Macedònia te nou govern, gairebé sis mesos després de les eleccions

El parlament macedoni va posar ahir al vespre punt i final a gairebé mig any d’incertesa. La majoria dels diputats van votar a favor de la proposta de govern encapçalada pel socialdemòcrata Zoran Zaev. Es van expresssar en aquest sentit 62 diputats, del total de 120 que hi ha, mentre que hi van votar en contra 44.

Dimarts va començar el debat al parlament sobre la proposta de goern de Zaev. Tothom ja sabia, però, que els números finalment sortirien. Zaev havia anunciat poc abans que comptava amb el suport de dues de les formacions polítiques albaneses, amb les quals formarà un govern de coalició. Els dos partits albanesos que li han donat suport són la Unió Democràtica per la Integració (BDI) -que té deu escons- i Aliança pels Albanesos -que en té tres-.

La BDI és la formació política que aquests darrers anys havia format part del govern del sortint, de Nikola Gruevski, de dreta i nacionalista macedoni (VMRO-DPMNE). La seva connivència, del BDI, amb un partit que ha controlat la vida política del país, profundament corrupte i que ha espiat massivament la població li ha passat factura en suports electorals. A més, alguns dels membres del partit han estat esquitxats també per casos de corrupció. Això ha fet que la resta de partits albanesos hagint tingut una actitud molt cauta a l’hora de pactar-hi.

El segon partit albanès, en nombre de vots i de diputats, ha argumentat precisament això per no afegir-se al nou govern. BESA ha estat sempre molt crític amb el BDI i li ha recriminat que alguns dels minsitrables estiguessin acusats precisament per casos de corrupció. De tot manera, el BDI era absolutament imprescindible perquè els socialdemòcrates poguessin formar govern. Si no, els números no sortien, ja que els socialdemòcrates compten tan sols amb 49 diputats. BESA ha anunciat, però, que donaria suport a les iniciatives que impliquessin un avenç social, integració europea i lluita contra la corrupció. Des de BESA també s’ha criticat que no hi hagi cap dona entre els ministrables del BDI. Finalment, i no menys important, hi ha el fet que la “promesa” feta al cap de l’estat, Gjorge Ivanov, per part de Zaev de garantir la unitat i integritat del país ha provocat que probablement alguns dels acords a què havien arribat en el seu moment, BESA i SDSM, finalment no es duguin a la practica, fet que ben segur ha influït en la decisió final de donar suport al govern des de fora

Zaev ha afirmat, durant el debat parlamentari i en la primera compareixença pública pública que ha fet com a cap de govern, que el nou gabinet té tres grans objectius: la millora de les condicions socials i econòmiques del país, la lluita contra la corrupció i la integració a la UE i a l’OTAN. També ha promès reformes en el terreny de la justícia i desenvolupar més a fons els acords d’Ohrid, de 2001, que van tancar el conflicte armat entre la guerrilla albanesa i les forces governamentals.

En aquest sentit, algunes de les mesures anunciades volen anar en aquesta línia, com per exemple, l’increment del salari mínim, que pot passar de 9.000 a 12.000 dínars (aproximadament uns 200 euros), la introducció d’algunes mesures relatives a millorar la situació de les persones afectades per la pobresa energètica o la retirada d’una mesura que va provocar importants mobilitzacions dels estudiants de secundària ara fa dos anys, una mena d’examen de revàlida.

Zaev ha volgut posar mot d’èmfasi, sobretot, en la vocació atlantista i europeista del nou govern. No cal dir que les cancelleries occidentals i els EUA han mostrat la seva satisfació per la formació del nou govern. Han aconseguit, aparentment, desbloquejar la crisi, un govern formalment sòlid i molt clarament prooccidental i alhora sembla que s’han “desactivat” bona part de les demandes albaneses, cosa que els garanteix l’estabilitat a la zona.

El nou govern estarà format per un total de 25 ministres, dels quals set no tindran cartera. Disset pertanyen als socialdemòcrates, sis al BDI i dos són d’Aliança pels Albanesos. Des del VMRO-DPMNE s’ha criticat precisament que el nombre d eministres sigui tan elevat, i ha recordat que durant la campanya electroal des de l’SDSM s’havia afirmat que no superarien la vintena.

El BDI controla ara ministeris com Justícia, Afers europeus, Medi ambient i Planificació urbanística. Per la seva banda, l’Aliança Sanitat i Administració local.

Per la seva part, des de VMRO-DPMNE s’ha criticat que alguns membres del nou govern estan involucrats en casos de corrupció. Continuen insistint que l’únic objectiu dels socialdemòcrates és aconseguir el poder, i que la millor solució és convocar unes noves eleccions. Quan es va iniciar el debat parlamentari van remarcar una altra vegada que no estaven d’acord -i que no reconeixien- amb el nomenament de Talat Xhaferi com a president del parlament.

Antecedents

L’11 de de desembre van tenir lloc eleccions a Macedònia. Havien de servir per posar punt i final a mesos de protestes al carrer contra el govern del conservador VMRO-DPMNE, erncapçalat per Nikola Gruevski. Se l’acusava de corrupció, pràctiques mafioses i d’haver espiat gairebé trenta mil ciutadans.

Els resultats van ser molt ajustats. Va guanyar el VMRO-DPMNE, 51 escons, però no amb prou suport per formar govern. Llavors, els socialdemòcrates (SDSM) van arribar a un acord per formar govern amb els partits de la minoria albanesa (BDI, BESA, Aliança dels Albanesos i SDP). Per arribar a un acord, els partits albanesos van elaborar una plataforma conjunta, amb reivindicacions diverses, entre les quals hi ha l’extensió de l’oficialitat de l’albanès a tot l’estat, un increment de la presència d’albanesos a les administracions públiques. … A partir de llavors, davant la possibilitat real de perdre el poder, i de ser jutjat, Gruevski va acusar els socialdemòcrates de trair el país i voler-lo destruir. La plataforma albanesa va ser anomenada Plataforma de Tirana, per tal de fer veure que s’havia elaborat fora del país.

El president del país, Ivanov, vinculat al VMRO-DPMNE va optar per no permetre la formació de govern als socialdemòcrates. Alhora, una organització, en teoria apartidista, Units per Macedònia, va iniciar una sèrie de mobilitzacions diàries contra aquesta “Plataforma de Tirana”, que fa dos mesos que duren. Aquesta setmana mateix, els socialdemòcrates i els partits albanesos, per desbloquejar la situació, van optar tirar pel dret i convocar el parlament i nomenar un nou president de l’assemblea, pas imprescindible per formar govern, però tant el VMRO-DPMNE com el president Ivanov consideren aquesta acció com a il-legal.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s