La integració de Transsilvània a Romania, el 1918

Les terres transsilvanes van entrar en l’òrbita hongaresa a partir del segle XI, quan el rei magiar Esteve I les va incorporar al seu regne, i les deixà en mans d’un voivoda, que les havia d’administrar en nom seu. A partir de llavors, començaren a arribar a la regió nombrosos colons hongaresos (coneguts com a szeklers) i també alemanys (bàsicament saxons).

Arran d’això es configurà un territori on, a grans trets i molt simplificadament , els romanesos, majoritaris, treballaven al camp, els alemanys treballaven a les mines i més endavant en el comerç i en petites manufactures, i els hongaresos, que controlaven les administracions i conformaven la noblesa, molt important percentualment. Per tant, els romanesos constituïen la part més nombrosa i pobra del país.

La invasió dels mongols i després la dels turcs van fer que Transsilvània oscil•lés durant segles entre l’Imperi i els otomans, i fins i tot Polònia. Amb el Tractat de Karlowitz (1699), Transsilvània bascula definitvament cap a l’Imperi, conjuntament amb Hongria, tot i que formalment era un principat autònom.

Transsilvània després de la revolució de 1848

Durant la revolució de 1848, els hongaresos es van enfrontar a l’emperador i van voler fer valdre la seva sobirania. Ara bé, enfront de les minories nacionals que vivien en el seu territori, van optar per una ferotge política d’assimilació.

Després del període convuls de les revolucions de 1848, es va iniciar un període de relativa calma en aquesta àrea del continent. L’Imperi optà per una actitud contemporitzadora, almenys pel que fa a les terres transsilvanes, durant els anys en què governà Bach, entre 1849-1859. El fet que les tropes romaneses fossin cabdals per derrotar els revolucionaris hongaresos va fer que el capteniment de l’emperador fos molt prudent.

L’any següent, l’emperador, mitjançant el Diploma d’Octubre (1860) va fer que Transsilvània recuperés una certa autonomia, amb la constitució d’una dieta a Cluj. Simultàniament, els romanesos començaren a organitzar-se políticament. En una reunió a la ciutat de Sibiu es van posar les bases de les reivindicacions romaneses: reconeixement com a nació, igualtat de drets i oficialitat de la llengua. També fundaren l’Associació Transsilvana per la Literatura romanesa i la Cultura del Poble romanès (ASTRA), liderada pel bisbe Saguna, que es dedicà a fer campanyes, sobretot, en el terreny de la cultura.

Com que la població romanesa era majoritària, a la nova dieta de Cluj es va aprovar, poc després de constituir-se, la igualtat de drets i l’oficialitat de la llengua romanesa, conjuntament amb l’hongarès i l’alemany.

Ara bé, la població romanesa que era majoritària en el territori (55%) vivia majoritàriament sotmesa a un sistema feudal molt dur, que beneficiava la noblesa hongaresa.

Mapa de l’Imperi Austrohongarès, provinent de la versió anglesa de la Viquipèdia. Transilvània es correspondria amb la part més oriental d’Hongria.
Austria-Hungary map

Transsilvània després del Compromís de 1867

Aquest ambient relativament favorable, però, va canviar radicalment arran de la derrota de les tropes de l’Imperi en la seva breu guerra contra Prússia (1866). Això provocà la necessitat de refer l’estructura de l’Imperi, les classes dirigents del qual optaren per recórrer a l’aliança amb la noblesa hongaresa com a principal punt de suport i evitar-ne, així, el col•lapse. Aquesta nova aliança es va materialitzar en l’Ausgleich, el Compromís de 1867. Segons aquest acord, l’Imperi quedava dividit en dues grans àrees: la Cisleithània i la Transleithània. Transsilvània, i també el Banat, quedà englobada a la Transleithània, que era aministrada des d’Hongria, de forma rigorosament centralitzada.

Això va fer que tots els avenços que havien fet els romanesos i totes les nacions de la zona oriental de l’Imperi fossin primer aturats i després anul•lats.

