Dubioza Kolektiv

Dubioza Kolektiv és un grup de Bòsnia i Hercegovina que fan una música on es barregen diversos estils, com el rock, el reggae, el rap, la famfàrria balcànixa… i que es caracteritza per les lletres contundents i clarament polititzades de les seves cançons.

Aquestes lletres acostumen a girar entorn de temes com la pau, la tolerància i per una crítica ferotge contra les injustícies. Els fets que van portar a la guerra que va assolar el seu país hi són molt presents. També es mostren contraris a la política etnicista implantada després de la pau de Dayton.

El seu primer CD va sortir a la venda l’any 2004, i duia el nom de Dubioza Kolektiv. Des de llavors, han publicat sis àlbums més. Probablement el disc més aconseguit és el que porta el nom d’Apsurdistan.

Aquest grup està format per Gluho Doba, Alan Hajduk, Adisa Zvekic, Almir Hasanbegović, Adis Zvekic, Brano Jakubovic, Vedran Mujagic,Armin Busatlic, Senad Suta i Orhan Oha Maslo.

En l’últim disc, gravat aquest 2014, hi col•labora el grup de Montcada i Reixac La Pegatina.

En el següent enllaç podeu sentir dues composicions, la primera corresponent al disc Apsurdistan:

Krivo je more 2

Domacica

Es fan públics els resultats definitius de les eleccions a Bòsnia. Continuen les mobilitzacions populars

Ara fa quinze dies, el 12 d’octubre, van tenir lloc les eleccions generals a Bòsnia i Hercegovina. Avui, la Comissió Electoral Central n’ha fet públics els resultats.

Segons aquests resultats, el Partit d’Acció Democràtica (SDA) i l’Aliança de Socialdemòcrates Independents (SNSD) són els partits que han obtingut el major nombre d’escons, a cadascuna de les dues entitats del país, la Federació croatomusulmana i la república Serpska.

L’Assemblea parlamentària de Bòsnia està formada per un total de 42 diputats, 28 dels quals corresponen a la Federació i els 14 restants a la Serpska.

L’SDA, que és el partit ètnic dels musulmans de Bòsnia ha rebut un total de 274.057 vots, que els atorga 9 escons. En segon lloc ha quedat el Front Democràtic (DF), format majoritàriament per dissidents del Partit Socialdemòcrata (SDP), que ha patit una forta sotragada. Aquest darrer partit s’ha vist involucrat en diversos casos de corrupció, cosa que ha fet perdre el suport de bona part dels seus electors tradicionals. El Front Democràtic, que pretén aglutinar totes aquelles persones que tenen com a objectiu que la política bosniana no vingui marcada per la qüestió de l’etnicitat, aspira a portar una alenada d’aire fresc a la política d’aquest país.

El Front Democràtic (DF), doncs, ha obtingut 150.767 vots, que fa que entrin al Parlament amb 5 escons. La Unió per a un Futur Millor, del magnat de la comunicació, Fahrudin Radoncic (també conegut com el Berlusconi de Bòsnia), amb 142.003 vots, obté quatre escons.

La coalició liderada per la Unió Democràtica de Bòsnia i Hercegovina (HDZBiH) va obtenir 119.468 vots, cosa que representa quatre escons, i el Partit Socialdemòcrata (SDP), un dels grans derrotats, 92.906 vots i tres diputats.

Pel que fa a la República Srpska, el Partit dels Socialdemòcrates Independents, del president Milorad Dodik, es va emportar la majoria dels vots, 249.314, que li donen dret a sis escons. Aquest partit havia pertanyut a la Internacional socialista, però ja fa bastants anys que va ser-ne expulsat, pel seu caràcter ultranacionalista. De fet, aquests darrers anys, els sectors més intransigents d’aquesta entitat s’han atrinxerat entorn de Dodik, que diverses vegades en aquesta campanya ha fet servir l’espantall de la possible independència de la Serpska.

D’altra banda, el Partit Democràtic Serbi (SDS), que era el partit on militava Radovan Karadzic, en els últims anys ha anat adoptant postures més moderades i més democràtiques que les de Dodik. També ha aconseguit un molts bons resultats, amb 211.603 vots que li donen dret a cinc escons.

La resta d’escons han anat a parar a forces minoritàries: la coalició entre el Partit Democràtic de Progrés i el Moviment Democràtic del Poble (PDP-NDP) va aconseguir 50.338 vots, que els garanteix un escó; l’Aliança Democràtica Nacional (NS-SNS) va obtenir 37,072 vots que fa que assoleixin un escó també i, finalment, el Partit d’Acció Democràtica (SDA), amb 31.658 vots i un escó també.

Pel que fa a la presidència tripartida, els escollits han estat Bakir Izetbegovic (de l’SDA i fill d’Alija Izetbegocic), Dragan Čović (el candidat de la Unió Democràtica Croata, HDZ, el partit fundat per Franjo Tudjman) i Mladen Ivanić, per la part sèrbia.

