L’estat hongarès reprimeix les organitzacions gitanes

Dues associacions gitanes d’Hongria han estat desallotjades de manera contundent, per la policia, de les seves seus a la capital hongaresa, Budapest. Les organitzacions víctimes d’aquesta acció són el Parlament Rom d’Hongria i l’Associació Gipsy Independent “Phralipe”.

L’argument esgrimit per les autoritats per tal de tancar-los els locals és el del deute acumulat en el pagament dels lloguers i l’estat ruïnós en què es trobaven, cosa que podia arribar a posar en perill la vida dels seus ocupants.

Per la seva banda, representants d’aquestes organitzacions han afirmat que estaven al corrent de tots els pagaments, i que el seu contracte d’arrendament estava totalment vigent, cosa que neguen les autoritats. A més, les organitzacions gitanes critiquen que no els arribés cap avís del tancament ni se’ls fes cap reclamació prèvia, cosa que els ha deixat en total indefensió. També han denunciat que, des de fa anys –com a mínim des del 2011-, estan patint pressions per part de les autoritats municipals per tal que abandonin el barri. Les autoritats municipals, al seu torn, es defensen dient que se’ls havia ofert la possibilitat de traslladar-se a un altre local.

El que més indigna les dues organitzacions gitanes, és que el seu local serà ocupat pel Centre Cultural i Educatiu Cziffra György, una organització impulsada pel govern hongarès, per tant amb uns objectius radicalment diferents dels seus.

El Parlament Rom d’Hongria és una de les principals organitzacions gitanes del país, que ha lluitat pels drets de la seva comunitat, des d’una posició indepedent del poder, des de fa més de vint anys. Els seus objectius han estat impulsar activitats adreçades als estudiants roms, organitzar colònies infantils, oferir espais per als creadors i afavorir totes aquelles activitats que puguin revertir en una millora de la qualitat de vida de la comunitat rom, així com oferir-los assessorament legal.

Phralipe, per la seva banda, és una organització política fundada a finals de la dècada dels vuitanta, amb l’objectiu de defensar els interessos de la comunitat rom. La seva activitat política ha estat sempre intensa, cosa que l’ha portat diverses vegades a enfrontar-se al partit governant. De fet, a principis dels anys noranta va ser un dels impulsors del Parlament Rom d’Hongria, amb l’objectiu de crear un espai on la comunitat rom pogués, de manera autònoma, debatre tots els temes que l’afectessin, i alhora ser la interlocutora de la comunitat davant de l’estat. Pocs anys després, però, la major part dels membres de Phralipe abandonaren el Parlament Rom i totes dues organitzacions esdevingueren rivals.

Anuncis

El rei blanc, de György Dragomán, entre la infantesa i la tirania

20161008_1542211

Aquesta novel•la, El rei blanc, comença quan el protatgonista, Giata, amb tan sols onze anys, veu com s’emporten el seu pare. Ell es pensa que marxa per motius de feina, però en realitat és deportat a treballar al Cananl Danubi, una de les obres faraòniques de l’època de Ceausescu. A partir de llavors, continuarà la seva vida, una vida com la dels altres nens, però sempre amb l’incògnita de saber què passarà amb el seu pare i amb el seu futur.

D’una banda, veu com la seva mare pateix el rebuig de la família paterna, amb un avi que és un capitost de la burocràcia, una mare vexada una vegada i una altra quan intenta trobar sortides a la situació del seu marit, com en l’episodi esdevingut a la casa d’un exambaixador a l’Àfrica, on es manifesta tota la repugnància del règim, com quan ha de vendre-s’ho gairebé tot per aconseguir diners…

D’altra banda, continua estudiant, barallant-se amb els altres nens del barri, assistint a clases de defensa patriòtica, descobrint les noies, vivint, en definitiva, el pas de la infantesa a l’adolescència, això sí, en un món absurd, regit per normes molt rígides i on saps que en qualsevol moment una dult et pot estomacar.

És una novel•la, on els diversos capítols es poden llegir gairebé com si fossin relats independents, que va ser molt ben rebuda per la crítica, de manera merescuda, i que ha estat traduïda a més de vint llengües.

Tot i estar ambientada a la Romania dels anys vuitanta, està escrita en un to molt neutre, de manera deliberada, de manera que en cap cas sabem a quin lloc passa la història -només alguns petits detalls ens permeten saber que està ambientada a Romania-, de manera que es converteix en una denuncia global de tots els autoritarismes.

