Eleccions a Albània: baixa participació, recompte lent, irregularitats i previsible victòria del Partit Socialista

A hores d’ara, dimarts al matí, encara no hi ha resultats definitius de les eleccions que van tenir lloc a Albània diumenge passat. D’entrada, les dades d’aquest procés electoral que més criden l’atenció són la baixa participació, encara inferior a la de les eleccions de 2013, la denúncia de nombroses irregularitats -sobretot compra de vots- i un recompte lent, molt lent, segons el qual els socialistes poden aconseguir la majoria absoluta en el nou parlament.

La Comissió Electoral Central (KQZ) va anunciar diumenge mateix que havien participat en aquest procés electoral 1.531.719 persones, aproximadament, xifra que queda per sota de la que hi va haver l’any 2013. Aquesta quantitat representa encara no el 47% del cens, inferior, doncs al 52,7% dels anteriors comicis. Hi ha, doncs, una sensible descens , més que símptomàtic de l’estat d’ànim de la població, que situa l’abstenció per sobre del 50% del cos electoral, cosa que trenca una barrera psicològica important. La participació va ser tan baixa que, fins i tot, es va allargar la jornada electoral una hora més, fins a les vuit del vespre, en lloc de fins a les set, tal com estava previst.

L’altra anotícia del dia són les denúncies d’irregularitats. Ja abans de diumenge hi havia hagut més d’un centenar d’alertes sobre suposats intents de compra de vots. Les denúncies d’aquests intents de compra es van tornar  a reproduir durant tota la jornada electoral de diumenge.

Hi havia, aproximadament, uns tres-cents observadors internacionals desplaçats a Albània per fer el seguiment de la contesa electoral. L’OSCE-ODIHR va destacar l’important nombre d’irregularitats detectats, però, tot i això, considera que s’han respectat uns mínims de transparència i de netedat, que donen validesa al procés. Molt més dur ha estat el Comitè Hèlsinki d’Albània, que no s’ha atrevit a avalar el procés electoral.

Les institucions europees han donat per bona l’anàlisi de l’OSCE, i per boca de Federica Mogherini i Johannes Hahn, han donat per vàlides les eleccions. Han apel·lat al nou govern que sorgeixi d’aquest comicis, molt previsiblament liderat pel Partit Socialista, a continuar endavant amb les reformes, particularment la de la justícia,  i a continuar negociant l’ingrés del país a la Unió Europea. En uns termes semblants s’ha expressat l’ambaixada dels EUA a Tirana.

A part de la compra de vots,  també hem de destacar un tiroteig a la localitat costanera, del nord, de Shengjin i enfrontaments entre simpatitzants del Partit Socialista i del Moviment Socialista per la Integració, fins ara aliats de govern, a Durres, Shkoder i Vlora.

Pel que fa als resulats, encara no s’han fet públics els resultats finals, però segons informa Ora News, a les 7.30h, tot apunta que el partit guanyador serà el Partit Socialista. Amb el 95% dels vots escrutats, el PS d’Edi Rama compta amb el suport del 48,4% dels sufragis, que representen 74 diputats (d’un total de 140). En segon lloc, lluny, queda el Partit Democràtic de Lulzim Basha, amb el 28,86%, que li donen dret a disposar de 43 escons . Els fins ara aliat dels socialistes, el Moviment Socialista per la Integració (LSI), de Petrit Vesili, manté un percentatge de vot important, del 14,43%, i dinou escons. També sembla que el Partit per la Justícia, la Democràcia i la Unitat (PDIU) també obtindrà prou suports per ser en el nou parlament, el 4,66% dels vots, amb 3 diputats. Finalment, i com a dada curiosa, destaquen els 976 vots (0,06%) els vots obtinguts pel Partit Comunista d’Albània, pràcticament el menys votat.

S’ha destacar que la comissió electoral Central va patir un cíberatac que va aturar-ne l’activitat. Va ser reivindicat per Anonymous Albania, que mesos enrere va anunciar que boicotejaria el procés electoral.

