Albanesos del sud de Sèrbia reclamen una Associació de Municipis Albanesos

L’anunci, del passat 25 d’agost, de l’acord entre els governs de Kosova i de Sèrbia per concretar la creació d’una Associació de Municipis Serbis, que abastarà bona part del nord d’aquest territori, i també altres zones de l’interior de Kosova, ha provocat un autèntic terratrèmol polític a la zona.

D’una banda, els partits de l’oposició albanesa (Vetevendosje, Aliança per al Futur de Kosova i Iniciativa per Kosova) s’hi han mostrat totalment en contra, ja que consideren que és una perillosa cessió de sobirania en el 30% del territori. Arran d’això hi ha hagut diverses accions de protesta, a resultes de les quals s’han practicat algunes detencions. Fins i tot, es va fer públic fa uns dies un comunicat de l’Exèrcit Nacional Albanès, que va fer diverses accions a principis del segle XXI, on amenaçava de reprendre les accions en cas que l’acord es materialitzés.

Les conseqüències, però, no s’han limitat només al territori estricte de Kosova. Al sud de Sèrbia hi ha tres municipalitats (Presevo, Bujanovac i Medvedja) on viuen importants comunitats albaneses. Tradicionalment, els albanesos s’han referit a aquests territoris amb el nom de Kosova Oriental, i no han ocultat el desig que, més tard o més d’hora, s’acabessin integrant en el conjunt de Kosova.

De fet, quan esclatà la guerra de Kosova, l’any 1999, s’hi organitzà de manera mimètica un Exèrcit d’Alliberament de Presevo, Bujanovac i Medvedja (UÇPMB), que s’enfrontà al poder de l’estat, de Milosevic. Les seves accions les va dur a terme entre finals de 1999 i principis de 2000. La caiguda de Milosevic, l’octubre de 2000, però, va fer que perdessin el suport de les potències occidentals. Arran d’això van començar les negociacions amb el nou govern serbi. Finalment, els acords de Konculj, de març de 2001, que van posar punt i final al conflicte, no van satisfer pràcticament cap de les seves demandes.

Aquest cap de setmana, a Bujanovac es van reunir representants de la comunitat albanesa, de cinc partits diferents, per crear d’una Associació de Municipis Albanesos, com a mesura de reciprocitat, i amb unes competències similars a les de l’Associació de Municipis Serbis de Kosova. L’acord es va prendre amb el suport de 43 regidors. No hi van prendre part tots els representants de Medvedja, ja que tenien eleccions locals, però la resta delegats confien que també s’hi afegiran, tal com va comunicar a la premsa Jonuz Musliu, president del Consell Nacional de la minoria albanesa a Sèrbia.

Va apadrinar la reunió Nagip Arifi, alcalde de Bujanovac, i per justificar-ne la creació va recórrer a arguments basats en els drets humans i en les negociacions que van tenir lloc entre les autoritats albaneses i les sèrbies, ja que segons ells, la situació no és tan diferent. Va afegir-hi, però, un altre argument, com són les constants violacions que pateix la comunitat albanesa a Sèrbia. A més, el fet que siguin les tres municipalitats més pobres de Sèrbia dóna força als seus arguments.

L’Asosicació de Municipis Serbis preveu la creació d’unes institucions pròpies, com un parlament, « ministeris », himne, bandera i capacitat per gestionar aspectes com la sanitat, l’educació, la seguretat pública. Això és exactament el que reivindiquen els representants albanesos.

Les autoritats sèrbies, per la seva banda, han respost amb contundència davant d’aquesta proposta i han afirmat que no admetran cap tipus de provocació i que no toleren cap paral·lelisme amb Kosova. A més, Ivica Dacic, ministre socialista d’Afers Estrangers, insisteix que cal respectar la Constitució i l’ordre legal de la República de Sèrbia, i que no es pot introduir cap element que afecti la igualtat entre tots els ciutadans. El primer ministre, Vucic, va afegir que l’Estat utilitzarà tots els mitjans de què disposa per tal de fer complir la legalitat i evitar provocacions, i emplaça els albanesos a no jugar amb foc.

Tot i això, els representats albanesos han defensat que mantindran la seva proposta i estudiaran com poden fer-ho per tal de tirar-la endavant, tal com va comentar l’alcalde Presevo, Ragmi Mustafa. El primer pas serà la redacció d’un document on demanaran la reciprocitat de l’acord sobre Kosova.

El cap de govern de Kosova, Isa Mustapha ja ha manifestat el seu suport a la declaració albanesa, i s’ha compromès a col·laborar-hi per tal de millorar la situació de la ciutadania.

D’acord amb els resultats del cens de Sèrbia de 2002, el nombre d’albanesos que viuen a Sèrbia és de 61.467. No hi ha dades exactes del cens de l’any 2011, ja que molts albanesos van fer campanya activa per tal de boicotejar-lo. De tota manera es calcula que gairebé el 90% dels habitants de la Vall de Presevo són albanesos, entre el cinquanta i el seixanta per cent de la de Bujanovac, i el 10% de la Medvedja (tot i que en aquest darrer cas el govern en redueix el percentatge a poc més del 6%). Medvedja, a més, no és un territori contingu als altres dos.

Anuncis

One thought on “Albanesos del sud de Sèrbia reclamen una Associació de Municipis Albanesos

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s