Voluntaris russos i grecs a la guerra de Bòsnia

Aquest 12 d’abril s’inaugurarà un «monument» dedicat als voluntaris russos morts durant la guerra de Bòsnia en un turó prop de la ciutat de Visegrad, a l’actual República Serpska. El monument consisteix en una creu de cinc metres i mig d’alçada que, dalt d’aquest turó, serà vista a gran distància.

És evident que una acció d’aquest tipus, i amb el suport de les autoritats de la Serpska, no fa més que enrarir encara més la ja complicada vida política de Bòsnia, i també serveix per reobrir les ferides de la guerra. Lògicament, diversos grups i organitzacions de víctimes han fet un autèntic clam de protesta contra aquest projecte, que consideren una autèntica provocació, ja que molts voluntaris russos són acusats de ser criminals de guerra.

Els promotors d’aquest “monument” han triat aquest lloc perquè és on van morir tres voluntaris russos. I és a Visegrad on els voluntaris russos van ser més presents i més actius durant la guerra de Bòsnia.

No hi ha xifres absoultament certes sobre el nombre de voluntaris, o mercenaris, russos que van participar-hi. La xifra que s’acostuma a considerar habitualment es mou entre els cinc-cents i els sis-cents, però algunes persones l’eleven fins als set-cents.

Segons diversos documents consultats, la majoria d’aquests voluntaris van lluitar en dos batallons, que duien per nom RDO 1 i RDO 2, sigles que volen dir, senzillament, Unitat de Voluntaris Russos. La Unitat 2 també rebia el nom, popularment, de Llops Tsaristes, que demostra el clar caràcter monàrquic, ultranacionalista i reaccionari d’aquests combatents. A part d’aquests dues unitats, també van ser presents en les guerres balcàniques els cosacs: a Bòsnia en concret hi va actuar la Primera Centúria Cosaca.

Sembla que els primers russos, i també alguns ucraïnesos i romanesos, van arribar a Bòsnia l’any 1991 i van col•laborar directament amb l’exèrcit iugoslau. Aquests russos eren mercenaris, que també van ser utilittzats més endavant quan es va proclamar la República de Pale, després República Serpska. Una part d’aquests mercenaris sembla que eren pilots i van participar en diversos bombardejos.

El setembre de 1992, prop de Visegrad es va constituir la primera unitat de voluntaris, comandada per Valeri Vlasenko. Els Llops Tsaristes es van constituir una mica més endavant, el novembre d’aquell mateix any, i van ser comandats per Alexànder Mukhàrev, i poc després els cosacs, comandats per Alexànder Zagrebov.

Tots aquests grups actuaren preferentment a la zona més oriental de Bòsnia, on hi ha la ciutat de Visegrad, a tocar de la frontera. A l’altra banda de la frontera, ja a Sèrbia, hi ha la ciutat d’Uzice, que és d’on, el maig de 1995, s’organitzà una brigada internacional formada per unes cent cinquanta persones, d’origen rus i grec. Alguns dels combatents russos havien lluitat anteriorment a la guerra de l’Afganistan i alguns havien desertat de l’exèrcit rus –era l’època en què Boris Ieltsin era al poder-. Van estar actuant per la zona de Zepa i van col•laborar activament amb els Tigres d’Arkan i també amb Vojislav Seselj. També està documentada la participació de voluntaris russos en el setge de Sarajevo, entre els anys 1993 i 1994, i la seva implicació en la massacre d’Skelani.

Al marge dels combatents que actuaven en aquestes divisions, n’hi hagué d’altres que van actuar com a irregulars, o que van estar integrats en divisions formades gairebé exclusivament per serbis. En aquest cas és absolutament impossible d’assegurar-ne el nombre.

