrtirs, obviant que, en connivència amb els nazis, van provocar la mort de centenars de milers de persones en diversos camps de concentració escampats per la geografia croata i bosniana. Aquests escrits van aparèixer en la revista de l’ultradretà Moviment Croat d’Alliberament (HOP), partit força minoritari que no va arribar a superar els set-cents militants en tota la dècada dels noranta. En aquests escrits sostenia tesis negacionistes pel que fa a la persecució que van patir les minories a l’estat independent croat. També va militar en el Partit Croat de Dret, el principal partit ultradretà croat, abans d’ingressar en la Comunitat Democràtica Croata (HDZ), actual partit governamental.

També s’han pogut recuperar fotrografies seves davant la tomba d’Ante Pavelic, el líder ústaixa, acompanyat de Mladen Schwartz i Velimir Bujanec, dos dels més destacats líders ultradretans de la Croàcia dels anys noranta. En alguna d’aquestes fotografies Hasanbvegovic llueix simbologia d’aquest moviment.

Unes altres declaracions polèmiques que va fer van ser aquelles en les quals afirmava que volia una pàtria lliure, des del Drin i el Drava fins a l’Adriàtic, és a dir amb les fronteres de l’antic estat feixista.

Hasanbvegovic va néixer l’any 1973 a Zagreb, en el si d’una família musulmana d’origen bosnià, provinent de Gracanica. Mai no ha renegat de la seva fe i és actualment membre del comitè executiu del majlis de la comunitat musulmana de Zagreb. Cal no oblidar que una part, poc nombrosa però no menyspreable dels musulmans de Bòsnia, va col•laborar amb els ústaixes.

Hasanbegovic ha intentat repetidament apaivagar la polèmica amb declaracions de to conciliador, però no se n’ha retractat. No ha manifestat, però, cap intenció de dimitir.

L’Associació de Periodistes de Croàcia va manifestar la seva consternació quan Hasanbegovic va ser nomenat ministre de Cultura. Van condemnar el seu passat i van expressar el seu temor que intentés “disciplinar” els periodistes.

També s’ha creat recentment la Plataforma 112, que aglutina una vintena d’ong’s que denuncien el nomenament de Hasanbegovic. Tambe critiquen el nomenament d’un altre ministre, Milj Crnoja, que gestiona els afers relacionats amb els veterans de guerra. També ha estat molt polèmic per la seva proposta de creació d’una mena de registre de “traïdors a la pàtria”.

A part de les reaccions a l’interior de Croàcia, cal destacar, també, la petició al govern croat, formulada pel Centre Simon Wiesenthal, amb seu a Israel, de destitució d’aquest polèmic ministre.

Hashim Thaci, nou president de Kosova, enmig del caos

Divendres passat, després d’una turbulenta sessió parlamentària, Hashi Thaci finalment va ser escollit nou president de Kosova. Abans no es fes efectiva la seva elecció, van caldre tres votacions. Aquesta sessió, com moltes altres vegades en aquests darrers mesos , va ser interrompuda pel llançament de gas a la cambra per part de l’oposició, que va forçar-ne una aturada temporal.

En les dues primeres votacions, Thaci no va obtenir els preceptius dos terços dels vots que li permetessin accedir al càrrec. En la tercera votació només calia, tal com estableix la constitució kosovar, la majoria simple, cosa que sí que va aconseguir, amb 71 vots, sobre un total de 120. Va obtenir tan sols els vots dels partits que conformen la majoria parlamentària, el Partit Democràtic de Kosova (PDK, on milita Tahci), i la Lliga Democràtica de Kosova, el seu aliat governamental, tot i que no tots els diputats d’aquest partit van seguir la consigna de votar Thaci. Sembla que aquest incident pot acabar comportant la suspensió de militància d’aquests diputats díscols.

Un cop guanyada la votació va agrair el suport dels diputats i va anunciar que treballaria al servei del país i pel benestar dels ciutadans, tot respectant la constitució i les institucions.

Evidentment l’oposició no comparteix aquesta opinió. Des del dia anterior havia organitzat una acampada davant la seu del govern per tal de protestar contra l’elecció de Thaci com a president, a qui acusen de corrupte i de governar en contra dels interessos del poble de Kosova. Argumenten que el seu objectiu fonamental és el seu enriquiment personal i dels seus acòlits i alhora fer pactes amb el govern serbi per tal de poder-se presentar com a garant de l’estabilitat, encara que aquests pactes puguin anar en contra dels interessos del país.

De fet, divendres mateix, fora del Parlament hi hagué alguns enfrontament entre les forces d’ordre públic i part dels manifestants concentrats. La repressió governamental no s’ha aturat, fins al punt que Visar Ymeri, el portaveu del principal partit de l’oposició Vetevendosje, ha estat arrestat aquesta setmana mateix.

També s’ha revifat la polèmica sobre la presumpta falsificació dels seus estudis universitaris, oficialment una llicenciatura en Història per la Universitat de Prístina i un postgrau de la Universitat de Zuric. De fet, fa uns anys, un estudiós albanès, Ali Ukaj, va estar rastrejant diferents casos de titulacions falses, entre les quals presumiblement hi havia la de Thaci, però va morir assassinat en estranyes circumstàncies.

D’altra banda, més escàndols continuen sacsejant els partits governamentals. En aquest cas, el cap de govern, Isa Mustapha, de la Lliga Democràtica, ha estat acusat de desviar una important suma de diners, uns vint mil euros, per tal d’adquirir mobiliari per al seu ús personal.