Zlatko Hasanbegovic, un ultradretà en les files de l’HDZ

En aquests últims amys, un dels polítics més controvertits de tot Croàcia és Zlatko Hasanbegovic, exministre de Cultura del govern del conservador Tomislav Oreskovic. El seu passat, vinculat a diverses organitzacions d’extrema dreta, i nombroses declaracions en què d’una forma o altra reivindica el passat ústaixa han provocat diverses reaccions en contra i campanyes i manifestos que en demanaven la dimissió o destitució.

De fet, durant les negociacions per a la formació de l’actual govern Plenkovic,  diversos actors de la política croata van demanar de manera contundent que Hasanbegovic no repetís com a ministre, cosa que finalment van aconseguir. Un dels més explícits en aquest sentit va ser Milorad Pupovac, representant de la minoria sèrbia. En termes semblants es van expressar veus de la minoria italiana, profundament indignades per la retallada de les subvencions destinades a les publicacions en aquesta llengua.

Entre d’altres declaracions que ha fet en els últims anys, destaquen les que afirmen que l’antifeixsme no és un dels pilars bàsics sobre els quals se sustenta la vida política croata, i el titlla de lloc comú sense rellevància. També va defensar públicament la participació del govern en la concentració de Bleiburg de l’any 2016, que se celebra anualment per retre homenatge a les persones, molt majoritàriament ústaixes fugitius després de perdre la guerra, que van morir a mans de les tropes partisanes. De fet, és un dels responsables de l’organtizació Počasni Bleiburški Vod, una de les impulsores d’aquests homenatges. Aquest any, 2017, ha tornat a assistir-hi

Tot això ha fet que es rastregés el seu passat i que sortissin a la llum pública diversos articles i declaracions francament preocupants.

En alguns articles publicats l’any 1996 qualificava els ústaixes, que entre els anys 1941 i 1945 van liderar un estat croat independent que va perseguir salvatgement la població sèrbia, jueva i rom, com a herois i màrtirs, obviant que, en connivència amb els nazis, van provocar la mort de centenars de milers de persones en diversos camps de concentració escampats per la geografia croata i bosniana. Aquests escrits van aparèixer en la revista de l’ultradretà Moviment Croat d’Alliberament (HOP), partit força minoritari que no va arribar a superar els set-cents militants en tota la dècada dels noranta. En aquests escrits sostenia tesis negacionistes pel que fa a la persecució que van patir les minories a l’estat independent croat. També va militar en el Partit Croat de Dret, el principal partit ultradretà croat, abans d’ingressar en la Comunitat Democràtica Croata (HDZ), actual partit governamental.

També s’han pogut recuperar fotrografies seves davant la tomba d’Ante Pavelic, el líder ústaixa, acompanyat de Mladen Schwartz i Velimir Bujanec, dos dels més destacats líders ultradretans de la Croàcia dels anys noranta. En alguna d’aquestes fotografies Hasanbvegovic llueix simbologia d’aquest moviment.

Unes altres declaracions polèmiques que va fer van ser aquelles en les quals afirmava que volia una pàtria lliure, des del Drin i el Drava fins a l’Adriàtic, és a dir amb les fronteres de l’antic estat feixista.

Hasanbvegovic va néixer l’any 1973 a Zagreb, en el si d’una família musulmana d’origen bosnià, provinent de Gracanica. Mai no ha renegat de la seva fe i és actualment membre del comitè executiu del majlis de la comunitat musulmana de Zagreb. Cal no oblidar que una part, poc nombrosa però no menyspreable dels musulmans de Bòsnia, va col•laborar amb els ústaixes.

Hasanbegovic ha intentat repetidament apaivagar la polèmica amb declaracions de to conciliador, però no se n’ha retractat. No ha manifestat, però, cap intenció de dimitir.

L’Associació de Periodistes de Croàcia va manifestar la seva consternació quan Hasanbegovic va ser nomenat ministre de Cultura. Van condemnar el seu passat i van expressar el seu temor que intentés “disciplinar” els periodistes.

Es va arribar a crear un plataforma, la Plataforma 112, que aglutinava una vintena d’ong’s que denunciaven el nomenament de Hasanbegovic. Tambe criticaven el nomenament d’un altre ministre, Milj Crnoja, que gestionava els afers relacionats amb els veterans de guerra. També va ser molt polèmic la seva proposta de creació d’una mena de registre de “traïdors a la pàtria”, una idea absolutament aberrant.

A part de les reaccions que ha provocat a l’interior de Croàcia, cal destacar, també, la petició que va fer arribar  al govern croat, el Centre Simon Wiesenthal, amb seu a Israel, de destitució d’aquest polèmic ministre.

Advertisements

One thought on “Zlatko Hasanbegovic, un ultradretà en les files de l’HDZ

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s