D’entre els voluntaris russos que lluitaren a Croàcia i a Bòsnia, destaca la figura d’Eduard Limónov, líder del Partit Nacional Bolxevic, un partit rus d’extrema dreta en què la simbologia i el discurs feixista es barreja amb part del discurs i simbologia estalinista. Emmanuel Carrère va escriure una apassionant novel·la inspirada en la seva biografia.

Segons Mikhaïl Polikàrpov, que va estar a Bòsnia durant aquells anys, una quarantena de russos hi van morir. Alguns d’aquests voluntaris també van ser actius més endavant durant la guerra de Kosova, almenys això és el que es desprèn de la lectura d’alguns fòrums de la ultradreta russa.

Pel que fa als voluntaris grecs, sembla que els primers que hi arribaren ho van fer l’any 1993, encara que no agafaren protagonisme fins a l’any 1995. Un centenar de voluntaris van formar la Divisió de Voluntaris Grecs (EEF) i van lluitar al costat de les tropes de Ratko Mladic. Es van fer tristament famoses les imatges d’aquests voluntaris quan es va ocupar la ciutat d’Srebrenica, el juliol de 1995. Segons l’agència francesa AFP, una dotzena de grecs van participar activament en les matança d’Srebrenica. Entre aquests voluntaris hi havia persones vinculades a l’organització nazi Alba Daurada –fundada l’any 1980-.

 

Els Estats Units imposen sancions al president de la República Serpska, Milorad Dodik

Aquest dimarts passat, 17 de gener, els Estats Units van imposar sancions al president de la República Serpska, Milorad Dodik. Aquesta decisió representa un salt qualitatiu important en l’empitjorament de les relacions entre les autoritats de la Serpska i les nord-americanes, tot i que caldrà veure què passa finalment amb aquestes sancions, ja que l’actitud del nou president nord-americà Donald Trump, pel que fa als països balcànics, pot fer canviar el paper que els  EUA juga en aquesta regió.

La figura de Trump és força ben vista en diversos sectors de la societat sèrbia, tant a Sèrbia mateix com a la República Serpska. El l íder ultradretà Vojislav Seselj ha donat suport reiteradament a Trump. També van tenir un gran impacte en la societat sèrbia unes suposades dedeclaracions seves, on Trump argumentava que la guerra de Kosova havia estat un error. Posteriorment van ser desmentides, però tot i això les simpaties envers la seva persona no han disminuÏt. Un altre exemple d’axiò, és el regal que van preparar uns escolars de la Serpska, de Banja Luka, adreçat a Trump, amb motiu de la cerimònia en què Trump havia de prendre el relleu d’Obama en el càrrec. Dodik mateix havia d’acudir a aquest acte, però finalment, l’ambaixada nord-americana a la capital bosniana li va denegar el visat.

L’ambaixadora dels EUA a Sarajevo, Maureen Cormack, ha criticat obertament diverses vegades Dodik arran de la convocatòria del referèndum sobre la data de la Festa de la Serpska, que va ser considerat inconstitucional per la Cort Constitucional bosniana. Tot i això, la festa va tenir lloc, motiu pel qual els EUA han valorat que l’actitud de Dodik entra en contradicció amb els acords de Dayton, i que, segons ells, representa un perill per a la pau. Les sancions imposades impedeixen a Dodik accedir a qualsevol bé o actiu que estigui sota jurisdicció dels EUA.

La reacció de Dodik a les sancions ha estat immediata: ha demanat el cessament d’aquesta ambaixadora, que considera enemiga dels serbis, i que sigui declarada persona non grata per les autoritats bosnianes. A més, no ha dubtat a afirmar que està orgullós de ser present en aquesta mena de llista negra de les autoritats nord-americanes, cosa que demostra que treballa pels interessos de la República Serpska.

Aquest afer pot tensar encara més les relacions entre la Serpska i el govern de Bòsnia i Hercegovina, prou malmeses arran de la celebració de festa de l’entitat el passat 9 de gener.