Probablement, el resultat més sorprenent ha estat l’elecció del candidat serbi. El vencedor ha estat el candidat de l’opositora Aliança pel Canvi que, amb 318.196 vots, ha derrotat el candidat dels socialdemòcrates independents.

De tota manera, en aquests comicis, com en els que han tingut lloc els últims anys, ha planat una ombra de dubte, pel frau i per les evidències de compra de vot.

De fet, aquestes eleccions han vingut marcades per les grans mobilitzacions que hi ha hagut arreu del país, particularment a la Federació croatomusulmana, en els darrers mesos, molt intenses entre febrer i maig. Molts treballadors, sobretot, es van mobilitzar contra les privatitzacions i la corrupció generalitzada. Es van arribar a organitzar moltes assemblees (a Bòsnia en diuen plennums), encara actives, on la ciutadania ha discutit i ha tirat endavant tota una sèrie de propostes. En molts casos, van aconseguir la dimissió de diversos governs cantonals i que s’aprovessin determinades lleis favorables a la transparència i contra la corrupció.

Avui mateix, a la ciutat de Tuzla, la ciutat més activa, assembleàriament parlant,treballadors de diverses empreses privatitzades (Dita, Konja…) s’han tornat a mobiltizar per demanar la dimissió del govern cantonal. Aquest govern cantonal és un govern de tipus “tècnic” que va ser nomenat després de la dimissió de l’anterior, a conseqüència de les mobilitzacions populars de la primavera.

L’índex d’abstenció de les eleccions ha estat el més elevat de totes les que s’han fet des de la independència del país.

El COI reconeix provisionalment Kosova

La Junta executiva del comitè Olímpic Internacional (COI) ha reconegut provisionalment el Comitè Olímpic de Kosova. El reconeixement definitiu es pot produir aquest mes de desembre, en la propera sessió d’aquesta junta, que tindrà lloc a Mònaco.

El Comitè Olímpic de Kosova es va constituir l’any 1992 i té, en aquests moments, una trentena de federacions adherides, tretze de les quals són corresponen a disciplines olímpiques. D’aquestes, tretze, sis federacions ho són de ple dret i set ho són de manera provisional.

D’entre els requisits que es demanen, per formar part del COI, un fa referència al fet que el comitè olímpic que ho demani pertanyi a un estat reconegut internacionalment. Almenys, formalment, aquest és el cas de Kosova, que en aquests moments és reconegut per 108 estats, dels 193 que conformen l’ONU. De tota manera, malgrat això, 205 països han estat reconeguts, esportivament, pel COI, la qual cosa demostra que aquest no és l’únic requisit ni el definitiu. Un exemple d’això és, per exemple, el reconeixement de Palestina.

Ara fa unes quantes setmanes es van endegar una campanya Kosovo wants to play, que té com a objectiu el ple reconeixement internacional, a nivell esportiu, de Kosova.

L’Índex de Desenvolupament Humà (IDH) dels països balcànics

Tradicionalment, el concepte de desenvolupament es basava, sobretot, en criteris estrictament econòmics, i economicistes. S’acostumava a mesurar el grau de desenvolupament d’un estat a partir del producte interior brut (PIB) per habitant.

És bastant fàcil de veure, però, que aquest criteri no demostra el desenvolupament global de la societat, ja que en moltíssims casos, massa, la riquesa està molt mal distribuïda, la qual cosa fa que amb aquest criteri no es pot copsar la situació real del conjunt de la població.

Per aquest motiu, des de fa uns anys, es tenen en compte altres elements per valorar el grau de desenvolupament d’una societat. Es va crear, a partir de finals dels anys noranta, el que és conegut com a índex de desenvolupament humà (IDH), que té com a objectiu fonamental mesurar la qualitat de vida dels éssers humans.

Per calcular-lo, es parteixen de tres elements bàsics:

1. La salut: esperança de vida en néixer, índexs de mortalitat infantil:..
2. L’educació: taxa d’alfabetització dels adults, persones amb estudis primaris, secundaris o superiors…
3. L’economia. PIB per habitant

A partir d’aquí s’elabora anualment un rànquing que permet comparar la qualitat de vida dels diferents estats del món.
Si es miren les dades de l’any 2014, qui encapçala el rànquing és Noruega , amb un índex de 0,994. Segueixen aquest país Austràlia, Suïssa, els Països Baixos i els Estats Units.

Pel que fa als països balcànics, es pot observar que globalment ocupen la franja baixa dels països europeus.

En la franja que es considera molt alta (del conjunt dels estats del món) s’hi pot trobar Eslovènia, en el lloc 25, amb un índex de 0,875 i Croàcia en el 47 (0,812). Perquè ens en puguem fer una idea de què vol dir això, l’Estat español ocupa el lloc 27, amb un índex de 0,869. Eslovènia queda, per tant, per davant de països com Itàlia, Espanya, Portugal, Polònia, Grècia o Hongria.