De tota manera, diumenge a la nit, tant Rama com Basha es van adjudicar la victòria electoral. Les denúncies de frau, nombroses com hem dit, faran que  molt probablement des del Partit Democràtic es qüestionin els resultats i denunciïn una tupinada, cosa que  molt probablement farà que el país no surti del bucle en què s’ha enfonsat aquests darrers mesos i eternitzi la crisi política. Basha va parlar d’un vot massiu del poble a favor del Partit Democràtic!

Tot seguit podeu llegir l’entrada que vaig publicar diumenge mateix, en què s’analitza la convocatòria electoral:

 

Publicada el 25 de juny, a les 12.44:

Avui, 25 de juny, els ciutadans d’Albània estan convocats a les urnes per tal de triar la composició del nou parlament. S’arriba a aquestes eleccions arran de l’acord a què van arribar els dos principals partits polítics del país -el Partit Socialista i el Partit Democràtic-, que van signar el passat 19 de maig.

Uns tres milions d’albanesos hauran de triar un nou parlament, format per una cambra de 140 diputats. Els diputats es trien, amb un sistema proporcional, com a representants de dotze circumscripcions electorals, la més important de les quals és, lògicament, la de la capital (Tirana), amb trenta-quatre escons. A Fier se’n trien disset i a Elbasan i Durres, setze cadascuna.

Els electors hauran de triar entre les paperetes de divuit partits, molts menys que en la convocatòria de 2013. Les tres formacions que tenen un paper més rellevant en l’actual parlament, i en la vida política albanesa dels darrers anys, són els anteriorment esmentats Partit Socialista i Partit Democràtic, els dos partits que s’han repartit -en el sentit més literal del terme- el poder d’ençà de l’ensorrament de l’estalinisme. El Partit Democràtic havia estat en el poder entre 2005 i 2013, anys en què va comptar amb el suport de la LSI, que té vocació de partit frontissa, tot i tenir el seu origen en una escissió del Partit Socialista.

En el parlament actual, el Partit Socialista té 63 escons i n’és el grup majoritari. Fins ara ha governat en coalició amb el Moviment Socialista per la Integració (LSI), d’Ilir Meta, que té vint diputats. Aquesta vegada l’LSI presenta com a candidat Petrit Vesili, exministre de Sanitat. També ha comptat amb el suport del Partit per la Justícia, la Democràcia i la Unitat (PDIU), que té cinc escons. Aquest últim partit és el partit que representa els interessos dels txams, que són els albanesos originaris de Grècia que van ser expulsat d’aquell país després de la Segona Guerra Mundial. L’oposició està representada pel Partit Democràtic (PD), liderat per Lulzim Basha -exalcalde de Tirana-, que té 49 escons.

L’acord del 19 de maig pretenia tancar la profunda crisi política que vivia el país des de feia mesos. Durant el mes de març hi hagué a Albània importants mobilitzacions impulsades, sobretot, pels líders del Partit Democràtic, actualment a l’oposició. Tirana va ser l’escenari de les més grans manifestacions que ha viscut el país en els darrers anys. A més, el Partit Democràtic va muntar una immensa carpa al centre de la ciutat com a símbol de protesta permanent. Les seves reivindicacions eren clares, senzilles i diàfanes. Volien la dimissió del govern, a qui acusaven de corrupte i d’estar conxorxat amb les màfies. Proposaven la constitució d’un govern tènic, l’objectiu del qual havia de ser la d’organitzar les eleccions, per a les quals faltava poc. El govern, liderat pel socialista Edi Rama s’hi va negar rotundament i va convocar, sense tenir en compte les demandes de l’oposició, les eleccions pel dia 18 de juny. En aquella situació, i davant la no claudicació davant les seves exigències, l’oposició va decidir boicotejar-les, cosa que portava la política albanesa a un autèntic atzucac.

Va ser llavors, quan les institucions europees van intentar forçar un acord, tot i que van arribar a anunciar que donarien per vàlides les eleccions, fins i tot en el cas que no s’hi presentés l’oposició. Finalment el 19 de maig es va arribar a aquest acord.