 

El president de la Serpska, Milorad Dodik, veu viable la Gran Sèrbia

El nou de gener passat, la República Serpska va conmemorar de forma oficial la festa de l’entitat, tot i l’oposició de les autoritats estatals, també les judicials, de Bòsnia i Hercegovina. Aquesta commemoració va portar al límit les relacions ben tibants entre les autoritats de la Serpska i les centrals.

De fet, en el seu parlament, Milorad Dodik, president de la Serpska, va reivindicar la recuperació de l’esperit inicial, segons la seva interpretació, dels acords de Dayton. En cas, contrari va amenaçar que podria impulsar la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació que n’impliqués la independència en relació amb el conjunt de Bòsnia i Hercegovina.

De fet, l’endemà mateix, el diari rus Kommersant va fer públics els comentaris que va fer Dodik sobre els avantatges que podria representar la creació d’una Gran Sèrbia en una entrevista feta el dia 8 de gener, per tant el dia anterior a la celebració, al periodista rus Guenadi Sissoev.

Segons Dodik, Bòsnia com a estat és poc viable, i seria molt millor per als serbobosnians viure en un mateix estat amb Sèrbia, els territoris de Kosova poblats majoritàriament per serbis i al qual s’hi pogués afegir també Montenegro. D’aquesta manera es veuria acomplert, almenys en bona part, el somni d’alguns nacionalistes serbis de construir la Gran Sèrbia.

Aquest rotatiu rus alerta del perill que pot representar la sortida de la Serpska de Bòsnia, amb la possibilitat d’un conflicte important. A més, no cal oblidar que Putin ha donat suport a Dodik diverses vegades, i que Rússia és el més gran inversor en aquesta entitat. Últimament, autoritats russes estan criticant les maniobres, diuen, que està duent a terme Occident per allunyar aquests estats balcànics de Rússia, i posen com a exemple d’això les propostes d’integració a l’OTAN de Montenegro –ja aprobada per l’OTAN-, Macedònia i Bòsnia i Hercegovina.

A la celebració del 9 de gener, Aleksànder Vucic,cap de govern serbi, no hi va ser present, però sí que hi hi van ser importants personalitats, com el president serbi, Tomislav Nikolic, alguns dels seus ministres, el patriarca de l’església ortodoxa sèrbia, Irinej, o el pretendent del tron serbi, Alexànder Karadjorjevic. Tampoc no hi va ser present cap representant oficial del govern rus.

Per als contraris a aquesta celebració, el 9 de gener, aquest dia representa l’exaltació d’un estat ètnic exclusivament serbi i, per tant, discriminatori per a la resta de grups.

 

Polèmica entorn de la celebració de la festa de la República Serpska, a Bòsnia i Hercegovina

Des de feia mesos s’estava molt pendent del que podia passar aquest nou de gener a la República Serpska, una de les entitats que conformen Bòsnia i Hercegovina. Aquest nou de gener havia estat proclamat festa oficial de la República Serpska, després d’un polèmic referèndum que va tenir lloc el 25 de setembre passat, malgrat la sentència en contra de les més altes institucions judicials de l’estat, que la consideraven inconstitucional.

Mesos abans, el president de la República Serpska, Milorad Dodik, havia anunciat públicament aquest referèndum sobre la festa oficial de l’entitat. Aquesta proposta va provocar, i continua provocant, un autèntic daltabaix polític. El profund caràcter simbòlic de la commemoració n’explica la transcendència.

El 9 de gener de 1992 es va proclamar la República del Poble Serbi, poc abans d’esclatar la guerra que va assolar tot el país. Més endavant, el nom va ser canviat i es va adoptar el de República Serpska, terme que va esdevenir oficial després dels acords de Dayton (1995). Aquesta data també coincideix amb un dia molt assenyalat i important del calendari religiós ortodox, Sant Sava (Sant Esteve).

