Macedònia tindrà nou govern

Aquest dimecres, 17 de maig, després d’una mica més de cinc mesos des que es van fer les eleccions a Macedònia, s’ha fet un pas important per tancar la crisi política que viu aquest país balcànic. El president del país, Gjorge Ivanov, ha proposat, finalment, al socialdemòcrata Zoran Zaev la tasca de formar govern.

A partir d’ara, Zaev tindrà vint dies de marge per negociar la formació del nou executiu amb els seus aliats, els partits albanesos. El passat mes de març, Ivanov va rebutjar la possibilitat d’oferir a Zaev la possibilitat de formar govern. L’excusa en què es va escudar va ser l’acord a què havien arribat els socialdemòcrates amb les forces albaneses.

Des de, fins ara governant, VMRO-DPMNE es va iniciar una intensa campanya contra aquest possible nomenament de Zaev, que representava la seva sortida del govern. Segons ells, els socialdemòcrates havien arribat a un acord nefast per al país amb tres partits albanesos, que havien pactat prèviament una plataforma conjunta de negociació. Els conservadors del VMRO-DPMNE van argumentar que s’havien arribat a uns acords que podien posar en perill la unitat del país i trencar l’equilibri ètnic. Simultàniament, l’organització Units per Macedònia ha estat mobilitzant la població durant vuitanta dies seguits contra qualsevol concessió que es pugui fer a la minoria albanesa. Tot plegat havia conduït Macedònia a una absoluta paràlisi, i el punt culminant de la crisi va arribar en el moment que manifestants van irrompre en el parlament i van agredir alguns diputats,entre els quals Zaev mateix i Zijadin Sela, líder d’Aliança pels Albanesos quan es va nomenar un nou president d’aquesta cambra.

Amb el gest d’aquest dimecres, doncs, es trenca aquesta espiral. És indiscutible que les pressions dels governs occidentals i dels EUA han estat moltes. Els ambaixadors d’aquests estats s’han pronunciat reiteradament pel tancament de la crisi amb el nomenament de Zaev com a cap de govern, ja que el fet de tenir majoria per poder-lo formar el legitimava.

Evidentment, no s’ha fet públic quin és el preu que s’ha de pagar pel tancament de la crisi, si es tanca. Una de les hipòtesis que feia dies que circulava era el possible “perdó” per a Gruevski i els membres del seu govern, acusat de nombrosos casos de corrupció, d’escoltes il·legals de gairebé trenta mil ciutadans, de malversament de fons públics… Una mena d’amnistia podria fer que l’agressivitat de Gruevski i dels que el secunden desistisin. Ara bé, el preu que es pagaria seria molt gran, massa gran, per a la qualitat democràtica del país.

Una altra qüestió que és una autèntica incògnita és saber què passarà amb les reivindicacions albaneses. S’acceptaran, o quedaran minimitzades de manera que representin un simple maquillatge? Si és així, només es contribuirà a la frustració d’aquesta comunitat, amb la qual cosa la tensió pot tornar a aparèixer en qualsevol moment.

De fet, Zaev, després de fer-se públic l’anunci va fer una compareixença on va afirmar que el nou govern vetllarà per construir una Macedònia europea i unificada,i va insistir que governarà per a tots els ciutadans, i que no portarà a terme una política de confrontació.

Ivanov no ha ofert a Zaev la possibilitat de formar govern fins que no ha fet una declaració pública en què ha garantit que el seu govern mantindrà la unitat, la integritat i la sobirania del país, i que protegirà els interessos nacionals i de tots els ciutadans, independentment de quina sigui la seva ètnia, religió o filiació religiosa. Es va comprometre, també, a ser fidel als principis i lleis marcats per la constitució i a no subordinar els interessos del país als d’un altre estat.

Des de VMRO-DPMNE s’ha donat la benvinguda al rebuig per part de Zaev del que anomenen, despectivament, plataforma de Tirana. Han afirmat, també, que la seva fermesa -del VMRO-DPMNE- i de la ciutadania, amb vuitanta dies de mobilització, ha estat fonamental per aconseguir aquest èxit. Des d’Units per Macedònia, l’organització en teoria apartidista que ha organitzat les mobilitzacions populars, s’insisteix que cal estar a l’aguait i que la lluita per garantir la unitat de l’estat continua.

Dimecres mateix, representants de diversos estats i organismes internacionals es van mostrar satisfets pel debloqueig de la situació. Ho van fer membres de l’ambaixada nord-americana, fonts diplomàtiques britàniques, franceses, de l’OSCE; també s’han expressat en aquests termes Federica Mogherini i Johannes Hahn, alt representant d’Afers Estrangers de la UE i comissionat europeu de negociacions d’ampliació, respectivament.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s