Borut Pahor, reelegit president d’Eslovènia

Aquest diumenge passat, 12 de novembre, va tenir lloc la segona volta de les eleccions presidencials d’Eslovènia. El guanyador ha estat Borut Pahor, que ja era l’actual president del país, que s’assegura així cinc anys més en el càrrec. Amb aquesta reelecció s’ha convertit en el segon candidat que repeteix en el càrrec, tal com ja va fer Milan Kucan en els primers anys de l’Eslovènia independent.

Hi ha dues dades més, però, que són prou rellevants i que no s’haurien de passar per alt. D’una banda, el molt baix índex de particiapció, que aquesta vegada ha batut un altre rècord negatiu. Tan sols va acudir a les urnes el 41,74% els electors cridats a fer-ho, que demostra el cada vegada més gran desencís de la població. La participació encara va ser menor que en la primera volta, en què van acudir-hi el 43,7% dels votants potencials.

L’altra dada que crida l’atenció és que una vegada més, un polític poc conegut ha aconseguit un nombre de vots més que significatiu, el del candidat que va arribar a la segona volta, l’alcalde de Kamnik, Marjan Sarec. És exactament el mateix cas que el de l’actual cap de govern, Miro Cerar, o també el de l’anterior cap de govern, i fundador d’Eslovènia Positiva, Zoran Jankovic. El fet que apareixin figures fulgurants i que siguin vistes com a grans renovadores és un tret bastant característic de la polítca eslovena dels darrers anys.

Segons les dades oficials, Pahor va obtenir un 52,93% dels vots, mentre que el seu oponent, Sarec, es va vaquedar amb el 47,07% dels sufragis, una victòria molt més ajustada del que es preveia, després dels resultats de la primera volta, que va tenir lloc tres setmanes abans. En aquella jornada, Pahor va aconseguir el 47% dels vots, mentre que Sarec, el segon candidat més votat, tan sols va obtenir-ne el 25%, la qual cosa feia pensar que la segona volta seria molt més plàcida per a Pahor.

Pahor ha estat sempre vinculat al Partit Socialdemòcrata, tot i que en aquestes eleccions es presentava com a candidat independent. Va ser-ne el principal líder entre 1997 i 2012. La seva carrera política, però, ja s’havia inicat l’any 1987, quan es va afiliar a la Lliga Comunista. Pahor ha estat president del país aquests darrers cinc anys, i havia estat cap de govern entre els anys 2008 i 2012, els anys en què Eslovènia va viure la seva pitjor crisi económica i financera. El seu pas com a primer ministre no va ser gaire lluït, ja que en les següents eleccions, el seu partit va ser castigat duríssimament electoralment parlant. També ha estat president del parlament eslovè, cosa que fa que sigui el primer polític que ocupa els tres principals càrrecs institucionals del país.

Tot i el seu passat com a líder socialdemócrata s’ha volgut presentar com a candidat ni d’esquerres ni de dretes, amb un discurs que molts han qualificat d’absolutament buit de contingut. És veritat que el càrrec de president és, sobretot, protocolari i té poques atribucions, però se l’ha criticat sovint per la seva poca presència pública i pel seu escás compromís en alguns dels debats que han sacsejat el país aquests darrers anys, com és el cas del refugiats. Durant la campanya s’ha mostrat molt ambigu sobre diferents temes que s’han discutit. Així com Sarec es va mostrar favorable, per exemple, a obrir el debat sobre la renda bàsica universal, Pahor va optar per mantener-se a l’expectativa de com evolucionava el debat en d’altres països. Aquesta postura defineix força bé el seu tarannà polític, més preocupat per les formes que pels continguts –no per casualitat és conegut com el rei d’Instagram; de jove també havia fet de model-.

Sarec no ha desvetllat si té més ambicions pel que fa al seu futur polític, tot i fer unes molt bones valoracions dels resultats electorals. El proper mes de juny hi haurà eleccions a Eslovènia, i molts pensen que podria ser un bon candidat per al centre esquerra. De moment, ha afirmat, cosa que pot ser indicativa de les seves intencions, que una nova generació ha arribat a la política. En aquests moments és alcalde de la petita localitat de Kamnik, al nord d’Eslovènia, amb una llista de caire personalista.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s