Per als contraris a aquesta celebració, aquest dia representa l’exaltació d’un estat ètnic exclusivament serbi i, per tant, discriminatori per a la resta de grups. Per als defensors d’un concepte de Bòsnia no basat en criteris ètnics, aquesta data entra en clara contradicció amb el seus principis. En aquesta línia anava la resolució de la Cort constitucional bosniana que l’anul·lava. També s’hi va posicionar clarament en contra la diplomàcia europea i nord-americana i, sobretot, l’Alt Reprepresentant, Valentin Inzko, cap executiu de la presència internacional al país.

En el referèndum, que finalment es va fer malgrat la prohibició, va votar el 55,77% del cens electoral, d’un total d’1.219.399 potencials electors. Algunes veus critiques, però, van considerar que aquestes dades van ser inflades, i que tan sols va votar entre el 47 i el 49% de l’electorat. Segons les dades oficials, els vots afirmatius van ser de 680.116, cosa que representa el 99,81% -unes xifres al més pur estil soviètic-, mentre que els vots en contra es van elevar a només 1.291. El nombre de vots nuls, sempre segons les mateixes fonts, va ser 2.264, xifra superior a la dels vots negatius.

Banja Luka, capital de la Serpska, va ser l’escenari, doncs, aquest dilluns de les celebracions oficials, que van consistir bàsicament en una desfilada i en discursos de Dodik i del cap de govern de l’entitat, Zeljko Cvjanovic. També hi era present el membre serbi de la presidència tripartida del país, Mladen Ivanic. Hi va haver alguns convidats de rellevància, com el president serbi, Tomislav Nikolic, alguns dels seus ministres, el patriarca de l’església ortodoxa sèrbia, Irinej, o el pretendent del tron serbi, Alexànder Karadjorjevic. També hi van ser presents dos eurodiputats del Front Nacional de Marine Lepen.

Dodik va aprofitar el discurs per fixar, novament, les seves propostes. Va reivindicar tornar a l’esperit inicial de Dayton, ja que considera que l’estat s’ha recentralitzat aquests darrers anys. De tota manera, en cas que no es pugui retornar a aquest esperit, va manifestar que la Serpska no renunciava a esdevenir estat independent. Aquesta amenaça fa anys que és utilitzada per Dodik. De fet, l’any passat mateix va afirmar que aquest 2107 podria tenir lloc un referèndum d’autodeterminació a la Serpska. En unes declaracions al diari rus Kommersant, dos dies després, Dodik va afirmar que els serbis de Bòsnia estarien millor en un estat conjunt amb Sèrbia i els serbis de Kosova.

Diverses veus han estat crítiques amb aquesta celebració, entre les quals destaca, una atra vegada, Valentin Inzko –figura qüestionada per les autoritats de la Serpska-, l’ambaixador dels Estats Units, les autoritats estatals, representants de l’Associació de Víctimes de la Guerra i del Genocidi i de l’Associació de Mares dels enclaus de Zepa i Srebrenica.

Munira Subasic, presidenta d’aquesta última entitat, va ser particularment contundent en una roda de premsa que va fer el mateix 9 de gener. Entre d’altres coses, va recordar les morts d’aquell conflicte, els camps de concentració i la decisió d’expulsar i exterminar milers de persones, de destruir-ne les cases i eliminar-ne el rastre. També va lamentar la prèsència de Mladen Ivanic en aquest acte. Una commemoració d’aquest tipus, argumentà, no fa més que humiliar les víctimes i posar en perill el futur polític del país.

Resultats i primeres valoracions del referèndum a la República Serpska

Finalment, els ciutadans que viuen a la República Serpska, una de les dues grans entitats que conformen Bòsnia i Hercegovina, van ser convocats a les urnes per tal de decidir si volien com a festa de l’entitat el 9 de gener, malgrat la sentència en contra de les més altes institucions judicials de l’estat.

