Eleccions de Kosova: entre l’immobilisme i el possible canvi

En el transcurs de la setmana no han canviat gaire les coses a Kosova. Els resultats provisionals es confirmen. La coalició PAN obté 39 escons, Vetevendosje n’aconsegueix 31 i la coalició LAA  es queda amb 30. Pel que fa als deu escons de la minoria sèrbia, la Llista Sèrbia, apadrinada per Belgrad se n’emporta 9, mentre que l’altre va a parar a mans del Partit Liberal Democràtic; les altres tres formacions sèrbies es queden sense cap escó.

Des de La llista Sèrbia, per via del seu líder Slavko Simic, s’ha insisitit reiteradament que ells són la garantia que no es puguin tirar endavant segons quines reformes constitucionals, que no es pugui crear un exèrcit de Kosova -tema present en l’agenda política de les altres forces polítiques- i que no es modifiquin les fronteres estatals, cosa que evidentment implica no reconèixer Kosova com a estat.

D’altra banda, des de la coalició guanyadora s’insisteix que s’intentarà formar govern al més aviat possible. Ramush Haradinaj, candidat a ocupar el càrrec de primer ministre, hi ha insistit repetidament, tot i que no queda gens clar amb quina fórmula. L’última vegada que ho ha fet ha estat després de la reunió que va tenir amb l’ambaixador britànic, Ruairi O’Connell. A més, els dos socis menors de la coalició -l’Aliança pel Futur de Kosova i NISMA- han alertat el PDK que no acceptaran segons quines claudicacions per formar govern.

Pel que fa a la segona força, Vetevendosje, ha repetit formalment l’oferta a la Lliga Democràtica i a l’Aliança per un Nou Kosova. També s’ha filtrat que es va fer una reunió entre l’ambaixador dels EUA, Greg Delawie, amb un representant de VV, del qual no ha transcendit el nom. Són sabudes de totohom les males relacions entre VV i els EUA. Caldrà veure com evolucionen aquestes relacions, tenint en compte la influència, per dir-ho de manera suau, que tenen els EUA en aquest país.

Des d’aquests dos partits interpel·lats s’insisteix que no pensen pactar amb la coalició PAN. Aquesta setmana s’ha produït un fet simbòlic, però amb profunda càrrega política, com és el trencament de la coalició que governava la ciutat de Gjakova, on Mimoza Kusari-Lila d’Alternativa ha decidit trencar el pacte de govern  amb el PDK.

 

Entrada publicada el 14 de juny de 2017, a les 17.o7:

Les eleccions de Kosova d’aquest diumenge passat han deixat un panorama molt obert. De fet, a hores d’ara encara no s’han fet públics els resultats oficials i definitius. Queden encara per recomptar vots procedents de la diàspora.

Segons les dades que s’han facilitat fins ara, que no diferiran gaire dels resultats definitius, la primera impressió que se’n pot extreure és que les coses no han canviat gaire, per no dir gens.

El nou parlament

La coalició guanyadora -que més que coalició és gairebé tot un parlament-, formada per catorze forces polítiques, ha estat la creada entorn de tres formacions polítiques: el Partit Democràtic de Kosova (PDK), l’Aliança pel Futur de Kosova (AAK) i Iniciativa per Kosova (NISMA). Les primeres inicials d’aquests tres partits ha fet que la coalició es conegués amb el nom de PAN. Ha obtingut el 34,02% dels sufragis, cosa que pot representar que obtingui, si es confirma, 39 escons en el nou parlament.

En segon lloc, i probablement aquesta és la gran notícia de la jornada electoral, ha quedat Vetevendosje -VV- (Autodeterminació), amb el 27,07% dels vots, que li permetrà obtenir 31 escons. Finalment, en tercer lloc ha quedat la Lliga Democràtica de Kosova (LDK) coalitzada amb l’AKR i Alternativa, amb el 25,71%, que implicarà una presència parlamentària de 30 diputats.

Aquests tres grans blocs conformen la totalitat del centenar de diputats de què disposen les forces albaneses. Pel que fa a les minories, que tenen reservats 20 escons, destaca el gran resultat de la Llista Sèrbia, que amb un percentatge del 5,92% dels vots aconseguirà la totalitat dels deu escons reservats a la minoria sèrbia. La constitució obliga que en la majoria parlamentària hi ha d’haver representació de les minories, cosa que afegeix un grau de complexitat en les properes negociacions. A més, per fer determinats canvis legislatius, com pot ser la creació d’unes forces armades, és imprescindible que també hi donin suport, cosa que fa que tinguin una decisiva capacitat de veto.

Una altra dada a tenir en compte és l’elevadíssim percentatge d’abstencionisme. Tan sols va acudir a les urnes una mica més del 41% del cens electoral, cosa que demostra el cansament de la major part de la població. D’altra banda, aquest és un fet comú a la gran majoria dels països de l’àrea balcànica. Un cas com el de Macedònia,  en què en les darreres eleccions la participació es va desbordar, són autènticament l’excepció.

