Un esperanto eslau: un lingüista txec té a punt una proposta de llengua eslava comuna

Segons informa el rotatiu crotat Jutarnji List, el lingüista txec Vojtech Merunka presentarà oficialment l’ 1 de juny la seva proposta de llengua eslava comuna. Es tracta d’una llengua artificial elaborada amb l’objectiu de facilitar la comunicació i la intercomprensibilitat entre els parlants de les diverses llengües eslaves.

Tot i que Zamenhof, el creador de l’esperanto, era nascut en terres eslaves, a Bialystok concretament, segons Merunka, no va donar prou relleu a les llengües eslaves, notablement inferior al de les llengües germàniques i romàniques. En aquests moments, segons les dades que aporta, hi ha 250 milions de persones a Europa que parlen idiomes eslaus -el 32% dels europeus-, mentre que que els idiomes romànics són parlats pel 31% i els idiomes germànics pel 27%.

Merunka ha afirmat que des de molt jove ha treballat en aquest projecte. També ha asseverat que no pretén que la seva proposta de llengua comuna substitueixi les llengües existents, sinó que ha de servir per facilitar-ne la relació i la comunicabilitat. Argumenta que és molt freqüent que parlants de llengües eslaves es comuniquin entre ells en anglès, cosa realment absurda. De fet, entre els parlants de llengües romàniques passa exactament el mateix: tots ens hem trobat en la situació ridícula en què algun parlant d’italià o portuguès se’ns ha adreçat en anglès -o hem vist com molts catalans que viatgen a aquests països fan servir un anglès macarrònic per comunicar-se-, quan l’esforç mutu que hem de fer per entendre’ns és mínim. A més, Merunka valora que les llengües eslaves són prou properes com perquè sense gaire esforç, puguin utilitzar aquesta nova llengua -novoslavensko, nou eslau o nou eslavònic- sense un aprenentatge llarg i difícil. Segons afirma ell mateix, amb un mes n’hi ha ben bé prou.

Per aconseguir-ho, ha apostat per una gramàtica molt simplificada que ve a ser, aproximadament, una mitjana matemàtica de totes les llengües eslaves (Merunka és també professor a la facultat de Tecnologia de Praga). Està pensada perquè es pugui escriure tant en alfabet llatí com en alfabet ciríl·lic. També ha insistit que el seu projecte no va contra la llengua russa. A Rússia s’han aixecat algunes veus contràries a la seva proposta. De fet, des de Rússia sempre s’ha considerat que el rus hauria de ser la llengua de referència de tots els eslaus.

Ara només caldrà veure si aquesta proposta té èxit o queda com un dels mols altres projectes que s’han intentat tirar endavant. A principis del segle XIX ja es va elaborar alguna proposta amb aquests mateixos objectius. Anteriorment s’havia intentat revitalitzar l’eslau antic amb aquesta intenció, però òbviament les seves característiques no eren les adequades per poder esdevenir aquesta llengua global. L’any 1826, un eslovac, Jan Herkel, va presentar una primera proposta -Universalis Lingua Slavica-, però no va aconseguir estendre’s mès enllà d’un reduït grup de seguidors. Més endavant, l’any 1912, un altre txec, Josef Konecny va idear l’Slava-esperanto, amb escàs èxit.  En aquest cas, però, la seva aposta inspirada en l’esperanto, tenia un to molt més modern. El Neposlava, ideat per un rus, Vsevolod Txetxixkin l’any 1915 tampoc no aconseguí implantar-se més enllà d’un molt petit grup d’acòlits.

No hi hagué més propostes d’aquest tipus fins a finals del segle XX. Les dues propostes més esteses són l’Slovio, creat tot just l’any 1999 per Mark Hucko, també a partir d’uns plantejaments molt similars als de l’esperanto, i l’intereslàvic, de l’any 2006.

Les llengües eslaves normalment s’agrupen en tres grans blocs: les orientals, (rus, ucraïnès i bielorús), les occidentals (polonès, caixubi, polàbic, txec, eslovac i sòrab) i les meridionals (serbocroat, búlgar, macedoni i eslovè)

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s