Resultats definitius de les eleccions de Kosova

La Comissió Electoral Central de Kosova va fer públics, dijous passat, els resultats de les eleccions que van tenir lloc el dia 8 de juny, tot i que en un principi havien anunciat que no es tindrien els resultats fins al dia 5 de juliol.

A grans trets, els resultats són molt similars als que s’havien donat com a provisionals. La gran incògnita era saber si l’Alicança per a un Nou Kosova superaria el llindar, imprescindible, del 5%, per ser presents al Parlament. Finalment no hi ha arribat i s’han quedat amb un 4,67% dels vots, cosa que fa que una possible coalició d’aquest partit amb El PDK de Thaci no es pugui materialitzar.

Això vol dir que pot ser més propera la formació d’un govern alternatiu, si els tribunals avalen la possibilitat que els partits no guanyadors de les eleccions puguin fer una coalició per governar el país. De moment, ho estan estudiant els tribunals i no hi ha cap pista de com acabarà aquest serial, que comença a ser molt llarg.

Segons els resultats definitius, el PDK ha obtingut el 30,38 per cent dels vots i tindrà 37 escons al nou parlament, seguit de la Lliga Democràtica d’Isa Mustafa, l’exalcalde de Prísitna. La LDK ha obtingut el 25,24 per cent dels vots i tindrà 30 diputats.

Vetevendosje, el tercer partit en nombre de vots, va rebre el 13,59 per cent dels sufragis i tindrà 16 escons, mentre que l’Aliança per al Futur de Kosovo, AAK, de Ramush Haradinaj, en va obtenir el 9,54 per cent, i estarà representada per 11 diputats al parlament.

Si comparem aquests resultats amb els de l’any 2010, el PDK guanya quatre escons, la LDK, tres i Vetevendosje, dos. L’AAK es manté amb els mateixos 11 diputats.

Pel que fa als partits serbis, el gran vencedor va ser la Llista Srpska, amb un 5,22 dels vots i nou escons al parlament. L’últim diputat serbi (en són 10) serà per al Partit Liberal Independent, d’Slobodan Petrovic. La Llista Serpska s’hi presentava per primera vegada. A les eleccions de 2010 el partit serbi més votat va ser el partit de Petrovic.

Finalment, es confirma l’entrada de Nisma per Kosoven (Iniciativa per Kosova), fundat, entre d’altres, pels exPDK Fatmir Limaj i Jakup Krasniqi. Tindran sis diputats i la seva presència pot ser determinant per al futur de Kosova.

La resta de minories ètniques del país tenen resevats 10 escons al Parlament.

La setmana passada van continuar les negociacions entre els partits opositors per tal de formar un govern alternatiu (LDK, AAK i NK). Van manifestar a la premsa que si finalment formen govern, no seran un gabinet Thaci 3, amb la intenció clara de demostrar que volen trencar amb la manera de governar del PDK.

El suport imprescindible de Vetevendosje encara no és segur, ja que Kurti, el líder del partit, es referma en la seva negativa al fet que es mantinguin converses amb Sèrbia i a fer més privatitzacions.

D’altra banda, s’ha confirmat que el nombre de persones detingudes pels incidents al pont de Mitrovica, del dia 22 de juny, puja a la xifra de divuit. També s’ha confirmat que van resultar ferits en aquests incidents 13 policies i nombrosos manifestants (no se n’ha donat la xifra exacta). També s’ha comunicat que van ser incendiats uns vint-i-cinc cotxes de policia.

Les autoritats de Croàcia condemnen l’estat feixista croat

El president de Croàcia, Ivo Josipovic, i el cap de govern d’aquest país, Zoran Milanovic, han condemnat aquesta setmana l’estat feixista croat. Aquestes declaracions de condemna s’han fet en el marc de la commemoració que es va fer a Brezovica, prop de la localitat de Sisak, de la creació del primer destacament partisà, el 22 de juny de 1941.

Aquestes declaracions són importants perquè les dues autoritats més representatives del país exposen sense ambigüitats el rebuig a l’estat feixista del període de la Segona Guerra Mundial.