L’autor, Gyorgy Dragomán, és un hongarès nascut l’any 1973 a la ciutat de Targu Mure, Transsilvània. Ja fa bastants anys, però, que viu a Budapest.

Hongria: tot i el fracàs del referèndum, Orbán vol impulsar la reforma constitucional de caràcter xenòfob

El referèndum impulsat per Viktor Orbán, que va tenir lloc aquest cap de setmana a Hongria, finalment va ser un gran fracàs. Orbán, que pretenia l’aval popular per legitimar la seva política de caire xenòfob i alhora tirar endavant una reforma constitucional, no es va sortir amb la seva. Tot i el gran nombre de vots contraris a la “ingerència de la Unió europea” pel que fa a les quotes de refugiats, el molt baix índex de participació n’invalida els resultats.

La participació va ser tan sols del 43%, a set punts, per tant, del mínim imprescindible per poder tenir efectes polítics, tal com el mateix Orbán havia afirmat en el moment de la convocatòria. Formalment, el 98% dels vots van ser negatius, i només una mica més del 2% afirmatius. Ara bé, cal tenir en compte que també va haver-hi una mica més del 6% de vots nuls, com a vot de protesta que no es comptabilitzen.

Budapest, fet molt simptomàtic i important, va ser la ciutat que va registrar un percentatge més baix de votació, amb tan sols un 34’9% dels electors mobilitzats; a més una mica per sobre del 15% van votar nul. Aquests resultats demostren que la influència de FIDESZ a la capital del país es cada vegada menor. En altres ciutats grans, com Szeged, Debrecen i Pécs la participació va ser més alta, però el nombre de vots nuls va ser més elevat encara. A les zones rurals, en canvi, la participació va ser més elevada i el nombre de vots nuls va baixar considerablement. Si es compara aquesta participació amb la de les darreres eleccions europees, comparable fins a cert punt, la diferència també és important, de quinze punts.

Els oponents a la proposta governamental es van dividir entre els que proposaven votar nul, o afirmativament, en el referèndum –minoritaris- i els que proposaven l’abstenció, ja que consideraven que era més efectiu, car era la manera més fàcil de tombar el projecte d’Orbán. Pocs dies abans, diferents ong’s, intel•lectuals i entitats i organitzacions d’esquerres havien impulsat un manifest que demanava explícitament l’abstenció.

Amb només el 39% del suport del cens és molt difícil justificar una reforma constitucional en els termes que pretenia el líder de l’ultraconservador FIDESZ. Malgrat aquesta evidència, Orbán ha reiterat que, tant sí com no, pensa impulsar la reforma constitucional que tenia pensada ja abans del referèndum.

El fracàs, amés, és més espectacular si tenim en compte l’ús absolutament partidista dels mitjans de comunicació, i el control de la premsa, exercit pel partit governamental, denunciat per molts professionals.

A Hongria mateix, molts analistes, no necessàriament d’esquerres, han valorat aquests resultats com un clar fracàs.

Segons Szabolcs Panyi, del portal index.hu, és indiscutible que el prestigi internacional d’Orbán es veu profundament afectat, ja que ha quedat demostrat que no el suport de la majoria dels hongaresos. D’altres mitjans alerten del perill de fractura a l’interior de FIDESZ, tenint en compte que bona part de la població ha interpretat que aquest referèndum no tenia com a objectiu, precisament, la immigració, sinó afermar i consolidar el poder d’Orbán. Si aquests era l’objectiu, és evident que Orbán ha fracassat, insisteix el mateix mitjà. Una interpretació d’aquest tipus ha esta feta fins i tot per premsa de caire conservador, com el diari Magyar Nemzet.

Orbán, però, sembla que no té cap intenció de cedir i l’endemà mateix ja va anunciar que tiraria endavant la reforma constitucional, amb la qual pretén que sigui el parlament qui tingui l’última paraula en aquests temes. Ho va fer en uns termes que, fins i tot, l’ultradretà Jobbik va dubtar a donar-hi suport. El seu líder, Gabor Vona, però, més tard va afirmar que hi donaria suport, ja que les seves propostes anaven exactament en la mateixa línia. Va aprofitar, també, per criticar la despesa milionària, més de 48 milions d’euros, que ha costat la realització d’aquest referèndum, crítica que han fet també altres partits opositors.