La primera dada rellevant a tenir en compte és el de la participació, i més quan l’oposició no sèrbia va cridar a no participar-hi. Segons les dades oficials, fetes públiques pel president de la Comissió electoral, Sinisa Karan, va votar el 55,77% del cens electoral, que és d’un total d’1.219.399. Algunes veus critiques, però, consideren que aquestes dades estan inflades, i que tan sols va votar entre el 47 i el 49% de l’electorat potencial. Segons les dades facilitades per Karan, els vots afirmatius van ser de 680.116, cosa que representa el 99,81% -unes xifres al més pur estil soviètic-, mentre que els vots en contra s’eleven a només 1.291. El nombre de vots nuls, sempre segons les mateixes fonts, va ser 2.264, xifra superior a la dels vots negatius.

No cal dir que Milorad Dodik, l’impulsor d’aquest referèndum, es va mostrar profundament satisfet pels resultats. Davant d’un miler de persones, a Pale, va manifestar que el referèndum, i els seus resultats, marcaven una fita històrica. A més, va voler destacar que les votacions s’havien produït sense incidents remarcables. En la seva visita a Belgrad, l’endemà mateix, Dodik va afirmar que tenia informacions segons les quals algun grup podia cometre algun acte violent durant la jornada electoral, però no en va aportar cap prova. Les autoritats de Belgrad també s’han mostrat satisfetes pel que fet que no es produís cap mena d’inicident.

El cap de govern de l’entitat, Zeljka Cvijanovic, per la seva banda, va declarar que les persones que hi eren contràries no tenien cap obligació de celebrar aquesta festivitat, en clara al·lusió als opositors que consideren que aquesta festa és discriminatòria per als no serbis i per als no ortodoxos. Lògicament, aquestes afirmacions no han agradat gens als opositors i consideren el dia 9 de gener com una imposició i insisteixen a considera-la una celebració discriminatòria, racista i legitimadora de la neteja ètnica.

Pel que fa a les autoritats estatals, han tornat a manifestar el seu malestar pel fet que hagi tingut lloc aquest referèndum, que consideren totalment desestabilitzador i que posa en perill els Acords de Dayton.

La Comissió Europea també va dir-hi la seva dilluns mateix, per via d’una de les seves portaveus, Maja Kocijancic. Va insistir, tal com ja havia comentat els dies previs, que aquest referèndum no tenia cap base legal, i que no pot canviar les decisions de la Cort constitucional. Va fer, també, una crida a resodlre de manera negociada aquest afer. Dodik, per la seva banda, des de Belgrad també, va restar importància a aquestes declaracions de Kocjancic i va criticar l’actitud de la UE envers aquesta convocatòria, i la va comparar amb la seva feblesa amb Budapest.

25 de setembre: controvertit referèndum a la República Serpska, a Bòsnia

Fa mesos, el president de la República Serpska, Milorad Dodik, va anunciar públicament una mesura que, ben segur, havia d’aixecar una forta polseguera i de sacsejar la política bosniana. Aquesta mesura era un referèndum sobre la festa oficial de l’entitat. Aquesta proposta, aparentment innocent, ha provocat un autèntic daltabaix polític que pot marcar un abans i un després en la política bosniana.

El que fa conflictiva aquesta decisió és que el dia triat per celebrar aquesta festa és el 9 de gener, un dia carregat de simbolisme. Els ciutadans de la República Serpska han estat cridats a les urnes, aquest 25 de setembre, després que la Cort constitucional de Bòsnia decretés que aquesta celebració era anticonstitucional, el novembre de 2015. La reacció de Dodik no es va fer esperar i la seva resposta va ser aquesta convocatòria.

El 9 de gener de 1992 es va proclamar la República del Poble Serbi, poc abans d’esclatar la guerra que va assolar tot el país. Més endavant va agafar el nom de República Serpska. Aquesta data també coincideix amb un dia molt assenyalat i important del calendari religiós ortodox, Sant Sava (Sant Esteve). Per als contraris a aquesta celebració, aquest dia representa l’exaltació d’un estat ètnic exclusivament serbi i, per tant, discriminatori per a la resta de grups. Per als defensors d’un concepte de Bòsnia no basat en criteris ètnics, aquesta data entra en clara contradicció amb el seus principis.

