Nova crisi política a Moldàvia

Moldàvia torna a entrar, en cas que n’hagués sortit, en una nova crisi política. Dissabte passat, un dels dos partits que formava part de la coalició governamental, el Partit Liberal, va decidir abandonar el govern. La decisió va ser presa arran de la detenció de Dorin Chirtoaca, alcalde de la capital del país, Chisinau, i alhora vicepresident del partit. Aquesta detenció no va ser l’única. També va ser detingut un altre militant molt destacat del partit, Iurie Chirinciuc, que fins ara era ministre de Transports.

La figura de Chirtoaca té un gran pes en el si del partit. Feia deu anys que era alcalde de la capital. Va ser posat sota arrest dociciliari i se l’acusa de delictes relacionats amb corrupció i suborns A Chirinciuc, per la seva banda, se l’acusa de diferents irregularitats en l’ajudicació d’obres.

El principal dirigent del partit, Mihai Ghimpu, va afirmar en roda de premsa que aquestes actuacions tenien una clara finalitat política, i va acusar directament el president del país, el socialista Igor Dodon, d’estar-hi al darrere, al qual acusa a més de fer el paper de defensa dels interessos de Rússia a Moldàvia. Deixen el càrrec el viceprimer ministre, Gheorghe Brega, el ministre de Medi Ambient, Valeriu Munteanu, la ministra d’Educació, Corina Fusu, a més de Chirinciuc. A més de deixar el càrrec han alertat que faran obertament d’oposició.

Uns dies abans, Mihai Ghimpu havia anunciat que el seu partit, iniciaria una recollida de signatures per tal de demanar la dimissió del president del país, Igor Dodon. L’acusen de dur a terme accions que perjudiquen clarament el país i de violar la constitució, particularment pel que fa a la qüestió Transnínstria -ja que va felicitar el guanyador de les eleccions que van tenir lloc en aquell territori- o l’assistència a la desfilada militar del Dia de la Victòria, a Moscou, al costat de Vladímir Putin.

Ara, el principal partit del govern, el Partit Democràtic ha de decidir si intenta aconseguir una nova majoria parlamentària, tasca ben difícil. El cap de govern, Pavel Filip, ha fet públic que no nomenaria de moment cap nou ministre fins, almenys, que la situació estigués més clarificada, tot i que lamenta la sortida dels ministres liberals del govern. Això vol dir que el nombre de ministeris queda reduït, temporalment, de setze a nou. En l’actual govern hi havia cinc ministres del Partit Democràtic, mentre que quatre eren del Partit Liberal. Els altres set eren independents. El partit Democràtic, per la seva banda, afirma que els casos de corrupció ha de ser aclarits del tot, en el que es considera una clara intenció de marcar distàncies amb els liberals.

En el parlament moldau -de 101 escons-, el Partit Democràtic és el que té més diputats (34), mentre que els liberals són 13. A l’oposició hi ha el PSRM (Partit Socialista) amb 24, els liberal-demòcrates amb 8 i els comunistes, amb 7.

De fet, a Moldàvia hi ha una clara lluita entre dos blocs aparentment enfontats. D’una banda, entre partits de caire liberal i proeuropeu i, d’una altra, de partits més encarats cap a Rússia i amb un to més conservador –encara que s’autoanomenin socialistes-. Ara bé, aquesta dicotomia no és tan clara ni tot és tan senzill. Moltes vegades el que hi ha al darrere de tot és la lluita dels diferents oligarques per controlar el poder. A més, la corrupció està molt generalitzada i els partits establerts se n’han beneficiat i se’n beneficien. D’entre els grans oligarques, destaca particularment la figura de Vlad Plahotniuc, líder del Partit Democràtic, que moltes vegades ha jugat un paper molt ambigu en les dvierses crisis polítiques. Controla diverses empreses, mitjans de comunicació i té importants interessos en el món financer i bancari.

Des del 2009 a Moldàvia hi governa una coalició de caire proeuropeu, que ha anat canviant de components a mesura que han anat evolucionant els esdeveniments. L’actual cap de govern és Pavel Filip, que va ser nomenat el gener de 2016, després que l’anterior cap de govern, Vlad Filat fos empresonant acusat de greus casos de corrupció.

El darrer trimestre de 2015 hi hagué importants mobilitzacions populars que aplegaren milers de persones contra la corrupció. Des de llavors hi ha hagut diversos moviments en la política moldava, s’han creat noves organitzacions polítiques i han aparegut nous líders.

El canvi de paradigma es va poder comprovar arran de les eleccions presidencials que van tenir lloc entre octubre i novembre de l’any passat. Finalment, el frec a frec entre els dos candidats que van passar a la segona volta va ser molt més ajustat del que no s’esperava, al marge de les moltes denúncies de frau. Igor Dodon, del Partit Socialista, va ser declarat vencedor enfront de la candidata reformista Maia Sandu.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s