El primer president de la nova Croàcia independent i fundador del principal partit conservador del país (HDZ), Franjo Tudjman, sempre va mantenir una postura ambigua, i sempre va fer matisacions que en relativitzaven la condemna.

Simultàniament, a Jazkovac, prop de la frontera eslovena es va fer un acte convocat per organitzacions feixistes croates en memòria de les víctimes dels partisans.

L’esta feixista croat, conegut tradicionalment com a NDH (Estat independent croat) es va crear el 10 d’abril de 1941, només quatre dies després de la invasió del regne de Iugoslàvia per les tropes alemanyes, italianes i hongareses. Abastava la major part de l’actual Croàcia, tret de Dalmàcia i Bòsnia i Hercegovina.

Va ser liderat per Ante Pavelic, que era el màxim dirigent dels ústaixes, el partit feixista croat. Tot i ser formalment un estat independent, a la pràctica era un estat titella que va servir als interessos dels nazis.

La seva activitat es va caracteritzar per una extrema brutalitat i per la persecució de totes le minories, jueus i gitanos i, sobretot, la població sèrbia. Els musulmans, per la seva banda, van passar a ser considerats croats i se’n va intentar la conversió forçosa.

La brutalitat de la seva repressió va, fins i tot, horroritzar els nazis. Es calcula que més de 600.000 persones van morir en aquells anys en el territori de l’NDH. El gran símbol de la crueltat ústaixa és el camp de concentració de Jasenovac.

Nova legislació que reconeixerà les parelles homosexuals a Croàcia

El passat mes de desembre es va organitzar un referèndum a Croacia, on la població havia de votar una reforma constitucional segons la qual el matrimoni es definia per ser, exclusivament, la unió d’un home i d’una dona.

El referèndum va ser impulsat per una orgnització catòlica, En nom de la família, que va recollir més de 700.000 signatures sol·licitant-lo. Legalment, per tant, segons la legislació croata, aquest referèndum s’havia de tirar endavant, tot i que el govern s’hi va oposar i va titllar aquesta propopsta d’homòfoba.

La participació va ser molt baixa, ja que no va superar el 40%, i va guanyar per una majoria del 65% dels vots l’opció de fer la reforma constitucional.

Aquesta organització catòlica pretenia impedir que es complís la promesa electoral dels socialdemòcrates d’aprovar una llei que permetés el matrimoni homosexual.

Ara, uns mesos després d’aquest referèndum, el govern de Zoran Milanovic ha anunciat una llei que donarà drets a les parelles homosexuals, tot i que formalment no es dirà matrimoni i no gaudiran de tots els avantatges que implica el matrimoni, per respecte als resultats del referèndum, segons el govern.

Amb aquesta llei es regularan aspectes com l’herència, pensions de viduïtat, però, en canvi, no preveurà altres drets, com pot ser l’adopció.

Ara caldrà veure com evoluciona el tràmit parlamentari i la reacció de les organitzacions conservadores que van promoure el referèndum, que ja han anunciat que el que farà aquesta llei és violentar la decisió de la població croata expressada a les urnes.

Ara fa uns dies, el parlament eslovac també va aprovar una reforma constitucional en els mateixos termes, és a dir que el matrimoni es defineix per ser la unió d’un home i d’una dona.

Albània, candidata a ser membre de la Unió Europea

Aquest dimarts, 24 de juny, els 28 estats que conformen la Unió europea han acceptat Albània com a candidata a integrar-s’hi.

Ja feia temps que aquest estat balcànic estava esperant una decisió d’aquest tipus. L’any 2008, la seva candidatura havia estat rebutjada i, durant tots aquests anys, se li han exigit tota una sèrie de reformes. Ara bé, aquest nou estatus no vol dir que comencin de manera immediata les negociacions per a la integració, sinó només el reconeixement que es va pel bon camí.

Altres països que tenen aquest estatus són Sèrbia, que va iniciar negociacions aquest mes de gener, Montenegro i Turquia, que està esperant des de fa molts anys passar a formar part de la Unió Europea.