La Cort constitucional bosniana, que és qui ha de vetllar per l’estricte compliment de la legislació, va argumentar-ne la inconstitucionalitat per ser discriminatòria per als no-serbis. Aquest dissabte passat mateix va rebutjar les al•legacions presentades pel govern de la República Serpska, que tenien com a objectiu que es deixés de considerar anticonstitucional.

Tot i aquesta decisió de la Cort constitucional, Milorad Dodik ha reiterat diverses vegades que aquest referèndum es farà tant si com no, i ha instat la població a participar-hi massivament. De fet, altres vegades ja s’han incomplert algunes decisions de la Cort constitucional. Tots els partits serbis presents a l’Assemblea van donar-hi suport, a la seva decisió, mentre que l’oposició bosníaca, agrupada entorn de Domovina, s’hi va oposar frontalment.

Per la seva banda, les autoritats estatals consideren que aquesta decisió és un desafiament a les institucions de l’estat. Temen que aquest referèndum sigui un primer pas cap a un posterior referèndum d’autodeterminació, més endavant. De fet, aquesta opinió té sòlids fonaments, ja que Dodik mateix més d’una vegada, l’última fa tot just dues setmanes, ha comentat la possibilitat de fer un referèndum d’aquestes característiques durant l’any 2017. Les autoritats bosnianes valoren que aquest referèndum, el del dia 25 de setembre, s’hauria de prohibir, ja que la República Serpska no té, segons argumenten, autoritat per convocar-lo.

També han apel•lat a l’Alt Reprepresentant, Valentin Inzko, per tal que l’aturi i que imposi sancions als promotors. Fa pocs dies, Inzko va advertir les autoritats de la República Serpska de les conseqüències que pot tenir, però no queda clar què pot implicar després.

La diplomàcia europea i els Estats Units han demanat reiteradament a Dodik que desisteixi d’aquesta iniciativa, però no se n’han sortit. El govern serbi, per la seva banda, que d’altres vegades ha donat obert suport a iniciatives de Dodik, ha optat, aquesta vegada, per una actitud més cauta i ha evitat donar suport a l’esmentat referèndum. No fa gaires dies, el primer ministre serbi, Alexànder Vucic va declinar públicament donar-hi suport, tot i que formalment tampoc no ha demanat que no es tiri endavant. Ha optat per considerar que és un afer estrictament intern.

Cal tenir en compte que tot just una setmana després, el 2 d’octubre, tindran lloc unes trascendentals eleccions locals a tot Bòsnia i Hercegovina. Aquest referèndum pot condicionar de manera extraordinària el desenvolupament d’aquestes eleccions. Alguns analistes consideren que aquest pols obert amb el govern central pot afavorir el partit dels Socialdemòcrates Independents, el partit de Dodik, més contestat en el poder ara que fa uns anys. D’altra banda, un altre efecte que pot tenir, gens desitjable, és el de la concentració de la majoria dels vots en candidatures de tipus ètnic en detriment de les candidatures més estrictament ciutadanes. Cal dir, però, que algunes d’aquestes candidatures “ciutadanes” sembla que hagin fet autèntics esforços perquè els seus resultats en aquestes eleccions puguin ser dels pitjors en totes les eleccions bosnianes.

El president de la República Sèrbia de Bòsnia torna a negar que Srebrenica fos l’escenari d’un genocidi

El president de la República Sèrbia de Bòsnia, el polèmic Milorad Dodik, ha fet unes declaracions a la premsa on es referma en la idea que no acceptarà mai que els fets d’Srebrenica de l’any 1995 siguin qualificats de genocidi. Va insistir que mai no ho acceptarà, senzillament perquè no ho va ser. Titlla de gran mentida el “muntatge” fet entorn d’Srebrenica, encara que no negui els fets dramàtics que van passar-hi, però que en cap cas no es poden qualificar de genocidi.