Referèndum, aquest 2 d’octubre, a Hongria, sobre l’acord de quotes de refugiats aprovat per la Unió Europea

El 5 de juliol d’enguany, el president d’Hongria, Janes Ader, va anunciar la convocatòria d’un referèndum per aquest 2 d’octubre, sobre les quotes de reubicació de refugiats acordades per la Unió Europea. Aquesta decisió responia del tot a la lògica del govern hongarès –liderat per l’ultraconservador Viktor Orbán- dels darrers mesos, basada en el rebuig total de la presència, ni que sigui només de trànsit- de refugiats a Hongria. Segons algunes dades no contrastades, han passat per Hongria aproximadament unes 400.000 persones.

El govern hongarès es va oposar a aquest acord, adoptat per majoria qualificada dels 28, tal com van fer també els governs eslovac, polonès, txec i romanès, que conformen els països agrupats entorn de l’Acord de Visegrad. Com a dada no gens menyspreable, cal assenyalar que el govern eslovac està liderat per un partit, almenys formalment, socialdemòcrata, cosa que no fa que deixi de tenir uns plantejaments descaradament xenòfobs.

L’acord qüestionat pel govern hongarès preveu l’acollida, al conjunt de la Unió Europea, de 160.000 refugiats en un termini de dos anys, tot i que a hores d’ara només s’hi ha pogut acollir una ínfima quantitat de persones.

Orbán, des del principi, ha intentat convertir el referèndum en una consulta de tipus patriòtic, barrejat amb dosis de xenofòbia i racisme impropis d’una democràcia, on es pretén reivindicar la sobirania nacional contra unes ingerències considerades inacceptables. De fet, la pregunta del referèndum posa especial èmfasi en aquest aspecte: Vol que la Unió Europea tingui dret a determinar una quota obligatòria de ciutadans no hongaresos a Hongria sense el consentiment del Parlament?

És evident que el nombre de refugiats que hauria d’acollir Hongria és absolutament ridícul, ja que superaria de poc els 1.200, cosa que no justifica ni de bon tros una convocatòria d’aquestes característiques.

Orbán i el seu partit, FIDESZ, i els ultradretans de Jobbik –tercera força política del país- fa temps que estan fent campanyes en favor d’una Europa cristiana i contra la islamització i contra una Europa que titllen de decadent i nihilista. En aquest sentit ha demanat que es restringeixi del tot l’arribada de refugiats, i que es construeixin murs per impedir-ne l’arribada. De fet, el govern hongarès va emprendre la construcció d’un mur que separés aquest país de la veïna Sèrbia. A Eslovàquia, en la mateixa línia, el govern va afirmar que només acceptaria refugiats que fossin cristians.

Perquè el referèndum sigui considerat vinculant cal que almenys acudeixi a les urnes el 50% del cens, de 8.270.000 persones. Segons quin sigui el resultat, el govern es pot plantejar la possibilitat de fer una nova reforma constitucional. No seria la primera que faria d’una manera unilateral, ja que té una majoria prou folgada per tirar-la endavant, i en aquest tema comptaria amb el suport dels feixistes de Jobbik.

Segons algunes enquestes publicades aquesta darrera setmana, el 80% dels electors que tenen intenció d’acudir a les urnes donaran suport a la proposta governamental, és a dir, a votar que No. Per tant, l’únic dubte és de si votarà prou gent perquè el govern tingui la legitimitat, dubtosa en aquest cas, de les urnes.

No cal dir que el control dels mitjans d’informació públics no ha fet més que afavorir, durant la campanya, els postulats governmentals. A més, la llibertat de premsa, després de les modificacions legals dels darrers anys, inclosa la constitució, és relativa a Hongria.

Tot i això, avui Budapest ha estat escenari d’una manifestació organitzada per diferents ong’s i partits i organitzacions d’esquerres i antiracistes, que ha aplegat entre dues i tres mil persones, segons els mitjans. Els opositors, però estan dividits entre els que propugnen el Sí i els que fan una crida a l’abstenció, que consideren més útil.

Una altra dada a tenir en compte és que les hongaresos que viuen fora de les fronteres estatals també han estat cridats a les urnes, com per exemple a la Voivodina, lloc de pas dels refugiats per arribar a Hongria. Ho podran fer tots aquells que tinguin la doble nacionalitat, sèrbia i hongaresa. Els hongaresos representen el 13% de la població de la Voivodina, dels quals aproximadament 150.000 tenen la doble nacionalitat, però només 30.000 estan registrats, per tant amb dret a vot. El principal partit de la minoria hongaresa, l’Aliança dels Hongaresos de la Voivodina, d’Isztván Pásztor, ha apel3lata votar No, en consonància amb el que proposa el govern hongarès.