Darrerament s’havia rumorejat amb aquesta possibilitat, però declaracions de diferents líders europeus semblaven desmentir que es pogués fer aquest anunci en aquests moments. L’Estat espanyol s’havia mostrat, particularment, molt reticent a aquesta decisió.

De tota manera, els estats europeus continuen demanant esforços a Albània, i insisteixen,, sobretot, en la lluita contra la corrupció, el crim organitzat i demanen, també, més reformes de tipus administratiu i econòmic.

L’entusiasme europeista de la població, però, ha disminuït en els darrers temps. Segons les últimes enquestes ara només el 71% de la població és favorable a l’ingrés a la Unió Europea, quan l’any l’any passat aquest suport era del 85%.

Kosova i Bòsnia i Hercegovina també estan esperant assolir aquest estatus de països candidats.

Greus inundacions a Bulgària

Després de les grans inundacions que van afectar Bòsnia, Sèrbia i, en menor mesura, Croàcia, ara Bulgària ha estat víctima de les pluges torrencials, fins al punt que s’ha declarat l’estat d’emergència a bona part del territori.

Aquesta setmana hi ha hagut pluges autènticament torrencials a la part més oriental del país. La ciutat més afectada ha estat la costanera Varna, una de les més poblades de Bulgària. Molts habitants d’aquesta ciutat van quedar incoumnicats, sense llum i sense menjar.

Les dades oficials donen, de moment, una xifra de dotze morts, deu dels quals a Varna, i els altres dos a Dobrich, una mica més al nord, on el riu Suha es va desbordar. Moltes cases han estat arrosegades pels aiguats.

A Burgas, a la costa de Mar Negre com Varna, les pluges també han estat molt intenses, i s’han vist afectats els serveis bàsics.

També hi ha hagut importants danys a la Bulgària central, on els bombers han hagut de rescatar nombroses persones, que havien quedat aïllades.

Protestes contra l’església catòlica a Croàcia

Les relacions de l’església catòlica croata, i particularment la seva jerarquia, amb els crims de guerra ha estat sempre molt polèmica i conflictiva. Ho va ser durant la Segona Guerra Mundial, quan bona part de l’església va donar suport, ja fos de manera activa o passiva, al règim dels feixistes ústaixes.

Un exemple d’això va ser la polèmica sobre l’actitud de l’arquebisbe de Zagreb, Alojzij stepinac, al qual se’l va acusar de ser col·laborador amb els nazi-feixistes. Els seus defensors, en canvi, posen l’accent en el fet que va intentar evitar mals majors i que va treballar per salvar vides de mans dels extremistes.

Aquests dies s’està vivint a Croàcia un altre capítol d’aquestes “complicades” relacions.

Dario Kordic és un criminal de guerra, condemnat a 25 anys de presó pel Tribunal Internacional de l’Haia. Se’l va acusar de ser un dels autors de la massacre d’Ahmici, l’any 1993, a Bòsnia. En aquesta massacre van morir, segons les xifres oficials, 116 persones, la menor de les quals tenia tres mesos i la més gran 96.

Ara que ha complert dos terços de la seva condemna se li ha permès d’acabar la condemna en un penal croat. Quan va arribar a l’aeroport de Zagreb, diversos grups ultradretans s’hi van aplegar per rebre’l. D’entre les persones que el van anar a rebre, la més destacada era el bisbe de Sisak (una petita ciutat no gaire lluny de Zagreb), Vlado Kosic.

Aquest fet ha provocat la indignació contra l’església, ja que com a institució no ha censurat l’actitud del bisbe. Per aquest motiu, s’han organitzat diverses mobilitzacions i concentracions per demanar que se’l desautoritzi i se’l sancioni.

Kosova: quatre anys més de corrupció i nepotisme o canvi de govern?

L’expressió “Quatre anys més corrupció i nepotisme” ha circulat força per Kosova aquests dies després de la victòria electoral del PDK de Hashim Thaci. És contrastat que el seu govern està implicat en múltiples casos de corrupció i tractes de favor.

