Cau el govern de Kosova. Hi haurà eleccions anticipades

Aquest dimecres s’ha consumat un fet fet que feia dies que s’intuïa que podia passar. El govern de coalició de Kosova, encapçalat per Isa Mustafa de la Lliga Democràtica de Kosova, no ha superat la moció de censura presentada per l’opositora Iniciativa per Kosova (NISMA).

El parlament de Kosova està format per un total de cent vint diputats, dels quals setanta-vuit han votat contra el govern i només trenta-quatre a favor. Tal com estava previst, i com ha passat assíduament en aquesta darrera legislatura, els tres partits opositors (Vetëvendosje, Aliança pel Futur de Kosova i NISMA) han votat en bloc contra el govern. A aquests vots s’hi han afegit el d’alguns membres del Partit Democràtic de Kosova, l’altre soci de govern i partit amb més representació a la cambra. No ha estat una sorpresa. Feia dies que s’especualva amb aquesta possibilitat. Tres diputats s’han abstingut.

Fa temps, per no dir anys, que l’oposició està exigint eleccions anticipades. El gener de 2016 hi hagué nombroses manifestacions, campanya de recollida de signatures i plantada de tendes contra el govern, per la seva dimissió i per la convocatòria d’eleccions. En aquesta última legislatura, el govern ha pres, o ha intentat prendre, una sèrie de mesures que han aixecat molta polseguera i molta oposició. Més d’una vegada ha quedat en una posició molt incòmoda i ha intentat fer estranys malabarismes per tal d’esquivar la pressió popular.

L’últim escull, finalment no superat, és el de la votació de l’acord de delimitació de fronteres entre Kosova i Montenegro, fortament contestat per l’oposició. Els partits opositors, també en bloc, consideren que aquest acord és una claudicació del govern, que fa que es perdin vuitanta quilòmetres quadrats, que es consideren irrenunciables. La votació d’aquest acord ha estat posada com a condició indispensable per tal que la Unió Europea accedeixi a la liberalització de visats. Ahir mateix, Isa Mustafa es va reunir amb l’ambaixador dels EUA a Prístina, Greg Delawey, que li va insistir una vegada més que la votació s’havia de dur a terme immediatament. Des del mes d’agost passat que s’ha estat ajornant aquesta votació. Ara caldrà veure quina actitud pren la Unió Europea, perquè tot sembla indicar que aquesta votació és més que improbable que es faci i, sobretot, que hi hagi una majoria parlamentària, un cop s’hagin fet les eleccions, disposada a votar-la. Dimecres a la tarda mateix, Nataliya Apostolova, cap de l’oficina de la UE a Prístina va fer saber que la liberalització dels visat queda ajornada. L’ambaixada dels EUA, per la seva banda, va emetre un comunicat de tot conciliador, de manera que per ara no es pot veure quin serà el seu capteniment.

Un altre tema que ha enverinat extraordinàriment la vida política a Kosova aquests darrers anys, tot i que els darrers mesos havia desaparegut en part de la primera plana, és el de la creació de l’Associació de Municipis Serbis, al nord de Kosova, coneguda popularment com Zajednica. L’oposició s’ha manifestat reiteradament en contra de tirar endavant aquest projecte, ja que consideren que implica la creació d’una mena d’autonomia política basada en criteris ètnics, que posa en qüestió la sobirania del país. L’any passat, durant moltes sessions al parlament, membres de Vetëvendosje van fer ús de gasos lacrimògens per tal d’interrompre les sessions parlamentàries que debatien aquest tema, cosa que va arribar a provocar la detenció de nombrosos diputats. L’acord per tirar-la endavant ha quedat aturat.

Una altra proposta que el govern volia tirar endavant, tant sí com no, era el de la creació d’un exèrcit de Kosova. Ha estat impossible. L’aritmètica parlamentària li ho ha impedit. Per aconseguir-ho calia el suport dels partits de les minories, i els diputats de la Llista Sèrbia s’hi van oposar frontalment, fins al punt que durant setmanes van absentar-se del parlament.

Les relacions amb Sèrbia tampoc no han estat gens fàcils, i els darrers mesos s’han deteriorat notablement. L’últim episodi que les va empitjorar va ser la detenció de Ramush Haradinaj, principal líder de l’Aliança per al Futur de Kosova, per les autoritats franceses, a demanda de les autoritats judicials sèrbies. L’oposició va acusar el govern de Mustafa de tou i de ser el responsable últim de la detenció, per la seva política de cessions.

Ara, el president del país, Hashim Thaci, del Partit Democràtic, ha anunciat que iniciarà converses amb tots els partits per tal de buscar una data apropiada per fer les eleccions. De fet ja feia setmanes que afirmava que avançar les eleccions no era cap drama.

L’oposició ha celebrat eufòrica la deicsió del parlament i es mostra disposada a competir per gunayar la majoria en le nou parlament. En els comptes de facebook d’alguns del líders de VV es podien llegir missatges tan clars com: “Ha caigut el govern. Ha caigut l’acord de delimitació de fronteres. Ha caigut la Zajednica”.

Actualment, el govern estava format per una coalició entre els dos principals partits de la història recent de Kosova. D’una banda, el Partit Democràtic de Kosova, (PDK), format per la major part dels dirgients de la guerrilla, UÇK, que va lluitar contra l’exèrcit serbi i les forces parmilitars. De l’altra, el soci minoritari era la Lliga Democràtica de Kosova (LDK), el partit fundat per Ibrahim Rugova -durant els anys noranta-, el principal dirigent de la qual és Isa Mustafa.

Aquests dos partits van capitalitzar durant anys l’escena política kosovar, però després dels últims comicis es van veure forçats a formar govern conjuntament, entre d’altres motius per la pressió, sobretot, nord-americana, sobre aquestes dues formacions. Aquest govern era la principal garantia perquè es complissinn els desitjos de Washington a la zona, malgrat que la corrupció, el nepotisme, els vincles amb el crim organitzat i el saqueig de les arques publiques han estat absolutament indicustibles.

L’oposició, per la seva banda, estava formada per tres forces, la més important i més influent de les quals era el moviment Vetëvendosje (Autodeterminació), una organització que defensa uns postulats que podríem definir com a força d’esquerres per als paràmetres de la zona, molt poc amiga de Washington, radicalment contrària a les privatitzacions i als acords amb Sèrbia –tret que es facin des de la perspectiva de la igualtat de condicions, cosa que vol dir que Sèrbia reconegui Kosova com a estat independent-, i que ha condemnat constantment la corrupció i la manca de sobirania real del país. Els altres dos partits opositors són Aliança per al Futur de Kosova (AAK) i Iniciativa per Kosova –NISMA-, escindida del PDK.

La composició del nou parlament és una absoluta incertesa. Segons una enquesta publicada durant el mes de març, Vetëvendosje es pot convertir en la primera força política. VV té una intenció directa de vot del 20,8%, i deixa enrere per primera vegada les dues forces governamentals, el PDK (18,4) i la LDK (16,4%). Si en unes eleccions passés realment això, representaria la primera derrota electoral del PDK. Entre els joves, els possibles votants de VV arriben, ara, al 24%. A les últimes eleccions locals, però, VV ja va vèncer a la capital, Prístina, i el nou alcalde, Shpend Ahmeti, és molt ben valorat per la població.Si no es comptabilitzen les preferències de les persones que no es van decantar per cap opció, la diferència encara és més gran: VV (26%), PDK (23%) i LDK (20,4%).

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s