Després d’uns anys de relativa tolerància, a partir de l’any 1875 el govern Tisza opta per una política contundent de magiarització. Això es pot comprovar, per exemple, amb la nova llei electoral, que fa que el sufragi censatari sigui encara més restrictiu, cosa que perjudica els romanesos, ja que són, en línies generals, més pobres que la resta de comunitats. També es va aprovar una nova llei d’educació (1879) que imposava l’hongarès com a llengua de l’ensenyament. A més, es fa evident també que el nombre de romanesos que accedeixen a l’administració comença a minvar de manera notòria.

El Partit Nacional Romanès

Aquesta política de magiarització forçada va fer que els romanesos s’organitzessin políticament per primera vegada, amb la creació del Partit Nacional Romanès, que defensava la igualtat de drets, el lliure ús de la llengua i promovia la participació activa a la política. De tota manera, en cap cas, ni en el seu programa ni en la seva actuació política es van fer propostes de tipus irredemptista, és a dir que tendissin a la reunificació amb Romania. L’única associació que podia anar en aquesta línia era la Lliga Cultural per a tots els Romanesos, amb membres a banda i banda de la frontera, tot i que els seus objectius eren estrictament “culturals”.

El PNR va fer arribar l’any 1892 un Memoràndum a l’emperador, Francesc Josep, on denunciava la política d’opressió que patien. L’emperador es va negar a rebre’n els representants i va reenviar el text a Budapest, que va optar per la repressió. El judici dels memorandistes es va fer a Cluj l’any 1894. Finalment, molts d’aquests memorandistes van ser condemants a presó i el partit va ser prohibit. Mentrestant, la política de magiarització es va intensificar, amb campanyes de canvi de nom de les poblacions, dels cognoms… Finalment, amb la llei Apponyi (1907) es féu un pas més en el control de l’ensenyament, cosa que provocà la desaparició de nombroses escoles romaneses.

Després de 1905, el PNR va reprendre les sevesa activitats. A les eleccions de 1906 va obtenir setze escons. Van insistir en l’estratègia d’intentar-se guanyar la monarquia, amb una trobada amb l’hereu Francesc Ferran, a Sinaia, l’any 1909. El poc èxit de totes aquestes gestions va provocar que hi hagués un relleu en el lideratge del PNR, amb propostes més agosarades, com la reclamació d’autonomia. Tot va fer un gir radical arran de l’esclat de la Primera Guerra Mundial.

Els anys de la Primera Guerra Mundial

Així com durant els anys previs a la Primera Guerra Mundial la possibilitat que Transsilvània s’incorporés a Romania era vist com una possibilitat remota, durant la guerra els esdeveniments es van precipitar, fins al punt que poc després que acabés la contesa bèl•lica es produís aquesta integració.

És evident que l’ensorrament de l’imperi Austrohongarès, que era una de les grans potències que va participar en el conflicte en el bàndol dels perdedors, va provocar-ne l’esclat i la creació de nous estats, com Txecoslovàquia o Iugoslàvia i un profund canvi en el mapa del continent, un dels quals va ser la incorporació de Transsilvània, el Banat, Crisana i Maramures a Romania.

La mobilització de l’Exèrcit imperial va implicar la crida a files dels joves romanesos de Transsilvània, que es va fer sense més incidents. Només els socialistes internacionalistes van fer campanya contra la guerra, i a Transsilvània eren molt poc nombrosos.
Ara bé, amb la declaració de guerra entre Hongria i Romania la situació canvia radicalment. Durant l’any 1916,a finals d’estiu, Transsilvània es converteix en camp de batalla dels dos exèrcits i això va provocar que s’accentués el conflicte nacional. La principal condició que va posar Romania per entrar a la guerra en el bàndol aliat era, precisament, que Transsilvània fos transferida a la seva sobirania.

Quan l’exèrcit romanès, dirigit pel general Averescu (que anys després jugarà un paper polític important), ha de retirar-se, molts romanesos el segueixen –segons algunes dades potser van ser uns vuitanta mil-. Entre els que el van seguir també hi hagué oficials de l’exèrcit imperial. Això demostra que molts romanesos optaren per aliar-se amb Romania abans que mantenir-se fidels a l’Imperi.
A partir d’aquí, l’actitud de les autoritats hongareses encara es va endurir més. Apponyi intensificà la campanya de magiarització de les escoles, de persecució del clergat ortodox i de les expressions cultruals romaneses.