Ara bé, dimarts unes declaracions d’un dels líders de la Lliga Democràtica de Kosova, Agim Veliu, han provocat un autèntic terrabastall al país.

Va fer la proposta de formar un govern alternatiu al de Thaci. Per fer-ho, apel·la al seu partit, que va aconseguir 30 escons, a l’Aliança per al Futur de Kosova, de Ramush Haradinaj, que en va aconseguir 13 i al nou partit, de Fatmir Limaj, Iniciativa per Kosova que en va aconseguir 6 (o potser 7, encara no és definitiu).

Com era d’esperar, la reacció de Thaci ha estat immediata i contundent. Segons ell, qui té dret a formar govern és el partit guanyador de les eleccions, que és el seu, amb 36 diputats.

Ara bé, les aritmètiques parlamentàries permeten perfectament aquesta alternativa.

A més, hi ha la tercera força en discòrdia, el moviment Autodetermninació (Vetevendosje), amb 13 diputats. El seu líder, Albin Kurti, ja ha anunciat que veu bé la proposta (aquest partit ha estat el més bel·ligerant contra Thaci i la corrupció), però posa dues condicions per donar-hi suport: que no hi hagi negociacions amb Sèrbia (consideren que és un estat aliè amb el qual no hi ha res  a negociar) i que s’aturin les privatitzacions que s’han fet, que consideren un lladronici. Un exemple clar d’això és el que va passar amb l’Agència de Privatització, que va acabar amb l’assassinat del seu cap.

Si hi hagués el suport de VV, aquest nou govern podria tirar endavant, i es podria posar punt i final a anys d’impunitat, cosa que podria representar l’inici d’ una nova etapa per a Kosova.

L’últim escull que restaria, seria la necessitat del suport de diputats de la minoria sèrbia, imprescindible segons l’ordre constitucional.  En aquest cas, les negociacions poden ser molt més complicades.

Macedònia ja té un nou govern

Aquesta setmana, el cap de govern en funcions, Nikola Gruevski, del partit conservador VMRO-PDMNE ha anunciat que ha arribat a un acord amb el Partit Albanès per a la Integració per a la formació d’un nou govern.

Aquest acord, pel que es veu, no implica cap novetat destacada en relació amb els governs antriors d’aquests darrers anys, des del 2006. Es torna a reeditar el mateix pacte, a la pràctica, que hi havia fins ara.

S’havia especulat que aquesta vegada el principal partit albanès, i tradicional aliat dels conservadors macedonis, posaria un preu alt per pactar-hi.  S’havia arribat a comentar la possibilitat que exigís alguns canvis fint i tot en l’ordenament constitucional, per permetre, per exemple, que es pogués parlar albanès al parlament, o que aquesta llengua fos oficial a tot el territori.

Finalment no ha estat així i s’ha conformat amb dues carteres ministerials importants, com són la de Defensa i la d’Educació.

En línies generals, el nou gabinet acordat és totalment continuista, amb molts noms que repeteixen: Nikola Poposki, com a ministre d’Afers estrangers, Elizabetha Zaesvska com a ministra de Cultura, Dime Spasov que repeteix com a mininstre de Treball i d’Afers socials, i Nikola Todorov que continua com a ministre de Sanitat.

Govern a l’ombra

Mentrestant, l’oposició continua sense reconèixer la legitimitat del nou govern, al qual acusa d’haver arribat al poder després d’unes eleccions fraudulentes. El líder del Partit socialdemòcrata ha apuntat la possibilitat que el seu partit constitueixi un govern a l’ombra, per tal de denunciar el caràcter antidemocràtic del govern de Gruevski.

Els partits de l’oposició ja van boicotejar la constitució del nou parlament.

Campanya Cens Ara

D’altra banda, diverses ONGs han tirat endavant una campanya que reclama que es faci  el cens de població del país, que ha patit ja uns quants endarreriments. La campanya que han endegat porta com a nom “Cens ara”.

Aquestes organitzacions consideren que és urgent fer aquest cens, ja que permetrà saber exactament quina és la situació real del país, cosa que hauria de fer que la política en relació amb les minories, l’educació i el treball fos més realista.