Söndörgö, la música perduda dels Balcans

Söndörgö és un dels grups més interessants del panorama de la música tradicional reinterpretada a Hongria. Aquest grup es va formar l’any 1995 a la petita, i preciosa, localitat de Szentendre, no gaire lluny de Budapest. Des del moment de la seva fundació ha tingut especial interès a recuperar la música dels sud-eslaus, serbis i croats, presents a tota la zona del Danubi. Han tingut molta cura a l’hora de recuperar la tambura, un instrument de corda semblant a la mandolina però més petit, molt present en totes les seves actuacions.

Un dels seus cd’s més interessants porta per nom La música perduda dels Balcans.

En el següent enllaç podeu accedir a la seva pàgina web:

http://www.sondorgo.hu/SoNDoRGo/The_Band.html

 

Aquí teniu una petita selecció d’algunes de les seves interpretacions:

 

Cigančica

 

Jozo

 

Marice

 

Una tercera part dels hongaresos és antisemita, segons una enquesta

Que l’antisemitisme es manté viu en la societat hongaresa és un fet ben palpable. Només cal veure quina és l’actitud, i algunes de les declaracions de Viktor Orban i d’alguns membres del seu partit, del govern. I encara més, el component clarament antisemita del tercer partit del país, l’ultàdretà Jobbik, deixa ben clar que aquest fenomen és plenament actual.

Ara, una enquesta elaborada per Median (amb entrevistes fetes l’any 2015), posa dades concretes a aquest antisemitisme. Segons les dades qua aporta, una tercera part dels hongaresos és antisemita: un 23% es poden considerar profundament antisemites, mentre que un altre 12% ho seria d’una manera més moderada.

Si s’analitzen els percentatges en funció dels vot en les darreres eleccions, tal com era d’esperar els votants de l’ultradretà Jobbik són els més profundament antisemites (59%), mentre que el percentatge entre els votants del partit d’Orban, FIDESZ, és un preocupant 41%.

Com més a l’esquerra se situen els partits, l’electorat té un component menys antisemita, però tot i així les dades són més que destacables: un 24% entre l’electorat socialista, o un 18% entre els simpatitzants ecologistes.

També analitza alguns dels prejudicis més estesos al país. És important la impressió que els jueus poden estar darrere d’una conspiració secreta, que el pes dels intel•lectuals jueus és massa important, i que caldria limitar el percentatge de jueus en algunes professions.

Aquesta enquesta no analitza només el discurs xenòfob antisemita, sinó que també aporta dades sobre el sentiment que desvetllen altres comunitats o col•lectius.

En aquest cas, la pregunta sobre quines persones no voldrien tenir com a veïns, els més rebutjats són els skinheads (76%), roms (73%) i homosexuals (61%). Per sota, hi ha els àrabs i el xinesos, africans i romanesos. Tampoc no són gaire ben vistos els hongaresos de Transsilvània, que tenen l’opció de tenir la nacionalitat hongaresa. Segons aquesta enquesta, el 37% dels hongaresos no els vol com a veïns. També és important el rebuig que provoquen els nord-americans, que pot sobtar. En aquest cas, el 33% dels hongaresos no voldria tenir un veí provinent dels EUA. Els jueus no són, doncs, el grup més mal vist, ja que en el seu cas el percentatge de rebuig és del 44%.

Finalment, cal dir que Median elabora enquestes d’aquest tipus des de l’any 2004. El sentiment antisemita ha baixat sensiblement en relació amb les dades del 2011.

El govern hongarès anuncia un altre mur, ara entre Hongria i Romania

El ministre hongarès d’Afers estrangers, Peter Szijjarto, va anunciar fa unes setmanes la construcció d’un altre mur a Europa (són ja incomptables), ara entre Hongria i Romania. Poc després, el ministre de l’Interior, Sándor Pintér, va confirmar aquestes intencions. Aquest mur serà, si es construeix, el primer entre dos estats membres de la Unió Europea, cosa que constata l’absolut fracàs del projecte europeu tal com ha estat dissenyat fins ara.

Aquesta proposta té l’objectiu, segons aquest ministre, d’evitar que Romania es converteixi en la nova via d’entrada d’immigrants a Hongria. El ministre de l’Interior va anunciar també la mobilització de 1.500 soldats, que hauran de fer tasques de control de les fronteres, poc després d’anunciar l’Estat de crisi.