A la franja alta hi ha Montenegro, en el lloc 51 (0,789), Romania en el 54 (0,785), Bulgària en en el 58 (0,777), Sèrbia en el 77 (0,745), Macedònia en el 84 (0,752), Bòsnia i Hercegovina en el 86 (0,731), Albània en el 95 (0,716) i Kosova el 97 (0,714).
A la franja mitjana només hi ha Moldàvia, en el lloc 114 (0,663).

És evident que aquestes xifres són discutibles i no es poden prendre com un a mesura exacta, però sí que són reveladores d’unes tendències.

Podeu consultar la llista completa d’estats a la pàgina següent:

http://en.wikipedia.org/wiki/List_of_countries_by_Human_Development_Index

D’altra banda, la setmana passada, el Banc Mundial va presentar un informe on comparava les dades econòmiques de diversos països balcànics. D ‘acord amb les dades del Banc Mundial, Kosova té el menor PIB per càpita de la regió, amb només 3,815 dòlars per dia per habitant. En aquest sentit, aquestes dades són coincidents amb l’IDH. L’informe del banc Mundial no comptabilitza Moldàvia, Bulgària i Romania com a països de la regió.

L’ordre dels estats balcànics que segueixen Croàcia és, segons aquestes dades: Montenegro, amb 7,125 dòlars, Sèrbia (5,935), Macedònia (4,850) i Albània amb 4,.652 dòlars per habitant.

5 d’octubre: eleccions generals a Bulgària

Aquest diumenge, 5 d’octubre, tindran lloc les eleccions generals anticipades que es van anunciar abans de l’estiu. Tot sembla indicar que el panorama polític búlgar es complica cada vegada més. És molt possible que en el nou parlament hi siguin presents fins a set forces polítiques, fet insòlit en el parlamentarisme d’aquest país balcànic.

Aquests dies han aparegut a la premsa búlgara diversos sondejos que apunten en aquesta direcció. Sembla bastant clar que els partits que obtindran una nombre de vots més elevat seran els tres partits tradicionalment més potents. Una de les darreres enquestes publicades dóna al conservador GERB una intenció del vot del 31%. En segon lloc, sempre segons el mateix sondeig, queda el Partit Socialista Búlgar, amb un 21% (el PSB és l’actual partit governant en coalició amb el partit de la minoria turca). El Moviment pels drets i les llibertats, el partit de la minoria turca, pot obtenir cap al 14% dels vots. Aquest partit, per motius evidents, és el que manté sempre uns percentatges de vots més estables.

Un fet que pot perjudicar aquesta darrera formació és la campanya que han organitzat diferents grups nacionalistes, entre els quals cal destacar el partit Bulgària Sense Censura, creat fa relativament poc temps i que va aconseguir uns molt bons resultats a les darreres eleccions per al Parlament europeu, de bloquejar la frontera per tal d’impedir que persones provinents de Turquia, segons ells, entrin a Bulgària per tal de poder votar.

El partit d’extrema dreta Ataka, liderat pel periodista Volen Siderov, està des de fa temps en hores baixes. A les últimes eleccions europees van perdre la representació parlamentària. Les enquestes li donen un escàs 4% dels vots, que és el mínim indispensable per poder entrar al parlament. No és gens clar que superi aquesta barrera. Últimament han posat mòlt d’èmfasi en el seu discurs antieuropeu, antiOTAN, antFMIi i han tornat a reivindicar el fet que Bulgària és una única nació i a manifestar la seva oposició als partits ètnics.

Ara bé, el seu discurs nacionalista ha estat incorporat per BSC (esmentat abans), que va ser la gran sorpresa a les darreres eleccions europees. Cal veure si podran consolidar el seu vot i mantenir la seva força. Aquest partit es caracteritza per un discurs populista de caire conservador i nacionalista. Una de les darreres promeses electorals que ha fet aquesta formació és la de crear un milió de llocs de treball d’aquí al 2022 i 150.000 en només un any. A diferència d’Ataka són proatlantistes i proeuropeus.

En un terreny similar es mou la nova formació Front Patriòtic, que també podria obtenir un percentatge de vots important.
Més enrere quedarien el nou Bloc Reformista, coalició de diferents grups conservadors, i Alternativa per Bulgària, de l’exdirigent socialista Georgui Parvanov. Aquesta darrera formació pretén reformar el sistema fiscal del país en sentit progressista, una més gran descentralització administrativa i un impuls de les energies alternatives. Tenen la intenció d’ocupar el segment electoral més a l’”esquerra”, que consideren que ha estat abandonat pel Partit Socialista.

Podeu trobar més informació sobre el tema a:
https://balcaniablog.wordpress.com/2014/07/01/bulgaria-eleccions-anticipades-el-5-doctubre-un-altre-parlament-sense-cap-diputat-desquerres/