Albània en un atzucac: el parlament tria nou president i l’oposició boicoteja les eleccions del 18 de juny

El passat 28 d’abril, el parlament albanès va escollir com a nou president del país Ilir Meta, actual dirigent del Moviment Socialista per la Integració (LSI), amb el suport, només, dels partits que conformen la majoria parlamentària. No va ser fins a la quarta votació que no va rebre el nombre de vots suficients per poder accedir al càrrec. D’un total de 140 diputats, 87 van votar-lo. Només dos diputats van votar-hi en contra. La resta no van ser presents a la cambra . En les tres primeres votacions, no va arribar al nombre de vots necessaris per aconseguir la nominació, ja que calia un mínim de dos terços de vots favorables. El càrrec no l’ocuparà fins que l’actual, Bujar Nishani, finalitzi el seu mandat.

D’aquesta manera, Ilir Meta aconsegueix ser el setè president de la República d’Albània. Aquest càrrec, en aquests moments, té un caràcter fonamentalment simbòlic, a diferència del pes que havia tingut en els primers anys de l’Albània postestalinista. La constitució de 2008 va limitar-ne clarament el paper, i l’any passat amb la reforma judicial encara va veure més reduïdes les seves atribucions.

Tot i el caràcter exclusivament simbòlic del càrrec és evident que dona a Meta un protagonisme en la vida política albanesa important, que li pot permetre de sobreviure políticament. El seu partit, el Moviment Socialista per la Integració –amb setze escons-, és el soci menor de la coalició de govern, liderada pel Partit Socialista -amb 63 escons-. L’altre soci de l’equip de govern és el Partit per Democràcia, la Justícia i la Integració, amb tan sols quatre diputats. La seva popularitat, de l’LSI, està clarament en hores baixes, i el fet d’aconseguir aquest càrrec pot fer que pugui aparèixer com un home de diàleg en un moment en què les relacions amb l’oposició estan profundament deteriorades.

Meta va inicar la seva carrera política en el Partit Socialista, l’hereu del Partit del Treball d’Enver Hoxha. Va ser primer ministre entre el 1999 i el 2002. L’any següent va abandonar el partit i en va formar un de nou, el Moviment Socialsita per la Integració, amb el qual ha obitngut des de llavors uns resultats electorals que oscil•len entre el 5 i el 10% dels vots, i ha funcionat, a efectes pràctics, com a partit frontissa. En la passada legislatura va col·laborar amb els demòcrates, però després dels últims comicis va optar per coalitzar-se amb els socialistes.

Aquesta elecció s’ha d’emmarcar en la profunda crisi política que afecta Albània. L’endemà mateix de l’elecció de Meta, alguns ciutadans s’hi van manifestar en contra, i la policía va practicar algunes detencions. Els partits opositors, encapçalats pel Partit Democràtic, fa setmanes que fan accions de protesta contra el govern d’Edi Rama, una de les quals és el boicot del parlament.

En teoria, el 18 de juny hi ha d’haver eleccions a Albània. De fet, ja han estta convocades. L’oposició, en la seva estratègia de boicot, ha decidit de no participar-hi, ja que argumenten que no hi ha les condicions necessàries perquè siguin netes i justes. Des de fa mesos que demanen la dimissió del govern i la formació d’una altre govern de caràcter tecnic per tal que les organitzi. Com que el govern d’Edi Rama no hi ha accedit, han optat per no presentar-s’hi, cosa que pot provocar una situació absolutament inèdita: unes eleccions en un parlament europeu on l’oposició ni tan sols s’hi presenta.

En la data límit establerta per poder presentar candidatures, només ho han fet disset llistes, segons la Comissió Electoral Central (KQZ). Hi ha, lògicament, entre aquestes candidatures les dels tres partits que formen l’equip de govern, i també altres de menor influència, o nous,com LIBRA o Sfida, que intentaran cobrir l’electorat orfe que deixi el Partit Democràtic, en cas que decideixi acudir a les urnes.

Les institucions europees estan intentant de forçar un acord per tal que l’oposició hi concorri. Ahir matiex, Donald Tusk, president del Consell d’Europa, va fer una altra crida en aquesta línia. En la mateixa línia es van expressar alguns membres del Partit Popular Europeu. L’ambaixadora alemanya a Tirana, Susanne Schulz, va emplaçar també els demòcrates a participar-hi. Va anunciar, també, que en cas que no ho facin, reconeixeran igualment el resultat de les eleccions.

Ahir mateix va haver-hi una reunió -la segona en deu dies-, auspiciada per l’encara president Bujar Nishani, entre Edi Rama i Lulzim Basha –líder del partit Demcoràtic- per tal d’arribar a un acord que permeti desbloquejar la situació. Pel que ha transcendit a la premsa, hi havia sobre la taula la possibilitat d’ajornar les eleccions fins al dia 16 de juliol, però finalment no va haver-hi acord. Basha, en roda de premsa, va anunciar que mantenen el boicot anunciat a la cita electoral del 18 de juny.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s