També ha anunciat la intenció de construir-lo en territori hongarès per tal d’evitar possibles problemes diplomàtics amb l’estat veí. Tot i això, el govern romanès ja ha fet arribar les seves queixes al govern hongarès per aquest projecte, ja que el considera una flagrant violació dels valors fundacionals de la Unió Europea.

Ja fa uns mesos, el govern hongarès va aixecar un mur que separava aquest país de Sèrbia, per tal d’evitar l’arribada masiva d’immigrants i refugiats procedents de l’Orient Mitjà i l’Àsia Central. La construcció d’aquest mur va ser molt criticada per la resta d’estats europeus i es va condemnar el caràceter xenòfob del govern hongarès. Pocs mesos després, però, la majoria de governs europeus han optat per polítiques similars a la del govern Orban.

Polèmica a Hongria per un monument dedicat a Bálint Hóman, un dels impulsors de les lleis antisemites durant la Segona Guerra Mundial

La setmana pasada, diversos mitjans internacionals de comunicació, com Reuters o The Guardian, es van fer ressò de la polèmica generada a Hongria arran de les intencions d’erigir un monument, a l’oest de Budapest, dedicat a Bálint Hóman, que va ser un dels impulsors de les lleis antijueves a Hongria abans i durant la Segona Guerra Mundial.

Encara que aquest monument no és una iniciativa del govern, sinó d’una fundació privada, Szekesfehervar, és indiscutible que l’executiu manté una actitud totalment permissiva envers aquesta iniciativa.

De fet, el govern hongarès encapçalat per Viktor Orbán, ja té acostumada la població amb accions de caire populista i d’un xovinisme i xenofòbia exaltats. Aquí, la informació que ens n’arriba és molt escadussera, però només cal recordar la vergonyosa actitud del seu govern pel que fa a l’acollida, o millor dit, a la negativa a l’acollida de refugiats provinents de països que pateixen conflictes bèl•lics.

Un dels aspectes que més se li han retret és el seu revisionisme històric, pel que fa la persecució antisemita i als governs feixistes hongaresos, i a la voluntat d’enaltir algunes de les figures més negres d’aquell període. A això cal afegir-hi la recuperació d’un llenguatge clarament antisemita.

Fa un temps ja va haver-hi una polèmica similar quan es va erigir un altre monument a Budapest on es presentava els hongaresos com a víctimes de la guerra. És una constant d’Orbán i el seu partit ressaltar el patiment dels hongaresos i negar el patiment de les persones que van ser exterminades, sobretot jueus i roms.

No cal dir que la comunitat jueva d’Hongria ja ha protestat contra aquesta decisió, i el mateix ha fet el Congrés Jueu Mundial. El president de la Comunitat Jueva d’Hongria, Andras Heisler, va demanar formalment a Orbán que aturés aquest projecte, petició que no ha rebut cap resposta oficial.

Qui era Bálint Hóman?

Bálint Hóman era un intel•lectual, nascut a Budapest l’any 1885, que va teballar en diferents àmbits, però que va destacar particularment com a historiador medievalista. Va aconseguir un notable prestigi, que li va permetre ser professor d’història de la Universitat de Budapest, director del Museu Nacional hongarès i de la Biblioteca Nacional Széchény. També va ser nomenat membre de l’Acadèmia de Ciències, de la qual va ser membre a partir de l’any 1929. Com a historiador, la seva obra més destacada és una monumental Història d’Hongria, en vuit volums.

Cal fer notar que en el període d’entreguerres, Hongria era dirigida amb mà de ferro per l’almirall Horthy, formalment com a regent. La seva visió de la política era profundament reaccionària i tradicional, i sentia una forta simpatia per Mussolini. Tot i això es va mantenir un cert simulacre de parlamentarisme.

Políticament, la seva vida, de Hóman, fou molt intensa. Va ser diputat ininterropundament entre 1932 i 1944, i ministre de Cultes i, també, d’Educació entre els anys 1932 i 1938, en els governs de Gyula Gömbös i Kálman Darányi i després d’una breu interrupció, una altra vegada entre 1939 i 1942, en els governs de Pal Teleki, Laszlo Bárdossy i Miklós Kállay.

Sempre va defensar postures molt conservadores, fins al punt que es va convertir en un dels líders de l’ultradretà Partit d’Unitat Nacional, que posteriorment esdevingué el partit de la Vida Hongaresa. Aquest partit, l’any 1935 era el partit amb més representants a la cambra (170 diputats, de 245).