Família i desviacions socials

Un altre col·lectiu d’ONGs, entre les quals hi ha el comitè Hèlsinki de Macedònia, també ha començat una campanya per tal que s’aturi la creació de l’Institut d’Estudis Familiars, vinculat a l’Estat. Aquest organisme ha proposat de fer cursos, en centres públics, que porten com a títol “Família i desviacions socials”. Argumenten que aquesta institució atia l’homofòbia, ataca el divorci i les famílies monoparentals…

 
 

 

 

Eleccions a Kosova: resultats provisionals

La Comissió Electoral Central (CEC) de Kosova ha fet públics uns primers resultats oficials. En aquests moments es tenen comptabilitzats els vots de 2.374 seus electorals, la qual cosa vol dir que ja només queden per comptabilitzar-ne 47.

La primera dada a tenir en compte és la baixa participació, inferior a les de les darreres eleccions. Només hi ha hagut una participació del 41,52%, de les 1.782.454 persones amb dret a vot.

De moment, no s’han denunciat greus irregularitats en el procés electoral, i només dues persones van ser detingudes per frau. Els observadors internacionals de moment no han fet cap denúncia pública en aquest sentit.

A aquestes dades del recompte, però, ja es poden donar els resultats com a definitius. La primera conclusió a què podem arribar és que tot ha quedat pràcticament igual.

Segons alguns sondejos, podia esperar-se que els dos partits majoritaris perdessin suports de manera notable, però no ha estat així.

El guanyador en nombre de vots, ha estat el Partit Democràtic de Kosova, de Hashim Thaci, el cap de govern sortint. Segons les dades facilitades per la CEC, ha obtingut el 30,78% dels vots (a les anteriors eleccions havia aconseguit el 32,11%). El desagst que ha patit, doncs, ha estat molt escàs, tot i els nombrosos casos de corrupció que han sacsejat el seu govern. És possible que la certa millora de la situació econòmica i la reducció de l’atur hagin pogut influir en aquest resultat.

Prime Minister Dačić and Prime Minister Thaçi

Foto: Thaci i Dacic, exprimer ministre serbi
Font: Photo Pin

En segon lloc ha quedat la Lliga Democràtica de Kosova (el partit fundat per Ibrahim Rugova), liderada per l’exalcalde de Prístina, Isa Mustafa. Ha aconseguit el 25,83% dels vots (1 punt i 14 centèssimes més).

Una de les incògnites d’aquestes eleccions era el resultat que podia obtenir la tercera força en discòrdia, Vetevendosje, per a moltes persones la força emergent del país, particularment després de guanyar les eleccions municipals a la capital a finals de l’any passat. Finalment no han aconseguit capitalitzar el vot de protesta i s’ha quedat amb el 13,55% dels vots (n’havia aconseguit el 12,69%).

L’Aliança per al Futur de Kosova, de Ramush Haradinaj, aliat de Thaci, ha perdut vots i ha baixat de l’11,04% al 9,64%.

Tal com pronosticaven les enquestes ha aparegut amb relativa força un nou partit, Iniciativa per Kosova, que amb el 5,26% dels vots ha superat el partit del magnat Rexhep Pacolli i el seu partit, Aliança per a un Nou Kosova.

Una de les dades interessants que es desprenen del recompte de vots és el fet que el PDK i VV on obtenen més bons resultats és a les ciutats més poblades. A Prístina, per exemple, han quedat en primer i en segon lloc respectivament, deplaçant el PDK a la tercera posició. Aquest patró, més percentatge per a LDK i VV i menys per al PDK, es repeteix a les ciutats més grans de 100.000 habitants.

Pel que fa a les zones de majoria sèrbia, l’índex de participació ha estat molt menor. A Mitrovica, per exemple, la participació ha estat només del 17,02%, molt per sota de la mitjana del país.