El president de Kosova, Hashim Thaci -amo i senyor del PDK-, ha destacat els pocs incidents registrats durant la jornada electoral, i ha posat èmfasi en què han estat unes eleccions netes, transparents i que compleixen els estàndars europeus.

De tota manera, Aloijzi Peterlee, cap dels observadors de la UE en els comicis de diumenge, ha destacat algunes irregularitats, com vots dobles, persones que votaven en nom de tota la família, alguns incidents en algunes taules. En vam fer una petita enumeració en el post de diumenge passat. També ha comentat que s’han registrat fets d’aquest tipus a la zona nord de Kosova, sobretot Mitrovica Nord, on ha esmentat algunes pressions sobre alguns electors.

A PARTIR D’ARA

Diumenge a la nit mateix, van sortir al carrer els simpatitzants i militants tant dels partits de la coalició guanyadora com de Vetevendosje.

De tota manera, hi ha una dada inqüestionable: el PDK elecció rere elecció va perdent influència. Si es confirmen els resultats, la coalició guanyadora obtindrà 39 escons, la qual cosa vol dir que, a efectes pràctics, perden onze escons. En el parlament sortint tots tres grups tenien un total de 50 diputats (36 el PDK, 8 l’AAK i 6 NISMA). La pèrdua de suports és, per tant, més que evident, malgrat que Ramush Haradinaj (de l’AKK i candidat a ocupar el càrrec de cap de govern) digués que havien obtingut una gran victòria.

Cal tenir en compte, a més, que per poder formar govern haurien d’arribar als 61 diputats, tasca francament difícil, sobretot tenint en compte que tant VV, per boca del seu líder Albin Kurti, com la LDK, per boca d’Isa Mustafa -últim cap de govern kosovar- han manifestat amb rotunditat que no hi pactaran. A més, les dissensions internes sobre alguns aspectes claus són francament notòries, com pot ser el de l’Associació de Municipis Serbis o el traçat fronterer amb Montenegro -per això hem dit abans que aquesta coalició és gairebé tot un parlament-. Tot i això, Haradinaj ha manifestat que en poc temps hi haurà nou govern a Kosova, tot i que no n’ha revelat la fórmula. Haradinaj també ha afirmat que demanarà de reiniciar les converses amb Montenegro pel tema fronterer i que només negociarà amb Sèrbia si en reconeix prèviament la independència, i que, per tant, no s’hagin de negociar aspectes de la política itnerna de Kosova.

El que és indiscutible és que VV s’ha convertit en el gran partit de Kosova. Es van presentar en solitari a les eleccions, cosa que els permet capitalitzar la totalitat dels vots que van rebre. Han volgut destacar que això és fruit de la seva honradesa (no tenen casos de corrupció), de la bona tasca en els llocs on governen -posen com a exemple la capital, Prístina -governada per Shpend Ahmeti, d’aquest partit-, i sobretot per la voluntat de canvi de la població. Kurti ha manifestat que l’electorat ha demostrat que té una autèntica voluntat de canvi, i que s’ha de respectar aquesta voluntat.

Per aquest motiu, Albin Kurti, el candidat de VV a ocupar el càrrec de govern, ha fet una crida a la LDK, i partits aliats, a trobar fórmules per poder construir un govern alternatiu. Va fer aquestes declaracions en una conferència de premsa que va tenir lloc ahir mateix. Des de l’LDK no hi ha encara una resposta oficial, tot i que ha transcendit que Behgjet Pacolli (de l’AKR, un dels partits aliats de l’LDK) es va reunir amb Kurti, encara que de manera informal. Totes dues forces arriben a 61 escons.

D’altra banda, el president de Sèrbia, Aleksander Vucic, ha manifestat el seu disgust per la victòria de la candidatura de la coalició de Haradinaj -cal no oblidar que el govern serbi n’ha demanat l’extradició-, a qui acusa de terrorista i de posar en perill l’estabilitat i la pau a la zona. Tot i això, ha afirmat que continuaran treballant per mantenir unes relacions pacífiques. D’altra banda, s’ha felicitat dels bons resultats obtinguts per la Llista Sèrbia, que era l’apadrinada per Belgrad.

Ara, el president, Thaci, haurà d’oferir la possibilitat de formar govern a la coalició guanyadora. En cas que no se’n surti, ho podrà demanar a la segona força -encara que aquest és un tema controvertit entre els constitucionalistes de Kosova-. En cas que tampoc se’n sortissin, Thaci podria tornar a apel·lar a la coalició guanyadora a intentar formar govern. Només llavors, en cas que fracassés un altre cop,  s’hauria de recórrer a la convocatória d’unes noves eleccions.

 

Anuncis

One thought on “Eleccions de Kosova: entre l’immobilisme i el possible canvi

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s