L’Afer Habilaj. Màfia i poder a Albània

Aquest dijous, 25 d’octubre, el parlament albanès ha pres una decisió molt polèmica, que, d’una banda, tiba encara més les relacions amb els partits de l’oposició, i de l’altra, molt més greu encara, fa palesa la impunitat de què gaudeixen els polítics que han tingut relacions amb clans mafiosos, cosa que provoca una sensació d’immensa tristesa, desil•lusió i profunda indignació entre la població.

El parlament va decidir que Saimir Tahiri, antic ministre de l’interior en el govern d’Edi Rama, la passada legislatura no sigui detingut. Els vots de la majoria parlamentària, el Partit Socialista -que té majoira absoluta en el nou parlament albanès-, han permès rebutjar la proposta formulada en aquest sentit per la fiscalia. Van votar-hi en contra setanta-cinc diputats i a favor només seixanta.

Segons la fiscalia, la vinculació de Saimiri amb el tràfic de drogues és més que probable i per aquest motiu havia iniciat aquests tràmits, que necessitaven l’aprovació del parlament.

Saimiri, que va ser el primer a parlar en aquesta sessió, va afirmar que no volia la protecció del parlament i que només volia que s’aclarís la veritat. Un cop es va fer públic el resultat de la votació, l’oposició en bloc va decidir abandonar el parlament. La valoració que se’n va fer des de l’oposició, per part del seu principal representant, el també desacreditat Lulzim Basha del Partit Democràtic, va ser de profunda desil•lusió. Va afegir, a més, que amb aquesta decisió es demostrava una vegada més que el crim organitzat domina les instàncies polítiques albaneses, argument que, d’altra banda, esgrimeix des de fa temps, i que era una de les justificacions de les intenses campanyes antigovernamentals que va endegar el seu partit abans de la convocatòria electoral.

En uns termes semblants es va manifestar Monyka Kryemadhi, del Moviment Socialista per la Integració, també a l’oposició. Segons ella, amb aquesta decisió es transmet el missatge que les bandes criminals poden continuar actuant impunement.

Pel que fa al govern, es destaca que s’està respectant escrupolosament la legalitat. A més, s’insisteix que no hi ha prou indicis per acusar Tahiri. Finalment, el cap de govern Edi Rama va arremetre contra la premsa i els va retreure una actitud vergonyosa i irresponsable, ja que, segons ells, no eren capaços d’entendre les implicacions que podien tenir aquestes accions.

La fiscalia va iniciar les seves investigacions arran de la publicació de la transcripció d’unes converses entre els membres d’una xarxa albanesa de tràfic d’estupefaents cap a Itàlia. En aquestes converses apareixia el nom de Tahiri més d’una vegada, cosa que sembla demostrar la seva vinculació a aquests fets delictius. Aquestes converses es van fer publiques arran de l’actuació de la policia italiana.

De seguida que se’n va saber el contingut es va procedir a l’arrest de sis persones, entre les quals hi ha Florian i Moisi Habilaj, cosins llunyans de Tahiri. Per aquest motiu, s’ha batejat tot aquest procés amb el nom d’Afer Habilaj.

L’any 2012, el parlament albanès va introduir un canvi legislatiu segons el qual la immunitat parlamentària queda limitada només a la possibilitat de l’arrest. Anteriorment, podia ser gairebé total.

El més preocupant de tot plegat és que durant els anys de l’Albània “democràtica” han estat molt nombrosos els càrrrecs polítics que han estat investigats per diferents casos d corrucpió, i que s’han beneficiat més o menys de la immunitat parlamentària. s’ha demanat la supressió d’aquesta immunitat parlamentària gairebé una trentena de vegades. Entre aquests polítics podem esmentar Ilir Meta -fundador del Moviment Socialista per la Integració- per corrupció; Fatos Nano -fundador del Partit Socialista-, també per frau i corrupció; Lulzim Basha -del Partit Democràtic-, per irregularitats en l’adjudicació d’obres entre Durres i Morina, per esmentar els més coneguts.

Molts periodistes han informat reiteradament els vincles entre grjps criminals i representants polítrics, de tots el nivells administratius i de totes les formacions polítiques. El fet que aquesta vegada hagi afectat un ministre, per tant amb les més altes responsabilitats polítiques, ha provocat una reacció popular més irada.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s