Segons aquest acord, Rama va substituir un vicepresident del govern i sis ministres, entre els quals els de Finances i el de Justícia, per nous mnistres amb un perfil tècnic, proposats per l’oposició. L’oposició també va obtenir la potestat de designar el president de la Comissió Electoral Central i la figura equivalent al nostre síndic de greuges. Un altre compromís era el d’impulsar la reforma del sistema judicial, un dels temes centrals del debat polítc albanès aquests darrers mesos, i canviar l’estructura dels cossos policials.

Segons diverses enquestes, el partit que probablement obtindrà més vots serà el Partit Socialista, que a mesura que ha anat avançant la campanya ha anant guanyant en intenció de vot. Li atorguen entorn del 40%. En canvi, el Partit Democràtic pot rondar entorn del 30%. Ara bé, una enquesta feta per una empresa alemanya vaticinava un empat tècnics entre totes dues formacions. Totes les enquestes coincideixen que l’LSI quedarà en tercer lloc, amb unes intencions de vot que poden oscil·lar al voltant del 10%.

Les altres opcions tindran molts menys vots i no és gens clar que puguin entrar en el nou parlament. Qui ho té millor, sembla, és el PDIU, liderat per Shpetim Idrizit, que es mantindrà amb una intenció de vot propera al 3%, com és habitual. També tenen opcions d’entrar al parlament Libra, de Ben Blushit, -partit centrista i proeuropeu escindit del Partit Socialista-; Sfida, de Gjergji Bojaxhiut, que és un partit de caire centrista que promet renovació i una democràcia més directa i sanejada; finalment també té alguna opció el FRD, liderat per Bamir Topi, de to més conservador.

Els socialistes, durant la campanya, han posat èmfasi en el creixement econòmic que diuen que ha expermientat el país, en l’avanç en les negociacions per ingressar a la Unió Europea, i les millores en la perspectiva de crear una ocupació més estable.

El Partit Democràtic, per la seva banda, ha criticat sobretot els socialistes per la seva connivència amb el crim organtizat, i ha promès una important rebaixa d’impostos i facilitats per a la inversió estrangera.

La campanya ha esat relativament tranquil·la, tot i que una oficina d’Elbasan de l’LSI va ser atacada. Tal com acostuma a ser habitual, s’han denunciat intents de compra de vots: fins abans d’ahir se n’havien denunciat 125 casos. Els protagonsites d’aquests intents de compra de vots  són de totes les formacions polítiques rellevants, del PS, del PD, de l’LSI…

De tota manera, l’ambient general és de desencís, i probablement el percentatge d’abstenció sigui molt elevat. Al cap i a la fi, la sensació general que es té és que el PS ha governat per enriquir el seu líder -cada vegada menys valorat fins i tot pels seguidors del seu partit-, els seus ministresi  per enriquir els empresaris vinculats al seu entorn. D’altra banda,  ha privatitzat nombroses empreses públiques i ha encarit extraordinàriament les matrícules universitàries -els estudiants han estat un dels grans opositors del govern de Rama. També ha afavorit el sector mèdic privat en detriment de la sanitat pública, ha endarrerit les edats de jubilació, ha encarit el preu de l’electricitat un 30%… En definitiva ha complert fil per randa els dictats ultraliberals.

El Partit Democràtic, per la seva banda, que va governar el país entre 2005 i 2013, va vendre el país per tal que es convertís en l’abocador d’Europa, va provocar un augment espectacular de l’atur, va impulsar la creació d’universitats privades, ara vol recórrer a la creació de nous impostos indirectes -que graven igual els grans milionaris que els treballadors-, va concedir llicències per a la conrtrucció d’hidroelèctriques privades dirigides per persones vinculades al partit, a reprimir brutalment les manifestacions opositores contra el seu govern…

Així com les eleccions que van tenir lloc fa dues setmanes a Kosova, o com les de l’11 de desembre passat a Macedònia, tenien una profunda càrrega política que, entre d’altres coses, podia significat l’inici d’un canvi polític i un càstig a l’establishment, en el cas d’aquestes eleccions no és així, ni de bon tros. tot continuarà igual.

Tot plegat, les diferències entre tots dos partits són mínimes, si n’hi ha, i, si de cas, rauen més en les xarxes clientelars que sustenten cadascuna de les dues formacions. Són motius, probablement, més que suficients. com per quedar-se a casa  i no anar a votar.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s