Va aprofitar, també, per qüestionar el nombre oficial de víctimes,i per minimitzar-lo. Normalment, sempre que es parla de la xifra oficial de morts, el nombre oscil·la entre els 8.300 i els 8.700. Segons Dodik, algunes fonts el redueixen a 5.000, i segons altres fonts, sempre segons les paraules de Dodik, no va superar els quatre mil. Es va mostrar partidari que un a comissió independent en fes el recompte.Alhora va fer una crida a recordar les morts de Bratunac, municipi proper a Srebrenica on, segons Dodik, van morir 3.500 serbis a mans de l’Armija, l’exèrcit, bosnià.

L’oposició de la República Sèrbia de Bòsnia es mobilitza contra el govern

Aquest 14 de maig, Banja Luka, la capital de la República Sèrbia de Bòsnia, va ser l’escenari de dues manifestacions totalment antagòniques.

D’una banda, els opositors del president d’aquesta entitat bosniana, Milorad Dodik, es van aplegar al centre de la ciutat en una manifestació convocada ja feia setmanes, amb el lema Llibertat per a la República Sèrbia. La principal impulsora d’aquesta mobilització va ser la formació opositora Aliança pel Canvi. L’oposició acusa Dodik de corrupció i de clientelisme. Dodik, líder dels Socialdemòcrates Independents (SNSD), és el patró indiscutible de la vida política d’aquest territori en els darrers quinze anys. Se li fan exactament les mateixes critiques i acusacions que es fan a d’altres líders polítics de la zona, que també han patit importants mobilitzacions en contra aquests darrers mesos, com és el cas de Montenegro, Kosova i Macedònia. L’objectiu de l’oposició és provocar un escenari similar, que qüestioni de manera seriosa el poder de Dodik.

Dodik i els seus seguidors van aprofitar per convocar, també, una contramanifestació, també a Banja Luka, a la plaça Krajina. En aquest cas, Dodik va acusar els opositors de voler desestabilitzar la República Sèrbia i d’actuar d’acord amb els interessos de les potències estrangeres, i dels interessos centralistes del govern bosnià. Dodik no va dubtar a radicalitzar el seu missatge i a fer afirmacions en la línia de desafiar l’estat bosnià amb una posible declaració d’independència.

Darko Mladic, fill de Ratko Mladic va donar suport a aquesta manifestació. En canvi, Sonja Karadzic, filla de Radovan Karadzic, va donar suport a la manifestació opositora. Cal tenir en compte que el partit de Karadzic, el Partit Democràtic Serbi, és a l’oposició i manté, actualment unes actituds aparentment menys nacionalistes (amb tots els matisos que calgui introduir en el terme) que les de Dodik. Tot i això, també van apel•lar al patriotisme serbi.

Com és lògic, segons les fonts el nombre d’assistents a les manifestacions varia notablement. Segons fonts governamentals, la manifestació opositora només va aplegar unes deu mil persones, mentre que la progovernamental unes trenta mil. En canvi, segons l’oposició, aquestes xifres s’inverteixen, uns trenta-cinc mil opositors i menys de deu mil progovernamentals.

Al marge de la batalla de xifres, és veritat que van arribar a Banja Luka nombrosos autocars –com a mínim dos-cents cinquanta- procedents de tota la República Sèrbia, però també d’altres punts de Bòsnia.
Fonts opositores hen denunciat que diversos funcionaris han patit coaccions i amenaces per tal que assistissin a la manifestació oficial.

No es van produir incidents violents. El govern va mobilitzar dos mil agents de policia amb el suposat objectiu d’evitar possibles enfrontaments entre els dos grups de manifestants.

