Història de Jacob Xalabín, la novel·la catalana del segle XV amb final a la Batalla de Kosova, 1389

És indiscutible que el Tirant lo Blanc, sobretot, i el Curial e Güelfa marquen les principals fites de la narrativa catalana del segle XV. Això no vol dir, però, que no hi hagi altres obres que tinguin un extraordinari interès, i que, a més, confirmen que aquestes dues obres aïllades no van ser casos aïllat en la narrativa catalana de l’època.

La Història de Jacob Xalabín és una breu novel·la d’aventures, una autèntica novel·la cavalleresca, que presenta la particularitat que els seus protagonistes són turcs, a diferència de les altres dues obres esmentades anteriorment. Es dona el fet que sembla que l’autor coneix de primera mà part dels costums de la cort turca, almenys així ho afirmen els principals estudiosos de l’obra. A hores d’ara no se’n coneix l’autor, i de vegades s’ha especulat que podria ser l’adaptació d’algun text grec o romanès. Sovint s’insisteix també en el coneixement que té de la literatura àrab i persa, i s’ha remarcat la clara influència que s’hi copsa de les Mil i una nits. També s’ha volgut remarcar que el seu estil és força planer, cosa que ha fet pensar que l’autor podria ser un comerciant que hagués fet llargues estades en aquelles contrades, més que algú que es dediqués a la literatura. S’acostuma a datar la redacció d’aquesta narració en el primer quart del segle XV, per tant anterior en setanta anys al Tirant, i en quaranta al Curial.

La trama gira entorn de la figura del Jacob Xalabín -successor legítm de l’Amorat, segons l’autor-, fill de Murat I, soldà de l’Imperi Otomà. Després de narrar-nos les seves aventures amoroses, com la fugida de la cort per evitar les pretensions d’Issa Xalabina -muller de Murat-, la relació -sempre seguint els patrons de la fina amor- amb la princesa de Setàlia i la reconciliació amb el soldà, arriba el moment final de l’obra, que té com a marc la batalla de Kosova, de l’any 1389, on una coalició de tropes on hi havia serbis, albanesos, hongaresos…, comandada pel príncep serbi Lazar Hrebeljanović -Llàtzer en la novel·la- són vençuts. Aquesta batalla, i aquesta derrota, s’ha convertit en un autèntic símbol nacional a Sèrbia. En aquesta batalla, tot i la victòria turca, va morir Murat I i també Jacob Xalabín, i segons deixa entendre el text en mans del seu germà il·legítim, Beseit Bei (més conegut com a Baiazet I). En aquest cas, el fet que Baiazet sigui considerat il·legítim respon més als interessos de l’autor del text més que no pas a una realitat històrica.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s