Cau el govern romanès

Ahir dimecres va tenir lloc el debat i la votació de la moció de censura presentada contra el govern romanès, presentada pel Partit Socialdemòcrata, pattit que fins ara donava suport al govern actual.

Tal com es preveia, la moció va tirar endavant i va rebre el suport de 241 parlamentaris. Per tant, va superar el nombre de 233, que era el mínim imprescindible perquè pogués prosperar. Hi van votar a favor els parlamentaris del PSD i també d’ALDE, el partit liberal aliat dels socialdemòcrates. Només van votar-hi en contra deu parlamentaris, mentre que l’oposició va optar per no participar en la votació.

Prèviament a la votació, van intervenir en la cambra Sorin Grindeanu, fins ara cap de govern i Liviu Dragnea, principal líder del PSD i inspirador de la moció.

Grindeanu va manifestar que no entenia els motius de la moció -i va assegurar que la majoria dels romanesos tampoc no ho entenien-, va afirmar que el seu govern havia fet una bona tasca i que, a més, la seva revocació podia portar el PSD a perdre el govern, tal com va passar quan Victor Ponta va dimitir l’any 2015. Després de Ponta es va formar un govern “tècnic” liderat per Dacian Diolos.

Dragnea, per la seva part, va criticar la inactivitat del govern i va asseverar que els interessos personals de Grindeanu havien hipotecat part de l’acció del govern. Per aquests motius, va justificar la demanda que se li va fer de dimissió, la setmana passada, demanda que Grindeanu va rebutjar, abocant el país a una nova crisi política, la tercera en mig any.

Quan se li va demanar la dimissió, a Grindeanu, tots els ministres del seu gabinet van dimitir, com a mesura de pressió, tret del ministre de Telecomunicacions, Augustin Jianu, que va donar suport a Grindeanu. També havia mostrat el seu suport Victor Ponta. Es va especular amb la possibilitat que Grindeanu pogués tirar endavant un govern alternatiu en cas que la moció no prosperés, motiu pel qual va tenir converses amb representants d’altres partits, que finalment van optar per no implicar-s’hi.

Algunes veus, dins el PSD, també es van mostrar crítiques amb la decisió adoptada per la direcció de la formació, i es van alinear amb Grindeanu, tot i que, finalment, en el parlament va obtenir molt pocs suports. Aquesta dissidència interna va obligar el partit a buscar altres aliats per assegurar-se la jugada. Per aquest motiu van iniciar converses amb el partit de la minoria hongaresa, la UDMR (Unió Democràtica dels Hongaresos de Romania), un partit que moltes vegades ha fet de partit frontissa en els darreres vint-i-cinc anys.

Per obtenir-ne el suport, des de la UDMR es van fer una sèrie de demandes que, finalment, van ser rebutjades, ja que van provocar el malestar de bona part dels membres del PSD, i també de diferents membres dels partits de l’oposició. Entre aquestes demandes hi havia el fet que l’hongarès fos utilitzat oficialment en tots aquells llocs on hi hagués un 10% de població hongaresa -segons la legislació actual cal que sigui un mínim del 20%-, que la bandera szekler onegés també en els edificis públics -on hi hagi un percentatge de població d’aquesta comunitat-, i que el 15 de març fos declarat diada de la comunitat hongaresa de Romania. El 15 de març es commemora el dia que Transsilvània va passar a formar part d’Hongria. Totes aquestes demandes van provocar una allau de crítiques, i van ser titllades de greu amenaça per la unitat nacional del país, tant per membres del PSD, com del Partit Nacional Liberal ((PNL), com del Partit del Moviment Popular (PM)… . El nou líder del PNL, Ludovic Orban, va arribar a acusar els socialdemòcrates de trair Romania. Finalment es va desestimar, doncs, arribar a un acord amb la UDMR amb aquests termes. De tota manera, s’han interpretat aquestes demandes com la voluntat de la UDMR de no implicar-se en la qüestió de la lluita governamental, tot presentant unes demandes que sabia que eren inassumibles pel PSD. Finalment, el líder de la UDMR, Kelemen Humor, va anunciar que no participarien en la votació, tal com ja havia fet Raluca Turcan del PNL, o Dan Barna de la USR (Unió per la Salvació de Romania).

Ara, s’haurà de formar un nou govern. En aquestes condicions, el president del país, Klaus Iohannis, haurà d’acceptar el candidat que se li proposi des del PSD. Té la capacitat de no acceptar forçosament el candidat que se li proposi, tal com va passar amb els noms de Liviu Dragnea o de Sevil Shaideh, abans de nomenar Grindeanu. S’ha fet públic que les negociacions entre Iohannis i el PSD per arribar a una cord començaran dilluns que ve.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s