Cap a finals de la guerra, quan ja era evident la derrota, el 18 d’octubre de 1918, l’emperador Carles anuncià la transformació de l’Imperi en una federació. Era massa tard. El federalisme ja no podia ser una solució.

El Consell Nacional Romanès

El Partit Nacional Romanès, dirigit llavors per Goldis, havia proclamat el dret a l’autodeterminació de Transsilvània uns dies abans, el 12 d’octubre. Aquesta declaració es va fer arribar al parlament de Budapest i simultàniament es va crear un Consell Nacional Romanès, tal com s’havia fet, o es faria també, a Hongria, a Txèquia, a Croàcia o a Bòsnia.

El 31 d’octubre, caigut l’Imperi, es forma un nou govern a Hongria, dirigit pel comte M. Karolyi. Poc temps després, el 13 de novembre, amb l’armistici de Belgrad es fixà una línia de demarcació entre els hongaresos i els romanesos, que exclou (de la zona romanesa) el Banat (que passaria a ser administrat per Sèrbia), Maramures i Crisana –territoris de majoria hongaresa-.

Davant d’aquest situació, el Consell Nacional Romanès, que no volia aquesta partició, decidí convocar una Gran Assemblea dels Romanesos de Transsilvània i d’Hongria a la ciutat d’Alba Iulia.

El congrés d’Alba Iulia

Aquest congrés es va inaugurar l’1 de desembre i va comptar amb l’assistència de 600 diputats escollits per sufragi universal (a partir de les circumscripcions de 1910) a Transsilvània, Banat, Crisana i Mara Mures. A més, hi havia 628 representants de diferents entitats i organitzacions de tipus cultural, social o religiós.

Els assistents al congrés van aprovar per unanimitat un document basat en tres punts:

1. Unió de Transsilvània a Romania, però amb un règim autonòmic
2. Organització d’un nou estat romanès, basat en criteris democràtics i en el respecte i la igualtat de les nacionalitats i religions
3. Acceptació de les fronteres que es tracessin arran dels acords de pau

Després de l’aprovació d’aquest document, es va crear un Gran Consell, format per 250 membres, dels quals els 80% eren del PNR i el 20% del Partit Socialdmòcrata. El consell va ser liderat per Iuliu Maniu.

Finalment, després que aquest document fos lliurat al rei de Romania, Ferran, el 24 de desembre es promulgà el decret que sancionava la integració de Transsilvània al regne de Romania i i la unificació del govern i de l’administració.

La Conferència de Pau i la delimitació de les fronteres

El Tractat de Trianon, signat l’any 1920, va delimitar les fronteres entre Romania i Hongria. Després d’estudiar les reivindicacions romaneses, va acceptar, tal com s’esperava, que Bessaràbia (Moldàvia) i la Bucovina, amb el límit del riu Tisza, fossin incorporades a Romania. La part occidental del país va quedar delimitada una mica més a l’oest de les ciutats d’Arad, Oradea i Satu Mare. El Banat, per la seva banda fou dividit, la part nord (amb capital a Timisora) passà a Romania, mentre que la part sud, a Sèrbia.
En el conjunt de les terres que van ser transferides d’Hongria a Romania, els romanesos representaven el 53,2% de la població, els hongaresos el 32,5% i els alemanys el 10,6% (segons les dades més actualitzades aportades per Piotr Eberhardt i Jan Obiwski en els seu estudi, aparegut el julio de 2015, Ethnic Group san Populations Changes in Twentie Century, Eastern Europe: History, Dades and Analysis, editat per Routldge). Actualment, la població alemanya és gairebé inexistent i la hongaresa ha reduït el percentatge en més de la meitat.

 

Anuncis

2 thoughts on “La integració de Transsilvània a Romania, el 1918

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s