Crisi macedònia: manifestants assalten el parlament després de triar-ne un nou president

La situació política que viu Macedònia cada vegada està mes bloquejada. Ahir a la nit es va fer palès un altre cop l’atzucac en què viu el país, quan manifestants de la plataforma Units per Macedònia van assaltar el parlament, just després de triar el nou president de la cambra, un membre d’un partit albanès que ha pactat un possible nou govern amb els socialdemòcrates.

Ahir a la tarda es va procedir a l’elecció del nou president del parlament, imprescindible per fer els passos següents que han de permetre triar un nou cap de govern. La persona que hi optava era Talat Xhaferi, de la Unió Democràtica per la Integració (BDI), el partit albanès amb més diputats a la cambra, deu. Va obtenir un total de 61 vots, un nombre suficient per ocupar el càrrec. Cal destacar que no tots els partits albanesos el van votar, ja que els diputats de BESA i del Partit Democràtic Albanès consideren que no és una persona amb el perfil adequat.

Els diputats del governamental VMRO-DPMNE van respondre, després de la votació, cantant l’himne macedoni i demanant eleccions. Han insistit en tot moment, i de fet des de fa setmanes que ho argumenten, que aquest acte és totalment il·legal, i que demostra la traïció dels socialdemòcrates als interessos nacionals dels macedonis, i el seu sotmetiment als interessos d’Albània i de la Fundació Soros. De fet, la premsa afí al govern, la majoritària al país, fa temps que es dedica a reproduir aquest discurs i a atiar les mobilitzacions de la plataforma Units per Macedònia. Avui mateix, aquests mateixos mitjans publicaven diversos articles on explotaven el passat de Xhaferi com a membre de la guerrilla albanesa que va lluitar contra l’exèrcit macedoni l’any 2001.

Va ser llavors quan van entrar al parlament, davant la passivitat de la policia, persones que s’hi manifestaven, de la plataforma Units per Macedònia. Un cop a dins, van atacar alguns dels diputats, entre els quals hi havia Zaev, i també, Zijadin Sela, d’Aliança dels Albanesos.

Aquest matí, diferents actors polítics i institucionals han fet balanç dels incidents que es van produir al vespre-nit, una de les imatges més impactants dels quals va ser la cara ensangonada del candidat socialdemòcrata a ocupar el càrrec de cap de govern, Zoran Zaev.

Segons fonts policials, vuitanta-tes persones van haver de ser ateses en diferents hsopitals de la capital, arran dels incidents violents, de les quals vint-i-cinc eren membres dels cossos policials, tres eren diputats i un periodista.

Diferents instàncies han apel·lat a la calma. L’ambaixada dels Estats Units ha volgut transmetre el missatge que la violència no és la solució als problemes del país, i que l’única via per resoldre el trencacolls macedoni és la negociació i l’acceptació dels resultats de les eleccions del dia 11 de desembre. Exactament en la mateixa línia s’ha expressat la representant de l’OSCE a Macedònia, Nina Suomalainen, l’ambaixador holandès o Johannes Hahn.

D’una manera similar, el ministre d’afers estrangers d’Albània ha posat èmfasi en el fet que s’ha d’evitar la retòrica incendiària, que no fa més que atiar el conflicte ètnic. Molt més contundent ha estat la reacció del partit Vetevensoje, de Kosova, que ha titllat l’agressió de feixista, racista antialbanesa i de servir els interessos russos a la zona.

Per la seva banda, Federica Mogherini, des de la Valletta, ha expressat la seva tristesa pels fets d’ahir, i la seva preocupació. A més, ha aprofitat per alertar que tot plegat pot desembocar en una crisi seriosa i perillosa.

Finalment, una de les reaccions més esperades, la del president del país, Gjorge Ivanov, no ha trigat a produir-se. Ha apel·lat a la calma i a restaurar la pau, això sí, amb el respecte amb la constitució, les lleis i l’ordenament jurídic del país. A més ha insisit que actes il·legals, com el que va tenir lloc ahir -en referència al nomenament del nou president del país- no poden succeir. Per tant, no ha modificat ni una coma el seu discurs habitual, com era de preveure. Es constata, doncs, el seu paper com a garant del discurs de Gruevski, i el seu clar alineamnet amb les tesis del governamental VMRO-DPMNE.

La situació està més enrocada que mai i no hi ha absolutament res que sembli que pugui provocar un canvi en l’evolució els esdeveniments. El perill de confrontació, violenta fins i tot, és més que real. Fa més de quatre mesos que van tenir lloc les eleccions i encara no hi ha govern. Avui mateix, des del partit socialdemòcrata a’ha afirmat que el procés per triar un nou govern tirarà endavant. Caldrà veure fins on està disposat a arribar Gruevski, el seu partit i els grups socials que li donen suport per mantenir el poder, i evitar ser jutjat per corrupció, espionatge…

L’11 de de desembre van tenir lloc eleccions a Macedònia. Havien de servir per posar punt i final a mesos de protestes al carrer contra el govern del conservador VMRO-DPMNE, erncapçalat per Nikola Gruevski. Se l’acusava de corrupció, pràctiques mafioses i d’haver espiat gairebé trenta mil ciutadans.

Els resultats van ser molt ajustats. Va guanyar el VMRO-DPMNE, 51 escons, però no amb prou suport per formar govern. Llavors, els socialdemòcrates (SDSM) van arribar a un acord per formar govern amb els partits de la minoria albanesa (BDI, BESA, Aliança dels Albanesos i SDP). Per arribar a un acord, els partits albanesos van elaborar una plataforma conjunta, amb reivindicacions diverses, entre les quals hi ha l’extensió de l’oficialitat de l’albanès a tot l’estat, un increment de la presència d’albanesos a les administracions públiques. … A partir de llavors, davant la possibilitat real de perdre el poder, i de ser jutjat, Gruevski va acusar els socialdemòcrates de trair el país i voler-lo destruir. La plataforma albanesa va ser anomenada Plataforma de Tirana, per tal de fer veure que s’havia elaborat fora del país.

El president del país, Ivanov, vinculat al VMRO-DPMNE va optar per no permetre la formació de govern als socialdemòcrates. Alhora, una organització, en teoria apartidista, Units per Macedònia, va iniciar una sèrie de mobilitzacions diàries contra aquesta “Plataforma de Tirana”, que fa dos mesos que duren. Aquesta setmana mateix, els socialdemòcrates i els partits albanesos, per desbloquejar la situació, van optar tirar pel dret i convocar el parlament i nomenar un nou president de l’assemblea, pas imprescindible per formar govern, però tant el VMRO-DPMNE com el president Ivanov consideren aquesta acció com a il-legal.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s