Kosova: eleccions l’onze de juny; una periodista pateix una brutal agressió

L’endemà mateix de la votació de noconfiança del parlament de Kosova el passat dimecres 10 de maig, el president del país, Hashim Thaci, es va reunir amb els dirigents dels principals dirigents del país, per tal d’acordar una data per a les eleccions anticipades que, inevitablement, s’han de fer. Justament, dijous mateix, va anunciar que la data d’aquestes eleccions serà l’11 de juny.

Alguns analistes havien especulat amb la possibilitat que tinguessin lloc el 18 de juny, cosa que hauria implicat que s’haguessin fet el mateix dia que les elecccions d’Albània, amb la profunda càrrega simbòlica que això hauria comportat, però finalment aquesta opció va ser desestimada. Una dada a tenir en compte és que els, fins ara, socis de govern, la Lliga Democràtica de Kosova (LDK), van declinar la invitació del presdient i van decidir de no assistir a aquesta reunió. Això, evidentmnwet, posa ben bé de manifest les profundes divergències que hi ha, a hores d’ara, entre totes dues formacions. Això fa molt difícl saber què pot passar un cop s’hagin fet els comicia, i s’hagin d’arribar a acords postelectorals, cosa que tal com està el panorama polític de Kosova és inevitable.

Alguns del partits opositors ja han fet saber que en cap cas pactarien amb la LDK o el Partit Democràtic de Kosova, del predisent Thaci. S’han expressat obertament en aquests termes tant des d’Aliança pel futur de Kosova, per boca del seu líder, Ramush haradinaj, com Vetevendosje, el principal partit de l’oposició.

Un cop dissolt el parlament, però, les pressions d’occident no s’han aturat. És evident l’interès que té perquè Kosova accepti els seus plantejaments. Això vol dir, bàsicament, dues coses, que es mantinguin les negociacions amb Sèrbia i que s’aprovi definitivament l’acord sobre límits fronterers amb Montenegro, que més enllà del valor real que té, implica que Kosova accepta els dictats de la Unió Europea. La UE ha anunciat repetidament que no s’accedirà a la liberalització dels visats si no es fa aquesta aprovació. Avui mateix, l’ambaixador alemany a Ucraïna, Ernsr Reichel ha apel·lat les autoritats kosovars a fer-ho, i les ha amenaçat que si no el signen no es durà a terme aquesta liberalització. Ha volgut contrastar la seva actitud amb la d’Ucraïna, que avui mateix s’ha vist beneficiada amb aquesta mesura. D’altra banda, a Montenegro, el principal partit opositor, el proserbi Front Democràtic, ha demanat formalment que Montenegro trenqui les relacions diplomàtiques amb Kosova i que no en reconegui la independència; aquesta proposta no té possibilitats de prosperar, a causa de la composició del parlament montenegrí. Ulrike Lunacek, vicepresidenta del parlament europeu, va tornar a insistir ahir mateix que l’aporvació de l’acord fronterer és imprescindible, i que espera que sigui el primer que faci el nou parlament que surti escollit. Avui mateix també han arribat a Pristina congressistes dels EUA, que s’entrevistaran amb diversos representants polítics.

El president, Hashim Thaci, ha insistit que cal mantenir les negociacions amb Sèrbia, i que no hi ha cap alternativa per tal de mantenir l’estabilitat i la pau a la zona.

A part d’això, l’altra gran notícia que ha impactat Kosova ha estat l’agressió que va patir Arbana Xharra ahir mateix. Xharra ha estat la redactora en cap del diari Zeri, des del 2001, uns dels més llegits de Kosova. Fa poques setmanes va anunciar que entrava a militar en el governamental Partit Democràtic de Kosova (PDK) i que iniciava així la seva carrera política. Llavors, un cop ja havia fet aquest anunci, va rebre les primeres amencaces. En el seu compte de twitter va penjar una fotografia en què apareixia una gran creu feta amb taques de sang davant del seu domicili, i amenaces de mort. Xharra s’ha destacat per fer diversos reportatges d’investigació sobre l’islamisme radical a Kosova. Es calcula que ara per ara hi ha unes tres-centes persones originàries de Kosova que estan lluitant a l’Orient Mitjà, la majoria amb Daesh, però també a Al- Nusra.

En relació amb aquest tema, Vetevendosje se n’ha volgut desmarcar del tot. Quan van aparèxier les pintades al domicili de Xharra, alguns mitjans van intentar-les relacionar amb membres de VV. En el comunicat emès avui mateix per aquesta formació es condemna l’atac, es desitja la ràpida recuperació de Xharra i es denuncia la instrumentalització política que en fan alguns mitjans. També comenten que fa dos mesos un militant de VV, Agrom Bakashi, va ser agredit brutalment, i que en aquella ocasió el silenci mediàtic va ser vergonyós. D’altra banda, Vetevendosje, formalment, ha deixat de ser un moviment ciutadà per tal de convertir-se en partit polític. D’aquesta manera deixa enrere un dels seus principals senyals d’identitat. Fins ara, sempre s’havien resistit a prendre aquesta mesura, que implica un trencament amb els seus orígens assemblearis.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s