Això demostra que hi ha hagut efectivament boicot per part de la població sèrbia. La llista més votada en aquest cas ha estat la Llista Serpska, amb el 45% dels vots. A Leposavici, també de majoria sèrbia, la participació ha esta una mica més elevada, del 25%. la Llista Serpska també hi ha estat la més votada, amb el 85% dels vots. Aquesta tendència es repeteix a tots els territoris de majoria sèrbia.

Per tant, Kosova constinuarà sota governs de signe conservador, com fins ara, ja que les dues principals formacions duen a terme polítiques econòmiques i socials clarament en aquesta línia.

El diari de Jasmina, de Jasmina Tesanovic. Sota els bombardejos de l’OTAN durant la guerra de Kosova

P1040632

El diario de Jasmina
Autora: Jasmina Tesanovic
Editorial: Plaza Janés
Foto: Josep Dorca

L’impressionant Diari d’Anna Frank ha provocat, entre d’altres coses, que quan hi ha hagut conflictes que han frepat particularment l’opinió pública moltes persones, sobretot editors, hagin anat a la recerca de diaris d’un estil similar.

Això ja va passar amb la guerra de Bòsnia, amb el diari d’Zlata, que respon a uns patrons similars als del diari d’Anna Frank: una nena brillant que deixa per escrit les seves impressions i vivències durant la guerra, tot i que no té un final tan tràgic.

Ara fa tot just 15 anys que va acabar la guerra de Kosova. Quan va esclatar aquest conflicte bèl·lic sembla que també es va estar buscant algun diari d’aquest tipus, però no van reexir.

En canvi, més al nord, una escriptora i intel3lectual de prestigi, Jasmina Tesanovic, va escriure un diari amb unes característiques diferents, on va recollir seu testimoni, un testimoni molt interessant.

A la guerra de Kosova, tothom es va centrar, sobretot, i potser de manera molt lògica, en el patiment de totes les persones, bàsicament albaneses, que van haver de fugir de casa seva. Es calcula que unes 700.000 persones van haver d’abandonar les seves cases. Moltes persones van ser mortes i moltes van desaparèixer. Encara ara hi ha oficialment uns 1.700 desapareguts.

En canvi, l’atenció que es va prestar a la població de Sèrbia, que va viure els bombardejos de l’OTAN, va ser molt esacassa. I és veritat que moltes persones van morir també de manera injusta, els “efectes col·laterals” també van destrossar moltes vides, entre les quals hi havia persones que s’oposaven a la semidictadura de Milosevic i als seus deliris ultranacionalistes.

Segons algunes fonts pròximes al govern serbi, durant la campanya militar de l’OTAN, que va durar 78 dies, almenys 2.000 persones van morir i uns quants milers més van resultar ferides. Les dades del Ministeri de Defensa de Sèrbia, apunten que el nombre de morts de les forces armades iugoslaves va ser de 631.

A part dels desastres humans, els danys materials poden ascendir a més de mil milions de dòlars. La xifra exacta, però, de l’abast real dels danys encara no està del tot clara. Pel cap baix, van ser destruïts uns 25.000 edificis, uns 470 quilòmetres de carreteres i 600 quilòmetres de ferrocarril .

Jamina Tesanovic és una d’aquestes persones. Feminista i pacifista convençuda (és una de les fundadores de l’organització Dones de Negre), opositora a Milosevic i a la seva política, ens explica en el seu diari la por, la impotència, el desemparament d’unes persones que no són responsables d’uns fets que s’han acabat girant en contra seu.

La lectura d’aquest diari és indispensable per aprendre a posar-nos en el lloc dels altres, per mirar la realitat des de totes les cares possibles, per no caure en maniqueismes fàcils, sempre simplistes i distorsionadors de la realitat.

Va néixer l’any 1954 a Belgrad, i era filla de dos militants de la Lliga Comunista de Iugoslàvia. De ben jove va optar per defensar posicions clarament pacifistes. Més endavant es va convertir en una ferma opositora de Milosevic. S’ha dedicat a la literatura, a l’assaig i també al món del cinema i de la música.

És molt recomanable seguir el seu blog:

http://jasminatesanovic.wordpress.com/