Ara caldrà veure si aquestes mobilitzacions tenen continuïtat, quina influència tindran en les eleccions locals d’aquest mes d’octubre i si, en el fons, canviarà alguna cosa.

Es reobre la mesquita de Ferhad Pasha, a Banja Luka

El 7 de maig passat va ser reoberta la mesquita de Banja Luka, capital de la República Sèrbia de Bòsnia, més de vint anys després de la seva destrucció.

Aquesta reobertura de la Ferhadija, que és com és coneguda tradicionalment, té un alt valor simbòlic. Va ser destruïda en ple conflicte bèl•lic de Bòsnia, l’any 1993, per les forces txètniks, de la mateixa manera que també ho van ser quinze mesquites més de la mateixa localitat. La mesquita de Ferhad Pasha, nom oficial, va ser construïda a finals del segle XVI i, pel seu gran valor, havia estat declarada patrimoni de la Humanitat per la Unesco, l’any 1950.

El seu alt valor simbòlic va provocar que hi fossin presents nombroses persones, cap a vuit mil, no només de Banja Luka, sinó també de tot Bòsnia.

En l’acte hi va tenir un paper molt rellevant el primer ministre turc, Ahmed Davutoglu, que va ser particularment aclamat. Turquia ha finançat la reconstrucció d’aquesta mesquita. La presència turca és creixent a tots els Balcans, però particularment a Bòsnia. Ja van subvencionar, per exemple, la reconstrucció de l’emblemàtic pont de Mostar, o la Biblioteca de Sarajevo. Aquests dies també s’ha fet públic que subvencionarà la construcció d’una nova biblioteca universitària a Sarajevo.

En els parlaments es va voler destacar aquesta reconstrucció com un pas més, inevitable, per a la reconciliació.

En el següent enllaç, de l’agència Reuters, podreu veure imatges d’aquesta inauguració:

 

Historic mosque reopens in Bosnia

Protestes dels treballadors contra la reforma laboral a la República Serpska

Aquest 28 de desembre, unes cinc mil persones van protagonitzar una protesta a Banja Luka contra el projecte de reforma laboral que havia de votar el Parlament de la República Serpska, una de les dues entitats que conformen Bòsnia i Hercegovina. La protesta es va convocar simultàniament a la sessió parlamentària que havia d’aprovar aquesta reforma.

En el decurs de la concentració, que va començar a la seu dels sindicats, els manifestants es van adreçar fins a l’edifici de l’Assemblea Nacional, de la capital d’aquest territori. Un cop hi van arribar, van sol•licitar d’entrevistar-se amb el primer ministre, Zeljko Cvijanovic, que no els va voler rebre. Davant d’aquesta resposta, els manifestants van intentar entrar-hi, però la policia els ho va impedir de manera contundent, fins al punt que diverses persones van resultar ferides.

La principal líder sindical, Ranka Misic, va demanar que es retirés aquesta proposta de llei tramitada d’urgència, ja que segons els sindicats implica una dràstica pèrdua de drets laborals . Els partits opositors es van mostrar d’acord amb aquesta petició, i van mostrar el seu suport als manifestants.

No cal dir que els partits que donen suport al govern s’hi van negar, i la van aprovar, encara que l’oposició fos absent del Parlament, com a mostra de suport als sindicats.

El passat mes de juny, la Federació de Bòsnia i Hercegocina (l’altra entitat del país), ja va aprovar una reforma laboral en uns termes molt semblants, cosa que també va provocar les ires dels sindicats.

Aquests canvis legislatius responen a les pressions de l’FMI, que va exigir canvis en aquest sentit. Abans de l’estiu, representants d’aquest organisme van visitar el país i van demanar mesures liberalitzadores i canvis en la legislació laboral, en la línia d’una més gran “flexibilització”. En cas contrari, l’FMI s’hauria negat a oferir “suport financer”.