Durant el període que fou ministre, va tenir un paper molt rellevant en la redacció de les lleis antisemites la primera de 1938, la Llei Jueva. Aquesta llei imposava un numerus clausus per a l’accés a certes professions i estudis universitaris, així com també una clara limitació dels drets de les persones que eren definides com a jueves. En aquells anys, el percentatge de jueus era del 5,1% (d’un total de 8.688.000 habitants). Més endavant, l’any 1939, encara va endurir més aquesta llei. Va arribar a manifestar públicament que no es podia tolerar la presència de cap jueu en cap organisme de poder. Amb la nova modificació encara dificultava més l’accés dels jueus a l’ensenyament secundari. A més, imposava separar-los en grups diferents, en una clara mostra de segregació racial.

Al marge d’aquesta qüestió, sempre va mostrar-se favorable a l’aliança amb l’Alemanya de Hitler i en contra dels aliats. Quan es va signar la declaració de guerra amb l’URSS i es va iniciar la invasió d’aquest país, Hóman era membre del govern i va ser-ne fervent partidari de la decisió. També va participar en la decisió d’envair Iugoslàvia, cosa que va fer Hongria s’apropiés del territori de la Voivodina.

El 19 de març de 1944, les tropes nazis van envair Hongria i van posar al capdavant del govern Ferenc Szálasi, el líder del partit més pronazi, la Creu Fletxada. Tot i que aquesta vegada no va ocupar cap cartera ministerial, però sí diputat, sí que va donar suport a la política de deportació dels jueus hongaresos. Poc abans de la invasió havia fet públic un memoràndum, en col•laboració amb vint-i-nou diputats més, on ja demanava preparar l’expulsió dels jueus. Per tant, és indiscutible que és coresponsable de la deportació de més de mig milió de jueus, pràcticament la totalitat dels jueus del país.

Cap a finals de la Segona Guerra Mundial va ser fet pres, i després jutjat com a criminal de guerra i romangué a la presó fins al moment de la seva mort, l’any 1951.

Aquest mes de març passat, ja va saltar la polèmica a Hongria quan se’l va rehabilitar, cosa que va provocar la indignació de les organitzacions jueves i dels grups d’esquerres.

Kalyi Jag, el millor gipsy folk d’Hongria

Kalyi Jag és el primer grup de música dels roms hongaresos que vaig descobrir, ara fa uns vint-i-cinc anys. Em va sorprendre molt i de seguida em va captivar la seva senzillesa i alhora la seva sensibilitat. Poc temps després, els vaig sentir a Catalunya, en el FIMPT de Vilanova i la Geltrú, i des de llavors sempre més els he anat seguint.

Van començar a tocar cap als anys setanta, però no van publicar el seu primer disc fins l’any 1987, disc que va tenir un èxit esclatant. Parteixen de la música tradicional rom, però fan arranjaments molt acurats amb la guitarra i la mandolina. Alhora, el treball amb la veu també és impressionant.

Els components del grup són Gusztáv Varga, Ágnes Kúnstler, József Balogh i Jozsef Nagy.

Si cliqueu sobre el nom de les cançons, podreu escoltar-ne tres que m’agraden molt particularment:

La Romnjasa

Fani

Mori Shej, Sabina

Hongaresos solidaris amb els refugiats

Entre les imatges més tristes d’aquest estiu hi ha les protagontizades per les autoritats hongareses, que han impedit repetidament l’entrada dels refugiats procedents de l’Orient Mitjà, l’Àsia Central i el Nord d’Àfrica que volien arribar a Europa, i que quan ho van permetre, els van humiliar i vexar, de manera ostentosa, els van tancar en camps i estacions, i van ser colpejats per les forces repressores.

Aquesta actitud no ha canviat gens, sinó tot el contrari. El govern ha decidit tancat del tot les fronteres i actuar contra totes aquelles persones “il3legals” que trobi en el seu territori.

Evidentment, aquesta ha estat l’actitud del govern, i dels seus partidaris, també majoritàriament de l’església…. Ara bé, també hi ha hagut clares mostres de suport i de solidaritat per part de la població, que s’ha mobilitzat per tal de donar-los allò que necessitaven.

Us presentem un vídeo, elaborat per Mar Kékesi, que explica la tasca d’una de les associacions que van solidaritzar-se amb els refugiats, malgrat el vergonyós paper del seu govern, i que demostren que l’actitud de bona part de la població era, i és, molt llunyana de la del govern .

Volunteers on The Rise és el nom del vídeo que podeu trobar en el següent enllaç:

Volunteers on The Rise