Sèrbia té nou president. Incidents al carrer i agressions a periodistes

Des d’aquest dimecres passat, 31 de maig, Sèrbia té nou president. El fins ara cap de govern va jurar el càrrec en una cerimònia solemne en el parlament. El passat 2 d’abril van tenir eleccions presidencials en aquell país balcànic, que li van atorgar una majoria aclaparadora del vots, entorn del 55%, molt per sobre del segon candidat en nombre de vots.

Aquesta aparentment plàcida victòria electoral, però, va provocar una reacció popular poc esperada. Milers de persones van sortir als carrers a protestar contra el tomb autoritari que ha anat prenent la política sèrbia en els últims anys. Durant setmanes, les principals ciutats del país -sobretot Belgrad, Novi Sad i Nis- van ser l’escenari de mobilitzacions, concentracions i manifestacions organitzades de manera espontània -almenys no s’ha demostrat el contrari-, sota el lema Protiv Diktatura (Contra la Dictadura). En aquestes accions de protesta els partits establerts hi van tenir un paper molt secundari, de comparsa, i van ser liderades sobretot per gent jove, tot i que també hi eren presents treballadors i jubilats.

Els manifestants criticaven el total control de la premsa per part del govern, les mancances greus de llibertat d’informació, denunciaven diverses tupinades… que demostraven, segons els organitzadors, que les eleccions no havien estat realment lliures.

Ara, unes setmanes després, les protestes s’han tornat a reproduir.

En el parlament, una bona part dels diputats opositors van mostrar públicament un rètol amb la inscripció “No és el meu president”. Els diputats més nacionalistes, com els del Partit Radical, per la seva banda, en van lluir un altre amb el text “No vull un traïdor com a president”.

La tensió va ser molt més viva al carrer. Hi havia prevista una concentració a les 10h del matí, convocada per les persones que van impulsar les mobilitzacions del mes d’abril, a la qual s’hi van sumar gran part dels partits opositors. N’hi havia una altra de convocada a les sis de la tarda, en aquest cas pel segon candidat més votat en les presidencials, Sasa Jankovic. La decisió que ell convoqués unilateralment aquesta acció va fer que fos força criticat per les altres organitzacions opositores. Jankovic, ben segur, que vol impulsar la seva carrera i la seva figura com a candidat alternatiu. De fet, el dia 25 va anunciar la creació d’un nou partit, el Moviment de Ciutadans Lliures. Immediatament després, un altre dels candidats que va concórrer a les eleccions presdiencials, i que va obtenir uns relativament bons resultats, Vuk Jeremic, també va anunciar la creació d’una nova formació política.

A les 10 del matí, a més, hi havia convocada una contraconcentració per part de seguidors de Vucic, del conservador Partit Progressista Serbi. van arribar a la capital sèrbia en nombrosos autocars procedents de diferents parts del país. Hi hagueren incidents, i també foren víctima de les agressions alguns periodistes. Ho han denunciat periodistes del diari Danas, d’Insajder, de Ràdio Belgrad, entre d’altres.

El fet que els periodistes fossin agredits i que no s’hagi procedit a cap investigació seriosa i no s’hagi condemnat formalment aquests fets ha provocat la indignació del món periodístic, que veu, tal com venen denunciant des de fa temps, que la llibertat de premsa està greument amenaçada a Sèrbia. Per demanar explicacions, l’Associació de Periodistes de Sèrbia ha fet arribar una carta a Vucic, perquè actuï.

Un altra incògnita que s’obre ara és saber qui serà el nou cap de govern -càrrec que fins ara ostentava Vucic-. De moment, encara no se sap qui serà. Hi ha un termini de trenta dies per designar-lo des del moment que el president ocupa el càrrec, però de moment han sonat tres noms. D’una banda, hi ha el ministre d’Afers Estrangers, Ivica Dacic, del Partit Socialista Serbi, aliat dels progressistes en el govern. Es fa difícil pensar que ell pugui ser l’escollit. Fer-ho representaria donar “un poder excessiu” al seu soci de govern, que no es correspon amb la seva autèntica força electoral. Dacic mateix ha afirmat que no confia que se li proposi. Ell mateix ha dit que no es veu ben vist per les cancelleries occidentals; i el govern de l’SNS és prooccidental, tot i nombrosos matisos. D’altra banda, també sona el nom d’Ana Brnabic, actualment ministra, i sense afiliació política. L’últim nom que ha aparegut, i amb força, és el de Milos Vucevic, actual alcalde de Novis Sad, a la Voivodina. Vucevic és, en aquests moments, una de les figures ascendents dins l’SNS.

El president sortint, Tomislav Nikolic, que ha estat de viatge oficial a Bielorrússia, ha insistit que no hi haurà cap canvi en la política del país. Ha afirmat que ell i Vucic han col·laborat políticament des de fa vint-i-cinc-anys, i que els principis ideològics que els mouen són exactament els mateixos.

D’altra banda, la premsa sèrbia també ha informat que la presa de possessió de Vucic a Belgrad, va ser àmpliament celebrada a la zona nord de Kosova, particularment a Mitrovica, on es van fer sonar clàxons i hi hagué algunes concentracions amb banderes sèrbies.

La gran incògnita és saber com es gestionàra l’aparició d’un moviment contestari, nou, potser no ben definit, però que pot desafiar el govern dels progressistes.

Anuncis

One thought on “Sèrbia té nou president. Incidents al carrer i agressions a periodistes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s